Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2026 · Serie 2

Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l'actualitat. Seria fàcil pensar que el que passi a l'espai no és una cosa que ens afecti. Però la realitat és que sí que ho és, i cada vegada de maneres menys subtils.

El turisme espacial arriba amb la promesa de «democratitzar l'espai», però aquesta frase, repetida com un mantra, sovint és buida de contingut. El fet és que el turisme espacial està només a l'abast d'una minoria, a banda de l'impacte ecològic que se'n pot arribar a derivar.

La població en general es va fent a la idea d'usar menys avions i més trens, i de menjar menys carn. Aquests són només part dels canvis que haurem de fer si volem una transició ecològica justa. Mentrestant, el turisme espacial emergeix com una activitat poc accessible i molt contaminant.

Encara que l'impacte ambiental dels llançaments espacials no ha estat prou estudiat, se sap que va més enllà de les emissions de carboni. L'alliberament de gasos en capes altes de l'atmosfera durant els llançaments espacials té efectes negatius sobre la capa d'ozó. Un gas emès sovint en els llançaments i aparentment innocu com el vapor d'aigua contribueix a l'efecte hivernacle.

En les activitats espacials es fan servir bastants tipus de combustibles, alguns dels quals són tòxics en ser alliberats en el llançament o pel seu procés de producció. La bona notícia és que la majoria dels nous sistemes de llançament usen combustibles líquids, menys problemàtics en aquest sentit que els sòlids.

Els coets solen tenir com a destinació diferents òrbites al voltant del nostre planeta. Hem d'aclarir que, en canvi, els vols turístics espacials són vols «suborbitals». És a dir, no arriben a entrar en òrbita, sinó que ascendeixen fins a 80 o 100 km d'altura, experimenten la gravetat zero per un breu període de temps i tornen a la Terra.

Un vol suborbital requereix moltíssima menys energia que entrar en òrbita. Per això el seu cost és més assequible i la seva petjada ecològica, més petita.

Actualment es llancen uns cent coets a l'any. La seva petjada de carboni és més petita que la dels cent mil avions que volen cada dia al món, però el sector espacial està experimentant un fort creixement. Per això el seu impacte ambiental podria arribar a ser molt rellevant.

La conscienciació i la regulació internacional de l'impacte ambiental és, doncs, un dels aspectes en què la gestió de les activitats espacials haurà de millorar. Encara que llançar un satèl·lit a l'òrbita terrestre té un impacte més gran que un vol turístic suborbital, els satèl·lits poden beneficiar moltes persones, mentre que un vol turístic és un luxe per a un nombre limitat d'individus.

És necessari reorientar la nostra manera de pensar i de ser al món per avançar cap a un món més just i sostenible. L'espai, ben gestionat, pot portar-nos canvis positius, però no ens hem de deixar enlluernar per l'optimisme cec basat únicament en el desenvolupament tecnològic.

Adaptació feta a partir del text de Jorge Hernández Bernal.

«Quina és la petjada ecològica del turisme espacial?». Catalunya Plural [en línia] (18 agost 2021)

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.4. Indiqueu, en un màxim de cinquanta mots, tres diferències entre els vols turístics espacials, els vols comercials i els satèl·lits. [0,5 punts]

Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l'actualitat. Seria fàcil pensar que el que passi a l'espai no és una cosa que ens afecti. Però la realitat és que sí que ho és, i cada vegada de maneres menys subtils.

El turisme espacial arriba amb la promesa de «democratitzar l'espai», però aquesta frase, repetida com un mantra, sovint és buida de contingut. El fet és que el turisme espacial està només a l'abast d'una minoria, a banda de l'impacte ecològic que se'n pot arribar a derivar.

La població en general es va fent a la idea d'usar menys avions i més trens, i de menjar menys carn. Aquests són només part dels canvis que haurem de fer si volem una transició ecològica justa. Mentrestant, el turisme espacial emergeix com una activitat poc accessible i molt contaminant.

Encara que l'impacte ambiental dels llançaments espacials no ha estat prou estudiat, se sap que va més enllà de les emissions de carboni. L'alliberament de gasos en capes altes de l'atmosfera durant els llançaments espacials té efectes negatius sobre la capa d'ozó. Un gas emès sovint en els llançaments i aparentment innocu com el vapor d'aigua contribueix a l'efecte hivernacle.

En les activitats espacials es fan servir bastants tipus de combustibles, alguns dels quals són tòxics en ser alliberats en el llançament o pel seu procés de producció. La bona notícia és que la majoria dels nous sistemes de llançament usen combustibles líquids, menys problemàtics en aquest sentit que els sòlids.

Els coets solen tenir com a destinació diferents òrbites al voltant del nostre planeta. Hem d'aclarir que, en canvi, els vols turístics espacials són vols «suborbitals». És a dir, no arriben a entrar en òrbita, sinó que ascendeixen fins a 80 o 100 km d'altura, experimenten la gravetat zero per un breu període de temps i tornen a la Terra.

Un vol suborbital requereix moltíssima menys energia que entrar en òrbita. Per això el seu cost és més assequible i la seva petjada ecològica, més petita.

Actualment es llancen uns cent coets a l'any. La seva petjada de carboni és més petita que la dels cent mil avions que volen cada dia al món, però el sector espacial està experimentant un fort creixement. Per això el seu impacte ambiental podria arribar a ser molt rellevant.

La conscienciació i la regulació internacional de l'impacte ambiental és, doncs, un dels aspectes en què la gestió de les activitats espacials haurà de millorar. Encara que llançar un satèl·lit a l'òrbita terrestre té un impacte més gran que un vol turístic suborbital, els satèl·lits poden beneficiar moltes persones, mentre que un vol turístic és un luxe per a un nombre limitat d'individus.

És necessari reorientar la nostra manera de pensar i de ser al món per avançar cap a un món més just i sostenible. L'espai, ben gestionat, pot portar-nos canvis positius, però no ens hem de deixar enlluernar per l'optimisme cec basat únicament en el desenvolupament tecnològic.

Adaptació feta a partir del text de Jorge Hernández Bernal.

«Quina és la petjada ecològica del turisme espacial?». Catalunya Plural [en línia] (18 agost 2021)

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l'actualitat. Seria fàcil pensar que el que passi a l'espai no és una cosa que ens afecti. Però la realitat és que sí que ho és, i cada vegada de maneres menys subtils.

El turisme espacial arriba amb la promesa de «democratitzar l'espai», però aquesta frase, repetida com un mantra, sovint és buida de contingut. El fet és que el turisme espacial està només a l'abast d'una minoria, a banda de l'impacte ecològic que se'n pot arribar a derivar.

La població en general es va fent a la idea d'usar menys avions i més trens, i de menjar menys carn. Aquests són només part dels canvis que haurem de fer si volem una transició ecològica justa. Mentrestant, el turisme espacial emergeix com una activitat poc accessible i molt contaminant.

Encara que l'impacte ambiental dels llançaments espacials no ha estat prou estudiat, se sap que va més enllà de les emissions de carboni. L'alliberament de gasos en capes altes de l'atmosfera durant els llançaments espacials té efectes negatius sobre la capa d'ozó. Un gas emès sovint en els llançaments i aparentment innocu com el vapor d'aigua contribueix a l'efecte hivernacle.

En les activitats espacials es fan servir bastants tipus de combustibles, alguns dels quals són tòxics en ser alliberats en el llançament o pel seu procés de producció. La bona notícia és que la majoria dels nous sistemes de llançament usen combustibles líquids, menys problemàtics en aquest sentit que els sòlids.

Els coets solen tenir com a destinació diferents òrbites al voltant del nostre planeta. Hem d'aclarir que, en canvi, els vols turístics espacials són vols «suborbitals». És a dir, no arriben a entrar en òrbita, sinó que ascendeixen fins a 80 o 100 km d'altura, experimenten la gravetat zero per un breu període de temps i tornen a la Terra.

Un vol suborbital requereix moltíssima menys energia que entrar en òrbita. Per això el seu cost és més assequible i la seva petjada ecològica, més petita.

Actualment es llancen uns cent coets a l'any. La seva petjada de carboni és més petita que la dels cent mil avions que volen cada dia al món, però el sector espacial està experimentant un fort creixement. Per això el seu impacte ambiental podria arribar a ser molt rellevant.

La conscienciació i la regulació internacional de l'impacte ambiental és, doncs, un dels aspectes en què la gestió de les activitats espacials haurà de millorar. Encara que llançar un satèl·lit a l'òrbita terrestre té un impacte més gran que un vol turístic suborbital, els satèl·lits poden beneficiar moltes persones, mentre que un vol turístic és un luxe per a un nombre limitat d'individus.

És necessari reorientar la nostra manera de pensar i de ser al món per avançar cap a un món més just i sostenible. L'espai, ben gestionat, pot portar-nos canvis positius, però no ens hem de deixar enlluernar per l'optimisme cec basat únicament en el desenvolupament tecnològic.

Adaptació feta a partir del text de Jorge Hernández Bernal.

«Quina és la petjada ecològica del turisme espacial?». Catalunya Plural [en línia] (18 agost 2021)

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a)

«Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l’actualitat. Seria fàcil pensar que el que passi a l’espai no és una cosa que ens afecti. Però la realitat és que sí que ho és, i cada vegada de maneres menys subtils»:

b)

«El fet és que el turisme espacial està només a l’abast d’una minoria, a banda de l’impacte ecològic que se’ n pot arribar a derivar»:

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Un pedagog anglès ha manifestat ara de poc la temença que el tipus del gentleman tendeixi a la desaparició dins la societat britànica; i ha arribat a dir que el nom mateix podria ser desconegut, passades unes quantes generacions. Fora una viva llàstima, certament, i els gustadors de la bellesa moral sobre la terra no tindrien llàgrimes per a plorar-ho. El gentleman, com a figura social, és avui el reste més exquisit de la vella distinció cavalleresca. El culte a l'honor, barrejat amb una múltiple i meravellosa actitud enfront de la vida, fan encara d'aquella figura un producte humà superior, que, introduït en qualsevol ambient, no pot menys d'asserenar-lo i com purificar-lo. I penso que el dia en què, consumant-se la desaparició anunciada, arribés a morir l'últim gentleman de l'Anglaterra, el Reialme se n'empobrirà tant com si hagués vingut a faltar-li el carbó.

El melancòlic vaticinador dona la culpa de tal desditxa a la democratització de l'ensenyança anglesa, que tendeix a fer descendir els establiments superiors al nivell de les Escoles del Board *… Si això fos cert, no deixaria d'ésser ben trist. No tan trista —perquè en aquestes els fora més fàcil i menys dolorós esmenar la cosa— resulta l'opinió que atribueix la decadència, més que a les tendències a la igualtat, manifestades en els establiments superiors anglesos, a les tendències a l'utilitarisme, dominades massa sovint en sos programes i en sos mètodes. La igualtat ha volgut lograr-se rebaixant el nivell, en lloc de procurar que tots s'elevessin a l'eminent nivell d'algun dia. I així la cultura literària ha minvat, a mida que anava dominant l'ensinistrament de les aptituds immediatament utilitzables… I els educadors han tingut la imprudència de seguir el corrent, sense treure compte de com el cultiu del caràcter s'hi malmetia… I ha resultat que, a conseqüència de no saber tant grec, els gentlemen d'avui no són ja tan gentlemen.

La cultura de les «humanitats» no pot ésser reemplaçada amb res. I mil vues demanen avui que a ella es torni per a conjurar aquell risc —perquè els exquisits productes de la selecció humana no manquin al món, i hi puguin complir la seva missió cavalleresca de vindicar-hi contínuament els drets de l'espiritualitat i del gust.

* Escoles del Board: 'escoles per als infants amb pocs recursos'.

Eugeni d'Ors. «El gentleman ».

A: Glosari (glosa de l'11 de març de 1909). Barcelona: Edicions 62, 1982. MOLC, p. 85-86

[Text actualitzat ortogràficament i gramaticalment, sense modificar el lèxic original]

2.1.1.

Amb quin pseudònim va signar Eugeni d'Ors el seu Glosari ? [0,25 punts]

2.1.2.

Quina és la causa, segons el pedagog anglès, de la decadència de la figura del gentleman anglès? Per què? Amb què compara Eugeni d'Ors aquesta pèrdua? [0,25 punts]

2.1.3.

Quines característiques atribueix Eugeni d'Ors al gentleman ? [0,25 punts]

2.1.4.

Destaqueu, en la part final de la glosa, una reivindicació formulada per Eugeni d'Ors. Reproduïu-la fent servir les vostres paraules. [0,25 punts]

Bloc 2

2.2. Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

2.2.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu les diferències entre les figures retòriques emprades en aquests dos versos de J. V. Foix: «M'exalta el nou i m'enamora el vell» i «És quan dormo que hi veig clar». [0,5 punts]

Bloc 2

2.2. Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

2.2.2.

Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Bloc 2

2.2. Responeu només a DUES de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. (Si se'n responen més, només es tindran en compte les dues primeres.)

2.2.3.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu la diferència entre els anacoluts i els circumloquis. [0,5 punts]

2.2.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader

Fals

3. Reflexió lingüística

Bloc 1

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1.

Per això el seu impacte ambiental podria arribar a ser molt rellevant.

3.1.2.

Un gas emès sovint en els llançaments i aparentment innocu com el vapor d'aigua contribueix a l'efecte hivernacle.

3.1.3.

Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència en l'actualitat.

3.1.4.

L'espai, ben gestionat, pot portar- nos canvis positius.

3.1.5.

És a dir, no arriben a entrar en òrbita, sinó que ascendeixen fins a 80 o 100 km d'altura.

3.2.1. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

—He perdut les claus de casa i no les trobo

.

— de lamentar-te tant, truca a la meva germana, que en té una còpia. (en lloc / enlloc)

b)

— és? —vaig demanar al venedor

va posar damunt el taulell el paquet d'arròs. (quan / quant)

c)

En sentir aquell crit, vam

al jardí. Quan el jardiner ens va veure, va

la vista davant la destrossa. (baixar / abaixar)

d)

fossis tan antipàtica entendries que en Joan no vol que li facin la feina,

que li expliquin com s'ha de fer. (sinó / si no)

e)

No té

de paciència. No fa

del que li diuen. (gens / res)

3.2.2. Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. [0,5 punts]

a)

Els nois han sortit tan tard de casa que segur que

(perdre) el tren.

b)

En Joan no vol que nosaltres l'

(interrompre) mentre assaja.

c)

Si tu

(saber) el que va passar, callaries.

d)

Vosaltres! No

(jeure) damunt l'herba! És tota molla.

e)

No és que ara nosaltres

(voler) una gran explicació, però sí una justificació de la seva conducta.

3.2.3. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se'n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts]

«La dona

e s

va

e s glaiar

molt per raó del

s oroll.

E s

va girar, i

s obtadament,

va empal·lidir.

Ale s hores,

va comen ç ar

a cridar dient que havia vi s t

un fanta s ma.»

3.2.4. Completeu les oracions següents amb els verbs, els substantius o els adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Com que no podien tenir fills, en Joan i la Maria van

un nebodet. (fill)

b)

La Maria feia tard i va anar a comprar tot el que necessitava en una

. (córrer)

c)

He topat amb la columna del garatge i la porta del cotxe m’ha quedat tota

. (bony)

d)

La Maria va pensar que el que veia era un fenomen paranormal i va quedar

, sense poder-se moure. (pedra)

e)

La mare va

la carn perquè els nens se la poguessin menjar. (tros)

3.2.5. Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n’assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts]

«No hem pogut saludar al seu germà. S’en va anar a caçar i encara l’esperem. Pensavem que arrivaria al migdia, tal i com ens havia dit aquest matí.»

Indiqueu per a cadascun dels cinc errors la forma errònia que apareix al text i l'esmena correcta corresponent:

.

3.2.6. Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d'aquesta varietat. (Si se'n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

Feu clic sobre les paraules del text per a seleccionar-les (màxim 3 trets):

4.1. Reescribiu el text següent canviant els temps verbals en present per formes d'imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa al text original. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«Les activitats espacials irrompen cada vegada amb més freqüència [...].

El turisme espacial arriba amb la promesa de “democratitzar l’espai”, però aquesta frase, repetida com un mantra, sovint és buida de contingut. El fet és que el turisme espacial està només a l’abast d’una minoria, a banda de l’impacte ecològic que se’n pot arribar a derivar.

[...]

En les activitats espacials es fan servir bastants tipus de combustibles, alguns dels quals són tòxics en ser alliberats en el llançament o pel seu procés de producció. La bona notícia és que la majoria dels nous sistemes de llançament usen combustibles líquids, menys problemàtics en aquest sentit que els sòlids.»

Completeu el text conjugant els verbs en imperfet d'indicatiu:

«Les activitats espacials

cada vegada amb més freqüència [...].

El turisme espacial

amb la promesa de “democratitzar l’espai”, però aquesta frase, repetida com un mantra, sovint

buida de contingut. El fet

que el turisme espacial

només a l’abast d’una minoria, a banda de l’impacte ecològic que se’n

arribar a derivar.

[...]

En les activitats espacials es

servir bastants tipus de combustibles, alguns dels quals

tòxics en ser alliberats en el llançament o pel seu procés de producció. La bona notícia

que la majoria dels nous sistemes de llançament

combustibles líquids, menys problemàtics en aquest sentit que els sòlids.»

4.2. En la lectura inicial s'explica l'auge que viu actualment el turisme espacial. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu els motius pels quals us agradaria viatjar a l'espai o, en cas contrari, en què justifiqueu per què no ho voldríeu fer. [2 punts]