Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests

Tema 1: Comunicació i expressió escrita — Processos comunicatius i propietats textuals

1. Els elements del procés comunicatiu i el signe lingüístic

La comunicació humana és una activitat interactiva mitjançant la qual un individu transmet informació, estats interns o ordres a un o més interlocutors. Perquè aquest intercanvi tingui èxit, cal la coordinació simultània de sis components estructurals:

• Emissor: subjecte individual o col·lectiu que produeix, codifica i transmet el missatge amb una intenció comunicativa determinada.
• Receptor: destinatari que rep el senyal, el descodifica i n'interpreta el sentit.
• Missatge: contingut informatiu elaborat, seleccionat i estructurat segons les regles del codi.
• Referent: entitat, fet o fragment del món real o imaginari al qual remet el missatge (el context extralingüístic).
• Canal: suport físic i medi material a través del qual circula el senyal transmès (l'aire en l'oralitat, el paper o la pantalla digital en l'escriptura).
• Codi: sistema convencional de signes i regles combinatòries que emissor i receptor han de compartir per poder xifrar i desxifrar la informació.

A la base del codi verbal hi ha el signe lingüístic, unitat bàsica de dues cares inseparables segons la teoria saussuriana: el significant (la imatge acústica o representació gràfica material) i el significat (el concepte o representació mental associada).

2. Les funcions del llenguatge segons Roman Jakobson

En qualsevol intercanvi comunicatiu s'activen diferents intencions del parlant. El lingüista Roman Jakobson va formular un model fonamental que vincula cadascun dels sis factors de la comunicació amb una funció lingüística predominant. Tot i que en un text solen coexistir diverses funcions, gairebé sempre n'hi ha una que subordina les altres.

3. Les grans propietats textuals: adequació, coherència i cohesió

Un text no és pas una simple successió de frases desconnectades, sinó una unitat lingüística comunicativa completa. Per tal que un enunciat assoleixi eficàcia i correcció, ha de satisfer simultàniament tres propietats intrínseques: adequació, coherència i cohesió.

3.1. Adequació textual

L'adequació avalua la pertinència de l'escrit respecte a la situació extralingüística i les convencions socials en què s'emmarca. Es manifesta en la tria del registre (formal, estàndard o col·loquial, com s'analitza a fons a «Tema 1: Comunicació i expressió escrita — Gèneres discursius i registres lingüístics»), en el compliment del propòsit comunicatiu (informar, convèncer, instruir) i en el tractament adequat cap a l'interlocutor (fórmules de cortesia, ús de vós, vostè o tu).

3.2. Coherència textual

La coherència és la propietat semàntica global que garanteix que el text es percebi com una unitat de sentit comprensible i estructurada, sense contradiccions lògiques. Es desplega en dos nivells:

• Coherència global: presència d'un nucli temàtic central (macroestructura) que vertebra tot l'escrit, evitant desviacions irrellevants.
• Coherència lineal: articulació progressiva de la informació mitjançant el binomi tema (informació coneguda o punt de partida) i rema (informació nova que s'hi afegeix), organitzada en paràgrafs ben delimitats i jerarquitzats.

3.3. Cohesió textual

La cohesió és la manifestació morfosintàctica i lèxica de la coherència. Consisteix en l'encadenament formal de les paraules, oracions i paràgrafs per mitjà d'elements relacionals (connectors textuals) i mecanismes de continuïtat referencial, que impedeixen la repetició feixuga i guien la lectura.

4. Mecanismes de cohesió: referència textual i dixi

La continuïtat del fil discursiu exigeix que els elements d'una frase puguin recuperar el contingut d'altres termes. Diferenciem entre la referència orientada a l'interior del text (endòfora) i la referència que apunta cap a l'entorn extralingüístic immediat (dixi o referència exofòrica).

4.1. Referència endofòrica: anàfora i catàfora

Els procediments endofòrics connecten elements dins de la mateixa trama discursiva:

• Anàfora: recurs mitjançant el qual un element gramatical remet a un terme o fragment que ja ha aparegut abans en el discurs (anomenat antecedent).
  • Substitució pronominal: «Vam contractar l'enginyera; ella resoldrà la incidència.»
  • Substitució lèxica (sinònims o hiperònims): «Van plantar un vell roure. L'arbre protegia el pati.» (Les relacions lèxiques com sinonímia i hiperonímia s'aprofundeixen a «Tema 3: Fonètica, ortografia i lèxic — Relacions semàntiques i precisió lèxica»).
  • El·lipsi: omissió intencionada d'un mot recuperable pel context: «En Marc estudia filologia i la Clara [Ø], medicina.»
  • Procés de definitització: introduir primer una realitat amb un determinant indefinit i recuperar-la després amb l'article definit: «A la reunió hi havia una proposta; finalment la proposta es va aprovar.»
• Catàfora: mecanisme en què una unitat lingüística anticipa un referent que s'explicita més endavant en el text:
  • «Només necessito això: que arribeu puntuals a la inauguració.»
  • «Li ho van dir a la Joana ben clarament.»

4.2. La dixi: personal, espacial i temporal

La dixi agrupa els mecanismes gramaticals que assenyalen directament els elements materials de la situació d'enunciació (qui parla, a qui parla, on es troben i quan es produeix l'acte comunicatiu). Aquests mots només adquireixen sentit precís si es coneixen les coordenades contextuals:

5. La puntuació com a eina d'articulació discursiva

Els signes de puntuació no reprodueixen simplement les pauses respiratòries de la veu, sinó que estructuren sintàcticament el discurs, delimiten unitats de sentit i eviten ambigüitats interpretatives.

• El punt (.): delimita unitats discursives autònomes. El punt i seguit separa oracions dins d'un mateix paràgraf; el punt i a part clou el paràgraf i marca un canvi de subtema o enfocament; el punt final tanca el discurs sencer.
• La coma (,): estableix pauses breus a l'interior de la frase. Usos obligatoris:
  • Separar elements d'una enumeració no units per conjunció.
  • Delimitar vocatius: «Montse, vigila la porta.» (Sense la coma, seria un subjecte).
  • Aïllar incisos explicatius o aposicions: «El director, cansat del debat, va aixecar la sessió.»
  • Indicar l'elisió d'un verb sobreentès: «Nosaltres bevem aigua; ells, suc de taronja.»
  • Desfer ambigüitats estructurals: «Els excursionistes que van arribar tard van pagar recàrrec» (especificativa: només alguns) contra «Els excursionistes, que van arribar tard, van pagar recàrrec» (explicativa: tots van arribar tard).
• El punt i coma (;): marca una pausa intermèdia. Separa membres d'una oració composta quan algun d'ells ja conté comes interiors o encadena oracions juxtaposades estretament lligades pel sentit.
• Els dos punts (:): creen una pausa amb funció anunciadora. Precedeixen una enumeració anunciada, una citació textual o una explicació causal/conclusiva.
• Els punts suspensius (...): indiquen la interrupció del discurs, una enumeració incompleta o un to d'expectativa i dubte.
• Les cometes (« » / " "): emmarquen transcripcions literals, destaquen mots emprats amb doble sentit o ironia i distingeixen títols d'articles, capítols o cançons.
• Els parèntesis ( ) i claudàtors [ ]: insereixen incisos secundaris, aclariments, dates o acotacions no imprescindibles. Els claudàtors s'empren en transcripcions fonètiques i per marcar omissions en citacions literals mitjançant punts suspensius [...].
• Els guions (—): introdueixen les intervencions en els diàlegs o aïllen incisos llargs amb un relleu expressiu superior al dels parèntesis.

6. Mètode de resolució PAU: Identificació del referent complet dels pronoms febles

Una de les preguntes fonamentals de l'examen oficial avalua la competència de cohesió textual demanant que l'alumnat localitzi el referent textual complet d'un pronom feble en un fragment proposat. Com que la sintaxi i combinatòria d'aquestes formes es detalla a «Tema 4: Reflexió lingüística i morfosintaxi — Els pronoms febles: sintaxi i combinatòria», aquí ens centrem exclusivament en el mètode analític de rastreig i delimitació discursiva.

Per delimitar el referent sense perdre puntuació, cal seguir sistemàticament aquesta seqüència de treball:

1. Localització i context sintàctic: Identifiqueu la forma pronominal analitzada i analitzeu la funció que desenvolupa en l'oració on apareix (complement directe, complement indirecte, complement de règim, complement circumstancial, etc.).
2. Rastreig contextual: Si el pronom és anafòric (cas majoritari), cerqueu en les oracions immediatament anteriors l'element conceptual al qual substitueix. Si és catafòric, busqueu l'explicació a la dreta del verb.
3. Prova de substitució: Reemplaceu mentalment el pronom feble pel fragment de text identificat. L'oració resultant ha de ser gramaticalment impecable i mantenir el sentit original de l'autor sense distorsions.
4. Verificació de la frontera sintàctica: Comproveu que no hàgiu deixat fora cap determinant, complement del nom (subordinades adjectives relatives, sintagmes preposicionals) o proposició sencera en el cas de pronoms neutres.

Idees clau

• Els elements de la comunicació (emissor, receptor, missatge, referent, canal i codi) es vinculen directament a les sis funcions del llenguatge establertes per Jakobson.
• Les tres propietats essencials del text són l'adequació al context pragmàtic, la coherència semàntica global i la cohesió morfosintàctica de superfície.
• La referència endofòrica s'articula mitjançant l'anàfora (recuperació d'un antecedent) i la catàfora (anticipació d'un element posterior).
• La dixi vincula l'enunciat a les coordenades extralingüístiques de persona, espai i temps de l'acte d'enunciació.
• Per identificar el referent complet d'un pronom feble a l'examen PAU cal delimitar la totalitat del sintagma amb tots els seus complements i determinants.

Posa a prova el que has après

1. Quina funció del llenguatge predomina en la frase: «Un mot pla no s'accentua si acaba en vocal»? — Metalingüística
2. Com s'anomena la recuperació textual d'un antecedent que ja ha aparegut prèviament en el discurs? — Anàfora
3. Quina categoria conté exclusivament deíctics espacials? — Aquest, aquí, allà
4. En «Tenia tres projectes aprovats i en va presentar dos», quin és el referent de «en»? — Projectes aprovats

Tema 1: Comunicació i expressió escrita — Tipologies textuals, marcadors discursius i modalització

Les sis tipologies textuals

Una tipologia textual agrupa els textos segons la manera d'organitzar-ne el contingut i la intenció dominant. Un text real sol barrejar-ne diverses (una novel·la narra, descriu i fa dialogar), però sempre n'hi ha una que predomina. La intenció enllaça amb les funcions del llenguatge (vegeu «Processos comunicatius i propietats textuals»).

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consecte
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exe
• ctetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua u

Tema 1: Comunicació i expressió escrita — Gèneres discursius i registres lingüístics

En la comunicació humana, la llengua mai no es manifesta de manera homogènia. Segons la situació concreta en què es produeix l'acte comunicatiu, l'emissor tria determinades solucions fonètiques, lèxiques i sintàctiques. Aquesta capacitat d'emmotllar el discurs a les circumstàncies s'emmarca en la propietat de l'adequació textual (com es descriu a «Tema 1: Comunicació i expressió escrita — Processos comunicatius i propietats textuals») i constitueix l'eix de la variació diafàsica o funcional.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipi
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit se
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna ali
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi u
• ctetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi u