Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2026 · Serie 5

El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres amb una àmplia majoria la normativa consensuada amb els vint-i-set per regular la intel·ligència artificial a la Unió Europea (UE). La llei, pionera a escala mundial en aquesta matèria, ha rebut l'aval de 523 eurodiputats, el rebuig de 46 i 49 abstencions.

El comissari europeu del Mercat Interior i impulsor de la iniciativa, Thierry Breton, ha celebrat «l'aclaparador suport del Parlament Europeu a la nostra llei d'intel·ligència artificial, la primera norma global i vinculant del món per una intel·ligència artificial fiable». «Europa és ara un referent mundial», ha destacat. Breton ha assegurat que la UE «regula el mínim possible, però tot el que cal».

La normativa fa així un pas determinant per a la seva aprovació definitiva en el Consell de la UE, que es preveu que tindrà lloc les properes setmanes. Amb tot, la nova legislació no entrarà en vigor fins al 2026.

La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permet o en prohibeix l'ús en funció del risc social que suposi per a les persones. La normativa cerca garantir així que els sistemes existents i utilitzats a la UE siguin segurs i respectin els drets fonamentals i els valors europeus.

Un dels punts més controvertits durant la negociació de la normativa han estat els límits de la identificació biomètrica per part de les forces de seguretat. En general, la llei veta la vigilància massiva als espais públics però permet que les forces de seguretat puguin utilitzar aquesta tecnologia, amb una autorització judicial prèvia, en casos flagrants com el risc d'un atac terrorista imminent. Els cossos policials també hi podran recórrer per identificar persones que hagin comès delictes de terrorisme, tràfic de persones, explotació sexual i crims mediambientals, i també per localitzar les víctimes.

Un altre punt espinós que tracta la norma és la categorització biomètrica, que queda prohibida per creences polítiques, religioses, filosòfiques o per raça i orientació sexual. Tampoc no es podran utilitzar els sistemes que puntuen les persones segons el comportament, la intel·ligència artificial capaç de manipular el comportament humà o els sistemes per crear bases de dades facials captant dades de manera indiscriminada a través d'Internet.

Quant als sistemes d'intel·ligència artificial generativa —en els quals es basen programaris com ChatGPT o Bard—, les empreses hauran de complir criteris de transparència, com ara especificar si un text, una cançó o una fotografia s'ha generat a través d'aquest sistema. També hauran de garantir que les dades utilitzades per entrenar els sistemes respecten els drets d'autor.

Finalment, la norma preveu la creació de l'Oficina Europea d'Intel·ligència Artificial, que coordinarà l'ús de la tecnologia entre les autoritats estatals i que estarà assessorada per un grup de científics i representants de la societat civil.

Adaptació feta a partir del text de R. Bruna. «L'Eurocambra aprova la primera llei per regular la intel·ligència artificial». El Punt Avui [en línia] (13 març 2024)

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són verdaderes o falses.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.4.

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què la normativa prohibeix la categorització biomètrica.

[0,5 punts]

El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres amb una àmplia majoria la normativa consensuada amb els vint-i-set per regular la intel·ligència artificial a la Unió Europea (UE). La llei, pionera a escala mundial en aquesta matèria, ha rebut l'aval de 523 eurodiputats, el rebuig de 46 i 49 abstencions.

El comissari europeu del Mercat Interior i impulsor de la iniciativa, Thierry Breton, ha celebrat «l'aclaparador suport del Parlament Europeu a la nostra llei d'intel·ligència artificial, la primera norma global i vinculant del món per una intel·ligència artificial fiable». «Europa és ara un referent mundial», ha destacat. Breton ha assegurat que la UE «regula el mínim possible, però tot el que cal».

La normativa fa així un pas determinant per a la seva aprovació definitiva en el Consell de la UE, que es preveu que tindrà lloc les properes setmanes. Amb tot, la nova legislació no entrarà en vigor fins al 2026.

La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permet o en prohibeix l'ús en funció del risc social que suposi per a les persones. La normativa cerca garantir així que els sistemes existents i utilitzats a la UE siguin segurs i respectin els drets fonamentals i els valors europeus.

Un dels punts més controvertits durant la negociació de la normativa han estat els límits de la identificació biomètrica per part de les forces de seguretat. En general, la llei veta la vigilància massiva als espais públics però permet que les forces de seguretat puguin utilitzar aquesta tecnologia, amb una autorització judicial prèvia, en casos flagrants com el risc d'un atac terrorista imminent. Els cossos policials també hi podran recórrer per identificar persones que hagin comès delictes de terrorisme, tràfic de persones, explotació sexual i crims mediambientals, i també per localitzar les víctimes.

Un altre punt espinós que tracta la norma és la categorització biomètrica, que queda prohibida per creences polítiques, religioses, filosòfiques o per raça i orientació sexual. Tampoc no es podran utilitzar els sistemes que puntuen les persones segons el comportament, la intel·ligència artificial capaç de manipular el comportament humà o els sistemes per crear bases de dades facials captant dades de manera indiscriminada a través d'Internet.

Quant als sistemes d'intel·ligència artificial generativa —en els quals es basen programaris com ChatGPT o Bard—, les empreses hauran de complir criteris de transparència, com ara especificar si un text, una cançó o una fotografia s'ha generat a través d'aquest sistema. També hauran de garantir que les dades utilitzades per entrenar els sistemes respecten els drets d'autor.

Finalment, la norma preveu la creació de l'Oficina Europea d'Intel·ligència Artificial, que coordinarà l'ús de la tecnologia entre les autoritats estatals i que estarà assessorada per un grup de científics i representants de la societat civil.

Adaptació feta a partir del text de R. Bruna. «L'Eurocambra aprova la primera llei per regular la intel·ligència artificial». El Punt Avui [en línia] (13 març 2024)

1. Comprensió lectora

1.2.

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

[0,5 punts]

a) Capdavantera:

b) Refús:

c) Polèmics:

d) Inapel·lables, incontestables:

e) Immediat:

El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres amb una àmplia majoria la normativa consensuada amb els vint-i-set per regular la intel·ligència artificial a la Unió Europea (UE). La llei, pionera a escala mundial en aquesta matèria, ha rebut l'aval de 523 eurodiputats, el rebuig de 46 i 49 abstencions.

El comissari europeu del Mercat Interior i impulsor de la iniciativa, Thierry Breton, ha celebrat «l'aclaparador suport del Parlament Europeu a la nostra llei d'intel·ligència artificial, la primera norma global i vinculant del món per una intel·ligència artificial fiable». «Europa és ara un referent mundial», ha destacat. Breton ha assegurat que la UE «regula el mínim possible, però tot el que cal».

La normativa fa així un pas determinant per a la seva aprovació definitiva en el Consell de la UE, que es preveu que tindrà lloc les properes setmanes. Amb tot, la nova legislació no entrarà en vigor fins al 2026.

La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permet o en prohibeix l'ús en funció del risc social que suposi per a les persones. La normativa cerca garantir així que els sistemes existents i utilitzats a la UE siguin segurs i respectin els drets fonamentals i els valors europeus.

Un dels punts més controvertits durant la negociació de la normativa han estat els límits de la identificació biomètrica per part de les forces de seguretat. En general, la llei veta la vigilància massiva als espais públics però permet que les forces de seguretat puguin utilitzar aquesta tecnologia, amb una autorització judicial prèvia, en casos flagrants com el risc d'un atac terrorista imminent. Els cossos policials també hi podran recórrer per identificar persones que hagin comès delictes de terrorisme, tràfic de persones, explotació sexual i crims mediambientals, i també per localitzar les víctimes.

Un altre punt espinós que tracta la norma és la categorització biomètrica, que queda prohibida per creences polítiques, religioses, filosòfiques o per raça i orientació sexual. Tampoc no es podran utilitzar els sistemes que puntuen les persones segons el comportament, la intel·ligència artificial capaç de manipular el comportament humà o els sistemes per crear bases de dades facials captant dades de manera indiscriminada a través d'Internet.

Quant als sistemes d'intel·ligència artificial generativa —en els quals es basen programaris com ChatGPT o Bard—, les empreses hauran de complir criteris de transparència, com ara especificar si un text, una cançó o una fotografia s'ha generat a través d'aquest sistema. També hauran de garantir que les dades utilitzades per entrenar els sistemes respecten els drets d'autor.

Finalment, la norma preveu la creació de l'Oficina Europea d'Intel·ligència Artificial, que coordinarà l'ús de la tecnologia entre les autoritats estatals i que estarà assessorada per un grup de científics i representants de la societat civil.

Adaptació feta a partir del text de R. Bruna. «L'Eurocambra aprova la primera llei per regular la intel·ligència artificial». El Punt Avui [en línia] (13 març 2024)

1. Comprensió lectora

1.3.

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

[0,5 punts]

a) «En general, la llei veta la vigilància massiva als espais públics però permet que les forces de seguretat puguin utilitzar aquesta tecnologia, amb una autorització judicial prèvia, en casos flagrants com ara el risc d'un atac terrorista imminent. Els cossos policials també hi podran recórrer per identificar persones que hagin comès delictes de terrorisme»:

b) «La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permet o en prohibeix l'ús en funció del risc social que suposi per a les persones»:

2. Estudi del fet literari [2 punts en total]

Bloc 1

2.1. Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Vaca suïssa

Quan jo m’esmerço en una causa justa 1

com mon Tell soc adusta i arrogant:

prou, s’ha acabat! Aneu al botavant

vós i galleuda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca 5

ni s’amistança amb el cafè pudent.

Vós no sou qui per grapejar una vaca,

ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,

que sempre ha tingut l’ànima d’esclau. 10

A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!

Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,

l’he bramulat per comes i fondals,

i no espereu que me’n desencamini 15

la llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,

en lletra clara contaria el fet.

Temps era temps hi hagué la vaca cega:

jo so la vaca de la mala llet. 20

2.1.1.

En quin poema s’inspira la poesia «Vaca suïssa», de Pere Quart (Joan Oliver)? Digueu també qui en fou l’autor. [0,25 punts]

2.1.2.

Quin és el tema de la poesia «Vaca suïssa»? [0,25 punts]

2.1.3.

Com són els versos i la rima del poema? [0,25 punts]

2.1.4.

Quins animals esmenta el poema? Amb quina intenció? [0,25 punts]

2.2.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu el tòpic de la donna angelicata emprat en literatura. [0,5 punts]

2.2.2. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

2.2.3. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu què són els goigs. [0,5 punts]

2.2.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader

Fals

3. Reflexió lingüística

Bloc 1

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1.

La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permet o en prohibeix l’ús en funció del risc social que suposi per a les persones.

3.1.2.

El comissari europeu del Mercat Interior i impulsor de la iniciativa, Thierry Breton, ha celebrat « l’aclaparador suport del Parlament Europeu a la nostra llei d’intel·ligència artificial».

3.1.3.

Breton ha assegurat que la UE «regula el mínim possible, però tot el que cal ».

3.1.4.

La norma preveu la creació de l’Oficina Europea d’Intel·ligència Artificial, que coordinarà l’ús de la tecnologia entre les autoritats estatals i que estarà assessorada per un grup de científics i representants de la societat civil.

3.1.5.

També hauran de garantir que les dades utilitzades per entrenar els sistemes respecten els drets d’autor.

Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

No he entès

deia l'home

ens hem trobat al replà. (què / que)

b)

arribes a l'hora que t'han dit, no et quedaràs a veure la sèrie

que te n'aniràs directament a dormir. (sinó / si no)

c)

No has esmorzat

. Que no hi ha

que t'agradi? (gens / res)

d)

Tira la persiana més

, fins que toqui

. (a baix / avall)

e)

que es queixa i en el fons viu

lluny com jo, del poble. (tant / tan)

Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. [0,5 punts]

a)

Ara plou a bots i barrals mentre el tro

(retrunyir) a la llunyania.

b)

Si

(saber) el que diu de tu, no li faries tant de cas.

c)

N'estic tan fart, que m'

(esmunyir) de la reunió sense dir res.

d)

Que no ho veus, que jo ara no hi

(cabre), en aquesta butaca?

e)

L'encarregat va demanar a en Joan que li guardés el secret; en cas contrari,

(perdre) la feina.

3.2.3. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se'n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts]

3.2.4. Completeu les oracions següents amb els substantius, els verbs o els adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Totes les tasques agrícoles estan mecanitzades i molt

.

(tècnica)

b)

La

és la gestió privada de serveis de propietat pública. (privat)

c)

Volia causar molt bona impressió i es va passar tot el matí

-se.

(polaina)

d)

Segons la recepta, només calia tirar-hi un

de sal i un altre de pebre. (pols)

e)

Construir l'

li va permetre de poder conrear unes plantes precioses. (hivern)

3.2.5. Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n'assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts]

«Em sap greu que us calgui coneixer el poble un diumenge al mig dia, perque pot ser us semblarà massa quiet, com ancorat en una inmobilitat silenciosa.»

Escriviu per a cadascun dels cinc errors la forma incorrecta tal com surt al text i la corresponent correcció.

3.2.6. Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d'aquesta varietat. (Si se'n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

«Eran marit i muller i tanivan una única filla de casar.

Dos joves se són enamorats; ú feva lu llaurador, i l'altru era cavaller.

No sabent a qui dar-la, la muller diu al marit: “Ves de Salomó, que'l trobaràs a la cantonada, i demana-li a qui dels dos joves podem dar la nostra filla.”

Lu marit és anat i manifesta lu cas a Salomó.»

4. Expressió escrita

4.1.

Reescriviu el text següent canviant els temps verbals en present (indicatiu o subjuntiu) per formes d'imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el text original. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«La normativa fa així un pas determinant per a la seva aprovació definitiva en el Consell de la UE, que es preveu que tindrà lloc les properes setmanes. Amb tot, la nova legislació no entrarà en vigor fins al 2026.

La llei europea sobre la intel·ligència artificial en permet o en prohibeix l'ús en funció del risc social que suposi per a les persones. La normativa cerca garantir així que els sistemes existents i utilitzats a la UE respectin els drets fonamentals i els valors europeus. [...]

En general, la llei veta la vigilància massiva als espais públics però permet que les forces de seguretat puguin utilitzar aquesta tecnologia, amb una autorització judicial prèvia, en casos flagrants com ara el risc d'un atac terrorista imminent.»

4.2. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu els avantatges i els inconvenients que pot tenir l'aplicació de la intel·ligència artificial en àmbits com ara la conducció autònoma, la robòtica, la medicina i la salut, l'ensenyament, les xarxes socials, etc. [2 punts]