Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2026 · Serie 1

Els microplàstics són cada cop més presents en el medi ambient i ja es comença a detectar quin impacte poden tenir en la nostra salut. Els microplàstics són trossos de plàstic diminuts, de menys de 5 mil·límetres i de formes irregulars. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l'entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits, que es coneixen com a nanoplàstics i que són encara més preocupants per a la salut.

El plàstic és un producte molt versàtil i químicament estable i per això es fa servir de manera àmplia en molts processos de producció. També, a causa de la seva rendibilitat, és un material gairebé insubstituïble en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. El problema és que és un contaminant, ja que no es degrada i és tòxic. A més, pot contenir restes de metalls, hidrocarburs, plaguicides o productes farmacèutics, en funció dels contaminants que hagi pogut absorbir.

La producció de plàstic supera àmpliament els 300 milions de tones a tot el món cada any. L'única manera de revertir-ho és aconseguir materials no contaminants que el puguin substituir o impulsar-ne la reutilització. En aquests moments, però, les taxes de reciclatge són tan baixes que els plàstics suposen el 54 % de la massa global de residus.

S'han detectat microplàstics —en una àmplia gamma de concentracions— en aigües marines, aigües residuals, aigua dolça, aliments, aire i aigua potable, tant embotellada com de l'aixeta. Per tant, poden entrar en el nostre cos per inhalació o per ingestió, sigui de manera directa o a través del menjar. Per exemple, s'han detectat partícules de plàstics en animals que formen part de la nostra dieta, com ara moltes espècies marines, i també en aliments processats.

Tots els experts assenyalen que els plàstics són més perillosos per a la nostra salut com més petits són. Un dels estudis més recents en aquest àmbit, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, conclou que els nanoplàstics afecten la composició, la diversitat i la funcionalitat del microbioma intestinal. Quan es modifica el microbioma intestinal sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.

El 90 % dels plàstics que ingerim acabaran excretats, però una part es fragmentarà en nanoplàstics. Són tan petits que són capaços de penetrar en les cèl·lules i causar-hi efectes nocius. L'estudi constata que s'han descrit alteracions en l'absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries.

També s'ha constatat que, en humans, les partícules de plàstic es poden allotjar en els pulmons i l'aparell digestiu. I poden arribar als conductes limfàtics i als ganglis i, finalment, a diversos òrgans del cos, com la medul·la òssia, els ronyons, la melsa o el fetge. Els metges es troben amb la dificultat afegida que les lesions que poden produir són semblants a les d'altres tòxics i, per tant, és complicat relacionar-les amb els plàstics utilitzant la tecnologia actual.

Adaptació feta a partir del text d'Atlàntida Assegurances. «Microplàstics: com afecten la salut» [en línia]

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.4. Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, quin és l'impacte que pot tenir la ingestió de plàstics en la salut. [0,5 punts]

Els microplàstics són cada cop més presents en el medi ambient i ja es comença a detectar quin impacte poden tenir en la nostra salut. Els microplàstics són trossos de plàstic diminuts, de menys de 5 mil·límetres i de formes irregulars. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l'entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits, que es coneixen com a nanoplàstics i que són encara més preocupants per a la salut.

El plàstic és un producte molt versàtil i químicament estable i per això es fa servir de manera àmplia en molts processos de producció. També, a causa de la seva rendibilitat, és un material gairebé insubstituïble en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. El problema és que és un contaminant, ja que no es degrada i és tòxic. A més, pot contenir restes de metalls, hidrocarburs, plaguicides o productes farmacèutics, en funció dels contaminants que hagi pogut absorbir.

La producció de plàstic supera àmpliament els 300 milions de tones a tot el món cada any. L'única manera de revertir-ho és aconseguir materials no contaminants que el puguin substituir o impulsar-ne la reutilització. En aquests moments, però, les taxes de reciclatge són tan baixes que els plàstics suposen el 54 % de la massa global de residus.

S'han detectat microplàstics —en una àmplia gamma de concentracions— en aigües marines, aigües residuals, aigua dolça, aliments, aire i aigua potable, tant embotellada com de l'aixeta. Per tant, poden entrar en el nostre cos per inhalació o per ingestió, sigui de manera directa o a través del menjar. Per exemple, s'han detectat partícules de plàstics en animals que formen part de la nostra dieta, com ara moltes espècies marines, i també en aliments processats.

Tots els experts assenyalen que els plàstics són més perillosos per a la nostra salut com més petits són. Un dels estudis més recents en aquest àmbit, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, conclou que els nanoplàstics afecten la composició, la diversitat i la funcionalitat del microbioma intestinal. Quan es modifica el microbioma intestinal sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.

El 90 % dels plàstics que ingerim acabaran excretats, però una part es fragmentarà en nanoplàstics. Són tan petits que són capaços de penetrar en les cèl·lules i causar-hi efectes nocius. L'estudi constata que s'han descrit alteracions en l'absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries.

També s'ha constatat que, en humans, les partícules de plàstic es poden allotjar en els pulmons i l'aparell digestiu. I poden arribar als conductes limfàtics i als ganglis i, finalment, a diversos òrgans del cos, com la medul·la òssia, els ronyons, la melsa o el fetge. Els metges es troben amb la dificultat afegida que les lesions que poden produir són semblants a les d'altres tòxics i, per tant, és complicat relacionar-les amb els plàstics utilitzant la tecnologia actual.

Adaptació feta a partir del text d'Atlàntida Assegurances. «Microplàstics: com afecten la salut» [en línia]

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

Els microplàstics són cada cop més presents en el medi ambient i ja es comença a detectar quin impacte poden tenir en la nostra salut. Els microplàstics són trossos de plàstic diminuts, de menys de 5 mil·límetres i de formes irregulars. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l'entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits, que es coneixen com a nanoplàstics i que són encara més preocupants per a la salut.

El plàstic és un producte molt versàtil i químicament estable i per això es fa servir de manera àmplia en molts processos de producció. També, a causa de la seva rendibilitat, és un material gairebé insubstituïble en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. El problema és que és un contaminant, ja que no es degrada i és tòxic. A més, pot contenir restes de metalls, hidrocarburs, plaguicides o productes farmacèutics, en funció dels contaminants que hagi pogut absorbir.

La producció de plàstic supera àmpliament els 300 milions de tones a tot el món cada any. L'única manera de revertir-ho és aconseguir materials no contaminants que el puguin substituir o impulsar-ne la reutilització. En aquests moments, però, les taxes de reciclatge són tan baixes que els plàstics suposen el 54 % de la massa global de residus.

S'han detectat microplàstics —en una àmplia gamma de concentracions— en aigües marines, aigües residuals, aigua dolça, aliments, aire i aigua potable, tant embotellada com de l'aixeta. Per tant, poden entrar en el nostre cos per inhalació o per ingestió, sigui de manera directa o a través del menjar. Per exemple, s'han detectat partícules de plàstics en animals que formen part de la nostra dieta, com ara moltes espècies marines, i també en aliments processats.

Tots els experts assenyalen que els plàstics són més perillosos per a la nostra salut com més petits són. Un dels estudis més recents en aquest àmbit, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, conclou que els nanoplàstics afecten la composició, la diversitat i la funcionalitat del microbioma intestinal. Quan es modifica el microbioma intestinal sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.

El 90 % dels plàstics que ingerim acabaran excretats, però una part es fragmentarà en nanoplàstics. Són tan petits que són capaços de penetrar en les cèl·lules i causar-hi efectes nocius. L'estudi constata que s'han descrit alteracions en l'absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries.

També s'ha constatat que, en humans, les partícules de plàstic es poden allotjar en els pulmons i l'aparell digestiu. I poden arribar als conductes limfàtics i als ganglis i, finalment, a diversos òrgans del cos, com la medul·la òssia, els ronyons, la melsa o el fetge. Els metges es troben amb la dificultat afegida que les lesions que poden produir són semblants a les d'altres tòxics i, per tant, és complicat relacionar-les amb els plàstics utilitzant la tecnologia actual.

Adaptació feta a partir del text d'Atlàntida Assegurances. «Microplàstics: com afecten la salut» [en línia]

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a)

«Són tan petits que són capaços de penetrar en les cèl·lules i causar- hi efectes nocius»:

b)

«Els metges es troben amb la dificultat afegida que les lesions que poden produir són semblants a les d'altres tòxics i, per tant, és complicat relacionar- les amb els plàstics utilitzant la tecnologia actual»:

2. Estudi del fet literari

Bloc 1

2.1. Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.

Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir:

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.

L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:

—No pot ésser.

—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?

—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans.

—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci.

Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:

—Que és d’interès nacional, això?

—I tant!

—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

Pere CALDERS. «L’arbre domèstic». A: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1979. MOLC, p. 141-142

2.1.1.

En quin gènere literari destaca l’obra narrativa de Pere Calders? [0,25 punts]

2.1.2.

Quines característiques té aquesta narració en relació amb la realitat? [0,25 punts]

2.1.3.

Qui és el protagonista de la narració? Quins altres personatges hi apareixen? [0,25 punts]

2.1.4.

Quina és la reacció del policia en assabentar-se del problema del narrador? Per què? [0,25 punts]

2.2.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina figura retòrica apareix en aquests versos d' El comte Arnau. Digueu-ne també l'autor. [0,5 punts]

Seràs roure, seràs penya,

seràs mar esvalotat,

seràs aire que s'inflama,

seràs astre rutilant,

[...]

2.2.2. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

a) Una ressenya és un text de caràcter didàctic i persuasiu que segueix el format i l'estructura d'una carta.

b) El tòpic memento mori ens convida a la sensació d'alegria i goig.

c) Santiago Rusiñol, autor de L'auca del senyor Esteve, és el màxim representant del Noucentisme, que s'inicia a partir de l'any 1906.

d) Pere Quart és el pseudònim de Joan Oliver com a poeta.

e) El mim és una representació muda.

2.2.3. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quina diferència hi ha entre la rima consonant i la rima assonant, i entre la rima masculina i la rima femenina. [0,5 punts]

2.2.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

)

3. Reflexió lingüística

Bloc 1

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1. Quan es modifica el microbioma intestinal sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.

3.1.2. L'estudi constata que s'han descrit alteracions en l'absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries.

3.1.3. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l'entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits.

3.1.4. S'han detectat partícules de plàstics en animals que formen part de la nostra dieta, com ara moltes espècies marines, i també en aliments processats.

3.1.5. La producció de plàstic supera àmpliament els 300 milions de tones a tot el món cada any. L'única manera de revertir- ho és aconseguir materials no contaminants que el puguin substituir o impulsar-ne la reutilització.

3.2.1. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

—Hi ha de sal? M’agradaria posar-n’hi una mica perquè aquest plat no té gust de. ( res / gens)

b)

— bon punt acabi la pel·lícula, avisa’m. —Està a punt d’acabar. Mai no havia plorat ! ( tant / tan)

c)

Li vaig preguntar estava amoïnada i no em va saber dir el. ( perquè / per què)

d)

Les novel·les més m’agraden són les que retraten l’època en vivim. ( que / què)

e)

No diu ximpleries. fos el germà del director, fa temps que l’haurien fet fora. ( si no / sinó)

3.2.2. Completeu les oracions següents amb la forma verbal adequada a un registre formal. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a)

Estic convençut que més endavant els presos ( concebre) un pla per a escapar-se de la presó.

b)

—Ara mateix en Joan ( interrompre) qualsevol conversa sense respectar el torn de paraula de ningú.

c)

La Maria dubtava que vosaltres ( cabre) en aquest vehicle.

d)

Et van dir quan ( néixer) la teva germana?

e)

Si jo ho hagués ( saber), t’ho hauria explicat.

3.2.3. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. (Si se'n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts]

3.2.4. Completeu les oracions següents amb els substantius o els verbs adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Com que no hi estava d'acord, tot el públic va l'àrbitre. (cridar)

b)

Tenia el jardí ben abandonat. Mai no havia vist tanta descurança ni tanta en un lloc com aquest. (deixar)

c)

La que patia arran de l'accident no el deixava anar de pressa. (coix)

d)

Estava tan enrabiat que va començar a la finestra del seu veí. (pedra)

e)

Aquelles amenaces recurrents van aconseguir en Joan. (covard)

3.2.5. Assenyaleu i esmeneu NOMÉS els cinc errors que apareixen en el text següent. (Si se n'assenyalen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts]

«Ves-t'en ara mateix per tal de que puguis agafar el primer tren. Quant surtis, tanca bé la porta. Ja saps que els lladres no tenen escrupols alhora d'entrar a robar.»

Escriu a continuació els 5 errors trobats i la seva forma esmenada o correcta:

.

Error: Forma correcta:

3.2.6. Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear o alguerès) pertany el text següent i subratlleu NOMÉS tres característiques diferents pròpies d'aquesta varietat. (Si se'n subratllen més, la pregunta serà puntuada amb 0.) [0,5 punts: 0,2 punts per la varietat dialectal i 0,3 pels trets]

4. Expressió escrita [3 punts en total]

4.1.

Reescriviu el text següent canviant els temps verbals en present per formes d'imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el text original. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«Els microplàstics són cada cop més presents en el medi ambient i ja es comença a detectar quin impacte poden tenir en la nostra salut. Els microplàstics són trossos de plàstic diminuts, de menys de 5 mil·límetres i de formes irregulars. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l'entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits, que es coneixen com a nanoplàstics i que són encara més preocupants per a la salut.

El plàstic és un producte molt versàtil i químicament estable i per això es fa servir de manera àmplia en molts processos de producció.»

4.2.

En el text inicial es parla dels problemes que causa la contaminació per microplàstics. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què descrigueu els perjudicis ocasionats per altres tipus de contaminació, com ara l'acústica o la lumínica. [2 punts]