Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests

I 0 flashcards i 37 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS LLENGUA CATALANA I LITERATURA II Selectivitat (PAU Catalunya) AprenAI 2026-2027 Llengua Catalana i Literatura II per a la Selectivitat: pronoms febles, sintaxi, normativa, literatura i lectures, amb esquemes, tests i resum final. APREN.AI Índex Tema 1: Comunicació i expressió escrita 1 Processos comunicatius i propietats textuals 7 1. Els elements del procés comunicatiu i el signe lingüístic 7 2. Les funcions del llenguatge segons Roman Jakobson 8 3. Les grans propietats textuals: adequació, coherència i cohesió 9 4. Mecanismes de cohesió: referència textual i dixi 10 5. La puntuació com a eina d'articulació discursiva 11 6.

Mètode de resolució PAU: Identificació del referent complet dels pronoms febles 12 2 Tipologies textuals, marcadors discursius i modalització 14 Les sis tipologies textuals 14 El text argumentatiu 15 Connectors i marcadors discursius 16 Modalització: subjectivitat i objectivitat 16 Correlació dels temps verbals 17 Textos acadèmics i administratius 17 3 Gèneres discursius i registres lingüístics 18 1. Els factors determinants del registre: camp, mode i tenor 18 2. Classificació dels registres lingüístics 19 3. Contrast entre els registres lingüístics 20 4. Els gèneres discursius periodístics 21 5.

Pautes per a la redacció d'expressió escrita a les PAU 23 4 Cooperació conversacional, cortesia i diferències entre oral i escrit 25 El principi de cooperació 26 La cortesia lingüística 26 Diferències entre l'oral i l'escrit 27 L'oralitat formal 27 5 Usos discriminatoris del llenguatge 28 Què és un ús discriminatori del llenguatge 28 Els mecanismes més habituals 28 Com evitar el masculí genèric sense fer un text feixuc 29 Com es pregunta a l'examen 30 6 Fonts d'informació, citació i notícies falses 31 Cercar i seleccionar la informació 31 Citar les fonts i respectar la propietat intel·lectual 31 Notícies falses, desinformació i manipulació 32 Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 1 Tema 2: Les llengües i els seus parlants 7 Sociolingüística i variació de la llengua 37 1.

Comunitat lingüística i context de diversitat 37 2. Eixos de variació lingüística 38 3. Dinàmiques de contacte: diglòssia, conflicte i normalització 38 8 Llengües de l'Estat espanyol, norma i estàndard, prejudicis i mitjans 39 Les llengües de l'Estat espanyol 40 Norma culta i estàndard 41 Prejudicis i estereotips lingüístics 41 Mitjans de comunicació i xarxes 41 9 Dialectologia catalana: blocs oriental i occidental 42 L'organització dialectal i el concepte d'isoglossa 42 Trets diferencials: vocalisme àton, morfologia i lèxic 43 Les varietats del Bloc Oriental 44 Les varietats del Bloc Occidental 45 Tema 3: Fonètica,ortografia i lèxic 10 El sistema fonètic i els fenòmens de contacte 50 1.

El sistema vocàlic del català central 50 2. El sistema consonàntic i l'AFI 52 3. Fenòmens de contacte consonàntic 52 11 Correspondència entre sons sibilants i palatals i les seves grafies 56 Els sis sons i com s'agrupen 57 Les sibilants alveolars: [s] i [z] 57 Les palatals: [ʃ], [tʃ], [ʒ] i [dʒ] 58 Parelles d'ús confús 58 12 Accentuació, dièresi i ortografia 59 1. Regles generals d'accentuació gràfica 60 2. L'accent diacrític i la reforma normativa de l'IEC 61 3. La dièresi: funcions i normes d'estalvi 62 4. L'apòstrof i la contracció 62 5. Parells ortogràfics i homòfons conflictius 63 6.

Metodologia de resolució: exercici de detecció d'errors a les PAU 63 13 Ortografia de les consonants i dels mots junts o separats 65 B o V 66 Ela geminada (l·l) i l simple 66 M o N 66 Consonants finals: -t/-d, -p/-b, -c/-g 66 La hac 67 Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 2 R i RR 67 Mots junts o separats 67 Formes verbals amb trampa 67 14 Relacions semàntiques i precisió lèxica 69 1. Les relacions semàntiques 69 2. Precisió lèxica i confusions freqüents 72 3.

Morfologia lèxica i formació de paraules 73 15 Neologismes, manlleus, locucions i frases fetes 74 Neologismes: com entren paraules noves 74 Canvis de significat 76 Locucions i frases fetes 76 Expressions d'origen mitològic i cultural 76 Tema 4: Reflexió lingüística i morfosintaxi 16 Flexió nominal: gènere, nombre i determinació 80 1. El gènere en els substantius 80 2. La flexió de nombre: formació del plural 82 3. Flexió i concordança dels adjectius 82 4. El sistema dels determinants 83 17 Morfologia verbal, perífrasis i correlacions 86 1. L'estructura del sistema verbal català 86 2. Verbs purs i incoatius a la tercera conjugació 87 3.

Irregularitats al radical: velarització i alternances vocàliques 87 4. Perífrasis verbals normatives 88 5. Estructures condicionals i correlacions temporals 90 6. Distribució correcta dels verbs «ser» i «estar» 91 7. Procediment d'anàlisi i reescriptura temporal 92 18 Conjugació dels verbs irregulars més preguntats 93 Verbs en -aure, -eure, -oure i amb arrel en -ld-, -nd- 93 Altres verbs de la llista 94 L'imperatiu afirmatiu i el negatiu 95 19 L'oració simple i les funcions sintàctiques 96 1. El subjecte i les seves tipologies 97 2. Els complements del verb en el predicat 98 3. Complements de l'interior del sintagma (CN, CAdj i CAdv) 100 20 Els pronoms febles: sintaxi i combinatòria 102 1.

Morfologia i formes dels pronoms febles 102 2. Posició i regles d'escriptura (proclisi, ènclisi, apòstrof i guionet) 103 3. Sintaxi de la substitució pronominal funció per funció 104 Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 3 4. Combinatòria binària de pronoms febles 105 5. Combinacions amb el complement indirecte plural «els» 106 21 L'oració composta: coordinació i subordinació 108 1. Les oracions coordinades 108 2. Les oracions subordinades substantives 109 3. Les oracions subordinades adjectivals o de relatiu 110 4. Les oracions subordinades adverbials 111 Tema 5: Educació literària 22 Teoria de la literatura: mètrica, tòpics i figures retòriques 116 1.

Els gèneres i les formes de l'expressió poètica 116 2. Mètrica i còmput sil·làbic en català 117 3. Tipologia de la rima i combinatòries estròfiques 118 4. Tòpics literaris clàssics 119 5. Glossari de figures retòriques 120 6.

Altres tòpics de la llista oficial 122 23 Elements de la narrativa i estil directe i indirecte 123 Autor, narrador i personatge 124 Tipus de narrador 124 Els personatges 125 Espai, temps i versemblança 125 Conte i novel·la 125 Formes narratives breus tradicionals 126 Estil directe, indirecte i indirecte lliure 126 24 El gènere dramàtic: formes, estructura i subgèneres 128 El text teatral: escrit per ser representat 128 Estructura externa 129 Subgèneres dramàtics 129 El teatre català de l'època 129 25 Altres formes literàries, gèneres i figures que es pregunten 131 Formes poètiques que es pregunten 131 Gèneres no ficcionals 132 Figures retòriques que falten 133 Renaixement i Renaixença: no són el mateix 133 26 De la Renaixença a les avantguardes 134 1.

La Renaixença i la restitució literària 135 2. El Modernisme: regeneracionisme i confrontació intel·lectual 136 3. El Noucentisme: civilitat, classicisme i institucionalització 136 4. La irrupció de les avantguardes 137 Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 4 27 Maragall, l'Escola Mallorquina i les seves represes 138 Joan Maragall: obres que cal conèixer 139 «La vaca cega» i la seva paròdia 140 L'Escola Mallorquina 140 28 Noucentisme: Eugeni d'Ors (Xènius) i la poesia de Carner 141 Eugeni d'Ors, Xènius: l'ideòleg del moviment 142 Josep Carner, el «príncep dels poetes» 142 Altres noms de la poesia noucentista 143 Modernisme o Noucentisme?

Com identificar-ho en un text 143 29 Del postsimbolisme a la literatura de postguerra 144 El postsimbolisme i l'ideal de la poesia pura 145 Les veus cabdals del postsimbolisme 145 La literatura de postguerra: exili, resistència i desengany 146 30 Narrativa de postguerra i exili, realisme dels anys 50 i veus a partir dels 70 149 Context: una literatura escrita entre l'exili i la censura 149 La narrativa de l'exili 149 Altres narradors de postguerra 150 La poesia dels anys 50-60: realisme i altres veus 150 Literatura des dels anys 70 151 El teatre independent 151 31 Estellés, Fuster, Sales i el teatre de postguerra 152 Vicent Andrés Estellés (1924-1993): la poesia de la quotidianitat 152 Joan Fuster (1922-1992): l'assaig 153 Joan Sales (1912-1983): Incerta glòria 153 El teatre de postguerra 154 32 Dues obres de referència: Víctor Català i Miquel Llor 155 1.

'Drames rurals' de Víctor Català: violència, atavisme i fatalitat 155 2. 'Laura a la ciutat dels sants' de Miquel Llor: el psicologisme i l'asfíxia social 157 3. Anàlisi comparativa de les dues obres 158 33 Lectura autònoma: cànon, circuit literari i itinerari lector 159 Lectura guiada i lectura autònoma 160 El circuit literari 160 Literatura canònica i literatura de consum 160 L'assaig literari 161 Com parlar d'un llibre: la recomanació 161 34 Resum per repassar 167 Tema 1. Comunicació i expressió escrita 167 Tema 2. Les llengües i els seus parlants 168 Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 5 Tema 3. Fonètica, ortografia i lèxic 169 Tema 4.

Reflexió lingüística i morfosintaxi 170 Tema 5. Teoria literària 172 Tema 5. Moviments i autors 173 Solucions de les preguntes de repàs 175 Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 6 1 Processos comunicatius i propietats textuals EN ACABAR SABRÀS Saber identificar els elements del procés comunicatiu i les funcions del llenguatge de Jakobson. Saber explicar les propietats textuals: adequació, coherència i cohesió. Saber reconèixer l'anàfora, la catàfora i els tipus de deixi. Saber identificar el referent complet d'un pronom feble en un text. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 A la frase «En Joan va arribar tard i ningú no el va esperar», a qui es refereix «el»? 1.

Els elements del procés comunicatiu i el signe lingüístic La comunicació humana és una activitat interactiva mitjançant la qual un individu transmet informació, estats interns o ordres a un o més interlocutors. Perquè aquest intercanvi tingui èxit, cal la coordinació simultània de sis components estructurals: Emissor: subjecte individual o col·lectiu que produeix, codifica i transmet el missatge amb una intenció comunicativa determinada. Receptor: destinatari que rep el senyal, el descodifica i n'interpreta el sentit. Missatge: contingut informatiu elaborat, seleccionat i estructurat segons les regles del codi.

Referent: entitat, fet o fragment del món real o imaginari al qual remet el missatge (el context extralingüístic). Canal: suport físic i medi material a través del qual circula el senyal transmès (l'aire en l'oralitat, el paper o la pantalla digital en l'escriptura).

TEMA 1 Comunicació i expressió escrita 1 Processos comunicatius i propietats textuals 2 Tipologies textuals, marcadors discursius i modalització 3 Gèneres discursius i registres lingüístics 4 Cooperació conversacional, cortesia i diferències entre oral i escrit 5 Usos discriminatoris del llenguatge 6 Fonts d'informació, citació i notícies falses Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 7 Codi: sistema convencional de signes i regles combinatòries que emissor i receptor han de compartir per poder xifrar i desxifrar la informació.

A la base del codi verbal hi ha el signe lingüístic, unitat bàsica de dues cares inseparables segons la teoria saussuriana: el significant (la imatge acústica o representació gràfica material) i el significat (el concepte o representació mental associada). DEFINICIÓ Un procés comunicatiu és l'acte dinàmic pel qual un emissor formula un missatge xifrat mitjançant un codi comú, transportat per un canal físic fins a un receptor, amb referència constant a una realitat contextual o referent. 2. Les funcions del llenguatge segons Roman Jakobson En qualsevol intercanvi comunicatiu s'activen diferents intencions del parlant.

El lingüista Roman Jakobson va formular un model fonamental que vincula cadascun dels sis factors de la comunicació amb una funció lingüística predominant. Tot i que en un text solen coexistir diverses funcions, gairebé sempre n'hi ha una que subordina les altres. Funció Element focalitzat Intenció discursiva Trets lingüístics característics Exemple il·lustratiu Expressiva (o emotiva) Emissor Exterioritzar emocions, opinions o valoracions subjectives. 1a persona gramatical, interjeccions, lèxic valoratiu, oracions exclamatives. «Estic fart de tanta desorganització!» Conativa (o apel·lativa) Receptor Influir en el comportament de l'interlocutor, persuadir o ordenar.

2a persona, imperatius, vocatius, perífrasis d'obligació, interrogacions retòriques. «Si us plau, tanqueu el projector.» Referencial (o representativa) Referent / Context Transmetre informació objectiva sobre la realitat externa. 3a persona, mode indicatiu, lèxic denotatiu, to neutre. «La sessió plenària començarà a les deu del matí.» Fàtica (o de contacte) Canal Obrir, comprovar, allargar o cloure la connexió material. Fórmules de salutació/comiat, repeticions, interpel·lacions breus buides. «Em sents bé? Sí?

Doncs continuo.» Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 8 Funció Element focalitzat Intenció discursiva Trets lingüístics característics Exemple il·lustratiu Metalingüística Codi Analitzar, explicar o aclarir el funcionament de la mateixa llengua. Terminologia gramatical, cometes o cursiva per a mots citats, definicions. «El mot 'arbre' és una paraula plana acabada en vocal.» Poètica (o estètica) Missatge Cridar l'atenció sobre la forma, l'estil i la sonoritat del missatge. Figures retòriques, ritme sil·làbic, rima, jocs de paraules, metàfores. «La pluja fina pentina la tarda d'argent.» 3.

Les grans propietats textuals: adequació, coherència i cohesió Un text no és pas una simple successió de frases desconnectades, sinó una unitat lingüística comunicativa completa. Per tal que un enunciat assoleixi eficàcia i correcció, ha de satisfer simultàniament tres propietats intrínseques: adequació, coherència i cohesió. ESQUEMA Propietats textuals 3.1. Adequació textual L'adequació avalua la pertinència de l'escrit respecte a la situació extralingüística i les convencions socials en què s'emmarca.

Es manifesta en la tria del registre (formal, estàndard o col·loquial, com s'analitza a fons a «Tema 1: Comunicació i expressió escrita — Gèneres discursius i registres lingüístics»), en el compliment del propòsit comunicatiu (informar, convèncer, instruir) i en el tractament adequat cap a l'interlocutor (fórmules de cortesia, ús de vós, vostè o tu). 3.2. Coherència textual La coherència és la propietat semàntica global que garanteix que el text es percebi com una unitat de sentit comprensible i estructurada, sense contradiccions lògiques.

Es desplega en dos nivells: Coherència global: presència d'un nucli temàtic central (macroestructura) que vertebra tot l'escrit, evitant desviacions irrellevants.

Adequació Pertinència al context comunicatiu Registre i to Adequació al propòsit i interlocutors Coherència Unitat de sentit i lògica global Tema i rema Estructura progressiva de la informació Cohesió Connexions gramaticals i sintàctiques Connexió i referència Anàfores, puntuació i connectors Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 9 Coherència lineal: articulació progressiva de la informació mitjançant el binomi tema (informació coneguda o punt de partida) i rema (informació nova que s'hi afegeix), organitzada en paràgrafs ben delimitats i jerarquitzats. ERROR FREQÜENT És habitual confondre coherència amb cohesió.

La coherència afecta el significat i la lògica del contingut (si el text té sentit o si s'hi detecten contradiccions), mentre que la cohesió fa referència a les connexions gramaticals i sintàctiques explícites a la superfície del text. 3.3. Cohesió textual La cohesió és la manifestació morfosintàctica i lèxica de la coherència. Consisteix en l'encadenament formal de les paraules, oracions i paràgrafs per mitjà d'elements relacionals (connectors textuals) i mecanismes de continuïtat referencial, que impedeixen la repetició feixuga i guien la lectura. 4.

Mecanismes de cohesió: referència textual i dixi La continuïtat del fil discursiu exigeix que els elements d'una frase puguin recuperar el contingut d'altres termes. Diferenciem entre la referència orientada a l'interior del text (endòfora) i la referència que apunta cap a l'entorn extralingüístic immediat (dixi o referència exofòrica). ESQUEMA Mecanismes de referència discursiva 4.1. Referència endofòrica: anàfora i catàfora Els procediments endofòrics connecten elements dins de la mateixa trama discursiva: Anàfora: recurs mitjançant el qual un element gramatical remet a un terme o fragment que ja ha aparegut abans en el discurs (anomenat antecedent).

Substitució pronominal: «Vam contractar l'enginyera; ella resoldrà la incidència.» Substitució lèxica (sinònims o hiperònims): «Van plantar un vell roure. L'arbre protegia el pati.» (Les relacions lèxiques com sinonímia i hiperonímia s'aprofundeixen a «Tema 3: Fonètica, ortografia i lèxic — Relacions semàntiques i precisió lèxica»).

Referència endofòrica Elements situats a l'interior del text Anàfora Recupera un antecedent previ Catàfora Anticipa informació posterior Referència exofòrica (dixi) Assenyala l'entorn extralingüístic immediat Dixi personal Emissor i receptor (jo, tu) Dixi espacial i temporal Coordenades de lloc i temps (aquí, ara) Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 10 El·lipsi: omissió intencionada d'un mot recuperable pel context: «En Marc estudia filologia i la Clara [Ø], medicina.» Procés de definitització: introduir primer una realitat amb un determinant indefinit i recuperar-la després amb l'article definit: «A la reunió hi havia una proposta; finalment la proposta es va aprovar.» Catàfora: mecanisme en què una unitat lingüística anticipa un referent que s'explicita més endavant en el text: «Només necessito això: que arribeu puntuals a la inauguració.» «Li ho van dir a la Joana ben clarament.» 4.2.

La dixi: personal, espacial i temporal La dixi agrupa els mecanismes gramaticals que assenyalen directament els elements materials de la situació d'enunciació (qui parla, a qui parla, on es troben i quan es produeix l'acte comunicatiu). Aquests mots només adquireixen sentit precís si es coneixen les coordenades contextuals: Tipus de dixi Funció d'ancoratge Categories lingüístiques implicades Exemples Personal Assenyala els participants en l'acte comunicatiu (emissor i receptor). Pronoms personals forts i febles de 1a i 2a persona, possessius, desinències verbals de 1a i 2a persona.

«Jo no he vist pas el teu quadern; ens l'has amagat?» Espacial Localitza persones o objectes en relació amb la posició de l'emissor. Demostratius (aquest, aquell), adverbis de lloc (ací, aquí, allà, prop, lluny), certs verbs de moviment (anar, venir). «Porta aquest paquet allà dalt.» Temporal Situa els esdeveniments respecte al present del moment d'enunciació. Adverbis i locucions temporals (ara, avui, ahir, demà, abans, després), morfemes verbals de temps.

«Ahir no vam poder parlar; ara és el moment.» PER RECORDAR-HO Diferència clau: L'anàfora mira enrere en el paper (passat del text), la catàfora mira endavant (futur del text), i la dixi assenyala fora del paper, directament cap a la realitat física dels interlocutors. 5. La puntuació com a eina d'articulació discursiva Els signes de puntuació no reprodueixen simplement les pauses respiratòries de la veu, sinó que estructuren sintàcticament el discurs, delimiten unitats de sentit i eviten ambigüitats interpretatives. El punt (.): delimita unitats discursives autònomes.

El punt i seguit separa oracions dins d'un mateix paràgraf; el punt i a part clou el paràgraf i marca un canvi de subtema o enfocament; el punt final tanca el discurs sencer. La coma (,): estableix pauses breus a l'interior de la frase. Usos obligatoris: Separar elements d'una enumeració no units per conjunció. Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 11 Delimitar vocatius: «Montse, vigila la porta.» (Sense la coma, seria un subjecte).

Aïllar incisos explicatius o aposicions: «El director, cansat del debat, va aixecar la sessió.» Indicar l'elisió d'un verb sobreentès: «Nosaltres bevem aigua; ells, suc de taronja.» Desfer ambigüitats estructurals: «Els excursionistes que van arribar tard van pagar recàrrec» (especificativa: només alguns) contra «Els excursionistes, que van arribar tard, van pagar recàrrec» (explicativa: tots van arribar tard). El punt i coma (;): marca una pausa intermèdia. Separa membres d'una oració composta quan algun d'ells ja conté comes interiors o encadena oracions juxtaposades estretament lligades pel sentit. Els dos punts (:): creen una pausa amb funció anunciadora.

Precedeixen una enumeració anunciada, una citació textual o una explicació causal/conclusiva. Els punts suspensius (...): indiquen la interrupció del discurs, una enumeració incompleta o un to d'expectativa i dubte. Les cometes (« » / " "): emmarquen transcripcions literals, destaquen mots emprats amb doble sentit o ironia i distingeixen títols d'articles, capítols o cançons. Els parèntesis ( ) i claudàtors [ ]: insereixen incisos secundaris, aclariments, dates o acotacions no imprescindibles. Els claudàtors s'empren en transcripcions fonètiques i per marcar omissions en citacions literals mitjançant punts suspensius [...].

Els guions (—): introdueixen les intervencions en els diàlegs o aïllen incisos llargs amb un relleu expressiu superior al dels parèntesis. 6. Mètode de resolució PAU: Identificació del referent complet dels pronoms febles Una de les preguntes fonamentals de l'examen oficial avalua la competència de cohesió textual demanant que l'alumnat localitzi el referent textual complet d'un pronom feble en un fragment proposat. Com que la sintaxi i combinatòria d'aquestes formes es detalla a «Tema 4: Reflexió lingüística i morfosintaxi — Els pronoms febles: sintaxi i combinatòria», aquí ens centrem exclusivament en el mètode analític de rastreig i delimitació discursiva.

ERROR FREQÜENT L'errada més greu en aquesta tasca consisteix a copiar només el nucli d'un sintagma (per exemple, escriure únicament el substantiu «propostes») en lloc de transcriure el sintagma sencer amb tots els seus determinants i complements («les propostes que el consell rector va presentar a la reunió»). En les correccions oficials, una delimitació incompleta resta la totalitat de la puntuació de l'ítem.

Per delimitar el referent sense perdre puntuació, cal seguir sistemàticament aquesta seqüència de treball: Localització i context sintàctic: Identifiqueu la forma pronominal analitzada i analitzeu la funció que desenvolupa en l'oració on apareix (complement directe, complement indirecte, complement de règim, complement circumstancial, etc.). 1 Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 12 EXEMPLE Text d'anàlisi: «El departament d'investigació va presentar un informe demolidor sobre els nous materials biodegradables. Els assistents van examinar-lo amb cautela, però ningú no va gosar criticar-ne els punts més controvertits.

Finalment, van acceptar la proposta d'aturar el projecte, tot i que ningú no s'hi havia mostrat mai favorable.» Aplicació del mètode de resolució: Pronom -lo (a examinar-lo): Funció: complement directe singular masculí. Rastreig: remet a l'antecedent que és examinat. Referent complet: «un informe demolidor sobre els nous materials biodegradables» (és incorrecte respondre només «l'informe» o «informe», ja que omet els complements que configuren el sintagma nominal complet). Pronom -ne (a criticar-ne): Funció: complement del nom partitiu o possessiu respecte a els punts més controvertits (criticar els punts més controvertits de...).

Referent complet: «l'informe demolidor sobre els nous materials biodegradables» (o «d'un informe demolidor sobre els nous materials biodegradables»). Pronom hi (a s'hi havia mostrat mai favorable): Funció: complement de l'adjectiu introduït per la preposició a (ser favorable a quelcom). Rastreig: respon a la pregunta: a què ningú no s'havia mostrat favorable? Referent complet: «la proposta d'aturar el projecte» (o la construcció sencera d'infinitiu: «aturar el projecte» segons el matís de la regència). Rastreig contextual: Si el pronom és anafòric (cas majoritari), cerqueu en les oracions immediatament anteriors l'element conceptual al qual substitueix.

Si és catafòric, busqueu l'explicació a la dreta del verb. 2 Prova de substitució: Reemplaceu mentalment el pronom feble pel fragment de text identificat. L'oració resultant ha de ser gramaticalment impecable i mantenir el sentit original de l'autor sense distorsions. 3 Verificació de la frontera sintàctica: Comproveu que no hàgiu deixat fora cap determinant, complement del nom (subordinades adjectives relatives, sintagmes preposicionals) o proposició sencera en el cas de pronoms neutres.

4 Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 13 IDEES CLAU Els elements de la comunicació (emissor, receptor, missatge, referent, canal i codi) es vinculen directament a les sis funcions del llenguatge establertes per Jakobson. Les tres propietats essencials del text són l'adequació al context pragmàtic, la coherència semàntica global i la cohesió morfosintàctica de superfície. La referència endofòrica s'articula mitjançant l'anàfora (recuperació d'un antecedent) i la catàfora (anticipació d'un element posterior). La dixi vincula l'enunciat a les coordenades extralingüístiques de persona, espai i temps de l'acte d'enunciació.

Per identificar el referent complet d'un pronom feble a l'examen PAU cal delimitar la totalitat del sintagma amb tots els seus complements i determinants. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 2. En què es diferencia un procediment anafòric d'un procediment deíctic? 3. Per què no s'ha d'escriure únicament el nucli d'un sintagma en la pregunta de referents pronominals a les PAU? TEMA 1: COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA 2 Tipologies textuals,marcadors discursius i modalització EN ACABAR SABRÀS Saber reconèixer les sis tipologies textuals i els seus trets. Saber analitzar l'estructura d'un text argumentatiu: tesi, arguments i conclusió.

Saber classificar els connectors i marcadors segons la relació lògica que expressen. Saber detectar la modalització d'un text i mantenir la correlació dels temps verbals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 4 A la frase «Plovia; per tant, ens vam quedar a casa», quina relació expressa «per tant»? Les sis tipologies textuals Una tipologia textual agrupa els textos segons la manera d'organitzar-ne el contingut i la intenció dominant. Un text real sol barrejar-ne diverses (una novel·la narra, descriu i fa dialogar), però sempre n'hi ha una que predomina. La intenció enllaça amb les funcions del llenguatge (vegeu «Processos comunicatius i propietats textuals»).

Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 14 Tipus Intenció Estructura Trets lingüístics Narratiu Explicar fets que passen en el temps Plantejament, nus i desenllaç Verbs d'acció en passat, connectors temporals, tercera o primera persona Descriptiu Mostrar com és un ésser, lloc o objecte Visió general, detalls ordenats en l'espai, impressió final Adjectius, verbs d'estat, present o imperfet, comparacions, localitzadors Expositiu Fer entendre un tema Introducció, desenvolupament, conclusió Tercera persona, present atemporal, lèxic precís, definicions, exemples Argumentatiu Convèncer d'una opinió Tesi, arguments, conclusió Connectors causals i contrastius, lèxic valoratiu, primera persona Instructiu Indicar com fer una cosa Passos ordenats Imperatiu o infinitiu, ordinals, frases curtes Dialogat Reproduir un intercanvi entre parlants Torns de paraula Guions o noms dels interlocutors, frases interrogatives i exclamatives, dixi El text argumentatiu La tesi és l'opinió que es defensa; els arguments, les raons que la sostenen; la conclusió reprèn la tesi reforçada.

Segons on es col·loca la tesi, l'estructura és deductiva (al principi), inductiva (al final) o enquadrada (al principi i represa al final). PROCÉS Estructura del text argumentatiu 1 Tesi Opinió que es defensa 2 Arguments Raons d'autoritat, da des, exemple, causa- efecte, analogia 3 Contraar guments Es rebat l'opinió contrària 4 Conclusió Es reprèn la tesi reforçada D'autoritat: cita un expert o una institució reconeguda. De dades: aporta xifres o estudis. D'exemple o experiència: un cas concret que il·lustra la tesi. De causa-efecte: mostra les conseqüències d'un fet. D'analogia: compara amb una situació semblant. De majoria o sentit comú: apel·la al que pensa tothom.

Afectiu: busca emocionar el receptor. Els contraarguments anticipen l'opinió contrària per rebatre-la. Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 15 Connectors i marcadors discursius Són peces que expliciten la relació lògica entre idees i són un dels mecanismes de cohesió (vegeu «Processos comunicatius i propietats textuals»).

Funció Exemples Additius a més, també, així mateix, encara més Contrastius però, tanmateix, en canvi, no obstant això, malgrat això Causals perquè, ja que, atès que, com que Consecutius per tant, doncs, en conseqüència, per això Reformuladors és a dir, o sigui, dit d'una altra manera Exemplificadors per exemple, com ara, posem per cas Ordenadors en primer lloc, d'una banda… de l'altra, finalment De conclusió en resum, en definitiva, en conclusió ERROR FREQÜENT Evitar la confusió ortogràfica entre sinó i si no (condicional). Pel que fa a no obstant, tant la forma sola com no obstant això són correctes; en registre formal sovint es prefereix la forma completa.

Modalització: subjectivitat i objectivitat La modalització és la petja de l'emissor en el text: com deixa veure (o amaga) la seva actitud. Serveix per descobrir la intenció de l'autor.

Marques de subjectivitat Marques d'objectivitat Lèxic valoratiu (desastre, encert) i adjectius qualificatius Lèxic denotatiu i tècnic Adverbis modals (sens dubte, potser, desgraciadament) Dades, xifres i fonts Modalitats oracionals exclamativa, interrogativa retòrica, dubitativa Oracions enunciatives Primera persona (crec, pensem) Tercera persona Ironia, diminutius i augmentatius Construccions impersonals (es considera) i passiva Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 16 Correlació dels temps verbals Un text cohesionat manté un temps de referència i hi ajusta els altres.

Si el relat és en passat, el perfet perifràstic (va arribar) marca els fets, l'imperfet (plovia) el fons, el plusquamperfet (havia sortit) l'anterioritat i el condicional (tornaria) la posterioritat. Així: Diu que vindrà, però Va dir que vindria. Canviar de temps sense motiu trenca la cohesió.

Textos acadèmics i administratius Text Finalitat Parts Ressenya Presentar i valorar una obra Dades de l'obra, resum del contingut, valoració crítica Carta formal Comunicar-se per escrit amb una persona o entitat Capçalera (remitent, destinatari, lloc i data), salutació, cos (introducció, desenvolupament, cloenda), comiat, signatura, postdata opcional Sol·licitud Demanar una cosa a l'Administració Dades del sol·licitant, Exposo (fets), Sol·licito (petició), lloc i data, signatura, destinatari Recurs Impugnar una resolució que es considera injusta Dades, resolució recorreguda, fets i fonaments, petició de revisió o anul·lació, lloc, data i signatura Pamflet Difondre i fer propaganda d'una idea Text breu, to polèmic i apel·latiu, crida final a l'acció PER RECORDAR-HO En el text formal de 125-150 paraules: tesi clara, dos o tres arguments enllaçats amb connectors variats, conclusió amb un marcador de tancament i registre adequat (vegeu «Gèneres discursius i registres lingüístics»).

IDEES CLAU Cada tipologia textual té una intenció, una estructura i uns trets lingüístics propis, tot i que els textos reals les combinen. El text argumentatiu s'organitza en tesi, arguments i conclusió, amb estructura deductiva, inductiva o enquadrada. Els connectors es classifiquen per la relació lògica que expressen: addició, contrast, causa, conseqüència, reformulació, exemplificació, ordre i conclusió. La subjectivitat es nota en el lèxic valoratiu, la primera persona i les modalitats expressives; l'objectivitat, en la impersonalitat, la tercera persona i les dades. La correlació temporal manté coherent el temps de referència i és un mecanisme de cohesió.

Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 17 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Què diferencia una estructura argumentativa inductiva d'una de deductiva? 6. Quines dues parts centrals té una sol·licitud? 7. Per què «Va dir que vindrà» trenca la correlació temporal? TEMA 1: COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA 3 Gèneres discursius i registres lingüístics EN ACABAR SABRÀS Saber explicar com el camp, el mode i el tenor determinen el registre. Saber caracteritzar els registres estàndard, cientificotècnic, literari i col·loquial. Saber distingir els gèneres periodístics informatius dels d'opinió. Saber aplicar les pautes de redacció de l'expressió escrita de la PAU.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Per què no escrivim igual un missatge a un amic que una sol·licitud a l'ajuntament? En la comunicació humana, la llengua mai no es manifesta de manera homogènia. Segons la situació concreta en què es produeix l'acte comunicatiu, l'emissor tria determinades solucions fonètiques, lèxiques i sintàctiques. Aquesta capacitat d'emmotllar el discurs a les circumstàncies s'emmarca en la propietat de l'adequació textual (com es descriu a «Tema 1: Comunicació i expressió escrita — Processos comunicatius i propietats textuals») i constitueix l'eix de la variació diafàsica o funcional. 1.

Els factors determinants del registre: camp, mode i tenor La noció de registre lingüístic fa referència a la varietat funcional de la llengua determinada pels paràmetres concrets d'una situació comunicativa. La lingüística funcional distingeix tres coordenades principals que condicionen aquesta tria: El camp (àmbit temàtic i activitat social): fa referència a la naturalesa del tema tractat i a l'activitat en curs. Pot oscil·lar des d'àmbits generals o quotidians fins a àmbits altament especialitzats (jurídic, científic, administratiu, tecnològic). El camp determina, de manera immediata, el grau de precisió i el component terminològic del lèxic emprat.

El mode (canal de transmissió): correspon al mitjà físic pel qual circula el missatge. La distinció bàsica contraposa el canal oral (espontani, amb retroalimentació immediata i acompanyat de la comunicació no verbal) i el canal escrit (planificat, perdurable, formalitzat i exempt de suport gestual). Dins d'aquest eix també s'inclouen les modalitats híbrides o mediatitzades (comunicació digital, missatgeria instantània o exposicions orals acadèmiques preparades a partir d'un guió escrit).

Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 18 El tenor (relació entre interlocutors i propòsit): engloba dos aspectes fonamentals: el tenor interpersonal (el grau de familiaritat, proximitat, jerarquia o distància social entre emissor i receptor) i el tenor funcional (el propòsit de la interacció: informar, convèncer, instruir, entretenir o commoure). El tenor regula el tractament protocol·lari (fórmules de respecte, ús del vós o de vostè) i la càrrega subjectiva del text. 2. Classificació dels registres lingüístics Segons el grau de formalitat, la planificació i l'especialització temàtica, els textos es classifiquen en quatre grans registres: A.

Registre estàndard El registre estàndard és la varietat formal bàsica i supradialectal d'una llengua, pensada per a l'ús públic institucional, l'educació i els mitjans de comunicació. Actua com a codi de referència compartit per tots els parlants i compleix una funció unificadora essencial: Objectivitat i neutralitat: manté una distància comunicativa mitjana o mitjana-alta, evitant tant la familiaritat excessiva com la complicació sintàctica innecessària. Fixació normativa: s'ajusta escrupolosament a la normativa gramatical i ortogràfica establerta per l'autoritat lingüística (a la catalanofonia, l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua).

Lèxic accessible i precís: empra mots d'ús comú pertanyents al cabal general de la llengua, rebutja els col·loquialismes abusius i prescindeix de tecnicismes obscurs sense explicació. El llenguatge és essencialment denotatiu. DEFINICIÓ: LLENGUATGE DENOTATIU VS. CONNOTATIU El significat denotatiu és el valor literal, objectiu i compartit d'un mot segons el diccionari (sense associacions emotives ni subjectives). El significat connotatiu, per contra, incorpora matisos expressius, afectius, ideològics o simbòlics que l'emissor o el context afegeixen al mot bàsic. B.

Registre cientificotècnic El registre cientificotècnic és una modalitat formal d'alta especialització destinada a la transmissió precisa i inequívoca de coneixements especialitzats: Monosèmia i precisió unívoca: cerca correspondències exactes d'un sol significant per a un sol concepte per evitar qualsevol ambigüitat o doble sentit. Ús de tecnicismes i codis formals: nodrit de compostos grecs i llatins, manlleus internacionals adaptats i codis simbòlics convencionals (fórmules químiques, notacions matemàtiques, signes fonètics). Impersonalitat i universalitat: carència total de marques personals d'emissor i receptor.

Predomini d'oracions enunciatives, construccions passives, passives reflexives i formes impersonals (es constata, hom dedueix). Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 19 C. Registre literari El registre literari té com a eix vertebrador la voluntat d'estil i la dimensió estètica del missatge, on la forma de dir és tan rellevant com allò que es diu: Predomini de la connotació: màxima explotació de la polisèmia, les figures retòriques (metàfores, metonímies, paradoxes) i el valor simbòlic dels mots.

Pluralitat de veus i registres: un text literari pot encabir qualsevol altra varietat (des de parles col·loquials o argots en els diàlegs dels personatges fins a fragments d'alta densitat filosòfica). Sintaxi complexa i creativa: reordenació intencionada dels components de la frase (hipèrbatons), variació de ritmes oracionals i recerca de l'originalitat formal per generar estranyament en el lector. D.

Registre col·loquial Constitueix la modalitat espontània i no planificada pròpia de la comunicació quotidiana entre interlocutors que comparteixen proximitat i complicitat: Economia i immediatesa: recurrència a el·lipsi, frases inacabades, interjeccions, mots comodí (cosa, fer) i oracions curtes sovint juxtaposades. Forta expressivitat i subjectivitat: abundància de diminutius, augmentatius, frases fetes, elements enfàtics i valoratius. Presència constant de referències deíctiques directes a la situació compartida. 3.

Contrast entre els registres lingüístics La següent taula sistematitza els trets distintius de cadascun dels quatre registres a partir dels paràmetres de variació: Registre Grau de formalitat Canal preferent Tipus de lèxic Sintaxi i estructura Funció dominant Col·loquial Baix (informal) Oral (espontani) Lèxic familiar, mots comodí, frases fetes Senzilla, el·líptica, oracions inacabades Expressiva i fàtica Estàndard Mitjà / Mitjà- alt Oral i escrit Comú, normatiu, evitant col·loquialismes Estructurada, correcta, fluida Referencial o representativa Cientificotècnic Molt alt (formal) Escrit (planificat) Terminologia unívoca, tecnicismes, cultismes Elaborada, impersonal, nominalitzacions Referencial (denotativa pura) Literari Molt alt (formalitzat) Predomini escrit Polisèmic, ric, connotatiu, arcaismes o dialectismes Complexa, creativa, amb figures retòriques Poètica (estètica) Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 20 4.

Els gèneres discursius periodístics Els mitjans de comunicació de masses articulen els seus missatges a través d'estructures textuals estandarditzades que la tradició ha dividit en dues grans famílies: els gèneres informatius i els gèneres d'opinió (amb la presència d'algunes formes híbrides com la crònica). ESQUEMA Classificació dels gèneres periodístics A. Gèneres informatius Tenen la finalitat primordial de transmetre fets de transcendència social amb la màxima objectivitat i rigor documental: La notícia: és el gènere informatiu per excel·lència. Narra un esdeveniment recent i d'interès general de forma concisa i asèptica.

S'estructura clàssicament seguint el model de la piràmide invertida: s'inicia amb l'arrencada o lead (paràgraf inicial que respon a les preguntes fonamentals: qui, què, quan, on, com i per què) i continua amb el cos en ordre decreixent d'interès. El reportatge: anàlisi informativa en profunditat sobre un tema d'interès col·lectiu, que no exigeix immediatesa temporal estricta. Combina la recerca documental, el context històric, entrevistes a testimonis i experts, i descripcions ambientals. El periodista utilitza un estil més narratiu i elaborat que en la notícia curta, mantenint tanmateix la neutralitat valorativa. La crònica: gènere híbrid o mixt.

El cronista relata uns fets que ha presenciat directament o que segueix de prop com a corresponsal (cultural, bèl·lic, esportiu, parlamentari). Tot i que l'objectiu fonamental és informar, incorpora elements d'interpretació, valoració contextual i l'estil personal de qui signa la peça.

Gèneres informatius Objectivitat i relat de fets Notícia Informació breu en piràmide invertida Reportatge Investigació documental en profunditat Gèneres híbrids Informació interpretada Crònica Testimoni directe amb visió valorativa Gèneres d'opinió Argumentació i judicis de valor Editorial Posició corporativa sense signatura Article d'opinió Tesi signada per un especialista Columna Espai fix d'autor amb estil literari Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 21 B.

Gèneres d'opinió En els gèneres d'opinió, el text no pretén merament reflectir la realitat, sinó interpretar-la, jutjar-la i influir sobre el criteri de l'audiència mitjançant l'argumentació: L'editorial: manifesta la postura institucional i ideològica de l'empresa editora o de la direcció del mitjà respecte a un assumpte d'actualitat punyent. Es publica sense signatura individual, adopta un to seriós, reposat i doctrinal, i utilitza generalment la tercera persona o formes impersonals per conferir autoritat al judici institucional. L'article d'opinió: text d'extensió mitjana signat per un col·laborador de prestigi, un especialista o un periodista destacat.

L'autor desenvolupa una tesi sobre un tema d'interès general basant-se en arguments racionals, dades i reflexions personals. L'estil depèn totalment de la veu de l'autor. La columna: variant de l'article d'opinió amb periodicitat i espai fixos en el mitjà. Es caracteritza per la llibertat temàtica absoluta, la brevetat i una empremta literària o irònica molt marcada. L'autor crea una relació de complicitat i fidelitat amb els lectors. La crítica cultural: anàlisi especialitzada i judici valoratiu sobre una creació artística recent (una novel·la, una pel·lícula, una exposició o una representació teatral).

Ofereix una síntesi informativa de l'obra acompanyada d'una avaluació crítica ponderada per orientar el públic. La carta al director (o al lector): espai reservat a la participació dels ciutadans. Són textos breus signats per lectors que expressen la seva opinió, corregeixen informacions o formulen queixes sobre afers quotidians o peces publicades amb anterioritat pel periòdic.

Gènere Categoria Autoria i signatura Presència de subjectivitat Estructura tipificada Notícia Informatiu Generalment anònima o d'agència Nul·la (objectivitat i asèpsia) Titular + entrada (lead) + cos decreixent Reportatge Informatiu Signat pel periodista Molt baixa (explicativa/documental) Títol + entradeta + desenvolupament en blocs Crònica Mixt (informació + interpretació) Signada per cronista/corresponsal Mitjana (visió testimonial i valorativa) Cronològica i narrativa Editorial Opinió Sense signar (veu del mitjà) Alta (ideològica, però to institucional) Exposició del fet + tesi editorial + conclusions Article d'opinió Opinió Signat per expert o col·laborador Molt alta (tesi explícita de l'autor) Introducció + cos argumentatiu + conclusió Columna Opinió Signada (espai fix d'un escriptor) Molt alta (estil personal i expressiu) Lliure i flexible Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 22 Gènere Categoria Autoria i signatura Presència de subjectivitat Estructura tipificada Crítica Opinió / Especialitzat Signada per un crític especialitzat Alta (judici estètic fonamentat) Fitxa tècnica + resum contextual + valoració Carta al director Opinió dels lectors Signada pel lector particular Molt alta (queixa o reflexió ciutadana) Plantejament breu del motiu + petició/opinió 5.

Pautes per a la redacció d'expressió escrita a les PAU La prova d'expressió escrita en català avalua tant la capacitat d'argumentació i estructuració com el domini rigorós de la correcció formal i del registre exigit. A continuació es detallen els principis metodològics per assegurar la màxima qualificació: ERROR FREQÜENT A LES PAU És molt habitual caure en la col·loquialitat per manca de concentració en la redacció: emprar «doncs» amb valor causal en comptes de consecutiu (com s'explica a «Tema 4: Reflexió lingüística i morfosintaxi — L'oració composta: coordinació i subordinació»), recórrer a crosses conversacionals com «bueno» o abusar de mots vagues com «cosa» o «fer».

En una prova formal, la tria de lèxic específic i la subordinació variada marquen la diferència en la puntuació. Identificació del gènere i tria del registre: les consignes d'examen solen demanar un article d'opinió, un text argumentatiu o una exposició formal. Cal mantenir estrictament el registre formal estàndard al llarg de tot el text, rebutjant col·loquialismes i vulgarismes. 1 Planificació de l'estructura textual: és fonamental organitzar el contingut en paràgrafs ben delimitats (introducció, cos argumentatiu dividit en 2 o 3 arguments contrastats, i conclusió). Cada paràgraf ha de correspondre a una unitat temàtica diferenciada.

2 Manteniment de la coherència i la cohesió: cal fer un ús ric i precís dels connectors lògics (adversatius com tanmateix, no obstant això; causals com atès que, ja que; consecutius com per tant, en conseqüència) i emprar mecanismes de substitució lèxica i pronominalització per evitar reiteracions feixugues. 3 Revisió de la concordança temporal i modal: en tasques de transformació textual o canvi de perspectiva temporal, cal mantenir l'estabilitat i la correlació correcta dels temps verbals (per exemple, si es canvia un text en present a temps passat, cal aplicar sistemàticament l'imperfet o el passat perifràstic segons correspongui).

4 Correcció ortotipogràfica i lèxica: comprovar l'accentuació diacrítica, l'ús de la dièresi, la bona apostrofació dels pronoms febles i la precisió lèxica (rebutjar calcs lèxics i barbarismes com ara *reflexionar de o *tenir que). 5 Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 23 PAU · 2025, JUNY, SÈRIE 1 4.1. Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present (indicatiu o subjuntiu) per formes d'imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites.

«Paradoxalment, els lobbies que més s'oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure'n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds. Un exemple d'aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades. Davant d'aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d'espais verds, ja que només amb aquests podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats.

El que cal és que aquestes transformacions físiques s'implantin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complementàries que permetin aturar-ne els efectes negatius sobre la població.» Resolució Per resoldre l'exercici cal identificar cada forma verbal conjugada en present d'indicatiu o de subjuntiu i transformar-la al temps imperfet corresponent (pretèrit imperfet d'indicatiu o pretèrit imperfet de subjuntiu), mantenint inalterada la resta del text (incloent-hi els temps de passat perifràstic com van ser desplaçats o van privar-los, així com els futurs com podrem, ja que no estan en present).

Les formes verbals en present originals són: s'oposen present d'indicatiu imperfet: s'oposaven són imperfet: eren acaben imperfet: acabaven volen imperfet: volien podem imperfet: podíem pertoca imperfet: pertocava cal imperfet: calia és imperfet: era s'implantin (subjuntiu) imperfet de subjuntiu: s'implantessin permetin (subjuntiu) imperfet de subjuntiu: permetessin Text reescrit final: «Paradoxalment, els lobbies que més s'oposaven a les pacificacions eren els que les acabaven aprofitant més per treure'n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volien ser a la vora dels espais verds.

Un exemple d'aquesta realitat el podíem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades. Davant d'aquest fenomen, no pertocava aturar la creació d'espais verds, ja que només amb aquests podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats.

El que calia era que aquestes Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 24 transformacions físiques s'implantessin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complementàries que permetessin aturar-ne els efectes negatius sobre la població.» IDEES CLAU Els registres lingüístics depenen dels factors de la situació comunicativa: el camp (tema), el mode (canal) i el tenor (relació entre interlocutors i propòsit). El registre estàndard és la varietat formal de referència comuna que s'ajusta a la normativa i garanteix la comunicació pública neutral.

El registre cientificotècnic es basa en la monosèmia, la impersonalitat i els tecnicismes, mentre que el literari prioritza la connotació i la funció estètica. En els gèneres periodístics cal distingir entre informatius (notícia, reportatge), que busquen l'objectivitat, i d'opinió (editorial, article, columna), que expressen judicis i tesis argumentatives. A les proves d'expressió escrita de les PAU és imprescindible emprar un registre formal estàndard, connectors lògics precisos i mantenir la concordança temporal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 9. Quina diferència fonamental hi ha entre l'editorial i l'article d'opinió pel que fa a l'autoria? 10.

Quines són les tres coordenades situacionals que determinen el registre d'un text? 11. Per què el registre cientificotècnic cerca la monosèmia i evita la connotació? TEMA 1: COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA 4 Cooperació conversacional,cortesia i diferències entre oral i escrit EN ACABAR SABRÀS Saber explicar el principi de cooperació i les quatre màximes de Grice. Saber reconèixer una implicatura. Saber identificar estratègies de cortesia lingüística. Saber contrastar l'oral espontani, l'escrit i l'oralitat formal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Si et pregunten «Vindràs a la festa?» i respons «Demà tinc examen», què vols dir?

Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 25 El principi de cooperació Quan conversem, donem per fet que l'altre col·labora perquè l'intercanvi tingui sentit. El filòsof H. P. Grice ho va formular com a principi de cooperació: cada intervenció ha d'ajustar-se al que demana el moment i a la finalitat de la conversa.

El principi es concreta en quatre màximes: Màxima Què demana Com s'incompleix Quantitat Donar la informació necessària, ni més ni menys Respondre amb monosíl·labs o enrotllar-se Qualitat Dir només allò que creiem cert i podem justificar Mentir o afirmar sense proves Rellevància (relació) Parlar d'allò que ve al cas Canviar de tema sense motiu Manera Ser clar, breu i ordenat; evitar l'ambigüitat Parlar de manera confusa o desordenada Sovint un parlant trenca una màxima expressament i l'oient, que continua suposant que hi ha cooperació, dedueix un sentit que no s'ha dit. Aquest contingut inferit és una implicatura: allò que es comunica sense dir-ho explícitament.

EXEMPLE —Vens al cinema aquesta nit? —Demà tinc l'examen de selectivitat. La resposta sembla irrellevant, però l'oient entén que és un no: la implicatura neix de l'aparent incompliment de la màxima de rellevància. La ironia (incompliment de la qualitat) i les indirectes funcionen igual. La cortesia lingüística A més d'informar, parlem per mantenir bones relacions. Segons Brown i Levinson, tothom té una imatge pública (face) que vol preservar: la positiva (desig de ser apreciat i acceptat) i la negativa (desig de no ser envaït ni imposat).

Ordres, crítiques o peticions amenacen la imatge de l'interlocutor, i per això les suavitzem amb estratègies d'atenuació: Formes verbals que distancien: condicional i imperfet de cortesia (Podria obrir la finestra?, Volia demanar-li...). Preguntes en lloc d'ordres i fórmules com si us plau, si no et fa res. Minimitzadors i diminutius: un moment, una mica, un favoret. Impersonalització i plural de modèstia: caldria revisar-ho, creiem que. Expressions d'opinió que rebaixen la contundència: em sembla que, potser.

Les formes de tractament marquen la distància social: tu per a la confiança i la igualtat; vostè (verb en 3a persona) per al respecte o la relació formal; vós (verb en 2a del plural), més tradicional, encara viu en alguns parlars i en registres solemnes. Triar-ne una d'inadequada és una falta d'adequació Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 26 (vegeu «Gèneres discursius i registres lingüístics»). Diferències entre l'oral i l'escrit La conversa espontània es construeix sobre la marxa, mentre que l'escrit es pot planificar i corregir.

D'aquí surten els seus trets: Nivell Oral espontani Escrit (acadèmic) Planificació Mínima; autocorreccions, frases inacabades Prèvia i revisada Sintaxi Frases curtes, coordinació, anacoluts (canvi de construcció a mitja frase), el·lipsis Subordinació, ordre i connectors precisos Lèxic Repeticions, mots comodí (cosa, fer), col·loquialismes Lèxic variat i precís, sinònims Pragmàtica Interlocutor present; marcadors conversacionals (doncs, eh?, saps?, bé); molta dixi Receptor absent; el text ha de ser autosuficient ERROR FREQÜENT Pensar que «oral» vol dir sempre informal. Una conferència és oral i formal, i un missatge de mòbil és escrit i col·loquial: el que compta és el grau de planificació.

L'oralitat formal En una exposició oral (presentar un tema) o una deliberació argumentada (debat, defensa d'una postura) cal planificar com si s'escrivís, però parlar com qui conversa: guió amb introducció, desenvolupament i conclusió; connectors explícits (en primer lloc, per tant); registre estàndard; i, en el debat, respectar els torns i rebatre arguments, no persones. Hi pesen també els elements no verbals: els paralingüístics (to, volum, ritme, pauses), els cinèsics (gestos, mirada, postura) i els proxèmics (ús de l'espai i distància amb el públic). IDEES CLAU El principi de cooperació de Grice es concreta en quatre màximes: quantitat, qualitat, rellevància i manera.

Una implicatura és el sentit que l'oient dedueix quan el parlant trenca una màxima expressament. La cortesia protegeix la imatge pública (positiva i negativa) mitjançant estratègies d'atenuació i formes de tractament. L'oral espontani té poca planificació: anacoluts, repeticions, el·lipsis i marcadors conversacionals. L'oralitat formal exigeix planificació, connectors explícits, registre estàndard i control dels elements no verbals. Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 27 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quina màxima s'incompleix quan algú respon amb ironia «Quin dia més bo!» sota un xàfec? 14. Quina diferència hi ha entre imatge positiva i negativa? 15. Què és un anacolut?

TEMA 1: COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA 5 Usos discriminatoris del llenguatge EN ACABAR SABRÀS Saber detectar usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic en un text. Saber identificar el mecanisme: invisibilització, asimetria, estereotip o informació irrellevant. Saber proposar alternatives que no perdin claredat ni adequació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 16 Què canvia entre «el senyor Puig i la Marta» i «el senyor Puig i la senyora Vila»? Què és un ús discriminatori del llenguatge Un text fa un ús discriminatori del llenguatge quan, amb les paraules o amb les imatges, presenta un col·lectiu com a inferior, l'amaga o el redueix a un estereotip.

No cal que l'emissor ho vulgui: sovint la discriminació s'amaga en fórmules heretades que semblen neutres. El currículum demana dues coses: detectar aquests usos en textos verbals, no verbals i icònics (notícies, anuncis, cartells, vídeos, missatges de xarxes socials) i proposar-ne alternatives que no perdin claredat ni adequació. Els col·lectius afectats més sovint són les dones (sexisme), les persones d'altres orígens o cultures (racisme i xenofòbia), les persones amb discapacitat, la gent gran (edatisme), les persones LGTBI i les classes socials desafavorides.

Els prejudicis contra parlants d'una llengua o d'un dialecte es tracten a «Tema 2: Les llengües i els seus parlants — Llengües de l'Estat espanyol, norma i estàndard, prejudicis i mitjans».

Els mecanismes més habituals Mecanisme Exemple discriminatori Alternativa Invisibilització: el masculí amaga les dones quan el context les exclou «Els investigadors i les seves dones van assistir al sopar» «Els investigadors i les investigadores, amb les seves parelles, van assistir al sopar» Asimetria en el tractament «Hi intervenen el senyor Puig i la Marta»; «Calders i la Rodoreda» «El senyor Puig i la senyora Vila»; «Calders i Rodoreda» Apunts de català per a la PAU: temari, esquemes i tests 28 Mecanisme Exemple discriminatori Alternativa Dependència: la dona definida per la relació amb un home «Clementina Arderiu, l'esposa de Riba» «La poeta Clementina Arderiu» Càrrecs i oficis només en masculí «Anna Puig, director de l'empresa» «Anna Puig, directora de l'empresa» Duals aparents: el femení pren un sentit despectiu «home públic» / «dona pública» Evitar el doble sentit: «persona amb projecció pública» Informació irrellevant que associa origen i delicte «Detingut un jove marroquí per un robatori» «Detingut un jove per un robatori» (si l'origen no explica res) Frases fetes i metàfores despectives «treballar com un negre»; «és un autista» per dir que no escolta «treballar de valent»; «no escolta ningú» Reducció de la persona a una condició «un discapacitat», «confinat en una cadira de rodes» «una persona amb discapacitat», «usuari de cadira de rodes» El llenguatge icònic també discrimina: imatges en què els científics sempre són homes i les cures sempre les fan dones, anuncis que usen el cos femení com a reclam o il·lustracions que només mostren un tipus de família.

En una pregunta sobre un text multimodal, cal comentar també la imatge. Com evitar el masculí genèric sense fer un text feixuc En català, el masculí genèric és gramaticalment correcte: «els alumnes de 2n B» pot incloure noies i nois. El criteri de l'Institut d'Estudis Catalans és que no és discriminatori en si mateix, però que convé evitar-lo quan és ambigu o quan amaga les dones, amb recursos que no perjudiquin la claredat ni l'economia del text: Noms col·lectius i genèrics: l'alumnat, el professorat, la ciutadania, el personal sanitari, la població. Noms del càrrec o de la funció en lloc de la persona: la direcció, la presidència, la coordinació.

Dobles formes, amb moderació i sobretot al començament: els nois i les noies, benvolguts…