Examen de Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña 2021 · Juny Serie 5

Exercici 1 - Opció A

L'home ha esguardat amb «mals ulls» durant massa temps les seves inclinacions naturals, de manera que a l'últim s'han agermanat en ell amb la «mala consciència». Un intent invers seria possible en ell mateix. Però, ¿qui té prou força per a un intent com aquest? És a dir, ¿qui té prou força per a agermanar amb la mala consciència no naturals, totes aquelles aspiracions que es refereixen al més-enllà, a allò que és contrari als sentits, als instints, a la bèstia; en un mot: els ideals que han existit fins ara, els ideals contraris a la vida, els ideals que calumnien el món? A qui cal dirigir-se actualment amb aquests esperances i aquestes pretensions...? Hom tindria en contra seu precisament els homes bons; i, com és natural, els qui se senten còmodes, els reconciliats, els vanitosos, els ilusos, els cansats... [...] Per tal d'aconseguir aquell objectiu, caldria una mena d'esperits diferents d'aquells que és probable que apareguin en aquesta època: esperits enfortits per guerres i victòries, per als quals la conquesta, l'aventura, el perill i fins i tot el dolor hagin esdevingut una necessitat. [...] Però algun dia, en una època més forta que l'actual, miserable i vacillant, ha de venir sense dubte a nosaltres l'home redemptor [...]. Aquest home del futur, que ens alliberarà tant de l'ideal que ha existit fins ara com d'allò que n'ha hagut de sorgir, de la gran repugnància, de la voluntat de no-res, del nihilisme; aquest toc de campana del migdia i de la gran decisió que allibera altra vegada la voluntat, que retorna a la terra el seu objectiu i a l'home la seva esperança, aquest anticrist i aquest antinihilista, aquest que venç Déu i el no-res, aquest home ha de venir algun dia...

Friedrich Wilhelm Nietzsche. La genealogia de la moral, II

I.

Expliqueu breument (entre cent i cent quaranta paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

II.

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l'expressió seg&uumlents:

III.

Expliqueu el sentit de l'afirmació seg&uumlent del text i les raons de Friedrich Nietzsche per a fer-la: «aquest anticrist i aquest antinihilista, aquest que venç Déu i el no-res, aquest home ha de venir algun dia». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

OPCIÓ B

Aquesta naturalesa [la d’un ésser compost de cos i ment] m’ensenya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensació de plaer; però no veig que a part d’això m’ensenyi que d’aquestes diferents percepcions dels sentits n’hàgim de concloure res tocant a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i amb molta atenció. Ja que és només a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses.

Així, tot i que una estrella no em produeixi una impressió més gran en l’ull que la flama d’una petita espelma, no hi ha en mi cap inclinació real o natural que m’indueixi a creure que l’estrella és tan petita com aquesta flama; quan de nen ho jutjava d’una altra manera, ho feia sense cap fonament racional. I si bé quan m’acosto al foc sento calor, i si m’hi acosto una mica més també sento dolor, no hi ha cap raó que em pugui convèncer que en el foc hi hagi cap cosa semblant a aquesta calor que sento, ni tampoc a aquest dolor; només tinc raons per a creure que en el foc hi ha alguna cosa, la que sigui, que excita en mi aquestes sensacions de calor o de dolor.

René Descartes. Meditacions metafísiques, VI

Pregunta I.

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Pregunta II.

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l'expressió següents. [1 punt]

Pregunta III.

Expliqueu el sentit i la justificació, segons René Descartes, de l'afirmació següent del text: «és només a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Exercici 2

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

OPCIÓ A. Compareu la concepció de Nietzsche sobre la nostra capacitat de conèixer la veritat amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d'un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Exercici 2

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.

OPCIÓ B. Compareu la concepció de Descartes sobre la ment (o l'ànima) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d'un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Exercici 3

OPCIÓ A. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tot i que en la societat europea actual hi ha molta gent que no es considera religiosa, una part molt significativa dels valors que la gent accepta, encara que no se n’adoni, són valors cristians.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Exercici 3

OPCIÓ B. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació del final d’aquest text: «Suposem que la Maria està a punt de morir. S’ha descobert, però, un procediment pel qual es poden conservar tots els seus records “copiant-los” en un ordinador. Suposem, a més, que també es poden conservar a l’ordinador totes les creences de la Maria, i també què li agrada i què li desagrada, els trets del seu caràcter (és una persona generosa, una mica impacient, coratjosa, etc.) i tots els seus altres trets psicològics. A més, suposem que a aquest ordinador on s’han traslladat totes aquestes característiques psicològiques de la Maria se’l dotés amb la capacitat de parlar. Aleshores podríem dir que la Maria ha sobreviscut a la mort del seu cos i segueix existint, ara en un ordinador. Per tant, allò que ens fa ser qui som no és el nostre cos, sinó la nostra ment, la nostra psicologia.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]