Examen de Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña 2023 · Juny Serie 5

OPCIÓ A

46. [...] Era desassenyat, i alhora deshonest, aplegar més del que un podia fer servir. Però si en donava una part a algú altre per tal que no es deteriorés a les seves mans, això també era fer-ne ús. I si bescanviava prunes, que se li haurien podrit al cap d’una setmana, per nous, que es conservarien per menjar-ne tot un any, no feia cap mal a ningú; sempre que res no se li fes malbé inútilment a les mans, no malversava la provisió comuna ni destruïa cap porció del patrimoni dels altres. Així mateix, si donava ous a canvi d’un tros de metall que l’atreia pel color, o canviava les seves ovelles per petxines, o la llana per una pedra resplendent o per un diamant i ho conservava tota la vida, no violava en absolut els drets dels altres i podia acumular tantes coses durables d’aquesta mena com li vingués de gust; perquè la transgressió dels límits de la seva justa propietat no estava pas determinada per les quantitats que posseïa, sinó pel deteriorament innecessari de qualsevol d’aquestes possessions.

47. I així aparegué l’ús del diner, quelcom durable que els homes podien conservar sense que es deteriorés, i mitjançant el qual, per mutu consentiment, intercanviarien aquelles coses útils —si bé peribles— per a la subsistència.

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol v

Pregunta I.

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Pregunta II.

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt]

Pregunta III.

Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la següent afirmació del text: «la transgressió dels límits de la seva justa propietat no estava pas determinada per les quantitats que posseïa, sinó pel deteriorament innecessari de qualsevol d’aquestes possessions.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

OPCIÓ B

—[...] Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea del bé, distingint-la de totes les altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les demostracions no en l'aparença sinó en l'essència de les coses per poder refutar al final totes les objeccions, no diràs d'ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l'opinió, però no del saber? [...]

—Sí, per Zeus! —va exclamar—. Diré tot això i amb totes les meves forces.

—Aleshores, si algun dia has d'educar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no els permetràs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes més importants mentre estiguin privats de raó [...].

—No, en efecte —digué.

—Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capaços de preguntar i respondre amb la més gran competència possible?

—Els ho prescriuré —va dir—, completament d'acord amb tu.

—I no creus —vaig dir— que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que es pugui posar, amb justícia, per damunt d'ella, i que ella és com el cim de tot ensenyament?

—Sí que m'ho sembla —digué.

Plató. La República, llibre VII

Pregunta I.

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Pregunta II.

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt]

Pregunta III.

Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, del que s'expressa amb la següent frase del text: «Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea del bé [...], no diràs d'ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona [...]?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Exercici 2

OPCIÓ A. Compareu la concepció de Locke sobre què és el que fa que un determinat govern o forma d'organització política estigui legitimada amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d'un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Exercici 2

OPCIÓ B. Compareu la concepció de Plató sobre el bé amb la concepció sobre el bé (o sobre allò que és bo per ell mateix) d'un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Exercici 3 - Opció A

Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: «No hi ha res d'il·legítim en el fet que una persona tingui molts béns i una altra molt pocs, si qui té molts béns els ha adquirit d'una manera honesta.» Responeu d'una manera raonada. [2 punts]

Exercici 3 - Opció B

Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: «És apropiat que l'Estat restringeixi allò que la gent pot fer i que, per exemple, no els permeti sortir de casa, o els obligui a vacunar-se, si això contribueix al bon funcionament general de la societat.» Responeu d'una manera raonada. [2 punts]