Examen de Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña 2021 · Juny Serie 2

Exercici 1

L'ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o una successió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions, totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta. Descartes sostenia que el pensament era l'essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment. Dic componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l'essència de la ment. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d'alguna impressió, i no tenim cap impressió d'una substància, sigui material o espiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea d'un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària, consistència, etc., particulars. Així, la nostra idea d'una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada substància, sigui simple o composta.

David Hume. Resum del 'Tractat de la naturalesa humana'

Pregunta I

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Pregunta II

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents.

a)

b)

Pregunta III

Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de l'afirmació següent del text: «la nostra idea d'una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada substància». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

OPCIÓ B

Si [els homes] designen i autoritzen un poder legislatiu és perquè hi pugui haver unes lleis i unes normes que actuïn com a custòdia i mur protector de les propietats de tots els membres de la comunitat, i que delimitin el poder i moderin el domini de cada membre i cada part de la societat. A ningú no se li acudiria pensar que la voluntat de la societat pugui ser que el poder legislatiu tingui facultat per a destruir allò que hom havia previst que protegís, i per la qual cosa els homes entraren en societat i es sotmeteren a uns legisladors designats per ells mateixos. Sempre que els legisladors intentin d'arrabassar i de destruir la propietat del poble, o de reduir els homes a la condició d'esclaus sota un poder arbitrari, es posen en estat de guerra amb el poble, i aquest, a partir d'aleshores, resta eximit de tota obediència i pot acollir-se al refugi comú que Déu ha ofert a tots els homes contra la força i la violència. Sempre, doncs, que el poder legislatiu transgredeixi aquesta norma fonamental de la societat i, ja sigui per ambició, per por, per insensatesa o per corrupció, intenti d'atribuir-se o de lliurar a mans d'un altre un poder absolut damunt les vides, les llibertats i els béns del poble, haurà traït la confiança atorgada i haurà posat el poder que el poble li havia concedit al servei d'objectius ben oposats, de tal manera que el poble recuperarà aquell poder i tindrà dret a recobrar la llibertat inicial i, amb la designació d'un nou cos legislatiu (el que cregui més convenient), procurar per la seva pròpia seguretat i protecció, ja que és amb aquest fi que els homes són dins la societat.

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol XIX

I.

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

II.

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l'expressió següents. [1 punt]

III.

Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de l'afirmació següent del text: «Sempre que els legisladors intentin d'arrabassar i de destruir la propietat del poble, o de reduir els homes a la condició d'esclaus sota un poder arbitrari, es posen en estat de guerra amb el poble, i aquest, a partir d'aleshores, resta eximit de tota obediència.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Exercici 2

OPCIÓ A. Compareu la concepció de Hume sobre la possibilitat d'obtenir coneixement sobre com és el món que ens envolta amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d'un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Exercici 2

OPCIÓ B. Compareu la concepció de Locke sobre quin és el millor sistema d'organització política (i les raons per a creure que ho és) amb la concepció sobre quin és el millor sistema d'organització política (i les raons per a creure que ho és) d'un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Exercici 3

OPCIÓ A. Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: «Fa uns quants anys jo vaig fer primer d'ESO. Ara bé, si allò que ens fa ser qui som és la nostra ment, i si una ment fos només un conjunt de sensacions, sentiments i pensaments, aleshores jo no podria ser la mateixa persona que fa uns anys va començar a estudiar ESO, perquè ara mateix, mentre faig aquest examen, no tinc, òbviament, les mateixes sensacions, ni els mateixos sentiments ni els mateixos pensaments que tenia el primer dia de curs de primer d'ESO.» Responeu d'una manera raonada. [2 punts]

Exercici 3

OPCIÓ B. Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: «S'ha de complir sempre el que diu la llei, encara que sigui injusta; perquè sols és possible la vida en societat si la gent està disposada a complir el que diguin les lleis.» Responeu d'una manera raonada. [2 punts]