La Restauració Borbònica (1875-1931) | PAU Història

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA D'ESPANYA Selectivitat (PAU Catalunya) AprenAI 2026-2027 Apunts complets de la Restauració Borbònica per a la PAU de Catalunya: Constitució de 1876, torn dinàstic, crisi del 98, Setmana Tràgica, 1917 i dictadura. APREN.AI Índex 1 Els orígens i fonaments del sistema de la Restauració (1874-1876) 1. El projecte canovista i el retorn de la monarquia 2. Les bases jurídiques de la Constitució de 1876 3.

La pacificació bèl·lica: carlisme i conflicte colonial 2 El funcionament polític: torn dinàstic, caciquisme i legislació (1876-1898) Els partits dinàstics: conservadors i liberals L'engranatge del torn pacífic i el falsejament electoral Evolució institucional: de les Corts constituents al Pacte d'El Pardo (1875-1885) El «govern llarg» de Sagasta i el paquet reformista (1885-1890) La fi del cicle: el retorn conservador i el magnicidi de Cánovas (1890-1898) 3 Les forces d'oposició al marge del torn (1875-1898) El republicanisme fragmentat La mutació del carlisme El moviment obrer marxista: el PSOE i la UGT L'anarquisme: entre la 'propaganda pel fet' i el sindicalisme 4 Les guerres colonials i la crisi del 1898 El context colonial i els antecedents del conflicte cubà La insurrecció cubana: de la guerra de guerrilles a la repressió La insurrecció a les Filipines La intervenció dels Estats Units i el Desastre de 1898 Les reaccions a Catalunya: interessos econòmics enfront de les quintes 5 El Regeneracionisme i l'inici del regnat d'Alfons XIII (1898-1904) L'impacte multidimensional de la crisi del 1898 El corrent regeneracionista i les propostes de Joaquín Costa El govern Silvela i la ruptura del Tancament de Caixes L'inici del regnat efectiu d'Alfons XIII i el relleu generacional 6 Els intents de reforma des de dalt: Maura, Canalejas i la Setmana Tràgica (1904-1914) El projecte conservador d'Antoni Maura: la «revolució des de dalt» Legislació social i política de foment econòmic de Maura La intervenció militar al Marroc i la crisi de juliol de 1909 La Setmana Tràgica de Barcelona i la repressió institucional El reformisme liberal de José Canalejas (1910-1912) Balanç comparatiu de l'etapa reformista (1904-1914) La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 1 7 La reorganització de les forces d'oposició i la crisi de 1917 1.

La transformació de les forces d'oposició a l'inici del segle XX 2. L'impacte de la Primera Guerra Mundial i l'escenari revolucionari 3. La Triple Crisi de l'estiu de 1917 4. Repressió i sortida institucional: els governs de concentració 8 La descomposició del parlamentarisme i el pistolerisme (1917-1923) La fallida del torn dinàstic i la qüestió catalana La conflictivitat social: del camp a la indústria La violència del pistolerisme a Barcelona La catàstrofe del Marroc: el Desastre d'Annual i l'Informe Picasso 9 La dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la República (1923-1931) 1. El cop d'estat de 1923: causes manifestes i motius ocults 2.

El Directori Militar (1923-1925) i la pacificació del Marroc 3. El Directori Civil (1925-1930): institucionalització corporativa 4. Dirigisme econòmic i persecució anticatalana 5. L'oposició creixent al règim 6. La caiguda del dictador i la proclamació de la Segona República 10 Resum per repassar 1. El sistema polític canovista i el torn dinàstic 2. Forces d'oposició i qüestió social 3. Crisi del 1898 i regeneracionisme 4. Crisi del parlamentarisme i dictadura (1902-1931) Cronologia essencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 2 1 Els orígens i fonaments del sistema de la Restauració (1874-1876) EN ACABAR SABRÀS Distingir el projecte civil de Cánovas del pronunciament militar de Martínez Campos. Explicar els principis fonamentals establerts a la Constitució de 1876. Analitzar els termes de la resolució de la Tercera Guerra Carlina i de la Pau de Zanjón. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com podia un rei tornar al poder a Espanya sense repetir els mateixos enfrontaments civils que havien expulsat la seva mare?

La liquidació del Sexenni Democràtic (1868-1874), marcat per la inestabilitat política, la conflictivitat social i la proclamació de la Primera República, va obrir el camí al retorn de la dinastia borbònica. Les classes dirigents i l'alta burgesia van buscar una solució que garantís l'ordre, la propietat i l'estabilitat institucional mitjançant la figura del jove príncep Alfons, fill d'Isabel II. ESQUEMA Estructura general de la Restauració Borbònica (1875- 1931) 1. El projecte canovista i el retorn de la monarquia Antonio Cánovas del Castillo, dirigent conservador i artífex del nou règim, pretenia superar els defectes estructurals del regnat d'Isabel II.

El seu objectiu principal era allunyar l'exèrcit del poder polític i posar fi a la tradició decimonònica dels pronunciaments militars, establint un model civil, pacífic i acceptat per les elits.

Orígens i bases (1874-1876) Manifest de Sandhurst i Constitució de 1876 Funcionament del torn (1876-1898) Bipartidisme, caciquisme i frau electoral Forces d'oposició Carlins, republicans, obrerisme i catalanisme Crisi del 1898 i colònies Guerra de Cuba i pèrdua de les possessions Regeneracionisme i reformes Projectes de Maura, Canalejas i Setmana Tràgica Crisi del sistema i dictadura Crisi de 1917, pistolerisme i Primo de Rivera La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 3 DEFINICIÓ La Restauració borbònica és l'etapa històrica iniciada a la fi de 1874 que va restablir la dinastia dels Borbons a Espanya mitjançant una monarquia parlamentària liberal, conservadora i d'ordre, la qual va perdurar fins a l'any 1931.

L'1 de desembre de 1874, el futur monarca va fer públic el Manifest de Sandhurst, redactat formalment per Cánovas. En aquest text polític, Alfons de Borbó definia la seva voluntat d'exercir una monarquia de caràcter conciliador, constitucional i plenament liberal, cercant el consens dels sectors moderats i de la burgesia acomodada. Tot i que Cánovas volia una transició estrictament civil per via d'acord legal, l'acció militar es va anticipar. El general Martínez Campos va dur a terme un pronunciament militar a Sagunt el 29 de desembre de 1874.

Aquest cop d'estat va forçar la caiguda del règim republicà i va permetre l'arribada d'Alfons XII a Madrid el gener de 1875 per encapçalar el nou govern. ERROR FREQÜENT És un error habitual atribuir a Cánovas del Castillo la iniciativa del pronunciament de Sagunt. Cánovas desaprovava la intervenció armada de Martínez Campos perquè defensava que el retorn de la Corona s'havia de produir exclusivament per mitjans civils, polítics i pacífics per no hipotecar el futur règim amb el militarisme. COMPROVA-HO 2 Quina discrepància fonamental hi va haver entre el pla de Cánovas i l'acció de Martínez Campos el desembre de 1874? 2.

Les bases jurídiques de la Constitució de 1876 Per donar cobertura legal al règim, es va aprovar la Constitució de 1876, un text d'inspiració doctrinària i conservadora dissenyat per acollir diverses branques liberals i garantir la supervivència institucional. La carta magna representava una síntesi entre la tradició conservadora i certes concessions formals al liberalisme moderat. Principi institucional Regulació a la Constitució de 1876 Significat i abast polític Sobirania Sobirania compartida entre la Corona i les Corts El poder no resideix exclusivament en la nació; el rei manté el paper de poder moderador superior.

Poder legislatiu Corts bicamerals (Congrés dels Diputats i Senat) El Congrés és electiu; el Senat està dominat per sectors aristocràtics i membres per dret propi o designació reial. Prerrogatives de la Corona Dret de vet legislatiu, nomenament de ministres i dissolució de Corts El monarca pot frenar lleis, triar el govern i clausurar les sessions parlamentàries quan ho consideri oportú.

La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 4 Principi institucional Regulació a la Constitució de 1876 Significat i abast polític Qüestió religiosa Confessionalitat catòlica de l'Estat i tolerància de cultes privats S'assegura el finançament del clergat i es prohibeixen les manifestacions públiques de qualsevol altra religió. Drets individuals Declaració àmplia de llibertats (reunió, expressió, associació) Es mantenen formalment els drets de 1869, però queden supeditats a lleis ordinàries que en van restringir l'exercici. Pel que fa al dret a vot, la Constitució no fixava un model tancat.

L'any 1878 es va aprovar una llei electoral que va reinstaurar el sufragi censatari, restringit als homes majors de 25 anys amb un nivell d'ingressos mínim, fet que limitava el cos electoral al voltant del 5% de la població masculina. La regularització del relleu de governs es basaria en el consens entre forces afins (vegeu «El funcionament polític: torn dinàstic, caciquisme i legislació (1876-1898)»). COMPROVA-HO 3 Com resolia la Constitució de 1876 el conflicte entre la confessionalitat de l'Estat i la llibertat religiosa? 3.

La pacificació bèl·lica: carlisme i conflicte colonial La consolidació del sistema canovista depenia de la capacitat de posar fi als fronts armats heretats de les etapes precedents. El govern monàrquic va prioritzar el tancament dels dos grans conflictes oberts per transmetre sensació d'ordre a la burgesia i als sectors conservadors. En primer lloc, es va neutralitzar la Tercera Guerra Carlina. Durant l'any 1875 l'exèrcit liberal va imposar-se al front català, valencià i aragonès, i a principis de 1876 va derrotar definitivament les tropes carlines a Navarra i al País Basc. La victòria militar va comportar la supressió del sistema foral tradicional basc i la imposició d'un model centralista.

Malgrat això, per apaivagar la tensió econòmica, es va acordar el règim dels concerts econòmics, mitjançant el qual les diputacions provincials recaptaven els tributs i transferien un contingent determinat a la hisenda estatal. En segon lloc, la pacificació de la península va permetre enviar reforços militars a Ultramar per sufocar la rebel·lió de Cuba, activa des de 1868. El general Martínez Campos va aconseguir negociar amb els insurrectes cubans la Pau de Zanjón (1878), acord que posava fi a la Guerra dels Deu Anys mitjançant una sèrie de compromisos claus: Amnistia general per a tots els participants en la insurrecció.

Abolició de l'esclavitud, que es va prometre de manera progressiva fins a la seva supressió definitiva el 1886. Reformes polítiques i administratives, garantint la presència de representants de l'illa a les Corts espanyoles. L'incompliment posterior de bona part d'aquests acords per part dels governs de Madrid mantindria latent el descontentament a la colònia, donant lloc a noves insurreccions com la Guerra Xica (1879- 1880). La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 5 COMPROVA-HO 4 Quina relació militar directa hi va haver entre la fi de la Tercera Guerra Carlina i la resolució de la Guerra dels Deu Anys a Cuba?

IDEES CLAU Cánovas del Castillo va idear la Restauració com un règim civil i liberal conservador, intentant evitar els pronunciaments militars del període isabelí. El Manifest de Sandhurst (1 de desembre de 1874) va presentar Alfons XII com un monarca liberal disposat a la conciliació nacional. El pronunciament de Sagunt dut a terme per Martínez Campos va precipitar la tornada dels Borbons al marge dels desitjos legals de Cánovas. La Constitució de 1876 va consagrar la sobirania compartida entre el rei i les Corts, amb amplis poders i dret de vet per a la Corona. La fi de la Tercera Guerra Carlina el 1876 va provocar la pèrdua dels furs bascos i l'establiment dels concerts econòmics.

La Pau de Zanjón (1878) va cloure la Guerra dels Deu Anys a Cuba amb promeses d'amnistia, abolició gradual de l'esclavitud i representació a Corts. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins poders específics atorgava la Constitució de 1876 a la Corona espanyola? 6. En què consistien els concerts econòmics establerts després de la Tercera Guerra Carlina? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin document de desembre de 1874 fixava el compromís d'Alfons XII amb un sistema liberal? 8. On va tenir lloc el pronunciament militar del general Martínez Campos el desembre de 1874? 9. Com definia la sobirania el text de la Constitució espanyola de 1876?

La Constitució de 1876 a) La Pau de Zanjón b) El Manifest de Sandhurst c) El Pacte d'El Pardo d) A Cadis a) A Sagunt b) A Vicálvaro c) A Barcelona d) Sobirania reial absoluta a) Sobirania popular amb sufragi universal b) Sobirania compartida entre Corts i Rei c) Sobirania exclusivament nacional d) La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 6 10. Quin tractat va posar fi l'any 1878 a la Guerra dels Deu Anys a Cuba? 2 El funcionament polític: torn dinàstic, caciquisme i legislació (1876-1898) EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferències ideològiques i socials entre el Partit Conservador i el Partit Liberal.

Descriure el funcionament piramidal del frau electoral basat en l'encasellament, el caciquisme i la tupinada. Explicar el significat històric del Pacte d'El Pardo i les lleis del govern llarg de Sagasta. Argumentar per què el sufragi universal masculí de 1890 no va comportar una democratització real del règim. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com era possible que en totes les eleccions de la Restauració guanyés invariablement el partit que les convocava des del govern?

Els partits dinàstics: conservadors i liberals El règim ideat per Antonio Cánovas del Castillo necessitava dos grans blocs polítics que acceptessin la monarquia parlamentària restaurada (vegeu «Els orígens i fonaments del sistema de la Restauració (1874-1876)»). Aquests dos partits oficials van actuar com a eines estables de govern: el Partit Conservador i el Partit Liberal. El Partit Conservador, dirigit pel mateix Cánovas, agrupava l'antic partit alfonsí, antics membres de la Unión Liberal i sectors moderats. Defensava l'ordre públic, l'immobilisme social, la sobirania compartida, la confessionalitat de l'Estat catòlic i el sufragi censatari.

Les seves bases socials eren la noblesa aristocràtica, l'alta burgesia agrària i financera, i l'alta jerarquia eclesiàstica. Davant d'aquest bloc, calia una alternativa fidel a la corona per evitar pronunciaments militars. Práxedes Mateo Sagasta va estructurar el Partit Liberal Fusionista reunint antics progressistes, unionistes d'esquerra i demòcrates o republicans moderats. El seu programa promovia el reformisme civil, la secularització gradual dels poders públics i l'ampliació de llibertats ciutadanes. Rebien el suport de les classes mitjanes, professionals liberals, comerciants i mitjana burgesia urbana.

Tret diferenciador Partit Conservador Partit Liberal Líder principal Antonio Cánovas del Castillo Práxedes Mateo Sagasta El Tractat de París a) La Pau de Zanjón b) El Conveni de Bergara c) L'Acta de Loredan d) La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 7 Tret diferenciador Partit Conservador Partit Liberal Nucli d'origen Moderats, unionistes conservadors i alfonsins Progressistes, unionistes d'esquerra i republicans moderats Ideologia central Immobilisme, proteccionisme, Estat confessional i censatarisme Reformisme, ampliació de drets, laïcisme moderat i sufragi ampliat Bases socials Aristocràcia, latifundistes, alta burgesia i clergat Classes mitjanes, professionals liberals i mitjana burgesia A Catalunya, la presència d'aquests partits va adquirir matisos propis.

El conservadorisme va quallar a través de la Lliga d'Ordre Social, amb figures com Manuel Duran i Bas i Josep Ferrer i Vidal. Tot i formar part del bloc dinàstic, van mantenir discrepàncies amb el govern central de Madrid arran de la defensa del dret civil català i el proteccionisme industrial enfront de l'uniformisme estatal. Els liberals catalans es van nuclear al voltant d'intel·lectuals i dirigents com Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet, amb el suport mediàtic del diari La Vanguardia com a eina de difusió del seu projecte reformista. COMPROVA-HO 12 Quina funció tenia l'existència de dos partits dinàstics si tots dos defensaven el mateix règim monàrquic?

L'engranatge del torn pacífic i el falsejament electoral El funcionament institucional de la Restauració va subvertir la lògica parlamentària habitual. En una democràcia representativa, el cos electoral vota unes majories a les Corts i el parlament investeix el president. A la Restauració es procedia al revés: quan un govern patia desgast o crisis internes, la Corona li retirava la confiança i lliurava el mandat a l'altre partit dinàstic. El monarca atorgava al nou president el decret de dissolució de Corts i la convocatòria d'uns comicis que el ministeri organitzador guanyava sempre de manera aclaparadora mitjançant una elaborada maquinària de frau.

Aquest mecanisme de relleu sistemàtic rep el nom de torn pacífic. Per sostenir l'alternança sense sobresalts, l'Estat va recórrer a la influència rural del caciquisme. Els cacics eren potentats locals, terratinents rics i prestadors que monopolitzaven la vida econòmica i social de comarques senceres. Controlaven els ajuntaments, tramitaven exempcions del servei militar i decidien la contractació de jornalers. La població depenia directament del seu favor i acatava les seves indicacions de vot sota pressió o por.

Encasellament: El Ministeri de la Governació confeccionava la graella dels districtes assignant per endavant quins diputats de cada partit havien de sortir escollits a cada província per garantir la majoria parlamentària requerida pel govern entrant. 1 Transmissió de consignes: Els governadors civils transmetien les instruccions del ministeri als cacics de cada comarca i municipi per mobilitzar o coaccionar l'electorat local. 2 Pràctica del cunerisme: S'imposaven candidats forasters, anomenats cuneros, que no tenien cap vincle familiar, social ni vital amb el districte electoral que representaven.

3 La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 8 PROCÉS Circuit del frau electoral a la Restauració Com a conseqüència d'aquesta manipulació deliberada, la participació real ciutadana va ser escassa. L'abstenció superava habitualment el 50% de l'electorat, conscient que el resultat no responia a la voluntat popular sinó als pactes tancats a la cúspide ministerial. COMPROVA-HO 13 Què era un diputat «cunero» i quina relació tenia amb la xarxa del caciquisme? Evolució institucional: de les Corts constituents al Pacte d'El Pardo (1875-1885) Entre 1875 i 1881 es va estendre el primer i més perllongat període de govern conservador encapçalat per Cánovas.

En aquesta etapa constituent es van liquidar els conflictes bèl·lics oberts (final de la Tercera Guerra Carlina i la Guerra dels Deu Anys mitjançant la Pau de Zanjón, vegeu «Els orígens i fonaments del sistema de la Restauració (1874-1876)»), es va promulgar la Constitució de 1876 i es va apartar l'exèrcit del protagonisme polític diari a canvi d'autonomia corporativa i pressupost. L'any 1878 es va blindar l'ordre conservador establint un sistema de sufragi censatari en què només votava al voltant del 5% de la població masculina més rica. El 1881, considerant que l'entramat institucional ja gaudia de solidesa, el rei va cridar Sagasta per liderar el primer govern liberal (1881-1883).

Els liberals van introduir un tarannà més tolerant i van permetre el sufragi universal masculí per a les eleccions municipals l'any 1882, mantenint la lleialtat bàsica al marc constitucional canovista abans de retornar el govern als conservadors el 1884. Execució de tupinades: El dia de la votació es cometia manipulació directa d'actes electorals, sostracció o addició irregular de paperetes a les urnes i ús dels vots de llàtzer, consistents a fer votar persones difuntes usurpant-ne la identitat. 4 Crisi o pacte El rei canvia el govern i lliura el decret de dissolució. 1 Encasellament Governació assigna els escons que han de sortir elegits.

2 Xarxa caciquil Els cacics coaccionen i compren vots al món rural. 3 Tupinada a les urnes Falsificació d'actes i vots de persones mortes. 4 Majoria garantida El govern convocant aconsegueix la majoria absoluta al parlament. 5 La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 9 El novembre de 1885, la mort sobtada del jove monarca Alfons XII als vint-i-set anys, sense haver deixat un hereu mascle nascut, va amenaçar la supervivència de tot el règim. La reina vídua, Maria Cristina d'Habsburg, estava embarassada del futur Alfons XIII i va haver d'assumir la regència enmig del temor a una insurrecció republicana o a un nou aixecament carlí en favor de Carles VII.

Per blindar la dinastia, Cánovas i Sagasta van subscriure el Pacte d'El Pardo (1885), un acord clau que va formalitzar i consolidar el torn pacífic garantint la successió dinàstica i cedint immediatament el govern als liberals. Cronologia de l'alternança dinàstica i legislació durant Alfons XII i Maria Cristina. PER RECORDAR-HO El Pacte d'El Pardo (1885) no va ser un document legal ni una llei parlamentària: va ser un pacte de cavallers entre Cánovas i Sagasta per protegir la regència de Maria Cristina i evitar que la mort d'Alfons XII fos aprofitada per republicans o carlins per fer caure la monarquia.

El «govern llarg» de Sagasta i el paquet reformista (1885-1890) La cessió del poder fruit del pacte va inaugurar l'anomenat «govern llarg» liberal (1885-1890). Sagasta va desplegar un programa que recuperava bona part dels drets civils i reivindicacions democratitzadores que s'havien assajat durant el Sexenni Democràtic, adaptant-los a la monarquia borbònica: Llei d'associacions (1887): Va regular i legalitzar la constitució d'entitats ciutadanes, partits de l'oposició i sindicats obrers, la qual cosa va permetre el desenvolupament legal de l'activisme societari.

Abolició de l'esclavitud (1888): Es va posar fi de forma efectiva al règim de patronat que encara pervivia als territoris colonials de Cuba. Codi Civil i jurats (1889): Es va culminar la modernització jurídica de l'Estat i es va establir la institució del jurat popular en els judicis penals. Sufragi universal masculí (1890): Es va reconèixer el dret a vot per a tots els ciutadans homes més grans de 25 anys, ampliant el cos electoral d'unes 800.000 persones a gairebé 5 milions d'electors. Aquesta ampliació de l'electorat no va transformar la realitat parlamentària.

L'engranatge de l'encasellament i la coacció caciquil es van mantenir intactes per evitar la irrupció de les forces alternatives al torn. La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 10 Esquema dels sectors polítics i socials exclosos del torn dinàstic. ERROR FREQÜENT Pensar que la reinstauració del sufragi universal masculí l'any 1890 va convertir Espanya en una democràcia real. Malgrat que el cos electoral es va multiplicar fins als 5 milions de ciutadans, la maquinària de frau, les tupinades i el control dels cacics van continuar decidint per endavant els resultats electorals. Una llei de sufragi ampliat no equival a democràcia si les eleccions continuen falsejades.

COMPROVA-HO 14 Quina repercussió pràctica va tenir la Llei d'associacions de 1887 per al moviment obrer? La fi del cicle: el retorn conservador i el magnicidi de Cánovas (1890-1898) Durant la dècada de 1890 el torn va alternar regularment el mandat entre conservadors i liberals (amb sis governs conservadors i quatre de liberals entre 1876 i 1898). El 1895 Cánovas va retornar a la presidència del Consell de Ministres en una conjuntura internacional complexa, marcada per l'esclat de la guerra a Cuba i Filipines (vegeu «Les guerres colonials i la crisi del 1898»).

A l'interior peninsular, la gestió de Cánovas es va caracteritzar per una repressió inflexible cap als moviments contestataris, en especial contra l'anarquisme i el moviment obrer català. Després de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona, la dura repressió estatal durant els Processos de Montjuïc (vegeu «Les forces d'oposició al marge del torn (1875-1898)») va generar una forta onada d'indignació internacional. L'agost de 1897, Antonio Cánovas del Castillo va ser tirotejat i assassinat al balneari de Santa Águeda (Guipúscoa) per l'anarquista italià Michele Angiolillo, que va declarar haver actuat en venjança per les tortures i execucions dels processats.

Aquest magnicidi va descapitar el Partit Conservador just a les portes de la crisi colonial del 1898. La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 11 IDEES CLAU El Partit Conservador de Cánovas i el Partit Liberal de Sagasta eren les dues potes d'un bipartidisme destinat a garantir l'estabilitat de la monarquia. El torn pacífic invertia el funcionament democràtic: el rei nomenava el govern, aquest convocava comicis i el Ministeri de la Governació en pactava la majoria mitjançant l'encasellament. El caciquisme rural, les tupinades i els vots de llàtzer asseguraven sobre el terreny el triomf electoral del partit que tocava governar.

El Pacte d'El Pardo de 1885 va afermar la col·laboració dinàstica per protegir la regència de Maria Cristina davant el perill carlí i republicà. El «govern llarg» liberal (1885-1890) va aprovar la Llei d'associacions, la fi de l'esclavitud, el Codi Civil i el sufragi universal masculí de 1890. La reinstauració del sufragi universal masculí no va democratitzar el règim a causa de la persistència del frau electoral. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. En què consistien els anomenats «vots de llàtzer»? 16. Quin va ser el motiu immediat de la signatura del Pacte d'El Pardo el 1885? 17. Com va culminar la vida política d'Antonio Cánovas del Castillo l'agost de 1897? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 18. Quin mecanisme institucional obria el procés del torn pacífic a la Restauració? 19. Quin organisme dissenyava per endavant els resultats provincials mitjançant l'encasellament? 20. Quina llei rellevant es va aprovar el 1887 sota el govern de Sagasta? 21. Quin requisit establia la reforma electoral de 1890 a Espanya?

El decret reial de dissolució de Corts a) Una consulta popular per referèndum b) Una moció de censura parlamentària c) Un congrés extraordinari de diputats d) El Ministeri de la Governació a) La Comissió Mixta de l'Exèrcit b) El Tribunal Suprem de Justícia c) L'Ajuntament de la capital d) La Llei d'associacions a) La Llei del jurat d'empresa b) La Llei de premsa censurada c) La Llei de relacions laborals d) Homes i dones alfabetitzats a) Propietaris amb renda censatària b) Homes majors de 25 anys c) Tots els ciutadans majors de 21 anys d) La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 12 3 Les forces d'oposició al marge del torn (1875-1898) EN ACABAR SABRÀS Distingir les quatre tendències en què es va dividir el republicanisme espanyol durant la Restauració.

Explicar l'evolució del carlisme cap a la Comunió Tradicionalista i el sentit de l'Acta de Loredan. Comparar les estratègies polítiques i sindicals del moviment obrer marxista (PSOE i UGT) enfront de les de l'anarquisme finisecular. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Com podia protestar o fer política qui no se sentia representat pel torn pacífic de la Restauració? L'estabilitat del règim de la Restauració es basava en el monopoli polític compartit entre liberals i conservadors (vegeu «El funcionament polític: torn dinàstic, caciquisme i legislació (1876-1898)»).

Aquest artifici deixava completament exclosos de la representació efectiva els sectors socials emergents i les opcions polítiques no monàrquiques ni dinàstiques. L'oposició al sistema es va articular principalment a través de tres grans forces: el republicanisme, el carlisme i el creixent moviment obrer, subdividit en socialistes i anarquistes.

ESQUEMA Forces d'oposició al marge del torn dinàstic Republicanisme Fragmentat en 4 corrents ideològics Possibilistes i progressistes Castelar (legalitat) i Ruiz Zorrilla (insurrecció) Centralistes i federals Salmerón (centre) i Pi i Margall (federalisme) Carlisme Transformació en Comunió Tradicionalista Integristes de Nocedal Intransigència ultracatòlica i antiliberal Acta de Loredan (Mella) Adaptació al marc liberal i acció electoral Moviment obrer Dividit entre marxisme i anarquisme Socialisme marxista PSOE (1879) i UGT (1888) Anarquisme Propaganda pel fet i corrents sindicals La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 13 El republicanisme fragmentat Després del fracàs de la Primera República el 1874, les forces republicanes van patir una profunda fractura interna i el desànim provocat pel frau electoral canovista.

Lluny de presentar una alternativa unificada, el republicanisme es va dividir en quatre corrents principals enfrontats per motius estratègics i ideològics: Partit Republicà Possibilista: Liderat per Emilio Castelar, representava el republicanisme més moderat i conservador. Va optar per acceptar les regles institucionals de la Restauració, col·laborant amb el sistema per intentar democratitzar-lo des de dins. Partit Republicà Progressista: Dirigit per Manuel Ruiz Zorrilla, rebutjava completament la legalitat de la Restauració i apostava per la via insurreccional mitjançant pronunciaments militars, com l'intent protagonitzat pel general Villacampa el 1886.

Partit Republicà Centralista: Encapçalat per Nicolás Salmerón, agrupava un republicanisme unitari de tall centrista que defensava una estructura d'estat centralitzada, però allunyada tant dels aixecaments armats com del possibilisme dinàstic. Partit Republicà Democràtic Federal: Sota el lideratge de Francesc Pi i Margall, va constituir la força republicana amb més arrelament social a Catalunya, sostenint el federalisme com a eix de transformació estatal, font de la qual beuria més endavant el primer catalanisme polític.

Socialment, aquests partits obtenien el seu suport entre les classes mitjanes, la petita burgesia urbana, professionals liberals i certs nuclis de treballadors industrials de les ciutats. COMPROVA-HO 23 Quina diferència estratègica fonamental enfrontava el partit de Castelar amb el de Ruiz Zorrilla? La mutació del carlisme La derrota a la Tercera Guerra Carlina el 1876 va suposar la prohibició de tornar a territori espanyol per al pretendent Carles VII (Carles de Borbó). Aquest desenllaç va enfonsar el carlisme en una greu crisi d'identitat que va obligar el moviment a reorientar la seva acció política fora de la via bèl·lica.

Durant aquest període de replantejament, el moviment tradicionalista es va polaritzar en dues branques: El sector integrista: Encapçalat per Ramón Nocedal (fundador del Partido Tradicionalista), adoptava una posició ultracatòlica i antiliberal intransigent. Acusava Carles VII de «cesarisme» per prioritzar la causa dinàstica per davant dels interessos estrictes de l'Església i del mandat del Papa contra el liberalisme. A Catalunya destacaven figures com Salvador Casañas i Fèlix Sardà i Salvany.

El sector possibilista tradicionalista: Liderat per Juan Vázquez de Mella, va redactar el 1886 l'Acta de Loredan, un document programàtic redactat a la residència veneciana del pretendent per adaptar el tradicionalisme als nous temps. Tot i mantenir la defensa intransigent del catolicisme, els furs històrics, l'autoritat reial i el rebuig a la democràcia, acceptava de facto operar dins del nou ordre liberal i capitalista. La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 14 A partir de la dècada de 1890, sota les sigles de la Comunió Tradicionalista, el carlisme va abandonar les armes i va crear una xarxa d'assemblees locals anomenades cercles carlins per esdevenir un partit de masses.

Van participar en les eleccions generals, obtenint una forta presència a Navarra, el País Basc i Catalunya, i arribant a aconseguir 10 diputats a les Corts el 1896. COMPROVA-HO 24 Quina novetat política va aportar l'Acta de Loredan de 1886 a l'estratègia carlina? El moviment obrer marxista: el PSOE i la UGT La classe treballadora industrial, sotmesa a llargues jornades i condicions de vida precàries, es trobava completament marginada per les elits de la Restauració. Inspirat en les doctrines de Karl Marx, el corrent socialista espanyol va apostar per una doble estratègia: la creació d'un partit polític de classe i l'organització d'un sindicat reivindicatiu.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va ser fundat en la clandestinitat el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors encapçalat pel tipògraf Pablo Iglesias. El partit es definia com a marxista i revolucionari, defensant la conquesta del poder polític per part del proletariat, l'abolició de les classes socials i de la propietat privada, i la gestió col·lectiva dels mitjans de producció. Aprofitant l'obertura que va significar la Llei d'associacions de 1887 promulgada pel govern liberal de Sagasta, els socialistes van impulsar la Unió General de Treballadors (UGT), constituïda a Barcelona l'agost de 1888.

La UGT va adoptar una línia de mobilització laboral estructurada: Prioritzar l'acció política i la negociació per aconseguir millores laborals immediates i legislació social protectora. Exigir la representació obrera directa en organismes de l'Estat. Reivindicar de manera prioritària la jornada laboral de 8 hores a través de vagues regulades i de la commemoració del Primer de Maig, assolint reduccions efectives de la jornada a 9 i 10 hores en diversos sectors. El creixement inicial de l'afiliació socialista va ser moderat: el PSOE tenia 3.000 membres el 1899, passant a 15.000 el 1915 i 30.000 el 1920. Per la seva banda, la UGT va passar de 120.000 afiliats el 1914 a 240.000 el 1921.

El 1910, Pablo Iglesias va aconseguir la primera acta de diputat per a un representant obrer a les Corts espanyoles. L'anarquisme: entre la 'propaganda pel fet' i el sindicalisme A diferència del socialisme, l'anarquisme rebutjava totalment la participació electoral i l'existència mateixa de l'Estat, defensant la supressió de la propietat privada i la llibertat individual absoluta basada en la solidaritat. Inicialment organitzats en la clandestina secció espanyola de la Primera Internacional (AIT), el 1881 es van reorganitzar legalment com a Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE).

Tanmateix, la constant repressió estatal va fracturar el moviment en dues tendències clarament diferenciades durant el tombant de segle: La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 15 La via violenta va arrelar amb força a Barcelona durant la dècada de 1890, donant lloc a una escalada de violència sense precedents que va commocionar la societat: Atemptat del Gran Teatre del Liceu (1893): Llançament de dues bombes Orsini a la platea per part de Santiago Salvador, amb un balanç de vint víctimes mortals entre l'alta burgesia catalana.

Atemptat contra la processó de Corpus (1896): Atac amb bomba al carrer dels Canvis Nous de Barcelona que va causar nombrosos morts i ferits entre la multitud. Processos de Montjuïc (1896): La resposta governamental va consistir en una repressió indiscriminada, amb centenars de detinguts en consells de guerra militars, denúncies de tortures generalitzades al castell de Montjuïc, 67 acusats i 5 penes de mort executades. Assassinat d'Antonio Cánovas del Castillo (1897): En revenja per les execucions de Montjuïc, l'anarquista italià Michele Angiolillo va assassinar a trets el president del govern espanyol a l'agost de 1897 al balneari de Santa Águeda (Guipúscoa).

ERROR FREQÜENT Confondre la UGT amb les organitzacions anarcosindicalistes. La UGT mai va ser anarquista: va ser fundada sota directrius marxistes i estretament vinculada al PSOE. A més, l'anarquisme de finals del segle XIX no va ser únicament violent; coexistia amb un corrent sindical pacifista partidari de la vaga general i l'acció de masses, que cristal·litzaria anys més tard en organitzacions com la CNT.

Criteri Moviment Socialista (PSOE / UGT) Moviment Anarquista Ideari base Marxisme (Karl Marx) Anarquisme (acràcia, supressió de l'Estat) Relació amb l'Estat Conquesta del poder polític mitjançant l'Estat Destrucció immediata de l'Estat i l'autoritat Participació política Participació electoral i reformisme legal Apoliticisme estricte i rebuig de les eleccions Mètodes de lluita Vagues organitzades, diàleg i manifestacions obreres Divisió entre sindicats (vaga general) i terrorisme («propaganda pel fet») Principals fites (1875-1898) Fundació del PSOE (1879), creació de la UGT (1888), 1r de Maig Atacs del Liceu (1893) i Corpus (1896); Processos de Montjuïc; magnicidi de Cánovas (1897) Anarcoterrorisme o «propaganda pel fet»: Rebutjava l'acció sindical de masses per ineficaç davant del sistema burgès.

Defensava l'acció violenta directa mitjançant cèl·lules reduïdes i clandestines, atemptant contra els símbols de l'Estat, l'Església i l'alta burgesia. 1 Anarcosindicalisme: Promovia la creació d'organitzacions sindicals àmplies, l'apoliticisme, l'acció directa sense intermediaris i la vaga general revolucionària com a eines per abatre el capitalisme. 2 La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 16 COMPROVA-HO 25 Quina relació causal directa va tenir el procés de Montjuïc de 1896 amb la mort de Cánovas del Castillo? IDEES CLAU El tancament oligàrquic del sistema bipartidista de la Restauració va marginar deliberadament republicans, carlins i obrers.

El republicanisme va patir una greu divisió interna entre possibilistes, progressistes insurreccionals, centralistes i federals. El carlisme es va transformar de moviment bèl·lic en partit parlamentari i de masses (Comunió Tradicionalista), impulsat per l'Acta de Loredan (1886). El socialisme va estructurar la seva via política (PSOE, fundat el 1879) i sindical (UGT, creada el 1888) exigint reformes com la jornada de 8 hores. L'anarquisme es va polaritzar entre l'organització sindical i la «propaganda pel fet», que va desencadenar una espiral d'atemptats a Barcelona, la repressió dels Processos de Montjuïc i l'assassinat de Cánovas del Castillo (1897). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

En quines quatre faccions es va dividir el republicanisme espanyol durant les primeres dècades de la Restauració? 27. Quin paper va complir la Llei d'associacions de 1887 en el desenvolupament del moviment obrer? 28. En què consistia la tàctica anarquista coneguda com a «propaganda pel fet»? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin dirigent liderava el sector republicà partidari d'incorporar-se a la legalitat de la Restauració? 30. Quin any i en quin lloc va néixer oficialment el sindicat UGT?

Manuel Ruiz Zorrilla a) Emilio Castelar b) Francesc Pi i Margall c) Nicolás Salmerón d) 1890 a Bilbao a) 1879 a Madrid b) 1888 a Barcelona c) 1886 a Loredan d) La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 17 31. Quin va ser l'objectiu fonamental de l'Acta de Loredan de 1886? 32. Qui va executar el magnicidi del president Antonio Cánovas del Castillo l'agost de 1897? 4 Les guerres colonials i la crisi del 1898 EN ACABAR SABRÀS Identificar les causes de la insurrecció cubana de 1895 i del moviment emancipador filipí. Explicar la intervenció dels Estats Units, el paper de l'explosió del Maine i les conseqüències del Tractat de París de 1898.

Contrastar les postures de la burgesia industrial catalana i de les classes populars davant la guerra colonial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Com podia un ciutadà ric lliurar-se d'anar a la guerra colonial mentre un jove obrer o camperol era enviat obligatòriament al front caribeny? A finals del segle XIX, l'Estat espanyol mantenia les restes del seu antic imperi colonial a les Antilles (Cuba i Puerto Rico) i a l'Àsia-Pacífic (les Filipines, Guam i altres arxipèlags).

La incapacitat política per atendre les demandes d'autogovern i la pressió del mercat internacional van conduir a una doble insurrecció armada que culminaria amb la intervenció directa dels Estats Units d'Amèrica i la pèrdua definitiva d'aquests territoris el 1898. El context colonial i els antecedents del conflicte cubà Després de l'emancipació de la majoria de colònies hispanoamericanes a principis del segle XIX, Cuba representava la possessió més valuosa de la corona per la seva riquesa sucrera i tabaquera.

No obstant això, el règim metropolità imposava forts aranzels proteccionistes que encarien les importacions foranes i obligaven l'illa a comprar béns peninsulars, especialment farina castellana i manufactures tèxtils catalanes. Aquesta política duanera xocava frontalment amb els interessos de la societat cubana i amb els dels Estats Units, que eren el client comercial principal de l'illa. A més, Washington impulsava la seva influència continental sota els principis de la Doctrina Monroe («Amèrica per als americans»).

Rendir totes les aspiracions forals a canvi de diners a) Reorganitzar l'exèrcit carlí per reiniciar la guerra b) Adaptar el carlisme al nou context liberal c) Fusionar el carlisme amb el Partit Conservador d) Manuel Villacampa a) Santiago Salvador b) Michele Angiolillo c) Pablo Iglesias d) La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 18 En el pla intern, la finalització de la Guerra Gran o Guerra dels Deu Anys mitjançant la Pau de Zanjón (1878; vegeu «Els orígens i fonaments del sistema de la Restauració (1874-1876)») havia promès representació a les Corts, abolició de l'esclavitud, llibertat de comerç i àmplia autonomia.

L'incompliment sistemàtic d'aquests acords per part dels governs de Madrid va generar frustració, fet que va derivar en la breu Guerra Chiquita (1879-1880) i en la convicció que l'única sortida viable era la separació política. DEFINICIÓ El Partido Revolucionario Cubano va ser una organització política fundada el 1892 per l'escriptor i advocat José Martí amb l'objectiu d'aconseguir la independència total de Cuba i Puerto Rico mitjançant una acció armada unitària i sense dependència exterior. COMPROVA-HO 34 Quina relació hi havia entre la política aranzelària espanyola i l'hostilitat cubana envers la metròpoli?

La insurrecció cubana: de la guerra de guerrilles a la repressió La insurrecció definitiva va començar el febrer de 1895 amb l'aixecament conegut com el Grito de Baire. Tot i que el líder civil José Martí va morir poques setmanes després en combat, la revolta es va estendre amb rapidesa cap a la part occidental de l'illa sota el comandament de figures militars com Máximo Gómez i Antonio Maceo. Davant d'un exèrcit rebel ben proveït i amb fort arrelament popular, el govern espanyol presidit per Antonio Cánovas del Castillo va enviar inicialment el general Arsenio Martínez Campos.

Aquest comandant va intentar aplicar una estratègia pacificadora i de contenció; no obstant això, incapaç de frenar les columnes insurgents per vies clàssiques, va dimitir. El 1896, Cánovas va nomenar el general Valeriano Weyler, qui va imposar mètodes de repressió extrema mitjançant la política de la reconcentració. Aquesta mesura va obligar centenars de milers de camperols a abandonar les seves terres per concentrar-los en poblats vigilats per evitar que suministressin queviures o informació als guerrillers rebels. La mesura va desencadenar una catàstrofe humanitària que va provocar la mort massiva de població civil no combatent a causa de la fam i les epidèmies.

Al mateix temps, les tropes de reemplaç espanyoles van patir una enorme mortaldat derivada del clima tropical, les malalties endèmiques i la manca d'aprovisionament adequat. Després de l'assassinat de Cánovas del Castillo a l'estiu de 1897 a mans de l'anarquista Michele Angiolillo (vegeu «Les forces d'oposició al marge del torn (1875-1898)»), el nou cap de govern liberal, Práxedes Mateo Sagasta, va rellevar Weyler, va suspendre la reconcentració i va oferir un estatut d'autonomia per a l'illa. Tanmateix, la concessió arribava massa tard: l'independentisme dominava el terreny militar i comptava amb l'empara directa de Washington.

La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 19 COMPROVA-HO 35 Per què la política de reconcentració de Weyler no va aconseguir sotmetre els independentistes cubans? La insurrecció a les Filipines De manera simultània, a l'Àsia-Pacífic es va articular un moviment contra la dominació colonial espanyola. L'any 1892, l'intel·lectual José Rizal havia fundat la Liga Filipina, una plataforma cívica que reclamava reformes administratives i drets polítics. Paral·lelament, es va constituir la societat secreta armada Katipunan, d'orientació obertament separatista. L'estiu de 1896 va esclatar l'aixecament generalitzat a l'arxipèlag.

Les autoritats militars colonials van respondre amb mà dura: el capità general Camilo García Polavieja va dur a terme una forta repressió i Rizal va ser executat. El 1897, el gabinet liberal de Sagasta va optar per negociar amb els lílegs insurrectes, aconseguint una treva provisional aconseguint una pacificació momentàniament el conflicte. ERROR FREQÜENT Pensar que la independència cubana i la filipina van ser processos inconnexos.

Encara que presentaven particularitats organitzatives pròpies (el Katipunan a les Filipines i el Partido Revolucionario Cubano a les Antilles), van esclatar gairebé al mateix temps (1895-1896) i van ser utilitzats conjuntament pels Estats Units per desmantellar la presència estratègica i naval espanyola en tots dos oceans. La intervenció dels Estats Units i el Desastre de 1898 La pressió financera nord-americana a les Antilles i les seves ambicions d'hegemonia marítima al Pacífic i al Carib van accelerar el conflicte obert.

Després d'intents previs de comprar l'illa de Cuba, l'administració del president William McKinley va enviar a principis de 1898 el cuirassat Maine al port de l'Havana amb el pretext de salvaguardar els interessos dels seus ciutadans. El febrer de 1898, el vaixell va patir una sobtada deflagració interna que va destruir el buc i va segar la vida de més de 250 mariners. Sense proves pericials concloents que demostressin cap agressió exterior, la premsa sensacionalista nord-americana i el Congrés van atribuir la culpa a les autoritats espanyoles, declarant formalment la guerra a l'abril.

Les operacions militars van evidenciar la superioritat tècnica de la marina nord-americana davant d'una flota espanyola antiquada: Batalla de Cavite (maig de 1898): la flota estatunidenca va aniquilar l'esquadra naval espanyola a la badia de Manila, deixant les Filipines sota control nord-americà. Batalla de Santiago de Cuba (juliol de 1898): els vaixells de l'almirall Pascual Cervera van ser completament enfonsats o encallats en sortir del port davant l'artilleria enemiga. Desproveït de recursos navals per continuar la contesa, el govern espanyol es va veure forçat a signar el Tractat de París el desembre de 1898.

Espanya va renunciar a la sobirania sobre Cuba (que va passar a ser un protectorat nord-americà de facto) i va cedir Puerto Rico, les Filipines i l'illa de Guam La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 20 als Estats Units. Els territoris insulars restants del Pacífic (com les Carolines i les Mariannes) es vendrien a Alemanya poc després, clausurant l'imperi colonial. PROCÉS Escalada del conflicte hispanonord-americà (1895-1898) Any Esdeveniment principal Escenari Conseqüència immediata 1895 Grito de Baire Cuba Inici de la fase final de la guerra independentista. 1896 Insurrecció del Katipunan Filipines Extensió del front bèl·lic al Pacífic.

1896-1897 Reconcentració de Weyler Cuba Milers de morts civils i condemna internacional. 1898 (febrer) Explosió del Maine Port de l'Havana Detonant utilitzat pels EUA per intervenir. 1898 (maig- juliol) Derrotes de Cavite i Santiago Filipines i Cuba Destrucció completa de les forces navals espanyoles. 1898 (desembre) Tractat de París Internacional Pèrdua de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. COMPROVA-HO 36 Va existir alguna prova històrica concloent de l'autoria espanyola en l'explosió del Maine? Grito de Baire Inici de la revolta independentista a Cuba. 1 Reconcentració de Weyler Repressió civil i forta mortaldat camperola. 2 Explosió del Maine Enfonsament a l'Havana i pretext dels EUA.

3 Derrotes navals Destrucció de l'armada a Cavite i Santiago. 4 Tractat de París Pèrdua de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. 5 La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 21 Les reaccions a Catalunya: interessos econòmics enfront de les quintes La societat catalana va viure el conflicte amb una marcada fractura social. Per una banda, l'alta burgesia industrial i comercial donava un suport explícit a la defensa militar de les colònies.

Les reformes duaneres proteccionistes de 1891 havien consolidat el mercat antillà com un espai captiu exclusiu per al cotó i la indústria de Catalunya, per la qual cosa qualsevol concessió sobiranista o pacte comercial amb els Estats Units perjudicava directament els seus beneficis. Per l'altra banda, les classes populars van expressar un rebuig frontal envers la guerra colonial a causa de l'injust funcionament del sistema de quintes. El servei militar obligatori admetia mecanismes de redempció en metàl·lic o substitució que només podien pagar les famílies riques.

En conseqüència, els joves que anaven als fronts del Carib i de les Filipines pertanyien exclusivament a les classes treballadores, deixant les seves llars sense el sou principal i abocant-les a la misèria. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Aranzels colonials favorables Mercat caribeny captiu per al sector cotoner català. Injustícia de les quintes Redempció en diners que deixava només pobres al front. La fractura social a Catalunya durant el conflicte Suport de la burgesia Defensa de la integritat colonial espanyola. Oposició obrera i popular Protestes contra la guerra i l'enviament de tropes.

COMPROVA-HO 37 Per quina raó les classes populars s'oposaven a les campanyes militars mentre els industrials les defensaven? IDEES CLAU L'incompliment dels compromisos de la Pau de Zanjón (1878) i l'aranzel proteccionista espanyol van reactivar l'independentisme cubà. El <mark class='hl-pink'>Grito de Baire</mark> (1895) i l'aixecament del <mark class='hl- green'>Katipunan</mark> (1896) van obrir dos fronts bèl·lics simultanis a Cuba i les Filipines. La política de reconcentració impulsada pel general Valeriano Weyler va generar una greu crisi humanitària a la població camperola cubana.

L'enfonsament del cuirassat estatunidenc Maine al port de l'Havana el febrer de 1898 va servir de pretext per a la declaració de guerra dels Estats Units. El <mark class='hl-lilac'>Tractat de París</mark> de desembre de 1898 va segellar la cessió de Puerto Rico, les Filipines i Guam als Estats Units i va posar fi a la sobirania espanyola a Cuba. A Catalunya, la burgesia defensava el manteniment de les colònies per motius de mercat, mentre el poble protestava contra el desigual sistema de quintes. La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 22 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quins territoris va perdre definitivament Espanya mitjançant el Tractat de París de 1898? 39.

Com funcionava el sistema de quintes i per què va provocar indignació entre les classes treballadores? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quin partit va crear José Martí el 1892 per impulsar la separació de Cuba? 41. En què va consistir l'estratègia repressiva aplicada pel general Valeriano Weyler a Cuba? 42. Quin incident va detonar l'entrada formal dels Estats Units a la guerra l'any 1898? 43. Per quina raó l'alta burgesia catalana recolzava la presència militar espanyola a Cuba?

5 El Regeneracionisme i l'inici del regnat d'Alfons XIII (1898-1904) EN ACABAR SABRÀS Distingir els impactes morals, militars i econòmics derivats de la pèrdua de les colònies el 1898. Explicar les principals línies de pensament regeneracionista formulades per Joaquín Costa. Analitzar els orígens, desenvolupament i efectes polítics del Tancament de Caixes a Catalunya. Identificar les característiques de l'inici del regnat d'Alfons XIII i el relleu de lideratges dinàstics.

Partido Liberal Autonomista a) Liga Filipina b) Unión Constitucional c) Partido Revolucionario Cubano d) En camps de reconcentració camperols a) En la dissolució del servei de quintes b) En l'amnistia general als mambises c) En negociacions d'autonomia comercial d) La signatura del Tractat de París a) L'explosió del cuirassat Maine b) La derrota naval de Cavite c) L'afusellament de José Rizal d) Pel rebuig frontal al reclutament de quintes a) Per oposar-se al govern de Sagasta b) Pels aranzels que protegien la seva indústria c) Perquè finançava la fundació del Katipunan d) La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 23 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Com pot ser que la pèrdua definitiva d'un imperi colonial gegantí no provoqui una fallida econòmica immediata al país perdedor?

La desfeta colonial de 1898 va obrir una etapa de profunda revisió crítica dins l'Estat espanyol. Malgrat la continuïtat formal de les institucions de la Restauració, el xoc va obligar les elits intel·lectuals i polítiques a plantejar fórmules per modernitzar el país i superar el frau sistemàtic del règim. ESQUEMA Evolució de la Restauració Borbònica (1898- 1931) L'impacte multidimensional de la crisi del 1898 El desenllaç bèl·lic formalitzat amb el Tractat de París va suposar la pèrdua de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam (vegeu «Les guerres colonials i la crisi del 1898»).

Aquest fet va generar conseqüències d'abast desigual segons l'àmbit analitzat: Àmbit Manifestació principal Efectes reals Moral i psicològic Sensació de decadència col·lectiva i frustració generalitzada. Difusió de la imatge d'Espanya com una nació moribunda i aïllada del context europeu. Econòmic Endeutament públic causat per les despeses bèl·liques. Estabilitat paradoxal: el retorn de capitals d'ultramar invertits en noves indústries va compensar el deute. Polític Qüestionament de la legitimitat dels partits dinàstics. Continuïtat bàsica de les institucions, combinada amb intents de reforma interna i canvis en el lideratge.

Pel que fa a les forces armades, la derrota va accentuar el ressentiment intern. La societat civil va desenvolupar un marcat antimilitarisme en assenyalar la cúpula castrense com a corresponsable del desastre. En resposta, l'exèrcit va adoptar un replegament corporatiu, va atribuir la culpa exclusiva a la ineficàcia i corrupció dels polítics civils i va reforçar la seva voluntat d'intervenir directament en la vida pública mitjançant posicions autoritàries.

Crisi i regeneracionisme 1898-1904: desastre colonial i Tancament de Caixes Reformisme des de dalt 1904-1914: projectes de Maura i Canalejas Crisi del parlamentarisme 1914-1923: conflictivitat social i descomposició Dictadura i fi 1923-1931: Primo de Rivera i proclamació republicana La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 24 COMPROVA-HO 45 Per quina raó el desastre del 1898 no va enfonsar l'economia productiva a la metròpoli?

El corrent regeneracionista i les propostes de Joaquín Costa Davant d'aquest escenari va guanyar protagonisme el regeneracionisme, un corrent intel·lectual, científic i polític que pretenia analitzar de manera racional i objectiva els motius del retard espanyol per aplicar solucions de fons. Molts dels seus pensadors, vinculats als principis pedagògics de la Institución Libre de Enseñanza, van assenyalar el pes de l'Església catòlica com un fre per a la modernització cultural i el desenvolupament científic.

DEFINICIÓ El regeneracionisme va ser un moviment intel·lectual i polític de finals del segle XIX i principis del XX dedicat a diagnosticar científicament la decadència d'Espanya i promoure reformes profundes per modernitzar la seva estructura econòmica, social i educativa.

La figura més destacada del moviment va ser el jurista i pensador aragonès Joaquín Costa, que va sintetitzar el seu programa reformista a través de tres grans eixos: «Oligarquia i caciquisme»: denúncia de la corrupció estructural i del control de l'Estat per part d'un grup reduït de famílies influents mitjançant el frau electoral, exigint una democratització autèntica (vegeu «El funcionament polític: torn dinàstic, caciquisme i legislació (1876-1898)»).

«Escola i rebost»: priorització de la cultura i la formació ciutadana per impulsar generacions capaces de progressar, acompanyada d'inversions econòmiques estatals com l'extensió del regadiu per millorar la productivitat agrària i les condicions del camperolat. «Tancar amb set claus el sepulcre del Cid»: crida a trencar amb l'enyorança estèril del passat imperial militar i tradicional catòlic per concentrar tots els esforços en el progrés present. El regeneracionisme no es va consolidar com una força política pròpia en les urnes, però el seu ideari va ser adoptat de manera parcial pels partits del torn.

COMPROVA-HO 46 Quina relació establia Joaquín Costa entre l'agricultura de regadiu i la seva consigna «escola i rebost»? El govern Silvela i la ruptura del Tancament de Caixes L'any 1898, el general Camilo García Polavieja va publicar un manifest regeneracionista on acusava els polítics de la derrota colonial i plantejava reformes administratives de caràcter descentralitzador. La burgesia catalana va rebre amb entusiasme aquestes propostes i va crear la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja.

El 1899, la reina regent Maria Cristina va encarregar governar al líder conservador Francisco Silvela, qui va bastir un executiu de perfil regeneracionista incorporant el mateix Polavieja i el jurista conservador català Manuel Duran i Bas com a ministre de Gràcia i Justícia, amb la intenció d'atreure La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 25 les elits catalanistes.

El projecte de Silvela incloïa la descentralització administrativa cap a diputacions i municipis, però va xocar amb una estricta política pressupostària dissenyada pel ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde per pagar el deute bèl·lic, basada en l'increment de la pressió fiscal mitjançant nous impostos directes i indirectes. Aquesta pujada tributària va ser percebuda a Catalunya com un greuge comparatiu, atès que l'activitat industrial i comercial catalana suportava una càrrega fiscal superior a la d'altres zones de l'Estat. La reacció dels comerciants i industrials de Barcelona va culminar la tardor de 1899 en el Tancament de Caixes.

DEFINICIÓ El Tancament de Caixes va ser una vaga fiscal iniciada el setembre de 1899 en què gremis de botiguers i comerciants de Barcelona van donar de baixa els seus establiments per negar-se legalment a pagar els nous tributs estatals. Davant la resistència tributària, el govern central va ordenar l'octubre de 1899 l'embargament dels morosos. L'alcalde de Barcelona, el Doctor Bartomeu Robert, es va negar a signar els requeriments judicials i va dimitir del seu càrrec.

Les mobilitzacions es van estendre amb una vaga general a l'àrea metropolitana, mentre l'executiu de Silvela responia amb una dura repressió: empresonament de comerciants, suspensió de les garanties constitucionals i declaració de l'estat de guerra a la província durant 17 mesos. La gestió del conflicte va desencadenar la dimissió tant de Duran i Bas com de Polavieja del govern. L'episodi va certificar la ruptura definitiva entre les classes benestants catalanes i els partits dinàstics, fet que va impulsar el naixement del catalanisme polític modern a través de la creació de la Lliga Regionalista el 1901.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Pressió fiscal de Villaverde Creació de nous impostos per pagar el deute colonial Greuge econòmic català Major càrrega fiscal suportada per comerç i indústria El Tancament de Caixes a Barcelona (1899) Vaga fiscal de comerciants Tancament de botigues per negar-se a pagar tributs Dimissió del Doctor Robert L'alcalde refusa ordenar els embargaments als ciutadans Ruptura política catalana Distanciament definitiu dels partits dinàstics i catalanisme La Restauració Borbònica (1875-1931) " PAU Història 26 ERROR FREQÜENT És un error habitual atribuir l'origen del Tancament de Caixes a organitzacions obreres d'esquerres. Es va tractar d'un moviment interclassista…