La Restauració Borbònica a Espanya (1875-1902)

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

La Restauració (1875 - 1902) La Restauració comença amb el retorn de la dinastia borbònica al tron després del Sexenni Democràtic. Aquest sistema polític, dissenyat per Antonio Cánovas del Castillo, tenia com a objectiu establir un règim estable, superant la inestabilitat política i els conflictes socials del període anterior. 1. Causes Principals de la seva aparició: Evitar la inestabilitat política, social i econòmica del regnat d'Isabel II (1833 - 1868). Posar fi al "desordre" del sexeni democràtic (1868 - 1874). Dotar a Espanya d'estabilitat política basada en la creació d'un Estat liberal que al mateix temps fos la base del seu desenvolupament econòmic i social. 2.

La restauració de la monarquia L'any 1874, un cop militar liderat pel general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II. Amb aquest fet, s'acabava la Primera República i es restablia la monarquia borbònica. Poc després, Cánovas va redactar la Constitució de 1876, una carta magna de caràcter liberal moderat i flexible, que permetia acomodar diverses tendències polítiques dins el sistema. 2.1. Manifest de Sandhurst El manifest de Sandhurst, redactat per Cànovas i signat per Alfons, on es proclama a Alfons (fill d'Isabel II) com a hereu legítim de la monarquia espanyola.

Aquest manifest va recollir les idees bàsiques del projecte restaurador: - Caràcter obert i integrador de la monarquia constitucional - Necessitat que la tradició catòlica fos compatible amb la llibertat. Defensarà un estat confessional. - Superació de les constitucions precedents. 3. Constitució de 1876 Considerada com una Constitució moderada, establia un bipartidisme on dos partits es disputarien el poder, el PARTIT CONSERVADOR i el PARTIT LIBERAL. Aquests exercirien el poder per torns, d'aquí que el sistema també es conegui com a TORN DINÀSTIC Reconeix drets i llibertats, tot i que cada partit els interpreta de forma diferent.

Sobirania compartida entre el Rei i les Corts El poder legislatiu és bicameral: el Senat era de designació reial, i el Congrés de Diputats escollia els seus membres per sufragi, segons determini la llei electoral. Fixava un sufragi censatari masculí que posteriorment va esdevenir un sufragi universal masculí. El catolicisme era la religió oficial, però proclamava la llibertat de cultes. Estat molt centralista. Els ajuntaments i les diputacions depenien directament del Govern. 4. El sistema polític canovista: el torn pacífic El nucli del sistema era el bipartidisme entre dos grans partits dinàstics: Partit Conservador, liderat per Cánovas del Castillo.

Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta. Aquests partits es tornaven pacíficament el poder (el torn pacífic) per evitar cops d'estat o guerres civils. Quan un govern es desgastava, el rei convocava eleccions i "guanyava" el partit de l'oposició. Aquest mecanisme no era democràtic: els resultats es manipulaven a través del caciquisme i del pucherazo (frau electoral). - Caciquisme: control polític i social local exercit pels cacics (persones influents en pobles i comarques). - Tupinada: manipulació directa dels resultats electorals per garantir la victòria del partit que tocava.

Aquest sistema assegurava estabilitat política, però alhora excloïa amplis sectors socials i polítics (republicans, carlins, nacionalistes i moviments obrers). Conservador Liberal Líder Cánovas Sagasta Dirigents Antics moderats i unionistes Antics progressistes, demòcrates i republicans moderats Ideologia - Sufragi censatari - Immobilisme social - Desconfiança de l'ampliació de llibertats - Estat confessional i suport a l'Església - Sufragi universal - Reformisme social - Ampliació de drets i llibertats - Societat laica i restricció de privilegis de l'Església Bases socials Aristocràcia, alta burgesia i jerarquia eclesiàstica Mitjana burgesia i classes mitjanes. 5.

Política interior i estabilitat aparent Durant aquest període, el sistema va aconseguir estabilitzar la vida política, però va ser una estabilitat artificial basada en el frau i la manipulació. Es van solucionar alguns conflictes, com la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) i la Guerra de Cuba (1868-1878), però els problemes socials i regionals persistien. Les desigualtats socials, el poder de l'oligarquia i la manca de representació real van alimentar l'oposició.

Pacte de Prado (1885): Pacte signat per Cánovas i Sagasta degut a la mort del rei Alfons XII, en el que pactaven la continuïtat del sistema i la regència de Maria Cristina (dona d'Alfons XII) fins que el seu fill, el príncep Alfons tingués la majoria d'edat. El republicanisme: Volien la República com a forma d'Estat, lluitar pels grups socials menys afavorits, separar Església - Estat i impulsar el desenvolupament gràcies a la raó i la ciència. Molt dividits en diferents corrents: progressistes (Ruiz Rioja), centralistes (Salmerón), federal (Pi i Maregall) i possibilistes (Emilio Castelar). El carlisme: Eren d'extrema dreta i tenia forta presència a Navarra i zones del País Basc.

Nacionalisme i regionalisme: Aspiraven a aconseguir el reconeixement de la seva identitat cultural i un cert nivell d'autogovern. El més important va ser el catalanisme. Al País Basc, Sabino de Arana fundà el Partit Nacionalista Basc (1895) que aspirava a la independència d'Euskadi. 6. L'expansió del moviment obrer El 1881 es va fundar la Federació del Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). Es van formar dues tendències anarquistes: anarcocol·lectivistes (Bakunin) acció sindical, i els anarcocomunistes (Kropotkin) acció terrorista. Als anys 80 a Andalusia va aparèixer un terrorisme rural anarquista.

L'any 1883 va tenir lloc el procés de la Mano Negra on es van acusar uns camperols d'haver comès diversos assassinats. L'any 1893 es van produir a Barcelona 14 atemptats amb bomba. L'any 1879 Pablo Iglesias fundava el PSOE. El sindicalisme catòlic basat en la "doctrina social de l'Església" formulada a l'encíclica "Rerum Novarum" (1891), del Papa Lleó XIII. Va ser la resposta de l'Església a les doctrines revolucionàries i atees del socialisme i de l'anarquisme. Fonamentalment defensava la relació paternalista que protegia als seus obrers. 7. Política exterior i la crisi del 98 La Restauració també va viure conflictes colonials, especialment a Cuba i Filipines.

El malestar a les colònies, combinat amb l'actitud repressiva i la incapacitat de reformar, va conduir a la Guerra de 1895 a Cuba, que va implicar finalment els Estats Units. El Desastre del 98, amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, va ser un cop moral i polític molt fort per al règim. Va provocar una profunda crisi de legitimitat, tant política com intel lectual, i va estimular moviments de regeneració política. 8. El final del període: la regència de Maria Cristina Després de la mort prematura d'Alfons XII el 1885, la seva esposa Maria Cristina d'Habsburg va exercir la regència fins que el seu fill, Alfons XIII, va assolir la majoria d'edat el 1902.

Malgrat les tensions, el sistema va sobreviure gràcies al Pacte del Pardo, un acord entre Cánovas i Sagasta per garantir la continuïtat del torn pacífic.