Examen de Fundamentos Artísticos Selectividad Cataluña 2024 · Juny Serie 5

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l'any i el títol.

Qüestió 1

Les obres d'Édouard Manet i Medardo Rosso pertanyen al mateix moviment artístic. Identifiqueu-lo i expliqueu quatre característiques formals d'aquest moviment. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre les imatges.

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l'any i el títol.

Qüestió 2

Expliqueu el context de l'època en què es va desenvolupar l'obra d'Édouard Manet, tot esmentant dos esdeveniments que van succeir durant aquest període. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre les imatges.

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l'any i el títol.

Qüestió 3

Observeu atentament les imatges següents, corresponents a tres obres. Ordeneu-les cronològicament i indiqueu quina pertany a la mateixa època que la pintura de Manet.

1a (més antiga)

2a

3a (més moderna)

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l’any i el títol.

Qüestió 4

Expliqueu quatre característiques formals i/o conceptuals de la pintura d’Eugène Delacroix que s’aprecien a la fotografia de premsa March Against Terrorism in Paris. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre les imatges.

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l’any i el títol.

Qüestió 5

Expliqueu raonadament si considereu que hi ha una influència del Romanticisme com a moviment artístic i cultural en la fotografia de Corentin Fohlen. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre les imatges.

SEGONA PART. Trieu UNA de les dues opcions: A o B.

Opció A [4 punts en total]

Observeu atentament les imatges següents.

1.

Identifiqueu el moviment al qual pertany la pintura Poseuse de profil, de Georges Seurat. [0,25 punts]

2.

Per a la representació de la pregunta 3, haureu de prendre com a referent una obra o un autor/a del moviment al qual pertany la pintura de Georges Seurat. Indiqueu quin referent triareu i també tres característiques que tindreu en compte quan feu la representació. [0,75 punts]

3.

Desenvolupeu, a partir del referent que heu indicat en la pregunta 2, una nova representació que reculli les característiques del moviment al qual pertany la pintura de Georges Seurat. Elaboreu, concretament, el desenvolupament d'una producció audiovisual, d'un videojoc, d'una videocreació, d'art en xarxa ( net art), d'un còmic o de formes híbrides de narrativa visual.

Feu l'exercici utilitzant qualsevol tècnica seca en l'espai DIN A3 central d'aquest mateix quadern (pàgines 8 i 9). Podeu fer els primers esbossos de la nova representació a les pàgines 12 i 13 (que no es corregiran). La segona imatge de la pàgina anterior us pot servir de referència, però no es pot copiar.

Tingueu en compte les observacions següents:

La interpretació de les imatges és lliure. Es valorarà la capacitat imaginativa per a transformar una imatge a partir de les característiques del moviment artístic i de l'obra o l'autor/a que heu triat com a referent. [1 punt]

Cal posar una atenció especial a mantenir les característiques formals del moviment al qual pertany l'obra de Georges Seurat. [1 punt]

Es valorarà la voluntat de combinar text amb ideogrames, grafismes o microdibuixos a l'hora de desenvolupar la proposta. Podeu fer intervenir qualsevol altre element en la vostra representació. Adeqüeu el vostre treball de creació al temps de què disposeu. [1 punt]

Opció B

[4 punts en total]

Llegiu atentament el text següent.

Geometria. Per què un quadre amb formes «geomètriques» s’anomena «geomètric», mentre que un quadre amb formes de plantes no s’anomena «botànic»?

O potser es pot anomenar «musical» un quadre que representi una guitarra o un violí?

[...]

Després del període paisatgístic, quan ja estava «admès», la premsa, el públic i fins i tot els artistes es van espantar una vegada més en veure que es pintaven cada cop més «bodegons» ( natures mortes). Aleshores deien que el paisatge era almenys una mica viu ( nature vivante) i que era apropiat anomenar aquell altre tipus de pintura «nature morte».

Però el pintor reclamava objectes sobris, silenciosos, gairebé insignificants. Com és de silenciosa una poma comparada amb un laocoont!

I més silenciós encara, un cercle. Més que una poma. La nostra era no és perfecta, però entre les rares «novetats» importants o noves qualitats de l’ésser humà cal apreciar una capacitat creixent: la de sentir un so en el silenci. I igual que es va substituir l’home sorollós pel paisatge més silenciós, el paisatge es va canviar per l’encara més silenciós bodegó. I encara s’ha anat més lluny: avui dia, un punt en un quadre pot arribar a dir més que un rostre humà.

Una vertical que s’ajunta amb una horitzontal genera un so gairebé dramàtic. El contacte de l’angle agut d’un triangle amb un cercle, en realitat, no causa menys efecte que el del dit de Déu amb el dit d’Adam a Miquel Àngel.

I, si els dits no són anatomia ni fisiologia, sinó més, concretament, si són mitjans pictòrics, el cercle i el triangle no seran geometria, sinó més: mitjans pictòrics. De vegades, el silenci parla més fort que el soroll, i el mutisme desenvolupa una eloqüència nítida.

Naturalment, la pintura abstracta pot utilitzar, a part de les formes anomenades «molt estrictes i geomètriques», un nombre indeterminat de formes anomenades «lliures» i, a més dels colors primaris, infinitat de tonalitats, sempre en consonància amb l’objectiu de cada quadre. En aquest assaig no hi ha espai per a dilucidar per què l’ésser humà comença a desenvolupar aquesta capacitat aparentment nova. Per al que vull dir només cal apuntar que aquesta capacitat va unida a la facultat de sentir l’essència o el «contingut» de l’home sota la superfície de la natura.

Traducció del fragment de l’assaig Réflexions sur l’Art Abstrait («Reflexions sobre l’art abstracte») que Kandinski va publicar a Cahiers d’Art, núm. 1, l’any 1931. El text citat és una traducció d’un extracte del llibre de Vassili Kandinski Escritos sobre arte y artistas, publicat l’any 2002 per Síntesis (p. 134-139).

1.

Identifiqueu el moviment artístic al qual pertany el text i encercleu-hi tres paraules o conceptes clau que ho justifiquin. [0,25 punts]

2.

Relacioneu una obra d’aquest mateix moviment i el seu autor/a amb les paraules o els conceptes clau del text que heu indicat en la pregunta 1. [0,75 punts]

3.

Expliqueu el context sociocultural del moviment artístic al qual pertany el text. Escriviu un màxim de cent vint paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes. [3 punts]