Examen de Fundamentos Artísticos Selectividad Cataluña 2026 · Juny Serie 5

Exercici 1

[3 punts en total]

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en les dates i el nom de l'edifici.

Façana, escalinata i pati de la Llotja de Mar, un edifici situat al passeig d'Isabel II, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Antigament era lloc de reunió dels mercaders de la ciutat i estava destinat a la contractació. L'edifici va patir els efectes del setge de 1714 i es va convertir en caserna. Més tard va ser recuperat per a la ciutat i es va decidir modernitzar l'edifici. Joan Soler i Faneca va ser l'encarregat de la remodelació. Les obres es van desenvolupar entre el 1774 i el 1802, i les van acabar els arquitectes Tomàs Soler i Ferrer i Joan Fàbregas i Rabassa. D'aquesta ampliació cal destacar les sales de la Junta de Comerç i el pati, on es conserva la font de Neptú, de Nicolau Travé.

Responeu a les qüestions següents. Pel que fa a les dues primeres, escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre les imatges.

1.1.

Indiqueu a quin moviment artístic pertany la remodelació de l'edifici de la Llotja de Mar, de Joan Soler i Faneca. Justifiqueu la vostra elecció explicant quatre característiques formals o conceptuals del moviment presents en l'edifici. [1 punt]

1.2.

Expliqueu el context de l'època en què s'inscriu la remodelació de la Llotja de Mar, tot esmentant dos esdeveniments que van succeir durant aquest període. [1 punt]

1.3.

Observeu atentament les imatges següents, corresponents a tres obres. Ordeneu-les cronològicament i indiqueu quina pertany a la mateixa època que la remodelació de Joan Soler i Faneca. [1 punt]

1a:

2a:

3a:

Exercici 2

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l'any i el títol.

Responeu a les qüestions següents. Escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre les imatges.

2.1.

Expliqueu quatre característiques formals o conceptuals de l'obra de Vladímir Tatlin i indiqueu a quin moviment pertany. [1,5 punts]

2.2.

Expliqueu raonadament tres motius que podrien fer pensar que hi ha una influència de l'obra de Vladímir Tatlin en el disseny de l'edifici del Museu Guggenheim de Bilbao. [1,5 punts]

Exercici 3 [4 punts en total]

Llegiu atentament el text següent.

Representació i ofici

En pintura, la simultaneïtat és adequada a la representació o a l'ofici.

Els mitjans reals han d'assegurar la funció representativa.

Els mitjans reals són els colors en els seus contrastos, els seus moviments.

Els seus moviments només existeixen realment en les funcions de les superfícies simultànies, amb profunditats (profunditats de la matèria que són el començament dels mitjans) obtingudes pel creador dels contrastos simultanis.

Els contrastos simultanis són formals en la direcció que pren la pintura actual.

I aquí rau la diferència inicial que podem trobar, més enllà de les diverses escoles, en l'ofici nou dels contrastos simultanis. La simultaneïtat —diuen certs pintors orientats en el sentit dinàmic— només és una paraula que no té valor representatiu i ells (futurisme) avui arriben al seu punt mort: geometria, mecanicisme, dansa geomètrica, etc.

No hi ha geometria en l'ofici simultani ( Saint-Séverin, 1909-1910; Finestres, 1912), cap objecte abstracte com en el cubisme.

El món no és la nostra representació recreada pel raonament (cubisme), el món és el nostre ofici.

D'aquí ve una inspiració nova que treballa amb la torre, els ponts, les cases, l'home, la dona, les joguines, els ulls, les finestres, els llibres, Nova York, Berlín, Moscou. Soc a Sant Petersburg, al llit; a París, els meus ulls veuen el sol.

Tot té un valor per contrast; no hi ha color fix, tot és color per contrast, tot és color en moviment, tot és profunditat.

Per descomptat, els contrastos són presents en tota la pintura fins als nostres dies, en els pintors venecians, en els perses, els xinesos, els hindús, els negres, en els pintors moderns francesos i de tots els països.

Aquests contrastos es manifesten en superfícies successives o geomètriques.

Les obres mestres donen testimoniatge d'un cert moviment de les superfícies. Les noces de Canà de Veronese són pura mestria pel que fa a l'ús magistral del color en superfícies.

No hi ha profunditat, ja que els colors són utilitzats linealment, successivament, i, quan ell vol buscar la profunditat, recorre a la perspectiva (mecanisme successiu).

Traducció i adaptació d'un extracte de la segona part del llibre Robert Delaunay. Papeles inéditos compilados por Pierre Francastel, «Notas históricas sobre pintura», publicat el 2018 per Cactus (p. 114-115).

Observeu atentament les imatges següents.

Simultané, joc de cartes dissenyat per Sonia Delaunay el 1964.

Beatriz Milhazes. Marotoloco (2014-2015). Acrílic sobre tela, $79 \times 79{,}5$ cm. Museu d'Art Pérez de Miami.

3.1.

Identifiqueu si el text de Robert Delaunay i les cartes dissenyades per Sonia Delaunay pertanyen al mateix moviment (indiqueu també el nom del moviment o moviments). Encircleu tres paraules o conceptes clau del text i extraieu tres característiques formals de la imatge de les cartes que ho justifiquin. [0,75 punts]

3.2.

Per a la representació de l'apartat 3.3, haureu de prendre com a referent una obra d'un altre autor/a del moviment al qual pertany el disseny de Sonia Delaunay. Indiqueu quina obra i quin autor/a trieu com a referent. [0,25 punts]

3.3.

Desenvolupeu, a partir del referent que heu indicat en l'apartat 3.2, una nova representació que reculli les característiques del moviment al qual pertany el disseny de Sonia Delaunay. Elaboreu, concretament, un croquis d'una pintura, d'un disseny d'objecte, d'un disseny gràfic o d'un disseny d'indumentària. Feu l'exercici utilitzant qualsevol tècnica seca en l'espai DIN A3. Podeu fer els primers esbossos a la pàgina 9. La segona imatge de la pàgina anterior us pot servir de referència, però no es pot copiar. [3 punts]

Tingueu en compte: la interpretació lliure [1 punt], mantenir les característiques formals del moviment i posar-hi un títol [1 punt], i voluntat de combinar text amb ideogrames, grafismes o microdibuixos [1 punt].