Examen de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente Selectividad Cataluña 2026 · Juny Serie 1

Exercici 1

Llegiu atentament la notícia següent:

Imatges per satèl·lit de la destrucció al poble de Suïssa sepultat per una allau i inundat pel riu

Els científics investiguen les causes del despreniment a la glacera Birch que va provocar l'esllavissada a Blatten (Suïssa) i el paper del canvi climàtic en aquest fenomen.

Una enorme allau ha sepultat el poble de Blatten i la crescuda del riu Lonza n'ha inundat les cases. Els 300 habitants ja havien estat evacuats pel risc derivat del desglaç accelerat detectat prèviament en les tasques de vigilància. En identificar-se també un augment de la inestabilitat del terreny i del cabal del riu, es va suspendre la recerca d'una persona desapareguda i es van evacuar, per precaució, els residents de Wiler i Kippel davant el risc de noves inundacions.

Segons els experts, es va produir un «efecte cascada» de processos, entre els quals destaca la inestabilitat de la muntanya, que va accelerar la caiguda de roques dies abans de l'esllavissada. La glacera Birch és l'única que avança a Suïssa, no per un augment de les nevades, sinó pel pes dels despreniments, el lliscament del terreny i el fort pendent, que n'acceleren el moviment.

Adaptació feta a partir d'un text publicat a 3CatInfo [en línia] (31 maig 2025)

1.1.

El text parla d'una esllavissada i d'un despreniment que van afectar de ple tot un poble a Suïssa.

Les esllavissades i els despreniments són considerats riscos geològics. A la taula següent, expliqueu què és una esllavissada i què és un despreniment, i digueu quins altres dos perills geològics esmenta el text.

Indiqueu també dues mesures predictives i dues mesures preventives que es van dur a terme, a partir de la informació proporcionada al text.

[1 punt]

Què és una esllavissada i què és un despreniment?

Perills geològics esmentats al text

Mesures predictives

Mesures preventives

1.2.

En el text es comenta que la glacera Birch és l'única que avança, a causa del pendent pronunciat del terreny. Feu el tall topogràfic A-A' i calculeu-ne el pendent.

Es pot deduir del text que la resta de les glaceres no avancen, degut al canvi climàtic. Ara bé, aquesta explicació és molt genèrica. Concreteu dues causes que influeixen en el retrocés de les glaceres.

[1,5 punts]

Causes del retrocés de les glaceres

Exercici 2

L’estiu del 2020, el poble de Vilabrisa va decidir obrir les portes al turisme i l’Ajuntament va presentar un nou pla de desenvolupament turístic, que incloïa la construcció d’un alberg i l’ampliació de l’antic hotel.

Amb aquest propòsit, es van iniciar les obres d’ampliació de l’hotel, però, en fer les excavacions de l’aparcament subterrani, van començar a tenir problemes d’inundacions i, per això, van encarregar a una hidrogeòloga que estudiés la situació. A la primera reunió, la hidrogeòloga els va mostrar el mapa següent, on es poden veure les cotes del nivell freàtic a diferents punts del poble:

a)

A partir dels valors de les cotes del nivell freàtic dels diferents pous, dibuixeu al mapa les isopiezes amb una equidistància de 5 m i traceu-hi, també, dues línies de flux. [0,7 punts]

b)

Tenint en compte la informació del mapa i que l'hotel està situat en una zona plana, a poca altura respecte al nivell del mar, indiqueu dos motius pels quals es va inundar l'aparcament. [0,3 punts]

Exercici 2

L’estiu del 2020, el poble de Vilabrisa va decidir obrir les portes al turisme i l’Ajuntament va presentar un nou pla de desenvolupament turístic, que incloïa la construcció d’un alberg i l’ampliació de l’antic hotel.

Amb aquest propòsit, es van iniciar les obres d’ampliació de l’hotel, però, en fer les excavacions de l’aparcament subterrani, van començar a tenir problemes d’inundacions i, per això, van encarregar a una hidrogeòloga que estudiés la situació. A la primera reunió, la hidrogeòloga els va mostrar el mapa següent, on es poden veure les cotes del nivell freàtic a diferents punts del poble:

OPCIÓ A

Amb l'ampliació de l'hotel ja encaminada, l'Ajuntament va iniciar els tràmits per a construir l'alberg juvenil al punt indicat al mapa. Abans de començar les obres, però, la normativa municipal exigia un estudi del subsol de la zona.

Es van fer tres sondatges a la parcel·la on es volia construir l'alberg i la informació que van aportar és la següent:

Sondatge

Profunditat

Material

S1

0-4 metres

Sorres

4-6 metres

Argiles

6-10 metres

Granit

S2

0-2 metres

Sorres

2-3 metres

Graves

3-5 metres

Sorres

5-7 metres

Argiles

7-10 metres

Granit

S3

0-2 metres

Sorres

2-4 metres

Graves

4-6 metres

Sorres

5-10 metres

Argiles

a)

Completeu el tall geològic a partir de la informació dels sondatges. Utilitzeu les trames de la llegenda. [1 punt]

b)

A l'alberg tenien previst construir un soterrani a 4 metres de profunditat per a fer-hi una sala de jocs. Com que la parcel·la es trobava a 20 m sobre el nivell del mar, es podia preveure que hi pogués haver problemes d'inundacions d'aigües freàtiques? Justifiqueu la resposta a partir de les característiques hidràuliques dels materials excavats i del nivell freàtic de la zona. [0,5 punts]

OPCIÓ B

Al cap d'un temps, l'Ajuntament de Vilabrisa valora molt positivament el projecte turístic, que es va iniciar amb l'ampliació de l'hotel l'estiu del 2020. No obstant això, s'han observat alguns canvis en llocs emblemàtics del poble, com la font de la plaça Vella, l'aigua de la qual s'ha tornat salobre.

Preocupats per la situació, han tornat a contractar la hidrogeòloga, que ha consultat les dades sobre l'evolució dels clorurs a l'aigua del poble i ha obtingut els resultats següents:

2019

2020

2021

2022

Data

Febr.

Ag.

Febr.

Ag.

Febr.

Ag.

Febr.

Ag.

Clorurs (mg/L)

100

200

125

700

450

730

500

800

2023

2024

2025

Data

Febr.

Ag.

Febr.

Ag.

Febr.

Ag.

Clorurs (mg/L)

525

825

560

900

650

1 020

Feu un gràfic de línies que mostri l'evolució dels clorurs. A la taula de sota, indiqueu quin és el procés més freqüent que pot donar lloc a aquesta situació en zones costaneres i expliqueu en què consisteix. A partir de l'anàlisi de les dades del gràfic, digueu també si l'augment del turisme pot ser la causa de la salinització de la font de la plaça Vella i justifiqueu la resposta.

Exercici 3 [2,5 punts en total]

3.1.

Els mapes següents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) mostren, respectivament, la densitat de població i la perillositat sísmica a Espanya. El mapa de perillositat sísmica mostra un escenari associat a un període de retorn de 475 anys, i la perillositat sísmica s’expressa mitjançant l’acceleració màxima del terreny (PGA), que indica la força amb què es mou el sòl durant un terratrèmol. Valors més alts d’acceleració solen provocar més danys i, per tant, intensitats sísmiques més elevades. [1 punt]

Població i densitat de població (2021)

Perillositat sísmica (Període de retorn 475 anys)

A partir de la informació que proporcionen els mapes, responeu de manera raonada les qüestions següents:

L'exposició a la perillositat sísmica és uniforme?

Expliqueu quines zones tenen una perillositat superior a la resta

Quines zones tindrien el risc més elevat si la vulnerabilitat fos semblant a tot arreu?

Tenint en compte el període de retorn, podria haver-hi un terratrèmol amb una acceleració del terreny alta dins del proper segle? I en els propers deu anys?

A partir dels mapes, expliqueu per què una mateixa acceleració del terreny pot tenir conseqüències diferents segons la zona afectada

3.2.

A Catalunya, la gestió de les emergències sísmiques es coordina mitjançant el Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT), que estableix com han d’actuar les autoritats i els serveis d’emergència abans, durant i després d’un terratrèmol, així com els mecanismes d’informació i protecció de la població.

Els mapes següents mostren la distribució dels epicentres dels terratrèmols històrics que han causat danys importants a Catalunya i la distribució dels epicentres dels terratrèmols del segle xx fortament percebuts per la població. [1 punt]

Font: Mapes d’epicentres, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

a)

Descriviu com es distribueixen els epicentres al territori català i expliqueu una possible causa geològica que justifiqui aquesta distribució. [0,5 punts]

Distribució dels epicentres:

Causa geològica:

b)

Un dels terratrèmols històrics, conegut com el terratrèmol de la Candelera, va tenir lloc el 2 de febrer de 1428 amb epicentre prop de Camprodon (Ripollès). Les estimacions modernes indiquen que va assolir una magnitud aproximada de 6,5 i una intensitat de IX a l’escala MSK.

A partir d’aquesta informació, descriviu a la taula següent com devia ser aquest terratrèmol i quins efectes devia provocar al territori. [0,5 punts]

Descripció del terratrèmol:

Efectes en el territori:

3.3.

Expliqueu com la planificació prèvia i la coordinació dels serveis d’emergència poden minimitzar les conseqüències d’un terratrèmol sobre la població. Relacioneu la resposta amb els factors del risc. [0,5 punts]

Exercici 4

[2,5 punts en total]

Durant l'any 2024, a Catalunya es van produir 40 481 GW h d'energia elèctrica.

La taula següent mostra la producció d'energia elèctrica a Catalunya segons l'origen (fonts de generació).

El diagrama de sectors representa la distribució del consum d'energia elèctrica per sectors d'activitat a Catalunya.

4.1.

A partir de les dades de la taula i del diagrama de la pàgina anterior, calculeu quin percentatge del consum representa l'energia fotovoltaica i quin percentatge del consum representa el total de les energies renovables.

Expliqueu per a quins usos seria suficient a) l'energia fotovoltaica i b) el total d'energia renovable. [1 punt]

%

%

4.2.

A la taula de la pàgina anterior es parla d'«altres energies renovables», sense especificar quines. Descriviu tres fonts d'energia que podrien estar incloses en aquesta categoria (encara que no es facin servir per a generar electricitat directament) i esmenteu un avantatge i un inconvenient de cadascuna d'elles. [1,5 punts]

Font d'energia 1

Font d'energia 2

Font d'energia 3