Examen de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente Selectividad Cataluña 2026 · Juny Serie 5

El volcà Sakurajima, situat al sud del Japó, és un estratovolcà de gran bellesa i el més actiu del país asiàtic. Actualment és un geoparc localitzat a menys de 10 km de la ciutat de Kagoshima, amb una població de prop de 600 000 habitants.

1.1.

Des d'inicis del segle XX, el Sakurajima ha registrat nombroses erupcions, moltes de les quals han emès colades de lava que han anat modificant la línia de costa. [0,5 punts]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents. Indiqueu a la portada de l'examen l'opció escollida.

OPCIÓ A

En el mapa següent dibuixeu cinc possibles traçats de colades de lava que es podrien produir en una futura erupció.

El volcà Sakurajima, situat al sud del Japó, és un estratovolcà de gran bellesa i el més actiu del país asiàtic. Actualment és un geoparc localitzat a menys de 10 km de la ciutat de Kagoshima, amb una població de prop de 600 000 habitants.

OPCIÓ B

Expliqueu dos factors que condicionen el recorregut de les colades de lava en un volcà com el Sakurajima.

El volcà Sakurajima, situat al sud del Japó, és un estratovolcà de gran bellesa i el més actiu del país asiàtic. Actualment és un geoparc localitzat a menys de 10 km de la ciutat de Kagoshima, amb una població de prop de 600 000 habitants.

1.2.

El volcà Sakurajima és un dels més actius del Japó. A causa de la seva intensa activitat, es va crear una xarxa avançada de monitoratge que permet l'observació de diferents fenòmens precursors d'una erupció volcànica. Descriviu la funció de la xarxa de monitoratge del volcà Sakurajima responent a les qüestions de la taula següent: [1 punt]

1.3.

La divulgació científica és una eina clau per a fomentar el coneixement científic de la nostra societat, com també ho són les matèries que s'imparteixen als instituts. El coneixement dels processos naturals ajuda a salvar vides.

Un exemple de recurs divulgatiu és Descobreix els volcans, un llibre infantil il·lustrat sobre els volcans que conté informació rigorosa i de qualitat. A continuació, podeu veure una il·lustració sobre perills volcànics inclosa al llibre:

A la taula següent, indiqueu quatre dels perills que apareixen a la il·lustració i expliqueu en què consisteix cadascun d'ells: [1 punt]

Exercici 2

Estant de vacances a Budapest, en Pau es va trobar amb la borrasca Boris, un episodi de pluges fortes i persistents que va afectar el centre d'Europa durant el mes de setembre del 2024. El cabal del riu Danubi, al seu pas per Budapest, va augmentar significativament, tal com es pot observar en el gràfic següent. Preocupat per la seva seguretat, en Pau anava seguint les informacions proporcionades pel govern.

2.1.

Tenint en compte les dades següents del riu Danubi en passar per Budapest i els nivells d'alerta del Servei de Predicció Hidrològica d'Hongria, calculeu a quina altura màxima va arribar el nivell del riu durant la crescuda i justifiqueu si en Pau tenia motius per a estar preocupat. Considereu que la velocitat de l'aigua és constant.

[1 punt]

Característiques del riu Danubi

Amplada (m)

400

Nivell en condicions normals (cm)

380

Cabal en condicions normals (m³/s)

3 800

Nivells d'alerta del riu del Servei de Predicció Hidrològica d'Hongria

1r nivell d'alerta

2n nivell d'alerta

3r nivell d'alerta

Nivell d'inundació

620 cm

700 cm

800 cm

891 cm

2.2.

En Pau es va assabentar que a Budapest hi ha un pla de gestió de riscos d'avingudes dissenyat per a minimitzar els seus impactes sobre la salut, el medi ambient, l'economia, el patrimoni i les infraestructures, que coordina les accions de les autoritats competents. A la taula següent trobareu una sèrie d'actuacions relacionades amb aquest pla. Analitzeu cada mesura i classifiqueu-la com a predictiva, preventiva o correctora. Justifiqueu les respostes en funció de l'objectiu de reduir els riscos i els efectes de les avingudes.

[1,5 punts]

Actuació

Tipus de mesura

(predictiva/preventiva/correctora)

Justificació

Restringir la construcció d'habitatges o infraestructures en zones inundables

Elaborar mapes de risc d'inundació

Incrementar la capacitat d'absorció del sòl mitjançant la reforestació i la preservació d'espais naturals

Instal·lar sistemes d'alerta primerenca (sensors i estacions meteorològiques)

Reparar i millorar les lleres

A la història de ciència-ficció Dune, Arrakis se'ns presenta com un planeta desèrtic, amb ergs extensos i grans formacions rocoses. A mesura que avança la trama, però, es produeix una transformació profunda al planeta, el que s'anomena una terraformació, i Arrakis adquireix característiques més semblants a les de la Terra.

Després del procés de terraformació, a la superfície del planeta flueix aigua líquida, s'hi han desenvolupat boscos i es pot trobar neu als cims de les muntanyes. A més a més, quan hi ha pluges intenses, la depressió de Hagga s'inunda i s'hi forma un estany, ja que no té cap sortida d'aigua natural.

3.1. [1,5 punts]

Observeu el mapa d'una part del planeta Arrakis:

a)

Feu el perfil topogràfic indicat al mapa (utilitzant una escala vertical d'1:100 000) i pinteu al perfil la zona que quedaria coberta per la neu si n'hi hagués a partir dels 3 000 m d'altura. (Recordeu que cal posar-hi l'orientació i l'escala.)

b)

Marqueu al mapa els límits de la conca hidrogràfica que es formaria a la depressió de Hagga i dos possibles cursos fluvials que arribarien fins al fons d'aquesta depressió.

3.2. [1 punt]

El procés de terraformació d'Arrakis ha estat possible gràcies a un canvi profund en les característiques del sòl. A l'observatori ambiental es guarden mostres de sòls tant de l'Arrakis desèrtic com d'altres planetes que han servit com a model en el procés de terraformació.

La taula següent mostra els percentatges dels components del sòl de dues mostres diferents. Situeu les mostres sobre el diagrama triangular, indiqueu-ne la textura i, a la taula de sota, digueu quina de les dues mostres correspon a Arrakis i quina al planeta amb vegetació. Justifiqueu les respostes.

Mostra

Llims (%)

Argiles (%)

Sorres (%)

Textura

A

5

5

90

B

30

10

60

Mostra A:

Arrakis desèrtic

Planeta amb vegetació

Mostra B:

Arrakis desèrtic

Planeta amb vegetació

Exercici 4 [2,5 punts en total]

En Josep està avaluant si és convenient o no construir a la zona d'interès assenyalada al tall geològic esquemàtic següent. Segons la informació addicional que li ha arribat, a la zona d'interès s'observen esfondraments i dolines deguts a la carstificació que presenta la capa 7.

4.1. Ajudeu en Josep a interpretar el tall geològic. [1 punt]

a)

Observeu el tall geològic i ordeneu de més antic a més modern els esdeveniments següents: falla, plegament de les capes de la 1 a la 5, sedimentació de la capa 2, sedimentació de la capa 7 i intrusió d'un dic.

b)

Sabent que a la zona d'interès s'observen esfondraments i dolines, quines litologies podria tenir la capa 7? Justifiqueu la resposta.

4.2. Tenint en compte aquesta situació, en Josep necessita una valoració de les morfologies càrstiques presents i la seva relació amb el risc de construcció a la zona. [1,5 punts]

a)

Identifiqueu les morfologies càrstiques marcades en el dibuix següent. A la taula que hi ha a continuació, definiu què són aquestes morfologies càrstiques i expliqueu quin impacte potencial poden tenir sobre la construcció.

Identifiqueu les morfologies assenyalades:

1. Superfície superior (depressió):

2. Pou vertical:

3. Cavitat subterrània horitzontal:

4. Formacions de sostre i terra a la cavitat:

Definició i impacte potencial de cadascuna:

Morfologia càrstica · Definició · Impacte potencial

Dolina

Avenc

Cova

Estalactites i estalagmites

b)

Si tot i així en Josep decideix construir en aquesta zona, quines mesures hauria de tenir en compte per a minimitzar l'impacte de la carstificació? Esmenteu-ne dues.