Exercici 3 · Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente Selectividad Cataluña Juny Serie 1 2026
Tema: Geodinàmica interna · Del examen Juny Serie 1 (2026)
Enunciado
Exercici 3 [2,5 punts en total]
3.1.
Els mapes següents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) mostren, respectivament, la densitat de població i la perillositat sísmica a Espanya. El mapa de perillositat sísmica mostra un escenari associat a un període de retorn de 475 anys, i la perillositat sísmica s’expressa mitjançant l’acceleració màxima del terreny (PGA), que indica la força amb què es mou el sòl durant un terratrèmol. Valors més alts d’acceleració solen provocar més danys i, per tant, intensitats sísmiques més elevades. [1 punt]
Població i densitat de població (2021)
Perillositat sísmica (Període de retorn 475 anys)
A partir de la informació que proporcionen els mapes, responeu de manera raonada les qüestions següents:
L'exposició a la perillositat sísmica és uniforme?
Expliqueu quines zones tenen una perillositat superior a la resta
Quines zones tindrien el risc més elevat si la vulnerabilitat fos semblant a tot arreu?
Tenint en compte el període de retorn, podria haver-hi un terratrèmol amb una acceleració del terreny alta dins del proper segle? I en els propers deu anys?
A partir dels mapes, expliqueu per què una mateixa acceleració del terreny pot tenir conseqüències diferents segons la zona afectada
3.2.
A Catalunya, la gestió de les emergències sísmiques es coordina mitjançant el Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT), que estableix com han d’actuar les autoritats i els serveis d’emergència abans, durant i després d’un terratrèmol, així com els mecanismes d’informació i protecció de la població.
Els mapes següents mostren la distribució dels epicentres dels terratrèmols històrics que han causat danys importants a Catalunya i la distribució dels epicentres dels terratrèmols del segle xx fortament percebuts per la població. [1 punt]
Font: Mapes d’epicentres, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
a)
Descriviu com es distribueixen els epicentres al territori català i expliqueu una possible causa geològica que justifiqui aquesta distribució. [0,5 punts]
Distribució dels epicentres:
Causa geològica:
b)
Un dels terratrèmols històrics, conegut com el terratrèmol de la Candelera, va tenir lloc el 2 de febrer de 1428 amb epicentre prop de Camprodon (Ripollès). Les estimacions modernes indiquen que va assolir una magnitud aproximada de 6,5 i una intensitat de IX a l’escala MSK.
A partir d’aquesta informació, descriviu a la taula següent com devia ser aquest terratrèmol i quins efectes devia provocar al territori. [0,5 punts]
Descripció del terratrèmol:
Efectes en el territori:
3.3.
Expliqueu com la planificació prèvia i la coordinació dels serveis d’emergència poden minimitzar les conseqüències d’un terratrèmol sobre la població. Relacioneu la resposta amb els factors del risc. [0,5 punts]

Solución
Según los criterios oficiales de corrección
3.1. L'exposició a la perillositat sísmica és uniforme?
Solución: No, l'exposició no és uniforme a tot el territori espanyol. Segons el mapa de densitat de població, la població es concentra principalment a les zones costaneres, a les illes i a les grans àrees urbanes (com Madrid), mentre que àmplies zones de l'interior presenten densitats molt baixes.
3.1. Expliqueu quines zones tenen una perillositat superior a la resta
Solución: Les zones amb perillositat sísmica més elevada es localitzen sobretot al sud-est de la península Ibèrica (Andalusia oriental, Múrcia i sud del País Valencià), així com en algunes àrees dels Pirineus.
3.1. Quines zones tindrien el risc més elevat si la vulnerabilitat fos semblant a tot arreu?
Solución: Si la vulnerabilitat fos similar a totes les localitats, el risc més elevat es donaria a les zones on coincideixen una perillositat alta i una exposició elevada. En aquest cas, el sud-est peninsular, especialment el litoral valencià i murcià, presentaria els valors de risc més alts, ja que combina acceleracions del terreny elevades amb una densitat de població considerable.
3.1. Tenint en compte el període de retorn, podria haver-hi un terratrèmol amb una acceleració del terreny alta dins del proper segle? I en els propers deu anys?
Solución: Dins del proper segle, sí que podria produir-se un terratrèmol amb una acceleració del terreny elevada, tot i que seria poc probable, ja que el mapa fa referència a un escenari associat a un període de retorn llarg (475 anys). En canvi, en els propers 10 anys és molt poc probable que es produeixi un terratrèmol d'aquestes característiques, ja que és un període de temps massa curt.
3.1. A partir dels mapes, expliqueu per què una mateixa acceleració del terreny pot tenir conseqüències diferents segons la zona afectada
Solución: Perquè les conseqüències d'un terratrèmol també depenen de l'exposició i de la vulnerabilitat. Així, una mateixa acceleració pot provocar danys molt més importants en zones densament poblades o amb edificacions poc resistents que en àrees poc poblades o amb construccions millor adaptades al risc sísmic.
3.2. a) Distribució dels epicentres:
Solución: Els epicentres dels terratrèmols a Catalunya no es distribueixen de manera uniforme. Es concentren principalment als Pirineus i Prepirineus i Serralada Transversal, i en menor mesura a la Serralada Costanera Catalana.
3.2. a) Causa geològica:
Solución: La col·lisió entre les plaques africana i eurasiàtica, i la reactivació de fractures heretades durant la formació dels Pirineus, així com les falles neògenes.
3.2. b) Descripció del terratrèmol:
Solución: El terratrèmol de la Candelera devia ser un terratrèmol fort, amb una magnitud elevada (aprox. 6,5), percebut en una àrea molt extensa. La intensitat IX indica una sacsejada molt violenta a la zona de l'epicentre, amb moviments del sòl molt intensos i difícils de suportar per les persones i infraestructures.
3.2. b) Efectes en el territori:
Solución: Destrucció o greus danys estructurals en edificis, especialment en construccions de pedra i sense reforç, ensorraments parcials o totals d'habitatges, esglésies i muralles, esllavissades i despreniments en zones de pendent, i víctimes humanes, així com una alteració important de la vida quotidiana.
3.3. Expliqueu com la planificació prèvia i la coordinació dels serveis d’emergència poden minimitzar les conseqüències d’un terratrèmol sobre la població. Relacioneu la resposta amb els factors del risc.
Solución: La planificació prèvia i la coordinació dels serveis d'emergència, a través del SISMICAT, no redueixen la perillositat, ja que no poden evitar que es produeixi un terratrèmol. En canvi, redueixen principalment la vulnerabilitat, perquè permeten una resposta ràpida, una millor protecció de la població i una gestió eficient dels recursos. A més, poden reduir parcialment l'exposició, mitjançant evacuacions preventives o la restricció de l'accés a zones afectades, i disminuir així les conseqüències del terratrèmol.
La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium
Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.
Exercici 1.1 - Opció A · Juny Serie 5 2026 ›
Más ejercicios de Geodinàmica interna
- Exercici 1.1 - Opció A · Juny Serie 5 2026
- Exercici 1.1 - Opció B · Juny Serie 5 2026
- Exercici 1 · Juny Serie 5 2026
- Exercici 3.1 · Setembre Serie 2 2026
- Exercici 3.2 - Opció A · Setembre Serie 2 2026
- Exercici 3.2 - Opció B · Setembre Serie 2 2026
- Ejercicio 2 - Geodinàmica interna · Juny Serie 1 2025
- Exercici 2.1 · Juny Serie 4 2025
- Exercici 2.2 - Opció A · Juny Serie 4 2025
- Exercici 2.2 - Opció B · Juny Serie 4 2025
Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat