Examen de Biología Selectividad Cataluña 2025 · Juny Serie 4

Exercici 1

[2,5 punts en total]

La cua de bou és un estofat d’origen cordovès molt apreciat gastronòmicament i amb notables propietats nutritives.

a)

L'any 2022 es va dur a terme un estudi amb un grup de 25 persones que van incloure a la seva dieta una ració superior als 150 grams de cua de bou els dijous i els diumenges. Aquest estudi va determinar que la cua de bou, si es consumeix a l'hora de dinar i es fa exercici, activa la despesa de greix per a obtenir energia. L'esquema següent mostra el catabolisme del greix fins a l'obtenció d'ATP:

Observeu la figura anterior i completeu la taula següent: [0,5 punts]

Com es diu la via metabòlica indicada a l'esquema com a via A?

Com es diu la via metabòlica indicada a l'esquema com a via B?

Com es diu la via metabòlica indicada a l'esquema com a via C?

Quin paper té l'oxigen (O₂) en la fosforilació oxidativa?

Quin paper té el NADH en la fosforilació oxidativa?

b)

La cua de bou és una font de proteïna important per l'alt contingut en col·lagen que té. El col·lagen és una proteïna formada a partir de tres cadenes polipeptídiques idèntiques. L'esquema següent mostra els diferents graus de plegament del col·lagen:

Tenint en compte l'esquema anterior, completeu la taula següent: [0,5 punts]

Què és l'estructura primària d'una proteïna i quina importància té?

Quin tipus d'estructura secundària presenta el col·lagen?

L'estructura definitiva del col·lagen és terciària o quaternària? Justifiqueu la resposta.

c)

La cua de bou també conté molta vitamina B12 que el nostre cos no pot sintetitzar. La vitamina B12 és imprescindible per al funcionament de l'organisme, ja que és un cofactor de dos enzims. Un d'aquests enzims és l'L-metilmalonil-CoA-mutasa, que catalitza la conversió d'L-metilmalonil-CoA en succinil-CoA, necessari per a la síntesi d'hemoglobina. El dèficit de vitamina B12 pot provocar una greu forma d'anèmia anomenada anèmia perniciosa.

Expliqueu què és un cofactor i justifiqueu per què la manca de vitamina B12 pot provocar anèmia perniciosa. [0,5 punts]

Exercici 1

[2,5 punts en total]

La cua de bou és un estofat d’origen cordovès molt apreciat gastronòmicament i amb notables propietats nutritives.

d)

L'altre enzim del nostre cos que té com a cofactor la vitamina B12 és la metionina-sintasa, que catalitza la conversió de la cisteïna en metionina. La metionina, al seu torn, és requerida per a la síntesi d' S -adenosilmetionina, un donador de grups metil (CH 3) que la cèl·lula utilitza per a metilar regions de DNA en promotors de gens. Aquesta metilació serveix per a inhibir l'expressió de determinats gens quan és necessari.

A partir d'aquesta informació, de l'observació de l'esquema i dels vostres coneixements, detecteu en el text següent cinc errades i corregiu-les: [0,5 punts]

«La cisteïna i la metionina són dos nucleòtids que contenen sodi. La metionina-sintasa catalitza la conversió de cisteïna en metionina, que, posteriorment, es pot convertir en S -adenosilmetionina. L' S -adenosilmetionina transfereix grups metil a promotors de determinats gens i els silencia: quan el promotor està metilat, no s'hi pot unir la DNA-polimerasa i, per tant, el gen no es pot traduir. Un dèficit en vitamina B12 pot provocar que alguns gens supressors tumorals no es metilin, cosa que fa que no quedin silenciats i que augmenti el risc de patir càncer.»

Errada (copieu el fragment del text on es troba) · Correcció

Exercici 1

[2,5 punts en total]

La cua de bou és un estofat d’origen cordovès molt apreciat gastronòmicament i amb notables propietats nutritives.

e)

Des de l'aparició a finals dels anys noranta del segle XX de la malaltia de les vaques boges o encefalopatia espongiforme bovina (EEB), la cua de bou, així com altres parts d'aquest animal que poden tenir restes de medul·la espinal, és controlada a l'escorxador per a prevenir la presència de prions.

Expliqueu què són els prions i com poden provocar l'EEB. [0,5 punts]

Exercici 2

L’alumnat de segon de batxillerat ha fet servir un laboratori virtual per a experimentar amb dos factors que afecten la fotosíntesi: el flux lluminós i la temperatura.

Aquest laboratori virtual permet escollir diferents valors de flux lluminós i de temperatura. Un cop s’inicia la simulació, es van visualitzant les bombolles que hi apareixen. El comptador indica la velocitat de sortida de les bombolles. Les figures següents mostren dos moments diferents de l’experiment.

L’alumnat ha anat canviant els valors de flux lluminós i de temperatura i ha recollit els resultats en la taula següent. Ha arribat a la conclusió que el nombre de bombolles per unitat de temps és una mesura indirecta de la velocitat de la fotosíntesi.

a)

Responeu a les preguntes següents respecte a la composició i l'origen d'aquestes bombolles. [0,4 punts]

b)

L'orgànul on té lloc aquesta reacció és el cloroplast, l'estructura del qual es relaciona directament amb aquesta reacció. Completeu la taula de sota amb els noms de les molècules, les estructures o els compartiments d'aquest orgànul (senyalats amb números en la imatge) i indiqueu en quin lloc es produeix la reacció que genera el gas contingut en les bombolles. [0,6 punts]

1 · Ribosomes · 2

3 · Midó · 4 · Membrana interna del cloroplast

5 · · 6

7 · · 8

9 · Tilacoides · 10 · DNA

c)

Justifiqueu aquesta afirmació a partir de la reacció global de la fotosíntesi. [0,5 punts]

Exercici 2

L’alumnat de segon de batxillerat ha fet servir un laboratori virtual per a experimentar amb dos factors que afecten la fotosíntesi: el flux lluminós i la temperatura.

Aquest laboratori virtual permet escollir diferents valors de flux lluminós i de temperatura. Un cop s’inicia la simulació, es van visualitzant les bombolles que hi apareixen. El comptador indica la velocitat de sortida de les bombolles. Les figures següents mostren dos moments diferents de l’experiment.

L’alumnat ha anat canviant els valors de flux lluminós i de temperatura i ha recollit els resultats en la taula següent. Ha arribat a la conclusió que el nombre de bombolles per unitat de temps és una mesura indirecta de la velocitat de la fotosíntesi.

d)

Quines conclusions es poden treure respecte a la influència del flux lluminós en la velocitat de la fotosíntesi? Justifiqueu la resposta a partir dels valors de la taula de l'apartat c. [0,5 punts]

e)

Quines conclusions es poden treure respecte a la influència de la temperatura en la velocitat de la fotosíntesi? Justifiqueu la resposta a partir dels valors de la taula. [0,5 punts]

Exercici 3 [2,5 punts en total]

El juny de 2024 hi va haver un brot de llengua blava a diverses comarques de Catalunya. Es tracta d'una infecció que afecta animals remugants com les cabres, les ovelles i les vaques.

La malaltia de la llengua blava és una malaltia causada pel virus BTV, un patogen amb RNA bicatenari i de forma icosaèdrica.

a)

Quina de les imatges següents correspon al virus BTV? Justifiqueu les respostes a partir de les imatges proporcionades. [0,5 punts]

Sí

No

Sí

No

b)

L'esquema següent representa les diferents fases del procés d'infecció del virus BTV en una cèl·lula d'un animal remugant. Completeu la taula de sota explicant breument en què consisteix cadascuna de les fases marcades amb números. [0,5 punts]

Número de la fase

Breu explicació de la fase del procés d'infecció

1

2

3

4

5

Exercici 3 [2,5 punts en total]

El juny de 2024 hi va haver un brot de llengua blava a diverses comarques de Catalunya. Es tracta d'una infecció que afecta animals remugants com les cabres, les ovelles i les vaques.

La malaltia de la llengua blava és una malaltia causada pel virus BTV, un patogen amb RNA bicatenari i de forma icosaèdrica.

c)

Un dels primers símptomes de la malaltia de la llengua blava és la inflamació d'aquest òrgan en els animals afectats. Trieu dues biomolècules o cèl·lules de les que es proposen tot seguit que intervinguin en el procés inflamatori. Anoteu-les dins de la taula següent i expliqueu la funció principal que tenen en aquest procés.

Biomolècules i cèl·lules: anticossos, histamina, cèl·lules plasmàtiques, mastòcits, eosinòfils.

[0,5 punts]

Biomolècula o cèl·lula

Funció en el procés inflamatori

d)

Una de les maneres de lluitar contra la malaltia de la llengua blava és la vacunació preventiva dels animals. Completeu la taula següent:

[0,5 punts]

Natural

Artificial

Activa

Passiva

e)

Es coneixen 24 serotipus diferents del virus BTV, els quals es defineixen segons les variants de la proteïna VP2 de la càpsida. L'any 2009, hi va haver un brot del serotipus 1 de la malaltia de la llengua blava arran del qual es van vacunar molts remugants contra aquest serotipus. El brot del juny de 2024 va ser del serotipus 8. Per què la vacuna que es va administrar el 2024 havia de ser diferent de la del 2009? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

Exercici 4

[2,5 punts en total]

Els ratolins Beethoven tenen una mutació en el gen TMC1, situat al cromosoma 19, que els origina sordesa progressiva fins a la pèrdua total de l'oïda, de manera similar al procés de pèrdua auditiva que va patir el músic Ludwig van Beethoven. L'any 2018 es va publicar un treball en què es descrivia un experiment basat en la tecnologia CRISPR-Cas9 per a recuperar l'oïda de ratolins Beethoven adults amb la mutació en el gen TMC1. Els ratolins eren heterozigots, i l'objectiu era inactivar la còpia portadora de la mutació a cèl·lules de l'oïda.

a)

Ompliu la taula següent sobre la mutació en el gen TMC1 en els ratolins Beethoven. [0,5 punts]

L'al·lel que causa la sordesa és dominant o recessiu? Justifiqueu la resposta.

En un encreuament entre dos ratolins heterozigots, quina proporció de la descendència s'espera que tingui sordesa progressiva? Indiqueu el procediment que heu seguit.

Exercici 4

[2,5 punts en total]

Els ratolins Beethoven tenen una mutació en el gen TMC1, situat al cromosoma 19, que els origina sordesa progressiva fins a la pèrdua total de l'oïda, de manera similar al procés de pèrdua auditiva que va patir el músic Ludwig van Beethoven. L'any 2018 es va publicar un treball en què es descrivia un experiment basat en la tecnologia CRISPR-Cas9 per a recuperar l'oïda de ratolins Beethoven adults amb la mutació en el gen TMC1. Els ratolins eren heterozigots, i l'objectiu era inactivar la còpia portadora de la mutació a cèl·lules de l'oïda.

b)

La imatge següent mostra el mecanisme d'edició gènica CRISPR-Cas9 unit a una cadena de DNA, en què els dos petits triangles assenyalen els llocs de tall del DNA. Ompliu la taula següent identificant a quins elements corresponen les dues parts indicades amb una fletxa (1 i 2) i expliqueu quina és la seva funció. [0,5 punts]

Part

Element

Funció

1

2

c)

Abans d'autoritzar l'ús de la tecnologia CRISPR-Cas9 en humans, és necessària l'experimentació en organismes model com el ratolí per a mesurar els possibles riscos que pot comportar. Aquests riscos també són diferents si la tecnologia s'aplica a cèl·lules germinals o somàtiques.

A la taula següent, expliqueu un dels riscos que pot comportar l'aplicació d'aquesta tecnologia i raoneu si aquest risc pot tenir més conseqüències segons si la tecnologia CRISPR-Cas9 s'aplica a la línia germinal o a la somàtica. [0,5 punts]

Exercici 4

[2,5 punts en total]

Els ratolins Beethoven tenen una mutació en el gen TMC1, situat al cromosoma 19, que els origina sordesa progressiva fins a la pèrdua total de l'oïda, de manera similar al procés de pèrdua auditiva que va patir el músic Ludwig van Beethoven. L'any 2018 es va publicar un treball en què es descrivia un experiment basat en la tecnologia CRISPR-Cas9 per a recuperar l'oïda de ratolins Beethoven adults amb la mutació en el gen TMC1. Els ratolins eren heterozigots, i l'objectiu era inactivar la còpia portadora de la mutació a cèl·lules de l'oïda.

d)

Per a comprovar l'eficàcia del tractament es van sotmetre ratolins tractats i no tractats a estímuls auditius i es va registrar el seu nivell de resposta a diferents freqüències de so. Amb els ratolins tractats, el nivell de resposta es va tornar a mesurar sis mesos després. En l'experiment es va disposar de quatre grups de ratolins (A, B, C i D), classificats segons si tenien la mutació a TMC1 o no i segons si havien estat tractats amb CRISPR-Cas9 o no.

Grup

Nombre de ratolins

Nombre de ratolins que responen a l'estímul auditiu

1 mes després del tractament

6 mesos després del tractament

A. Salvatge (sense mutació)

15

15

B. Beethoven

15

0

C. Salvatge tractat amb CRISPR-Cas9

15

15

15

D. Beethoven tractat amb CRISPR-Cas9

15

13

6

Indiqueu quina seria la finalitat de les següents comparacions entre grups: [0,5 punts]

e)

Completeu la taula següent sobre el tractament amb CRISPR-Cas9. [0,5 punts]