Examen de Análisis Musical Selectividad Cataluña 2026 · Setembre Serie 2

Exercici 1

[2 punts: 0,4 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Aquest exercici consisteix en l'audició de cinc fragments de música. Cada fragment es repetirà dues vegades abans de passar al següent. Després d'un petit interval, tornareu a escoltar els cinc fragments tots seguits.

Escolteu amb atenció els cinc fragments que sentireu a continuació i trieu la resposta correcta entre les quatre que es proposen per a cada fragment.

1.

)

2.

)

3.

)

4.

)

5.

)

Aquest exercici consisteix en l'audició d'una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d'un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop.

Abans d'escoltar la peça, llegiu atentament les qüestions que hi ha a continuació. Mentre l'escolteu, seguiu el text en italià, del qual teniu una traducció al català.

[Text de la peça]

Che farò senza Euridice?

Dove andrò senza il mio ben?

Che farò?

Dove andrò?

Che farò senza il mio ben?

Dove andrò senza il mio ben?

Euridice! Euridice!

O Dio! Rispondi!

Rispondi!

Io son pure il tuo fedele!

Io son pure il tuo fedele, il tuo fedele!

Che farò senza Euridice?

Dove andrò senza il mio ben?

Che farò?

Dove andrò?

Che farò senza il mio ben?

Dove andrò senza il mio ben?

Euridice! Euridice!

Ah! Non m'avanza

più soccorso, più speranza,

né dal mondo, né dal ciel!

Che farò senza Euridice?

Dove andrò senza il mio ben?

Che farò?

Dove andrò?

Che farò senza il mio ben?

Dove andrò?

Che farò?

Dove andrò senza il mio ben?

[Traducció al català]

Què faré sense Eurídice?

On aniré sense el meu amor?

Què faré?

On aniré?

Què faré sense el meu amor?

On aniré sense el meu amor?

Eurídice! Eurídice!

Oh Déu! Respon-me!

Respon-me!

Jo soc el teu fidel espòs!

Jo soc el teu fidel espòs, el teu fidel espòs!

Què faré sense Eurídice?

On aniré sense el meu amor?

Què faré?

On aniré?

Què faré sense el meu amor?

On aniré sense el meu amor?

Eurídice! Eurídice!

Ah! Ja no rebo

socors ni esperança,

ni de la terra, ni del cel!

Què faré sense Eurídice?

On aniré sense el meu amor?

Què faré?

On aniré?

Què faré sense el meu amor?

On aniré?

Què faré?

On aniré sense el meu amor?

A) Qüestions analítiques

Una vegada feta l'audició, trieu la resposta correcta per a cada qüestió.

1.

Pel que fa a la modalitat, aquesta ària, a grans trets,

2.

Es pot considerar que el temps

3.

Respecte a la línia melòdica de la veu,

4.

El compàs de l'ària és

B) Anàlisi estructural i estilística

1.

Proposeu, de manera resumida, l'estructura musical que té aquesta peça. Podeu emprar lletres majúscules per a les parts principals i minúscules per a les variacions. També podeu elaborar un musicograma o un gràfic aclaridor. En el cas que feu servir abreviatures, cal que n'indiqueu el significat.

2.

Identifiqueu l'obra i relacioneu-la amb un moviment estètic i amb el moment històric al qual pertany.

Exercici 3

[3 punts: 1 punt per cada qüestió]

Aquest exercici consta de dues peces musicals i consisteix a comparar-les. Una d'elles ja l'heu escoltat a l'exercici 2. En primer lloc, escoltareu la nova peça musical de l'exercici 3. Seguidament, tornareu a escoltar la peça musical de l'exercici 2. I, finalment, escoltareu una repetició de la nova peça musical de l'exercici 3.

Responeu a les qüestions següents tenint en compte que les dues obres pertanyen a èpoques, gèneres o corrents estètics diferents.

1.

Indiqueu l'ordre cronològic d'aquestes dues peces i justifiqueu-lo segons les harmonies, el ritme o altres recursos del llenguatge musical que serveixin per a definir l'estil i l'època a què pertanyen.

2.

Compareu l'estructura de les dues obres. Quina sembla que té més repeticions? Quina presenta més elements variats?

3.

Tenint en compte la dinàmica i la densitat sonora, en què es diferencien les dues obres?

Exercici 4

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

La Nova Cançó és sens dubte el fenomen més important del segle XX en la història de la música popular als Països Catalans. Nascut a finals dels cinquanta, aquest moviment cultural té una força sorprenent, perquè, a través de la música, potencia l'ús de la llengua catalana i la divulga més enllà de les seves fronteres lingüístiques en el marc de la dictadura franquista, que havia prohibit el català en l'àmbit oficial.

Un article escrit per Lluís Serrahima titulat «Ens calen cançons d'ara», publicat a la revista Germinabit el gener del 1959, divulga la necessitat que sentia part de la societat de recuperar l'ús del català en l'àmbit públic, i concretament en el món de la música.

Durant la dictadura, per poder actuar en directe s'havia de demanar permís al Govern Civil de la província on es volia fer el concert. Prèviament, calia presentar per triplicat a censura, a la delegació del Ministerio de Información y Turismo corresponent, les lletres de les cançons. Un cop passat aquest tràmit obligatori, el representant del músic (o del grup) havia d'acudir a sol·licitar el permís al Govern Civil, que podia autoritzar o no l'acte.

La primera evidència amb què vaig topar a l'Arxiu del Govern Civil que documentava l'existència de la censura a la Nova Cançó van ser les lletres de cançons prohibides dins dels expedients de concerts. Podies trobar cançons ratllades amb una gran creu o bé acompanyades d'un segell que deia PROHIBIDO O DENEGADO. També hi havia lletres que havien estat autoritzades. Al costat d'aquestes hi havia estampat un segell amb el terme AUTORIZADO, que sovint era d'un altre color.

La censura franquista era imprevisible, sense criteris clars, totalment arbitrària, amb l'objectiu de tenir sempre a l'expectativa músics, organitzadors i públic. El mecanisme de control del règim estava ideat per generar por.

A la censura de les lletres de les cançons cal sumar-hi que la repressió als músics podia ser més severa, en forma de multes, detencions, interrogatoris, prohibició de recitals, de portades de discos i de cartells, veto als mitjans de comunicació (televisió i ràdio), retirada del passaport… La seva popularitat els va eximir de patir tortura física i presó, però, per contra, els organitzadors dels concerts serien espiats, multats i, fins i tot en alguns casos, torturats.

Adaptació feta a partir del text de Maria Salicrú-Maltas. Aquesta cançó, no!: Cara a cara amb els censors de la Nova Cançó. Barcelona: Comanegra, 2024

1.

Com va començar la Nova Cançó i per què va ser objecte de censura?

2.

Quins mecanismes feia servir la censura per a dur a terme la seva tasca? Quins criteris se seguien per a censurar una cançó?