Examen de Lengua Catalana y Literatura II PAU Baleares 2022 · Ordinaria

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

a) El català dels segles XVI a XVIII: Felip V i els Decrets de Nova Planta. [2 punts]

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

b) La planificació lingüística i els processos de normalització. Llengües minoritàries i minoritzades. [2 punts]

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

c) L'Escola Mallorquina: Miquel Costa i Llobera. [2 punts]

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

d) Els moviments d'avantguarda i les seves manifestacions: Joan Salvat-Papasseit. [2 punts]

1.

Posa un títol que reflecteixi el contingut d'aquest text. Raona'l (màxim 3 línies) (1 punt).

4.

«El desig i les aspiracions han de poder conviure sense aquestes expectatives que pesen com aquest estiu** d'incendis i de contagis.» Quina creus que és la diferència que planteja l'autora de l'article entre les aspiracions i les expectatives en la vida de les persones? Justifica la resposta amb arguments concrets i precisos (100 paraules aprox.) (1 punt).

2. Determina i justifica l'estructura del text (1 punt).

3. Explica el significat dels mots o de les expressions que, al text, apareixen marcats en negreta (1 punt, 0,25 punts cadascun):

a)

b)

c)

d)

5. «Massa vegades, el que s'espera de nosaltres, nosaltres no ho esperem.» Comparteixes aquesta darrera afirmació de l'article? Exposa'n la teva opinió amb arguments concisos i raonats (200 paraules aprox.) (2 punts).

Opció B

La Clàudia busca el meu braç, baixa la mà fins a trobar la meva i me la prem amb força. «No ploris, tieta. ¿Vols que posem la tele?» M’adono que és l’única persona del meu món amb qui puc ser sincera. «Si vols, posem uns dibuixos i te’ls explico», li dic. És un joc divertit perquè els dibuixos es mouen de pressa i això m’obliga a parlar encara més de pressa. Ella es pixa de riure. Cada hora en punt li aplico tres col·liris diferents a cada ull. Nit i dia. És feina de les infermeres però ja s’han equivocat unes quantes vegades i he exigit que m’ho deixessin fer a mi. M’estranya que tingui les pupil·les permanentment dilatades per les gotes i en canvi no sigui capaç de veure-hi. Mira com un gat nocturn desconcertat, sense queixar-se. Només perd el control quan vénen a extreure-li sang. Les punxades l’aterren i la infermera de les extraccions és una dona sàdica. M’he adonat que el personal mèdic, en general, menteix molt. No als adults, sinó als nens, i això fa nens aterrats, privats totalment de confiança. Jo insisteixo que li diguin la veritat. «Va, una punxadeta i prou, serà l’última, no vindré mai més», diu la dona sàdica. Menteix, encara la punxarà dues vegades més i l’endemà hi tornarà. «No et farà mal», menteixen. La Clàudia em mira sense veure-hi, m’implora una veritat on agafar-se. «Et farà una mica de mal, però sóc al teu costat i passarà de seguida», li asseguro. Els metges em miren com si m’hagués tornat boja. La Clàudia prem els llavis i crida quan l’agulla travessa en vertical la seva carn i penetra lentament la vena, però manté el braç quiet amb una voluntat que m’admira mentre amb la seva mà petita tritura els ossos de la meva. Després em confessa que les mans de l’altra infermera aguantant-li els turmells li han fet encara més mal que l’agulla. L’abraço i m’abraça. Crec que mai m’havia sentit tan abraçada. La Clàudia enganxa l’orella al meu pit i m’escolta el cor, que augmenta la seva percussió encoratjat per ella. Una cançó hard rock de bressol em creix a dins i m’esquerda el permagel. Em trenco. Em trenco i no se m’acut res més que enfonsar-me als cabells de la Clàudia, que són brillants, bonics fins i tot sota el fluorescent de l’habitació.

Eva Baltasar, Permagel (2018)

(Premi Llibreter i Premi L'Illa dels Llibres 2018, fragment)

1. Posa un títol que reflecteixi el contingut d'aquest text. Raona'l (màxim 3 línies) [1 punt].

Opció B

La Clàudia busca el meu braç, baixa la mà fins a trobar la meva i me la prem amb força. «No ploris, tieta. ¿Vols que posem la tele?» M’adono que és l’única persona del meu món amb qui puc ser sincera. «Si vols, posem uns dibuixos i te’ls explico», li dic. És un joc divertit perquè els dibuixos es mouen de pressa i això m’obliga a parlar encara més de pressa. Ella es pixa de riure. Cada hora en punt li aplico tres col·liris diferents a cada ull. Nit i dia. És feina de les infermeres però ja s’han equivocat unes quantes vegades i he exigit que m’ho deixessin fer a mi. M’estranya que tingui les pupil·les permanentment dilatades per les gotes i en canvi no sigui capaç de veure-hi. Mira com un gat nocturn desconcertat, sense queixar-se. Només perd el control quan vénen a extreure-li sang. Les punxades l’aterren i la infermera de les extraccions és una dona sàdica. M’he adonat que el personal mèdic, en general, menteix molt. No als adults, sinó als nens, i això fa nens aterrats, privats totalment de confiança. Jo insisteixo que li diguin la veritat. «Va, una punxadeta i prou, serà l’última, no vindré mai més», diu la dona sàdica. Menteix, encara la punxarà dues vegades més i l’endemà hi tornarà. «No et farà mal», menteixen. La Clàudia em mira sense veure-hi, m’implora una veritat on agafar-se. «Et farà una mica de mal, però sóc al teu costat i passarà de seguida», li asseguro. Els metges em miren com si m’hagués tornat boja. La Clàudia prem els llavis i crida quan l’agulla travessa en vertical la seva carn i penetra lentament la vena, però manté el braç quiet amb una voluntat que m’admira mentre amb la seva mà petita tritura els ossos de la meva. Després em confessa que les mans de l’altra infermera aguantant-li els turmells li han fet encara més mal que l’agulla. L’abraço i m’abraça. Crec que mai m’havia sentit tan abraçada. La Clàudia enganxa l’orella al meu pit i m’escolta el cor, que augmenta la seva percussió encoratjat per ella. Una cançó hard rock de bressol em creix a dins i m’esquerda el permagel. Em trenco. Em trenco i no se m’acut res més que enfonsar-me als cabells de la Clàudia, que són brillants, bonics fins i tot sota el fluorescent de l’habitació.

Eva Baltasar, Permagel (2018)

(Premi Llibreter i Premi L'Illa dels Llibres 2018, fragment)

2.

Identifica tres fragments del text que siguin en estil directe. [1 punt]

3.

Identifica una comparació i una metàfora. Explica'n el sentit. [1 punt]

4.

A partir del text, com descriuries la relació entre la Clàudia i la veu narradora? Justifica la resposta a partir de citacions concretes del text (100 paraules aprox.) [1 punt]

5.

Quina és l'actitud de la veu narradora davant les mentides piadoses que es diuen als infants? La comparteixes? Per què? Justifica la teva opinió amb arguments concrets i precisos (200 paraules aprox.) [2 punts]