Examen de Lengua Catalana y Literatura II PAU Baleares 2025 · Ordinaria

1. Posa un títol que reflecteixi el sentit del text. Raona’l (màxim 3 línies) [1 punt].

2. Determina i justifica l’estructura del text [1 punt].

3. La reacció de molts usuaris davant del possible tancament de TikTok mostra una gran vinculació emocional amb l’aplicació. Creus que la societat depèn massa de les xarxes socials? Quins riscos i beneficis tenen? (2 punts). (de 175 a 200 paraules)

Bloc 2. Sociolingüística (3 punts). a) Bilingüisme. Definició i tipus: individual, territorial i social.

Bloc 2. Sociolingüística (3 punts). b) La planificació lingüística i els processos de normalització.

Bloc 2. Sociolingüística (3 punts). c) La diglòssia i el conflicte lingüístic: A partir d'aquest fragment de la definició de “diglòssia” de l' Enciclopèdia Catalana, relaciona el concepte de diglòssia amb el de conflicte lingüístic i posa almenys dos exemples de l'àmbit lingüístic català actual en què es doni una situació de diglòssia.

d) Avui tens un examen de matemàtiques, però et despertes malalt i no hi pots anar. D'una banda, enviaràs un correu formal al professor de l'assignatura per explicar-li la situació i, de l'altra, també avisaràs el teu millor amic amb un missatge de WhatsApp informal. Escriu les dues versions del mateix text, la formal i la informal; cada versió ha de tenir un mínim de quatre línies. Després, explica les diferències entre cada versió.

Bloc 3: Literatura (3 punts).

a) La poesia modernista: Joan Maragall.

Bloc 3: Literatura (3 punts).

b) La literatura de postguerra: El teatre i la poesia de Salvador Espriu.

Bloc 3: Literatura (3 punts).

c) Explica quines són les principals característiques de la literatura de Maria Mercè Marçal a partir del seu poema «Divisa».

Divisa

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!

Que no em venci cap àncora, vençuda

Pels anys, i per l'oratge, i per la ruda

Que cap pòsit d'enyor no m'entrebanqui!

Heura al velam! Sal viva a les parpelles

Per albirar l'enllà, com un desert

obert de sobte en un deliri verd!

Que l'escandall encalci les estrelles!

Sal oberta i, en reble, cel obert!

Dixar senyal de sal on l'ona manqui

que m'assaoni llengua, nas i orelles!

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!

Sal que m'embranqui, en temps d'hora batuda,

pel gorg lunar on tota cosa muda

Bloc 3: Literatura [3 punts]

Heu de triar i respondre només una de les quatre opcions.

d)

Explica quines són les principals característiques de l'Escola Mallorquina a partir del poema de Miquel Costa i Llobera «Lo pi de Formentor».

EL PI DE FORMENTOR

Electus ut cedri

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada

i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,

no canta per ses branques l'aucell que encativam;

lo crit sublim escolta de l'àguila marina,

o del voltor que puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel,

té pluges i rosades i vents i llum ardenta;

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

per ell la terra és dura, mes besa son ramatge

lo cel que l'enamora i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades,

i vencedor espolsa damunt les nuvolades

sa cabellera reial.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

com una penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida!, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada

com l'au dels temporals.