Examen de Lengua Catalana y Literatura II PAU Baleares 2023 · Ordinaria

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

Heu de triar i respondre dues de les quatre opcions (4 punts).

a)

Origen i evolució de la llengua catalana: el substrat, el superstrat i l'adstrat (definicions, exemples) (2 punts).

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

Heu de triar i respondre dues de les quatre opcions (4 punts).

b)

Conflicte lingüístic: minorització i substitució (2 punts).

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

Heu de triar i respondre dues de les quatre opcions (4 punts).

c)

El Modernisme: Santiago Rusiñol (2 punts).

Bloc 1: Història de la Llengua, Sociolingüística i Literatura

Heu de triar i respondre dues de les quatre opcions (4 punts).

d)

La literatura actual: Maria-Mercè Marçal (2 punts).

1.

Posa un títol que reflecteixi el sentit del text. Raona'l (màxim 3 línies) (1 punt).

2.

Indica quines són les idees principals del text i resumeix-les (1 punt).

4.

«(...) el verb que conjuga l'educador és ser-hi. Que és molt més que ser.» Quina diferència planteja l'autor de l'article entre l'ús o l'absència del pronom feble hi amb el verb ser ? Justifica la resposta amb arguments concrets i precisos (100 paraules aprox.) (1 punt).

3. Explica el significat dels mots o de les expressions que, al text, apareixen marcats en negreta (1 punt):

a)

b)

c)

d)

5. «Tot és amor o bé la seva negació, que té una gamma que va des de la indiferència fins a l'odi, sempre tan oposat i tan proper a l'amor.» Quina és la teva opinió sobre aquesta afirmació? Utilitza arguments concrets i precisos per defensar la teva posició (200 paraules aprox.) (2 punts).

Opció B

Vaig arribar a Mallorca amb la intenció exclusiva d'anar a Fornalutx, cercar a les golfes els baguls procedents de París i Barcelona i tornar a ca meva com més aviat millor. Però tot just entrar dins Sóller per prendre el camí de Fornalutx vaig adonar-me que les olors de la vall —una mescla indestriable de flors de taronger, fulles de llimonera i terra mullada— em cridaven amb reclams fortíssims, com si em sacsegessin la memòria. Potser el que havia anat a cercar no eren sols els senyals de ma mare sinó també els propis, els meus, els dels mesos passats amb l'àvia a ca seva, una casa humil de l'Horta que compartia amb la meva tia brodadora. Encara que cap de les dues duguessin la meva sang, encara que entre els baguls en pogués sortir la certesa del meu vertader cognom, encara que res tengués a veure amb elles, la meva vida s'arrelava al seu raser —com en la nit les flames a la fosca— més que a qualsevol altre lloc.

Olorant la precisa sentor amb l'exactitud de l'olfacte infantil —el 1960 vaig passar-lo quasi sencer en aquella vall— m'adonava que havia arribat a un punt, a una edat en què pesen més els anys viscuts que no els que encara podem viure i, en conseqüència, són els records els que atorguen sentit a la nostra existència sigui quina sigui la nostra identitat. M'adonava també que eren les passes amb les quals havia arribat fins allà —fins el primer revolt de la carretera—, les que oferien raó de la meva vida. Jo era el resultat d'infinits segons, de minuts també infinits, d'almanco mig milió d'hores. Fos qui fos el meu pare no podia fer altra cosa que acceptar-lo de la mateixa manera que no tenia altre remei que acceptar davant del mirall com el meu rostre s'anava adaptant a la futura calavera, sense que la voluntat pogués oposar-hi la més mínima resistència. A glops de temps els llavis s'anaven aprimant i per això els costava més riure les gràcies de la vida, i els ulls empetitits miraven cap enrere amb més facilitat que cap endavant.

Carme Riera, La meitat de l'ànima (2004)

(Premi Sant Jordi 2003, fragment)

1. Posa un títol que reflecteixi el contingut d'aquest text. Raona'l (màxim 3 línies) [1 punt].

Opció B

Vaig arribar a Mallorca amb la intenció exclusiva d'anar a Fornalutx, cercar a les golfes els baguls procedents de París i Barcelona i tornar a ca meva com més aviat millor. Però tot just entrar dins Sóller per prendre el camí de Fornalutx vaig adonar-me que les olors de la vall —una mescla indestriable de flors de taronger, fulles de llimonera i terra mullada— em cridaven amb reclams fortíssims, com si em sacsegessin la memòria. Potser el que havia anat a cercar no eren sols els senyals de ma mare sinó també els propis, els meus, els dels mesos passats amb l'àvia a ca seva, una casa humil de l'Horta que compartia amb la meva tia brodadora. Encara que cap de les dues duguessin la meva sang, encara que entre els baguls en pogués sortir la certesa del meu vertader cognom, encara que res tengués a veure amb elles, la meva vida s'arrelava al seu raser —com en la nit les flames a la fosca— més que a qualsevol altre lloc.

Olorant la precisa sentor amb l'exactitud de l'olfacte infantil —el 1960 vaig passar-lo quasi sencer en aquella vall— m'adonava que havia arribat a un punt, a una edat en què pesen més els anys viscuts que no els que encara podem viure i, en conseqüència, són els records els que atorguen sentit a la nostra existència sigui quina sigui la nostra identitat. M'adonava també que eren les passes amb les quals havia arribat fins allà —fins el primer revolt de la carretera—, les que oferien raó de la meva vida. Jo era el resultat d'infinits segons, de minuts també infinits, d'almanco mig milió d'hores. Fos qui fos el meu pare no podia fer altra cosa que acceptar-lo de la mateixa manera que no tenia altre remei que acceptar davant del mirall com el meu rostre s'anava adaptant a la futura calavera, sense que la voluntat pogués oposar-hi la més mínima resistència. A glops de temps els llavis s'anaven aprimant i per això els costava més riure les gràcies de la vida, i els ulls empetitits miraven cap enrere amb més facilitat que cap endavant.

Carme Riera, La meitat de l'ànima (2004)

(Premi Sant Jordi 2003, fragment)

2. Determina i justifica l'estructura del text [1 punt].

Opció B

Vaig arribar a Mallorca amb la intenció exclusiva d'anar a Fornalutx, cercar a les golfes els baguls procedents de París i Barcelona i tornar a ca meva com més aviat millor. Però tot just entrar dins Sóller per prendre el camí de Fornalutx vaig adonar-me que les olors de la vall —una mescla indestriable de flors de taronger, fulles de llimonera i terra mullada— em cridaven amb reclams fortíssims, com si em sacsegessin la memòria. Potser el que havia anat a cercar no eren sols els senyals de ma mare sinó també els propis, els meus, els dels mesos passats amb l'àvia a ca seva, una casa humil de l'Horta que compartia amb la meva tia brodadora. Encara que cap de les dues duguessin la meva sang, encara que entre els baguls en pogués sortir la certesa del meu vertader cognom, encara que res tengués a veure amb elles, la meva vida s'arrelava al seu raser —com en la nit les flames a la fosca— més que a qualsevol altre lloc.

Olorant la precisa sentor amb l'exactitud de l'olfacte infantil —el 1960 vaig passar-lo quasi sencer en aquella vall— m'adonava que havia arribat a un punt, a una edat en què pesen més els anys viscuts que no els que encara podem viure i, en conseqüència, són els records els que atorguen sentit a la nostra existència sigui quina sigui la nostra identitat. M'adonava també que eren les passes amb les quals havia arribat fins allà —fins el primer revolt de la carretera—, les que oferien raó de la meva vida. Jo era el resultat d'infinits segons, de minuts també infinits, d'almanco mig milió d'hores. Fos qui fos el meu pare no podia fer altra cosa que acceptar-lo de la mateixa manera que no tenia altre remei que acceptar davant del mirall com el meu rostre s'anava adaptant a la futura calavera, sense que la voluntat pogués oposar-hi la més mínima resistència. A glops de temps els llavis s'anaven aprimant i per això els costava més riure les gràcies de la vida, i els ulls empetitits miraven cap enrere amb més facilitat que cap endavant.

Carme Riera, La meitat de l'ànima (2004)

(Premi Sant Jordi 2003, fragment)

3.

Identifica una comparació i una metàfora. Explica'n el sentit [1 punt].

4.

A partir del text, com descriuries el moment vital de la veu narradora? Justifica la resposta a partir de citacions concretes del text (100 paraules aprox.) [1 punt].

Opció B

Vaig arribar a Mallorca amb la intenció exclusiva d'anar a Fornalutx, cercar a les golfes els baguls procedents de París i Barcelona i tornar a ca meva com més aviat millor. Però tot just entrar dins Sóller per prendre el camí de Fornalutx vaig adonar-me que les olors de la vall —una mescla indestriable de flors de taronger, fulles de llimonera i terra mullada— em cridaven amb reclams fortíssims, com si em sacsegessin la memòria. Potser el que havia anat a cercar no eren sols els senyals de ma mare sinó també els propis, els meus, els dels mesos passats amb l'àvia a ca seva, una casa humil de l'Horta que compartia amb la meva tia brodadora. Encara que cap de les dues duguessin la meva sang, encara que entre els baguls en pogués sortir la certesa del meu vertader cognom, encara que res tengués a veure amb elles, la meva vida s'arrelava al seu raser —com en la nit les flames a la fosca— més que a qualsevol altre lloc.

Olorant la precisa sentor amb l'exactitud de l'olfacte infantil —el 1960 vaig passar-lo quasi sencer en aquella vall— m'adonava que havia arribat a un punt, a una edat en què pesen més els anys viscuts que no els que encara podem viure i, en conseqüència, són els records els que atorguen sentit a la nostra existència sigui quina sigui la nostra identitat. M'adonava també que eren les passes amb les quals havia arribat fins allà —fins el primer revolt de la carretera—, les que oferien raó de la meva vida. Jo era el resultat d'infinits segons, de minuts també infinits, d'almanco mig milió d'hores. Fos qui fos el meu pare no podia fer altra cosa que acceptar-lo de la mateixa manera que no tenia altre remei que acceptar davant del mirall com el meu rostre s'anava adaptant a la futura calavera, sense que la voluntat pogués oposar-hi la més mínima resistència. A glops de temps els llavis s'anaven aprimant i per això els costava més riure les gràcies de la vida, i els ulls empetitits miraven cap enrere amb més facilitat que cap endavant.

Carme Riera, La meitat de l'ànima (2004)

(Premi Sant Jordi 2003, fragment)

5. Què li provoquen a la veu narradora els records d'infantesa a Fornalutx? A quines conclusions arriba, a partir d'aquests records, sobre la seva vida i els seus orígens? Comparteixes aquesta sensació de la intensitat dels records d'infantesa? Justifica la teva opinió amb arguments concrets i precisos (200 paraules aprox.) [2 punts].

La resposta haurà de tenir una introducció (0,5 punts), una part argumentativa (1 punt) i una conclusió (0,5 punts).