Lengua Catalana Majors de 45 anys (Catalunya) 2024…

En les primeres cartes que m’escrivia, en Boris m’explicava que feia fotografies perquè no tenia paraules per explicar el que creia que estava passant. Les revelava al pis de ciutat on vivia, en una cambra fosca que havia construït el seu pare. Els seus pares feia temps que no hi eren. D’ells guarda un retrat arrugat que sempre carrega a la butxaca quan va pels llocs. Diu que fa fotos per apropiar-se d’allò que la càmera congela. Per demostrar que les coses van passar. Per convertir en veritat les experiències. Però també perquè això de fer fotografies té una aura crepuscular, i en Boris també té alguna cosa de crepuscular i d’elegíac. Cada vegada que retrata algú comprova que el temps passa i se sent molt important, tot ell, perquè participa de la mort d’aquell arbre, i d’aquell gat, i del rostre dels seus pares, i ho explica així. I a en Boris, amb aquell eclipsi que porta sempre als ulls, fer fotografies li escau del tot. Sempre mig present i mig absent, com una foto, temptant d’anar cap a una altra realitat. Anestesiant. Omnipresent.

Adaptació feta a partir del text de Pol GUASCH. Napalm al cor. Barcelona: Anagrama, 2021

1. Comprensió lectora

Encircleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.

1.1.

Què és el que en Boris creia que estava passant i que l’empenyia a fer fotografies?

)

1.2.

Per què diu el text que la càmera de fotos congela coses?

)

1.3.

Per què se sent molt important en Boris cada vegada que retrata algú?

)

1.4.

Què creieu que vol dir el narrador quan afirma que en Boris porta un eclipsi sempre als ulls?

)

1.6.

Expliqueu breument per què creieu que el narrador, al final del text, atribueix a en Boris els adjectius anestesiant i omnipresent.

En les primeres cartes que m’escrivia, en Boris m’explicava que feia fotografies perquè no tenia paraules per explicar el que creia que estava passant. Les revelava al pis de ciutat on vivia, en una cambra fosca que havia construït el seu pare. Els seus pares feia temps que no hi eren. D’ells guarda un retrat arrugat que sempre carrega a la butxaca quan va pels llocs. Diu que fa fotos per apropiar-se d’allò que la càmera congela. Per demostrar que les coses van passar. Per convertir en veritat les experiències. Però també perquè això de fer fotografies té una aura crepuscular, i en Boris també té alguna cosa de crepuscular i d’elegíac. Cada vegada que retrata algú comprova que el temps passa i se sent molt important, tot ell, perquè participa de la mort d’aquell arbre, i d’aquell gat, i del rostre dels seus pares, i ho explica així. I a en Boris, amb aquell eclipsi que porta sempre als ulls, fer fotografies li escau del tot. Sempre mig present i mig absent, com una foto, temptant d’anar cap a una altra realitat. Anestesiant. Omnipresent.

Adaptació feta a partir del text de Pol GUASCH. Napalm al cor. Barcelona: Anagrama, 2021

1.5.

Proposeu un antònim de l'adjectiu crepuscular:

2. Expressió escrita

[4 punts en total. Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi.]

En les primeres cartes que m’escrivia, en Boris m’explicava que feia fotografies perquè no tenia paraules per explicar el que creia que estava passant. Les revelava al pis de ciutat on vivia, en una cambra fosca que havia construït el seu pare. Els seus pares feia temps que no hi eren. D’ells guarda un retrat arrugat que sempre carrega a la butxaca quan va pels llocs. Diu que fa fotos per apropiar-se d’allò que la càmera congela. Per demostrar que les coses van passar. Per convertir en veritat les experiències. Però també perquè això de fer fotografies té una aura crepuscular, i en Boris també té alguna cosa de crepuscular i d’elegíac. Cada vegada que retrata algú comprova que el temps passa i se sent molt important, tot ell, perquè participa de la mort d’aquell arbre, i d’aquell gat, i del rostre dels seus pares, i ho explica així. I a en Boris, amb aquell eclipsi que porta sempre als ulls, fer fotografies li escau del tot. Sempre mig present i mig absent, com una foto, temptant d’anar cap a una altra realitat. Anestesiant. Omnipresent.

Adaptació feta a partir del text de Pol GUASCH. Napalm al cor. Barcelona: Anagrama, 2021

2.1.

En el fragment del text «Diu que fa fotos per apropiar-se d'allò que la càmera congela. Per demostrar que les coses van passar. Per convertir en veritat les experiències», l'autor del text encadena tres construccions finals simètriques amb l'estructura per + infinitiu i les separa amb punts, per remarcar aquesta reiteració. Reescriviu aquest fragment sense els punts i sense canviar-ne el sentit, però prescindint de la preposició per i utilitzant altres connectors. Podeu posar-hi, si cal, algun dels verbs en forma personal. [1 punt]

En les primeres cartes que m’escrivia, en Boris m’explicava que feia fotografies perquè no tenia paraules per explicar el que creia que estava passant. Les revelava al pis de ciutat on vivia, en una cambra fosca que havia construït el seu pare. Els seus pares feia temps que no hi eren. D’ells guarda un retrat arrugat que sempre carrega a la butxaca quan va pels llocs. Diu que fa fotos per apropiar-se d’allò que la càmera congela. Per demostrar que les coses van passar. Per convertir en veritat les experiències. Però també perquè això de fer fotografies té una aura crepuscular, i en Boris també té alguna cosa de crepuscular i d’elegíac. Cada vegada que retrata algú comprova que el temps passa i se sent molt important, tot ell, perquè participa de la mort d’aquell arbre, i d’aquell gat, i del rostre dels seus pares, i ho explica així. I a en Boris, amb aquell eclipsi que porta sempre als ulls, fer fotografies li escau del tot. Sempre mig present i mig absent, com una foto, temptant d’anar cap a una altra realitat. Anestesiant. Omnipresent.

Adaptació feta a partir del text de Pol GUASCH. Napalm al cor. Barcelona: Anagrama, 2021

2. Expressió escrita

2.2.

En el text que heu llegit, el narrador aconsegueix caracteritzar, a partir d’uns pocs trets, el caràcter i el tarannà d’en Boris. Feu una descripció semblant d’alguna persona que conegueu.

La redacció ha de tenir entre cinquanta i vuitanta paraules, i s’hi valorarà l’adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d’expressió (lèxic i sintaxi).

[3 punts]

Nombre de paraules actual: paraules.

3. Reflexió lingüística