Ejercicio 2.1 · Lengua Catalana Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal especial Serie 3 2024

2. Expressió escrita

[4 punts en total. Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi.]

En les primeres cartes que m’escrivia, en Boris m’explicava que feia fotografies perquè no tenia paraules per explicar el que creia que estava passant. Les revelava al pis de ciutat on vivia, en una cambra fosca que havia construït el seu pare. Els seus pares feia temps que no hi eren. D’ells guarda un retrat arrugat que sempre carrega a la butxaca quan va pels llocs. Diu que fa fotos per apropiar-se d’allò que la càmera congela. Per demostrar que les coses van passar. Per convertir en veritat les experiències. Però també perquè això de fer fotografies té una aura crepuscular, i en Boris també té alguna cosa de crepuscular i d’elegíac. Cada vegada que retrata algú comprova que el temps passa i se sent molt important, tot ell, perquè participa de la mort d’aquell arbre, i d’aquell gat, i del rostre dels seus pares, i ho explica així. I a en Boris, amb aquell eclipsi que porta sempre als ulls, fer fotografies li escau del tot. Sempre mig present i mig absent, com una foto, temptant d’anar cap a una altra realitat. Anestesiant. Omnipresent.

Adaptació feta a partir del text de Pol GUASCH. Napalm al cor. Barcelona: Anagrama, 2021

2.1.

En el fragment del text «Diu que fa fotos per apropiar-se d'allò que la càmera congela. Per demostrar que les coses van passar. Per convertir en veritat les experiències», l'autor del text encadena tres construccions finals simètriques amb l'estructura per + infinitiu i les separa amb punts, per remarcar aquesta reiteració. Reescriviu aquest fragment sense els punts i sense canviar-ne el sentit, però prescindint de la preposició per i utilitzant altres connectors. Podeu posar-hi, si cal, algun dels verbs en forma personal. [1 punt]