Ejercicio 2.2 · Lengua Catalana Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal especial Serie 3 2024

En les primeres cartes que m’escrivia, en Boris m’explicava que feia fotografies perquè no tenia paraules per explicar el que creia que estava passant. Les revelava al pis de ciutat on vivia, en una cambra fosca que havia construït el seu pare. Els seus pares feia temps que no hi eren. D’ells guarda un retrat arrugat que sempre carrega a la butxaca quan va pels llocs. Diu que fa fotos per apropiar-se d’allò que la càmera congela. Per demostrar que les coses van passar. Per convertir en veritat les experiències. Però també perquè això de fer fotografies té una aura crepuscular, i en Boris també té alguna cosa de crepuscular i d’elegíac. Cada vegada que retrata algú comprova que el temps passa i se sent molt important, tot ell, perquè participa de la mort d’aquell arbre, i d’aquell gat, i del rostre dels seus pares, i ho explica així. I a en Boris, amb aquell eclipsi que porta sempre als ulls, fer fotografies li escau del tot. Sempre mig present i mig absent, com una foto, temptant d’anar cap a una altra realitat. Anestesiant. Omnipresent.

Adaptació feta a partir del text de Pol GUASCH. Napalm al cor. Barcelona: Anagrama, 2021

2. Expressió escrita

2.2.

En el text que heu llegit, el narrador aconsegueix caracteritzar, a partir d’uns pocs trets, el caràcter i el tarannà d’en Boris. Feu una descripció semblant d’alguna persona que conegueu.

La redacció ha de tenir entre cinquanta i vuitanta paraules, i s’hi valorarà l’adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d’expressió (lèxic i sintaxi).

[3 punts]

Nombre de paraules actual: paraules.