Exercici 3 · Economía de la Empresa Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal ordinari Serie 2 2026

Exercici 3 [2,5 punts en total]

3.1.

Expliqueu què és el procés d’internacionalització. A continuació, llegiu les tres situacions següents i digueu a quina estratègia d’internacionalització fa referència cadascuna (tenint en compte que quan les empreses s’internacionalitzen poden optar per tres estratègies).

NOTA: A cada situació li correspon una estratègia diferent. Per tant, no podeu repetir el nom de cap estratègia. [1 punt]

Situació 1:

És l’estratègia que segueix una empresa que adapta els seus productes i tècniques de màrqueting a cada país o mercat local. Vol satisfer les necessitats locals, encara que això signifiqui menys eficiència global. Per exemple, McDonald’s, a l’Índia, ofereix Maharaja Mac de pollastre en comptes de Big Mac de vedella.

Seria el cas d’empreses que utilitzen tàctiques de venda, estratègies de màrqueting i carteres de productes completament diferents en funció dels països específics on operen, en lloc d’emprar una marca global. Així, es disposa de moltes marques més petites i específiques de cada país adaptades als gustos i als clients locals.

Situació 2:

És l’estratègia que adopta una empresa que desenvolupa productes estàndard i centralitza les decisions amb poca adaptació als mercats locals. Vol aconseguir economies d’escala i coherència mundial de marca. Per exemple, l’empresa Apple ven els mateixos iPhones a gairebé tot el món amb molt poques variacions. El disseny, el màrqueting i la proposta de valor són gairebé idèntics a tot arreu.

Amb aquesta estratègia l’empresa vol obtenir un avantatge competitiu amb una centralització de recursos globals per a tots els països on opera, i tota l’administració es duu a terme des del país d’origen. En la majoria dels casos, els administradors i directius de les filials solen ser del país d’origen de l’empresa matriu. Les filials tenen poca independència i capacitat per a proposar estratègies o productes nous; solen ser simples canals de distribució.

Situació 3:

Aquest tipus d’internacionalització elimina barreres geogràfiques i utilitza totes les seves estratègies de producció i de vendes sense tenir en compte d’on procedeixen, és a dir, la filial que les proposa. Per tant, els centres dels diferents països on opera l’empresa aporten noves idees i productes per a ser explotats globalment. A cada filial se li pot assignar algun paper determinant, sigui en l’àmbit comercial, d’innovació o en qualsevol altre, aprofitant els avantatges i les necessitats de cada país en què opera, amb la idea de poder obtenir economies d’escala i així reduir costos.

3.2.

Què s’entén per multinacional ? Expliqueu breument quatre característiques de les empreses multinacionals. [1,5 punts]