Examen de Economía de la Empresa Majors de 25 anys (Catalunya) 2026 · Tribunal ordinari

Una pime del sector industrial presenta, a 31 de desembre de 2025, la informació comptable següent (els imports estan expressats en euros):

Concepte · Import (€)

Creditors per prestació de serveis · 6.000

Inversions financeres a llarg termini · 20.000

Resultat de l'exercici · 82.000

Bancs i institucions de crèdit · 25.000

Instal·lacions tècniques · 75.000

Proveïdors de l'immobilitzat a curt termini · 20.000

Equips per a processos d'informació · 40.000

Deutes a curt termini amb entitats de crèdit · 5.000

Proveïdors · 12.000

Clients · 50.000

Existències comercials · 10.000

Hisenda pública creditora per conceptes fiscals · 30.000

Reserves · 30.000

Caixa · 25.000

Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit · 25.000

Mobiliari · 25.000

Aplicacions informàtiques · 40.000

Capital social · 100.000

NOTA: Tots els comptes de l'immobilitzat es presenten amb el valor net comptable (cost d'adquisició o cost de producció menys amortització acumulada).

1.1. Elaboreu el balanç de situació d’aquesta empresa a 31 de desembre de 2025 a partir de les dades comptables de l’exercici. Per a fer-ho, tingueu en compte el següent:

Recordeu que sempre s’ha de complir la igualtat «total actiu = patrimoni net + passiu».

Si, en algun cas, dins d’una massa patrimonial hi ha diferents elements patrimonials, cal que els detalleu; és a dir, a més d’agrupar i escriure directament el valor total de la massa patrimonial, heu d’especificar els elements patrimonials que la integren i detallar l’import tant dels elements com de les masses patrimonials.

Només heu d’incloure en el balanç de situació les masses o elements patrimonials que formen part de l’enunciat de l’exercici.

[1 punt]

Introduïu els totals de les masses principals i dels totals del balanç de situació (en euros):

Una pime del sector industrial presenta, a 31 de desembre de 2025, la informació comptable següent (els imports estan expressats en euros):

Concepte · Import (€)

Creditors per prestació de serveis · 6.000

Inversions financeres a llarg termini · 20.000

Resultat de l'exercici · 82.000

Bancs i institucions de crèdit · 25.000

Instal·lacions tècniques · 75.000

Proveïdors de l'immobilitzat a curt termini · 20.000

Equips per a processos d'informació · 40.000

Deutes a curt termini amb entitats de crèdit · 5.000

Proveïdors · 12.000

Clients · 50.000

Existències comercials · 10.000

Hisenda pública creditora per conceptes fiscals · 30.000

Reserves · 30.000

Caixa · 25.000

Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit · 25.000

Mobiliari · 25.000

Aplicacions informàtiques · 40.000

Capital social · 100.000

NOTA: Tots els comptes de l'immobilitzat es presenten amb el valor net comptable (cost d'adquisició o cost de producció menys amortització acumulada).

1.2. La taula següent conté dades que afecten l'estudi del cicle d'explotació d'aquesta empresa industrial. Completeu-la tenint en compte aquestes dades, així com també la informació següent:

El volum anual de vendes de l'exercici valorades a preu de venda és de 40.000.000 €.

La mitjana dels saldos dels crèdits comercials és d'un import de 2.000.000 €.

El període mitjà de pagament ($\text{PM}_p$) és de 60 dies.

[1,5 punts]

Concepte · Fórmula i càlcul · Interpretació del resultat

Període mitjà de proveïments o aprovisionament ($\text{PM}_a$) · $\text{PM}_a = 365 / N_a = 365 / 25 = 14{,}6\text{ dies}$

($N_a = \text{nombre de vegades que es renova anualment el magatzem de matèries primeres}$) · El període mitjà de proveïments ($\text{PM}_a$) representa el nombre de dies que generalment es guarda al magatzem la matèria primera mentre no és utilitzada. En aquesta empresa ha estat de 14,6 dies.

Període mitjà de fabricació o producció ($\text{PM}_f$) · $\text{PM}_f = 365 / N_f = 365 / 10 = 36{,}5\text{ dies}$

($N_f = \text{nombre de vegades que es renova la mitjana de l'estoc de productes fabricats durant l'exercici}$) · És el nombre de dies que normalment es triga a fabricar els productes. En aquesta empresa ha estat de 36,5 dies.

Període mitjà de venda ($\text{PM}_v$) · $\text{PM}_v = 365 / N_v = 365 / 12 = 30{,}42\text{ dies}$

($N_v = \text{nombre de vegades que es renova la mitjana de l'estoc de productes acabats durant l'exercici}$) · Una vegada fabricats, els productes romanen una mitjana de 30,42 dies al magatzem de productes acabats fins que es venen.

Període mitjà de cobrament ($\text{PM}_c$)

Període mitjà de maduració econòmic (PMMe)

Període mitjà de maduració financer (PMMf)

Exercici 2 [2,5 punts en total]

Una empresa analitza tres possibles projectes d'inversió. A continuació es detallen, per a cada projecte, la inversió o desemborsament inicial que es requereix (10.000 euros en els tres casos) i els fluxos de caixa nets previstos per a tres anys.

Desemborsament inicial

Flux de caixa net (any 1)

Flux de caixa net (any 2)

Flux de caixa net (any 3)

Projecte A

10.000 €

4.000 €

4.000 €

4.000 €

Projecte B

10.000 €

5.000 €

5.000 €

1.000 €

Projecte C

10.000 €

3.000 €

2.000 €

8.000 €

2.1.

Tenint en compte les dades de l'enunciat, si apliquem el criteri estàtic del termini de recuperació o payback, quin projecte hauria de triar l'empresa? Detalleu els càlculs que heu fet i raoneu la resposta. [1 punt]

2.2.

Expliqueu què és la taxa interna de rendibilitat (TIR). A continuació, digueu quina decisió prendríeu davant de cadascun dels tres projectes d'inversió amb els valors de la TIR següents si el tipus d'actualització del mercat o cost de capital és del 3 %. Justifiqueu les respostes per a cadascuna de les TIR proposades a continuació ( a, b i c), sense fer cap càlcul. Finalment, expliqueu una diferència entre els mètodes de selecció d'inversions estàtics i els dinàmics. [1,5 punts]

Decisió i justificació davant de cada TIR (cost de capital = 3 %):

a)

b)

c)

Exercici 3 [2,5 punts en total]

3.1.

Expliqueu què és el procés d’internacionalització. A continuació, llegiu les tres situacions següents i digueu a quina estratègia d’internacionalització fa referència cadascuna (tenint en compte que quan les empreses s’internacionalitzen poden optar per tres estratègies).

NOTA: A cada situació li correspon una estratègia diferent. Per tant, no podeu repetir el nom de cap estratègia. [1 punt]

Situació 1:

És l’estratègia que segueix una empresa que adapta els seus productes i tècniques de màrqueting a cada país o mercat local. Vol satisfer les necessitats locals, encara que això signifiqui menys eficiència global. Per exemple, McDonald’s, a l’Índia, ofereix Maharaja Mac de pollastre en comptes de Big Mac de vedella.

Seria el cas d’empreses que utilitzen tàctiques de venda, estratègies de màrqueting i carteres de productes completament diferents en funció dels països específics on operen, en lloc d’emprar una marca global. Així, es disposa de moltes marques més petites i específiques de cada país adaptades als gustos i als clients locals.

Situació 2:

És l’estratègia que adopta una empresa que desenvolupa productes estàndard i centralitza les decisions amb poca adaptació als mercats locals. Vol aconseguir economies d’escala i coherència mundial de marca. Per exemple, l’empresa Apple ven els mateixos iPhones a gairebé tot el món amb molt poques variacions. El disseny, el màrqueting i la proposta de valor són gairebé idèntics a tot arreu.

Amb aquesta estratègia l’empresa vol obtenir un avantatge competitiu amb una centralització de recursos globals per a tots els països on opera, i tota l’administració es duu a terme des del país d’origen. En la majoria dels casos, els administradors i directius de les filials solen ser del país d’origen de l’empresa matriu. Les filials tenen poca independència i capacitat per a proposar estratègies o productes nous; solen ser simples canals de distribució.

Situació 3:

Aquest tipus d’internacionalització elimina barreres geogràfiques i utilitza totes les seves estratègies de producció i de vendes sense tenir en compte d’on procedeixen, és a dir, la filial que les proposa. Per tant, els centres dels diferents països on opera l’empresa aporten noves idees i productes per a ser explotats globalment. A cada filial se li pot assignar algun paper determinant, sigui en l’àmbit comercial, d’innovació o en qualsevol altre, aprofitant els avantatges i les necessitats de cada país en què opera, amb la idea de poder obtenir economies d’escala i així reduir costos.

3.2.

Què s’entén per multinacional ? Expliqueu breument quatre característiques de les empreses multinacionals. [1,5 punts]

Exercici 4 [2,5 punts en total]

4.1.

Què és un pla d'empresa o pla de negoci? Esmenteu cinc parts de la seva estructura. Finalment, expliqueu per què pot ser útil elaborar-ne un. [1 punt]

4.2.

Per a poder estudiar si el model de negoci és factible, cal analitzar-ne les viabilitats comercial, econòmica i financera, entre d'altres. Tenint en compte que cada viabilitat s'estudia amb mètodes d'anàlisi i càlculs diferents, proposeu un mètode d'anàlisi per a cadascuna de les tres viabilitats esmentades i expliqueu-lo breument. [1,5 punts]

Exercici 5 [2,5 punts en total]

Encircleu la lletra de l'opció correcta de les qüestions següents.

[Cada resposta correcta val 0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,15 punts; per les preguntes no contestades no hi haurà cap descompte.]

5.1. Si la ràtio de solvència o de garantia d'una empresa té un valor d'1,7, això vol dir

)

5.2. El fet que la rendibilitat econòmica d'una empresa tingui un valor de 10,5 % significa que

)

5.3. Les inversions es poden classificar tenint en compte diferents criteris. Segons la relació d'una inversió amb altres inversions, a quin dels tipus d'inversió següents fa referència l'exemple «comprar un camió per proveir-se de matèries primeres sense intermediari»?

)

5.4. Llegiu la definició següent i identifiqueu-la amb un dels conceptes que hi ha a continuació:

«És el conjunt de característiques internes que l'empresa ha de desenvolupar per a obtenir i reforçar una millor posició en el mercat davant dels seus competidors. Disposar d'aquestes característiques permet obtenir beneficis i rendibilitats superiors a la mitjana obtinguda per les empreses competidores.»

)

5.5. Per a tenir èxit com a empresari o empresària és molt aconsellable tenir esperit emprenedor. Quina de les opcions següents no correspon a aquest esperit?

)