Examen de Comentario de Texto Majors de 25 anys (Catalunya) 2026 · Tribunal especial

A l’època de Sòcrates, els textos escrits encara no eren una eina habitual i encara despertaven recels. Els consideraven un succedani de la paraula oral —lleugera, alada, sagrada. Tot i que a l’Atenes del segle V aC ja hi havia un comerç de llibres incipient, no seria fins un segle després, en temps d’Aristòtil, que s’arribaria a contemplar sense estranyesa l’hàbit de llegir. Per a Sòcrates, els llibres eren ajudes de la memòria i el coneixement, però pensava que els veritables savis farien bé de desconfiar-ne. Sòcrates temia que, per culpa de l’escriptura, els homes abandonessin l’esforç de la pròpia reflexió. Sospitava que, gràcies a l’auxili de les lletres, es confiaria el saber als textos i, sense l’afany de comprendre’ls a fons, n’hi hauria prou de tenir-los a l’abast de la mà. I així ja no seria saviesa pròpia, incorporada a nosaltres i indeleble, part del bagatge de cadascú, sinó un apèndix aliè. L’argument és agut i encara ens impacta. Ara mateix estem immersos en una transició tan radical com l’alfabetització grega. Internet està canviant l’ús de la memòria i la mateixa mecànica del saber. Un experiment fet el 2011 per D. M. Wegner, pioner de la psicologia social, va mesurar la capacitat de recordar d’uns voluntaris. Només la meitat sabien que les dades que havien de retenir eren guardades en un ordinador. Aquells que van pensar que la informació quedava gravada van relaxar l’esforç per a aprendre-la. Els científics anomenen «efecte Google» aquest fenomen de relaxació memorística. Tendim a recordar millor on s’allotja una dada que la dada mateixa. És evident que el coneixement disponible és més gran que mai, però gairebé tot s’emmagatzema fora de la nostra ment.

Més enllà de certs límits, l’única possibilitat d’expandir la nostra memòria depèn de la tecnologia. Aquestes transformacions són perilloses i fascinants al mateix temps. La línia que separa les nostres ments d’Internet s’està tornant cada cop més borrosa. S’ha instal·lat entre nosaltres la impressió que sabem tot allò que podem localitzar gràcies a Google. Quan es reuneix un grup de gent, hi sol haver algú que es llança a comprovar les dades de la conversa amb el telèfon intel·ligent. Es capbussa a la pantalla com una au aquàtica i, després d’una consulta ràpida, emergeix amb el peix al bec, aclarint tots els dubtes sobre el nom d’aquell actor o quins són els dies perfectes per a pescar el peix plàtan.

Després dels seus experiments des dels anys vuitanta en endavant, Wegner pensa que si recordem on trobar informacions importants, fins i tot sense retenir el coneixement concret, estem ampliant les fronteres del nostre territori mental. És el fonament de la seva teoria de la memòria transactiva. Segons Wegner, ningú no ho recorda tot. Emmagatzemem informació a les ments d’altres individus —als quals podem acudir per preguntar—, als llibres i a la cibermemòria gegantina.

L’alfabet va ser una tecnologia encara més revolucionària que Internet. Va construir per primera vegada aquesta memòria comuna, expandida i a l’abast de tothom. Ni el saber ni la literatura sencera caben en una sola ment, però, gràcies als llibres, cadascun de nosaltres troba les portes obertes a tots els relats i tots els coneixements. Podem pensar, com vaticinava Sòcrates, que ens hem tornat una colla d’envanits ignorants. O que, gràcies a les lletres, formem part del cervell més gran i més intel·ligent que ha existit mai. Borges, que pertanyia al grup dels que pensen de la segona manera, va escriure: «Dels diversos instruments de l’home, el més sorprenent és, sens dubte, el llibre. Els altres són extensions del cos. El microscopi i el telescopi són extensions de la vista; el telèfon és extensió de la veu; després tenim l’arada i l’espasa, extensions del braç. Però el llibre és una altra cosa: el llibre és una extensió de la memòria i de la imaginació.»

Traducció feta a partir de l’adaptació del text d’Irene VALLEJO. El infinito en un junco. Madrid: Siruela, 2019, p. 124-126

Bloc 1. Encircleu la resposta correcta en cada cas.

[0,5 punts per cada resposta correcta. Es descomptaran 0,16 punts per cada resposta incorrecta; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.1. Quina és la intenció principal de l'autora amb aquest text?

1.3. Què s'entén per «efecte Google» segons el text?

1.4. Tenint en compte el que es defensa en el text, quina de les afirmacions següents és falsa?

1.5. Quin era el principal temor de Sòcrates respecte als textos escrits, segons el text?

1.6. Segons el text, la teoria de la memòria transactiva de Wegner es refereix

A l’època de Sòcrates, els textos escrits encara no eren una eina habitual i encara despertaven recels. Els consideraven un succedani de la paraula oral —lleugera, alada, sagrada. Tot i que a l’Atenes del segle V aC ja hi havia un comerç de llibres incipient, no seria fins un segle després, en temps d’Aristòtil, que s’arribaria a contemplar sense estranyesa l’hàbit de llegir. Per a Sòcrates, els llibres eren ajudes de la memòria i el coneixement, però pensava que els veritables savis farien bé de desconfiar-ne. Sòcrates temia que, per culpa de l’escriptura, els homes abandonessin l’esforç de la pròpia reflexió. Sospitava que, gràcies a l’auxili de les lletres, es confiaria el saber als textos i, sense l’afany de comprendre’ls a fons, n’hi hauria prou de tenir-los a l’abast de la mà. I així ja no seria saviesa pròpia, incorporada a nosaltres i indeleble, part del bagatge de cadascú, sinó un apèndix aliè. L’argument és agut i encara ens impacta. Ara mateix estem immersos en una transició tan radical com l’alfabetització grega. Internet està canviant l’ús de la memòria i la mateixa mecànica del saber. Un experiment fet el 2011 per D. M. Wegner, pioner de la psicologia social, va mesurar la capacitat de recordar d’uns voluntaris. Només la meitat sabien que les dades que havien de retenir eren guardades en un ordinador. Aquells que van pensar que la informació quedava gravada van relaxar l’esforç per a aprendre-la. Els científics anomenen «efecte Google» aquest fenomen de relaxació memorística. Tendim a recordar millor on s’allotja una dada que la dada mateixa. És evident que el coneixement disponible és més gran que mai, però gairebé tot s’emmagatzema fora de la nostra ment.

Més enllà de certs límits, l’única possibilitat d’expandir la nostra memòria depèn de la tecnologia. Aquestes transformacions són perilloses i fascinants al mateix temps. La línia que separa les nostres ments d’Internet s’està tornant cada cop més borrosa. S’ha instal·lat entre nosaltres la impressió que sabem tot allò que podem localitzar gràcies a Google. Quan es reuneix un grup de gent, hi sol haver algú que es llança a comprovar les dades de la conversa amb el telèfon intel·ligent. Es capbussa a la pantalla com una au aquàtica i, després d’una consulta ràpida, emergeix amb el peix al bec, aclarint tots els dubtes sobre el nom d’aquell actor o quins són els dies perfectes per a pescar el peix plàtan.

Després dels seus experiments des dels anys vuitanta en endavant, Wegner pensa que si recordem on trobar informacions importants, fins i tot sense retenir el coneixement concret, estem ampliant les fronteres del nostre territori mental. És el fonament de la seva teoria de la memòria transactiva. Segons Wegner, ningú no ho recorda tot. Emmagatzemem informació a les ments d’altres individus —als quals podem acudir per preguntar—, als llibres i a la cibermemòria gegantina.

L’alfabet va ser una tecnologia encara més revolucionària que Internet. Va construir per primera vegada aquesta memòria comuna, expandida i a l’abast de tothom. Ni el saber ni la literatura sencera caben en una sola ment, però, gràcies als llibres, cadascun de nosaltres troba les portes obertes a tots els relats i tots els coneixements. Podem pensar, com vaticinava Sòcrates, que ens hem tornat una colla d’envanits ignorants. O que, gràcies a les lletres, formem part del cervell més gran i més intel·ligent que ha existit mai. Borges, que pertanyia al grup dels que pensen de la segona manera, va escriure: «Dels diversos instruments de l’home, el més sorprenent és, sens dubte, el llibre. Els altres són extensions del cos. El microscopi i el telescopi són extensions de la vista; el telèfon és extensió de la veu; després tenim l’arada i l’espasa, extensions del braç. Però el llibre és una altra cosa: el llibre és una extensió de la memòria i de la imaginació.»

Traducció feta a partir de l’adaptació del text d’Irene VALLEJO. El infinito en un junco. Madrid: Siruela, 2019, p. 124-126

Bloc 1. Encircleu la resposta correcta en cada cas.

[0,5 punts per resposta correcta. Es descomptaran 0,16 punts per resposta incorrecta; per la qüestió no contestada no hi haurà cap descompte.]

1.2. Quin és un sinònim adequat per a la paraula indeleble, segons l'ús que se'n fa en el text?

A l’època de Sòcrates, els textos escrits encara no eren una eina habitual i encara despertaven recels. Els consideraven un succedani de la paraula oral —lleugera, alada, sagrada. Tot i que a l’Atenes del segle V aC ja hi havia un comerç de llibres incipient, no seria fins un segle després, en temps d’Aristòtil, que s’arribaria a contemplar sense estranyesa l’hàbit de llegir. Per a Sòcrates, els llibres eren ajudes de la memòria i el coneixement, però pensava que els veritables savis farien bé de desconfiar-ne. Sòcrates temia que, per culpa de l’escriptura, els homes abandonessin l’esforç de la pròpia reflexió. Sospitava que, gràcies a l’auxili de les lletres, es confiaria el saber als textos i, sense l’afany de comprendre’ls a fons, n’hi hauria prou de tenir-los a l’abast de la mà. I així ja no seria saviesa pròpia, incorporada a nosaltres i indeleble, part del bagatge de cadascú, sinó un apèndix aliè. L’argument és agut i encara ens impacta. Ara mateix estem immersos en una transició tan radical com l’alfabetització grega. Internet està canviant l’ús de la memòria i la mateixa mecànica del saber. Un experiment fet el 2011 per D. M. Wegner, pioner de la psicologia social, va mesurar la capacitat de recordar d’uns voluntaris. Només la meitat sabien que les dades que havien de retenir eren guardades en un ordinador. Aquells que van pensar que la informació quedava gravada van relaxar l’esforç per a aprendre-la. Els científics anomenen «efecte Google» aquest fenomen de relaxació memorística. Tendim a recordar millor on s’allotja una dada que la dada mateixa. És evident que el coneixement disponible és més gran que mai, però gairebé tot s’emmagatzema fora de la nostra ment.

Més enllà de certs límits, l’única possibilitat d’expandir la nostra memòria depèn de la tecnologia. Aquestes transformacions són perilloses i fascinants al mateix temps. La línia que separa les nostres ments d’Internet s’està tornant cada cop més borrosa. S’ha instal·lat entre nosaltres la impressió que sabem tot allò que podem localitzar gràcies a Google. Quan es reuneix un grup de gent, hi sol haver algú que es llança a comprovar les dades de la conversa amb el telèfon intel·ligent. Es capbussa a la pantalla com una au aquàtica i, després d’una consulta ràpida, emergeix amb el peix al bec, aclarint tots els dubtes sobre el nom d’aquell actor o quins són els dies perfectes per a pescar el peix plàtan.

Després dels seus experiments des dels anys vuitanta en endavant, Wegner pensa que si recordem on trobar informacions importants, fins i tot sense retenir el coneixement concret, estem ampliant les fronteres del nostre territori mental. És el fonament de la seva teoria de la memòria transactiva. Segons Wegner, ningú no ho recorda tot. Emmagatzemem informació a les ments d’altres individus —als quals podem acudir per preguntar—, als llibres i a la cibermemòria gegantina.

L’alfabet va ser una tecnologia encara més revolucionària que Internet. Va construir per primera vegada aquesta memòria comuna, expandida i a l’abast de tothom. Ni el saber ni la literatura sencera caben en una sola ment, però, gràcies als llibres, cadascun de nosaltres troba les portes obertes a tots els relats i tots els coneixements. Podem pensar, com vaticinava Sòcrates, que ens hem tornat una colla d’envanits ignorants. O que, gràcies a les lletres, formem part del cervell més gran i més intel·ligent que ha existit mai. Borges, que pertanyia al grup dels que pensen de la segona manera, va escriure: «Dels diversos instruments de l’home, el més sorprenent és, sens dubte, el llibre. Els altres són extensions del cos. El microscopi i el telescopi són extensions de la vista; el telèfon és extensió de la veu; després tenim l’arada i l’espasa, extensions del braç. Però el llibre és una altra cosa: el llibre és una extensió de la memòria i de la imaginació.»

Traducció feta a partir de l’adaptació del text d’Irene VALLEJO. El infinito en un junco. Madrid: Siruela, 2019, p. 124-126

Bloc 2

Responeu a les tres qüestions següents. Cada resposta ha d'ocupar entre una i cinc línies.

2.1.

Proposeu un títol que s'adeqüi al contingut del text que acabaeu de llegir.

2.2.

Resumiu el segon paràgraf del text (és a dir, des de «Més enllà de certs límits» fins a «quins són els dies perfectes per a pescar el peix plàtan»).

A l’època de Sòcrates, els textos escrits encara no eren una eina habitual i encara despertaven recels. Els consideraven un succedani de la paraula oral —lleugera, alada, sagrada. Tot i que a l’Atenes del segle V aC ja hi havia un comerç de llibres incipient, no seria fins un segle després, en temps d’Aristòtil, que s’arribaria a contemplar sense estranyesa l’hàbit de llegir. Per a Sòcrates, els llibres eren ajudes de la memòria i el coneixement, però pensava que els veritables savis farien bé de desconfiar-ne. Sòcrates temia que, per culpa de l’escriptura, els homes abandonessin l’esforç de la pròpia reflexió. Sospitava que, gràcies a l’auxili de les lletres, es confiaria el saber als textos i, sense l’afany de comprendre’ls a fons, n’hi hauria prou de tenir-los a l’abast de la mà. I així ja no seria saviesa pròpia, incorporada a nosaltres i indeleble, part del bagatge de cadascú, sinó un apèndix aliè. L’argument és agut i encara ens impacta. Ara mateix estem immersos en una transició tan radical com l’alfabetització grega. Internet està canviant l’ús de la memòria i la mateixa mecànica del saber. Un experiment fet el 2011 per D. M. Wegner, pioner de la psicologia social, va mesurar la capacitat de recordar d’uns voluntaris. Només la meitat sabien que les dades que havien de retenir eren guardades en un ordinador. Aquells que van pensar que la informació quedava gravada van relaxar l’esforç per a aprendre-la. Els científics anomenen «efecte Google» aquest fenomen de relaxació memorística. Tendim a recordar millor on s’allotja una dada que la dada mateixa. És evident que el coneixement disponible és més gran que mai, però gairebé tot s’emmagatzema fora de la nostra ment.

Més enllà de certs límits, l’única possibilitat d’expandir la nostra memòria depèn de la tecnologia. Aquestes transformacions són perilloses i fascinants al mateix temps. La línia que separa les nostres ments d’Internet s’està tornant cada cop més borrosa. S’ha instal·lat entre nosaltres la impressió que sabem tot allò que podem localitzar gràcies a Google. Quan es reuneix un grup de gent, hi sol haver algú que es llança a comprovar les dades de la conversa amb el telèfon intel·ligent. Es capbussa a la pantalla com una au aquàtica i, després d’una consulta ràpida, emergeix amb el peix al bec, aclarint tots els dubtes sobre el nom d’aquell actor o quins són els dies perfectes per a pescar el peix plàtan.

Després dels seus experiments des dels anys vuitanta en endavant, Wegner pensa que si recordem on trobar informacions importants, fins i tot sense retenir el coneixement concret, estem ampliant les fronteres del nostre territori mental. És el fonament de la seva teoria de la memòria transactiva. Segons Wegner, ningú no ho recorda tot. Emmagatzemem informació a les ments d’altres individus —als quals podem acudir per preguntar—, als llibres i a la cibermemòria gegantina.

L’alfabet va ser una tecnologia encara més revolucionària que Internet. Va construir per primera vegada aquesta memòria comuna, expandida i a l’abast de tothom. Ni el saber ni la literatura sencera caben en una sola ment, però, gràcies als llibres, cadascun de nosaltres troba les portes obertes a tots els relats i tots els coneixements. Podem pensar, com vaticinava Sòcrates, que ens hem tornat una colla d’envanits ignorants. O que, gràcies a les lletres, formem part del cervell més gran i més intel·ligent que ha existit mai. Borges, que pertanyia al grup dels que pensen de la segona manera, va escriure: «Dels diversos instruments de l’home, el més sorprenent és, sens dubte, el llibre. Els altres són extensions del cos. El microscopi i el telescopi són extensions de la vista; el telèfon és extensió de la veu; després tenim l’arada i l’espasa, extensions del braç. Però el llibre és una altra cosa: el llibre és una extensió de la memòria i de la imaginació.»

Traducció feta a partir de l’adaptació del text d’Irene VALLEJO. El infinito en un junco. Madrid: Siruela, 2019, p. 124-126

Bloc 2

Responeu a la qüestió següent. La resposta ha d'ocupar entre una i cinc línies.

2.3.

Expliqueu, relacionant-lo amb l'argumentació del text, el fragment següent: «Dels diversos instruments de l'home, el més sorprenent és, sens dubte, el llibre. [...] el llibre és una extensió de la memòria i de la imaginació.»

PART 2

[4 punts. Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, i 0,5 punts si el text té menys de 150 paraules o més de 200.]

Trieu UNA d'aquestes dues opcions. Es valorarà l'adequació del text al que demana l'enunciat, la coherència en el desenvolupament de les idees i la riquesa d'estil.

Opció A. Com afecta la tecnologia a la nostra habilitat per a recordar i gestionar la informació? De quina manera l'accés instantani a dades a Internet ha transformat la nostra manera d'aprendre? Escriviu un text, d'entre cent cinquanta i dues-centes paraules, en què respongueu a aquestes preguntes. El text ha d'incloure com a mínim dos arguments.

PART 2

[4 punts. Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, i 0,5 punts si el text té menys de 150 paraules o més de 200.]

Trieu UNA d'aquestes dues opcions. Es valorarà l'adequació del text al que demana l'enunciat, la coherència en el desenvolupament de les idees i la riquesa d'estil.

Opció B. Quin paper tenen els llibres en la societat actual i com en percebem la importància en la nostra vida diària? Escriviu un text, d'entre cent cinquanta i dues-centes paraules, en què respongueu a aquesta pregunta. El text ha d'incloure com a mínim dos arguments.