Examen de Comentario de Texto Majors de 25 anys (Catalunya) 2026 · Tribunal ordinari

Escric aquestes línies després d'una setmana de mudança. Només em falta col·locar els llibres, o com diu María Pombo, decorar les prestatgeries. Per als qui no la coneguin, María Pombo és la més cèlebre de les influencers pàtries, una noia rossa, guapa i autèntica, perquè és una pija madrilenya que no vol aparentar ser una cosa diferent a una pija madrilenya. María Pombo és un producte del nostre temps, en el qual s'ha materialitzat la idea de Pasolini que els béns superflus generen vides supèrflues.

La seva feina consisteix a ensenyar als seus milions de seguidors la seva roba i la dels seus fills, les obres de la casa que s'ha fet a Cantàbria i les postres del restaurant del seu pare. Aquesta setmana, va mostrar a Instagram una prestatgeria que havia comprat i un seguidor li va comentar que era molt bonica, però que encara ho seria més si hi tingués llibres en lloc d'elements ornamentals. Aleshores la María va respondre amb un vídeo en què confessava que no li agrada gaire llegir i que no passa res, que llegir «no et fa millor persona». I es va generar la polèmica.

Un munt d'intel·lectuals de teclat que, com ella, es passen la vida a les xarxes socials van córrer a fer-ne mofa i befa. Els youtubers de divulgació van recórrer a papers per demostrar-li els beneficis neurolingüístics de la lectura —com si la pobra Pombo els hagués negat—; els lletraferits de Twitter se li van tirar a sobre perquè per a ells la identitat es redueix al nombre d'exemplars d'Anagrama sobre llençols arrugats que un pugi a les xarxes —cosa, per cert, molt similar al que fa María Pombo amb la roba i el maquillatge, perquè una cosa és llegir i una altra consumir llibres—, i fins i tot hi va haver qui va córrer a insultar-la, cosa que demostrava que la seva tesi és del tot certa: llegir no et fa millor persona.

Fa un parell d'anys, a la revetlla de Campo de Criptana, una dona gran se'm va acostar, em va agafar pel braç i em va dir: «Maca, no m'havia llegit mai un llibre sencer fins que em van regalar el teu». Res m'ha fet més il·lusió de publicar que aquest gest, i intento tenir present aquesta dona quan penso per què o per a qui escric. Però si em diguessin que s'ha convertit en algú millor després de llegir les meves ocurrències, em posaria a riure, sobretot perquè soc una persona més aviat passable.

Que un país que té com a estendard literari el Quixot estigui discutint si llegir et fa o no millor persona —qui té més bon cor, Sancho o don Quixot?; qui és més apte per a la vida, o fins i tot més savi?— demostra poca comprensió lectora. Això, o que hi ha més fotos de llibres a Instagram que lectors.

Negar el valor de la lectura seria una niciesa —en què, per cert, María Pombo no ha caigut. Els llibres preserven, enriqueixen, acompanyen, ajuden i, fins i tot, salven vides. El seu poder és gairebé màgic; ningú ho ha explicat millor en les últimes dècades que Irene Vallejo. Però no ens fan millors, o no sempre. Fins i tot, com han fet palès desenes de presumptes lectors aquests dies, poden servir per a alimentar algunes de les nostres misèries, com la supèrbia.

Perquè la que s'ha mostrat humil en tota aquesta història ha estat la Pombo, que, a més de reconèixer les seves limitacions, s'ha proposat dedicar més temps a la lectura. Tant de bo s'hi enganxi.

Traducció feta a partir de l'adaptació del text d'Ana Iris Simón. «María Pombo tiene razón».

El País (6 setembre 2025)

Bloc 1. Encercleu la resposta correcta en cada cas.

[0,5 punts per cada resposta correcta. Es descomptaran 0,16 punts per cada resposta incorrecta; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.1.

Quina és la intenció principal de l'autora amb aquest article?

)

1.2.

Segons el que s'exposa en el text, María Pombo

)

1.3.

Partint del que defensa l'autora de l'article, quina de les afirmacions següents és falsa?

)

1.5.

Segons el que es pot inferir del text, podem dir que l'autora

)

Escric aquestes línies després d'una setmana de mudança. Només em falta col·locar els llibres, o com diu María Pombo, decorar les prestatgeries. Per als qui no la coneguin, María Pombo és la més cèlebre de les influencers pàtries, una noia rossa, guapa i autèntica, perquè és una pija madrilenya que no vol aparentar ser una cosa diferent a una pija madrilenya. María Pombo és un producte del nostre temps, en el qual s'ha materialitzat la idea de Pasolini que els béns superflus generen vides supèrflues.

La seva feina consisteix a ensenyar als seus milions de seguidors la seva roba i la dels seus fills, les obres de la casa que s'ha fet a Cantàbria i les postres del restaurant del seu pare. Aquesta setmana, va mostrar a Instagram una prestatgeria que havia comprat i un seguidor li va comentar que era molt bonica, però que encara ho seria més si hi tingués llibres en lloc d'elements ornamentals. Aleshores la María va respondre amb un vídeo en què confessava que no li agrada gaire llegir i que no passa res, que llegir «no et fa millor persona». I es va generar la polèmica.

Un munt d'intel·lectuals de teclat que, com ella, es passen la vida a les xarxes socials van córrer a fer-ne mofa i befa. Els youtubers de divulgació van recórrer a papers per demostrar-li els beneficis neurolingüístics de la lectura —com si la pobra Pombo els hagués negat—; els lletraferits de Twitter se li van tirar a sobre perquè per a ells la identitat es redueix al nombre d'exemplars d'Anagrama sobre llençols arrugats que un pugi a les xarxes —cosa, per cert, molt similar al que fa María Pombo amb la roba i el maquillatge, perquè una cosa és llegir i una altra consumir llibres—, i fins i tot hi va haver qui va córrer a insultar-la, cosa que demostrava que la seva tesi és del tot certa: llegir no et fa millor persona.

Fa un parell d'anys, a la revetlla de Campo de Criptana, una dona gran se'm va acostar, em va agafar pel braç i em va dir: «Maca, no m'havia llegit mai un llibre sencer fins que em van regalar el teu». Res m'ha fet més il·lusió de publicar que aquest gest, i intento tenir present aquesta dona quan penso per què o per a qui escric. Però si em diguessin que s'ha convertit en algú millor després de llegir les meves ocurrències, em posaria a riure, sobretot perquè soc una persona més aviat passable.

Que un país que té com a estendard literari el Quixot estigui discutint si llegir et fa o no millor persona —qui té més bon cor, Sancho o don Quixot?; qui és més apte per a la vida, o fins i tot més savi?— demostra poca comprensió lectora. Això, o que hi ha més fotos de llibres a Instagram que lectors.

Negar el valor de la lectura seria una niciesa —en què, per cert, María Pombo no ha caigut. Els llibres preserven, enriqueixen, acompanyen, ajuden i, fins i tot, salven vides. El seu poder és gairebé màgic; ningú ho ha explicat millor en les últimes dècades que Irene Vallejo. Però no ens fan millors, o no sempre. Fins i tot, com han fet palès desenes de presumptes lectors aquests dies, poden servir per a alimentar algunes de les nostres misèries, com la supèrbia.

Perquè la que s'ha mostrat humil en tota aquesta història ha estat la Pombo, que, a més de reconèixer les seves limitacions, s'ha proposat dedicar més temps a la lectura. Tant de bo s'hi enganxi.

Traducció feta a partir de l'adaptació del text d'Ana Iris Simón. «María Pombo tiene razón».

El País (6 setembre 2025)

Bloc 1. Encercleu la resposta correcta en cada cas.

[0,5 punts per cada resposta correcta. Es descomptaran 0,16 punts per cada resposta incorrecta; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.4.

Tal com l'utilitza l'autora en l'article, el substantiu estendard fa referència a

)

1.6.

D'entre les opcions següents, trieu un sinònim per a l'adjectiu ornamental en el text.

)

Escric aquestes línies després d'una setmana de mudança. Només em falta col·locar els llibres, o com diu María Pombo, decorar les prestatgeries. Per als qui no la coneguin, María Pombo és la més cèlebre de les influencers pàtries, una noia rossa, guapa i autèntica, perquè és una pija madrilenya que no vol aparentar ser una cosa diferent a una pija madrilenya. María Pombo és un producte del nostre temps, en el qual s'ha materialitzat la idea de Pasolini que els béns superflus generen vides supèrflues.

La seva feina consisteix a ensenyar als seus milions de seguidors la seva roba i la dels seus fills, les obres de la casa que s'ha fet a Cantàbria i les postres del restaurant del seu pare. Aquesta setmana, va mostrar a Instagram una prestatgeria que havia comprat i un seguidor li va comentar que era molt bonica, però que encara ho seria més si hi tingués llibres en lloc d'elements ornamentals. Aleshores la María va respondre amb un vídeo en què confessava que no li agrada gaire llegir i que no passa res, que llegir «no et fa millor persona». I es va generar la polèmica.

Un munt d'intel·lectuals de teclat que, com ella, es passen la vida a les xarxes socials van córrer a fer-ne mofa i befa. Els youtubers de divulgació van recórrer a papers per demostrar-li els beneficis neurolingüístics de la lectura —com si la pobra Pombo els hagués negat—; els lletraferits de Twitter se li van tirar a sobre perquè per a ells la identitat es redueix al nombre d'exemplars d'Anagrama sobre llençols arrugats que un pugi a les xarxes —cosa, per cert, molt similar al que fa María Pombo amb la roba i el maquillatge, perquè una cosa és llegir i una altra consumir llibres—, i fins i tot hi va haver qui va córrer a insultar-la, cosa que demostrava que la seva tesi és del tot certa: llegir no et fa millor persona.

Fa un parell d'anys, a la revetlla de Campo de Criptana, una dona gran se'm va acostar, em va agafar pel braç i em va dir: «Maca, no m'havia llegit mai un llibre sencer fins que em van regalar el teu». Res m'ha fet més il·lusió de publicar que aquest gest, i intento tenir present aquesta dona quan penso per què o per a qui escric. Però si em diguessin que s'ha convertit en algú millor després de llegir les meves ocurrències, em posaria a riure, sobretot perquè soc una persona més aviat passable.

Que un país que té com a estendard literari el Quixot estigui discutint si llegir et fa o no millor persona —qui té més bon cor, Sancho o don Quixot?; qui és més apte per a la vida, o fins i tot més savi?— demostra poca comprensió lectora. Això, o que hi ha més fotos de llibres a Instagram que lectors.

Negar el valor de la lectura seria una niciesa —en què, per cert, María Pombo no ha caigut. Els llibres preserven, enriqueixen, acompanyen, ajuden i, fins i tot, salven vides. El seu poder és gairebé màgic; ningú ho ha explicat millor en les últimes dècades que Irene Vallejo. Però no ens fan millors, o no sempre. Fins i tot, com han fet palès desenes de presumptes lectors aquests dies, poden servir per a alimentar algunes de les nostres misèries, com la supèrbia.

Perquè la que s'ha mostrat humil en tota aquesta història ha estat la Pombo, que, a més de reconèixer les seves limitacions, s'ha proposat dedicar més temps a la lectura. Tant de bo s'hi enganxi.

Traducció feta a partir de l'adaptació del text d'Ana Iris Simón. «María Pombo tiene razón».

El País (6 setembre 2025)

Bloc 2

Cada resposta ha d'ocupar entre una i cinc línies. Es considerarà incorrecte reproduir frases de l'original.

2.1.

Proposeu un títol que s'adeqüi al contingut del text que acabeu de llegir.

2.2.

Resumiu el sisè paràgraf del text (és a dir, des de «Negar el valor» fins a «com la supèrbia»).

Escric aquestes línies després d'una setmana de mudança. Només em falta col·locar els llibres, o com diu María Pombo, decorar les prestatgeries. Per als qui no la coneguin, María Pombo és la més cèlebre de les influencers pàtries, una noia rossa, guapa i autèntica, perquè és una pija madrilenya que no vol aparentar ser una cosa diferent a una pija madrilenya. María Pombo és un producte del nostre temps, en el qual s'ha materialitzat la idea de Pasolini que els béns superflus generen vides supèrflues.

La seva feina consisteix a ensenyar als seus milions de seguidors la seva roba i la dels seus fills, les obres de la casa que s'ha fet a Cantàbria i les postres del restaurant del seu pare. Aquesta setmana, va mostrar a Instagram una prestatgeria que havia comprat i un seguidor li va comentar que era molt bonica, però que encara ho seria més si hi tingués llibres en lloc d'elements ornamentals. Aleshores la María va respondre amb un vídeo en què confessava que no li agrada gaire llegir i que no passa res, que llegir «no et fa millor persona». I es va generar la polèmica.

Un munt d'intel·lectuals de teclat que, com ella, es passen la vida a les xarxes socials van córrer a fer-ne mofa i befa. Els youtubers de divulgació van recórrer a papers per demostrar-li els beneficis neurolingüístics de la lectura —com si la pobra Pombo els hagués negat—; els lletraferits de Twitter se li van tirar a sobre perquè per a ells la identitat es redueix al nombre d'exemplars d'Anagrama sobre llençols arrugats que un pugi a les xarxes —cosa, per cert, molt similar al que fa María Pombo amb la roba i el maquillatge, perquè una cosa és llegir i una altra consumir llibres—, i fins i tot hi va haver qui va córrer a insultar-la, cosa que demostrava que la seva tesi és del tot certa: llegir no et fa millor persona.

Fa un parell d'anys, a la revetlla de Campo de Criptana, una dona gran se'm va acostar, em va agafar pel braç i em va dir: «Maca, no m'havia llegit mai un llibre sencer fins que em van regalar el teu». Res m'ha fet més il·lusió de publicar que aquest gest, i intento tenir present aquesta dona quan penso per què o per a qui escric. Però si em diguessin que s'ha convertit en algú millor després de llegir les meves ocurrències, em posaria a riure, sobretot perquè soc una persona més aviat passable.

Que un país que té com a estendard literari el Quixot estigui discutint si llegir et fa o no millor persona —qui té més bon cor, Sancho o don Quixot?; qui és més apte per a la vida, o fins i tot més savi?— demostra poca comprensió lectora. Això, o que hi ha més fotos de llibres a Instagram que lectors.

Negar el valor de la lectura seria una niciesa —en què, per cert, María Pombo no ha caigut. Els llibres preserven, enriqueixen, acompanyen, ajuden i, fins i tot, salven vides. El seu poder és gairebé màgic; ningú ho ha explicat millor en les últimes dècades que Irene Vallejo. Però no ens fan millors, o no sempre. Fins i tot, com han fet palès desenes de presumptes lectors aquests dies, poden servir per a alimentar algunes de les nostres misèries, com la supèrbia.

Perquè la que s'ha mostrat humil en tota aquesta història ha estat la Pombo, que, a més de reconèixer les seves limitacions, s'ha proposat dedicar més temps a la lectura. Tant de bo s'hi enganxi.

Traducció feta a partir de l'adaptació del text d'Ana Iris Simón. «María Pombo tiene razón».

El País (6 setembre 2025)

Bloc 2

Cada resposta ha d'ocupar entre una i cinc línies. Es considerarà incorrecte reproduir frases de l'original.

2.3.

Expliqueu, relacionant-la amb l'argumentació del text, l'expressió ser un producte del nostre temps.

PART 2

[4 punts. Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, i 0,5 punts si el text té menys de 150 paraules o més de 200.]

Es valorarà l'adequació del text al que demana l'enunciat, la coherència en el desenvolupament de les idees i la riquesa d'estil.

Opció A. Llegir ens fa millors persones? Escriviu un text, d'entre cent cinquanta i dues-centes paraules, en què respongueu a aquesta pregunta. El text ha d'incloure, com a mínim, dos arguments.

PART 2

[4 punts. Es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, i 0,5 punts si el text té menys de 150 paraules o més de 200.]

Es valorarà l'adequació del text al que demana l'enunciat, la coherència en el desenvolupament de les idees i la riquesa d'estil.

Opció B. L'autora de l'article recull una frase de Pasolini: «els béns superflus generen vides supèrflues». Escriviu un text, d'entre cent cinquanta i dues-centes paraules, en què argumenteu a favor o en contra d'aquesta idea. El text ha d'incloure, com a mínim, dos arguments.