Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS METODOLOGIA DE LA INVESTIGACIÓ SOCIAL Grau en Criminologia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts de metodologia: ciència i sentit comú, paradigmes positivista, constructivista i comunicatiu, mètodes mixts, disseny d'hipòtesis i models causals.

APREN.AI Índex 1 Ciència, sentit comú i usos crítics de l'estadística El sentit comú enfront de la recerca sociològica Fonaments i característiques del coneixement científic Manipulació estadística i grups d'interès La delimitació de l'univers poblacional El p-valor i la publicació selectiva 2 Ètica, valors i canvis de paradigma en ciències socials Neutralitat valorativa i orientació per valors: el marc de Max Weber La resolució del dilema: utilitat social i criteris de la Unió Europea Ètica de la investigació i el Teorema de Thomas Conceptes de paradigma i canvis paradigmàtics La individualització institucionalitzada de Beck davant el desencant de Putnam 3 Paradigmes de recerca social: positivisme, interpretativisme, sociopraxi i comunicativa crítica El paradigma positivista i el disseny quantitatiu El paradigma constructivista o interpretatiu El paradigma de la sociopraxi El paradigma comunicatiu crític Comparació epistemològica dels quatre paradigmes 4 Integració metodològica: lògica inferencial i complementarietat quanti-quali La unitat subjacent: la lògica inferencial comuna Vies d'articulació: complementació, triangulació i combinació La combinació metodològica: criteris de prioritat i seqüència 5 El disseny de la recerca: etapes, preguntes, hipòtesis i variables El procés d'investigació social: de la idea a les conclusions El marc teòric i la formulació de la pregunta de recerca definitiva Naturalesa i regles canòniques de formulació d'hipòtesis Tipologia de variables i models causals 6 Resum per repassar Fonaments científics i anàlisi de dades Ètica, valors i perspectives Paradigmes de recerca social Integració metodològica i disseny causal Solucions de les preguntes de repàs Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 2 1 Ciència, sentit comú i usos crítics de l'estadística EN ACABAR SABRÀS Distingir el coneixement científic de les assumpcions ideològiques del sentit comú. Identificar els biaixos i les manipulacions freqüents en la presentació pública de dades estadístiques. Analitzar la rellevància de l'univers de població i del p-valor en la interpretació de resultats. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un titular amb percentatges matemàticament exactes pot transmetre una imatge totalment falsa de la realitat?

La recerca social comença qüestionant allò que tothom dona per descomptat. En la vida quotidiana interpretem el món mitjançant el sentit comú, però la sociologia requereix sotmetre aquestes percepcions a una comprovació sistemàtica i empírica. ESQUEMA Estructura del procés de recerca científica El sentit comú enfront de la recerca sociològica Macionis exposa que moltes conviccions quotidianes es revelen falses quan s'analitzen científicament.

El sentit comú tendeix a reproduir tòpics que no resisteixen la verificació empírica: «Les persones amb menys recursos infringeixen la llei més sovint que les riques.» Les infraccions es cometen en tots els estrats, però la persecució policial i judicial es concentra de forma desigual.

Fonaments i epistemologia Sentit comú, ciència i usos crítics Ètica i paradigmes Valors, marcs i evolució disciplinar Paradigmes de recerca Positivisme, interpretativisme i crítica Metodologia integrada Lògica inferencial i disseny mixt Disseny de la recerca Preguntes, hipòtesis i operacionalització Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 3 «Vivim en una societat de classe mitjana on gairebé tothom és igual.» La distribució de la riquesa i del poder manté greus asimetries estructurals. «Les conductes diferenciades d'homes i dones responen a la naturalesa humana.» Aquestes pautes són fruit de processos de socialització i construcció cultural.

«La majoria de matrimonis es fonamenten exclusivament en l'amor romàntic.» L'elecció de parella segueix pautes d'homogàmia social, edat, classe i estatus. Quan el sentit comú opera sense filtre crític, actua com una ideologia. Produeix un coneixement parcial, erroni i mancat de fonamentació empírica. A més, genera una reificació de la normalitat, transformant convencions socials en fets naturals i inamovibles, definint dogmàticament el bé, el mal i allò que «ha de ser». COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència té la reificació de la normalitat provocada pel sentit comú?

Fonaments i característiques del coneixement científic Davant les asseveracions espontànies, el coneixement científic exigeix rigor teòric i metodològic orientat a explicar la realitat social: Marc teòric: La teoria organitza les dades disponibles, supera les aparences immediates i busca els mecanismes de fons. Caràcter fàctic: S'ancora en els fets mitjançant l'anàlisi empírica, combinant tècniques quantitatives i qualitatives de contrastació. Autocorrecció i progrés: El diàleg constant entre teoria i dades empíriques permet rectificar models i acumular coneixement vàlid. Vocació de generalització: Supera la pura anècdota individual per identificar pautes i estructures generals.

Exposició pública i escrutini: Els procediments i resultats han de ser transparents perquè la comunitat científica els pugui avaluar de forma externa.

Criteri Sentit comú Coneixement científic Fonament Creences heretades, intuïció i anècdotes Base teòrica i evidència empírica contrastada Plantejament Normatiu (el que «ha de ser») i acrític Explicatiu, analític i obert a la crítica Dinàmica Rígid, resistent al canvi, reificador Autocorrectiu, acumulatiu i progressiu Mètode Espontani, subjectiu i asistemàtic Sistemàtic, metodològicament explícit i públic Aquest coneixement s'elabora sempre dins d'un context sociohistòric determinat (vegeu «Ètica, valors i canvis de paradigma en ciències socials»).

Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 4 COMPROVA-HO 3 Per què la publicació detallada del procediment metodològic és imprescindible en ciència? Manipulació estadística i grups d'interès Les dades numèriques transmeten sovint una aparença d'objectivitat indiscutible. Autors de referència han analitzat com es poden distorsionar aquestes dades: Joel Best a Damned Lies and Statistics (2001), Darrell Huff i Irving Geis a How to Lie with Statistics (1954), i Edward Tufte a Envisioning Information (1990). Els números utilitzats en el debat públic responen sovint a objectius de grups concrets.

Actors com partits polítics, lobbies empresarials, administracions o fundacions privades seleccionen i presenten xifres per influir en l'opinió ciutadana i legitimar les seves posicions. La delimitació de l'univers poblacional L'univers de població és el conjunt total d'individus o unitats sobre el qual es predica una afirmació estadística. Si no s'especifica clarament aquest denominador, el percentatge condueix a enganys greus. EXEMPLE Considerem l'eslògan: «El 27 % de metges fuma una determinada marca». Si en un col·lectiu de 10.000 metges només fuma el 30 % (3.000 metges), calcular el 27 % sobre els fumadors representa exactament 810 metges.

Si s'interpreta el 27 % sobre la totalitat dels 10.000 metges, la xifra pujaria a 2.700. Ometre la base poblacional canvia del tot la dimensió del missatge. ERROR FREQÜENT Interpretar percentatges o increments relatius sense identificar el total de referència. Sempre cal demanar: «el percentatge respecte de qui?». Sense conèixer la grandària i composició de l'univers de població, la interpretació de la proporció manca de validesa estadística. El p-valor i la publicació selectiva El p-valor expressa la probabilitat que un resultat observat en una mostra es degui a l'atzar, suposant que la hipòtesi nul·la sigui certa.

Si s'ignora aquest paràmetre, es cau fàcilment en la publicació esbiaixada de dades. Un fabricant pot realitzar 99 proves on un producte gairebé no té efecte (reducció d'un 3 % d'un problema per simple variabilitat mostral), però en una de les proves obté per pur atzar un resultat del 23 %. Si l'empresa només publica aquesta última dada aïllada, no està dient una mentida numèrica directa, però comet una greu manipulació informativa per ocultació de la distribució real dels experiments. Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 5 COMPROVA-HO 4 En què consisteix el biaix de publicació selectiva mitjançant proves múltiples?

IDEES CLAU El sentit comú actua com a ideologia quan reifica situacions socials contingents com si fossin naturals o ineludibles. El coneixement científic és fàctic, recolzat en teories, sistemàtic i sotmès a revisió i crítica pública. Diversos grups d'interès utilitzen xifres estadístiques per orientar i convèncer l'opinió pública segons els seus objectius. Un percentatge no té sentit sense conèixer amb precisió l'univers de població sobre el qual s'ha mesurat. Ocultar proves no concloents i publicar només un resultat aïllat obtingut per atzar instrumentalitza el p-valor de forma enganyosa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Per quina raó una proporció o percentatge requereix definir l'univers de referència? 6. Com descriuen Joel Best o Darrell Huff l'ús estratègic de les dades estadístiques? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Què implica la reificació que sovint acompanya el sentit comú? 8. Qui va publicar l'obra 'Damned Lies and Statistics' l'any 2001? 9. Si una empresa només fa pública la prova favorable apareguda per pur atzar, què comet?

Superar prejudicis mitjançant teories empíricament validades a) Corregir hipòtesis mitjançant proves de laboratori b) Presentar construccions socials com a fets naturals c) Calcular percentatges sobre mostres absolutament aleatòries d) Edward Tufte a) Joel Best b) John Macionis c) Darrell Huff d) Una ocultació selectiva de resultats a) Una anàlisi d'homogàmia metodològica b) Una deducció teòrica estrictament autocorrectiva c) Un mostreig estratificat representatiu d) Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 6 10. Quina característica distingeix principalment la ciència del sentit comú?

2 Ètica, valors i canvis de paradigma en ciències socials EN ACABAR SABRÀS Distingir entre neutralitat valorativa i orientació per valors segons el marc epistemològic de Max Weber. Avaluar l'impacte del Teorema de Thomas en l'ètica i les conseqüències materials de la recerca social. Contrastar les tesis de Putnam i Beck respecte als canvis de paradigma en la participació política contemporània. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Pot un sociòleg investigar amb màxima objectivitat un conflicte social si les seves conviccions morals estan a favor d'una de les parts?

Neutralitat valorativa i orientació per valors: el marc de Max Weber La pràctica investigadora en ciències socials conviu amb una tensió permanent entre l'exigència de rigor científic i la inevitable influència del context social. Max Weber va abordar aquesta qüestió definint la neutralitat valorativa com la capacitat de diferenciar de forma estricta entre conèixer fets reals i valorar situacions segons ideals morals o polítics. Aquesta separació exigeix separar el deure científic de copsar la realitat tal com és del deure ciutadà o personal de defensar determinades conviccions.

L'objectivitat s'assoleix quan es fa un ús rigorós de mètodes acceptats per la comunitat científica i s'expliciten tots els passos metodològics per permetre la revisió pública i la crítica. D'altra banda, l'orientació per valors reconeix que cap persona investigadora s'escapa de la seva pròpia socialització. Els valors imperants en cada època i societat (com ara la igualtat de gènere, el mediambientalisme, les pugnes entre progressisme i conservadorisme o els processos de transformació social) defineixen quins temes es consideren dignes d'estudi.

DEFINICIÓ La neutralitat valorativa és el principi metodològic pel qual la persona investigadora manté la distinció entre conèixer (comprovar fets empírics mitjançant procediments públics i acceptats) i valorar (emetre judicis morals o pràctics sobre allò que hauria de ser).

El caràcter normatiu i doctrinal a) El mètode sistemàtic i autocorrectiu b) L'acceptació immediata d'aparences espontànies c) La subordinació als interessos corporatius d) Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 7 Un cas paradigmàtic de la influència dels valors socials és la percepció del risc: als Estats Units se sol sobrevalorar el perill de viure a prop d'una central nuclear mentre se subestima el risc que suposa tenir una arma de foc al domicili privat. De la mateixa manera, l'hegemonia del paradigma estructural- funcionalista durant els anys quaranta als EUA va rebre l'impuls d'elits polítiques i econòmiques per tal de refrenar moviments socials democràtics.

A l'altre extrem, l'expansió històrica del feminisme va generar recerques orientades a reescriure la història en clau d'igualtat. Dimensió Judicis de fet (Conèixer) Judicis de valor (Valorar) Objecte Realitat empírica tal com és Ideals i deures sobre com hauria de ser Criteri de validesa Procediments metodològics contrastables Principis ètics, ideològics o polítics Paper en la ciència Fonament del coneixement científic Selecció d'objectes d'estudi i utilitat social COMPROVA-HO 12 En quin moment del procés científic intervé legítimament l'orientació per valors segons el marc metodològic?

La resolució del dilema: utilitat social i criteris de la Unió Europea Com es resol el dilema entre neutralitat i orientació per valors? La integració es produeix mitjançant l'explicació dels objectius de recerca. La comunitat científica assumeix el consens que la investigació social ha d'orientar-se a millorar les condicions de vida de la ciutadania. Aquesta orientació ha esdevingut un requisit normatiu en agències internacionals com la Unió Europea.

Dins dels seus programes marc (com el 7è Programa Marc de Recerca), les institucions comunitàries exigeixen que les ciències socioeconòmiques i humanitats demostrin la seva utilitat social, vinculant el finançament a la resposta cap a les necessitats d'ocupació, competitivitat i qualitat de vida a Europa. Per tant, els valors fixen la meta de transformació i justícia, mentre que la neutralitat metodològica garanteix la veracitat dels resultats obtinguts per assolir-la. ERROR FREQÜENT Creure que defensar la neutralitat valorativa equival a desentendre's de l'ètica o no tenir compromís social.

La neutralitat weberiana no exigeix indiferència moral, sinó no manipular les proves empíriques per fer-les encaixar amb els nostres ideals: l'ètica exigeix que la recerca serveixi per millorar les condicions de vida dels col·lectius investigats i no pas el lucre de qui investiga. Ètica de la investigació i el Teorema de Thomas L'ètica de la recerca social estableix que el coneixement ha de redundar en el benefici de la societat i dels subjectes que hi participen. Ignorar com les definicions teòriques afecten els col·lectius socials comporta greus riscos ètics, tal com descriu el Teorema de Thomas.

Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 8 DEFINICIÓ El Teorema de Thomas postula textualment: Si els individus defineixen les situacions com a reals, són reals les conseqüències que se'n desprenen. Aquest postulat es vincula directament amb el concepte de profecia autocomplerta desenvolupat per Robert K. Merton. Aquest principi té exemples històrics clars: Discriminació laboral als Estats Units: Determinats sindicats van definir els treballadors afroamericans com a «problemàtics» i els van vetar l'afiliació.

Com a conseqüència d'aquesta exclusió, aquests obrers van haver de recórrer a mètodes de protesta al marge del diàleg institucional, fet que va acabar fent real la caracterització inicial. El crac financer de 1929: El rumor que els bancs no disposaven de liquiditat en efectiu va portar els clients a retirar massivament els dipòsits. Com que cap entitat bancària té tot el diner físic guardat, la conducta precipitada pel rumor va esgotar la liquiditat real i va provocar la fallida efectiva del sistema bancari. COMPROVA-HO 13 De quina manera el crac de 1929 il·lustra el Teorema de Thomas?

Conceptes de paradigma i canvis paradigmàtics Un paradigma científic és una visió teòrica compartida que estableix la rellevància dels fets socials, aporta hipòtesis interpretatives i orienta l'ús de les tècniques de recerca empírica. Es tracta d'una estructura conceptual global que determina com s'entén i es mesura el món físic i social. Els canvis de paradigma transformen profundament els marcs d'estudi: Qualsevol paradigma de recerca ha de respondre a tres preguntes essencials (per aprofundir en el seu desenvolupament, vegeu «Paradigmes de recerca social: positivisme, interpretativisme, sociopraxi i comunicativa crítica»): Pregunta ontològica: Quina és la naturalesa de la realitat social?

(És externa o és una construcció intersubjectiva?). Pregunta epistemològica: Com coneixem aquesta realitat i quina relació s'estableix entre qui investiga i l'objecte d'estudi? En ciències naturals: La substitució del model geocèntric ptolemaic pel model heliocèntric copernicà va transformar la concepció de l'univers i va obligar a renovar tant les eines de mesura astronòmica com els instruments d'observació. 1 En ciències socials: El trànsit des de l'estructural-funcionalisme tradicional cap a nous enfocaments crítics i reflexius ha redefinit la manera d'analitzar les dinàmiques ciutadanes.

2 Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 9 Pregunta metodològica: Quins passos, procediments i instruments empírics s'apliquen per conèixer-la? Mentre que en les ciències de la naturalesa cal desenvolupar instruments físics per mesurar fenòmens que depassen els sentits corporals, en ciències socials qui investiga forma part de la mateixa realitat observada. Fenòmens com el gènere o les classes socials són construccions històriques i no pas dades biològiques immutables.

ESQUEMA Els tres nivells constitutius d'un paradigma científic La individualització institucionalitzada de Beck davant el desencant de Putnam El canvi de paradigma en ciències socials s'evidencia en la disputa sobre la participació política contemporània. Analitzant la desafecció ciutadana a Bowling Alone, Robert D. Putnam va diagnosticar un fort declivi del capital social, expressat en la caiguda de la militància en partits polítics tradicionals, l'apatia i la manca d'implicació cívica. Davant d'aquest diagnòstic de desintegració, Ulrich Beck proposa el paradigma de la modernitat reflexiva i formula la tesi de la individualització institucionalitzada.

Beck argumenta que la ciutadania no s'ha despolititzat per mandra moral, sinó que s'ha desvinculat de les institucions rígides pròpies de la societat industrial per articular noves formes d'acció col·lectiva creades per ella mateixa. Els partits burocratitzats, en crisi i afectats per una percepció de corrupció endèmica, ja no canalitzen la voluntat popular. En canvi, la implicació col·lectiva brolla en xarxes àgils, plataformes ciutadanes i moviments socials com la plataforma Nunca Máis, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), el moviment del 15M dels «indignats» o les mobilitzacions pel dret a decidir a Catalunya.

No ens trobem davant la mort de la política, sinó davant d'una transformació paradigmàtica de la seva praxi. COMPROVA-HO 14 Quina és la discrepància essencial entre la tesi de Putnam i la lectura d'Ulrich Beck? Nivell Ontològic Quina és la naturalesa de la realitat social Nivell Epistemològic Relació entre la persona investigadora i l'objecte Nivell Metodològic Passos i procediments tècnics per conèixer Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 10 IDEES CLAU Max Weber formula la neutralitat valorativa distingint el deure de conèixer els fets del deure cívic de defensar ideals.

L'orientació per valors guia legítimament la selecció del problema i exigeix complir amb el criteri d'utilitat i impacte social com requereix la Unió Europea. El Teorema de Thomas alerta que les definicions subjectives que les persones fan de les situacions provoquen conseqüències materials reals. Un paradigma científic unifica supòsits ontològics, epistemològics i metodològics per interpretar i mesurar el món. Ulrich Beck supera la visió d'apatia ciutadana de Putnam mitjançant el concepte d'individualització institucionalitzada, explicant l'auge dels nous moviments socials. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Com concilia la recerca social contemporània la neutralitat valorativa amb la millora de la vida de les persones? 16. Quines són les tres preguntes estructurals que configuren qualsevol paradigma científic segons el text? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Què exigeix el principi weberià de neutralitat valorativa? 18. Segons el Teorema de Thomas, les conseqüències reals es produeixen quan: 19. Com interpreta Ulrich Beck l'abandonament dels partits tradicionals?

Investigar sense formular cap hipòtesi prèvia a) Adoptar únicament mètodes quantitatius de mesura b) Prescindir de tota ètica en la investigació c) Separar conèixer fets reals de defensar ideals d) Un experiment obté suport empíric contundent a) L'estat imposa una legislació institucional concreta b) Tots els subjectes actuen de manera racional c) Els individus defineixen les situacions com a reals d) Com a destrucció irreversible del teixit cívic a) Com a desplaçament cap a nous moviments socials b) Com a desafecció definitiva de tota política c) Com un increment inevitable de l'apatia democràtica d) Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 11 20.

Quin criteri exigeix la Unió Europea a la recerca en ciències socials? 3 Paradigmes de recerca social: positivisme, interpretativisme, sociopraxi i comunicativa crítica EN ACABAR SABRÀS Distingir les bases ontològiques, epistemològiques i metodològiques dels quatre paradigmes de les ciències socials. Explicar l'impacte mediador de les variables de procés sobre les estructurals en el model de Sampson i Laub. Diferenciar la funció del subjecte investigat com a objecte de mesura, veu discursiva, co- investigador o agent dialògic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Depèn la veritat científica de quant prestigi o poder té la persona que la defensa davant la societat?

El paradigma positivista i el disseny quantitatiu El paradigma positivista o objectivista concep la realitat social com una entitat externa, regida per lleis generals que l'investigador ha de descobrir mitjançant relacions de causa-efecte. Per analitzar els fenòmens socials, recorre a instruments matemàtics i estadístics. Aquest enfocament mesura mitjançant variables numèriques fins i tot dimensions subjectives, com ara les orientacions ideològiques o la percepció individual del risc. El procediment lògic subjacent és la deducció: partint de premisses teòriques prèvies, s'estableixen hipòtesis particulars per contrastar-les empíricament i formular lleis d'abast general.

La metodologia quantitativa es caracteritza per un disseny seqüencial rígid on les preguntes i les hipòtesis romanen invariables al llarg de tot el procés. L'observació es duu a terme a través d'eines despersonalitzades (com qüestionaris tancats) que preserven la distància entre el subjecte investigador i l'objecte investigat, concentrant el treball de camp en un únic moment temporal. Històricament, la pretensió de mesurar objectivament la realitat sense atendre al context ha incorporat greus biaixos. D'una banda, els biaixos classistes del segle XIX van intentar identificar delinqüents potencials mitjançant trets anatòmics (dimensions cranials, dureses a les mans o vestimenta).

D'altra banda, els biaixos racistes es van manifestar en proves de coeficient d'intel·ligència a escala internacional que empraven referències culturals alienes a les comunitats afroamericanes per classificar-les com a menys intel·ligents.

A més, en desatendre l'impacte social del propi acte Generar exclusivament patents i rendiment comercial a) Limitar-se a mètodes provinents de ciències naturals b) Demostrar utilitat social i millora ciutadana c) Evitar la participació de moviments col·lectius d) Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 12 d'investigar, es generen conseqüències asimètriques: estudiar per què hi ha més població reclusa negra pot intensificar l'estigma racista, mentre que analitzar com la cohesió de les famílies negres redueix la criminalitat projecta una visió afavoridora. EXEMPLE L'estudi de Robert J. Sampson i John H.

Laub sobre el control social informal exemplifica la lògica quantitativa multivariable analitzant la conducta delictiva com a variable dependent. La recerca distingeix dos conjunts de factors: Variables estructurals: condicions de context i composició familiar com el nivell socioeconòmic, la mobilitat residencial, la mida de la llar, la condició migrant, l'ocupació materna o els antecedents de desviació del pare. Variables de procés: vincles relacionals directes, com l'afecte paternofilial, la supervisió de la mare, el càstig físic, l'hostilitat o rebuig familiar, i la influència posterior de l'escola, les amistats, la feina o el matrimoni.

Mitjançant regressions múltiples, van demostrar que les variables de procés redueixen un 73% l'efecte de les variables estructurals sobre la delinqüència: l'impacte estructural no actua de forma directa, sinó que es troba mediatitzat per les dinàmiques relacionals quotidianes. COMPROVA-HO 22 Quin paper juguen les variables de procés en la relació entre estructura social i delinqüència segons Sampson i Laub? El paradigma constructivista o interpretatiu El paradigma constructivista (humanista o interpretacionista) parteix del principi teòric de la construcció social de la realitat, desenvolupat per corrents vinculats a Max Weber, Peter L. Berger i Thomas Luckmann.

Des d'aquesta perspectiva, l'esfera social no té existència autònoma independent dels subjectes: es constitueix a partir dels significats, percepcions i definicions que les persones li atribueixen en la seva interacció quotidiana. Els individus capten una realitat que altres han construït prèviament i que, en haver-se institucionalitzat o cosificat, es percep erròniament com un fet objectiu extern. En conseqüència, el coneixement científic no descobreix una veritat oculta al món físic, sinó que interpreta com es construeix el sentit mitjançant els discursos i el llenguatge.

La metodologia qualitativa associada pretén comprendre les accions humanes acostant-se directament als relats dels actors. En lloc de fixar-se en agregats de variables externes (com ingressos o intenció de vot), se centra en l'anàlisi de casos en profunditat mitjançant mètodes conversacionals: entrevistes obertes, històries de vida i grups de discussió. Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 13 EXEMPLE A l'obra Islands in the Street (1991), Martín Sánchez Jankowski aplica l'enfocament interpretatiu a l'estudi etnogràfic de les bandes urbanes als Estats Units.

Lluny d'imposar categories preestablertes sobre marginalitat, recull la veu dels membres de les bandes per comprendre el sentit intern de la seva afiliació. Els relats revelen que la banda actua com a espai de protecció, refugi i cobertura col·lectiva enfront de la persecució policial o comunitària vinculada al tràfic de drogues. COMPROVA-HO 23 Per què el paradigma interpretatiu rebutja limitar-se a la mesura numèrica de variables objectives? El paradigma de la sociopraxi La sociopraxi s'arrela en la teoria crítica associada a autors com Jürgen Habermas, Theodor W. Adorno i Max Horkheimer.

Aquest marc defineix la realitat com una totalitat dialèctica que no pot deslligar-se dels conflictes històrics ni de les condicions polítiques i ideològiques del context social. La seva epistemologia praxeològica trenca la divisió clàssica entre l'observador i l'objecte: ambdues instàncies es vinculen de manera interactiva. El coneixement vàlid no s'obté observant passivament ni interpretant l'altre des de fora, sinó participant activament en la transformació col·lectiva de les condicions materials de vida. Aquest saber madura a través del diàleg continu i l'autoreflexió crítica del grup sobre la seva pròpia pràctica (praxi).

L'expressió metodològica central d'aquest paradigma és la Investigació-Acció Participativa (IAP). Els seus trets estructurals inclouen: Disseny flexible i emergent: els objectius de recerca i les hipòtesis es van adaptant al ritme dels descobriments i necessitats del procés col·lectiu. Objectiu triple i articulat: conèixer, educar i transformar de manera simultània per resoldre problemes comunitaris concrets. Co-investigació: les persones tradicionalment reduïdes a «objectes d'estudi» esdevenen co- investigadores amb plena capacitat de decisió. Empoderament: la producció del coneixement enforteix l'autonomia i la consciència col·lectiva del grup implicat.

COMPROVA-HO 24 Quina és la funció bàsica de la praxi en l'epistemologia de la sociopraxi? El paradigma comunicatiu crític El paradigma comunicatiu crític sintetitza aportacions teòriques d'ampli espectre: la fenomenologia d'Alfred Schütz, el constructivisme de Berger i Luckmann, l'interaccionisme simbòlic de George Herbert Mead, l'etnometodologia d'Harold Garfinkel, l'enfocament dramatúrgic d'Erving Goffman, l'acció Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 14 comunicativa de Jürgen Habermas, l'acció dialògica de Paulo Freire i l'aprenentatge dialògic de Ramón Flecha.

Aquesta perspectiva distingeix entre dues dimensions ontològiques: Realitat natural: elements del món físic (com els mars o les muntanyes) l'existència dels quals no depèn de cap acord social. Realitat social: significats, regles i estructures que adquireixen entitat mitjançant l'acord intersubjectiu assolit per les persones a través del diàleg lliure. Tota persona té competència comunicativa per expressar-se i fer-se entendre.

Sota aquest principi, no existeix desnivell metodològic: el valor d'una aportació en la recerca depèn exclusivament de la força del seu argument (pretensió de validesa) i mai de la posició jeràrquica o de poder de qui parla (catedràtic, administratiu, estudiant o obrer). Per neutralitzar la influència de les pretensions de poder, el diàleg científic es regula mitjançant tres criteris: La metodologia comunicativa empra tant eines quantitatives com qualitatives sota una orientació dialògica.

En el procés s'estableix una interacció cooperativa entre els investigadors (que aporten el coneixement científic acumulat) i les persones de la comunitat (que aporten el coneixement de la pràctica quotidiana). El col·lectiu investigat s'involucra en totes les etapes del projecte per validar conjuntament les evidències i separar clarament els factors exclusors (mecanismes que reprodueixen la marginació o desigualtat) dels factors transformadors (palanques que contribueixen a superar-la). ERROR FREQÜENT Reduir la sociopraxi (IAP) o la metodologia comunicativa a simples «tècniques qualitatives» és un error teòric greu.

Mentre que el paradigma constructivista utilitza mètodes qualitatius per interpretar els discursos des de la mirada de l'investigador, la sociopraxi i el paradigma comunicatiu alteren l'epistemologia i la relació de poder: transformen els subjectes en co- investigadors actius o interlocutors en condicions d'igualtat dialògica mitjançant consensos intersubjectius.

Comparació epistemològica dels quatre paradigmes Els quatre paradigmes es diferencien en com defineixen l'ésser social (ontologia), el mode de generar coneixement vàlid (epistemologia) i la via d'execució empírica (metodologia): Pretensions de veritat: coherència i correspondència amb fets constatables davant d'afirmacions enganyoses. 1 Rectitud moral: adequació a principis ètics i normatius compartits sobre allò correcte i just. 2 Veracitat: sinceritat i congruència entre el discurs emès i l'experiència viscuda subjectivament.

3 Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 15 Dimensió Objectivista / Positivista Constructivista Sociopraxi / Socio-crítica Comunicativa crítica Ontologia (Com és la realitat) Objectiva, externa i independent de la vida humana. Subjectiva, construïda socialment a través dels significats. Dialèctica, immersa en conflictes històrics i estructurals. Doble: natural física i social acordada dialògicament. Epistemologia (Com es coneix) A partir de la comprovació de fets objectius i empírics. Analitzant discursos i sentits socialment compartits. Mitjançant la praxi dialèctica i l'autoreflexió comunitària. Intersubjectivitat: consens dialògic sense coacció.

Metodologia (Com s'investiga) Quantitativa: disseny rígid, deducció i mesura de variables. Qualitativa: mètodes conversacionals i comprensió de casos. Investigació- Acció Participativa: procés flexible orientat al canvi. Metodologia comunicativa: diàleg igualitari i absència de desnivell.

ESQUEMA Paradigmes de recerca social Positivisme Ontologia objectiva i disseny quantitatiu deductiu rígid Constructivisme Significats subjectius i mètodes conversacionals qualitatius Sociopraxi Epistemologia praxeològica i co- investigació mitjançant IAP Comunicatiu crític Diàleg igualitari, consens intersubjectiu i pretensions de validesa Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 16 IDEES CLAU El positivisme aborda la realitat com un ordre extern mitjançant deducció, dissenys quantitatius rígids i cerca de relacions de causa-efecte. L'estudi de Sampson i Laub palesa que les variables de procés atenuen en un 73% l'impacte de les variables estructurals sobre la delinqüència.

El paradigma constructivista comprèn la societat com una producció discursiva mitjançant mètodes qualitatius conversacionals. La sociopraxi aplica la Investigació-Acció Participativa (IAP) integrant subjectes com a co- investigadors per a la transformació social. El paradigma comunicatiu crític aboleix el desnivell metodològic basant la validesa del coneixement en arguments contrastats i consens intersubjectiu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. En què es diferencia la concepció de l'investigat en la metodologia quantitativa respecte a la sociopraxi? 26. Què implica l'absència de desnivell metodològic en la recerca comunicativa crítica? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 27. Quin percentatge d'efecte estructural redueixen les variables de procés segons Sampson i Laub? 28. Quin llibre recull l'anàlisi de bandes juvenils des del paradigma interpretatiu? 29. Com concep el coneixement científic el paradigma de la sociopraxi? 30. Quin és el criteri clau per validar un enunciat en la metodologia comunicativa crítica?

4 Un 65% a) Un 50% b) Un 73% c) Un 88% d) Outsiders a) Islands in the Street b) Street Corner Society c) The Polish Peasant d) Com a deducció pura de laboratoris a) Com a mesura objectiva externa b) Com a codificació neutral de dades c) Com a reflexió sorgida de la praxi d) El rang institucional del parlant a) La pretensió de validesa de l'argument b) L'amplitud de la mostra estadística c) L'autoritat del catedràtic d) Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 17 Integració metodològica: lògica inferencial i complementarietat quanti-quali EN ACABAR SABRÀS Identificar les quatre característiques científiques comunes entre la metodologia quantitativa i qualitativa Distingir conceptualment la triangulació, la complementació i la combinació metodològica Formular dissenys metodològics seqüencials segons criteris de prioritat i d'ordre temporal PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Si les tècniques quantitatives mesuren xifres i les qualitatives analitzen discursos, com poden compartir la mateixa lògica científica?

Sovint es presenta la recerca social com una divisió irreconciliable entre tècniques numèriques i narratives. Tanmateix, totes dues comparteixen una mateixa base epistemològica i un compromís idèntic amb el rigor científic. La unitat subjacent: la lògica inferencial comuna Tant l'aproximació quantitativa com la qualitativa tenen com a fonament la lògica inferencial, és a dir, la capacitat d'anar més enllà de les dades immediates per extreure conclusions sobre processos socials més generals o no observables directament.

Les quatre característiques científiques essencials que agermanen ambdues metodologies són: Objectiu d'inferència: La finalitat principal consisteix a produir inferències descriptives o explicatives. A partir de les dades observades es pretén entendre dimensions no evidents, descriure relacions causals i examinar la possibilitat d'extrapolar resultats. Procediments públics: Les operacions de recollida i anàlisi són codificades, explícites i transparents. D'aquesta manera, altres persones de la comunitat científica poden avaluar el disseny, replicar l'estudi o sotmetre'l a crítica. Conclusions incertes: Tota inferència comporta de manera inherent un marge d'error.

No hi ha certesa absoluta, sinó una probabilitat o un abast determinat; per tant, mai no es pot assumir una generalització mecànica al 100 % dels casos. El contingut és el mètode: Allò que atorga caràcter científic a un treball no és la temàtica tractada, sinó el conjunt reglat d'eines que interroguen la realitat de forma contrastable. Això permet formular arguments enfront d'interpretacions rivals i sotmetre la validesa de les dades a l'escrutini públic. COMPROVA-HO 32 Què fa que un estudi qualitatiu comparteixi la mateixa condició científica que un estudi quantitatiu?

Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 18 Vies d'articulació: complementació, triangulació i combinació Quan es vol superar la fragmentació metodològica, es poden utilitzar diverses formes d'integració segons els objectius de recerca i les hipòtesis plantejades. Modalitat Objecte d'estudi Hipòtesis de treball Objectiu analític Complementació El mateix objecte Dues hipòtesis diferents Aportar dues mirades o dimensions diferents del mateix fenomen per ampliar la comprensió. Triangulació El mateix objecte La mateixa hipòtesi Contrastar la mateixa relació teòrica emprant dues metodologies per augmentar la validesa.

Combinació El mateix objecte Articulades pel disseny Utilitzar els resultats d'una metodologia per impulsar o facilitar l'aplicació de l'altra. DEFINICIÓ La triangulació metodològica consisteix en l'aplicació d'estratègies quantitatives i qualitatives a una mateixa hipòtesi i a un mateix objecte d'estudi per verificar la consistència dels resultats des d'angles empírics distints. ERROR FREQÜENT Confondre triangulació amb complementació. No n'hi ha prou d'aplicar dues tècniques sobre un mateix tema: si cadascuna respon a una hipòtesi o dimensió diferent, parlem de complementació. Perquè sigui triangulació cal contrastar estrictament la mateixa hipòtesi sobre el mateix objecte.

La combinació metodològica: criteris de prioritat i seqüència La combinació metodològica requereix prendre dues decisions estratègiques abans d'implementar el treball de camp: 1. Decisió de prioritat: Determina quina metodologia tindrà més pes en la recerca (expressada amb majúscules: QUANTI o QUALI). S'escull aquella que respongui més adequadament a les exigències de les preguntes d'investigació. 2. Decisió de seqüència: Determina quina metodologia s'aplica en primer lloc i com els seus resultats serveixen per dissenyar i executar la segona.

PROCÉS Decisions en la combinació metodològica 1 Decisió de prioritat Determinar quin enfocament té més rellevància analítica (QUANTI o QUALI) 2 Decisió de seqüència Establir l'ordre temporal d'execució de les metodologies 3 Articulació empírica Utilitzar els resultats del primer mètode per alimentar el segon Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 19 Segons la combinació d'aquests dos eixos, s'obtenen diversos dissenys seqüencials aplicats en la pràctica investigadora: Quanti QUALI: Seqüència on s'inicia el procés amb una fase quantitativa de suport per identificar patrons que posteriorment s'aprofundeixen mitjançant el mètode qualitatiu principal.

Per exemple, es realitza un anàlisi discriminatori quantitatiu per detectar quins perfils de treballadors immigrants qualificats són els més freqüents i, a partir d'aquests perfils ressaltats, s'apliquen entrevistes en profunditat i històries de vida. Quali QUANTI: Disseny on una exploració qualitativa prèvia orienta la construcció de l'eina quantitativa principal. Per exemple, s'utilitza una fase qualitativa per explorar en profunditat de quina manera la població conceptualitza i percep la violència; amb aquesta informació es construeix un qüestionari d'enquesta sòlid per mesurar posteriorment l'abast i l'extensió d'aquestes concepcions en el conjunt de la societat.

QUALI quanti: Model on la preeminència és qualitativa, però es complementa amb dades quantitatives secundàries. Per exemple, es duu a terme una indagació qualitativa dominant per reconstruir i comprendre els principals tipus de participació política informal entre joves de 16 a 40 anys, i a continuació es passa una enquesta breu per mesurar la distribució percentual d'aquestes modalitats. COMPROVA-HO 33 En quin cas s'utilitza la combinació Quali QUANTI en una recerca? IDEES CLAU Les metodologies quantitatives i qualitatives comparteixen una mateixa base epistemològica orientada a la inferència.

El caràcter científic d'ambdues vies descansa en quatre pilars: capacitat inferencial, procediments públics, marge d'incertesa i centralitat del mètode. La triangulació aplica ambdós enfocaments a una mateixa hipòtesi sobre un mateix objecte d'estudi. La complementació analitza un mateix objecte a través de dues perspectives que responen a dues hipòtesis diferents. La combinació metodològica exigeix determinar la prioritat (pes relatiu) i la seqüència temporal d'execució entre els mètodes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 34. Quines són les quatre característiques científiques comunes entre el mètode quantitatiu i el qualitatiu? 35.

Quina diferència defineix l'ús de la complementació respecte a la triangulació? Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 20 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 36. Quina característica científica comparteixen els mètodes quantitatius i qualitatius segons la seva lògica inferencial? 37. En què consisteix la triangulació metodològica? 38. Què representa la notació Quali QUANTI en el disseny combinat? 39. Quina decisió determina quin dels dos mètodes rep més pes durant la investigació?

5 El disseny de la recerca: etapes, preguntes, hipòtesis i variables EN ACABAR SABRÀS Identificar les 7 etapes seqüencials del procés d'investigació social des de la idea inicial fins a les conclusions. Distingir les hipòtesis descriptives de les explicatives aplicant les 4 regles canòniques de formulació. Classificar les variables segons la seva funció causal diferenciant factors independents, intervinents, antecedents i de control. Detectar relacions causals espúries mitjançant la introducció operativa de variables de control.

La publicitat i transparència procedimental a) L'ús exclusiu d'eines numèriques b) La certesa absoluta en les conclusions c) L'absència de marge d'error d) Aplicar dues metodologies a hipòtesis diferents a) Substituir les entrevistes per qüestionaris tancats b) Prioritzar les dades quantitatives sobre les qualitatives c) Contrastar una mateixa hipòtesi sobre el mateix objecte d) Estudi simultani sense jerarquia metodològica definida a) Predomini qualitatiu executat després del quantitatiu b) Fase qualitativa inicial que ajuda a dissenyar l'enquesta principal c) Absència de seqüència temporal entre les tècniques d) La decisió de prioritat a) La decisió d'inferència b) La decisió de seqüència c) La decisió de replicabilitat d) Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 21 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Si durant l'estiu augmenten paral·lelament les vendes de gelats i els casos d'insolació, podem concloure que consumir gelats provoca cops de calor?

El procés d'investigació social: de la idea a les conclusions La recerca científica en ciències socials no avança de manera caòtica sinó mitjançant una seqüència estructurada. El procés d'investigació comprèn 7 etapes interconnexes que transformen una simple inquietud inicial en coneixement contrastat empíricament. Selecció del tema i pregunta inicial: sorgiment d'un interès teòric o pràctic i primera formulació d'una inquietud. 1 Fase exploratòria: revisió bibliogràfica (teoria, estudis previs, fonts estadístiques) i consulta a persones expertes mitjançant entrevistes. 2 Problematització i operacionalització: formulació rigorosa d'hipòtesis i construcció operativa de les variables.

3 Disseny de la recerca: elecció de l'estratègia metodològica i construcció del model d'anàlisi. 4 Recollida o producció de dades: aplicació de tècniques empíriques de camp (quantitatives, qualitatives o combinades). 5 Anàlisi i interpretació de dades: processament de la informació recollida segons el marc analític definit. 6 Conclusions i presentació de resultats: síntesi de troballes, contrast d'hipòtesis i difusió de la recerca. 7 Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 22 PROCÉS Les 7 etapes de la investigació Els temes d'estudi neixen d'observacions estadístiques, encàrrecs institucionals o buits teòrics.

Perquè un tema sigui viable, cal aplicar criteris de pertinència rigorosos: novetat o buit en la literatura existent, actualitat i oportunitat, impacte sobre sectors amplis o estratègics de la població, capacitat per aclarir conceptes ambigus, aportació teòrica o instrumental, i valoració de les seves conseqüències ètiques. Tot tema requereix una acotació operativa immediata. Aquesta delimitació exigeix establir amb claredat el marc territorial (espai i lloc), el període temporal analitzat, la viabilitat pràctica i la disponibilitat de finançament. COMPROVA-HO 41 Quina diferència hi ha entre la pregunta inicial i la fase exploratòria en el disseny d'una recerca?

El marc teòric i la formulació de la pregunta de recerca definitiva A la fase inicial d'un projecte cal definir l'objecte d'estudi (què perseguim i què analitzarem), la pregunta de partida i les respostes preliminars intuïdes. No obstant això, cap investigació pot avançar sense construir un marc teòric sòlid a través de bases de dades de revistes científiques i fonts especialitzades.

La revisió bibliogràfica pròpia del marc teòric permet passar de la intuïció a la formalització científica: Pregunta inicial Selecció del tema i primera formulació d'inquietuds 1 Exploració Revisió bibliogràfica documental i consulta a experts 2 Problematització Formulació d'hipòtesis i construcció de variables 3 Disseny metodològic Construcció formal del model d'anàlisi 4 Producció de dades Recollida empírica sobre el terreny d'estudi 5 Anàlisi de dades Tractament analític i interpretació dels resultats 6 Conclusions Síntesi teòrica i presentació pública final 7 Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 23 Fixa la pregunta de recerca definitiva, eliminant ambigüitats.

Defineix amb precisió conceptual les variables clau de l'estudi. Construeix el model teòric que estableix com es relacionen formalment aquestes variables. Subministra respostes fonamentades que donen peu a la formulació canònica de les hipòtesis. Naturalesa i regles canòniques de formulació d'hipòtesis DEFINICIÓ Una hipòtesi és una resposta temptativa i provisional a la pregunta de recerca, fonamentada teòricament i formulada per poder ser sotmesa a contrastació empírica. Les hipòtesis guien tot el disseny: marquen l'inici i la finalitat del treball, delimiten els fenòmens a observar i la seva acceptació o rebuig constitueix l'aportació científica de la recerca.

Segons el seu objectiu analític, es distingeixen dos tipus fonamentals: Tipus d'hipòtesi Propòsit principal Exemple formulat Hipòtesi descriptiva Descriu com es manifesta o es distribueix una situació en la realitat. La participació política formal és superior entre els homes que entre les dones. Hipòtesi explicativa Estableix una relació de causa o motiu sobre per què succeeix un determinat fenomen. El rol tradicional associat a l'àmbit domèstic redueix la participació política de les dones.

Per assegurar la seva validesa científica, la formulació d'hipòtesis ha de complir quatre regles canòniques: COMPROVA-HO 42 Per què una afirmació sobre el destí o la intervenció divina no pot constituir una hipòtesi científica? Deducció teòrica: han de derivar-se lògicament del marc teòric existent (excepte davant fenòmens sense teorització prèvia, on s'extreuen inductivament). 1 Verificabilitat empírica: la informació per confirmar-les o rebutjar-les ha de ser observable a la realitat directa (afirmacions com «la voluntat divina va guiar el governant» no són científiques perquè no es poden observar).

2 Refutabilitat empírica: han d'admetre la possibilitat de ser contrastades i falsades davant hipòtesis alternatives rivals. 3 Concreció màxima: cal especificar clarament la direcció de la relació (positiva o negativa), el signe i la forma en què interactuen els elements. 4 Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 24 Tipologia de variables i models causals Les variables són aquells elements, propietats o fenòmens que presenten variació (com l'edat, la ideologia o l'abstenció electoral) i que resulten observables empíricament. Formen part necessària de la pregunta de recerca i de les hipòtesis.

Dins d'un model d'anàlisi, les variables adopten rols funcionals específics segons la relació que mantenen entre si: Variable dependent (VD): és el fenomen central que es vol explicar o predir (per exemple, el nivell de participació política). Variable independent (VI): és el factor explicatiu que influeix o produeix variacions sobre la variable dependent (per exemple, el sexe o el nivell d'estudis). Variable antecedent: factor que actua temporalment abans que la variable independent, condicionant-la a ella i al desenllaç final (per exemple, el nivell socioeconòmic familiar respecte als estudis assolits).

Variable intervinent: es localitza enmig de la cadena causal entre la independent i la dependent; coacciona o mediatitza la relació inicial (per exemple, l'estat civil o la situació ocupacional intervenen entre gènere i implicació comunitària). Variable de control: factor que influeix alhora sobre la variable independent i sobre la dependent; el seu control estadístic és imprescindible per comprovar si una associació observada és autèntica o il·lusòria. ERROR FREQÜENT Confondre correlació estadística amb causalitat directa ignorant l'acció d'una variable de control.

Si detectem que l'augment en la venda de gelats coincideix amb un augment del nombre d'insolacions, podríem assumir erròniament que menjar gelats causa insolació. En introduir la temperatura estival com a variable de control (que fa créixer la venda de gelats i simultàniament multiplica les insolacions), comprovem que la relació inicial era una relació espúria. Una variable de control mai no és un factor secundari: és la prova per desemmascarar falses causalitats. COMPROVA-HO 43 Quina posició ocupa una variable intervinent en un model causal i en què es diferencia funcionalment d'una antecedent?

Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 25 IDEES CLAU El procés d'investigació científica s'estructura en 7 etapes que van des de la pregunta inicial fins a la redacció de conclusions. El marc teòric perfecciona la pregunta d'estudi provisional i estableix el model d'anàlisi formalitzant les variables. Les hipòtesis poden ser descriptives (descriuen una situació) o explicatives (identifiquen relacions de causa i motiu). Tota hipòtesi científica ha de complir quatre regles: fonamentació teòrica, verificabilitat empírica, refutabilitat i concreció màxima. Una variable intervinent mediatitza la relació entre la variable independent i la dependent situant-se entremig del procés.

La variable de control afecta alhora la independent i la dependent, sent clau per descartar correlacions espúries. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 44. Quins criteris principals justifiquen la pertinència d'un tema d'investigació social? 45. Com permet la variable de control distingir entre una causalitat real i una relació espúria? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 46. Quina funció té la fase exploratòria en el procés de recerca? 47. En què es distingeix una hipòtesi descriptiva d'una d'explicativa? 48. Quin paper compleix una variable antecedent en un esquema causal?

Eliminar les variables de control del model a) Revisar literatura i consultar persones expertes b) Publicar les conclusions de la investigació c) Contrastar empíricament la hipòtesi definitiva d) L'explicativa només s'utilitza en ciències naturals a) La descriptiva descriu una situació sense indicar causes b) L'explicativa prescindeix de la variable dependent c) La descriptiva mai no requereix contrast empíric d) Actua enmig de la VI i la VD a) Precedeix temporalment la variable independent b) Substitueix completament la variable dependent c) Genera una relació purament espúria d) Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 26 49.

Què demostra que l'augment de gelats no causa directament les insolacions a l'estiu? 6 Resum per repassar Fonaments científics i anàlisi de dades Concepte Definició resumida Coneixement científic Saber fàctic, progressiu i sotmès a contrast empíric i escrutini públic que supera les aparences del sentit comú. Reificació de la normalitat Biaix del sentit comú que presenta convencions socials històriques com si fossin fets naturals inamovibles. Univers de població Conjunt total d'individus o unitats sobre el qual es mesura i calcula vàlidament qualsevol dada o proporció estadística.

Biaix de publicació (p-valor) Manipulació consistent a difondre exclusivament un resultat aïllat sorgit per atzar mostral tot ocultant els assajos no significatius. Ètica, valors i perspectives Concepte Definició resumida Neutralitat valorativa Principi metodològic weberià que exigeix separar la constatació empírica dels fets de la defensa d'ideals personals. Orientació per valors Influència dels valors socioculturals en l'elecció de l'objecte d'estudi i en la definició d'utilitat i millora social. Teorema de Thomas Postulat que afirma que si una situació es defineix subjectivament com a real, té conseqüències pràctiques reals.

Individualització institucionalitzada Tesi de Beck que explica el trasllat de la participació des dels partits tradicionals cap als moviments socials autònoms. Paradigmes de recerca social Paradigma Definició resumida Positivisme Model que concep la realitat com un ordre objectiu i extern, investigat mitjançant deducció, variables i anàlisi quantitativa.

L'efecte espuri identificat per la temperatura a) L'acció d'una variable intervinent aïllada b) La presència d'una variable antecedent invariable c) L'absència de refutabilitat en la hipòtesi d) Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 27 Paradigma Definició resumida Constructivisme Perspectiva que entén la realitat com un producte intersubjectiu accessible a través de discursos i mètodes qualitatius conversacionals. Sociopraxi Enfocament crític basat en la Investigació-Acció Participativa (IAP) que uneix coneixement i transformació amb subjectes co-investigadors.

Comunicatiu crític Model dialògic fonamentat en la intersubjectivitat, les pretensions de validesa i l'absència de desnivell metodològic. Integració metodològica i disseny causal Concepte Definició resumida Lògica inferencial comuna Base científica compartida per enfocaments quantitatius i qualitatius fonamentada en la transparència, la incertesa i el mètode. Triangulació metodològica Contrastació empírica d'una mateixa hipòtesi sobre un mateix objecte d'estudi aplicant mètodes quantitatius i qualitatius. Variable intervinent Factor situat enmig de la cadena causal que mediatitza la relació entre la variable independent i la dependent.

Variable de control Factor aliè que influeix alhora sobre la variable independent i la dependent, indispensable per descartar relacions espúries. Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 28 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè pot ocultar la base poblacional de càlcul o publicar únicament un resultat aïllat obtingut per pur atzar mostral. 2. Presenta construccions socials històriques com si fossin fets naturals inevitables, impedint qüestionar l'ordre social existent. 3. Perquè permet l'avaluació externa, la replicació i l'autocorrecció crítica dels resultats per part de la comunitat científica. 4.

En difondre exclusivament l'únic assaig amb un resultat favorable sorgit per simple atzar mostral, ocultant els nombrosos assajos on el producte no ha mostrat cap efecte rellevant. 5. Perquè un percentatge varia radicalment en volum absolut segons si s'aplica sobre un subgrup específic o sobre el conjunt sencer de la població estudiada. 6. Com una eina d'influència i persuasió utilitzada per grups de poder per defensar interessos particulars sota una aparença de neutralitat tècnica. 7. c) Presentar construccions socials com a fets naturals. La reificació consisteix a percebre processos històrics i socials com a realitats immutables de caràcter natural. 8. b) Joel Best.

Joel Best va escriure aquesta obra de referència l'any 2001 per analitzar la construcció social i política de les estadístiques. 9. a) Una ocultació selectiva de resultats. Amaga els assajos desfavorables i mostra únicament la dada aïllada que li convé com si fos representativa. 10. b) El mètode sistemàtic i autocorrectiu. La ciència es basa en mètodes empírics sistemàtics oberts a la revisió constant i a la crítica pública. 11. Sí, sempre que apliqui la neutralitat valorativa weberiana: pot triar el tema per compromís moral, però ha d'aplicar mètodes rigorosos i transparents sense alterar les dades segons les seves preferències. 12.

Intervé en la tria del tema, la definició del problema i la fixació d'objectius de millora social, mentre que l'obtenció i anàlisi de dades s'ha de regir estrictament per la neutralitat valorativa. 13. La definició compartida d'insolvència bancària, tot i originar-se en un rumor, va mobilitzar accions reals (retirada massiva d'efectiu) que van provocar la caiguda real del sistema bancari. 14. Putnam interpreta el buidatge dels canals tradicionals com a apatia i pèrdua de capital social; Beck el llegeix com un canvi paradigmàtic cap a noves formes autònomes de participació directa i moviments socials. 15.

La concilia establint objectius explícits de millora de condicions socials com a finalitat ètica de l'estudi, mentre que aplica la neutralitat metodològica estricta en el procés de recollida i anàlisi de les dades. 16. La pregunta ontològica (naturalesa de la realitat social), la pregunta epistemològica (relació entre subjecte i objecte de coneixement) i la pregunta metodològica (vies i tècniques emprades per investigar-la). 17. d) Separar conèixer fets reals de defensar ideals. Weber defineix la neutralitat valorativa com la separació entre la constatació empírica de fets i la defensa de judicis de valor personals. 18. d) Els individus defineixen les situacions com a reals.

El teorema afirma que si les persones defineixen una situació com a real, aquesta acaba generant efectes reals en la pràctica. 19. b) Com a desplaçament cap a nous moviments socials. Beck postula una individualització institucionalitzada on la participació es reubica en plataformes ciutadanes i moviments socials. Metodologia d'Investigació Social: Paradigmes i Disseny 29 20. c) Demostrar utilitat social i millora ciutadana. La UE condiciona el finançament al fet que la recerca social acrediti impacte social i respongui a la qualitat de vida de la…