Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ESPAI DE LLIBERTAT, SEGURETAT I JUSTÍCIA A LA UNIÓ EUROPEA Grau en Criminologia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'ELSJ per a Criminologia a la UdG: marc institucional de la UE, Schengen, Frontex, polítiques d'asil i retorn, Europol, Eurojust i Fiscalia Europea.

APREN.AI Índex 1 Orígens i evolució de la integració europea fins a l'ELSJ Naturalesa jurídica de la Unió Europea i els seus estats membres Dels orígens de la integració econòmica al mercat comú L'expansió de les llibertats comunitàries i l'espai Schengen Efectes col·laterals: criminalitat transfronterera i necessitat de cooperació penal De l'extradició clàssica a l'ordre de detenció europea (euroordre) Marc institucional de la UE 2 Principis generals i Parlament Europeu 1. El marc institucional comú i els seus principis rectors 2. Naturalesa, composició i règim electoral del Parlament Europeu 3. Estructura orgànica interna i seus de treball 4.

Funcions essencials del Parlament Europeu 3 Consell Europeu, Consell de la UE i Comissió Europea El Consell Europeu: impuls estratègic i lideratge polític El Consell de la Unió Europea: naturalesa, estructura i presidències Règim de votacions al Consell de la UE La Comissió Europea: òrgan executiu i interès general 4 L'ELSJ: Fronteres, immigració i polítiques d'asil a la UE Control de fronteres exteriors i el paper de Frontex Diferència jurídica: tràfic il·lícit vs.

tracta de persones La política comuna d'asil i la disparitat de respostes La política de retorn i el conflicte normatiu a Espanya Tercers països segurs, trànsit i el nou Pacte de Migració 5 Cooperació policial, judicial i fonts del dret de l'ELSJ L'equilibri entre seguretat i drets fonamentals Cooperació policial i judicial: Europol, Eurojust i la Fiscalia Europea La cooperació judicial i el reconeixement mutu Instruments jurídics aplicats a l'ELSJ 6 Resum per repassar Orígens i evolució de la integració europea fins a l'ELSJ Marc institucional de la Unió Europea Fronteres, asil i immigració a l'ELSJ Seguretat, justícia i fonts del dret Taula cronològica de fites clau Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 1 Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 2 1 Orígens i evolució de la integració europea fins a l'ELSJ EN ACABAR SABRÀS Distingir la naturalesa jurídica de la Unió Europea de la dels seus estats membres. Explicar el trànsit des de les comunitats econòmiques inicials fins a l'establiment del mercat comú i Schengen. Comprendre per què la lliure circulació va exigir mecanismes de seguretat compensatoris. Diferenciar el procediment judicial de l'euroordre del sistema tradicional d'extradició política.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què suprimir les fronteres interiors per viatjar lliurement per Europa va obligar els països a crear un nou sistema de justícia penal? La integració europea és un procés històric d'associació voluntària entre països sobirans que han decidit compartir competències per assolir objectius comuns impossibles d'aconseguir de forma aïllada. ESQUEMA Estructura del tema: L'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) Naturalesa jurídica de la Unió Europea i els seus estats membres Segons el dret internacional públic, la Unió Europea constitueix una associació d'estats constituïda mitjançant tractats.

Per integrar-s'hi, els països membres han de ser geogràficament europeus i compartir principis i valors fonamentals. Dins d'aquest marc jurídic, cal diferenciar clarament la naturalesa de dos tipus de subjectes: Orígens i evolució De la integració econòmica a l'euroordre Marc institucional Principis, Parlament, Consells i Comissió Fronteres, immigració i asil Article 67 TFUE, gestió migratòria i Frontex Cooperació policial i judicial Europol, Eurojust, Fiscalia i fonts jurídiques Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 3 Els estats membres: són subjectes de dret internacional amb personalitat pròpia i independent.

Dins de les institucions comunitàries, els governs estatals voten i dirigeixen les grans línies d'actuació política. La Unió Europea: com a organització internacional, disposa d'interessos autònoms que no sempre coincideixen de manera automàtica amb les preferències individuals de cada govern nacional. Aquesta convivència produeix tensions polítiques i jurídiques freqüents, especialment en matèries sotmeses a competències compartides. Per salvaguardar els compromisos assumits en comú, l'ordenament comunitari disposa de mecanismes formals de control i sanció contra els països que vulneren les seves obligacions.

COMPROVA-HO 2 Per què es produeixen tensions freqüents entre els estats membres i les institucions de la Unió Europea? Dels orígens de la integració econòmica al mercat comú En el període posterior a la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció del continent europeu i la gestió dels deutes generats pel Pla Marshall requerien fórmules inèdites de cooperació institucional. Per evitar una nova cursa armamentística, es va fundar la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), la primera comunitat europea, concebuda expressament per sotmetre la producció d'acer i carbó — recursos indispensables per a la indústria bèl·lica— a una gestió conjunta.

CRONOLOGIA Fites de la integració europea fins a la justícia penal L'èxit d'aquest control compartit va impulsar la necessitat de coordinar altres sectors interconnectats, com el transport. Poc després es va signar el tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), orientat a coordinar i controlar globalment l'economia dels sis estats fundadors. Paral·lelament, França va condicionar la seva participació a la posada en marxa de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA/Euratom), amb la finalitat de desenvolupar fonts energètiques alternatives al carbó mitjançant la cooperació amb altres socis. Postguerra mundial Creació de la CECA per fiscalitzar acer i carbó bèl·lics.

Tractats de Roma Naixement de la CEE i de la CEEA (Euratom). Acord de Schengen Supressió de fronteres interiors i consagració de la mobilitat. 1994 Primeres iniciatives de cooperació judicial contra ETA i IRA. Després de l'11-S Aprovació de l'euroordre en substitució de l'extradició. Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 4 El projecte de la CEE pretenia construir un autèntic mercat comú.

La seva materialització va exigir dues mesures estructurals decisives: L'expansió de les llibertats comunitàries i l'espai Schengen La cooperació econòmica inicial es va anar ampliant des del transport de mercaderies cap a les quatre llibertats fonamentals de circulació: Llibertat fonamental Àmbit d'aplicació Impacte pràctic Mercaderies Béns i productes manufacturats Eliminació d'aranzels interns i fixació d'un aranzel exterior comú. Serveis Prestació transfronterera d'activitats Possibilitat d'oferir prestacions econòmiques en qualsevol estat membre. Capitals Moviments financers i fons Lliure transferència d'inversions, diners i crèdits a escala comunitària.

Persones Treballadors, estudiants, jubilats i famílies Dret fonamental de mobilitat i residència sense restriccions nacionals. Aquesta obertura va transcendir la dimensió laboral inicial: va culminar amb la construcció de la ciutadania europea, assentada sobre els principis de llibertat, mobilitat i igualtat de tracte. Aquest avanç va adquirir la seva màxima expressió mitjançant l'Acord de Schengen, que va suprimir els controls ordinaris a les fronteres interiors entre els estats signataris. ERROR FREQÜENT Confondre la supressió de controls fronterers de l'Acord de Schengen amb una desregulació total de la seguretat.

Suprimir els controls físics interns no significa renunciar a la vigilància: exigeix obligatòriament mesures compensatòries (cooperació entre jutges i cossos policials) per evitar que els delinqüents s'aprofitin de la lliure circulació. COMPROVA-HO 3 Quina transformació va suposar passar de la lliure circulació de treballadors a la ciutadania europea? Supressió de fronteres interiors per a les mercaderies: es van eliminar completament els aranzels que gravaven els productes en circular entre els països membres. 1 Establiment d'un aranzel duaner comú: es va fixar una tarifa homogènia que gravava uniformement les importacions procedents de tercers països aliens al bloc comunitari.

2 Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 5 Efectes col·laterals: criminalitat transfronterera i necessitat de cooperació penal L'obertura de fronteres interiors va comportar un greu inconvenient col·lateral: les facilitats per al desplaçament de ciutadans també beneficiaven la delinqüència, que utilitzava la mobilitat internacional per evadir la justícia dels seus països d'origen. Per evitar buits d'impunitat, es va fer imprescindible acompanyar l'espai de llibertat amb un espai comú de seguretat i justícia fonamentat en mecanismes compensatoris.

Les primeres iniciatives estructurades de cooperació en seguretat es remunten a l'any 1994, amb l'objectiu prioritari de coordinar la lluita contra el terrorisme organitzat, que en aquella època amenaçava greument països comunitaris mitjançant organitzacions com ETA o l'IRA. Tanmateix, el punt d'inflexió decisiu va tenir lloc arran dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001. Aquest impacte global va obligar la Unió Europea a accelerar la creació d'instruments àgils de cooperació penal i a harmonitzar la persecució de la delinqüència greu amb dimensió transnacional, destacant fenòmens com el tràfic d'éssers humans o el tràfic d'òrgans.

De l'extradició clàssica a l'ordre de detenció europea (euroordre) La resposta judicial més rellevant davant la nova criminalitat transfronterera va ser la creació de l'ordre de detenció europea o euroordre, un mecanisme que permet sol·licitar i executar l'entrega de delinqüents detinguts en un altre estat membre de la Unió Europea. Criteri comparatiu Mecanisme tradicional d'extradició Ordre de detenció europea (euroordre) Naturalesa del procediment Decisió eminentment política i diplomàtica sotmesa a la discrecionalitat dels governs nacionals. Procediment d'entrega exclusivament judicial entre jutjats i tribunals ordinaris.

Agilitat i terminis Molt lent, complex i dependent de complexes autoritzacions administratives estatals. Directe, simplificat, àgil i basat en normes d'assistència processal compartides. Harmonització prèvia Exigia convenis bilaterals d'extradició molt rígids entre cadascun dels estats. Basat en la tipificació comuna de delictes greus transnacionals i penes harmonitzades. Aquest model avançat d'auxili judicial exigeix que els socis comunitaris defineixin amb precisió quines conductes tenen naturalesa transnacional i quins mínims punitius han de comportar, garantint una resposta penal eficaç i homogènia a tot el territori comú.

COMPROVA-HO 4 Quina és la diferència principal entre l'extradició clàssica i l'euroordre pel que fa a l'autoritat decisòria? Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 6 IDEES CLAU La Unió Europea és una associació d'estats independents de base contractual que persegueix objectius compartits mitjançant òrgans que tenen capacitat de control i sanció. La integració va començar en la postguerra amb la CECA per fiscalitzar la producció armamentística d'acer i carbó, seguida de la CEE (mercat comú) i la CEEA (energia nuclear).

El mercat comú es va construir eliminant aranzels interns, fixant un aranzel comú exterior i expandint les quatre llibertats de circulació (mercaderies, capitals, serveis i persones). L'Acord de Schengen va suprimir els controls fronterers interiors, transformant la mobilitat econòmica en ciutadania europea, però creant el risc de delinqüència transfronterera. Per compensar la pèrdua de controls interns, es va intensificar la cooperació penal, culminant arran de l'11 de setembre de 2001 amb la creació de l'euroordre en substitució de l'extradició política tradicional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quin paper van tenir el carbó i l'acer en l'arrencada de la integració europea? 6.

Quines dues mesures aranzelàries van fer possible el mercat comú de la CEE? 7. Per què la supressió de fronteres interiors de Schengen va obligar a crear eines com l'euroordre? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin va ser el propòsit clau de la creació de la CECA després de la Segona Guerra Mundial? 9. Què va exigir França per incorporar-se al projecte econòmic de la Comunitat Econòmica Europea? 10. Quin fet històric va accelerar definitivament la creació de l'euroordre a la Unió Europea?

Crear una policia europea contra el terrorisme a) Implantar immediatament la lliure circulació ciutadana b) Controlar la producció armamentística d'acer i carbó c) Abolir els controls a les fronteres interiors d) L'adhesió immediata de països veïns no europeus a) La creació de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica b) Mantenir els aranzels sobre les mercaderies industrials c) Suprimir de manera immediata les quotes pesqueres d) La implantació inicial de l'aranzel comú a) Les primeres reunions de cooperació de 1994 b) Els atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001 c) La signatura del Tractat de la CECA d) Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 7 11.

En què es diferencia l'euroordre respecte del model tradicional d'extradició internacional? És un tràmit judicial que elimina la decisió política a) S'aplica únicament a la petita delinqüència civil b) Permet denegar entregues sense cap justificació legal c) Requereix l'aprovació prèvia del ministeri d'exteriors d) Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 8 2 Principis generals i Parlament Europeu EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les funcions institucionals regulades al TUE respecte del detall operatiu del TFUE. Explicar el mecanisme de proporcionalitat degressiva i els límits d'escons al Parlament Europeu.

Identificar les competències legislatives, de control polític i consultives atribuïdes a l'eurocambra. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què els ciutadans dels estats membres amb menys població tenen una representació per habitant superior a la dels països més grans al Parlament Europeu? L'arquitectura política de la Unió Europea no reprodueix de forma exacta l'esquema clàssic de divisió de poders d'un estat, sinó que es fonamenta en una dinàmica institucional pròpia regulada directament pels tractats constitutius.

Marc institucional de la UE 2 Principis generals i Parlament Europeu 3 Consell Europeu, Consell de la UE i Comissió Europea Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 9 ESQUEMA Estructura del marc institucional i Parlament Europeu 1. El marc institucional comú i els seus principis rectors L'engranatge de la Unió es basa en dues normes fonamentals amb funcions complementàries: el Tractat de la Unió Europea (TUE), que estableix els objectius generals, els principis i la configuració institucional; i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), que desplega el funcionament pràctic, les competències materials i els procediments operatius.

L'article 13 del Tractat de la Unió Europea (TUE) defineix el marc institucional de la Unió, el qual comprèn set institucions principals amb legitimitats diferenciades: Institució Funció principal Subjecte o interès representat Parlament Europeu Poder legislatiu i pressupostari compartit; control polític La ciutadania de la Unió Consell Europeu Fixació d'orientacions i prioritats polítiques generals Els estats membres (caps d'Estat o de govern) Consell de la UE Legislació i pressupost compartits amb el Parlament Els estats membres (governs nacionals) Comissió Europea Iniciativa legislativa, execució i vigilància del dret L'interès general de la Unió Tribunal de Justícia Interpretació i aplicació uniforme de l'ordenament jurídic L'interès general de la Unió Bases jurídiques i principis Arts.

13 TUE i 14 TUE Tractats constitutius TUE principis i TFUE funcionament Principis rectors Unitat institucional i equilibri poders Parlament Europeu Representació directa de la ciutadania Composició i elecció 720 escons, regressiva, Acta 1976 Estructura interna Presidència, comissions i seus Funcions principals Legislació, pressupost i art.

234 TFUE Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 10 Institució Funció principal Subjecte o interès representat Banc Central Europeu Gestió de la política monetària comunitària L'interès general de la Unió Tribunal de Comptes Fiscalització financera i auditoria dels fons comunitaris L'interès general de la Unió Aquest entramat es complementa amb òrgans consultius que incorporen perspectives especialitzades: el Comitè Econòmic i Social Europeu (interlocutors socials, patronal i sindicats) i el Comitè de les Regions (ens locals i regionals).

A més, operen més de 40 agències especialitzades que aporten suport tècnic a polítiques sectorials concretes, com Europol (vegeu «Cooperació policial, judicial i fonts del dret de l'ELSJ») o l'Agència Europea de Medi Ambient. El funcionament global d'aquestes estructures es regeix per una sèrie de principis comuns que en garanteixen l'eficàcia: Unitat institucional: totes les institucions treballen dins d'un marc jurídic únic derivat dels tractats per evitar duplicitats i assegurar una veu coherent de la Unió. Separació i equilibri de poders: cap institució concentra de manera exclusiva una potestat estatal; la funció legislativa està compartida i sotmesa a contrapesos mutus.

Combinació d'elements supranacionals i intergovernamentals: conviuen decisions adoptades per consens entre governs estatals amb d'altres aprovades per majories en instàncies independents. Autonomia institucional: cada organisme compta amb independència organitzativa i funcional respecte dels altres, sempre circumscrit a les competències atribuïdes pels tractats. Participació ciutadana indirecta: a través del sufragi directe cap al Parlament s'incideix sobre les prioritats normatives i executives de la Unió. Coherència amb el dret de la UE: tota actuació ha de respectar escrupolosament els tractats sota la tutela del Tribunal de Justícia.

Flexibilitat i adaptació: el disseny institucional ha evolucionat amb successives reformes dels tractats davant noves necessitats polítiques i ampliacions territorials. COMPROVA-HO 13 Quina distinció fonamental existeix entre els interessos que representen el Consell de la UE i la Comissió Europea? 2. Naturalesa, composició i règim electoral del Parlament Europeu D'acord amb l'article 14 del TUE, el Parlament Europeu és l'òrgan que encarna directament la representació democràtica dels ciutadans comunitaris. El Parlament Europeu s'elegeix cada 5 anys per sufragi universal, directe i secret.

Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 11 ERROR FREQÜENT Creure que les eleccions al Parlament Europeu es regeixen íntegrament per un codi electoral uniforme europeu. Tot i l'existència de principis comuns, no hi ha una llei electoral comunitària única: coexisteixen l'Acta Electoral de 1976 (reformada el 2018) amb la normativa interna de cada estat membre en aspectes clau com l'edat de vot, les circumscripcions o el vot obligatori.

El règim electoral combina un marc comú amb particularitats estatals: Principis comuns de l'Acta de 1976 (reforma de 2018): obligatorietat de sistemes de representació proporcional, un llindar electoral nacional que no pot superar mai el 5 % dels vots vàlids i garantia del dret de sufragi passiu a qualsevol ciutadà resident a un altre país membre. S'admet el vot electrònic, per correu o anticipat segons modalitats nacionals. Diversitat estatal: la majoria dels membres empren circumscripció única estatal, però estats com Itàlia, Bèlgica, Irlanda i Polònia es divideixen en diverses circumscripcions.

L'edat d'adquisició del sufragi actiu se situa habitualment als 18 anys, amb excepcions menors (com Grècia, Àustria o Malta), i el vot és obligatori només en determinats ordenaments (Bèlgica, Grècia, Luxemburg, Xipre i Bulgària). Pel que fa al repartiment d'escons, s'aplica el principi de proporcionalitat degressiva: els països amb menys població tenen més diputats per habitant que els estats més populosos. El marc jurídic imposa que cada estat membre disposa d'un mínim de 6 eurodiputats i un màxim de 96 al Parlament Europeu.

Inicialment fixat en 750 representants més la Presidència, el nombre va baixar a 705 després del Brexit (31/01/2020) i el Parlament Europeu compta amb 720 eurodiputats per a la legislatura 2024- 2025. COMPROVA-HO 14 Quina implicació pràctica té el principi de proporcionalitat degressiva en el valor del vot a escala europea? 3. Estructura orgànica interna i seus de treball L'organització interna del Parlament reflecteix el seu pluralisme polític i territorials mitjançant diversos òrgans de direcció i espais de deliberació: Presidència: elegida entre els eurodiputats per majoria absoluta dels vots vàlids per a un període de dos anys i mig (presidida actualment per Roberta Metsola).

Mesa del Parlament: formada pel president, 14 vicepresidents i 5 qüestors (aquests últims amb veu però sense vot). Coordina assumptes administratius, econòmics i de condicions laborals dels parlamentaris. Conferència de Presidents: reuneix el president del Parlament i els líders dels grups polítics per ordenar els debats i el calendari. Conferència de Presidents de Comissions i de Delegacions: òrgans encarregats de coordinar l'activitat tècnica de les respectives comissions i delegacions exteriors. Comissions parlamentàries: poden ser permanents o temporals, generals o especials.

Reuneixen els diputats buscant un equilibri entre nacionalitats i ideologies per preparar els textos legislatius Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 12 abans de la seva votació en plenari. Un diputat pot integrar més d'una comissió. Comissió de Peticions (PETI): sorgida del Tractat de Maastricht, permet a qualsevol ciutadà formular queixes o peticions sobre afers que pertanyin a les competències de la UE, verificant-ne l'admissibilitat i tramitant els informes corresponents.

El funcionament operatiu del Parlament es divideix en tres seus oficials: els plenaris ordinaris se celebren mensualment a Estrasburg (de dilluns a dijous, excepte a l'agost); les sessions plenàries addicionals i les reunions de comissions es desenvolupen a Brussel·les; i la Secretaria General i els serveis administratius estan ubicats a Luxemburg. COMPROVA-HO 15 Quin mecanisme posa el Tractat de Maastricht a disposició de la ciutadania davant del Parlament per expressar greuges en matèries comunitàries? 4.

Funcions essencials del Parlament Europeu L'abast funcional del Parlament s'agrupa en cinc àmbits principals: Funció legislativa i pressupostària: s'exerceix en peu d'igualtat amb el Consell de la UE en el procediment legislatiu ordinari. El Parlament no té iniciativa legislativa directa exclusiva, però pot sol·licitar formalment a la Comissió Europea que elabori determinades propostes mitjançant la majoria dels seus membres. 1 Funció de control polític: supervisa les activitats de la resta d'òrgans de la Unió. Dins d'aquest àmbit destaca la potestat d'exigir responsabilitat col·lectiva a l'executiu comunitari mitjançant una moció de censura.

La moció de censura del Parlament Europeu contra la Comissió Europea està regulada a l'article 234 del TFUE. 2 Funció d'investidura i designació: intervé directament en el nomenament d'alts càrrecs de la Unió, incloent-hi l'elecció del president de la Comissió Europea, la conformació del col·legi de comissaris, el Defensor del Poble Europeu, els membres del Tribunal de Comptes Europeu i els integrants del Comitè Executiu del Banc Central Europeu. 3 Funció consultiva: el Consell té l'obligació de recollir el criteri del Parlament abans d'adoptar certes decisions normatives o procedir a determinats nomenaments.

4 Funció de representació ciutadana: canalitza de manera continuada les demandes dels administrats mitjançant el diàleg institucional i la feina de la Comissió PETI. 5 Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 13 Esquema de les fases del procediment legislatiu ordinari de la UE. IDEES CLAU L'article 13 del TUE estableix el marc institucional comunitari format per set institucions fonamentals amb rols clarament diferenciats. El repartiment d'escons al Parlament Europeu segueix el criteri de proporcionalitat degressiva, amb un mínim de 6 i un màxim de 96 eurodiputats per estat, assolint els 720 membres per al cicle 2024-2025.

No hi ha una única llei electoral europea; coexisteixen les regles generals de l'Acta de 1976 reformada el 2018 amb les disposicions nacionals dels estats membres. El Parlament exerceix la funció legislativa i pressupostària conjuntament amb el Consell de la UE i supervisa políticament la Comissió mitjançant mecanismes com la moció de censura regulada a l'art. 234 TFUE. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quin article dels tractats regula la facultat del Parlament Europeu de fer caure la Comissió Europea mitjançant una moció de censura? 17. Quina és la distribució de les seus de treball del Parlament Europeu entre Estrasburg, Brussel·les i Luxemburg?

Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 14 MARC INSTITUCIONAL DE LA UE 3 Consell Europeu, Consell de la UE i Comissió Europea EN ACABAR SABRÀS Distingir el Consell Europeu del Consell de la Unió Europea segons la seva naturalesa i funcions. Calcular els llindars requerits per a la majoria qualificada al Consell de la UE. Explicar les competències executives i la iniciativa legislativa de la Comissió Europea. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Com pot aprovar lleis la Unió Europea evitant que els estats més poblats imposin sempre la seva voluntat sobre els petits?

El Consell Europeu: impuls estratègic i lideratge polític El Consell Europeu és la institució que defineix les prioritats i línies mestres de la Unió Europea (art. 15 del Tractat de la Unió Europea, vegeu «Marc institucional de la UE — Principis generals i Parlament Europeu»). No té competències legislatives pròpiament dites, sinó que actua com a motor polític d'orientació general i guia dels projectes estratègics comunitaris. Està integrat pels caps d'Estat o de Govern dels 27 estats membres, acompanyats pel seu propi President i per la persona titular de la presidència de la Comissió Europea.

L'Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat també pren part en les reunions. A més, qui presideix el Parlament Europeu hi intervé amb caràcter introductori a l'inici dels debats. Aquesta institució celebra trobades com a mínim quatre vegades a l'any, conegudes formalment com a cimeres europees, sense perjudici de convocatòries extraordinàries en moments de crisi. Les resolucions s'assoleixen habitualment mitjançant consens general, reservant la majoria qualificada per a actes concrets com determinades designacions institucionals.

DEFINICIÓ L'Agenda Estratègica és el document quinquennal adoptat pel Consell Europeu per sincronitzar prioritats amb els mandats de les institucions de la UE. Fixa objectius nuclears (com la transició verda i digital, la seguretat o el model migratori) i alinea la tasca de la Comissió Europea, del Parlament Europeu i del Consell de la UE. La Presidència permanent del Consell Europeu té un mandat de dos anys i mig, renovable un sol cop. Aquest càrrec comporta incompatibilitat absoluta amb qualsevol mandat estatal.

S'encarrega de dirigir les sessions, preparar els debats, bastir consensos entre els socis comunitaris i garantir la representació internacional de la Unió en assumptes de política exterior comuna. Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 15 COMPROVA-HO 19 Quina diferència fonamental separa la funció del Consell Europeu del procediment legislatiu ordinari? El Consell de la Unió Europea: naturalesa, estructura i presidències El Consell de la Unió Europea (denominat tradicionalment Consell de Ministres) representa directament els interessos dels governs dels estats membres en el poder decisori de la UE.

Com a col·legislador, negocia i aprova normes i pressupostos juntament amb el Parlament Europeu, autoritza a la Comissió a negociar acords internacionals que després ratifica, i coordina polítiques econòmiques, socials i de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).

No és un òrgan de membres fixes, sinó que es congrega en 10 formacions temàtiques diferents segons la matèria a tractar: Afers generals Afers exteriors Assumptes econòmics i financers Justícia i afers d'interior Ocupació, política social, salut i consum Competitivitat (indústria, recerca i energia) Transports, telecomunicacions i energia Agricultura i pesca Medi ambient Educació, cultura, joventut i esports L'engranatge del Consell funciona en tres nivells jeràrquics de presa de decisions: La gestió del Consell de la UE s'articula mitjançant un sistema de presidència rotatòria cada sis mesos entre els estats membres, agrupats en trios de presidències consecutives per garantir continuïtat durant divuit mesos.

L'Estat que assumeix el torn estableix l'agenda, condueix els debats i lidera la coordinació amb el COREPER. L'única excepció és la formació d'Afers Exteriors, que no rota i roman presidida de manera fixa per l'Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. Grups de treball tècnics: al voltant de 200 comitès integrats per funcionaris especialitzats que analitzen i preparen els informes tècnics inicials. 1 Comitè de Representants Permanents (COREPER): reuneix els ambaixadors dels estats membres a Brussel·les per negociar i forjar acords previs abans de la reunió ministerial.

2 Nivell ministerial: format pel representant ministerial competent de cadascun dels estats membres (o autoritats subestatals delegades quan ho permet el dret intern de l'Estat), on s'adopta formalment la decisió. 3 Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 16 ESQUEMA Estructura piramidal del Consell de la UE COMPROVA-HO 20 Per què la formació d'Afers Exteriors del Consell no segueix el sistema rotatori de presidència semestral? Règim de votacions al Consell de la UE El Consell de la UE disposa de tres procediments per aprovar les seves decisions segons el precepte aplicable dels tractats: Majoria simple: requereix el suport de 14 estats membres sobre 27.

S'aplica a qüestions purament administratives o procedimentals. Unanimitat: atorga dret de veto a cada soci estatal. Reservada a qüestions d'especial transcendència com la fiscalitat, la cooperació penal, la seguretat social o la PESC. Majoria qualificada (art. 16 TUE): és el mètode habitual que s'aplica a prop del 80 % de la producció normativa. DEFINICIÓ La majoria qualificada exigeix una doble condició simultània: el vot afirmatiu d'almenys el 55 % dels estats membres (és a dir, un mínim de 15 de 27 socis) que representin conjuntament un mínim del 65 % de la població total de la Unió Europea.

ERROR FREQÜENT Confondre el Consell Europeu amb el Consell de la Unió Europea és una de les errades més penalitzades en els exàmens. El Consell Europeu reuneix caps d'Estat o de Govern per orientar políticament i no fa lleis. El Consell de la UE reuneix ministres per sectors i aprova normes vinculants amb el Parlament Europeu. Criteri Consell Europeu Consell de la UE (Consell de Ministres) Moció i naturalesa Òrgan d'impuls i orientació política general (art. 15 TUE). Òrgan legislatiu i pressupostari compartit amb el Parlament. Composició Caps d'Estat o de Govern + Presidència pròpia + Presidència Comissió. Un ministre representant per cada Estat segons l'àmbit temàtic (10 formacions).

Consell de la UE Nivell ministerial decisori formal COREPER Ambaixadors permanents preparant acords Grups de treball Funcionaris analitzant contingut tècnic Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 17 Criteri Consell Europeu Consell de la UE (Consell de Ministres) Presidència Permanent per dos anys i mig (renovable una vegada). Rotatòria semestral per trios d'estats (excepte Afers Exteriors). Capacitat normativa No legisla ni vota actes jurídics generals. Adopta reglaments, directives i decisions legals. Mètode decisió Principalment consens. Majoria qualificada (regla general: 55 % estats i 65 % població), unanimitat o majoria simple.

COMPROVA-HO 21 Quins dos requisits formen la regla de doble clau per a la majoria qualificada al Consell de la UE? La Comissió Europea: òrgan executiu i interès general La Comissió Europea encarna el poder executiu comunitari i actua com a 'govern' de la UE. La seva missió essencial consisteix a protegir i promoure l'interès comú europeu amb total independència dels governs dels estats membres, dels quals no pot rebre instruccions. Està integrada per un Col·legi de 27 comissaris (un membre per cada país de la Unió) amb un mandat de cinc anys coincident amb la legislatura del Parlament Europeu.

El seu treball es regeix pel principi de col·legialitat, pel qual tots els comissaris participen amb igualtat en les resolucions, responen de forma conjunta i col·lectiva dels acords adoptats, i aproven els actes per majoria absoluta dels seus membres. Pel que fa a les seves atribucions, la Comissió exerceix el monopoli de la iniciativa legislativa exclusiva (és l'única entitat que pot redactar i presentar propostes legislatives que després negociaran el Parlament i el Consell), gestiona el pressupost i els programes financers, i ostenta la representació comercial i internacional comunitària.

Així mateix, és la guardiana dels Tractats: supervisa l'aplicació correcta del dret comunitari i pot incoar un procediment d'infracció contra els estats infractors, que pot concloure davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Proposta de Presidència: el Consell Europeu proposa un candidat o candidata a la presidència de la Comissió tenint en compte els resultats electorals al Parlament Europeu. 1 Elecció pel Parlament: la cambra parlamentària aprova o rebutja aquesta presidència per majoria absoluta. 2 Assignació de carteres: la presidència electa escull l'equip a partir de les propostes dels estats membres i reparteix les àrees polítiques sectorials.

3 Audiències parlamentàries: els candidats a comissaris compareixen davant les comissions del Parlament per exposar competències i sotmetre's a control. 4 Investidura col·lectiva: el Parlament Europeu vota el Col·legi sencer en bloc abans que el Consell Europeu formalitzi el nomenament definitiu. 5 Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 18 Esquema del triangle institucional que regeix la presa de decisions europea. IDEES CLAU El Consell Europeu marca el rumb i les prioritats polítiques a través de cimeres d'almenys quatre sessions anuals i l'Agenda Estratègica quinquennal, sense potestat per legislar.

El Consell de la Unió Europea exerceix la funció legislativa i pressupostària sectorial mitjançant 10 formacions ministerials recolzades pel COREPER i els grups de treball tècnics. La presidència del Consell rota cada sis mesos organitzada en trios de països, tret d'Afers Exteriors, reservada a l'Alt Representant. La majoria qualificada (art. 16 TUE) demana el vot afirmatiu del 55 % dels estats membres (mínim 15) que sumin el 65 % de la població comunitària. La Comissió Europea actua amb independència sota el principi de col·legialitat, ostenta la iniciativa legislativa exclusiva i vigila el compliment del dret com a guardiana dels Tractats. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22.

Quin paper tenen els grups de treball i el COREPER en l'engranatge del Consell de la UE? 23. Quina diferència regeix l'exercici del càrrec entre un ministre al Consell de la UE i un membre de la Comissió Europea? Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 19 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin és el nombre d'eurodiputats fixat per a la legislatura 2024-2025? 25. Quin límit electoral màxim permet l'Acta de 1976 reformada el 2018 per atribuir escons? 26. Quina franja d'escons per estat membre imposa el criteri de proporcionalitat degressiva? 27. Quants anys dura el mandat de la Presidència del Parlament Europeu? 28.

Quina institució exerceix el dret exclusiu de presentar noves propostes legislatives a la UE? 29. Quins llindars exigeix la majoria qualificada de doble clau al Consell de la UE? 30. Quina formació del Consell de la UE queda exclosa de la presidència rotatòria semestral? 31. Com responen els comissaris de les decisions segons el principi de col·legialitat?

720 eurodiputats a) 751 eurodiputats b) 705 eurodiputats c) 750 eurodiputats d) Un límit del 3 % a) No s'admet cap llindar b) Un límit del 10 % c) Un límit del 5 % d) Entre 6 i 96 a) Entre 10 i 90 b) Entre 5 i 100 c) Entre 6 i 75 d) 5 anys complets a) 4 anys renovables b) 2 anys i mig c) 1 any rotatori d) La Comissió Europea a) El Consell Europeu b) El Parlament Europeu c) El Consell de la UE d) Dos terços dels estats membres a) 50% d'estats i 50% de ciutadans b) 65% d'estats i 55% de població c) 55% d'estats i 65% de població d) Afers Generals a) Afers Exteriors b) Justícia i Afers d'Interior c) Assumptes Econòmics i Financers d) Individualment per cada ministeri a) De manera solidària i conjunta b) Només respon la presidència c) Segons el país d'origen d) Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 20 4 L'ELSJ: Fronteres, immigració i polítiques d'asil a la UE EN ACABAR SABRÀS Distingir el fonament competencial compartit de l'art.

67 TFUE i el paper de Frontex. Diferenciar jurídicament el tràfic il·lícit de migrants de la tracta d'éssers humans. Comparar les respostes comunitàries d'asil donades a les crisis de Síria i d'Ucraïna. Explicar la doctrina del TJUE sobre la Directiva de retorn i la seva incidència a Espanya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Pot un estat de la UE sancionar una persona en situació irregular únicament amb una multa econòmica i permetre que es quedi? L'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia constitueix una de les fites més ambicioses de la integració comunitària.

El seu règim jurídic bàsic està fixat en l'article 67 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), el qual estableix que la Unió constitueix un espai comú sense fronteres interiors on es garanteix la plena protecció dels drets fonamentals. ESQUEMA Estructura de l'ELSJ: Fronteres, immigració i asil En aquesta matèria, l'exercici competencial és de naturalesa compartida entre la UE i els Estats membres. Això implica que coexisteixen regles comunes amb àmbits en què els països mantenen capacitat normativa aïllada.

Aquesta dualitat sol originar tensions pràctiques; per exemple, mentre alguns governs sol·liciten un desplegament intensiu de l'agència Frontex a les seves demarcacions, d'altres rebutgen la seva presència per protegir la sobirania nacional. Marc jurídic general Art. 67 TFUE i competències compartides Fronteres exteriors Gestió integrada coordinada per Frontex Lluita contra delictes Diferenciació entre tràfic i tracta Règim d'asil Criteris comuns i primer país d'entrada Gestió de crisis Síria (externalització) vs.

Ucraïna (protecció temporal) Política de retorn Directiva de retorn i primacia sobre la llei nacional Tercers països i trànsit Acords exteriors i Nou Pacte de Migració Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 21 Control de fronteres exteriors i el paper de Frontex La supressió dels controls a les fronteres interiors, heretada del desenvolupament històric de l'espai Schengen (vegeu «Orígens i evolució de la integració europea fins a l'ELSJ»), exigeix reforçar la vigilància del perímetre exterior comú. La gestió integrada d'aquestes fronteres recau de manera primordial sobre l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex).

Aquesta agència comunitària coordina les operacions conjuntes dels Estats membres per vigilar els accessos terrestres i marítims. Entre les seves tasques essencials destaca la detecció d'entrades no permeses i el combat frontal contra les xarxes delictives que operen al perímetre comunitari. Des del punt de vista terminològic i jurídic, cal recordar que les persones no són il·legals: la situació irregular és exclusivament la condició administrativa d'haver accedit o romàs sense el permís preceptiu. Diferència jurídica: tràfic il·lícit vs.

tracta de persones Dins les actuacions operatives de Frontex i dels cossos policials, cal no confondre dos fenòmens delictius que presenten una naturalesa jurídica completament oposada: Concepte Consentiment Finalitat principal Objecte jurídic Tràfic il·lícit de persones (smuggling) Hi ha acord de la persona migrant amb la xarxa Creuar de manera clandestina una frontera a canvi d'un preu econòmic Infracció contra l'ordre migratori de l'Estat Tracta d'éssers humans (trafficking) No hi ha consentiment lliure (s'obté amb coacció, violència o engany) Explotació continuada de la víctima (laboral, sexual, etc.) Vulneració greu i continuada dels drets humans individuals COMPROVA-HO 33 Quina és la diferència jurídica essencial entre el tràfic il·lícit de migrants i la tracta d'éssers humans?

La política comuna d'asil i la disparitat de respostes La Unió Europea ha articulat una normativa harmonitzada que fixa criteris comuns per tramitar i resoldre les peticions de protecció internacional. Aquest sistema es recolza formalment en el principi de solidaritat interestatal, concebut perquè els països comparteixin de manera equitativa la responsabilitat d'acollida. No obstant això, la regla tradicional que obliga a sol·licitar l'asil al primer país d'entrada ha sobrecarregat de manera desproporcionada els estats de la riba mediterrània, fet que va provocar el col·lapse del sistema d'acollida de Grècia durant crisis recents.

Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 22 Crisi de refugiats Instrument aplicat Mecanisme d'actuació Impacte en drets Refugiats sirians Externalització i acord internacional Acollida de més d'un milió de persones per part de Turquia a canvi de fons de la UE Falta de solidaritat interna i externalització de la protecció Refugiats d'Ucraïna Directiva de Protecció Temporal Més de dos milions de desplaçats cap a Polònia amb visat temporal de tres mesos per triar destinació Resposta ràpida i protecció efectiva de drets fonamentals Aquesta marcada discrepància ha posat sobre la taula l'existència d'un cert doble estàndard comunitari segons l'origen de la crisi humanitària.

COMPROVA-HO 34 Per què el principi del primer país d'entrada va generar el col·lapse de Grècia? La política de retorn i el conflicte normatiu a Espanya Pel que fa als estrangers que es troben en situació irregular, la legislació europea fixa com a eina central la Directiva de retorn. La finalitat d'aquesta norma és garantir la sortida del territori comunitari mitjançant procediments clars d'expulsió. La seva execució real presenta grans obstacles administratius, en especial quan no és possible acreditar la identitat, la nacionalitat o el país d'origen de la persona.

A més, des de la perspectiva dels drets fonamentals, s'han denunciat situacions desproporcionades d'incomunicació o privació de llibertat per infraccions merament administratives. ERROR FREQÜENT Creure que la mera estada irregular a Espanya pot sancionar-se amb una simple multa sense acordar l'expulsió. La Llei d'Estrangeria preveia inicialment la sanció econòmica preferent amb termini per regularitzar, però el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va determinar la primacia de la Directiva de retorn de la UE: la situació d'irregularitat exigeix dictar resolució d'expulsió, obligant a reformar la pràctica i la legislació espanyola.

Tercers països segurs, trànsit i el nou Pacte de Migració Davant la dificultat d'executar els retorns als estats d'origen, la UE i els seus membres han formalitzat acords amb tercers països que actuen com a barrera d'acollida o retorn a canvi de cooperació econòmica. Aquesta estratègia topa amb fortes contradiccions jurídiques: El concepte de país segur: La UE exigeix que els retorns es facin a territoris que respectin els drets humans, però es tanquen pactes bilaterals amb estats com Líbia o convenis d'Espanya amb tercers països on aquest estàndard no és real.

La contradicció de Turquia: Les institucions europees li demanen reformes estructurals en llibertats civils per accedir a la UE, però simultàniament la reconeixen com a país apte per rebre milions de refugiats. Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 23 El nou Pacte Europeu de Migració i Asil: Introdueix un canvi de criteri decisiu, ja que permetrà retornar la persona directament al país de trànsit sense necessitat d'avaluar si aquest compleix estrictament totes les garanties d'un estat segur. IDEES CLAU L'article 67 TFUE estableix l'ELSJ com un espai de competència compartida sense controls interiors.

Frontex coordina la gestió de les fronteres exteriors i lluita contra el tràfic i la tracta. El tràfic il·lícit (smuggling) compta amb consentiment pagat; la tracta (trafficking) sotmet la víctima a explotació forçada. La Directiva de Protecció Temporal va donar resposta immediata als desplaçats ucraïnesos, a diferència de l'externalització viscuda amb la crisi de Síria. La Directiva de retorn imposa l'expulsió davant la irregularitat, desplaçant el règim de multes espanyol per decisió del TJUE. El nou Pacte Europeu de Migració i Asil facilita el retorn al país de trànsit sense exigir que sigui país segur. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35.

Com va resoldre el TJUE la contradicció entre la Directiva de retorn i la Llei d'Estrangeria espanyola? 36. Quin canvi de criteri introdueix el nou Pacte Europeu de Migració i Asil respecte a les devolucions? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Quin article del TFUE recull els objectius de l'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia? 38. Quina característica distingeix principalment la tracta d'éssers humans del tràfic il·lícit?

L'article 2 TUE a) L'article 67 TFUE b) L'article 100 TUE c) L'article 16 TFUE d) El pagament acordat voluntàriament pel trasllat a) La manca d'intervenció de grups delictius b) L'explotació forçada de la persona víctima c) L'absència de pas per una frontera d) Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 24 39. Quin mecanisme va aprovar la UE per respondre a la fugida massiva provocada per la guerra a Ucraïna? 40. Segons la Directiva de retorn de la UE, quina és la conseqüència general de l'estada irregular? 5 Cooperació policial, judicial i fonts del dret de l'ELSJ EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions respectives d'Europol, Eurojust i la Fiscalia Europea (EPPO).

Explicar l'abast i els límits materials de competència de la Fiscalia Europea. Diferenciar els efectes jurídics dels reglaments, les directives i les decisions comunitàries. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Si un jutge d'un país de la UE dicta una sentència de divorci o una condemna penal, cal repetir el judici perquè tingui efecte en un altre estat membre? L'equilibri entre seguretat i drets fonamentals La construcció de l'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia persegueix assolir un alt grau de protecció ciutadana sense vulnerar les llibertats individuals.

Aquest binomi genera una tensió constant: determinades mesures policials o judicials de prevenció i control poden implicar ingerències directes sobre drets bàsics. Per aquesta raó, la seguretat comuna s'articula mitjançant la lluita contra el crim organitzat, la prevenció del racisme i la xenofòbia, i l'enfortiment de la cooperació operativa entre estats membres. COMPROVA-HO 42 Quina tensió bàsica defineix l'acció de la Unió Europea dins l'àmbit de la seguretat interior?

La sanció econòmica de caràcter administratiu a) L'acord financer de contenció externa b) La clàusula del primer país d'entrada c) La Directiva de Protecció Temporal d) L'emissió d'una resolució d'expulsió a) La regularització automàtica en tres mesos b) El pagament obligatori d'una multa econòmica c) El confinament indefinit en frontera exterior d) Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 25 Cooperació policial i judicial: Europol, Eurojust i la Fiscalia Europea La resposta institucional contra la delinqüència transnacional compta amb organismes especialitzats segons la fase d'actuació i la matèria d'investigació: Europol: Nascuda originàriament en l'àmbit de la cooperació intergovernamental, és l'agència policial de la Unió.

Integra representants de cada estat membre i actua com a centre d'informació estratègica i anàlisi d'intel·ligència policial davant fenòmens greus com el terrorisme o el crim organitzat. No disposa de policia pròpia sobre el terreny amb capacitat executiva autònoma: depèn de les dades subministrades pels estats membres, que de vegades transfereixen informació fragmentària. Eurojust: És l'agència de cooperació judicial que actua en paral·lel a la policia. El seu propòsit és coordinar jutges, fiscals i autoritats policials nacionals en procediments penals transfronterers, garantint coherència en les actuacions que involucren diversos sistemes jurídics alhora.

Fiscalia Europea (EPPO): Òrgan judicial independent amb capacitat directa d'investigació i persecució penal. A diferència d'Eurojust, té facultats processals pròpies, tot i que circumscrites a un àmbit molt determinat i sense la participació de la totalitat dels estats membres. ERROR FREQÜENT Atribuir a la Fiscalia Europea (EPPO) competències penals universals per investigar qualsevol delicte greu a la UE. L'EPPO únicament té potestat per investigar i acusar en delictes que perjudiquin els interessos financers de la Unió Europea (frau comunitari, malversació de fons europeus o corrupció en contractes públics finançats amb diners de la UE).

Organisme Naturalesa Àmbit funcional Facultats operatives Europol Agència policial Terrorisme, crim organitzat i delictes greus Anàlisi estratègica, intel·ligència policial i suport informatiu Eurojust Agència judicial Processos penals transfronterers generals Coordinació d'actuacions entre jutges i fiscals nacionals EPPO Òrgan judicial de persecució Infraccions contra els interessos financers de la UE Investigació directa i exercici de l'acció penal als tribunals nacionals Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 26 ESQUEMA Organismes de cooperació en l'ELSJ COMPROVA-HO 43 Quina diferència funcional existeix entre l'activitat d'Eurojust i la d'Europol?

La cooperació judicial i el reconeixement mutu La cooperació judicial dins la Unió Europea abasta tant l'àmbit civil com el penal i l'administratiu, amb la finalitat de fer efectiva la tutela judicial. El pilar vertebrador d'aquest espai és el principi de reconeixement mutu de resolucions judicials: una decisió adoptada per un tribunal competent d'un estat membre ha de ser acceptada i executada directament a la resta d'estats membres sense necessitat de nous procediments de revisió de fons. Això permet que resolucions en matèria de divorcis, acords d'adopció o condemnes penals tinguin plena validesa a qualsevol altre territori de la Unió.

Instruments jurídics aplicats a l'ELSJ Les institucions comunitàries (vegeu «Marc institucional de la UE — Consell Europeu, Consell de la UE i Comissió Europea») despleguen les polítiques de justícia i seguretat mitjançant tres tipus d'actes jurídics: Reglament: Acte legislatiu d'abast general i aplicació directa. Crea obligacions jurídiques immediates des de la seva publicació o entrada en vigor, sense requerir cap intervenció dels parlaments estatals. Cap norma estatal interna no pot contradir el contingut d'un reglament comunitari.

Directiva: Acte que vincula els estats quant a un objectiu o resultat determinat, deixant llibertat a les autoritats nacionals sobre la forma i els mitjans d'assoliment. Exigeix una tasca de transposició a l'ordenament intern. Amb caràcter garantista, l'aplicació d'una directiva mai no pot empitjorar la situació jurídica prèvia d'un particular. Decisió: Instrument de caràcter individual que s'adreça a destinataris concrets (un o diversos estats membres determinats) i desplega efectes vinculants directes sobre el seu ordenament jurídic.

Cooperació policial Intel·ligència i estratègia operativa Europol Anàlisi d'informació i suport policial Cooperació judicial Processos civils, penals i acusació Eurojust Coordinació de jutges i fiscals Fiscalia Europea (EPPO) Persecució del frau financer comunitari Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 27 COMPROVA-HO 44 Per què un estat membre no pot aprovar una llei interna que contradigui un reglament de la UE? IDEES CLAU L'ELSJ equilibra la seguretat ciutadana i la persecució del crim amb la salvaguarda indispensable dels drets fonamentals. Europol gestiona la intel·ligència i coordinació policial, mentre que Eurojust sincronitza l'activitat de jutges i fiscals.

La Fiscalia Europea (EPPO) investiga directament i acusa davant tribunals en delictes que afecten el patrimoni i interessos financers de la UE. El principi de reconeixement mutu assegura que resolucions civils i penals dictades en un estat s'executin arreu de la Unió. Els reglaments són directament aplicables als estats, mentre que les directives fixen objectius que necessiten transposició legal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 45. En quins delictes concrets pot intervenir la Fiscalia Europea (EPPO)? 46. Quina distinció essencial hi ha entre l'eficàcia d'un reglament i la d'una directiva comunitària? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 47.

Quina tasca principal defineix l'activitat d'Europol? 48. Quina d'aquestes funcions correspon exclusivament a Eurojust? Executar penes de presó en l'àmbit europeu a) Analitzar i canalitzar intel·ligència policial entre estats b) Transposar directives de seguretat pública c) Jutjar directament organitzacions criminals internacionals d) Coordinar magistrats i fiscals en investigacions transfrontereres a) Vigilar les fronteres marítimes exteriors b) Substituir les policies judicials dels estats c) Redactar reglaments comunitaris d'aplicació directa d) Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 28 49. Quin és l'àmbit material de competència de la Fiscalia Europea (EPPO)? 50.

Quina característica distingeix el reglament com a font del dret comunitari? 6 Resum per repassar Orígens i evolució de la integració europea fins a l'ELSJ Concepte Definició resumida CECA Primera comunitat europea, creada per sotmetre la producció d'acer i carbó a un control compartit i impedir el rearmament bèl·lic unilateral. Mercat comú (CEE) Espai econòmic integrat basat en l'eliminació d'aranzels interns, un aranzel duaner exterior comú i les quatre llibertats de circulació. Acord de Schengen Tractat que suprimeix els controls fronterers interiors ordinaris i estén la lliure circulació laboral a tota la ciutadania europea.

Euroordre Mecanisme d'entrega ràpida de persones encausades o condemnades basat en la cooperació judicial directa que substitueix la decisió política de l'extradició. Marc institucional de la Unió Europea Institució o òrgan Funció essencial i representació Parlament Europeu Representa la ciutadania de la UE, exerceix el poder legislatiu i pressupostari amb el Consell de la UE i controla políticament la Comissió. Consell Europeu Reuneix els caps d'Estat o de govern per fixar les prioritats polítiques estratègiques de la Unió, sense exercir potestats legislatives.

Consell de la UE Representa els governs estatals mitjançant 10 formacions ministerials i aprova lleis i pressupostos conjuntament amb el Parlament. COREPER Comitè de representants permanents (ambaixadors) a Brussel·les que prepara els treballs i forja acords previs a les decisions del Consell.

Tots els crims greus comesos a la UE a) Infraccions contra interessos financers de la Unió b) Delictes de trànsit i faltes administratives transfrontereres c) Resolucions de divorci i tutela d'adopcions d) Té abast general i aplicació directa immediata a) Només s'adreça a ciutadans a títol individual b) Requereix transposició prèvia pel parlament estatal c) No vincula en els mitjans per assolir objectius d) Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 29 Institució o òrgan Funció essencial i representació Comissió Europea Òrgan executiu col·legiat i independent que defensa l'interès general, ostenta la iniciativa legislativa exclusiva i actua com a guardiana dels Tractats.

Majoria qualificada Règim de vot al Consell de la UE que requereix el 55 % dels estats membres (mínim 15) que representin el 65 % de la població total. Fronteres, asil i immigració a l'ELSJ Mecanisme o fenomen Definició i aplicació jurídica Article 67 TFUE Base jurídica que defineix l'ELSJ com un àmbit de competència compartida sense fronteres interiors i amb ple respecte als drets fonamentals. Frontex Agència comunitària que coordina la vigilància i gestió operativa de les fronteres exteriors de la Unió Europea. Tràfic il·lícit (smuggling) Trasllat clandestí de persones a través de fronteres consentit per la persona migrant a canvi d'una remuneració econòmica.

Tracta d'éssers humans (trafficking) Captació i explotació forçada de persones mitjançant violència, engany o coacció, constituint una vulneració directa dels drets humans. Directiva de retorn Norma de la UE que imposa l'expulsió davant la situació d'estada irregular i té primacia sobre les sancions de mera multa econòmica nacional. País de trànsit Criteri fixat pel nou Pacte de Migració i Asil que permet retornar migrants a l'estat intermedi de trànsit sense exigir que sigui país segur.

Seguretat, justícia i fonts del dret Organisme o norma Naturalesa i abast operatiu Europol Agència policial de suport que recull, centralitza i analitza informació d'intel·ligència aportada pels estats davant delictes greus i terrorisme. Eurojust Agència de cooperació judicial que facilita la coordinació d'actuacions i processos entre magistrats i fiscals en causes transfrontereres. Fiscalia Europea (EPPO) Òrgan judicial independent facultat per investigar i acusar directament en infraccions que danyin els interessos financers de la Unió.

Reconeixement mutu Principi pel qual una decisió o sentència ferma dictada en un estat membre s'executa automàticament a qualsevol altre territori comunitari. Reglament Acte jurídic de la UE amb abast general, obligatori en tots els seus elements i d'aplicació directa sense intermediació legislativa dels estats. Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 30 Organisme o norma Naturalesa i abast operatiu Directiva Font jurídica comunitària que vincula els estats quant al resultat a assolir, exigint la seva transposició al dret intern. Decisió Norma comunitària vinculant que s'adreça a destinataris concrets per incidir directament sobre la seva esfera jurídica.

Taula cronològica de fites clau Període Fita històrica en la integració i l'ELSJ Postguerra mundial Fundació de la CECA per controlar conjuntament l'acer i el carbó utilitzats en la indústria bèl·lica. Tractats constitutius Creació de la CEE per vertebrar el mercat comú i de l'Euratom per a la cooperació en energia nuclear. Acord de Schengen Abolició dels controls fronterers interns entre els estats signataris i impuls de la lliure mobilitat ciutadana. 1994 Primeres iniciatives normatives de cooperació judicial entre estats membres per combatre organitzacions terroristes com ETA i IRA.

Post 11-S (2001) Intensificació de la cooperació penal europea i creació de l'euroordre en substitució de l'extradició clàssica. 2024-2025 Nova legislatura del Parlament Europeu amb una composició fixada en 720 eurodiputats. Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ) a la UE 31 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè les mateixes vies obertes per a ciutadans i treballadors podien ser utilitzades per delinqüents transnacionals per eludir la justícia estatal, exigint eines d'entrega…