ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ESPAI DE LLIBERTAT, SEGURETAT I JUSTÍCIA A LA UNIÓ EUROPEA Grau en Criminologia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts sobre l'ELSJ al Tractat de Lisboa, harmonització penal, Eurojust, resolució de conflictes, Fiscalia Europea i reconeixement mutu de la prova. APREN.AI Índex 1 Cooperació judicial penal i harmonització en el Tractat de Lisboa Fonaments de la cooperació judicial en matèria penal (art. 82.1 TFUE) Normes mínimes processals (art. 82.2 TFUE) Harmonització del dret penal substantiu (art. 83 TFUE) 2 Eurojust i la resolució de conflictes de jurisdicció Naturalesa i funcions d'Eurojust (art.

85 TFUE) Procediment de resolució de conflictes de jurisdicció (Llei 16/2015) Criteris legals per assignar la jurisdicció 3 La Fiscalia Europea (EPPO) i el seu règim operatiu Creació i cooperació reforçada (art. 86 TFUE) Estructura central i descentralitzada La implementació a Espanya: LO 9/2021 Règim d'admissibilitat i valoració probatòria (art. 37) 4 El principi de reconeixement mutu i la prova transfronterera El reconeixement mutu com a pilar judicial europeu Concepte i abast del reconeixement de la prova Debat doctrinal: arguments i objeccions Criteri del Tribunal Suprem i Llei espanyola de reconeixement mutu 5 Resum per repassar Cooperació judicial i harmonització penal (arts.

82 i 83 TFUE) Eurojust i conflictes de jurisdicció (art. 85 TFUE i Llei 16/2015) Fiscalia Europea (art. 86 TFUE i LO 9/2021) Reconeixement mutu de la prova penal Evolució cronològica dels instruments de cooperació penal Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 1 1 Cooperació judicial penal i harmonització en el Tractat de Lisboa EN ACABAR SABRÀS Identificar les atribucions de la Unió Europea en matèria d'harmonització processal penal sota l'article 82 TFUE.

Distingir les directives de garanties processals aprovades a partir de les competències de mínims. Reconèixer els delictes de caràcter greu amb dimensió transfronterera recollits en l'article 83 TFUE. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot un jutge espanyol denegar una mesura judicial europea al·legant que la llei espanyola ofereix més protecció al detingut que la directiva de la UE? Fonaments de la cooperació judicial en matèria penal (art. 82.1 TFUE) La cooperació judicial en matèria penal dins de la Unió Europea es fonamenta en el principi de reconeixement mutu de sentències i resolucions judicials.

Perquè aquest principi funcioni, cal una aproximació de les disposicions legals i reglamentàries dels Estats membres que asseguri uns estàndards mínims compartits. Mitjançant el procediment legislatiu ordinari, el Parlament Europeu i el Consell tenen competència per aprovar mesures dirigides a: Fixar regles i tràmits per garantir el reconeixement de tota resolució judicial a escala europea. Prevenir i solucionar conflictes sobre quina jurisdicció ha d'actuar entre diversos Estats membres. Donar suport a la capacitació formativa de magistrats i de tot el personal de l'administració de justícia.

Agilitzar l'auxili entre autoritats judicials en la instrucció de processos penals i en l'execució de penes. Normes mínimes processals (art. 82.2 TFUE) Quan calgui facilitar el reconeixement mutu o la cooperació policial i judicial en delictes amb dimensió transfronterera, es poden adoptar normes mínimes mitjançant directives. Aquestes normes han de respectar sempre les tradicions jurídiques pròpies de cada Estat membre. Aquestes garanties processals harmonitzades es concentren en els següents àmbits: Admissibilitat de proves: acceptació de proves obtingudes en altres Estats membres. 1 Drets de la persona sotmesa a procediment: garanties processals bàsiques per a l'investigat o acusat.

2 Estatut i drets de les víctimes: protecció i acompanyament integral durant el procés judicial. 3 ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 2 PER RECORDAR-HO L'adopció de directives de normes mínimes per part de la UE estableix un terra de protecció comú, mai un sostre: cap Estat té prohibit mantenir o introduir garanties de protecció penal més exigents i favorables per a la ciutadania.

Any Directiva adoptada Drets que garanteix 2010 Directiva 2010/64/UE Dret a la traducció i a la interpretació 2012 Directiva 2012/29/UE Drets, suport i protecció activa a les víctimes 2012 Directiva 2012/13/UE Dret a rebre informació durant el procés 2013 Directiva 2013/48/UE Assistència lletrada abans del primer interrogatori policial 2016 Directiva (UE) 2016/343 Presumpció d'innocència i dret de presència en judici COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència té que una directiva de l'article 82.2 TFUE fixi una norma mínima sobre garanties de l'acusat? Harmonització del dret penal substantiu (art.

83 TFUE) Per combatre delictes que per la seva naturalesa o abast requereixen respostes homogènies, la UE pot aprovar directives que tipifiquin infraccions i fixin penes mínimes comunes. Es tracta d'àmbits delictius amb especial gravetat i dimensió transfronterera.

Els deu àmbits materials taxats directament en el Tractat de Lisboa són: Terrorisme Tracta d'éssers humans Explotació sexual de dones i infants Tràfic il·lícit de drogues Tràfic il·legal d'armes Blanqueig de capitals Corrupció Falsificació de mitjans de pagament Delinqüència informàtica Delinqüència organitzada Aquesta llista no és immutable: segons l'evolució del fenomen criminal, el Consell té la facultat d'incorporar altres figures delictives. Per afegir un nou àmbit, el Consell ha de votar per unanimitat i disposar de l'aprovació expressa del Parlament Europeu.

Altres elements processals específics: el Consell pot determinar nous aspectes concrets per unanimitat, amb la prèvia aprovació del Parlament Europeu. 4 ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 3 ERROR FREQÜENT Confondre el sistema de votació per afegir nous delictes a l'art. 83 amb el procediment d'aprovació ordinari. La regulació dels deu delictes originals es fa pel procediment legislatiu ordinari (majoria qualificada i codecisió); en canvi, ampliar la llista a nous àmbits exigeix la unanimitat del Consell amb l'aprovació del Parlament.

ESQUEMA Harmonització penal al TFUE IDEES CLAU El reconeixement mutu de resolucions judicials és la base sobre la qual s'articula la justícia penal a la UE. L'harmonització de drets processals s'efectua mitjançant directives de mínims que els Estats poden augmentar lliurement. L'article 83.1 TFUE fixa deu àmbits penals concrets de caràcter greu i transfronterer subjectes a tipificació comuna. Per ampliar els delictes de l'article 83.1 TFUE cal unanimitat del Consell i aprovació del Parlament Europeu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Què exigeix el TFUE per poder afegir una nova tipologia delictiva a la llista d'eurodelictes de l'article 83.1? 4. Quines diferències hi ha entre l'art. 82 i l'art.

83 TFUE quant a l'objecte harmonitzat? Tractat de Lisboa Capítol 4 del Títol V Processal (art. 82) Normes mínimes de garanties Reconeixement mutu Execució directa de resolucions Drets i víctimes Directives de protecció bàsica Substantiu (art. 83) Tipus penals i sancions 10 eurodelictes Delinqüència greu transfronterera Ampliació per unanimitat Consell amb aprovació del PE ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 4 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin és el principi clau de la cooperació judicial penal segons l'art. 82.1 TFUE? 6. Què pot fer un Estat membre si una directiva fixa una norma mínima de garantia processal? 7.

Quina majoria necessita el Consell per afegir un nou àmbit delictiu a l'article 83.1 TFUE? 8. Quin dels següents àmbits NO forma part de la llista de deu delictes de l'article 83.1 TFUE? 2 Eurojust i la resolució de conflictes de jurisdicció EN ACABAR SABRÀS Descriure les competències i els límits institucionals d'Eurojust en la persecució penal europea. Aplicar les fases del tràmit processal per resoldre la concurrència de jurisdiccions sota la Llei 16/2015. Ponderar els criteris d'atribució jurisdiccional davant d'una investigació transfronterera duplicada.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Si dos països de la UE investiguen simultàniament a la mateixa persona pel mateix delicte, qui decideix quin dels dos tribunals ha de jutjar el cas?

La sobirania judicial exclusiva a) La unificació penal absoluta b) El principi de reconeixement mutu c) La territorialitat jurisdiccional estricta d) Rebaixar la protecció per sota de la directiva a) Excloure els ciutadans estrangers de la garantia b) Instaurar un nivell de protecció més elevat c) Modificar de manera unilateral la directiva europea d) Majoria qualificada de dos terços a) Consentiment del Tribunal de Justícia b) Unanimitat, amb aprovació del Parlament c) Majoria simple d) Tracta d'éssers humans a) Terrorisme b) Blanqueig de capitals c) Delictes contra l'honor d) ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 5 Naturalesa i funcions d'Eurojust (art.

85 TFUE) L'òrgan comunitari encarregat de facilitar la cooperació i coordinació entre les autoritats dels Estats membres és Eurojust. Opera en casos de delinqüència greu que afectin com a mínim dos Estats membres o que necessitin una persecució amb bases comunes, aprofitant la informació d'Europol i de les policies nacionals. L'estructura central compta amb un representant enviat per cadascun dels Estats membres. Tot i la seva tasca de coordinació, Eurojust no té caràcter imperatiu: no té potestat d'ordenar accions directes als jutges ni als fiscals nacionals, sinó que convenç, assisteix i canalitza intercanvis d'informació.

Les competències d'Eurojust inclouen: Proposar i instar l'inici d'actuacions penals a les autoritats dels països afectats, de manera preferent en delictes contra els interessos financers de la Unió. Coordinar el desenvolupament d'investigacions paral·leles per evitar duplicitats. Millorar la col·laboració judicial gestionant conflictes de jurisdicció i treballant en xarxa amb la Xarxa Judicial Europea. L'avaluació de la feina d'Eurojust es fa amb la participació del Parlament Europeu conjuntament amb els Parlaments nacionals.

Procediment de resolució de conflictes de jurisdicció (Llei 16/2015) En el marc de la UE no existeix cap tribunal penal superior que decideixi de forma directa quina seu judicial ha de jutjar un assumpte. Davant la coincidència d'instruccions sobre uns mateixos fets i persona, la Llei 16/2015 espanyola articula el procediment de resolució mitjançant fases successives de diàleg i consulta a Eurojust.

ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 6 PROCÉS Procediment de resolució de conflictes de jurisdicció DEFINICIÓ El dictamen no vinculant d'Eurojust és un pronunciament tècnic emès pel Col·legi d'Eurojust per aconsellar a quin Estat membre li correspon assumir l'enjudiciament per raons d'eficàcia, tot i que formalment no obliga els tribunals nacionals.

Indicis de duplicitat Jutge espanyol detecta causa idèntica a l'altre Estat 1 Contacte directe Comunicació oficial amb l'autoritat estrangera 2 Audiència prèvia Al·legacions del fiscal i parts personades 3 Cerca de consens Intent d'acord voluntari entre jutjats 4 Intervenció d'Eurojust Emissió de dictamen tècnic consultiu 5 Interlocutòria motivada Resolució judicial final en 5 dies 6 Apreciació d'indicis i contacte: si l'òrgan judicial espanyol detecta que un altre Estat membre tramita un procés penal sobre els mateixos fets i contra el mateix subjecte, envia una petició directa de contacte a l'autoritat de l'altre país.

1 Audiència de les parts: establert el contacte, el jutge escolta el Ministeri Fiscal i les parts personades per valorar si manté el procediment o el cedeix. 2 Promoció del consens: el jutge intenta acordar de manera directa amb l'òrgan judicial estranger qui assumeix la causa. 3 Trasllat a Eurojust: si no hi ha consens i la matèria és de la seva competència, l'òrgan espanyol remet el cas a través del seu membre nacional. 4 Dictamen no vinculant: si els membres nacionals d'Eurojust no arriben a una solució comuna, el membre espanyol pot demanar un dictamen escrit al Col·legi d'Eurojust. 5 Nova audiència: rebut el dictamen no vinculant, es torna a escoltar les parts i el fiscal a Espanya.

6 Resolució per interlocutòria motivada: el tribunal decideix en un termini de 5 dies si continua o renúncia al procediment. 7 ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 7 COMPROVA-HO 10 Quina força jurídica té el dictamen emès pel Col·legi d'Eurojust en un conflicte de jurisdicció? Criteris legals per assignar la jurisdicció Per resoldre si el jutge espanyol cedeix la causa penal a l'altre Estat o en reté el coneixement, l'ordenament jurídic fixa una ponderació basada en criteris objectius: Criteri d'assignació Descripció pràctica Residència i nacionalitat Lloc on l'imputat té la seva residència habitual i lligams ciutadans.

Lloc de comissió Estat on s'ha realitzat la major part de l'acció delictiva. Obtenció de proves Territori on s'hagin assegurat les proves vàlides o on sigui més senzill recollir- les. Interès de la víctima Protecció dels drets i garanties de participació de les persones perjudicades. Productes del delicte Ubicació i immobilització cautelar dels béns o efectes patrimonials intervinguts. Estat de la causa Fase processal en què es troben les investigacions als diferents països. Tipificació i càstig Classificació jurídica i penalitat prevista en cada legislació penal afectada.

ERROR FREQÜENT Creure que Eurojust pot resoldre un conflicte de jurisdicció declarant la incompetència d'un tribunal nacional per sentència obligatòria. Eurojust és un organisme de coordinació: emet dictàmens sense caràcter vinculant i són els òrgans judicials dels Estats qui dicten la interlocutòria definitiva. IDEES CLAU Eurojust fomenta la cooperació de delictes greus que afectin almenys dos Estats membres. Els representants d'Eurojust no poden dictar resolucions imperatives ni obligar jutges nacionals a investigar. Davant la concurrència de dos tribunals europeus per uns mateixos fets, la Llei 16/2015 fixa el deure de promoure l'acord.

La decisió final sobre continuar o cedir la jurisdicció a Espanya s'adopta mitjançant interlocutòria motivada en 5 dies. ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 8 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En quin termini ha de dictar el jutge espanyol la interlocutòria motivada sobre la jurisdicció un cop rebut el dictamen d'Eurojust? 12. Per què es diu que la cooperació en el si d'Eurojust no és imperativa? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin és el nombre mínim d'Estats membres afectats per a la intervenció habitual d'Eurojust? 14. A qui correspon la decisió final sobre un conflicte de jurisdicció segons la Llei 16/2015? 15.

Quin termini té el tribunal per resoldre la concurrència de jurisdiccions després de rebre el dictamen? 16. Quin d'aquests elements NO és un criteri legal per decidir la cessió de jurisdicció a Espanya? 3 La Fiscalia Europea (EPPO) i el seu règim operatiu EN ACABAR SABRÀS Explicar l'origen i la mecànica de cooperació reforçada que va fundar la Fiscalia Europea. Distingir les tasques del nivell central de l'EPPO i dels Fiscals Delegats territorials. Comprendre el marc processal de la LO 9/2021 i el paper de garantia dels drets fonamentals a Espanya.

Tots els Estats de la Unió a) Un sol Estat membre afectat b) Cinc Estats membres c) Dos Estats membres d) Al Col·legi d'Eurojust de manera exclusiva a) Al Tribunal de Justícia de la UE b) A la Comissió Europea c) Al jutge penal nacional competent d) 1 mes natural a) 5 dies b) 10 dies hàbils c) 15 dies naturals d) La residència habitual de l'imputat a) El lloc de la infracció penal b) El PIB per càpita de l'Estat requeridor c) L'interès de la víctima d) ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 9 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Pot un ciutadà o associació personar-se com a acusació popular davant d'una causa de frau instruïda a Espanya pel Fiscal Europeu?

Creació i cooperació reforçada (art. 86 TFUE) La Fiscalia Europea (EPPO) es troba prevista a l'article 86 del TFUE amb la finalitat específica de perseguir els delictes que perjudiquin els interessos financers de la Unió Europea. Davant la manca de consens total entre els Vint-i-set, la seva creació es va articular per la via de la cooperació reforçada a través del Reglament (UE) 2017/1939. Aquesta institució va sorgir a causa de la ineficàcia de les fiscalies nacionals, que desatenien freqüentment aquestes infraccions transfrontereres en delegar les diligències d'un territori a un altre.

PER RECORDAR-HO El Consell disposa de la facultat d'ampliar les funcions de la Fiscalia Europea cap a la lluita contra la delinqüència greu transfronterera. Aquesta extensió exigeix la unanimitat del Consell, l'aprovació del Parlament Europeu i la consulta prèvia a la Comissió. Estructura central i descentralitzada La Fiscalia Europea s'articula sobre un disseny organitzatiu de dos esglaons que combinen la direcció europea i l'execució directa en els territoris nacionals: Nivell central: compost pel Fiscal General Europeu, els Fiscals adjunts, els Fiscals Europeus i el Col·legi de la Fiscalia Europea. Nivell descentralitzat: integrat pels Fiscals Delegats Europeus a cada Estat membre.

A Espanya actuen 7 fiscals delegats, que poden ser integrants de la judicatura o fiscals que passen a dependre funcionalment de la institució europea en lloc de la jerarquia nacional. El Fiscal General Europeu és nomenat de comú acord pel Parlament Europeu i pel Consell per a un mandat de 7 anys no renovable. Ha de ser seleccionat entre membres en actiu del Ministeri Fiscal o de la magistratura dels Estats membres (o exfiscals europeus) que acreditin independència indiscutible, qualificacions per als més alts càrrecs i àmplia experiència en dret financer i cooperació judicial.

La implementació a Espanya: LO 9/2021 L'aplicació pràctica del Reglament 2017/1939 a l'ordenament espanyol es regeix per la Llei Orgànica 9/2021, que adapta la fase d'instrucció criminal espanyola al model europeu: Instrucció dirigida pel Fiscal Europeu: el Fiscal Delegat assumeix directament la investigació material dels fets delictius. Control pel Jutge de Garanties: les intervencions que puguin afectar drets fonamentals requereixen l'autorització judicial prèvia d'un magistrat de l'Audiència Nacional, del Tribunal Suprem o del Tribunal Superior de Justícia.

ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 10 Situació administrativa: els fiscals espanyols que actuen com a europeus passen a trobar-se en situació de serveis especials. Exclusió de l'acusació popular: aquests procediments no admeten l'acusació popular, a diferència del procés penal ordinari espanyol, tot i que sí que s'hi permet la personació de l'acusació particular exercida pels directament perjudicats. Mesures cautelars reals i entrades: el Fiscal Europeu pot decretar mesures cautelars reals (com embargaments de comptes i béns per assegurar la responsabilitat civil), fins i tot davant tercers responsables civils.

A més, té capacitat per ordenar l'entrada i registre al domicili de persones jurídiques sense autorització del jutge de garanties, atès que no afecta la intimitat constitucional personal. Sobreseïment i arxiu: el fiscal pot decretar l'arxiu; si demana el sobreseïment, la decisió es resol pel jutge en una audiència de fase intermèdia. COMPROVA-HO 18 Té facultat el Fiscal Europeu a Espanya per ordenar per iniciativa pròpia una intervenció telefònica o una entrada en domicili particular? Règim d'admissibilitat i valoració probatòria (art.

37) Pel que fa al valor processal dels elements de prova recollits pel fiscal en els procediments nacionals, el Reglament comunitari fixa dues regles essencials: Regla de l'art. 37 Contingut essencial Prohibició d'inadmissió automàtica No es pot rebutjar una prova pel simple motiu d'haver estat obtinguda en un altre Estat membre o d'acord amb el dret intern d'aquell altre territori. Lliure valoració judicial El tribunal de judici conserva íntegra la seva potestat per avaluar de forma lliure el pes i la credibilitat de les proves aportades.

ERROR FREQÜENT Assumir que en els processos dirigits per la Fiscalia Europea a Espanya és possible exercir l'acusació popular com en el tràmit ordinari de la Llei d'Enjudiciament Criminal. La LO 9/2021 prohibeix expressament l'acusació popular en el marc dels procediments de l'EPPO. ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 11 ESQUEMA Estructura organitzativa de la Fiscalia Europea IDEES CLAU L'EPPO es va crear mitjançant cooperació reforçada pel Reglament 2017/1939 contra el frau als fons de la UE. El Fiscal General Europeu exerceix un mandat únic de 7 anys no renovable elegit pel Parlament i el Consell.

A Espanya, la LO 9/2021 atorga la instrucció al Fiscal Delegat sota la tutela d'un jutge de garanties. El procediment de l'EPPO a Espanya admet l'acusació particular però exclou de forma absoluta l'acusació popular. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Per què es va aprovar la Fiscalia Europea mitjançant cooperació reforçada? 20. Quina particularitat té l'entrada i registre al domicili d'una persona jurídica ordenada pel Fiscal Europeu?

Fiscalia Europea (EPPO) Reglament (UE) 2017/1939 Nivell central Òrgans col·legiats i direcció a la seu Fiscal General Europeu Mandat de 7 anys no renovable Col·legi i Fiscals Europeus Un representant per Estat participant Nivell descentralitzat Execució territorial als Estats Fiscals Delegats Europeus 7 a Espanya en serveis especials Jutge de Garanties Control judicial de drets bàsics ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 12 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quant dura el mandat del Fiscal General Europeu al capdavant de la institució? 22. Quants Fiscals Delegats Europeus integren el nivell descentralitzat a Espanya? 23.

Quina part acusadora està expressament vetada en el procediment espanyol de la LO 9/2021? 24. Quina facultat conserva el tribunal de judici segons l'article 37 del Reglament de l'EPPO? 4 El principi de reconeixement mutu i la prova transfronterera EN ACABAR SABRÀS Definir el principi de reconeixement mutu i identificar els instruments penals que se'n deriven. Analitzar el debat doctrinal sobre l'admissibilitat probatòria transfronterera a la Unió Europea. Interpretar la jurisprudència del Tribunal Suprem i la llei espanyola sobre validesa de proves estrangeres.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Pot un jutge a Espanya rebutjar una prova remesa per un jutge francès pel simple fet que a França es va obtenir segons el seu codi i no segons la LECrim?

7 anys no renovable a) 5 anys renovable una vegada b) 4 anys prorrogables c) Mandat indefinit fins a la jubilació d) 1 fiscal únic central a) 12 fiscals delegats b) 7 fiscals delegats c) 3 fiscals delegats d) L'advocacia de l'Estat a) El Ministeri Fiscal b) L'acusació popular c) L'acusació particular d) Imposar una sanció a l'EPPO a) Instruir de nou tota la causa b) Valorar lliurement la prova presentada c) Rebutjar la prova per provenir d'altre Estat d) ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 13 El reconeixement mutu com a pilar judicial europeu Davant la lentitud d'harmonitzar cadascuna de les legislacions internes, el dret de la UE va adoptar el principi de reconeixement mutu.

Sota aquesta regla, coneguda col·loquialment pel seu efecte accelerador de la cooperació directa, allò que ha estat aprovat o acordat per l'autoritat judicial d'un Estat s'accepta de ple dret a la resta d'Estats de la Unió, evitant negociacions redundants. Els instruments clau operatius basats en el reconeixement mutu inclouen: Ordre europea de detenció i entrega (euroordre). Resolucions que imposen penes privatives de llibertat o mesures de seguretat. Resolucions en matèria de llibertat vigilada o vigilància de llibertat provisional. Ordre europea de protecció de víctimes. Embargament preventiu de béns i assegurament cautelar de proves.

Resolucions de decomís i execució de sancions pecuniàries. Ordre Europea d'Investigació (OEI), aprovada per la Directiva 2014/41/UE com a instrument d'auxili judicial per recollir proves en un altre Estat membre. Concepte i abast del reconeixement de la prova La lliure circulació de resolucions judicials s'assimila operativament a la lliure circulació de mercaderies dins del mercat interior. El reconeixement de la prova penal adopta una doble dimensió: Dimensió del reconeixement Significat processal Sentit estricte Admissibilitat directa de la prova obtinguda en un altre Estat membre, sempre que la seva pràctica hagi respectat la legalitat interna de l'Estat d'origen.

Sentit ampli Obligació i deure actiu d'assistència judicial mútua per a l'obtenció transfronterera de material probatori. DEFINICIÓ L'Ordre Europea d'Investigació (OEI) és una decisió transmesa o validada per una autoritat d'un Estat d'emissió perquè l'Estat d'execució dugi a terme una o diverses mesures d'instrucció amb la finalitat de recollir proves.

Debat doctrinal: arguments i objeccions L'assumpció del reconeixement mutu en matèria de prova compta amb sòlids fonaments però també amb importants crítiques jurídiques: Arguments favorables: existència d'una comunitat essencial de valors entre socis de la UE, la jurisprudència unificadora del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que vincula tots els països i la necessitat de superar els particularismes procedimentals interns.

Objeccions doctrinals: disparitats substantives entre sistemes legals (com l'obligació de testificar, requisits per intervenir converses telefòniques o valor de declaracions davant jutges instructors), ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 14 barreres idiomàtiques, risc d'alinear els llindars a la baixa debilitant drets individuals i el perill de desnaturalització dels ordenaments nacionals. Una sentència és un acte final aïllat, mentre que la prova forma part d'un sistema processal coherent que no sempre es pot exportar. A més, s'ha assenyalat que la seguretat s'ha prioritzat per sobre de les garanties i s'ha reivindicat una defensa comuna (tipus Eurodefence).

COMPROVA-HO 26 Quina diferència estructural planteja la doctrina entre reconèixer una sentència estrangera i reconèixer un acte de prova? Criteri del Tribunal Suprem i Llei espanyola de reconeixement mutu La doctrina tradicional del Tribunal Suprem espanyol (com la STS 20/05) defensa que, un cop comprovada la regularitat de l'auxili internacional segons els tractats, el jutge espanyol no ha de contrastar les actuacions estrangeres amb la legislació espanyola. L'existència de l'Espai Judicial Europeu impedeix qüestionar la imparcialitat o legalitat dels jutges d'altres Estats membres.

Aquest criteri es troba plasmat en la Llei de Reconeixement Mutu de resolucions penals a la UE: Article 189.3: les proves recollides per un exhort executat d'acord amb la llei de l'Estat d'execució i les formalitats demanades per Espanya produeixen plens efectes; no es pot recórrer contra elles qüestionant les garanties d'imparcialitat de la seva obtenció. Article 21.1: l'execució d'una resolució europea a Espanya se sotmet a la normativa processal espanyola com si hagués estat emesa per un tribunal intern, respectant les indicacions de l'Estat d'emissió sempre que no vulnerin els principis fonamentals de l'ordenament jurídic espanyol.

ERROR FREQÜENT Impugnar davant la justícia espanyola una prova obtinguda vàlidament en un altre país de la UE al·legant que no compleix de forma estricta el procediment de la LECrim. La jurisprudència del Tribunal Suprem i l'art. 189.3 de la Llei de Reconeixement Mutu impedeixen qüestionar la validesa d'origen si s'ha respectat el dret de l'Estat requerit i els tractats. ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 15 PROCÉS Circuit de reconeixement de la prova transfronterera IDEES CLAU El reconeixement mutu assimila la circulació de resolucions a la lliure circulació del mercat comú.

La prova estrangera s'admet en sentit estricte si s'ha obtingut respectant el dret de l'Estat d'origen. Existeix un debat entre la seguretat en la persecució i la necessitat d'una assistència lletrada europea reforçada. La doctrina del Tribunal Suprem i la llei espanyola prohibeixen controlar la imparcialitat dels actes de prova fets a la UE. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Què exigeix l'article 21.1 de la Llei de Reconeixement Mutu a l'autoritat judicial espanyola quan executa una petició estrangera? 28. En què consisteix la noció de reconeixement de la prova en el seu sentit estricte? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Quina directiva regula l'Ordre Europea d'Investigació per a l'obtenció transfronterera de proves? Emissió de l'ordre Jutge emet l'Ordre Europea d'Investigació 1 Execució a l'origen Pràctica de la diligència segons la llei local 2 Transmissió directa Enviament dels resultats a l'Estat requeridor 3 Recepció interna Admissibilitat sense contrast de legalitat pròpia 4 Lliure valoració Ponderació judicial pel tribunal sentenciador 5 Directiva 2012/13/UE a) Directiva 2010/64/UE b) Directiva 2016/343/UE c) Directiva 2014/41/UE d) ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 16 30. Segons la STS 20/05, què NO pot fer el jutge espanyol amb l'actuació d'un tribunal estranger? 31.

Què preveu l'article 189.3 de la Llei de Reconeixement Mutu sobre les proves d'un exhort? 32. Quina de les següents és una de les objeccions doctrinals al reconeixement de la prova? 5 Resum per repassar Cooperació judicial i harmonització penal (arts. 82 i 83 TFUE) Concepte Definició essencial Reconeixement mutu Principi rector pel qual les resolucions judicials d'un Estat membre tenen validesa directa a la resta sense tràmits homologadors redundants. Normes mínimes processals (art. 82.2) Directives que fixen garanties bàsiques comunes (proves, víctimes, acusats) permetent als Estats establir nivells de protecció superiors. Eurodelictes (art.

83.1) Llista de deu àmbits criminals d'especial gravetat transfronterera tipificats per directiva ordinària, ampliable per unanimitat del Consell i vistiplau del PE. Eurojust i conflictes de jurisdicció (art. 85 TFUE i Llei 16/2015) Concepte Definició essencial Eurojust Òrgan de coordinació fiscal i judicial per a delictes greus transfronterers que intervé sense facultats imperatives sobre els tribunals nacionals.

Llegir les actuacions traduïdes a) Demanar aclariments materials a l'origen b) Incorporar el resultat a la causa c) Sotmetre-la a contrast amb la llei espanyola d) Que han de ser repetides íntegrament a Espanya a) Que sempre es poden recórrer per falta d'imparcialitat b) Que no produeixen efectes sense ratificació c) Que no són susceptibles de recurs sobre imparcialitat d) La total absència de jutjats nacionals a) La desnaturalització dels ordenaments jurídics b) La manca absoluta de delictes a la Unió c) El caràcter vinculant dels informes policials d) ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 17 Concepte Definició essencial Dictamen no vinculant Criteri formal emès pel Col·legi d'Eurojust per recomanar a quin jutjat li correspon instruir la causa davant d'investigacions duplicades.

Interlocutòria motivada (Llei 16/2015) Resolució preceptiva del jutge espanyol dictada en el termini de 5 dies per resoldre si reté o transfereix la causa penal. Fiscalia Europea (art. 86 TFUE i LO 9/2021) Concepte Definició essencial Cooperació reforçada Marc jurídic (Reglament 2017/1939) que va permetre crear l'EPPO davant la manca de consens unànime de tots els Estats membres. Fiscal General Europeu Càrrec directiu central elegit pel Parlament i el Consell per a un mandat únic de 7 anys no renovable. Fiscal Delegat Europeu Fiscal nacional en situació de serveis especials encarregat d'instruir directament el procediment a cada territori estatal (7 a Espanya).

Jutge de Garanties Magistrat nacional competent (AN, TS o TSJ) que ha d'autoritzar qualsevol mesura que afecti drets fonamentals durant la instrucció de l'EPPO. Veto a l'acusació popular Prohibició processal expressa de la LO 9/2021 d'exercir l'acció popular en procediments instruïts per la Fiscalia Europea a Espanya. Reconeixement mutu de la prova penal Concepte Definició essencial Ordre Europea d'Investigació (OEI) Resolució judicial per recaptar o transmetre elements probatoris d'un Estat membre a un altre segons la Directiva 2014/41/UE. Reconeixement en sentit estricte Admissibilitat directa d'una prova a Espanya sempre que s'hagi practicat conforme a la llei de l'Estat d'origen.

Article 189.3 Llei Reconeixement Mutu Prohibició d'inadmetre o recórrer proves d'un exhort estranger qüestionant la imparcialitat o les garanties de la seva obtenció legal a l'origen. Evolució cronològica dels instruments de cooperació penal Any Norma o fita Contingut essencial 2010 Directiva 2010/64/UE Dret a la traducció i a la interpretació en processos penals. 2012 Directives 2012/13/UE i 2012/29/UE Dret a la informació processal i estatut de protecció integral a les víctimes. ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 18 Any Norma o fita Contingut essencial 2013 Directiva 2013/48/UE Dret a l'assistència de lletrat abans del primer interrogatori policial.

2014 Directiva 2014/41/UE Creació i desplegament de l'Ordre Europea d'Investigació (OEI). 2015 Llei 16/2015 Procediment espanyol per resoldre conflictes de jurisdicció judicial. 2016 Directiva (UE) 2016/343 Garantia de la presumpció d'innocència i dret de presència en judici. 2017 Reglament (UE) 2017/1939 Creació de la Fiscalia Europea mitjançant cooperació reforçada. 2021 Llei Orgànica 9/2021 Règim d'adaptació processal i competències de l'EPPO a l'ordenament espanyol. ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 19 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Sí, perquè les normes de la UE sobre drets processals són mínimes i faculten els Estats membres a mantenir estàndards de garantia més alts. 2. Estableix un estàndard bàsic obligatori per a tothom, però permet als Estats mantenir o instaurar en el seu dret intern un nivell de protecció de drets fonamentals més alt. 3. Exigeix una decisió del Consell adoptada per unanimitat, amb la prèvia aprovació del Parlament Europeu. 4. L'article 82 regula l'harmonització processal (drets de les parts i admissibilitat de proves), mentre que l'article 83 harmonitza el dret penal material o substantiu (definició de tipus delictius i penes mínimes). 5. c) El principi de reconeixement mutu.

L'article 82.1 del TFUE assenyala explícitament que la cooperació penal es fonamenta en el reconeixement mutu. 6. c) Instaurar un nivell de protecció més elevat. Les directives de l'art. 82.2 són de mínims; els Estats membres poden aplicar estàndards més garantistes. 7. c) Unanimitat, amb aprovació del Parlament. Per afegir àmbits a la llista de delictes de l'art. 83.1 cal decisió del Consell per unanimitat i aprovació del PE. 8. d) Delictes contra l'honor. Els delictes contra l'honor no estan previstos en el catàleg d'especial gravetat de l'article 83.1 TFUE. 9.

No hi ha cap òrgan europeu jeràrquicament superior que ho imposi: s'aplica un procediment de negociació entre jutges amb l'assistència d'Eurojust. 10. És un informe consultiu no vinculant; el jutge nacional té l'última paraula mitjançant una resolució motivada, tot i que habitualment segueix el criteri d'Eurojust. 11. La resolució s'ha d'adoptar en un termini improrrogable de 5 dies després d'haver donat audiència a les parts. 12. Perquè Eurojust no té la capacitat legal d'imposar decisions a les autoritats judicials dels Estats membres; el seu paper és instar i convèncer els fiscals i magistrats nacionals. 13. d) Dos Estats membres.

L'article 85 TFUE preveu l'actuació d'Eurojust quan un delicte greu afecta dos o més Estats membres. 14. d) Al jutge penal nacional competent. El dictamen d'Eurojust no vincula; la interlocutòria la dicta el jutge nacional tenint en compte les circumstàncies legals. 15. b) 5 dies. La Llei 16/2015 assenyala expressament el termini de 5 dies per resoldre mitjançant interlocutòria motivada. 16. c) El PIB per càpita de l'Estat requeridor. La riquesa o el PIB d'un país no és un criteri legal; es ponderen lligams personals, proves i fets. 17. No; la llei que implementa l'EPPO a Espanya impedeix expressament l'exercici de l'acusació popular. 18.

No, qualsevol mesura que afecti drets fonamentals requereix l'autorització preceptiva del jutge de garanties nacional. 19. Perquè no hi havia acord unànime entre tots els Estats membres per tirar endavant el projecte institucional conjuntament. 20. La pot decretar directament el Fiscal Europeu sense permís del jutge de garanties en considerar-se que no vulnera el dret a la intimitat personal. ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 20 21. a) 7 anys no renovable. El mandat establert pel Reglament és de 7 anys sense opció de renovació. 22. c) 7 fiscals delegats. La plantilla designada per al funcionament descentralitzat a Espanya és de 7 fiscals delegats. 23.

c) L'acusació popular. La LO 9/2021 no admet l'acusació popular en els processos penals de la Fiscalia Europea. 24. c) Valorar lliurement la prova presentada. El reglament manté inalterada la facultat del jutge sentenciador de valorar les proves lliurement. 25. No; el principi de reconeixement mutu en sentit estricte obliga a admetre la prova si és vàlida segons el dret de l'Estat on s'ha practicat. 26. Les sentències són productes processals acabats fàcils d'executar, mentre que els actes de prova s'insereixen dins de la lògica interna d'un procediment concret que pot xocar amb la normativa de destinació. 27.

Ha de seguir la llei processal espanyola atenent a les formalitats indicades per l'Estat d'emissió, tret que contradiguin principis fonamentals interns. 28. Consisteix en l'admissibilitat automàtica de la prova practicada en un altre Estat membre sempre que s'hagi respectat la normativa processal vigent en aquell país. 29. d) Directiva 2014/41/UE. L'Ordre Europea d'Investigació està regulada expressament per la Directiva 2014/41/UE. 30. d) Sotmetre-la a contrast amb la llei espanyola. El Tribunal Suprem estableix que no procedeix contrastar la legalitat estrangera amb la normativa interna espanyola. 31. d) Que no són susceptibles de recurs sobre imparcialitat. L'art.

189.3 estableix que tenen plens efectes i no admeten recursos per qüestionar la imparcialitat observada a l'origen. 32. b) La desnaturalització dels ordenaments jurídics. Es qüestiona que incorporar proves d'un altre sistema pugui desnaturalitzar la coherència interna del procés nacional. ELSJ i Reconeixement Mutu: Cooperació Penal i Fiscalia 21