Pràctiques d'Entrevistes en el Cicle Vital: Guia Metodològica i Anàlisi de Contingut

Definiu el marc organitzatiu necessari per dur a terme la recerca empírica sobre desenvolupament adult i cicle vital:

a.

Indiqueu la durada estimada de cada sessió d'entrevista i els intervals d'edat establerts per a cadascun dels tres grups de la mostra d'estudi.

b.

Especifiqueu quins materials i tasques cal lliurar el dia de la prova d'avaluació.

L'entrevista semiestructurada és l'eina principal d'obtenció d'informació en aquest treball. Responeu a les qüestions següents sobre el seu funcionament:

a.

Definiu en què consisteix una entrevista semiestructurada pel que fa al guió i a la resposta del participant.

b.

Analitzeu l'actitud que ha de mantenir l'entrevistador/a i expliqueu per quina raó s'ha d'evitar entrevistar persones properes com familiars o amics.

c.

Detalleu els dos nivells de comunicació que intervenen en el procés i les condicions idònies d'espai i gestió del temps.

3. Fases de l'entrevista i maneig d'incidències habituals

El procés de realització de l'entrevista requereix un seguiment metòdic de fases i saber reaccionar davant determinats problemes:

a)

Descriviu breument les quatre fases essencials de l'entrevista (preparació, presentació, cos i tancament). Especifiqueu la fórmula de presentació i petició de consentiment inicial.

b)

Expliqueu com s'ha d'actuar davant dels tres errors o problemes més habituals: respostes pobres o monosil·làbiques, seguiment rígid del qüestionari i respostes ambigües o incompletes.

4. Pautes de transcripció i registre sociodemogràfic

La fase posterior a la gravació és la transcripció i sistematització de les dades.

a)

Detalleu les normes formals que cal seguir per a la transcripció del document (tipografia, interlineat, marges, identificació de parlants, omissions i registre de fenòmens de l'oralitat).

b)

A partir de la imatge de la taula de recollida de dades demogràfiques, elaboreu una taula que reculli els paràmetres comuns i específics per a les tres etapes: Adolescència, Maduresa i Vellesa.

5. Fonaments de l'anàlisi de contingut i mostreig

A l'hora de tractar el material transcrit, la recerca utilitza l'anàlisi de contingut:

a)

Exposeu la definició d'anàlisi de contingut segons Berelson i desglosseu els cinc conceptes clau que conté: anàlisi de comunicacions, contingut manifest, objectivitat, sistematicitat i quantitativitat.

b)

Expliqueu la fase de mostreig en el disseny metodològic general (Visauta, 1989) i justifiqueu per què en aquest treball de pràctiques el mostreig documental no és necessari.

6. Unitats d'anàlisi, sistema de categories, fiabilitat i enumeració

En el procés analític cal establir com es divideix el text, com es categoritza i com se'n verifica la solidesa:

a.

Justifiqueu per quines dues raons no s'utilitza el paràgraf o la frase com a unitat d'anàlisi i expliqueu quina és la unitat que s'adopta en aquest treball.

b.

Enumereu i definiu breument les cinc condicions que ha de complir un bon sistema de categories.

c.

Indiqueu com s'avalua la fiabilitat del sistema mitjançant l'índex de percentatge d'acord (fórmula i ús de matriu de doble entrada).

d.

Expliqueu les dues normes bàsiques d' enumeració per a l'assignació d'unitats de registre a les categories.

7. Integració analítica: tractament quantitatiu i perspectiva qualitativa

A l'etapa final d'anàlisi s'integren les perspectives quantitativa i qualitativa:

a.

A partir de les dades següents preses de Freixas (1993, 1990), reproduïu les taules de freqüència ordenada i de sistema jeràrquic sobre el canvi en la vida sexual després de la menopausa:

Temes / Categories

%

De caràcter sociopolític · 80,60

Sobre els fills/es · 59,07

Relatives a la salut i l'envelliment · 45,15

De caràcter psicosocial · 29,34

Relatives a la situació econòmica · 16,12

De caràcter religiós · 9,67

Relatives als progenitors, ja grans · 6,45

Culturals · 3,22

Categories del sistema jeràrquic

Nre. de respostes

— La vida sexual no té per què canviar · 12

— La vida sexual canvia:

— per a millor: · 6

— no hi ha por a l'embaràs · 6

— és més gratificant · 5

— menor freqüència · 5

— canvia en l'home · 1

— fi de la vida sexual · —

b.

Expliqueu els dos tipus d'encreuament de categories possibles (amb variable de filiació i encreuament entre dues preguntes). Mostreu les dades dels exemples recollits a continuació i comenteu com es pot comprovar la significació estadística d'aquests encreuaments:

Condició

No se sent útil

Se sent útil

Casades · 50% · 50%

Viudes · 20% · 80%

Divorciades · 20% · 80%

Treballa fora · 22% · 78%

Treballa a casa · 44% · 56%

Impacte de la marxa

Se sent útil

No se sent útil

Va canviar a millor · 14 · 7

No va canviar · 3 · 5

Va canviar a pitjor · 3 · 10

c.

Comenteu quines limitacions presenten els formats gràfics (diagrames de barres vs. gràfics circulars) davant de sistemes nombrosos o jeràrquics.

d.

Justifiqueu la necessitat d'incorporar la dimensió qualitativa mitjançant extractes literals de les entrevistes i indiqueu com han d'anar referenciats.