Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB)

I 0 flashcards i 20 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA I COMUNICACIÓ Grau en Odontologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia i Comunicació per a Odontologia a la UB: psicopatologia, dolor, fòbia dental, addiccions i tècniques d'avaluació clínica.

APREN.AI Índex 1 Fonaments i models científics en psicologia Definició, evolució i eixos de la psicologia Àmbits de la disciplina: branca bàsica i àrees aplicades Psicologia de la salut i dinàmica assistencial Models explicatius en psicologia: internalisme, externalisme i interacció 2 Tècniques psicomètriques i avaluació psicològica El procés d'avaluació psicològica clínica Propietats psicomètriques dels tests El fenomen de la reactivitat Avaluació de la regulació emocional: el test ERQ Procediments de recollida d'informació clínica Autoregistres: modalitats i aplicació Comparativa funcional: autoinforme vs.

autoregistre 3 Aprenentatge, condicionament i modificació de conducta Naturalesa de l'aprenentatge i la resposta adaptativa Condicionament responent o clàssic Condicionament operant i maneig de conseqüències Control per l'estímul: discriminació i generalització 4 Hàbits de salut, prevenció i la roda del canvi Concepte d'hàbits saludables i patrons de risc Nivells d'actuació preventiva en salut L'entrevista motivacional i el model de la Roda del Canvi 5 Estrès, adaptació fisiològica i desgast professional (Burnout) Naturalesa de l'estrès i procés d'avaluació El Síndrome General d'Adaptació Fisiologia de l'estrès: via simpàtica i eix HPA Repercussions sistèmiques i patologia de l'estrès crònic Patrons conductuals de resposta i factors moduladors El Síndrome de Burnout (Desgast Professional) 6 El procés d'emmalaltir i adaptació a la malaltia Salut i malaltia com a realitats biopsicosocials El potencial de salut individual Les conductes d'emmalaltir i la seva socialització La malaltia com a estressor: demandes adaptatives i recursos Fases d'adaptació en processos greus: el càncer Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 1 7 Mecanismes, avaluació i maneig clínic del dolor Naturalesa i definició del dolor Neuroanatomia de les vies ascendents del dolor Diferències clíniques entre dolor agut i dolor crònic Aspectes psicològics i repercussions de la cronificació Mètodes d'avaluació clínica del dolor Maneig del dolor des de la psicologia de la salut 8 Psicologia i psicopatologia de l'atenció 1.

Concepte d'atenció i models teòrics 2. Processos automàtics i processos controlats 3. Dimensions i components de l'atenció 4. Psicopatologia de l'atenció 5.

Alteracions de l'atenció en quadres clínics específics 9 Processos, neuroanatomia i psicopatologia de la memòria Definició i etapes del procés mnèsic Classificació temporal i per contingut Bases neuroanatòmiques i mecanismes de l'oblit Psicopatologia de la memòria: amnèsies i síndromes clínics Hipermnèsies, paramnèsies i condicions neuropsiquiàtriques 10 Psicopatologia del pensament: curs, forma i contingut delirant Modalitats del pensament Trastorns formals del pensament: curs i velocitat Trastorns del contingut: idees obsessives i control del pensament Concepte i gènesi dels deliris Tipologies temàtiques de les idees delirants 11 Percepció, distorsions i enganys perceptius Naturalesa i etapes del processament perceptiu Distorsions perceptives: alteracions de l'estímul real Enganys perceptius: percepció sense objecte extern 12 Afectivitat, emocions i alteracions de l'estat d'ànim Exploració clínica de l'afectivitat Pilars de la vida afectiva: emocions, sentiments i passions Humor o estat d'ànim: variants clíniques Trastorns de l'expressió afectiva i alexitímia 13 Psicologia del desenvolupament al llarg del cicle vital Neurodesenvolupament primerenc: maduració cerebral, plasticitat i poda sinàptica Neurones mirall i adquisició de patrons biopsicosocials Desenvolupament cognitiu segons Jean Piaget Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 2 Desenvolupament social: la teoria de l'aferrament i el canvi a l'adolescència El desenvolupament moral segons Kohlberg Construcció de la identitat en l'adolescència i en l'adult gran Canvis físics, sensorials i esperança de vida en l'envelliment Evolució cognitiva en l'adult gran: intel·ligència, memòria i patologia Determinants de l'envelliment exitós 14 Bases neurobiològiques de la motivació i recompensa Naturalesa de la motivació i jerarquia de necessitats Incentius enfront de reforçadors i l'experiment d'Olds i Milner Neurobiologia de la dopamina: vies i codificació de l'error de predicció Components del sistema de recompensa: Learning, Wanting i Liking Bases psicofisiològiques del craving 15 Desenvolupament, bases cerebrals i psicopatologia del llenguatge Bases neuroanatòmiques i lateralització Desenvolupament ontogenètic del llenguatge Síndromes afàsiques per lesió neurològica adquirida Trastorns evolutius del llenguatge infantil Psicopatologia del llenguatge 16 Models estructurals i trastorns de la personalitat Concepte i models d'estudi de la personalitat El model factorial de Hans Eysenck (Model PEN) El model biològic de Gray: sistemes BIS i BAS Model psicobiològic de Cloninger: temperament i caràcter Trastorns de la personalitat: classificació per clústers Instruments d'avaluació de la personalitat 17 Trastorns d'ansietat, afectius i alteracions de l'humor Fonaments de l'ansietat: manifestacions psíquiques i somàtiques Espectre clínic dels trastorns per ansietat Trastorns de l'afectivitat: depressió major i distímia Trastorn bipolar i alteracions de l'humor Semiologia del pol maníac i hipomaníac 18 Fòbia dental: etiologia, avaluació i maneig assistencial Concepte dimensional: de la por a l'odontofòbia Etiologia multifactorial: causes exògenes i endògenes Diagnòstic i instruments d'avaluació psicomètrica Maneig assistencial: intervenció clínica, psicològica i tecnològica 19 Trastorns per ús de substàncies: drogues legals i il·legals Psicopatologia de les addiccions: abús i dependència Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 3 Trastorns induïts per substàncies i patologia dual Tòxics legals: nicotina i alcohol Tòxics il·legals: cànnabis, cocaïna, opiacis i drogues de síntesi 20 Trastorns psicòtics: esquizofrènia i altres formes clíniques Fonaments de la psicosi i clínica nuclear Esquizofrènia: fases evolutives i criteris temporals Semiologia de l'esquizofrènia: clínica positiva i negativa Altres formes clíniques de l'espectre psicòtic 21 Resum per repassar Fonaments, avaluació psicomètrica i aprenentatge Hàbits, estrès i maneig del dolor Processos cognitius bàsics i psicopatologia Desenvolupament, motivació, personalitat i clínica psiquiàtrica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 4 1 Fonaments i models científics en psicologia EN ACABAR SABRÀS Distingir l'objecte d'estudi i els objectius d'intervenció de la psicologia científica. Diferenciar les branques de la psicologia bàsica de les àrees de la psicologia aplicada, amb èmfasi en la psicologia de la salut. Comparar els models explicatius internalista, externalista i d'interacció aplicats a l'estudi de patologies com la depressió.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un mateix esdeveniment traumàtic pot desencadenar una depressió profunda en una persona i no generar trastorn en una altra? La psicologia analitza com els éssers humans actuen, senten i raonen en el seu entorn quotidià. Lluny de reduir-se a un recull d'opinions subjectives, s'articula com una disciplina científica amb mètodes d'estudi empírics i marcs teòrics contrastats. Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 5 ESQUEMA Estructura general de la psicologia científica Definició, evolució i eixos de la psicologia Etimològicament, la paraula prové del grec psique (ànima) i logos (ciència o tractat).

En el seu sentit original es concebia com l'estudi de l'ànima. No obstant això, el seu salt com a ciència independent va tenir lloc quan la psicologia va entrar als laboratoris l'any 1879 sota la forma de psicologia experimental. Més endavant, cap a l'any 1970 es van desenvolupar les neurociències, impulsades per l'avanç de la genètica i el perfeccionament de les tècniques d'imatge cerebral que permeten observar el sistema nerviós en ple funcionament.

Psicologia científica Estudi del comportament en el medi construït Psicologia bàsica Estudi de lleis i processos generals Funcions i processos Aprenentatge, personalitat, desenvolupament Psicologia aplicada Intervenció pràctica en àmbits concrets Psicologia de la salut Manteniment de salut i resposta a malaltia Clínica, social i educativa Altres camps d'acció professional Models teòrics Paradigmes explicatius de la conducta Model internalista Causes biològiques i disposicionals Model externalista Causes situacionals i ambientals Model d'interacció Acció recíproca vulnerabilitat- estrès Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 6 DEFINICIÓ La psicologia és la ciència que estudia el comportament de l'individu en relació directa amb el seu medi socialment construït.

El seu objecte d'estudi és la persona, i la seva funció radica a descriure i explicar la seva conducta i les seves propietats relacionals. L'ésser humà no viu aïllat en un buit físic. L'ambient que l'envolta és un medi socialment construït, condicionat per la cultura, la història i l'evolució biològica i social. Per això, tota acció individual s'ha d'interpretar dins del seu context temporal, social i cultural concret. La pràctica psicològica opera mitjançant una seqüència de tres metes connectades: Aquestes intervencions es basen en el vincle recíproc entre tres components: conducta, pensament i emoció. Formen una estructura triangular interrelacionada.

Tot i que els tres pols s'influeixen mútuament, la conducta és el component més fàcil de modificar, mentre que incidir directament sobre els pensaments i els estats emocionals requereix processos més complexos. COMPROVA-HO 2 Dins del triangle format per pensament, emoció i conducta, per quin motiu les intervencions solen començar modificant el component conductual? Àmbits de la disciplina: branca bàsica i àrees aplicades El coneixement psicològic s'organitza en dues grans dimensions complementàries: la psicologia bàsica, centrada a establir les lleis generals del funcionament psíquic, i la psicologia aplicada, encarregada d'utilitzar aquests principis en situacions pràctiques concretes.

Branca bàsica Àmbits principals de la psicologia aplicada Funcions psicològiques bàsiques Psicologia de l'aprenentatge Psicologia evolutiva o del desenvolupament Psicopatologia o psicologia de l'anormalitat Psicologia de la personalitat Psicologia clínica i infantil o infantojuvenil Psicologia educativa Psicologia social i comunitària Psicologia industrial o organitzacional Psicologia de la salut i d'emergències Psicologia forense i de l'esport Psicologia de la salut i dinàmica assistencial La psicologia de la salut és la branca aplicada que investiga com els processos psicològics intervenen en el manteniment de la salut, la gènesi i el curs de la malaltia, i la forma com l'individu respon davant del trastorn.

Té com a objecte d'estudi la conducta individual emmarcada en el context de salut o malaltia. Entendre: esbrinar les causes que produeixen una conducta determinada. 1 Preveure: anticipar en quines circumstàncies futures es tornarà a manifestar. 2 Intervenir: modificar aquelles respostes que resulten desadaptatives o perjudicials. 3 Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 7 Les seves funcions principals comprenen l'explicació dels mecanismes d'adquisició de patologies, el disseny de programes per prevenir l'aparició de trastorns i la millora del maneig dels problemes mèdics quan ja s'han manifestat.

Per exemple, analitza les motivacions que porten algú a mantenir l'hàbit de fumar malgrat conèixer els riscos de càncer o malalties cardiovasculars, i utilitza aquesta informació per establir programes de cessació tabàquica. Aquesta disciplina centra la seva atenció en quatre àrees clau: L'adquisició, la modificació i l'impacte dels hàbits i l'estil de vida en el benestar físic. Les relacions recíproques establertes entre el comportament, l'estil de vida i les conductes d'emmalaltir (vegeu «El procés d'emmalaltir i adaptació a la malaltia»). La consideració del pacient com a font bàsica d'informació clínica sobre el seu propi estat.

L'exercici del professional sanitari com a investigador, agent educador i comunicador. En l'àmbit assistencial es produeix una relació asimètrica o no equilibrada entre els dos protagonistes de la interacció: el pacient es troba vinculat directament a la malaltia i requereix recursos adaptatius per fer-hi front, mentre que el professional sanitari disposa de les competències tècniques per promoure la salut, investigar informació, diagnosticar i pautar tractaments. COMPROVA-HO 3 En què es fonamenta l'asimetria en la relació entre el professional sanitari i el pacient segons la psicologia de la salut?

Models explicatius en psicologia: internalisme, externalisme i interacció Un model científic o paradigma és un marc de referència que guia com s'observa i s'avalua la realitat. Determina quines preguntes són pertinents, quines dades són rellevants i ha de demostrar eficiència, poder explicatiu i coherència interna per interpretar la conducta. Característica Model internalista (disposicional) Model externalista (situacional) Model d'interacció Determinants primaris Factors interns del subjecte (biologia, personalitat, aptituds, tendències). Factors externs provinents del medi, l'ambient físic i el context social. Acció recíproca i canvi mutu entre trets del subjecte i el seu entorn.

Estructura explicativa Model lineal: . Model lineal: . Model no lineal: influència bidireccional dinàmica subjecte- entorn. Causa interna Conducta Est mul ambiental ı ˊ Conducta Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 8 Característica Model internalista (disposicional) Model externalista (situacional) Model d'interacció Base causal Genètica, circuits neuroanatòmics, motivacions i actituds internes. Processos d'aprenentatge, pressió social i factors socioeconòmics. Dotació personal prèvia potenciada o frenada per l'ambient. Explicació de la depressió Dèficit de neurotransmissors cerebrals com ara la serotonina o la noradrenalina.

Vivència d'esdeveniments negatius: dol familiar, ruptures o fallida econòmica. Polimorfisme genètic (ex. al·lel S del transportador de serotonina) modulat per estrès ambiental. El model d'interacció supera el caràcter lineal dels enfocaments tradicionals demostrant que tant l'individu com l'ambient experimenten transformacions al llarg del contacte mutu. El subjecte neix amb certes predisposicions que l'ambient s'encarrega d'atenuar o reforçar. Una evidència d'aquest enfocament prové dels estudis longitudinals sobre la depressió en cohorts de joves que avaluen el polimorfisme funcional a la regió promotora del gen transportador de serotonina (5-HTTLPR).

Aquest gen presenta dos al·lels principals: curt (S) i llarg (L). Els individus portadors de la variant curta (S) no desenvolupen necessàriament una depressió de forma automàtica, sinó que presenten més símptomes depressius, diagnòstic de depressió i temptatives de suïcidi específicament quan s'enfronten a nivells elevats d'estrès ambiental. Així es constata que la genètica aporta la vulnerabilitat, però l'ambient actua com a desencadenant necessari. ERROR FREQÜENT Creure que el model d'interacció és una simple suma lineal de factors interns i externs ( ).

En el model d'interacció la influència és bidireccional i no lineal: els agents es modifiquen mútuament durant el procés, i la predisposició interna només s'expressa sota circumstàncies ambientals particulars. COMPROVA-HO 4 Segons l'estudi del gen transportador de serotonina, quin resultat s'observa en portadors de l'al·lel S sense estrès ambiental? Gen tica + e ˋ Ambient Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 9 IDEES CLAU La psicologia va començar formalment com a disciplina experimental als laboratoris l'any 1879, incorporant els avenços de les neurociències cap a 1970 gràcies a la neuroimatge i la genètica.

La conducta és la manifestació humana més accessible i fàcil de transformar en comparació amb el pensament i l'emoció. L'objecte d'estudi és el comportament de l'individu inserit en un medi socialment construït marcat per la cultura, la història i l'evolució. La psicologia de la salut aborda la influència psicològica en el manteniment del benestar físic i enfront de la malaltia, operant sota una relació professional-pacient no equilibrada.

Els models internalista i externalista plantegen relacions causals lineals, mentre que el model d'interacció és no lineal i contempla la modificació recíproca entre persona i entorn (com s'evidencia en l'al·lel S del transportador de serotonina davant l'estrès). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina fita històrica de l'any 1879 va marcar la transició de la psicologia des de l'etimologia filosòfica fins a la ciència empírica? 6. En què es distingeix fonamentalment l'explicació de la depressió segons el model internalista en comparació amb el model externalista? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

En quin any es va establir formalment la psicologia experimental de laboratori? 8. Quin element de la tríada psicològica resulta més fàcil de transformar mitjançant intervencions? 9. Com descriu la psicologia de la salut el vincle assistencial entre sanitari i pacient? 1850 a) 1970 b) 1879 c) 1905 d) L'emoció a) El pensament b) La conducta c) L'afecte d) Una relació no equilibrada a) Una relació purament biològica b) Una col·laboració exclusivament administrativa c) Una relació simètrica d) Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 10 10. Com actua l'al·lel S del transportador de serotonina en l'aparició de simptomatologia depressiva?

2 Tècniques psicomètriques i avaluació psicològica EN ACABAR SABRÀS Distingir les propietats psicomètriques d'estandardització, fiabilitat i validesa en una prova d'avaluació. Diferenciar operativament entre validesa convergent i discriminant en instruments d'avaluació clínica. Comparar les característiques, avantatges i àmbits d'aplicació dels autoinformes i els autoregistres. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com pot canviar el resultat d'una prova mèdica o psicològica pel simple fet que la persona sàpiga que l'estan avaluant?

El procés d'avaluació psicològica clínica L'avaluació psicològica constitueix un procediment complementari d'exploració que permet orientar el diagnòstic i determinar les opcions de tractament més adients per a cada cas. La tria dels instruments d'avaluació mai no és arbitrària: es fa sempre després d'una primera entrevista amb el pacient per ajustar la intervenció a la seva demanda real. Interpretar els resultats de manera aïllada condueix a errors, ja que sense vincular-los a la situació clínica general de l'individu s'obté una visió distorsionada de la realitat. Per aquest motiu, cal contextualitzar totes les dades recollides dins la història global del pacient.

El procediment clínic requereix informar prèviament la persona sobre els motius de l'exploració. En acabar, s'ha de dur a terme una sessió de devolució per transmetre les conclusions. Tota aquesta informació es formalitza mitjançant un informe psicològic, el qual sintetitza les dades rellevants i ofereix unes conclusions clares i concises.

Determina depressió de manera automàtica a) Incrementa el risc davant estrès ambiental b) Invalida qualsevol influència de l'entorn c) Protegeix contra l'estrès ambiental negatiu d) Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 11 PROCÉS Fases de l'avaluació psicològica clínica COMPROVA-HO 12 Per què no s'han d'interpretar les puntuacions d'un test psicològic de forma aïllada? Propietats psicomètriques dels tests Els instruments psicomètrics han d'oferir directrius clares per a la seva administració, correcció i interpretació. Un test estandarditzat és una prova que ha estat sotmesa a un procés de normalització en una població determinada, verificant que segueix una distribució normal.

A més, qualsevol instrument ha de garantir tres criteris psicomètrics bàsics: Tipificació: consisteix en la construcció d'escales que permeten interpretar les puntuacions individuals comparant-les amb el seu grup normatiu de referència, definit per variables com l'edat o el sexe. Fiabilitat: reflecteix el grau de consistència i estabilitat de les puntuacions al llarg de successives aplicacions amb el mateix instrument. Durant la mesura cal controlar possibles variables de confusió que puguin distorsionar els resultats, com l'edat, el sexe o el nivell formatiu.

Validesa: indica la capacitat d'una eina per quantificar de forma significativa i adequada el tret o atribut exacte per al qual ha estat dissenyada. Dins del concepte de validesa, s'identifiquen diferents modalitats segons el focus de comprovació: Tipus de validesa Funció i característiques Exemples o procediments Validesa de contingut Comprova si els ítems representen adequadament tot l'abast de la dimensió que es pretén avaluar. Mostreig exhaustiu de les facetes del símptoma. Entrevista inicial Contacte amb el pacient i informació del motiu de consulta. 1 Selecció de proves Tria dels instruments psicomètrics segons la demanda clínica.

2 Integració contextual Interpretació dels resultats dins la realitat global del cas. 3 Elaboració d'informe Redacció de conclusions clares, concises i aplicades. 4 Sessió de devolució Comunicació dels resultats i proposta terapèutica al pacient. 5 Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 12 Tipus de validesa Funció i característiques Exemples o procediments Validesa aparent Genera en l'examinat la percepció que la prova és pertinent i adequada per al problema, afavorint la seva motivació. Formulacions d'ítems comprensibles i rellevants per a la queixa clínica.

Validesa de constructe Reuneix proves empíriques que confirmen l'existència teòrica i empírica d'un constructe psicològic concret (com la regulació emocional o l'acumulació). Mitjançant anàlisi factorial (per explorar les facetes internes del constructe) o mitjançant matrius multitret-multimètode. Dins la validesa de constructe analitzada per la matriu multitret-multimètode, cal diferenciar dos enfocaments complementaris: Validesa convergent: comprova que el test correlaciona positivament amb altres instruments que avaluen la mateixa variable, tal com s'observa en proves com el SI-R, el HRS-I o l'ERQ.

Validesa discriminant: assegura que l'instrument no es confon amb altres constructes diferents, mesurant variables contaminants o conceptes que es pretenen controlar independentment, emprant instruments com l'OCI-R, el BDI o l'STAI. ERROR FREQÜENT Confondre la validesa convergent amb la discriminant. La validesa convergent busca correlació amb proves que mesuren el mateix tret (per exemple, comparar dos qüestionaris d'ansietat). En canvi, la validesa discriminant demostra que el test no mesura dimensions no desitjades o constructes que cal diferenciar clarament (com ara descartar simptomatologia obsessiva o depressiva mitjançant l'OCI-R o el BDI en avaluar un altre fenomen).

COMPROVA-HO 13 En què es distingeix la validesa de contingut de la validesa de constructe? El fenomen de la reactivitat La reactivitat es defineix com la tendència del comportament a modificar-se pel simple fet de saber- se observat. En conseqüència, el procés d'avaluació introdueix un factor que altera les condicions espontànies de la conducta. En el context clínic, no és viable eliminar la reactivitat perquè l'acte d'observar sempre té un impacte. L'objectiu professional consisteix a conèixer detalladament les condicions ambientals. Si es mantenen estables els paràmetres del context al llarg de repeticions successives, les dades continuen sent clínicament comparables.

Avaluació de la regulació emocional: el test ERQ Els instruments psicomètrics permeten operativitzar constructes teòrics complexos. El test d'autorregistre de regulació emocional ERQ (Emotion Regulation Questionnaire) analitza principalment dues estratègies diferenciades d'afrontament: Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 13 Reevaluació cognitiva: implica analitzar una situació conflictiva des d'un angle diferent, repensant els passos seguits per detectar detalls rellevants que havien passat desapercebuts inicialment.

Supressió expressiva: consisteix a intentar evitar pensaments vinculats a preocupacions, desitjos, sentiments o vivències inquietants, reprimint la seva manifestació. COMPROVA-HO 14 Quina estratègia de regulació emocional avalua l'ERQ quan una persona repensa un succés per trobar aspectes que havia ignorat? Procediments de recollida d'informació clínica La informació diagnòstica pot provenir de dues vies complementàries: l'avaluació externa duta a terme pel professional mitjançant l'observació directa, i la informació facilitada directament per la persona examinada a través d'autoinformes o d'autoregistres.

Els procediments d'autoinforme es basen en el realisme ingenu: el pacient descriu allò que percep, especificant la localització, intensitat i durada dels seus símptomes. Aquest relat no és un reflex exacte de la realitat objectiva, sinó el producte de la interacció entre els fets reals i el procés subjectiu de reconstrucció, judici sobre la gravetat i interpretació que en fa l'individu. Autoinformes orals: l'entrevista clínica L'entrevista ha de mantenir un estil fluid que maximitzi l'intercanvi d'informació i permeti oferir un retorn o retroacció constant. Es recomana iniciar la sessió amb preguntes obertes i de caire general.

Un cop establert el marc, es passa a preguntes tancades per precisar dades temporals i característiques qualitatives a través d'exemples i referències concretes. Autoinformes escrits: qüestionaris i escales Els qüestionaris escrits consisteixen en inventaris estructurats de preguntes. Presenten l'avantatge de ser més còmodes i sistemàtics que l'entrevista, i resulten especialment útils per establir comparacions entre pacients o per seguir l'evolució d'un mateix individu en fases clíniques diferents. Els seus continguts principals inclouen l'avaluació clínica de símptomes i aspectes de la malaltia, els trets de personalitat, els estats afectius, les habilitats socials i els estils de vida.

Per la seva banda, les escales permeten estimar per escrit la magnitud d'un símptoma determinat, com el cansament, el dolor, els estats anímics o la capacitat funcional. Es presenten en tres modalitats bàsiques: Escales verbals: sèrie de termes ordenats de manera creixent o decreixent d'intensitat (com res, una mica, bastant o molt). Escales numèriques: assignació d'un valor numèric dins d'un rang determinat, habitualment amb referents extrems expressats verbalment (per exemple, de 0: mai a 5: sempre). Escales analògiques visuals (EAV): es facilita un segment d'exactament 10 cm sobre el qual la persona traça una marca indicant la intensitat percebuda.

L'inconvenient principal d'aquestes eines és l'ambigüitat, atès que els subjectes poden comparar la seva situació amb experiències d'altres individus o amb fets passats. Per solucionar-ho i augmentar la fiabilitat i la validesa de la mesura, cal acompanyar els valors d'ancoratges, és a dir, definicions Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 14 explícites fonamentades en fets observables. ESQUEMA Procediments d'avaluació clínica COMPROVA-HO 15 Com es pot reduir l'ambigüitat inherent a les escales d'estimació subjectiva?

Autoregistres: modalitats i aplicació L'autoregistre consisteix en un mètode mitjançant el qual la persona observa i anota en el seu entorn natural i durant dies consecutius la conducta o fenomen que es vol estudiar. Els moments d'anotació poden correspondre a hores fixades, intervals de temps, fets quotidians (com els àpats, el moment de ficar-se al llit o el de llevar-se) o bé estar pautats per un rellotge programable amb alarma. Aquesta metodologia s'aplica habitualment per mesurar tres grans blocs de variables: Pautes i hàbits conductuals: patrons d'estudi, son, activitat sexual, ingesta o exercici físic. Dades fisiològiques: temperatura basal, miccions, pressió arterial o pes.

Evolució temporal de símptomes: presència de cansament, dolor, somnolència o fluctuacions en l'estat d'ànim. Informació del pacient Avaluació facilitada pel mateix subjecte. Autoinformes Dades sotmeses a reconstrucció i judici. Orals: entrevista Preguntes obertes i tancades. Escrits: qüestionaris Inventaris per comparar pacients o fases. Escrits: escales Verbals, numèriques i analògiques visuals. Autoregistres Mesura sistemàtica en l'entorn natural. Observació directa Registre extern realitzat pel professional.

Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 15 Modalitats d'autoregistre L'organització d'un autoregistre s'ajusta segons diversos criteris estructurals: Segons el contingut: pot registrar accions directes (cigarretes consumides, medicaments presos) o resultats derivats (pes, tensió arterial, nivells de glucèmia). Segons les característiques del fenomen: s'avalua la intensitat (grau de dolor o fatiga), la freqüència (nombre de cafès ingerits) o la durada (temps dedicat a mirar la televisió o durada d'un episodi de dolor).

Segons l'eix de mesura: es pot mesurar en funció del temps, fet que resulta més senzill (cigarrets/dia), o bé en funció de la situació, diferenciant els espais on es produeix la conducta (cigarrets/dia a casa, al carrer o a la feina). Aquesta última modalitat és l'opció òptima per guiar tècniques de control d'estímuls en el tractament. Segons la relació observació-registre: l'acte d'observar i el d'anotar poden ser coincidents en el temps o produir-se en moments separats.

Criteris d'aplicació clínica Completar un autoregistre suposa una tasca molt costosa per al pacient, de manera que no ha de convertir-se en una prescripció rutinària; cal indicar-lo quan l'autoinforme ordinari no ofereixi dades suficients. La seva prescripció ha de seguir cinc pautes: Comparativa funcional: autoinforme vs. autoregistre Tot i que ambdós mètodes aporten dades procedents del pacient, les seves propietats i entorns d'aplicació divergeixen notablement: Criteri Autoinforme Autoregistre Objecte d'estudi Conjunt global de conductes. Un cas o paràmetre conductual concret. Naturalesa de les dades Susceptible de reconstrucció retrospectiva i interpretació subjectiva.

Dades específiques, operatives i concretes. Assegurar la comprensió del procediment: realitzant sempre un assaig supervisat en consulta abans d'iniciar el registre autònom. 1 Facilitar la detecció i discriminació: clarificar els límits temporals i acordar ancoratges precisos que actuïn com a marcadors de referència. 2 Contrastar la fidelitat de la informació: assegurar-se que el registre s'omple diàriament, valorant la col·laboració d'un familiar si cal. 3 Mantenir la simplicitat: escollir formats poc pertorbadors i convenir codis ràpids d'anotació. 4 Justificar la indicació: limitar el seu ús als casos en què l'autoinforme retrospectiu sigui insuficient.

5 Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 16 Criteri Autoinforme Autoregistre Context d'obtenció Àmbit clínic (en presència de l'entrevistador). Àmbit natural (on tenen lloc els fets avaluats). Qualitat de la informació Aportació de caràcter qualitatiu o estimatiu. Major qualitat mètriques amb informació detallada i precisa. IDEES CLAU L'avaluació psicològica clínica requereix una entrevista prèvia, integrar les dades en el context global del pacient i concloure amb un informe i una sessió de devolució. Els tests han d'estar tipificats respecte a un grup normatiu, mostrar fiabilitat temporal i garantir validesa de contingut, aparent i de constructe.

La validesa de constructe distingeix entre la convergent (associació amb proves que mesuren la mateixa variable) i la discriminant (diferenciació respecte a variables que cal controlar o descartar). La reactivitat és la modificació del comportament en saber-se observat; com que no es pot eliminar, cal mantenir constants les condicions ambientals per fer les dades comparables. Els autoinformes recullen dades en el context clínic sotmeses a reconstrucció subjectiva, mentre que els autoregistres recullen dades precises en l'entorn natural durant dies consecutius. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16.

Quina diferència metodològica clau hi ha entre la validesa convergent i la validesa discriminant en una matriu multitret-multimètode? 17. En quina situació és preferible emprar un autoregistre situacional respecte a un de temporal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Com s'anomena la propietat per interpretar una puntuació comparant-la amb un grup normatiu per edat o sexe? 19. Quina estratègia de l'ERQ busca canviar la perspectiva sobre un problema per trobar nous matisos?

Validesa de constructe a) Validesa aparent b) Fiabilitat c) Tipificació d) Supressió expressiva a) Control d'estímuls b) Reactivitat situacional c) Reevaluació cognitiva d) Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 17 20. Quina longitud exacta té el segment de referència en una escala analògica visual típica? 21. Per què l'autoregistre no s'ha de prescriure de forma rutinària a consulta?

3 Aprenentatge, condicionament i modificació de conducta EN ACABAR SABRÀS Distingir els components i fases del condicionament clàssic en situacions clíniques Diferenciar amb precisió entre reforçament positiu, reforçament negatiu i càstig Descriure el procediment d'emmotllament per a la instauració de noves conductes Analitzar com l'estímul discriminatiu i la generalització influeixen en la conducta del pacient PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què moltes persones comencen a suar o sentir ansietat abans d'entrar al gabinet dental, fins i tot sense cap dolor present?

Naturalesa de l'aprenentatge i la resposta adaptativa L'aprenentatge consisteix en l'adquisició duradora de nous comportaments i informació mitjançant l'experiència prèvia. Representa una relació dinàmica i continuada entre els trets propis de l'organisme i les exigències del seu entorn. Perquè un individu s'adapti correctament a l'ambient, aquest procés es desenvolupa en dos grans àmbits funcionals: Anticipació: capacitat d'identificar quins successos funcionen com a senyals de la presència d'altres esdeveniments, analitzant com es connecten en el temps.

Control: capacitat de seleccionar la reacció que resulta més beneficiosa per a la supervivència, establint el vincle exacte entre l'acció emesa i les alteracions conseqüents en l'entorn. En el repertori humà, els aprenentatges d'alta complexitat no es limiten a la vivència individual directa; també s'incorporen a través de la instrucció verbal i la imitació o observació d'altres models. DEFINICIÓ El condicionament és l'establiment formal d'una nova connexió funcional entre un estímul (element ambiental) i una resposta (manifestació conductual de l'organisme), estudiat rigorosament en l'àmbit del laboratori experimental.

10 cm a) 15 cm b) 5 cm c) 20 cm d) Manca de validesa a) Impedeix mesurar la freqüència b) Resulta molt costós c) Requereix context de laboratori d) Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 18 Condicionament responent o clàssic El condicionament responent, investigat originalment per Pavlov, descriu com certs estímuls de l'entorn prenen el control directe sobre una resposta automàtica o reflexa de l'organisme. En el seu punt de partida, un estímul incondicionat (EI) desencadena de manera natural i innata una resposta incondicionada (RI) específica, sense requerir cap experiència prèvia.

El procediment associatiu consisteix a presentar un estímul neutre (EN) immediatament abans de l'estímul incondicionat. Després d'emparellar-los repetidament en el temps, l'estímul que inicialment era neutre es converteix en un estímul condicionat (EC), capaç per si mateix d'invocar la reacció de l'organisme, anomenada ara resposta condicionada (RC). Esquema del condicionament responent i transformació de l'estímul neutre. Aquest model permet entendre múltiples fenòmens rellevants: Associació: transformació progressiva de l'estímul neutre en condicionat capaç d'activar la resposta condicionada.

Extinció: pèrdua gradual de la resposta si l'estímul condicionat es presenta repetidament sense anar seguit de l'estímul incondicionat. Contracondicionament: procediment d'aprenentatge destinat a trencar un vincle previ associant el mateix estímul a una reacció incompatible; és el fonament clau per al descondicionament de fòbies. Condicionament d'ordre superior: situació en què un estímul condicionat ja consolidat s'utilitza com a base per condicionar un nou estímul neutre, sense necessitat de recórrer una altra vegada a l'estímul incondicionat primari. Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 19 Gràfica de l'adquisició, extinció i reconsolidació de respostes de por.

En l'entorn assistencial i de la salut, el paradigma responent explica situacions clíniques complexes com: COMPROVA-HO 23 Quina és la diferència funcional bàsica entre l'extinció i el contracondicionament en el condicionament clàssic? Condicionament operant i maneig de conseqüències El condicionament operant, desenvolupat per Skinner, determina que els efectes posteriors que succeeixen a una conducta governen directament la seva freqüència futura. La seqüència operativa articula tres baules: l'emissió de la resposta, els canvis ambientals que actuen com a conseqüència i la subsegüent modificació de la probabilitat de reaparició d'aquesta acció.

L'aparició de fòbies davant d'estímuls mèdics o dentals que han coincidit amb vivències aversives o doloroses. 1 Les nàusees i vòmits anticipatoris que pateixen certs pacients abans d'arribar a l'hospital per tractament quimioteràpic, desencadenats per olors o espais associats prèviament al tractament farmacològic. 2 La manifestació de símptomes d'abstinència a drogues induïts de manera condicionada per ambients o senyals que solien acompanyar el consum. 3 L'efecte placebo, en què la forma o el context d'administració d'un producte inocu desencadena una millora clínica per haver-se emparellat anteriorment amb principis actius reals.

4 L'adquisició de la càrrega o valor emocional del llenguatge oral i escrit. 5 Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 20 PROCÉS Seqüència funcional del condicionament operant 1 Estímul antecedent Senyal discriminatiu que marca el context de disponibilitat. 2 Emissió de resposta Conducta observable executada per l'organisme. 3 Conseqüència ambiental Aparició o retirada d'estímuls després de l'acció. 4 Canvi de probabilitat Augment o reducció de la recurrència del comportament.

Procediment Operació sobre l'estímul Efecte sobre la probabilitat de la conducta Reforçament positiu Presentació o lliurament d'un estímul favorable Augmenta la probabilitat de la resposta Reforçament negatiu Retirada o evitació d'un estímul desplaent Augmenta la probabilitat de la resposta Càstig Presentació d'un efecte negatiu o aversiu Disminueix la probabilitat de la resposta Extinció operant Desaparició o supressió del reforçador habitual Disminueix la probabilitat de la resposta El procediment de reforçament té per finalitat incrementar les opcions que una conducta es manifesti.

Aquest repartiment es pot aplicar de manera contínua (cada vegada que s'emet la resposta) o intermitent (només en determinades ocasions). ERROR FREQÜENT Confondre el reforçament negatiu amb el càstig és un dels errors més habituals. Recorda la regla: tot reforçament sempre augmenta la probabilitat de la conducta. El reforçament negatiu l'incrementa perquè retira un element aversiu (per exemple, prendre un analgèsic per eliminar el dolor), mentre que el càstig busca precisament disminuir-la aplicant un efecte negatiu.

Quan l'objectiu clínic consisteix a implantar una resposta nova, és necessari potenciar la motivació del subjecte, disminuir l'aparició d'altres reaccions no desitjades i estructurar l'entorn amb instruccions verbals i models d'imitació. Dins d'aquest àmbit destaca l'emmotllament, mètode basat a delimitar clarament la conducta objectiu final, identificar el nivell de partida de la persona i aplicar reforçaments continuats a les successives aproximacions que s'acostin al comportament desitjat.

Per contra, per suprimir una resposta s'ha de delimitar la conducta alternativa idònia, reforçar-la de forma prioritària, restringir l'ús del càstig i evitar per endavant les condicions que facilitin la reacció no desitjada mitjançant l'extinció o la gestió de l'ambient. Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 21 COMPROVA-HO 24 Si un pacient pren puntualment la medicació prescrita només per desfer-se d'una migranya insuportable, quin procediment operant manté la seva adherència? Control per l'estímul: discriminació i generalització Les conductes operants no ocorren en el buit; queden sota la influència de senyals antecedents que n'indiquen la conveniència.

La discriminació és la propietat mitjançant la qual determinats estímuls previs prenen el control sobre l'emissió d'una conducta: Estímul discriminatiu: condició ambiental antecedent que assenyala la disponibilitat del reforçador i, per tant, augmenta notablement la probabilitat que s'emeti la conducta. Estímul delta: situació antecedent que assenyala l'absència de reforç o la ineficàcia de l'acció, la qual cosa en disminueix la probabilitat d'emissió. ESQUEMA Mecanismes de control per l'estímul A la pràctica clínica, l'objectiu final després d'entrenar un comportament saludable és la generalització.

Aquest fenomen consisteix en el fet que la resposta apresada es produeix també davant d'estímuls similars al discriminatiu original. L'èxit terapèutic requereix que les habilitats o pautes consolidades durant les sessions de consulta es reprodueixin de manera espontània en les situacions reals de la vida quotidiana del pacient. COMPROVA-HO 25 Com es diferencia un estímul discriminatiu d'un estímul delta pel que fa a l'emissió conductual? Discriminació Control diferencial de la resposta segons senyals previs. Estímul discriminatiu Augmenta la probabilitat de la conducta. Estímul delta Disminueix la probabilitat de la conducta. Generalització Aparició de la conducta davant d'estímuls semblants.

Transferència clínica Extensió des de la consulta a la vida quotidiana. Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 22 IDEES CLAU L'aprenentatge canalitza l'adaptació biològica mitjançant dos mecanismes fonamentals: l'anticipació d'esdeveniments futurs i el control actiu de l'entorn. El condicionament responent o pavlovià s'estableix quan un estímul neutre adquireix la propietat d'evocar una resposta incondicionada en associar-se temporalment a un estímul incondicionat. El contracondicionament neutralitza l'impacte d'estímuls aversius o fòbics mitjançant l'aprenentatge d'una reacció incompatible.

El condicionament operant modula la freqüència de la resposta mitjançant les seves conseqüències ambientals immediates. Tant el reforçament positiu com el negatiu augmenten la probabilitat de la conducta, a diferència del càstig i l'extinció, que en provoquen la disminució. L'emmotllament instaura conductes inexistents en el repertori mitjançant el reforç pas a pas d'aproximacions successives. El control antecedent exigeix tant la discriminació precisa d'estímuls com la generalització de les respostes assolides a l'entorn quotidià del subjecte. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què es distingeix essencialment el mecanisme del condicionament responent del condicionament operant? 27.

Com s'estructura un procediment d'emmotllament per generar un hàbit sanitari completament nou? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin procés d'aprenentatge explica les nàusees abans d'iniciar la quimioteràpia a l'hospital? 29. Quin és l'efecte que caracteritza el procediment de reforçament negatiu?

Emmotllament per aproximacions successives a) Condicionament operant per reforç negatiu b) Condicionament responent o clàssic c) Control antecedent per estímul delta d) Redueix la resposta retirant estímuls favorables a) Augmenta la conducta en retirar un estímul b) Redueix la conducta aplicant estímuls desagradables c) Suprimeix completament la resposta sense conseqüències d) Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 23 30. Com s'anomena l'estímul antecedent que senyalitza que la conducta no rebrà reforçament? 31. Com s'aconsegueix l'extinció d'una resposta operant prèviament establerta?

4 Hàbits de salut, prevenció i la roda del canvi EN ACABAR SABRÀS Distingir els nivells de prevenció sanitària (primària, secundària i terciària) i els seus indicadors associats. Calcular el nivell de risc en el consum d'alcohol mitjançant la Unitat de Beguda Estàndard segons els criteris de l'OMS. Identificar les etapes de la Roda del Canvi de Prochaska i DiClemente a partir del discurs d'un pacient. Abordar la recaiguda clínica des d'una perspectiva pedagògica i no punitiva. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Si una persona torna a consumir un hàbit tòxic després de sis mesos d'abstinència, ha fracassat definitivament la teràpia?

La promoció del benestar individual i col·lectiu requereix comprendre com s'instauren, es mantenen i es modifiquen els comportaments quotidians relacionats amb la salut.

Estímul reflex a) Estímul incondicionat b) Estímul delta c) Estímul discriminatiu d) Modificant l'estímul discriminatiu inicial a) Fent desaparèixer el reforçador que la mantenia b) Emparellant-la amb un estímul incondicionat c) Presentant un efecte punitiu aversiu d) Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 24 ESQUEMA Estructura del tema d'hàbits de salut i prevenció Concepte d'hàbits saludables i patrons de risc Els hàbits saludables són conductes incorporades de forma regular a la vida quotidiana que afavoreixen el benestar en les dimensions física, mental i social.

Aquests patrons inclouen pautes com una nutrició equilibrada, la pràctica continuada d'exercici físic, un descans reparador, la higiene i ergonomia postural correctes, la regulació de les tensions mitjançant estratègies d'afrontament de l'estrès (vegeu «Estrès, adaptació fisiològica i desgast professional (Burnout)») i la moderació o abstenció en el consum de tòxics com l'alcohol. DEFINICIÓ L'Unitat de Beguda Estàndard (UBE) és una mesura convencional que equival exactament a 10 grams d'alcohol pur, utilitzada per quantificar el consum i estandarditzar els criteris de risc. L'alcohol constitueix un dels hàbits perjudicials més estesos.

La noció popular que una ingesta diària moderada resulta universalment protectora és un mite: representa la substància addictiva amb major capacitat de generar danys tant a la mateixa persona com al seu entorn comunitari. El seu abús sostingut es vincula a patologies greus com cirrosi hepàtica, demència, càncer de cap i coll, a més de tremolors i alteracions neurològiques.

Per delimitar les situacions de perill clínic, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix llindars precisos basats en la quantitat de grams ingerits: Grup poblacional Consum setmanal de risc Consum intens en una ocasió Homes adults > 28 UBEs a la setmana > 6 UBEs per episodi Dones adultes i majors de 65 anys > 17 UBEs a la setmana > 4 UBEs per episodi Hàbits de salut Conductes protectores i de risc com l'alcohol Càlcul d'UBEs i llindars OMS 10 g d'alcohol pur per unitat Nivells de prevenció Primària, secundària i terciària Incidència vs prevalença Criteris epidemiològics d'intervenció Entrevista motivacional Intervenció empàtica centrada en el pacient Roda del Canvi Model transteòric no lineal Recaiguda terapèutica Fase normal del procés d'aprenentatge Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 25 COMPROVA-HO 33 Per què els criteris de risc d'alcohol de l'OMS fixen un sostre d'UBEs més baix per a dones i majors de 65 anys que per a homes joves?

Nivells d'actuació preventiva en salut La prevenció del dany s'organitza en tres esglaons segons el moment d'evolució del procés patològic i els objectius epidemiològics concrets. La tria de les eines depèn de l'àmbit d'actuació (sanitari, comunitari, laboral o familiar) i del perfil dels destinataris.

Nivell de prevenció Objectiu epidemiològic Població diana i fase Exemples i eines d'intervenció Primària Disminuir la incidència (nous casos) Subjectes sans abans de l'aparició del trastorn; control de factors causals i predisposants Ús del preservatiu contra el VIH; campanyes informatives, webs educatives, videojocs, seminaris i documentals Secundària Disminuir la prevalença (casos existents) Subjectes asimptomàtics en fase preclínica; detecció precoç de la patologia incipient Cribratges poblacionals (screening), història clínica sistemàtica, control de la hipertensió en fases inicials Terciària Minimitzar seqüeles i recidives Pacients amb malaltia manifesta; recuperació clínica i adaptació funcional Rehabilitació biopsicosocial, seguiment de pacients amb càncer de pulmó per aturar el tabaquisme i evitar complicacions Quan es detecta un comportament nociu a la consulta, el professional ha d'oferir informació adaptada, de manera verbal o per escrit, establint una línia d'acció dirigida a reduir els perills associats.

PER RECORDAR-HO Associa sempre primària amb incidència (aparició de nous casos), secundària amb prevalença (cribratge de casos existents abans que donin símptomes) i terciària amb recidives i rehabilitació (reducció de complicacions en la malaltia ja establerta). COMPROVA-HO 34 En quin nivell preventiu se situa la realització periòdica d'un qüestionari de consum alcohòlic en una revisió d'empresa a treballadors sans? L'entrevista motivacional i el model de la Roda del Canvi L'enfocament directiu tradicional sol generar resistència en abordar hàbits consolidats.

L'entrevista motivacional és un estil comunicatiu centrat en el pacient que busca explorar i potenciar la seva pròpia motivació interna per al canvi conductual, fonamentat estrictament en l'escolta activa, l'empatia clínica i el respecte a la seva autonomia. Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 26 Per comprendre aquesta transició, Prochaska i DiClemente van descriure la Roda del Canvi, un model dinàmic que concep la modificació dels hàbits com un cicle continu dividit en diverses etapes: Esquema de les etapes cícliques del model de la Roda del Canvi ERROR FREQÜENT Considerar la recaiguda com un fracàs terapèutic o moral del pacient.

En la Roda del Canvi, la recaiguda és una fase normal i esperable del procés maduratiu de la conducta. La majoria de subjectes necessiten donar diverses voltes al cicle abans d'aconseguir la remissió estable; interpretar-la punitivament bloqueja la intervenció sanitària. Precontemplació: la persona no té consciència del problema ni percep la necessitat de modificar la conducta («No crec que hagi de canviar el meu hàbit»). 1 Contemplació: apareix una forta ambivalència; es reconeix el problema però es dubta dels beneficis enfront dels costos («Una part de mi voldria canviar, però m'agrada el meu hàbit»).

2 Preparació per a l'acció: s'assumeix la intenció ferma d'intervenir en un futur immediat i es dissenyen plans («Ja he plantejat canviar el meu hàbit, tot i que em sembla difícil»). 3 Acció: s'implementen modificacions tangibles i conductuals en l'estil de vida durant els darrers mesos. 4 Manteniment: consolidació dels nous patrons saludables al llarg del temps, habitualment a partir dels 6 mesos d'estabilitat. 5 Remissió estable o sortida: el canvi s'ha integrat definitivament i desapareix la temptació de revertir la conducta prèvia. 6 Recaiguda: retorn als patrons anteriors després d'un període de millora («He tornat a la conducta d'abans tot i haver aconseguit canviar durant un temps»).

7 Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 27 COMPROVA-HO 35 Què expressa un pacient que afirma: «Sé que hauria de deixar de fumar pel mal de coll, però em relaxa tant que no em veig amb cor»? IDEES CLAU Els hàbits saludables són pautes quotidianes integrades que beneficien el benestar físic, psicològic i social de l'individu. L'alcohol representa una substància altament nociva: una Unitat de Beguda Estàndard (UBE) conté exactament 10 grams d'alcohol pur. L'OMS fixa límits de consum de risc a partir de 28 UBEs setmanals (o >6 per ocasió) en homes, i de 17 UBEs setmanals (o >4 per ocasió) en dones i gent gran.

La prevenció primària actua sobre la incidència en sans, la secundària redueix la prevalença mitjançant cribratges precoços i la terciària evita recaigudes i disminueix seqüeles. L'entrevista motivacional aborda el canvi des de l'empatia i l'escolta, acompanyant el pacient per les fases de la Roda del Canvi. En la Roda del Canvi, la recaiguda no s'ha d'interpretar com un fracàs, sinó com una oportunitat d'aprenentatge dins d'un procés cíclic no lineal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Com es defineix formalment una Unitat de Beguda Estàndard (UBE)? 37. Quina diferència principal hi ha entre els objectius de la prevenció primària i la secundària? 38.

Per què no s'ha de considerar la recaiguda com un fracàs assistencial segons Prochaska i DiClemente? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. A quants grams d'alcohol equival exactament una Unitat de Beguda Estàndard (UBE)? 40. Quin és el consum setmanal que l'OMS considera llindar de risc per a un home adult? 41.

Un test de cribratge poblacional per detectar precoçment una patologia incipient és un exemple de: 15 grams a) 10 grams b) 20 grams c) 5 grams d) Més de 14 UBEs a) Més de 28 UBEs b) Més de 21 UBEs c) Més de 17 UBEs d) Rehabilitació clínica a) Prevenció primària b) Prevenció secundària c) Prevenció terciària d) Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 28 42. En quina fase de la Roda del Canvi el subjecte no percep cap necessitat de canviar la conducta?

5 Estrès, adaptació fisiològica i desgast professional (Burnout) EN ACABAR SABRÀS Distingir les tres fases del Síndrome General d'Adaptació i les seves manifestacions orgàniques Explicar la fisiologia diferencial entre l'activació simpàtica aguda i l'eix neuroendocrí HPA crònic Identificar les alteracions sistèmiques derivades de l'estrès continuat en l'àmbit cardiovascular, metabòlic i immune Diferenciar les tres dimensions característiques del desgast professional o burnout PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què l'estrès sostingut en el temps acaba perjudicant el cos si inicialment s'activa per protegir-nos?

Naturalesa de l'estrès i procés d'avaluació L'estrès no consisteix únicament en un estímul ambiental aïllat ni en una simple reacció biològica passiva. Es defineix com el conjunt de respostes fisiològiques i emocionals davant d'un estímul que amenaça o altera l'homeòstasi de l'organisme. Un mateix fet ambiental no genera la mateixa vivència en tothom: l'estrès sorgeix del mode en què el subjecte avalua cognitivament les circumstàncies en comparació amb els seus propis recursos per fer-hi front. Per exemple, començar una nova activitat laboral pot valorar-se com una oportunitat estimulant de creixement o bé com una amenaça severa de fracàs imminent.

DEFINICIÓ Un estressor és qualsevol condició física, química o psicològica capaç de trencar l'equilibri intern o homeòstasi. Les circumstàncies estressants poden ser de valència positiva, negativa o ambivalent, però comparteixen la necessitat d'un esforç d'adaptació actiu per part de l'organisme. La resposta d'estrès agrupa els canvis fisiològics inespecífics que es despleguen fins i tot abans de poder discernir la naturalesa exacta de l'amenaça. Aquesta mobilització ràpida prepara el cos per protegir la supervivència abans que es completi l'anàlisi conscient exhaustiva de la situació.

Contemplació a) Preparació b) Precontemplació c) Manteniment d) Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 29 ERROR FREQÜENT És un error comú a l'examen definir l'estrès com un mer factor ambiental extern objectiu. L'estrès és un procés psicobiològic interactiu on l'avaluació cognitiva individual de l'estressor i la percepció de control determinen la intensitat de la resposta orgànica. COMPROVA-HO 44 Per què una mateixa situació pot produir una reacció d'estrès greu en una persona i passar inadvertida en una altra?

El Síndrome General d'Adaptació Davant la presència continuada d'estímuls nocius, el fisiòleg Hans Selye va descriure un patró organitzat de resposta biològica denominat Síndrome General d'Adaptació. Aquesta reacció sistèmica transcorre a través de tres estadis consecutius i clarament delimitats en el temps: Reacció d'alarma: Fase inicial immediata davant la identificació de l'amenaça o estressor. Consta d'un primer moment de xoc o reacció d'estrès seguit d'una fase de restitució, on s'activa el sistema simpàtic per preparar conductes ràpides d'afrontament o fugida, juntament amb l'activació de l'eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal per alliberar cortisol.

1 Fase de resistència: Si l'estressor persisteix en el temps, l'organisme entra en un període d'enduriment i adaptació. Es manté un to fisiològic elevat i es desenvolupen estratègies d'afrontament sostingudes per intentar recuperar o sostenir l'homeòstasi malgrat la pressió ambiental contínua. 2 Fase d'esgotament: Si la demanda nociva es manté de manera indefinida i l'organisme no aconsegueix restablir l'equilibri, els recursos adaptatius es consumeixen. Apareix una impossibilitat de mantenir l'homeòstasi basal, acompanyada de disfuncions greus de l'eix neuroendocrí i del sistema immunitari, incrementant directament la vulnerabilitat al desenvolupament de patologies orgàniques.

3 Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 30 Esquema de les tres fases successives del Síndrome General d'Adaptació. COMPROVA-HO 45 Quina conseqüència biològica directa té l'arribada a la fase d'esgotament del Síndrome General d'Adaptació? Fisiologia de l'estrès: via simpàtica i eix HPA La resposta coordinada davant d'una amenaça comença al sistema nerviós central mitjançant dues vies neuroendocrines complementàries que actuen en escales temporals diferents: Diagrama de la resposta fisiològica del sistema simpàtic i eix HPA. Psicologia i Comunicació: Apunts d'Odontologia (UB) 31 En la resposta d'estrès agut, s'activa de manera fulgurant el sistema nerviós simpàtic.

La medul·la suprarenal allibera massivament catecolamines (adrenalina i noradrenalina), generant efectes immediats: Increment de la freqüència cardíaca i de la contractilitat miocàrdica. Vasoconstricció esplènica per redistribuir el flux sanguini cap a òrgans vitals i musculatura esquelètica. Elevació de la glucèmia acompanyada d'un consum accelerat de glucosa en teixits actius. Augment del nombre d'eritròcits i limfòcits circulants. Estimulació de la sudoració i acceleració dels mecanismes de coagulació sanguínia. En situacions d'estrès crònic, es produeix una activació neuroendocrina continuada coordinada pel núcli paraventricular de l'hipotàlem.

Aquest allibera factors com el factor alliberador de corticotropina (CRF o CRH) i vasopressina (VP). La CRH estimula la glàndula pituïtària anterior (hipòfisi) perquè alliberi hormona adrenocorticotròpica (ACTH) al torrent circulatori. L'ACTH arriba a l'escorça de les glàndules suprarenals, induint la secreció continuada de corticosteroides, principalment cortisol.

De forma paral·lela, s'observa una implicació difusa del sistema nerviós central amb estimulació de receptors alfa-adrenèrgics, colinèrgics, nicotínics i serotoninèrgics (5-HT i 5-HT1a), a més d'una pujada continuada de catecolamines que actuen tant de neurotransmissors cerebrals (a l'escorça, hipòfisi, cerebel i sistema límbic) com d'hormones perifèriques. Esquema del processament cerebral de l'estrès, al·lòstasi i…