Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB

I 0 flashcards i 18 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA I COMUNICACIÓ Grau en Odontologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia i Comunicació: conductisme, eix de l'estrès, dolor, percepció, memòria, afàsies, psicopatologia del pensament i motivació. APREN.AI Índex 1 Fonaments — Concepte, àrees i models teòrics en psicologia 1. Orígens històrics i evolució del concepte 2. Definició actual, objecte d'estudi i la tríada psicològica 3. Àrees de la psicologia bàsica i aplicada 4. Camp d'acció de la psicologia de la salut 5.

Models explicatius en psicologia: internalisme, externalisme i interacció 2 Avaluació — Tècniques psicomètriques, autoinformes i observació clínica Fonaments i procediment clínic de l'avaluació Propietats psicomètriques dels instruments Reactivitat i estabilitat contextual Vies d'obtenció d'informació clínica Autoinformes orals i el biaix del «realisme ingenu» Autoinformes escrits: qüestionaris i modalitats d'escales L'autoregistre: mètode i criteris d'aplicació 3 Aprenentatge — Condicionament clàssic, operant i processos associatius Condicionament clàssic o responent: el model de Pavlov Condicionament operant o instrumental: la regulació per conseqüències Modificació, adquisició i supressió de respostes Control d'estímuls i modalitats complexes d'aprenentatge Psicologia de la Salut 4 Hàbits saludables, consum d'alcohol i prevenció Hàbits saludables i determinants del comportament Epidemiologia, impacte orgànic i càlcul del consum d'alcohol Nivells de prevenció i eines de cribratge: el test AUDIT-C El model transteòric de Prochaska i DiClemente i l'entrevista motivacional 5 El procés d'emmalaltir i adaptació al càncer 1.

Conceptes de salut i malaltia des de la perspectiva biopsicosocial 2. Construcció cultural i implicacions de l'etiquetatge mèdic 3. Conductes d'emmalaltir i factors mantenedors secundaris 4. La malaltia com a font d'estrès: demandes i recursos adaptatius 5.

Adaptació a la malaltia oncològica: etapes i estrès crònic 6 Estrès — Fisiologia, eix HHA i malaltia psicosomàtica Concepte d'estrès i evolució històrica La Síndrome General d'Adaptació (SGA) Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 1 Neuroendocrinologia de l'estrès: via simpàtica i eix HHA Afrontament, diferències individuals i malaltia psicosomàtica La síndrome de desgast professional (burnout) 7 El Dolor — Neuroanatomia, dolor agut vs crònic i abordatge clínic Definició i naturalesa multidimensional del dolor Vies neuroanatòmiques ascendents del dolor Diferències clíniques: dolor agut versus dolor crònic Factors psicològics i mantenedors en el dolor crònic Mètodes d'avaluació clínica: autoinformes i autoregistres Objectius i intervencions des de la psicologia de la salut 8 Percepció — Processos sensorials, integració i alteracions perceptives Naturalesa i característiques del procés perceptiu Components i etapes del processament sensorial Distorsions perceptives Enganys perceptius: Al·lucinacions 9 Atenció — Models teòrics, xarxes cerebrals i psicopatologia atencional Models teòrics de l'atenció i modalitats de processament Xarxes cerebrals i neurobiologia atencional Dimensions de l'atenció i psicopatologia clínica 10 Memòria — Tipologies, bases biològiques i exploració psicopatològica Organització neuroanatòmica de la memòria Classificació temporal dels sistemes de memòria Classificació segons el contingut: declarativa i no declarativa Processos de formació mnèsica i condicionants Teories de l'oblit Protocol d'exploració psicopatològica a la clínica 11 Amnèsies — Classificació clínica, trastorns orgànics i efectes iatrogènics Concepte d'amnèsia i criteris de classificació clínica Amnèsies psicògenes i quadres clínics purs Hipermnèsies i distorsions mnèsiques: paramnèsies Alteracions mnèsiques neuropsiquiàtriques i iatrogènia Llenguatge 12 Bases neurobiològiques, adquisició i afasies Organització neuroanatòmica i lateralització hemisfèrica Desenvolupament ontogenètic del llenguatge Síndromes afàsiques principals: Broca, Wernicke i conducció 13 Trastorns del desenvolupament i psicopatologia del ritme i significat Trastorns del desenvolupament del llenguatge oral Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 2 Trastorns de la lectoescriptura: dislèxia i disgrafia Mutisme i alteracions del ritme de la parla Estereotípies verbals i alteracions del significat Pensament 14 Modalitats del raonament i trastorns formals del curs Naturalesa i operacions cognitives del pensament Modalitats del raonament humà Trastorns formals del pensament: alteracions de la velocitat Trastorns del curs i de l'estructura lògica 15 Trastorns del contingut: idees obsessives i deliris Idees obsessives i rituals compulsius El deliri: definició i gènesi psicopatològica Tipologies clíniques i contingut dels deliris Alteracions de la possessió i vivència de control del pensament Afectivitat 16 Neurobiologia emocional, estat d'ànim i exploració clínica Pilars de la vida afectiva i naturalesa emocional Neurofisiopatologia i circuits de la resposta emocional Protocol d'exploració clínica de l'afectivitat 17 Trastorns de l'humor: mania, depressió, ansietat i paratímies El pol expansiu: humor hipertímic i mòria frontal El pol depressiu: semiologia de l'humor hipotímic Pseudodemència depressiva versus deteriorament cognitiu degeneratiu Depressió endògena versus depressió reactiva Avaluació clínica del risc suïcida Humor ansiós Trastorns de l'adequació afectiva i alexitímia 18 Motivació — Teories, el cicle de recompensa (Wanting vs Liking) i addiccions 1.

Fonaments de la motivació i jerarquia de necessitats 2. Els tres components del sistema de recompensa 3. Història de l'autoestimulació intracranial i el paper de la dopamina 4. Dissociació Wanting vs Liking i el fenomen del craving 5. Avaluació clínica: Iowa Gambling Task 19 Resum per repassar Fonaments, avaluació i aprenentatge Psicologia de la salut, estrès i dolor Percepció, atenció i memòria Llenguatge, pensament i afectivitat Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 3 Motivació i sistema de recompensa Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 4 1 Fonaments — Concepte, àrees i models teòrics en psicologia EN ACABAR SABRÀS Distingir l'evolució del concepte de psicologia des del seu sentit etimològic fins a la ciència de la conducta actual. Explicar les interconnexions de la tríada conducta, pensament i emoció i la prioritat de la conducta en la intervenció. Diferenciar les branques de la psicologia bàsica respecte a les àrees de la psicologia aplicada. Contrastar els models internalista, externalista i d'interacció aplicats a la salut física i mental.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què quan volem canviar el nostre estat d'ànim o una idea recurrent resulta molt més efectiu començar canviant el que fem? La psicologia és la disciplina científica dedicada a comprendre per què actuem com actuem, integrant processos biològics, cognitius i socials en constant relació. ESQUEMA Estructura general dels fonaments de la psicologia 1. Orígens històrics i evolució del concepte Etimològicament, la paraula prové dels termes grecs psique (ànima) i logos (ciència o tractat). Literalment, per tant, es tracta de la ciència que estudia l'ànima. L'interès per la ment i el patiment humà és ancestral.

Ja cap a l'any 1500 aC, en El llibre dels Vedes, es concebia com la «medicina de la paraula».

Evolució històrica Dels Vedes i l'ànima al laboratori i les neurociències Tríada psicològica Conducta observable, pensament i emoció Àrees d'estudi Bàsica (processos generals) i Aplicada (salut, clínica, educació) Models explicatius Internalista, externalista i model d'interacció recíproca Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 5 Durant segles, les societats van tractar els trastorns mentals des de la incomprensió: en diverses cultures i èpoques històriques, els malalts mentals eren rebutjats o fins i tot cremats, utilitzant mètodes radicals per intentar esbrinar què passava dins del cap dels pacients.

La transformació cap a una ciència empírica es va consolidar a partir del segle XIX, quan la psicologia va entrar formalment als laboratoris experimentals. A partir dels anys 70 del segle XX, l'arribada de les tècniques de neuroimatge va permetre observar el cervell humà viu en funcionament. Posteriorment, la incorporació de la genètica i l'epigenètica (l'estudi dels canvis en l'expressió gènica provocats pel medi) i el desenvolupament de les neurociències van permetre dissenyar tractaments farmacològics específics per millorar aquests trastorns. COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental separa la concepció clàssica de la psicologia de la seva etapa a partir del segle XIX i els anys 70? 2.

Definició actual, objecte d'estudi i la tríada psicològica Avui dia, la psicologia es defineix com la ciència que estudia la conducta humana. Com que la conducta és observable de manera objectiva, el seu camp d'anàlisi s'estén a totes les facetes de l'activitat de l'individu. El treball científic sobre el comportament segueix una seqüència de tres passos: La conducta no opera de manera aïllada. Està estretament interconnectada amb el pensament i l'emoció. Aquests tres components formen un sistema dinàmic on cadascun influeix directament sobre els altres dos. Entendre: identificar per què es produeix una acció o reacció determinada.

1 Preveure: anticipar en quines circumstàncies futures es tornarà a repetir. 2 Intervenir: modificar, consolidar o extingir les conductes segons els objectius plantejats. 3 Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 6 Diagrama de la tríada d'influència recíproca entre pensament, emoció i conducta. Tots tres elements són modificables i depenen del context cultural i poblacional. No obstant això, la conducta és el component més fàcil de canviar.

Des de la intervenció psicològica, modificar la conducta permet alterar en cadena el pensament i l'emoció; alternativament, la prescripció de fàrmacs pot intervenir sobre l'emoció per afavorir canvis posteriors en conductes i pensaments, o aplicar tècniques dirigides al pensament per estabilitzar la conducta i l'estat emocional. Pel que fa al seu marc general, W. Penzo va establir la definició clau de l'objecte d'estudi: La psicologia és la ciència que estudia el comportament de l'individu en la seva relació amb el medi socialment construït. L'ésser humà és essencialment social (comparable només a societats complexes com les dels insectes).

Quan una persona repeteix una conducta en el temps és perquè n'obté algun tipus de benefici. Aquest individu no actua en un buit físic neutre: el seu entorn és un medi socialment construït, dotat de propietats configurades per la història, la cultura i l'evolució, tant de l'espècie com de la seva pròpia biografia personal. COMPROVA-HO 3 Dins de la tríada conducta-pensament-emoció, quin element resulta més accessible per iniciar una intervenció i per què? 3.

Àrees de la psicologia bàsica i aplicada La disciplina es divideix en dues grans branques complementàries: la psicologia bàsica, que investiga les lleis generals dels processos mentals, i la psicologia aplicada, que trasllada aquests coneixements a àmbits concrets de la vida quotidiana. Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 7 Branca Àrea d'especialització Objecte principal d'estudi Psicologia Bàsica Funcions psicològiques Processos cognitius fonamentals (atenció, memòria, percepció). Psicologia de l'aprenentatge Mecanismes associatius i adquisició de noves respostes. Psicologia evolutiva o del desenvolupament Transformacions psicològiques al llarg de les etapes vitals.

Psicopatologia (psicologia de l'anormalitat) Descripció i sistematització dels patrons i processos anòmals. Psicologia de la personalitat Estructures i trets estables individuals. Psicologia Aplicada Clínica / Infantil i infantojuvenil Avaluació, diagnòstic i teràpia del patiment psíquic en diferents edats. Educativa Optimització de l'ensenyament i processos educatius. Social i Comunitària Dinàmiques de grup, relacions interpersonals i intervenció comunitària. Industrial o Organitzacional Rendiment, gestió humana i organitzacions laborals. Psicologia de la salut Factors psicològics en el benestar físic i en la malaltia. Emergències Intervenció ràpida en catàstrofes i crisis agudes.

Forense Peritatges i assessorament en l'àmbit judicial. De l'esport Rendiment i preparació psicològica en l'activitat atlètica. 4. Camp d'acció de la psicologia de la salut La psicologia de la salut és la branca aplicada que investiga la incidència directa dels factors psicològics en tres moments clínics: el manteniment de la salut, l'aparició i desenvolupament d'una patologia, i la resposta o afrontament davant la malaltia. El seu objecte d'estudi és el comportament de l'individu situat específicament en un context delimitat per l'estat de salut o malaltia.

Aquesta àrea analitza els dos agents protagonistes de l'acte sanitari: El pacient: analitzat com a font bàsica d'informació, atenent als seus hàbits i estils de vida, als seus recursos adaptatius i a les influències recíproques existents entre el seu comportament diari i el seu procés d'emmalaltir. El professional de la salut: exercint tasques com a investigador, comunicador terapèutic i educador sanitari en accions de prevenció, diagnòstic i tractament. Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 8 EXEMPLE La psicologia de la salut estudia per què una persona continua fumant habitualment malgrat conèixer que aquest consum augmenta el risc de patir càncer o patologies cardiovasculars.

Mitjançant la identificació d'aquests mecanismes, desenvolupa programes concrets per prevenir l'hàbit o facilitar-ne la deshabituació. COMPROVA-HO 4 Quins són els tres eixos temporals de la malaltia sobre els quals intervé la psicologia de la salut? 5. Models explicatius en psicologia: internalisme, externalisme i interacció Un paradigma o model científic constitueix el marc de referència compartit que determina com s'observa la realitat estudiada, quines preguntes són rellevants i quines dades han de ser recollides, tot garantint coherència interna i poder explicatiu.

Segons la procedència dels determinants del comportament, es distingeixen tres grans models: ESQUEMA Models explicatius de la conducta humana Model internalista (o disposicional): sosté que la conducta s'explica per factors interns de la persona. Inclou la personalitat, les tendències biològiques i neuroanatòmiques, la genètica, les actituds, aptituds i motivacions personals. Model externalista (o situacional): defensa que la conducta depèn exclusivament de variables provinents del medi exterior o ambient. Emfasitza el paper dels processos d'aprenentatge, les circumstàncies de la societat i el context socioeconòmic.

Model d'interacció: concep la conducta com el resultat de l'acció recíproca entre factors interns i factors ambientals externs. La conducta no respon a un model causal lineal: l'individu i l'entorn s'influeixen i es modifiquen mútuament al llarg del temps. Internalisme Disposicional: genètica, personalitat i factors biològics Externalisme Situacional: ambient, aprenentatge i factors socioeconòmics Model d'interacció Influència mútua i recíproca no lineal entre subjecte i entorn Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 9 ERROR FREQÜENT En el model d'interacció no n'hi ha prou de sumar factors biològics i ambientals.

L'error comú a l'examen és presentar la relació com a unidireccional o lineal. La interacció implica reciprocitat contínua: el context altera l'organisme (per exemple via epigenètica o canvis neurobiològics) i les respostes de l'organisme alteren activament l'ambient que l'envolta. L'aplicació d'aquests models al cas de la depressió exemplifica clarament aquest principi d'interacció.

Aquest trastorn no es pot reduir només a circumstàncies ambientals adverses (com la mort d'un familiar proper, ruptures de parella o dificultats socioeconòmiques greus) ni únicament a causes biològiques (alteracions en la neurotransmissió cerebral, amb dèficits de serotonina o noradrenalina associats a càrrega genètica). La depressió combina una vulnerabilitat biològica o disposició interna (amb perfils més propensos i d'altres menys propensos) amb factors desencadenants externs provinents del context ambiental.

Aquesta integració interactiva s'estén a la concepció holística de les ciències de la salut: un dels errors històrics més greus en la pràctica mèdica ha estat tractar el cos d'una banda i l'ànima o la ment d'una altra, ignorant que constitueixen una unitat indissociable. Si la totalitat del sistema està malalta, cap de les seves parts pot mantenir-se plenament sana. COMPROVA-HO 5 Com s'explica un episodi depressiu des del model d'interacció en comparació amb el model disposicional pur? IDEES CLAU Etimològicament psicologia significa ciència de l'ànima, però modernament és la ciència que investiga la conducta en connexió amb el pensament i l'emoció. Segons W.

Penzo, l'objecte d'estudi de la psicologia és l'individu en relació estreta amb el seu medi socialment construït. La conducta és l'element de la tríada més fàcilment modificable, actuant sovint com a palanca per canviar pensaments i emocions. La psicologia es divideix entre una branca bàsica teòrica i una branca aplicada pràctica, de la qual forma part la psicologia de la salut. El model d'interacció supera el reduccionisme internalista i externalista defensant una relació no lineal i d'influència recíproca entre individu i ambient. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Com defineix W. Penzo l'objecte d'estudi fonamental de la disciplina psicològica? 7.

Per quina raó el model d'interacció rebutja les explicacions purament lineals sobre l'origen de la conducta? Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin component de la tríada psicològica és el més accessible i fàcil de modificar? 9. Segons W. Penzo, amb què es relaciona l'individu com a objecte de la psicologia? 10. Quin paradigma atribueix la conducta exclusivament a factors com la genètica, la personalitat i les aptituds? 11. Com entén el model d'interacció la causa d'un trastorn com la depressió?

2 Avaluació — Tècniques psicomètriques, autoinformes i observació clínica EN ACABAR SABRÀS Distingir les propietats psicomètriques clau d'un instrument d'avaluació: tipificació, fiabilitat i validesa. Explicar l'impacte de la reactivitat i com controlar-la mitjançant l'estabilitat contextual. Construir ancoratges funcionals basats en fets observables per augmentar la fiabilitat de les escales clíniques. Diferenciar les característiques, avantatges i indicacions de l'autoinforme respecte a l'autoregistre. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què no podem donar per completament objectiu el relat espontani que un pacient fa dels seus propis símptomes?

L'inconscient a) L'emoció b) El pensament c) La conducta d) Amb l'inconscient biològic a) Amb el medi socialment construït b) Amb el condicionament ambiental exclusiu c) Amb la disposició genètica aïllada d) Model disposicional o internalista a) Model sociocultural b) Model d'interacció recíproca c) Model situacional d) Només per dèficits de serotonina a) Per l'acció recíproca entre vulnerabilitat biològica i successos vitals externs b) Per una elecció conscient del subjecte c) Únicament per circumstàncies econòmiques negatives d) Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 11 L'avaluació psicològica constitueix un procés estructurat de recollida d'informació clínica per orientar el diagnòstic i dissenyar la intervenció terapèutica més escaient.

ESQUEMA Avaluació psicològica clínica Fonaments i procediment clínic de l'avaluació L'avaluació psicològica opera com un mètode complementari d'exploració. Les dades obtingudes mai s'interpreten de forma aïllada: cal integrar-les dins del context global del pacient per no generar conclusions errònies sobre la seva realitat clínica. La tria d'instruments i proves psicomètriques s'ha de dur a terme sempre després de l'entrevista inicial. Des de la perspectiva deontològica i procedimental, el professional ha d'informar prèviament a la persona del motiu de l'exploració. En finalitzar el procés, és obligatori programar una sessió de devolució per comunicar els resultats obtinguts.

Finalment, s'elabora un informe psicològic escrit que sintetitza les troballes de manera clara i concisa. Propietats psicomètriques dels instruments Els instruments psicomètrics han de disposar d'instruccions rigoroses d'administració, correcció i interpretació, a més de complir tres criteris fonamentals: Tipificació: construcció d'escales estandarditzades que permeten comparar la puntuació directa d'un individu amb el seu grup normatiu de referència. Fiabilitat: grau de consistència interna i estabilitat temporal que presenten les mesures en ser repetides. Validesa: capacitat de l'instrument per avaluar de manera precisa i inequívoca el constructe que pretén mesurar.

Fonts d'informació Vies de recollida de dades clíniques Informació del pacient Produïda directament pel subjecte Autoinformes Formats orals o escrits Autoregistres Mesura contínua en medi natural Informació del professional Observació directa sistemàtica Entrevista clínica Autoinforme oral guiat Qüestionaris i escales Autoinformes escrits estandarditzats Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 12 Reactivitat i estabilitat contextual Un dels fenòmens metodològics més rellevants en l'exploració és la reactivitat, entesa com la modificació involuntària de la conducta pel simple fet de saber-se observat.

El mateix acte d'avaluar introdueix un biaix en el comportament natural del pacient. Com que eliminar del tot la reactivitat resulta impossible, l'objectiu metodològic és mantenir un context estable. Si les condicions ambientals i la figura de l'observador es mantenen constants al llarg de les sessions, les dades recollides esdevenen directament comparables. COMPROVA-HO 13 Per què és fonamental mantenir el mateix avaluador i entorn si la reactivitat no es pot evitar?

Vies d'obtenció d'informació clínica La recollida de dades es distribueix segons l'agent que genera la informació: Informació procedent del pacient: inclou els autoinformes (orals com l'entrevista, o escrits com qüestionaris i escales) i els autoregistres. Informació obtinguda pel professional: fonamentada en l'observació directa sistemàtica del comportament. Autoinformes orals i el biaix del «realisme ingenu» Mitjançant l'autoinforme, el pacient descriu la simptomatologia (localització, intensitat i durada temporal), en cerca les causes i formula judicis sobre el pronòstic.

Aquest discurs no és un reflex exacte dels fets: combina la realitat objectiva amb la interpretació subjectiva i la reconstrucció mnemònica. DEFINICIÓ: REALISME INGENU El realisme ingenu (o dogma de la immaculada percepció) és la creença errònia segons la qual el relat verbal del subjecte reprodueix fidelment la realitat objectiva dels fets, ignorant els biaixos personals, reconstructius i valoratius de la memòria. En l'entrevista clínica, l'estil adoptat ha de potenciar al màxim la comunicació oberta i oferir retorn o feedback continu.

La formulació d'interrogants segueix un ordre precís: Autoinformes escrits: qüestionaris i modalitats d'escales Els qüestionaris són inventaris estandarditzats de preguntes escrites que destaquen per la seva comoditat i aplicació sistemàtica davant l'entrevista oral. Són especialment idonis per comparar diferents pacients o examinar l'evolució clínica d'una mateixa persona al llarg del tractament. Solen Formular preguntes obertes i generals per fomentar la narració espontània del motiu de consulta. 1 Introduir preguntes tancades per delimitar aspectes concrets, establint referents quantitatius i temporals precisos.

2 Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 13 avaluar símptomes patològics, trets de personalitat, estats afectius, habilitats socials i patrons d'estil de vida. D'altra banda, les escales d'avaluació demanen una estimació subjectiva d'alguna qualitat o dimensió (com ara la intensitat del dolor o la fatiga). Se'n distingeixen tres formats: Verbals: sèries d'adjectius ordenats de menor a major intensitat (per exemple: gens, una mica, bastant, molt). Numèriques: assignació d'un valor discret dins d'un interval definit amb ancoratges als extrems (habitualment de 0 «mai» a 5 «sempre»).

Escala Analògica Visual (EVA): presentació d'un segment rectilini de 10 cm on el subjecte traça una marca indicant la severitat percebuda del símptoma. ERROR FREQÜENT Utilitzar escales numèriques sense definir ancoratges operatius condueix a una avaluació poc fiable. Cada pacient interpreta les xifres segons el seu propi marc de comparació o en relació amb altres individus. Per neutralitzar aquesta subjectivitat, és imprescindible descriure fets directament observables per a cada nivell de la gradació.

L'aplicació d'ancoratges funcionals descrits mitjançant fets concrets incrementa notablement la fiabilitat i la validesa d'una escala de símptomes (com la cefalea): Nivell 0: Absència total de cefalea. Nivell 1: Percepció del mal de cap, fàcilment ignorable. Nivell 2: Presència contínua que no pot ignorar-se, però que no impedeix les tasques quotidianes. Nivell 3: Molèstia no ignorable que bloqueja directament la capacitat de concentració. Nivell 4: Interferència sobre totes les activitats rutinàries, mantenint només l'autonomia per a accions bàsiques (com la higiene o l'alimentació). Nivell 5: Cefalea incapacitant que obliga el pacient a romandre al llit.

COMPROVA-HO 14 Quina finalitat metodològica té substituir un valor purament numèric per una descripció de fets observables en una escala clínica? L'autoregistre: mètode i criteris d'aplicació L'autoregistre és un procediment en què el mateix individu observa i anota determinades conductes o fenòmens en el seu context diari durant períodes temporals continuats. Els moments de registre es poden fixar per hores determinades, després dels àpats, abans d'anar a dormir o mitjançant avisadors programables com alarmes.

Aquesta eina resulta molt útil per monitorar hàbits (son, ingesta, estudi, activitat física), paràmetres fisiològics (pressió arterial, pes, glucosúria, temperatura basal) i la fluctuació temporal de manifestacions clíniques (estat d'ànim, dolor, fatiga o somnolència). Les modalitats de registre es classifiquen segons diversos eixos: Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 14 Contingut: conductes concretes manifestes (fàrmacs presos, cigarretes) o bé resultats biològics mesurables (tensió, xifres de pes). Mètrica: intensitat (grau de cansament), freqüència (recompte d'unitats consumides) o durada (minuts de descans, temps mirant la televisió).

Organització de resultats: temporal (activitats per dia o setmana) o situacional (identificant el context ambiental, molt eficaç per a programes de control d'estímuls). Concordança temporal: registre immediat (l'observació i l'anotació són simultànies) o diferit en el temps.

Per garantir la validesa d'un autoregistre cal seguir unes pautes específiques: Criteri diferencial Autoinforme Autoregistre Objecte d'estudi Conjunt ampli de conductes Cas específic i delimitat d'una conducta Nivell de concreció Susceptible de reconstrucció subjectiva i biaix interpretatiu Dades molt específiques, objectives i concretes Context d'aplicació Àmbit clínic (en presència de l'entrevistador) Àmbit natural (on ocorren espontàniament els fets) Qualitat de la dada Qualitat moderada basada en el record Qualitat superior (informació detallada i precisa) Garantir la comprensió del pacient realitzant un entrenament previ supervisat a la consulta.

1 Facilitar la detecció del fenomen delimitant bé els marcs temporals i establint ancoratges clars de referència. 2 Dissenyar fulls de registre senzills amb codis fàcils d'utilitzar per evitar la fatiga. 3 Contrastar regularment l'emplenament diari (fins i tot amb ajut de familiars propers). 4 Reservar la seva prescripció per a moments necessaris, atès que és una tècnica exigent que no s'ha d'aplicar de manera rutinària quan l'autoinforme és suficient. 5 Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 15 IDEES CLAU L'avaluació psicològica és un mètode complementari que exigeix seleccionar les proves després de l'entrevista i retornar els resultats al pacient.

Els tests psicomètrics han de garantir tipificació (comparació amb el grup normatiu), fiabilitat (estabilitat de la mesura) i validesa (mesurar allò previst). La reactivitat és inevitable, per la qual cosa es requereix un context d'avaluació rígidament estable per poder comparar les dades. El realisme ingenu assumeix erròniament que el discurs del subjecte és un calc objectiu de la realitat sense biaixos reconstructius. Els ancoratges funcionals lligats a fets observables redueixen l'ambigüitat i el biaix comparatiu de les escales de símptomes. L'autoregistre aporta dades concretes en l'àmbit natural d'elevada qualitat, però té un cost personal alt i requereix entrenament supervisat.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. En què es diferencia metodològicament la tipificació d'un test de la seva validesa? 16. Què distingeix essencialment un autoinforme d'un autoregistre respecte al context i la qualitat de les dades? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quin concepte descriu el canvi de comportament d'un pacient pel simple fet de saber-se avaluat? 18. En què consisteix habitualment l'Escala Analògica Visual (EVA)? 19. Quina estratègia minimitza la subjectivitat i l'ambigüitat en una escala de símptomes?

Realisme ingenu a) Validesa aparent b) Reactivitat c) Tipificació d) Un qüestionari d'opció múltiple a) Un inventari de 5 preguntes b) Una gradació ordinal verbal c) Una línia recta de 10 cm d) Vincular cada nivell a fets observables a) Passar la prova sense supervisió prèvia b) Utilitzar exclusivament nombres decimals c) Substituir l'escala per preguntes obertes d) Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 16 20. Com s'estructura habitualment la formulació d'interrogants en una entrevista clínica?

3 Aprenentatge — Condicionament clàssic, operant i processos associatius EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els components del condicionament clàssic (EI, EN, RI, EC, RC) i les seves aplicacions clíniques. Distinguir de manera inequívoca el reforç positiu, el reforç negatiu, el càstig i l'extinció operant. Explicar el procediment d'emmotllament per aproximacions successives per instaurar conductes noves. Diferenciar la funció de l'estímul discriminatiu, l'estímul delta i el fenomen de generalització. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Si una persona pren un analgèsic per eliminar el mal de cap, estem davant d'un exemple de reforç negatiu o d'un càstig?

L'aprenentatge constitueix el procés fonamental mitjançant el qual els organismes adquireixen noves conductes i informació a partir de la seva experiència continuada amb l'entorn. Aquesta capacitat adaptativa sorgeix de la interacció dinàmica entre la càrrega genètica individual i els factors ambientals que envolten l'organisme (vegeu «Fonaments — Concepte, àrees i models teòrics en psicologia»). L'adaptació al medi opera principalment a través de dos grans àmbits: l'anticipació, que permet detectar quins successos ambientals assenyalen l'arribada d'uns altres, i el control, que capacita l'individu per seleccionar la resposta que produeix canvis favorables en el seu entorn immediat.

De preguntes tancades cap a generals a) D'interrogants oberts cap a tancats b) Només amb qüestions quantitatives directes c) Amb preguntes de resposta binària inicials d) Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 17 ESQUEMA Mecanismes i processos d'aprenentatge Condicionament clàssic o responent: el model de Pavlov El condicionament defineix l'establiment formal d'una nova relació funcional entre un estímul de l'ambient i una resposta de l'organisme. Descrit originalment pel fisiòleg rus Ivan Pavlov, el condicionament responent o clàssic se centra en com certs estímuls antecedents arriben a desencadenar de manera automàtica respostes reflexes de caràcter fisiològic o emocional.

DEFINICIÓ El condicionament clàssic és un procediment associatiu en què un estímul neutre (EN) que no activa una resposta reflexa concreta es presenta repetidament abans d'un estímul incondicionat (EI), el qual provoca de manera innata una resposta incondicionada (RI). Després de successius emparellaments, l'estímul neutre es converteix en un estímul condicionat (EC) capaç d'emetre una resposta condicionada (RC).

Pavlov va comprovar experimentalment aquest principi en observar que els gossos no només salivaven davant l'aliment (EI), sinó que acabaven salivant de manera anticipatòria davant un estímul prèviament neutre, com el so d'una campana (EC), després d'haver estat emparellat reiteradament amb la presentació del menjar.

Condicionament Clàssic Associació d'estímuls antecedents i respostes reflexes Elements del reflex EI, EN, RI, EC i RC Fenòmens associatius Extinció, contracondicionament i ordre superior Condicionament Operant Regulació de conductes voluntàries per conseqüències Contingències de reforç Reforç positiu i negatiu; continu vs intermitent Supressió i adquisició Emmotllament, extinció i procediment de càstig Control d'estímuls Estímul discriminatiu, estímul delta i generalització Aprenentatge Complex Processos avançats d'adquisició conductual Vies d'adquisició Experiència directa, imitació i instrucció verbal Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 18 Esquema del condicionament d'una fòbia a través d'estímuls associats.

Dins d'aquest paradigma s'identifiquen diversos fenòmens clau: Associació: procés temporal pel qual l'EN precedeix l'EI i adquireix propietats evocadores fins a transformar-se en EC. Extinció: pèrdua gradual de la RC quan l'EC es presenta continuadament en absència de l'EI (per exemple, si la campana sona múltiples vegades sense proporcionar menjar). Contracondicionament: procediment destinat a substituir una resposta emocional desadaptativa associant l'estímul condicionat a un estímul nou d'impacte oposat, base comuna en el tractament de fòbies.

Condicionament d'ordre superior: fenomen en què un EC consolidat actua com a base per associar-se a un nou estímul neutre, de manera que aquest segon estímul també provoca la RC malgrat no haver coincidit mai amb l'EI primari. Aquest procés requereix diversos parells d'associació per tal de no extingir la resposta inicial. Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 19 Gràfica de les corbes d'adquisició i extinció d'una resposta de por.

En l'àmbit clínic, el condicionament clàssic té un paper protagonista en manifestacions com les fòbies específiques (on estímuls neutres queden vinculats a vivències traumàtiques), les nàusees i vòmits anticipats que pateixen pacients oncològics abans de rebre sessions de quimioteràpia, la resposta psicofisiològica de l'efecte placebo, l'adquisició del significat i valor afectiu de les paraules, i els símptomes d'abstinència condicionada a substàncies tòxiques desencadenats pels contextos de consum habitual. COMPROVA-HO 22 En què es diferencia la resposta incondicionada (RI) de la resposta condicionada (RC) si fisiològicament solen manifestar-se igual?

Condicionament operant o instrumental: la regulació per conseqüències Mentre que el model de Pavlov s'enfoca en els estímuls que precedeixen la conducta reflexa, B. F. Skinner va formular el condicionament operant partint de la llei de l'efecte. En aquest marc, el focus d'atenció es trasllada a les conseqüències ambientals d'un comportament espontani: si els efectes immediats d'una resposta són adaptatius o satisfactoris per a l'organisme, la probabilitat que torni a repetir-se augmenta; en cas contrari, la probabilitat es redueix.

Per demostrar aquesta relació funcional, Skinner va dissenyar la caixa de Skinner, un dispositiu experimental on animals de laboratori com rates o coloms aprenien a prémer una palanca per rebre petites porcions d'aliment o evitar descàrregues al sòl reixat.

Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 20 PROCÉS Cicle del condicionament operant 1 Estímul antecedent Presència d'estímul discriminatiu o delta 2 Emissió de conducta Resposta operant efectuada per l'organisme 3 Conseqüència ambiental Aparició o retirada d'estímuls en l'entorn 4 Modificació de taxa Increment (reforç) o supressió (càstig/extinció) El reforçament consisteix en qualsevol contingència que incrementa la freqüència o probabilitat futura d'una resposta concreta: Reforç positiu: augmenta la taxa de conducta perquè comporta l'obtenció o presentació d'un estímul gratificant (per exemple, oferir una sardina a un dofí immediatament després d'executar una acció).

Reforç negatiu: augmenta la taxa de conducta perquè permet retirar, evitar o escapar d'un estímul aversiu o desagradable (per exemple, una persona que evita sortir al carrer per fugir de l'angoixa i por a un atac). Així mateix, l'entrega del reforç pot organitzar-se segons dos patrons bàsics: Tipus de programa Patró d'administració Característiques i efectes Reforç continu La recompensa s'atorga cada vegada que s'emet la resposta correcta. Optimitza la velocitat d'adquisició inicial d'un comportament nou. Reforç intermitent La recompensa es dispensa només en algunes ocasions en funció de respostes o temps.

Genera conductes molt resistents a l'extinció (patró típic de les màquines escurabutxaques). ERROR FREQÜENT L'error més habitual en els exàmens és confondre el reforç negatiu amb el càstig. Tots els reforços (siguin positius o negatius) tenen com a objectiu comú augmentar la probabilitat de la conducta. El reforç és «negatiu» exclusivament pel fet matemàtic de restar: elimina un estímul desagradable per a l'organisme. El càstig, per contra, pretén disminuir o suprimir una conducta. COMPROVA-HO 23 Per què una conducta mantinguda sota un programa de reforç intermitent és molt més difícil d'extingir que una sota reforç continu?

Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 21 Modificació, adquisició i supressió de respostes Quan es vol incorporar un repertori de conducta completament nou que l'organisme encara no realitza, s'utilitza l'emmotllament (o aprenentatge per aproximacions successives). Aquest procediment sistemàtic comprèn quatre passos seqüencials: D'altra banda, per aconseguir la supressió de respostes desadaptatives o no desitjades, s'apliquen dues vies fonamentals: Extinció operant: consisteix a retirar de manera sistemàtica el reforçador que mantenia activa la resposta (per exemple, ignorar la conducta disruptiva d'un infant quan busca atenció).

Si per contra es cedeix davant la mala conducta per sortir de la situació, s'acaba reforçant funcionalment. Càstig: aplicació d'una conseqüència aversiva (física o emocional) per reduir la conducta. Tot i ser molt eficaç en animals mitjançant estímuls físics com descàrregues elèctriques, és menys eficient i problemàtic en éssers humans si no s'aplica sota pautes estrictes. Perquè l'aplicació d'un procediment de càstig sigui vàlida i eficaç s'ha de respectar una seqüència reglada: COMPROVA-HO 24 Quina pauta fonamental s'ha d'acompanyar sempre a l'ús del càstig per assegurar que sigui funcionalment efectiu en humans?

Control d'estímuls i modalitats complexes d'aprenentatge La conducta operant rarament es produeix en el buit; sol dependre de senyals antecedents que indiquen quan una acció rebrà conseqüències. Aquest control per part del context s'estructura en dos tipus d'estímuls: Definició precisa de l'objectiu final: descriure la conducta diana que s'espera aconseguir de forma observable. 1 Determinació del nivell de partida: avaluar la línia base o conductes inicials que l'individu ja és capaç d'emetre. 2 Selecció d'aproximacions successives: dividir l'objectiu en fites intermèdies graduals (com ara pactar la reducció esglaonada de la quantitat de cigarretes al dia).

3 Reforçament diferencial: premiar de manera contingent cadascuna de les passes que s'acosten a la fita, deixant de reforçar les etapes ja superades. 4 Definir clarament la resposta adequada: comunicar quina alternativa positiva s'espera en lloc del comportament no desitjat. 1 Reforçar la conducta adequada: prestar atenció i validar de forma positiva l'aparició de l'acció correcta. 2 Limitar l'aplicació del càstig: aplicar la mesura de manera immediata tot just acabada la resposta inconvenient, assegurant que sigui proporcional i coherent. 3 Prevenir la recurrència: anticipar i controlar els desencadenants ambientals per evitar que la resposta inadequada es repeteixi.

4 Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 22 Estímul discriminatiu ( ): assenyala la disponibilitat del reforçador si s'executa la resposta, provocant un augment en la probabilitat d'emissió de la conducta. Estímul delta ( ): assenyala que la resposta no obtindrà reforçament, reduint la probabilitat que s'emeti el comportament. Diagrama del control discriminatiu de la resposta segons el senyal antecedent. La generalització és el fenomen complementari pel qual la resposta condicionada o operant s'emet davant d'estímuls nous que presenten similituds amb l'estímul discriminatiu d'entrenament original.

Com més gran sigui la semblança física i funcional entre el context d'aprenentatge i l'entorn real on s'ha d'aplicar la conducta, més sòlida i adaptativa serà la transferència (per exemple, rehabilitar hàbits alimentaris en entorns que reprodueixin les condicions quotidianes de la persona i no només en una cuina hospitalària aïllada). Més enllà dels mecanismes bàsics de laboratori, els humans desenvolupen processos d'aprenentatge complex recolzats en tres vies principals: Experiència directa: execució personal d'un acte i comprovació directa de les seves conseqüències ambientals.

Imitació (modelatge): adquisició de respostes per observació directa del comportament d'altres individus de l'entorn (per exemple, donar exemple de serenor en lloc de demanar a crits que algú no cridi). Instrucció verbal: aprenentatge mitjançant regles, explicacions i guies lingüístiques explícites sobre què s'espera de la tasca, estalviant els costos i riscos associats a l'assaig i error directe. ED E Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 23 IDEES CLAU L'aprenentatge és un canvi conductual adaptatiu que integra condicionants genètics i modulacions de l'entorn ambiental.

El condicionament clàssic (Pavlov) opera sobre respostes involuntàries i reflexes mitjançant l'associació temporal d'estímuls antecedents (EI, EN, EC). El condicionament operant (Skinner) regula la probabilitat de la conducta voluntària segons les conseqüències immediates que provoca en el medi. Tant el reforç positiu com el negatiu tenen per objectiu incrementar la freqüència de la resposta, mentre que el càstig busca reduir-la. L'emmotllament permet crear noves habilitats mitjançant el reforçament sistemàtic d'aproximacions successives cap a una conducta diana.

El control d'estímuls utilitza l'estímul discriminatiu ( ) i l'estímul delta ( ) per assenyalar la disponibilitat o absència de conseqüències reforçadores. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. En què es diferencia funcionalment el paradigma del condicionament clàssic del condicionament operant? 26. Com actua un reforçador negatiu sobre una conducta? 27. Què distingeix un estímul discriminatiu d'un estímul delta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin és l'objectiu comú del reforçament positiu i del reforçament negatiu? 29. En el condicionament clàssic de Pavlov, què passa amb l'estímul neutre després d'emparellar-se amb l'EI? 30.

Quin tipus de programa produeix conductes més resistents a l'extinció? ED E Extingir una resposta desadaptativa a) Augmentar la probabilitat de la conducta b) Disminuir la freqüència de la resposta c) Substituir un estímul incondicionat d) S'extingeix la seva capacitat perceptiva a) Esdevé una resposta incondicionada b) Es converteix en estímul condicionat c) Es transforma en estímul delta d) Contracondicionament a) Reforçament continu b) Reforçament intermitent c) Condicionament d'ordre superior d) Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 24 31. Com s'anomena el mètode d'aprendre conductes noves mitjançant aproximacions successives?

Instrucció verbal a) Emmotllament b) Contracondicionament c) Generalització d'estímuls d) Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 25 4 Hàbits saludables, consum d'alcohol i prevenció EN ACABAR SABRÀS Distingir els determinants biològics i socials que dificulten la modificació d'hàbits saludables. Calcular el consum alcohòlic mitjançant les Unitats de Beguda Estàndard (UBE) i comparar-lo amb els llindars de risc de l'OMS. Classificar les intervencions sanitàries en els tres nivells de prevenció i interpretar clínicament el test AUDIT-C. Identificar les fases de la Roda del canvi de Prochaska i DiClemente i aplicar els principis de l'entrevista motivacional.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què dir-li directament a un pacient que ha de deixar un hàbit nociu sol resultar ineficaç a la consulta mèdica? La promoció d'estils de vida sans i el maneig de conductes nocives constitueixen un dels camps d'actuació nuclears de la psicologia aplicada a l'àmbit sanitari.

Psicologia de la Salut 4 Hàbits saludables, consum d'alcohol i prevenció 5 El procés d'emmalaltir i adaptació al càncer Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 26 ESQUEMA Estructura del tema d'hàbits i salut Hàbits saludables i determinants del comportament Els hàbits saludables són conjunts d'accions estructurades que persegueixen una finalitat concreta i es desenvolupen en un entorn social i cultural determinat. No són simples actes aïllats: comporten processos d'anticipació, preparació i presa de decisions condicionats pel context social de l'individu. Entre els hàbits saludables fonamentals figuren: Nutrició equilibrada i adequada. Pràctica regular d'exercici físic.

Descans suficient i reparador. Abstinència o consum moderat de begudes alcohòliques. Abstinència absoluta de tabac i d'altres substàncies addictives. Higiene personal i patrons posturals correctes. Desenvolupament d'estratègies eficaces d'afrontament de l'estrès. L'aprenentatge d'aquests comportaments s'inicia durant les primeres etapes evolutives. Durant la infància s'adquireixen les pautes de son i el control d'esfínters, mentre que a l'adolescència s'incorporen l'activitat laboral, l'esport o el risc d'inici de consum de substàncies tòxiques. Aquesta llarga trajectòria temporal fa que els patrons consolidats siguin resistents al canvi.

COMPROVA-HO 33 Per quina raó resulta tan complex modificar un hàbit no saludable en l'edat adulta? Epidemiologia, impacte orgànic i càlcul del consum d'alcohol A la nostra societat, el consum d'alcohol es troba àmpliament normalitzat i tolerat, fet que emmascara el seu potencial lesiu. Representa una de les substàncies amb més capacitat de provocar danys físics, psicològics i socials tant per al propi consumidor com per a tercers, estant directament vinculada a l'aparició d'episodis violents.

Hàbits saludables Determinants i patrons d'adquisició evolutiva Consum d'alcohol Epidemiologia, danys orgànics i UBE Estratègies preventives Nivells primari, secundari i cribratge AUDIT-C Modificació d'hàbits Roda del canvi i entrevista motivacional Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 27 Durant anys s'ha difós la idea que una ingesta diària moderada ofereix protecció enfront de patologies vasculars. No obstant això, aquesta afirmació no és extrapolable a la salut global de l'organisme: no pondera l'augment de risc d'altres alteracions greus ni evita que els usuaris infraestimin el seu consum real. Gràfica de la corba de risc segons la ingesta d'alcohol.

La ingesta sostinguda o desmesurada d'alcohol es correlaciona de manera directa amb múltiples quadres clínics: Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 28 Esquema dels danys orgànics associats al consum crònic d'alcohol. DEFINICIÓ: UNITAT DE BEGUDA ESTÀNDARD (UBE) A l'Estat espanyol, una Unitat de Beguda Estàndard (UBE) representa una mesura convencional que equival exactament a 10 grams d'alcohol pur. Permet quantificar la ingesta alcohòlica amb independència del tipus de beguda consumida.

Les equivalències convencionals en UBE segons la consumició habitual són: Beguda habitual Volum de referència Equivalència en UBE Cervesa (un quinto o canya) 200-250 ml 1 UBE Cervesa (un litre) 1000 ml 5 UBE Vi o cava (una copa o got) 100 ml 1 UBE Vi (una ampolla o litre) 1000 ml 10 UBE Vi dolç, xerès o vermut 25 ml 1 UBE Cigaló o xarrup de destil·lat 25-50 ml 1 UBE Copa de destil·lat 50 ml 2 UBE Combinat o cubata 50 ml de destil·lat 2 UBE Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 29 Els llindars de risc establerts per l'Organització Mundial de la Salut delimiten el consum a partir del qual es dispara la morbimortalitat: Homes sans adults: consum de risc establert en >28 UBE a la setmana o bé >6 UBE per ocasió.

Dones adultes i persones de més de 65 anys: consum de risc establert en >17 UBE a la setmana o bé >4 UBE per ocasió. COMPROVA-HO 34 Quantes UBE ha ingerit un home que ha pres 2 copes de vi i 2 combinats en una nit, i quin límit d'ocasió sobrepassa? Nivells de prevenció i eines de cribratge: el test AUDIT-C Per reduir l'impacte sanitari dels comportaments nocius s'articulen tres nivells d'intervenció preventiva: En atenció primària, l'instrument més estandarditzat per al cribratge ràpid del consum problemàtic és el test AUDIT-C, compost per 3 preguntes puntuades de 0 a 4: Pregunta 0 punts 1 punt 2 punts 3 punts 4 punts 1.

Freqüència de consum de begudes alcohòliques Mai 1 cop al mes 2-4 cops al mes 2-3 cops per setmana 4 cops per setmana 2. Quantitat de consumicions en un dia habitual de consum 1 o 2 UBE 3 o 4 UBE 5 o 6 UBE 7 a 9 UBE 10 UBE 3. Freqüència de consum de 6 o més UBE en una sola ocasió Mai Menys d'un cop al mes Mensualment Setmanalment Diàriament o gairebé cada dia ERROR FREQÜENT Un error greu en la correcció de l'AUDIT-C és aplicar el mateix punt de tall per a ambdós sexes. El resultat és positiu per a consum de risc quan s'obté una puntuació de >5 punts en homes (a partir de 6 punts) i de >4 punts en dones (a partir de 5 punts). Rebaixar o igualar aquest llindar condueix a errors diagnòstics.

Prevenció primària: actua abans de la instauració de la conducta per reduir la incidència mitjançant la supressió o el control dels determinants etiològics. Exemples: restricció legal de venda a menors, sensibilització escolar o campanyes sobre l'ús de preservatius. 1 Prevenció secundària: centrada en persones aparentment sanes per detectar patologies en fase inicial asimptomàtica o hàbits nocius precoços, amb l'objectiu de disminuir la prevalença. Exemples: mamografies, monitorització de la hipertensió o analítiques de transaminases.

2 Prevenció terciària: s'aplica davant d'una patologia ja instaurada per frenar el seu curs, evitar recaigudes, prevenir complicacions i maximitzar la rehabilitació funcional i social del malalt. Exemples: suport a pacients hospitalitzats amb càncer perquè abandonin el tabac. 3 Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 30 COMPROVA-HO 35 En quina fase de prevenció se situa el cribratge periòdic mitjançant l'AUDIT-C i quina mètrica epidemiològica pretén reduir?

El model transteòric de Prochaska i DiClemente i l'entrevista motivacional La modificació dels comportaments vinculats a la salut és un procés dinàmic que es conceptualitza mitjançant la Roda del canvi (model transteòric formulat per Prochaska i DiClemente). El subjecte transita a través de diversos estadis successius: Diagrama de les fases de la Roda del Canvi. Precontemplació: la persona no reconeix l'hàbit com un problema ni es planteja modificar-lo a curt termini. Contemplació: percep cert malestar o advertència sobre la seva conducta i comença a valorar que caldria fer un canvi, encara que manté una forta ambivalència.

Preparació per a l'acció: decideix canviar i comença a buscar informació, planificant accions concretes de cara al futur immediat. Acció: s'inicia el canvi efectiu en el comportament i s'abandona de manera activa l'hàbit nociu. Manteniment: la nova conducta saludable se sosté de manera regular en el temps. Remissió estable: el nou patró s'ha consolidat i integrat plenament a la rutina vital quotidiana de l'individu. Recaiguda: retorn puntual o perllongat a l'hàbit previ després d'una etapa d'abstinència o millora. Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 31 PER RECORDAR-HO La recaiguda forma part natural del procés de canvi i mai s'ha d'interpretar com un fracàs del tractament.

Habitualment, cal completar diverses voltes a la roda per tal d'afermar una conducta saludable definitiva. Quan s'ha detectat un hàbit nociu, l'enfocament directiu tradicional (indicar al subjecte què ha de fer des d'una posició d'autoritat) resulta poc eficaç. Per superar aquest obstacle s'utilitza l'entrevista motivacional desenvolupada per Miller i Rollnick. Estil de comunicació col·laboratiu i orientat a un o varis objectius que posen especial atenció al canvi. Està dissenyada per reforçar la motivació personal i el compromís amb un objectiu concret, suscitant i explorant els motius que té la pròpia persona per canviar, en una atmosfera d'acceptació i de compassió.

En contrast amb les ordres directives externes, aquest abordatge explora els arguments propis de la persona des de tres pilars fonamentals: l'escolta activa, l'empatia i el respecte absolut per l'autonomia del pacient. IDEES CLAU Els hàbits saludables són patrons de comportament apresos socialment des de la infància i l'adolescència, fet que en dificulta la posterior modificació. La ingesta continuada d'alcohol comporta un greu increment de la patologia orgànica i s'associa de manera prioritària a conductes violentes. A l'Estat espanyol, una Unitat de Beguda Estàndard (UBE) correspon canònicament a 10 grams d'alcohol pur.

El consum de risc segons l'OMS se situa en >28 UBE setmanals o >6 per ocasió en homes, i en >17 setmanals o >4 per ocasió en dones i majors de 65 anys. El qüestionari AUDIT-C consta de 3 preguntes i dona positiu amb puntuacions >5 en homes i >4 en dones. En la Roda del canvi de Prochaska i DiClemente, la recaiguda és una fase habitual del procés i l'entrevista motivacional de Miller i Rollnick facilita el progrés terapèutic des de l'empatia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Com es defineix formalment una Unitat de Beguda Estàndard (UBE) a l'Estat espanyol i a quants grams d'alcohol pur equival? 37.

A partir de quina puntuació es considera positiu el cribratge de risc amb el qüestionari AUDIT-C en homes i dones? 38. Quina funció té la recaiguda en el model transteòric de Prochaska i DiClemente? Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 32 PSICOLOGIA DE LA SALUT 5 El procés d'emmalaltir i adaptació al càncer EN ACABAR SABRÀS Distingir el concepte de salut de l'OMS respecte de la simple absència de malaltia orgànica. Analitzar l'impacte positiu i negatiu de l'etiquetatge clínic en la cura del pacient. Identificar els factors mantenedors secundaris que agreugen el curs d'una patologia.

Descriure les etapes adaptatives davant el càncer i contrastar les seves diferències amb l'estrès agut. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 39 Pot el fet d'adoptar una actitud excessivament protectora cap a una persona malalta empitjorar la seva recuperació? 1. Conceptes de salut i malaltia des de la perspectiva biopsicosocial La definició tradicional considerava la salut simplement com la manca de processos patològics. Tanmateix, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'afeccions o malalties.

Paral·lelament, la malaltia es conceptualitza com una alteració o desviació de l'estat fisiològic en una o diverses parts corporals, d'origen generalment identificable, que cursa amb símptomes i signes característics i amb un curs evolutiu relativament previsible. Assolir un estat de salut implica garantir la màxima capacitat funcional permesa pel context en què viu la persona. Un estat subjectiu de plaer no és sinònim directe de salut; per exemple, una persona amb addicció a substàncies pot experimentar un pic transitori de benestar durant el consum sense gaudir d'un estat sa, atesa la toxicitat biològica i el deteriorament global que pateix.

La salut no és una condició estàtica sinó un procés dinàmic en revisió contínua. POTENCIAL DE SALUT INDIVIDUAL El potencial de salut individual fa referència al conjunt d'interaccions que la persona estableix activament amb el seu medi per mantenir l'equilibri entre el seu benestar global (en les esferes física, emocional i psicosocial) i el risc de patir trastorns. Inclou la pràctica d'exercici físic regular, una nutrició equilibrada, l'estabilització afectiva, l'absència de consum de tabac i alcohol, i les estratègies eficaces de gestió de l'estrès. 2.

Construcció cultural i implicacions de l'etiquetatge mèdic Els conceptes de normalitat i patologia no responen únicament a criteris biològics objectius, sinó que estan lligats a l'evolució històrica i als valors socioculturals dominants: Històricament, l'epilèpsia o diversos trastorns mentals greus s'havien atribuït a fenòmens espirituals o possessions, abans que la investigació clínica els classifiqués com a entitats mèdiques. Apunts de Psicologia i Comunicació — Odontologia UB 33 Les infeccions de transmissió sexual s'havien interpretat amb freqüència com a càstigs d'ordre moral o diví.

Comportaments i identitats s'han redefinit amb el temps: l'homosexualitat va figurar com a malaltia en els manuals mèdics fins als anys 70, i certes condicions com la transsexualitat han patit una catalogació patològica controvertida. Assignar formalment a una persona l'etiqueta de malalta desencadena conseqüències directes sobre l'assistència sanitària i sobre la seva vida personal: Dimensió de l'etiquetatge Impacte positiu Impacte negatiu Legitimació social Reducció de l'estigma i disminució del rebuig comunitari envers qui pateix el trastorn. Adopció d'un rol de malalt crònic que pot afavorir la dependència i la passivitat funcional.

Dinàmica assistencial Accés formal a cures sanitàries especialitzades i tractaments terapèutics basats en l'evidència. Risc de paternalisme mèdic i sobreprotecció familiar, que limiten l'autonomia i la recuperació. Atribució de responsabilitat Exoneració de la culpa primària pel desenvolupament del quadre biològic bàsic. Minva en la implicació del pacient en processos com l'obesitat o les addiccions, on la voluntat és clau. A més, la definició clínica de la malaltia ensopega sovint amb una jerarquització discordant: mentre el pacient prioritza l'alleujament subjectiu del dolor, el professional sol focalitzar el seu esforç en controlar l'agent causal subjacent.

De la mateixa manera, en nombrosos quadres complexos, com ara la depressió, no es disposa d'un únic agent etiològic conegut sinó d'una xarxa de factors predisposants i desencadenants que interactuen simultàniament. COMPROVA-HO 40 Quin perill assistencial comporta el paternalisme de l'entorn cap al pacient etiquetat com a malalt? 3. Conductes d'emmalaltir i factors mantenedors secundaris Les conductes d'emmalaltir (illness behavior) comprenen les múltiples maneres en què els individus perceben, avaluen, expressen i actuen davant les alteracions del seu estat físic.

Aquestes respostes no són simples reflexos corporals ni mantenen una correspondència automàtica o proporcional amb la gravetat biològica del trastorn, sinó que sorgeixen de la interacció entre el dany orgànic i la psicologia de l'afectat. El curs habitual d'aquest comportament…