Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS TEORIES CRIMINOLÒGIQUES II Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts sobre el cop de 1936, el poder revolucionari, les col·lectivitzacions, els Fets de Maig de 1937, la batalla de l'Ebre i l'exili republicà a Catalunya.

APREN.AI Índex 1 El cop d'estat de juliol de 1936 i el fracàs insurreccional a Catalunya Orígens i objectius de la insurrecció militar La derrota dels insurrectes a Barcelona el 19 de juliol El context bèl·lic i la internacionalització del conflicte 2 Poder revolucionari, violència a la rereguarda i economia de guerra La dualitat de poders: el Comitè de Milícies i la Generalitat La violència a la rereguarda, anticlericalisme i terror aeri Les col·lectivitzacions i l'autonomia de guerra 3 Els Fets de Maig de 1937, la recentralització republicana i la caiguda de Catalunya L'enfrontament intern: fer la revolució o guanyar la guerra La pèrdua d'autonomia i l'ensorrament militar republicà 4 Resum per repassar El cop d'estat i el poder revolucionari (1936) Transformació econòmica i rereguarda Crisi interna i desenllaç bèl·lic (1937-1939) Cronologia essencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 1 1 El cop d'estat de juliol de 1936 i el fracàs insurreccional a Catalunya EN ACABAR SABRÀS Identificar les causes ideològiques i els objectius polítics del cop d'estat de juliol de 1936. Descriure el desenvolupament operatiu i les causes del fracàs colpista a Barcelona el 19 de juliol. Analitzar la repercussió internacional de la guerra i la intervenció de potències estrangeres.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un cop d'estat militar que va fracassar a la meitat del territori va desembocar en una transformació revolucionària a Catalunya? Orígens i objectius de la insurrecció militar La Segona República va engegar reformes profundes per modernitzar les estructures de l'Estat: la transformació agrària, la concessió d'estatuts d'autonomia, la separació entre l'Església i l'Estat i el control civil sobre les forces armades. La victòria electoral del Front Popular el febrer del 1936 va accelerar la conspiració entre els sectors socials conservadors i militars, que veien inviable recuperar el poder per vies pacífiques.

Els conspiradors no pretenien una simple tornada al període previ al 14 d'abril de 1931 ni un pronunciament clàssic del segle XIX. El seu propòsit fonamental era erradicar definitivament el liberalisme polític, al qual responsabilitzaven de la crisi espanyola. Segons el seu plantejament, aquest sistema havia desencadenat la pèrdua de valors tradicionals i havia facilitat l'ascens de la democràcia, el socialisme i l'anarquisme. El moviment colpista justificava la seva acció militar per tres raons: la ruptura de l'ordre burgès mitjançant la qüestió agrària, la fragmentació de la unitat estatal mitjançant els estatuts d'autonomia i la laïcització institucional que arraconava el clergat.

A diferència d'altres insurreccions històriques, la planificació implicava una violència implacable contra qualsevol opositor per assegurar el triomf immediat. La directriu fundacional del general Emilio Mola del 25 de maig de 1936 establia que Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.

DEFINICIÓ El cop de 1936 es va dissenyar com una operació de violència sistemàtica orientada a desarticular completament el teixit sindical i partidista de l'esquerra, eliminant les garanties constitucionals republicanes mitjançant un control militar absolut. Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 2 Malgrat la preparació, l'aixecament no va ser homogeni. Dels vint-i-un generals de divisió existents, només quatre es van sublevar: Queipo de Llano a Sevilla, Manuel Goded a les Illes Balears, Emilio Mola a Navarra i Francisco Franco des del nord d'Àfrica. José Sanjurjo havia d'assumir la prefectura, però va morir el 20 de juliol en un accident aeri a Lisboa.

COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental separava la trama de juliol de 1936 dels pronunciaments militars del segle XIX? La derrota dels insurrectes a Barcelona el 19 de juliol A Catalunya, la conspiració patia d'una pèssima coordinació i d'una manca evident de lideratge intern. Els militars implicats havien d'esperar l'arribada per via aèria del general Goded des de Palma per prendre el comandament efectiu. La matinada del 19 de juliol de 1936, unitats de la guarnició barcelonina van sortir dels quarters amb l'objectiu de convergir a la plaça de Sant Jaume per ocupar el palau de la Generalitat.

Els comandaments colpistes van incórrer en un excés de confiança per la memòria dels fets d'octubre de 1934. No van ponderar que en aquesta ocasió s'alçaven contra l'ordre legal, mentre que les forces de seguretat fidels a la República mantenien l'obediència institucional. La Generalitat, mitjançant la direcció tàctica del comissari general d'Ordre Públic Frederic Escofet i el comandant Vicenç Guarner, va coordinar la resistència amb els cossos policials.

Factor tàctic Bàndol colpista Forces de defensa republicanes Efectius desplegats Aproximadament 6.000 soldats desplaçats des de la perifèria urbana Guàrdia d'Assalt, Guàrdia Civil i milicians obrers organitzats Posicionament policial Aïllats; esperaven la rendició immediata de la policia La Guàrdia Civil no es va sublevar i va obeir la Generalitat republicana Armament popular Recursos convencionals dels quarters de guarnició Pocs fusells inicialment; accés massiu a 30.000 fusells a Sant Andreu Resultat operatiu Retinguts a plaça de Catalunya, Universitat i ronda de Sant Pere Rendició del general Goded a la tarda i enfonsament del cop a Girona i Lleida Tot i el gran valor atribuït a la mobilització obrera, la seva participació inicial va constituir un suport complementari al desplegament de la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil.

El moviment obrer va guanyar una capacitat militar decisiva quan el cop ja havia fracassat als carrers principals, especialment després d'assaltar la caserna de Sant Andreu a últimes hores del dia, aconseguint uns 30.000 fusells i munició abundant. Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 3 ERROR FREQÜENT Atribuir el fracàs del cop militar a Catalunya únicament a les organitzacions sindicals armades oblida el paper dels cossos policials de l'Estat: la lleialtat de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia d'Assalt va ser l'element militar que va frenar les columnes rebels abans de la captura del quarter de Sant Andreu.

PROCÉS Fracàs del cop militar a Barcelona 1 Sortida de quarters 6.000 militars avancen cap al centre de Barcelona 2 Intervenció policial Guàrdia d'Assalt i Guàrdia Civil frenen les columnes 3 Rendició de Goded El general insurrecte anuncia per ràdio la capitulació 4 Assalt de Sant Andreu Les milícies capturen 30.000 fusells i munició El context bèl·lic i la internacionalització del conflicte La fallada parcial del cop va dividir Espanya en dues zones i va transformar la insurrecció en una guerra oberta. Espanya no caminava fatalment cap al feixisme ni cap al comunisme abans de juliol de 1936, però la dinàmica bèl·lica va obligar tots dos bàndols a buscar aliats a l'exterior.

Els revoltats van obtenir ràpidament el suport militar d'Itàlia i Alemanya. Per contra, les autoritats de la República van topar amb la política de bloqueig imposada pel Comitè de No-intervenció. Aquesta paràlisi va obligar el govern a recórrer a la Unió Soviètica, que va vendre material bèl·lic a preu de mercat, complementat amb l'arribada dels voluntaris de les Brigades Internacionals coordinades per la Komintern des de la tardor de 1936. COMPROVA-HO 3 Quines conseqüències va tenir l'actuació del Comitè de No-intervenció per a la República?

IDEES CLAU El cop de juliol de 1936 pretenia destruir radicalment el marc liberal republicà i les conquestes socials mitjançant una violència sistemàtica. A Catalunya, la manca de comandament unificat i la lleialtat policial van fer fracassar la insurrecció militar el 19 de juliol. La captura de 30.000 fusells a la caserna de Sant Andreu va armar massivament les milícies obreres després dels combats centrals. El conflicte es va internacionalitzar amb l'ajuda feixista als revoltats i el bloqueig de la No- intervenció a la República, abocada al suport soviètic. Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 4 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4.

Quins van ser els únics generals de divisió que es van sublevar de manera coordinada el juliol de 1936? 5. Quin paper va tenir l'armament obtingut a la caserna de Sant Andreu en el desenllaç del poder a Barcelona? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin organisme va dificultar l'aprovisionament d'armament a la República? 7. Qui havia de dirigir el cop militar abans de morir a Lisboa? 8. Quants efectius revoltats van sortir dels quarters barcelonins el 19 de juliol? 9. Quin factor policial va frustrar el triomf colpista a Barcelona?

2 Poder revolucionari, violència a la rereguarda i economia de guerra EN ACABAR SABRÀS Comprendre el concepte de dualitat de poders entre la Generalitat i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Explicar les causes, característiques i abast de la violència a la rereguarda i els bombardejos feixistes. Analitzar el funcionament i els límits de les col·lectivitzacions agràries i industrials a Catalunya.

La Societat de Nacions a) La Junta Tècnica de l'Estat b) El Comitè de No-intervenció c) La Internacional Comunista d) Emilio Mola a) José Sanjurjo b) Manuel Goded c) Francisco Franco d) Més de 30.000 soldats a) Prop de 8.500 soldats b) Uns 21.000 efectius c) Aproximadament 6.000 homes d) L'aixecament de les bases aèries a) La lleialtat de la Guàrdia Civil b) L'evacuació de la Generalitat c) La mobilització de l'exèrcit d'Àfrica d) Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 5 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Què passa amb l'economia d'un país quan els amos d'una fàbrica fugen pel conflicte i no hi ha govern amb autoritat directa?

La dualitat de poders: el Comitè de Milícies i la Generalitat La derrota de la rebel·lió militar va provocar la desfeta de l'estructura estatal ordinària. El govern central de Madrid va llicenciar la tropa per impedir que els oficials la fessin servir en el cop, deixant un buit de poder absolut. A Catalunya, les organitzacions sindicals van assumir les armes i el control del carrer. La Generalitat de Catalunya es trobava en una posició paradoxal: vencedora política de la jornada, però incapaç de fer valer la seva autoritat sense el suport armat del moviment obrer. El 21 de juliol de 1936 es va fundar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya.

Integrat per organitzacions del Front d'Esquerres i sindicats obrers, la força hegemònica real la tenia la Confederació Nacional del Treball (CNT). Aquest comitè va esdevenir l'òrgan de poder efectiu (de facto), dotat d'instruments coercitius propis com les patrulles de control, que disposaven d'armament i transport motoritzat. DEFINICIÓ La dualitat de poders defineix la coexistència entre el poder legal i institucional de la Generalitat, encapçalat per Lluís Companys, i el poder real o coercitiu exercit pel Comitè Central de Milícies Antifeixistes i els comitès obrers locals.

Durant els primers mesos, la Generalitat mantenia una sobirania merament nominal i intentava protegir ciutadans expedint salconduits per facilitar la seva sortida a l'estranger. Aquesta dualitat institucional va començar a revertir-se el setembre del 1936, quan la CNT va ingressar directament al consell executiu de la Generalitat, fet que va comportar la dissolució del Comitè Central de Milícies.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Llicenciament de tropes Desmantellament estatal de l'exèrcit regular republicà Armament popular Aconseguit als quarters assaltats com Sant Andreu Buit de poder i revolució social Dualitat de poders Generalitat institucional davant del Comitè de Milícies Autogestió fabril Comitès obrers dirigeixen les fàbriques abandonades COMPROVA-HO 11 Quina mesura va adoptar Lluís Companys el setembre de 1936 per posar fi al Comitè Central de Milícies?

Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 6 La violència a la rereguarda, anticlericalisme i terror aeri La memòria ciutadana de la rereguarda va quedar marcada per tres realitats dramàtiques: la repressió interna, els bombardejos de l'aviació feixista i la gana generalitzada. La violència revolucionària no responia a un pla dissenyat des de la direcció institucional republicana, sinó a l'acció incontrolada de centenars de grups autònoms que actuaven al marge de la justícia reglada.

Aquesta repressió va adoptar tres manifestacions principals: persecució social contra les classes acomodades, violència política contra ciutadans conservadors i una intensa violència ideològica anticlerical. S'estima que a Catalunya van ser assassinades al voltant de 8.500 persones, de les quals aproximadament 2.000 pertanyien al clergat, al costat de membres de la Lliga Regionalista i càrrecs públics. ERROR FREQÜENT Confondre les accions violentes de la rereguarda amb una estratègia oficial de la Generalitat: els assassinats van ser executats per grups incontrolats, mentre que conselleries com les de Cultura i Sanitat van gestionar salconduits per salvar milers de persones amenaçades.

La fúria anticlerical va destruir la gran majoria d'imatges i convents, i va arribar a canviar topònims per esborrar elements monàrquics o religiosos: Sant Cugat del Vallès va passar a anomenar-se Pins del Vallès, i Molins de Rei va esdevenir Molins del Llobregat. Aquest fenomen va terroritzar les classes mitjanes catòliques, reduint la base social d'afinitat envers la revolució.

Pel que fa a la guerra aèria, Catalunya va ser el primer espai europeu atacat massivament mitjançant incursions indiscriminades d'aviació i vaixells de guerra, destinades a sembrar el pànic a la rereguarda civil i desorganitzar les ciutats: Mortalitat: Es calculen unes 3.000 víctimes mortals a la ciutat de Barcelona i unes 6.000 en el conjunt de Catalunya, destacant els atacs sobre Lleida, Granollers i Tarragona. Defensa passiva: El dens teixit associatiu i ciutadà va transformar la capital en un model pioner de construcció de refugis antiaeris subterranis. Desproveïment alimentari: La ruptura geogràfica d'Espanya va privar Catalunya de les regions cerealístiques tradicionals.

Aquesta escassetat, unida a la manca de divises i a l'acollida massiva de refugiats, va agreujar greument la gana. COMPROVA-HO 12 Quina conseqüència política va tenir l'onada de violència anticlerical sobre la població catalana moderada? Les col·lectivitzacions i l'autonomia de guerra Davant la fugida dels propietaris d'empreses i la paràlisi industrial de juliol de 1936, els treballadors van reactivar la producció organitzant comitès obrers i assemblees. El procés no va sorgir d'una planificació prèvia, sinó de l'espontaneïtat popular i la necessitat urgent de sostenir la producció.

Per ordenar aquest moviment espontani, el consell de la Generalitat va promulgar a l'octubre del 1936 el Decret de col·lectivitzacions. Aquesta normativa establia el model econòmic del territori: Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 7 Al camp català, la col·lectivització va tenir resultats molt minsos. L'arrelament de la petita propietat familiar va generar forta resistència entre els pagesos, provocant topades sagnants com els fets de la Fatarella el gener del 1937, amb 34 víctimes mortals. En el sector tèxtil, la pèrdua dels mercats peninsulars ocupats pels colpistes i la manca de divises van desplomar el rendiment fabril.

En l'àmbit polític, la desaparició real del poder ministerial central va inaugurar l'autonomia de guerra entre juliol del 1936 i maig del 1937. La Generalitat va exercir funcions molt més enllà de l'Estatut de Núria de 1931, arribant a emetre paper moneda propi, fet que va generar greus recels al govern republicà central. COMPROVA-HO 13 Per què no es va col·lectivitzar el sector bancari sota el Decret d'octubre de 1936? IDEES CLAU El Comitè Central de Milícies Antifeixistes va exercir el control armat efectiu fins a la seva integració a la Generalitat el setembre de 1936.

La violència de la rereguarda va ser obra de comitès i grups incontrolats, causant prop de 8.500 morts a Catalunya amb un fort biaix anticlerical. Catalunya va patir els primers bombardejos d'aniquilació psicològica civil a Europa, causant milers de morts i impulsant els refugis urbans. El Decret de col·lectivitzacions d'octubre de 1936 va legalitzar l'autogestió obrera a les grans empreses sota la supervisió del Consell d'Economia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. Quina diferència establia el Decret de col·lectivitzacions entre les empreses segons la seva mida? 15. Quins fets van evidenciar el rebuig de la pagesia a la col·lectivització forçada del camp?

Assumpció de grans fàbriques: Col·lectivització de les grans empreses on els amos havien fugit o s'havia produït un buit de poder, gestionades per assemblees i comitès d'empresa. 1 Control obrer de petites empreses: Manteniment matisat de la propietat privada en les empreses petites on els amos no havien fugit, condicionada a la negociació amb els comitès obrers de control. 2 Planificació centralitzada descentralitzada: Cada empresa col·lectivitzada conservava autonomia de gestió assembleària, sota la coordinació general del Consell d'Economia de Catalunya per assegurar la indústria bèl·lica.

3 Exclusió del sector financer: La banca no es va col·lectivitzar per evitar el rebuig i el conflicte diplomàtic amb accionistes estrangers; les entitats autòctones van ser tutelades per la UGT. 4 Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16. Quan es va aprovar el Decret de col·lectivitzacions de la Generalitat? 17. Quin organisme ostentava el poder coercitiu real a l'estiu de 1936? 18. Quantes víctimes mortals van causar els bombardejos a tota Catalunya? 19. Com es va anomenar la població de Pins del Vallès durant el conflicte?

3 Els Fets de Maig de 1937, la recentralització republicana i la caiguda de Catalunya EN ACABAR SABRÀS Distingir les línies estratègiques enfrontades durant els Fets de Maig de 1937. Descriure el procés de recentralització institucional i militar sota el govern de Juan Negrín. Analitzar les conseqüències militars de la batalla de l'Ebre i l'impacte humà de l'exili català de 1939. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 Per què un bàndol immers en una guerra pot arribar a lluitar contra si mateix en lloc de concentrar tots els recursos contra l'enemic?

L'enfrontament intern: fer la revolució o guanyar la guerra A partir de la tardor del 1936, el bàndol republicà es va esquerdar per una discrepància estratègica insalvable entre les forces antifeixistes. No es tractava només d'un debat tàctic, sinó de dues concepcions antagòniques sobre com gestionar l'Estat durant el conflicte militar.

Maig de 1937 a) Febrer de 1936 b) Juliol de 1936 c) Octubre de 1936 d) El Comitè Central de Milícies a) La Junta de Seguretat de Madrid b) El Ministeri de la Guerra c) El Parlament de Catalunya d) Més de 80.000 persones a) Al voltant de 8.500 persones b) Aproximadament 6.000 persones c) Unes 34 víctimes d) Sant Cugat del Vallès a) Granollers del Vallès b) Molins del Llobregat c) La Fatarella d) Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 9 Bloc polític Prioritat fonamental Arguments estratègics defensats CNT i POUM (Anarcosindicalistes i marxistes antiestalinistes) Aprofundir la revolució Els treballadors només combatran al front si veuen consolidada la transformació social i l'autogestió a les fàbriques i al camp.

PSUC i ERC (Comunistes i republicans catalanistes) Primer guanyar la guerra La revolució atemoreix les democràcies occidentals i la petita burgesia; cal disciplina militar i recuperar el control de l'Estat. Aquest xoc tenia un fort component geopolític. Des del desembre de 1936, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va incrementar el seu poder per la seva connexió directa amb l'ajuda de la Unió Soviètica. A Ióssif Stalin no li convenia un procés revolucionari al sud d'Europa: prioritzava no alarmar el Regne Unit i França per teixir aliances enfront de l'expansionisme d'Adolf Hitler.

Per assegurar aquest plantejament, el PSUC va forçar l'expulsió del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) del govern de la Generalitat. DEFINICIÓ Els Fets de Maig del 1937 van ser un enfrontament armat intern produït als carrers de Barcelona entre les forces de l'ordre de la Generalitat, el PSUC i ERC d'una banda, i la CNT i el POUM de l'altra, per imposar l'hegemonia política dins del bloc antifeixista. L'espurna va esclatar el 3 de maig de 1937. La lluita urbana es va allargar durant quatre jornades, causant uns dos-cents morts.

La crisi va derivar en la derrota dels sectors més radicals: el POUM va ser declarat il·legal, acusat d'espionatge i el seu líder, Andreu Nin, va ser segrestat i assassinat. La CNT va conservar la seva estructura, però va veure molt minvada la seva incidència política. COMPROVA-HO 21 Quina relació existia entre la política exterior de la Unió Soviètica i la persecució del POUM a Catalunya? La pèrdua d'autonomia i l'ensorrament militar republicà La resolució dels enfrontaments de maig va comportar la subordinació institucional de Catalunya.

El govern central de la República, instal·lat a València des de novembre de 1936 i presidit per Juan Negrín, va aprofitar la inestabilitat per assumir directament l'ordre públic enviant guàrdies d'assalt. L'octubre del 1937, l'executiu republicà es va traslladar a Barcelona, anul·lant la sobirania real de la Generalitat encapçalada per Lluís Companys. El Ministeri de Defensa central va intervenir gran part de les indústries col·lectivitzades per transformar- les en centres de producció militar regulats. Mentrestant, a l'abril del 1938, l'exèrcit franquista va trencar el front d'Aragó, va penetrar per Lleida i va suprimir formalment l'Estatut d'autonomia català.

Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 10 ERROR FREQÜENT Creure que la Generalitat va mantenir les seves competències d'autogovern intactes durant tota la guerra: a partir de maig del 1937 i amb l'arribada del govern de Juan Negrín a Barcelona, la capacitat de decisió catalana va quedar pràcticament anul·lada per la centralització estatal. L'avenç franquista va arribar al mar Mediterrani per Castelló el juliol de 1938, aïllant completament el territori català de la resta de la zona republicana. En aquest context d'asfíxia, l'Estat Major republicà va llançar la seva última gran ofensiva bèl·lica: La Batalla de l'Ebre va començar la nit del 24 al 25 de juliol de 1938.

Malgrat els èxits inicials en creuar el riu, l'operació es va convertir en una sagnant guerra de desgast que l'exèrcit republicà no podia sostenir. Mancada d'aviació suficient i sense reserves industrials, la República va mobilitzar joves de disset i divuit anys mitjançant l'anomenada lleva del biberó (nascuts el 1920).

Mètrica militar Exèrcit republicà Exèrcit franquista Baixes humanes Aproximadament 60.000 baixes (més de 25.000 presoners) Al voltant de 13.500 baixes Pèrdua de material Destrucció de 200 avions i unes 1.800 metralladores Pèrdues materials compensades per Itàlia i Alemanya Posició final (novembre 1938) Retirada forçosa a les posicions inicials de partida Control de la línia defensiva del riu Ebre CRONOLOGIA Cronologia de la crisi i desfeta a Catalunya El col·lapse de l'Ebre va deixar Catalunya sense defensa militar. El 23 de desembre de 1938, més de 332.000 soldats franquistes van iniciar l'ofensiva definitiva sobre el Principat.

L'ocupació va ser fulminant: Tarragona va caure el 15 de gener, Barcelona el 26 de gener, Girona el 4 de febrer i la frontera el 10 de febrer de 1939. La caiguda final de Madrid i València a finals de març va cloure oficialment el conflicte l'1 d'abril de 1939.

Maig 1937 Enfrontaments armats a Barcelona i pèrdua de l'hegemonia anarcosindicalista Octubre 1937 El govern de Negrín es trasllada a Barcelona i centralitza poders Juliol- Novembre 1938 Batalla de l'Ebre: desgast decisiu i enfonsament militar republicà Gener- Febrer 1939 Ocupació de Barcelona i Girona i èxode de 500.000 exiliats a França Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 11 La victòria dels militars revoltats va generar una tragèdia humana sense precedents: al voltant de 500.000 persones van fugir cap a França, on van ser recloses en condicions deplorables en camps de concentració com Sant Cebrià, Argelers o el Barcarès.

Aquesta desfeta va liquidar les elits polítiques, sindicals i intel·lectuals catalanes de l'època republicana. COMPROVA-HO 22 Quin paper va jugar la lleva del biberó a la batalla de l'Ebre? IDEES CLAU Els Fets de Maig de 1937 van resoldre violentament la pugna entre prioritzar la revolució social (CNT-POUM) o la disciplina de guerra (PSUC-ERC). La intervenció del govern central després de maig de 1937 va liquidar l'autonomia catalana i va transferir les indústries al Ministeri de Defensa. La batalla de l'Ebre va esgotar les reserves materials i humanes republicanes, deixant Catalunya a mercè de l'ofensiva de Franco.

La conquesta militar de Catalunya va culminar el febrer de 1939, forçant l'èxode de prop de 500.000 refugiats als camps francesos. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. Què va provocar el trasllat del govern de la República a Barcelona l'octubre de 1937? 24. En quines dates clau van caure les ciutats de Barcelona i Girona durant l'ofensiva final franquista? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 25. Quin partit va ser il·legalitzat arran dels Fets de Maig de 1937? 26. Quan es va iniciar l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre? 27. Quants combatents republicans es calcula que van morir o ser ferits a l'Ebre?

El PSUC a) El POUM b) Esquerra Republicana de Catalunya c) La Unió General de Treballadors d) Gener de 1939 a) Juliol de 1938 b) Maig de 1937 c) Desembre de 1938 d) Més de 332.000 homes a) Uns 60.000 homes b) Aproximadament 200 soldats c) Prop de 13.500 soldats d) Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 12 28. Quantes persones van creuar la frontera cap a l'exili francès el 1939? 4 Resum per repassar El cop d'estat i el poder revolucionari (1936) Concepte Definició resumida Instrucción reservada n. 1 Directiva d'Emilio Mola (maig 1936) que establia l'ús d'una violència extrema i exemplificant per desarticular sindicats i partits republicans.

Comitè Central de Milícies Antifeixistes Organisme constituït el 21 de juliol de 1936 sota hegemonia de la CNT que va exercir el poder coercitiu real mitjançant les patrulles de control. Dualitat de poders Coexistència del poder legal de la Generalitat i el control efectiu del carrer exercit pels comitès obrers fins a l'entrada de la CNT al govern (setembre 1936). Autonomia de guerra Assumpció per part de la Generalitat de competències molt superiors a l'Estatut (com l'emissió de moneda) a causa del col·lapse estatal republicà.

Transformació econòmica i rereguarda Concepte Definició resumida Decret de col·lectivitzacions Decret d'octubre de 1936 que legalitzava l'autogestió obrera en grans fàbriques supervisades pel Consell d'Economia i el control obrer en empreses petites. Violència a la rereguarda Accions punitives d'elements incontrolats contra el clergat, la burgesia i càrrecs de dretes (unes 8.500 morts), frenades en part per salconduits de la Generalitat. Fets de la Fatarella Resistència armada camperola contra les col·lectivitzacions agràries forçades el gener del 1937, amb un resultat de 34 morts.

Bombardejos de terror Atacs aeris i navals feixistes sobre civils a Barcelona, Lleida, Granollers i Tarragona (6.000 morts a Catalunya) que van motivar la creació de refugis. Crisi interna i desenllaç bèl·lic (1937-1939) Concepte Definició resumida Fets de Maig del 1937 Enfrontament armat a Barcelona entre PSUC-ERC (prioritzar la guerra) i CNT-POUM (fer la revolució), que va comportar la intervenció militar del govern central.

Més d'un milió d'habitants a) Prop de 25.000 persones b) Al voltant de 8.500 persones c) Aproximadament 500.000 persones d) Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 13 Concepte Definició resumida Lleva del biberó Reclutament d'urgència de joves de 17 i 18 anys (lleva de 1920) per pal·liar la manca d'efectius durant la batalla de l'Ebre. Batalla de l'Ebre Ofensiva republicana de desgast (juliol-novembre 1938) que va aniquilar les reserves militars i humanes republicanes. Èxode a França Fugida de mig milió de catalans i republicans el febrer de 1939 cap a camps de concentració francesos després de l'ofensiva franquista final.

Cronologia essencial Data Esdeveniment històric 19 de juliol de 1936 Fracàs de la insurrecció militar a Barcelona i assalt obrer a la caserna de Sant Andreu. 21 de juliol de 1936 Constitució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Setembre de 1936 Ingrés de la CNT al consell de la Generalitat i dissolució del Comitè de Milícies. Octubre de 1936 Promulgació del Decret de col·lectivitzacions per part de la Generalitat. Gener de 1937 Incidents armats de la Fatarella contra les col·lectivitzacions camperoles. 3-7 de maig de 1937 Fets de Maig a Barcelona, caiguda del POUM i pèrdua de competències catalanes.

24-25 de juliol de 1938 Inici de la batalla de l'Ebre per part de l'exèrcit de la República. 23 de desembre de 1938 Comença l'ofensiva final franquista sobre el territori català. 26 de gener de 1939 Ocupació franquista de Barcelona i inici de la retirada cap a França. 1 d'abril de 1939 Final oficial de les operacions de la Guerra Civil espanyola. Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 14 Solucions de les preguntes de repàs 1. La destrucció de l'aparell militar i policial va desintegrar el monopoli estatal de les armes, deixant el poder real en mans de les organitzacions obreres armades. 2.

Els pronunciaments vuitcentistes buscaven substituir governs conservant marcs institucionals, mentre que el pla de 1936 preveia una violència sistemàtica i extrema per liquidar d'arrel tot el sistema liberal i democràtic. 3. Va bloquejar l'accés legítim del govern republicà als mercats d'armament de les democràcies occidentals, forçant-lo a dependre de les compres d'armament venut per la Unió Soviètica i dels voluntaris internacionals. 4. Només es van sublevar quatre dels vint-i-un generals de divisió: Queipo de Llano a Sevilla, Manuel Goded a les Balears, Emilio Mola a Navarra i Francisco Franco des del nord d'Àfrica. 5.

Va dotar el proletariat d'uns 30.000 fusells, canviant l'equilibri de forces i provocant la pèrdua efectiva del monopoli de la violència per part de la Generalitat republicana. 6. c) El Comitè de No-intervenció. El Comitè de No-intervenció va aïllar diplomàticament la República i va impedir la compra regular d'armes a Europa. 7. b) José Sanjurjo. El general Sanjurjo era el líder designat, però va morir en un accident d'avió el 20 de juliol de 1936. 8. d) Aproximadament 6.000 homes. Els revoltats van mobilitzar aproximadament 6.000 efectius per intentar prendre els centres de poder de la capital. 9. b) La lleialtat de la Guàrdia Civil.

El suport clau de la Guàrdia Civil a la legalitat republicana va desbaratar l'avanç de les tropes revoltades cap al centre. 10. Els mateixos obrers assumeixen de manera espontània la gestió dels centres de treball mitjançant comitès per evitar la paràlisi fabril. 11. Va integrar la CNT a l'executiu de la Generalitat de Catalunya, unint el poder revolucionari sindical amb l'administració legal per dissoldre l'organisme paral·lel. 12. Va horroritzar les classes mitjanes catòliques, allunyant-les de la causa republicana fins al punt de preferir el triomf rebel com una salvaguarda personal. 13.

Perquè gran part de les entitats bancàries pertanyien a inversors internacionals i les autoritats republicanes volien evitar nous conflictes diplomàtics amb tercers països. 14. Les grans indústries van ser completament col·lectivitzades amb comitès obrers, mentre que les petites unitats van conservar la propietat privada sota el control dels treballadors. 15. Els incidents ocorreguts a la Fatarella el gener de 1937, on la resistència camperola a les col·lectivitzacions va acabar amb 34 persones mortes. 16. d) Octubre de 1936. El govern de la Generalitat va formalitzar jurídicament les col·lectivitzacions a l'octubre de 1936. 17. a) El Comitè Central de Milícies.

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes dominava les patrulles i les armes al carrer des del 21 de juliol. 18. c) Aproximadament 6.000 persones. Els bombardejos van provocar unes 6.000 morts a Catalunya, la meitat d'elles a Barcelona ciutat. 19. a) Sant Cugat del Vallès. Sant Cugat del Vallès va adoptar el topònim laic de Pins del Vallès per esborrar referències eclesiàstiques. Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 15 20. Perquè les discrepàncies sobre quin model de societat instaurar (revolució socialista o democràcia burgesa) condicionaven qui controlava el poder militar i l'Estat. 21.

Stalin volia presentar la República com una democràcia moderada davant de França i Gran Bretanya; per això els comunistes del PSUC van perseguir el POUM com a element revolucionari incòmode. 22. Va aportar joves d'entre disset i divuit anys (nascuts el 1920) per cobrir la manca extrema de reserves humanes de l'exèrcit republicà durant el desgast bèl·lic. 23. Va comportar la submissió pràctica de les institucions catalanes a l'autoritat central de Negrín i la pèrdua de l'autogestió econòmica de les indústries. 24. Barcelona va caure el 26 de gener de 1939 i Girona va ser ocupada poc després, el 4 de febrer de 1939. 25. b) El POUM.

El POUM va ser dissolt forçosament i perseguit després dels enfrontaments interns de maig de 1937. 26. b) Juliol de 1938. La batalla de l'Ebre va arrencar la nit del 24 al 25 de juliol de 1938 amb el pas del riu. 27. b) Uns 60.000 homes. L'exèrcit republicà va registrar unes 60.000 baixes humanes i més de 25.000 presoners durant la batalla. 28. d) Aproximadament 500.000 persones. L'èxode massiu de civils i militars a través de la frontera francesa va rondar el mig milió de ciutadans. Revolució i Guerra Civil a Catalunya: Apunts i Resum 16