Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA POLÍTICA I SOCIAL CONTEMPORÀNIA Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Història Política i Social: Revolució Industrial, revolucions liberals, moviment obrer, primera globalització i unificació alemanya.

APREN.AI Índex 1 La Gran Divergència i els orígens institucionals de la industrialització La Gran Divergència i la mesura del creixement Creixement Econòmic Modern i el debat historiogràfic El paper de les institucions i la dependència del camí La transformació política a Anglaterra: cap a la monarquia parlamentària 2 La Revolució Industrial a la Gran Bretanya: causes, dinàmica i transició a la fàbrica Condicionants estructurals: geografia, recursos i institucions La transformació agrària i el règim demogràfic Hegemonia comercial i el tràfic atlàntic De la protoindustrialització al sistema fabril Els incentius econòmics: salaris alts i energia barata Mecanització, colls d'ampolla i el sistema fabril 3 Les Revolucions Liberals i la transformació de l'Estat Fonaments ideològics del liberalisme polític La Revolució Americana (1776-1787) La Revolució Francesa: fases i radicalització (1789-1799) L'expansió napoleònica i l'escenari de la Restauració de 1815 Les onades de 1830 i 1848: del doctrinari a la democràcia social 4 Societat industrial, moviment obrer i corrents socialistes De la societat estamental a la societat de classes Condicions de vida, urbanització i criminalització associativa Primeres respostes obreres: del luddisme al cartisme Les grans divergències ideològiques del moviment obrer L'expansió cap a la ciutadania política i social 5 La primera globalització i els models de difusió industrial La primera globalització econòmica Difusió industrial i l'avantatge del retardat El declivi relatiu de la Gran Bretanya com a 'first comer' L'ascens industrial dels Estats Units La modernització estatal al Japó: la Restauració Meiji 6 Nacionalisme, la unificació alemanya i l'expansió imperialista La unificació alemanya: integració econòmica i lideratge militar El gran salt industrial del Segon Reich La construcció de la identitat nacional com a eina política Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 1 Les causes de l'expansió imperialista 7 Resum per repassar La Revolució Industrial i les seves bases institucionals Revolucions liberals i transformació de l'Estat Moviment obrer i doctrines socials Globalització, difusió industrial i imperialisme Cronologia bàsica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 2 1 La Gran Divergència i els orígens institucionals de la industrialització EN ACABAR SABRÀS Distingir el Creixement Econòmic Modern de les dinàmiques preindustrials. Contrastar la tesi tradicional amb la hipòtesi de l'Escola de Califòrnia. Relacionar la creació d'institucions inclusives amb la reducció de costos d'inversió. Reconstruir l'evolució política anglesa des de la Reforma fins a la Bill of Rights de 1689.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com s'explica que països rics en recursos naturals tinguessin durant segles economies estancades mentre que altres de més petits lideraven la producció mundial? L'estudi de la història econòmica contemporània analitza per quina raó certes regions del món van aconseguir un nivell de desenvolupament tècnic i material sense precedents a partir del segle XVIII, distanciant-se de la resta del planeta.

ESQUEMA Estructura del procés històric d'emergència del capitalisme La Gran Divergència i la mesura del creixement El concepte de Gran Divergència descriu la separació econòmica profunda entre el món occidental (Europa nord-occidental i Amèrica del Nord) i les societats asiàtiques, especialment la Xina i el Japó. Aquest fenomen arrenca a mitjan segle XVIII amb l'impuls de la industrialització i trenca l'equilibri de riquesa que havia existit durant segles entre aquests dos blocs geogràfics.

Per avaluar quantitativament aquesta transformació s'utilitzen agregats macroeconòmics concrets: Marc institucional Condicions institucionals i polítiques prèvies Revolució anglesa Guerres civils i Revolució Gloriosa Monarquia parlamentària Bill of Rights de 1689 Gran Divergència Desconnexió econòmica entre Occident i Àsia Escola de Califòrnia Debat sobre la semblança prèvia a 1750 Creixement modern PIB sostingut i avenços demogràfics Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 3 Producte Interior Brut (PIB): quantifica la magnitud global de la producció d'un país i el seu volum de poder econòmic en el context internacional.

PIB per càpita: s'obté en dividir el PIB total entre el nombre d'habitants d'un territori. Reflecteix la riquesa teòrica mitjana per habitant i se sol associar amb millores en indicadors de benestar, com ara l'esperança de vida. ERROR FREQÜENT Confondre un PIB per càpita elevat amb una població que gaudeix d'un benestar generalitzat és una errada habitual. El PIB per càpita és una mitjana aritmètica que no informa sobre la distribució de la renda. Una societat pot presentar un producte per habitant molt alt i, paral·lelament, mantenir una enorme desigualtat social interna on la riquesa es concentra en unes poques mans.

La comparació de dades històriques exigeix solucionar problemes d'homogeneïtzació de xifres expressades en monedes o unitats diferents: Números índex: permeten sintetitzar sèries temporals llargues prenent un moment o territori com a referència base amb un valor assignat de 100. La relació es calcula dividint la dada de l'any objectiu pel valor de l'any base i multiplicant el resultat per cent: Paritat de Poder Adquisitiu (PPP): unitat monetària teòrica (com els dòlars internacionals Geary- Khamis) dissenyada per eliminar les diferències en el cost de la vida entre països i comparar capacitats reals de consum.

COMPROVA-HO 2 Per quina raó dos països amb un PIB per càpita idèntic en termes nominals poden mostrar nivells de vida molt dispars? Creixement Econòmic Modern i el debat historiogràfic Abans del segle XVIII, les societats humanes experimentaven etapes d'expansió sotmeses a una forta volatilitat, amb períodes recurrents de retrocés demogràfic i caiguda productiva. La industrialització va inaugurar el Creixement Econòmic Modern, caracteritzat per una expansió sostinguda en el temps i un ritme productiu que supera clarament l'augment poblacional. Indicador històric Època preindustrial Època industrial (s.

XIX-XX) Duplicació de la població mundial Requería aproximadament 300 anys S'assoleix en 130 anys i després en només 50 anys Multiplicador d'expansió del PIB Factor proper a 3 Factor proper a 7 (comprova-ho entre 1950 i 2003, amb un augment de 7,7 vegades) Estabilitat de la trajectòria econòmica Volàtil, vulnerable i sotmesa a contraccions Creixement continuat i sostingut a llarg termini I = 0 t y 0 y t 100 Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 4 L'origen d'aquest canvi estructural manté enfrontats els historiadors econòmics en dos grans enfocaments interpretatius: Tesi tradicional: sosté que Europa ja gaudia d'avantatges organitzatius, tecnològics i institucionals decisius respecte a l'Àsia abans de la Revolució Industrial.

Escola de Califòrnia: planteja que cap al 1750 les regions més avançades d'Àsia (com el delta del Iang-tsé a la Xina) presentaven nivells de desenvolupament agrari i comercial semblants als del nord-oest d'Europa. Segons aquest corrent, la divergència va sorgir exclusivament arran de la industrialització britànica i l'aïllament comercial o institucional asiàtic durant aquesta fase clau. COMPROVA-HO 3 Quina discrepància fonamental separa la tesi tradicional de la hipòtesi de l'Escola de Califòrnia?

El paper de les institucions i la dependència del camí Els factors que determinen el progrés d'una societat s'estructuren en horitzons temporals: a curt termini operen les decisions polítiques immediates; a mitjà termini actua la combinació dels factors productius (terra, treball i capital); i a llarg termini intervenen la geografia i les institucions. Les institucions són els mecanismes i normes que regulen el funcionament d'una societat i condicionen els incentius individuals.

S'articulen a través de dos conceptes fonamentals: Tipologia institucional: les institucions extractives concentren el poder i la riquesa en una petita elit dominant; en canvi, les institucions inclusives obren la participació, protegeixen els drets de propietat privada i garanteixen la igualtat davant de la llei i la fiscalitat. Aquesta protecció redueix el risc dels negocis i incentiva la inversió de capital. Dependència del camí (path dependence): concepte que explica com les regles i decisions adoptades en el passat condicionen i limiten l'evolució política i econòmica posterior, fent que els canvis estructurals siguin lents i difícils de revertir.

COMPROVA-HO 4 Com afavoreixen les institucions de caràcter inclusiu el creixement econòmic d'un país? La transformació política a Anglaterra: cap a la monarquia parlamentària L'estabilitat institucional britànica va ser el resultat d'un perllongat cicle de conflictes polítics i religiosos al llarg dels segles XVI i XVII: Reforma Anglicana (1534): Enric VIII promulga la Llei de Supremacia, trenca els vincles amb el Papat de Roma i es proclama cap suprem de l'Església d'Anglaterra. Aquest moviment va permetre confiscar els béns i terres dels monestirs (1539), que van ser venuts a la petita noblesa rural (gentry) i la burgesia, consolidant una classe de propietaris afavorida pel mercat.

1 Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 5 El canvi culmina el 1689 amb l'aprovació i jurament de la Bill of Rights per part de la nova corona. Aquesta declaració va consolidar el model de monarquia parlamentària liberal, un esquema singular allunyat de l'absolutisme continental: El monarca queda privat de la capacitat de suspendre lleis o executar-les sense consentiment exprés de les cambres. Queda prohibida la recaptació d'impostos sense l'aprovació prèvia del Parlament. Es reconeix la lliure elecció i expressió dels parlamentaris.

Tot i que aquest nou equilibri protegia la propietat privada i sotmetia la Corona a la llei, la participació electoral es limitava mitjançant el sufragi censatari (vegeu «Les Revolucions Liberals i la transformació de l'Estat»), atorgant el poder polític exclusivament als sectors socials amb determinat patrimoni i riquesa. COMPROVA-HO 5 Quin límit essencial va imposar la Bill of Rights de 1689 sobre la recaptació fiscal de la monarquia? IDEES CLAU La Gran Divergència marca la desconnexió econòmica a favor d'Occident respecte a les economies asiàtiques a partir de mitjan segle XVIII.

El Creixement Econòmic Modern va substituir la volatilitat preindustrial per un creixement intensiu, continu i superior a l'augment de la població. El PIB mesura la dimensió de l'economia, mentre que el PIB per càpita és una mitjana que no reflecteix la desigualtat en la distribució de la renda. La hipòtesi de l'Escola de Califòrnia sosté que Europa i Àsia mantenien nivells de riquesa similars fins a l'arribada de la industrialització. El concepte de dependència del camí (path dependence) indica com les estructures institucionals històriques condicionen la trajectòria econòmica posterior.

La Bill of Rights (1689) va establir a Anglaterra una monarquia parlamentària amb límits al poder reial i protecció de la propietat privada. Primera Guerra Civil anglesa (1642-1649): el rei Carles I intenta consolidar un model de monarquia absoluta i tancar el Parlament (1629). La necessitat de recaptar recursos fiscals per sufocar una rebel·lió al nord el força a convocar-lo novament el 1640. L'enfrontament entre la noblesa realista tradicional i els sectors parlamentaris liderats per Oliver Cromwell desemboca en l'execució del monarca el 1649 i la proclamació de la República.

2 Restauració i Revolució Gloriosa (1688-1689): després de la restauració monàrquica de 1660, les aspiracions absolutistes de Jaume II provoquen una nova revolta de la burgesia i els sectors parlamentaris. El conflicte culmina amb l'expulsió del rei i l'adveniment de la Revolució Gloriosa. 3 Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 6 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Per quina raó el PIB per càpita no és un indicador complet per conèixer el nivell de vida real d'una societat? 7. En què consisteix la dependència del camí (path dependence) en l'anàlisi institucional? 8. Quines reformes va consolidar la Bill of Rights de 1689 a la Gran Bretanya? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 9. A partir de quin període històric comença a manifestar-se la Gran Divergència? 10. Què afirma la hipòtesi de l'Escola de Califòrnia sobre l'economia euroasiàtica? 11. Quin any va aprovar Enric VIII la Llei de Supremacia creant l'Església d'Anglaterra? 12. Quin va ser el resultat polític definitiu de la Revolució Gloriosa de 1688-1689?

Després de 1950 a) A principis del segle XVI b) A mitjans del segle XVIII c) A finals del segle XIX d) Europa sempre va superar econòmicament l'Àsia a) Europa i Àsia tenien un nivell similar abans de 1750 b) Àsia mai va desenvolupar una agricultura avançada c) La industrialització va començar abans a la Xina d) 1642 a) 1517 b) 1534 c) 1689 d) L'establiment d'una monarquia absoluta dretana a) La instauració d'una monarquia parlamentària liberal b) L'adopció del sufragi universal i democràtic c) Una república dictatorial liderada per l'exèrcit d) Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 7 2 La Revolució Industrial a la Gran Bretanya: causes, dinàmica i transició a la fàbrica EN ACABAR SABRÀS Distingir els determinants de la Revolució Industrial britànica a llarg, mitjà i curt termini.

Explicar l'impacte de les enclosures i del sistema Norfolk en la productivitat i en l'èxode rural. Comparar el model de producció gremial, la protoindústria rural i el sistema fabril. Comprendre com l'estructura de preus relatius (salaris alts i energia barata) va incentivar la mecanització. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Per què els industrials britànics van adoptar abans que altres països màquines de vapor costoses de fabricar? La Revolució Industrial a la Gran Bretanya no va ser un esdeveniment sobtat ni un simple fruit de genialitats inventives aïllades. Va constituir una transformació profunda i continuada de les estructures econòmiques entre 1750 i 1850.

La interacció de condicionants geogràfics, canvis institucionals, una revolució agrària prèvia, l'hegemonia en el comerç colonial i una estructura de preus relatius singular va fer rendible la substitució de mà d'obra per capital i energia inanimada. Condicionants estructurals: geografia, recursos i institucions A llarg termini, la Gran Bretanya presentava trets naturals que van afavorir l'activitat econòmica. La seva condició d'illa oferia protecció militar natural i abaratia el transport mitjançant una extensa xarxa de navegació marítima i fluvial interior. A més, el subsòl disposava de grans reserves de carbó mineral i ferro.

Els recursos naturals no generen creixement per si mateixos si no existeixen la tecnologia i les institucions per rendibilitzar-los. En l'àmbit polític, les revolucions del segle XVII —la Guerra Civil (1642- 1649) i la Revolució Gloriosa de 1689— van limitar la monarquia absoluta mitjançant el Parlament i la Bill of Rights (vegeu «La Gran Divergència i els orígens institucionals de la industrialització»). Aquest marc va garantir la seguretat jurídica i els drets de propietat que van afavorir la inversió privada. COMPROVA-HO 14 Per què la simple presència de jaciments minerals no explica per si sola la industrialització britànica?

La transformació agrària i el règim demogràfic La modernització del camp britànic va permetre sustentar una població en creixement sostingut. La producció agrícola va créixer per via extensiva i intensiva. La intensificació es va aconseguir mitjançant l'eliminació del guaret, substituït per la introducció de lleguminoses i prats artificials, que regeneraven Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 8 els nutrients de la terra sense deixar-la improductiva. Aquests conreus van sostenir prats artificials per alimentar el bestiar, el qual aportava adob orgànic i tracció.

Aquesta transformació tecnològica va anar acompanyada del sistema de tancament de camps (enclosures), que va privatitzar i concentrar les antigues terres comunals (open fields). El procés es va accelerar durant el segle XVIII. Les enclosures van crear una estructura agrària basada en grans propietaris, arrendataris capitalistes i jornalers assalariats, incrementant la productivitat i alliberant mà d'obra que va emigrar cap a les ciutats. Des de la perspectiva demogràfica, Thomas Malthus va advertir que la població creix més ràpidament que els recursos alimentaris si no s'activen frens.

A la societat britànica van operar frens preventius de caràcter social i institucional, com el retard en l'edat de matrimoni, reduint el període fèrtil de les dones i atenuant la pressió malthusiana sobre les subsistències. COMPROVA-HO 15 Quina relació hi ha entre el procés d'enclosures i la mà d'obra de les noves indústries? Hegemonia comercial i el tràfic atlàntic La Gran Bretanya i Holanda van consolidar un model de capitalisme mercantil basat en el domini de les rutes marítimes i no pas en el mer control territorial.

El Parlament britànic va blindar aquest avantatge mitjançant les Navigation Acts, lleis proteccionistes que establien l'exclusivitat dels vaixells britànics en el comerç colonial i prohibien el transport de mercaderies per part de flotes estrangeres. Aquesta política comercial va sustentar diverses dinàmiques clau: Les New Draperies: innovació tèxtil basada en teixits de llana més lleugers i assequibles. Anglaterra els venia al Bàltic a canvi de gra d'alta qualitat, que després reexportava cap a l'Europa mediterrània.

El comerç triangular atlàntic: intercanvi de manufactures i alcohol britànics a l'Àfrica occidental per esclaus, que eren transportats a Amèrica per produir sucre, tabac i cotó destinats al mercat europeu. Formació de capital mercantil: aparició d'una classe empresarial comercial que reinvertia els beneficis i accedia a primeres matèries abundants.

Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 9 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Institucions i carbó Seguretat jurídica parlamentària i jaciments fòssils accessibles Revolució agrària Enclosures i sistema Norfolk generen aliments i mà d'obra Comerç atlàntic Demanda colonial, primeres matèries i acumulació de capital Preus relatius favorables Salaris alts i carbó barat impulsen la mecanització Causes de la industrialització britànica Sistema fabril urbà Concentració obrera, disciplina i producció mecanitzada en massa Canvi estructural del PIB Predomini de la indústria i urbanització accelerada COMPROVA-HO 16 Quin objectiu perseguien les Navigation Acts promulgades pel Parlament anglès?

De la protoindustrialització al sistema fabril Abans de la fàbrica mecanitzada, la producció artesanal a les ciutats estava fortament regulada pels gremis. Aquestes corporacions limitaven l'accés a l'ofici, fixaven preus i restringien el volum produït. Per esquivar aquests límits, els comerciants van desenvolupar la protoindustrialització o treball a domicili rural (putting-out system). En aquest sistema, l'empresari aportava primeres matèries i eines simples a famílies camperoles perquè elaboressin manufactures durant els períodes buits del calendari agrícola.

Tot i que va augmentar els ingressos dels camperols i va ocupar dones i nens, el sistema rural va topar ràpidament amb límits severs quan la demanda va créixer: Criteri Gremi urbà Indústria rural a domicili Fàbrica moderna Localització Tallers a les ciutats Llars camperoles disperses Grans naus urbanes o prop de mines Organització Mestre, oficials i aprenents Treball familiar descentralitzat Assalariats sota horaris i disciplina Font d'energia Força humana Força humana i eines manuals Vapor (carbó) i energia hidràulica Control i costos Preus i qualitat fixos pel gremi Alts costos de transport i robatoris Supervisió directa i control de qualitat Capacitat Limitada per ordenances Dificultat d'intensificació Producció massiva estandarditzada Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 10 ERROR FREQÜENT Pensar que la fàbrica va substituir directament els gremis urbans.

La fase intermèdia va ser la protoindustrialització rural; la fàbrica va néixer precisament quan el treball a domicili no va poder respondre a l'augment de la demanda a causa dels costos de transport i la dispersió. Els incentius econòmics: salaris alts i energia barata La Revolució Industrial va arrencar a la Gran Bretanya per una combinació única de preus relatius: salaris reals elevats i energia fòssil excepcionalment barata. El salari nominal és la remuneració monetària que rep el treballador, mentre que el salari real mesura el poder adquisitiu d'aquest sou en béns de consum.

L'expansió comercial i urbana va generar una forta demanda de mà d'obra a la Gran Bretanya, fet que va mantenir els salaris reals alts. D'altra banda, la creixent escassetat de llenya va encarir la fusta. Això va forçar una transició energètica cap al carbó mineral, molt abundant i econòmic en territori britànic. Aquesta combinació va alterar el càlcul empresarial: als patrons els resultava molt rendible instal·lar màquines mogudes per carbó per estalviar mà d'obra costosa. COMPROVA-HO 17 Quina relació de preus relatius va impulsar l'adopció de tecnologia a la Gran Bretanya?

Mecanització, colls d'ampolla i el sistema fabril El canvi tècnic es va desplegar a través del mecanisme del coll d'ampolla. Quan un pas del procés productiu es mecanitzava i augmentava el seu rendiment, generava un desequilibri en les etapes anterior o posterior, que no podien subministrar matèria primera o absorbir la producció al mateix ritme. Aquest bloqueig obligava a enginyar noves solucions tècniques de manera encadenada. Els sectors líders d'aquesta dinàmica van ser la filatura i el teixit de cotó, la fosa de ferro amb carbó de coc i la màquina de vapor.

La màquina de vapor va independitzar la producció dels cursos fluvials i va permetre concentrar la mà d'obra i la maquinària pesant sota un mateix sostre. Va néixer així el sistema fabril, caracteritzat per la disciplina laboral estricta, la jornada marcada pel rellotge, la divisió de tasques i la capacitat de produir béns estandarditzats a gran escala. Aquest procés va culminar en un canvi estructural de l'economia britànica: el sector secundari va superar progressivament l'agricultura com a principal font de riquesa i ocupació, inaugurant el Creixement Econòmic Modern (vegeu «La Gran Divergència i els orígens institucionals de la industrialització»).

Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 11 IDEES CLAU La dotació natural de carbó mineral i ferro i la navegabilitat insular britànica van abaratir el transport i van proveir combustible abundant. L'eliminació del guaret mitjançant lleguminoses i les <mark class='hl-green'>enclosures</mark> van incrementar els rendiments agraris i van generar un excedent de mà d'obra rural cap a les ciutats. L'hegemonia en el comerç colonial, blindada per les <mark class='hl-green'>Navigation Acts</mark>, va nodrir Anglaterra de primeres matèries, mercats d'exportació i capital mercantil.

El límit organitzatiu i els costos de dispersió del putting-out system rural van forçar la centralització dels treballadors en la fàbrica. La combinació exclusiva de salaris reals alts i energia fòssil barata va fer rendible la inversió en màquines per substituir treball humà. El canvi tecnològic es va alimentar del mecanisme del coll d'ampolla a la indústria tèxtil i siderúrgica, generalitzat per la màquina de vapor. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 18. Com va transformar l'eliminació del guaret l'agricultura tradicional anglesa? 19. En què consisteix el mecanisme del coll d'ampolla tècnic? 20. Per quina raó la màquina de vapor va afavorir el naixement del sistema fabril?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quina funció tenien les Navigation Acts en el model mercantil britànic? 22. Quin avantatge agronòmic aportava l'eliminació del guaret amb la introducció de lleguminoses?

Subvencionar el transport de grans cap a Amèrica a) Fixar els salaris mínims de la marina mercant b) Reservar el comerç colonial als vaixells britànics c) Abolir els aranzels sobre les matèries primeres d) Permetia produir sense necessitat d'utilitzar adobs a) Reduïa la mà d'obra necessària al camp a zero b) Regenerava els nutrients combinant conreus i bestiar c) Deixava reposar la meitat de la terra anualment d) Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 12 23. Quins preus relatius van fer atractiva la mecanització a la Gran Bretanya? 24. Quin va ser un inconvenient clau del treball a domicili (putting-out system)?

3 Les Revolucions Liberals i la transformació de l'Estat EN ACABAR SABRÀS Distingir els fonaments de la sobirania nacional i la igualtat civil respecte a l'ordre estamental. Comparar les tres etapes de la Revolució Francesa segons el model de sufragi i la correlació de forces. Explicar les contradiccions en matèria de drets a la Constitució dels Estats Units de 1787. Diferenciar les demandes burgeses censatàries de 1830 del moviment democràtic i social de 1848. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què els revolucionaris que defensaven que «tots els homes neixen lliures i iguals» van continuar excloent la majoria de la població del dret al vot?

El cicle de les revolucions liberals va desmantellar les estructures jurídiques, socials i monàrquiques de l'Antic Règim per fundar l'Estat constitucional modern basat en la representació política i el dret.

Salaris reals alts i energia fòssil molt assequible a) Fusta molt barata i mà d'obra assalariada costosa b) Salaris nominals baixos i carbó a preus prohibitius c) Terres gratuïtes i capital financer escàs d) El control rígid imposat pels gremis rurals a) L'alt cost de transport i la difícil supervisió b) La impossibilitat d'utilitzar mà d'obra femenina c) L'obligació d'emprar motors de vapor petits d) Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 13 ESQUEMA Evolució de les Revolucions Liberals Fonaments ideològics del liberalisme polític El liberalisme polític trenca amb la concepció de l'origen diví del poder i amb l'organització estamental.

Sota la influència de pensadors com John Locke i Jean-Jacques Rousseau, l'autoritat política deixa de residir en la figura del monarca i passa a emanar de la ciutadania mitjançant la sobirania popular. En l'Antic Règim, el súbdit estava lligat a lleis privades, jurisdiccions senyorials i privilegis corporatius dels gremis. El nou model liberal suprimeix aquests furs particulars i instaura la igualtat civil jurídica: tots els individus estan sotmesos a una mateixa llei i tenen responsabilitat legal.

No obstant això, aquesta universalitat inicial presentava límits estructurals greus: les dones van quedar sistemàticament excloses dels drets polítics i la representació efectiva va romandre restringida. Davant del poder absolut, la teoria liberal estableix la divisió de poders i la negociació institucional. Els tributs, que abans imposava la corona de manera arbitrària, ara requereixen l'aprovació del parlament per garantir la representació dels contribuents. COMPROVA-HO 26 Per què la instauració de la igualtat jurídica civil no va implicar una democràcia immediata?

La Revolució Americana (1776-1787) La insurrecció de les tretze colònies britàniques contra la metròpoli va donar lloc a la declaració d'independència de 1776 i a la creació d'un nou marc estatal. El procés va culminar a Filadèlfia amb la redacció de la Constitució de 1787, el primer text constitucional escrit que va materialitzar els postulats de la Il·lustració. Aquesta carta magna va establir una república federal amb estricta separació de poders, llibertat religiosa, llibertat política i de premsa, a més de reconèixer la igualtat natural entre els homes. Malgrat aquests principis, el text allotjava una forta contradicció fundacional: la pervivència de l'esclavitud.

Per Ruptura institucional Primeres constitucions escrites EUA (1776-1787) República federal i llibertats civils França (1789-1799) Drets civils i cicle revolucionari Reacció i resistència El xoc contra l'ordre de 1815 Restauració (1815) Retorn absolutista del Congrés de Viena Onada de 1830 Liberalisme doctrinari censatari Onada de 1848 Democràcia i demandes socials Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 14 tal d'assegurar el pacte entre estats del nord i del sud, no es va abolir aquesta institució a escala federal, sinó que es va delegar la decisió de regular-la o prohibir-la a cadascun dels estats particulars.

La Revolució Francesa: fases i radicalització (1789-1799) A França, la fallida financera de la monarquia absoluta va forçar Lluís XVI a convocar els Estats Generals el maig de 1789. El Tercer Estat va trencar la dinàmica tradicional de vot per estament i es va proclamar Assemblea Nacional, donant inici a la primera fase revolucionària (1789-1791). L'agost de 1789 es va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, document que va consagrar les llibertats individuals bàsiques, la propietat i la sobirania de la nació. Aquesta etapa va culminar amb la Constitució de 1791, que va fundar una monarquia constitucional amb sufragi censatari masculí.

Etapa històrica Cronologia Subjecte polític dominant Model de sufragi Fites i característiques Assemblea Nacional i Constituent 1789-1791 Burgesia moderada Censatari Declaració de Drets (1789), fi del feudalisme i Constitució de 1791. Convenció Jacobina (El Terror) 1792-1795 Jacobins i sans- culottes Universal masculí Execució de Lluís XVI (1793), Comitè de Salut Pública i control de preus. Directori 1795-1799 Burgesia conservadora Censatari restringit Reorientació moderada, ordre públic i poder executiu en mans d'un directori. Davant l'amenaça militar exterior i la contrarevolució interna, el procés es va radicalitzar amb la Convenció Jacobina (1792-1795).

El gener de 1793, el rei Lluís XVI va ser jutjat i executat a la guillotina. El poder va quedar concentrat en un Comitè de Salut Pública de dotze membres. Aquesta fase republicana va anticipar conquestes democràtiques com el sufragi universal masculí, el control estatal sobre béns de primera necessitat i la confiscació de propietats de la noblesa emigrada, aplicant alhora la repressió sistemàtica del Terror. La reacció termidoriana va donar pas al Directori (1795-1799), etapa de reorientació burgesa conservadora.

El govern executiu va passar a mans d'un directori col·legiat que va restablir el sufragi censatari, limitant el vot als contribuents d'un determinat nivell de renda per frenar tant el radicalisme jacobí com els intents de restauració monàrquica. ERROR FREQÜENT Confondre el sufragi universal de la Convenció de 1793 amb el sufragi universal modern. A la fase jacobina es va aprovar el sufragi universal masculí; les dones van romandre sense drets electorals durant tota la Revolució Francesa malgrat la seva participació activa al carrer.

Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 15 L'expansió napoleònica i l'escenari de la Restauració de 1815 El cop d'estat de Napoleó Bonaparte va cloure el Directori l'any 1799. Durant el Consolat i l'Imperi (1799-1814), França va utilitzar les campanyes militars com a eina d'exportació institucional: es va abolir el feudalisme als territoris conquerits i es van implantar codis civils homogenis basats en la igualtat jurídica i la propietat privada. Després de la derrota napoleònica, el Congrés de Viena de 1815 va articular la Restauració per restablir les monarquies absolutes.

No obstant això, la societat europea havia canviat de manera irreversible; l'Antic Règim no va poder reinstaurar-se plenament per culpa de l'arrelament dels ideals liberals, les primeres xarxes obreres i els moviments d'independència que des del 1810 triomfaven a l'Amèrica Llatina. Les onades de 1830 i 1848: del doctrinari a la democràcia social La resistència contra l'absolutisme va esclatar en dos cicles revolucionaris successius amb objectius i protagonistes diferents: Les revolucions de 1830: Les jornades de juliol a París van derrocar Carles X i van entronitzar Lluís Felip d'Orleans com a rei constitucional. Va ser l'última aliança política entre l'alta burgesia i les classes populars.

Aquest moviment va consolidar el liberalisme doctrinari: una monarquia constitucional censatària que garantia els negocis burgesos mentre privava del vot a les masses treballadores. L'onada va comportar també la independència de Bèlgica. Les revolucions de 1848: Coneguda com la «primavera dels pobles», va arrencar el febrer a París amb la caiguda de la monarquia orleanista i la proclamació de la Segona República Francesa. A diferència de 1830, va incorporar el proletariat amb reivindicacions de sufragi universal masculí i drets laborals i socials. A l'Europa central, la revolta va combinar la lluita contra l'absolutisme amb aspiracions liberals i nacionals.

El procés va derivar a França en el cop d'estat de Napoleó III el 1851, que va fundar el Segon Imperi recolzant-se en la pagesia propietària. COMPROVA-HO 27 Quina diferència fonamental separa el sentit polític de la revolució de 1830 del de 1848 a França? Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 16 IDEES CLAU El liberalisme va substituir la legitimitat divina de l'Antic Règim per la sobirania popular, la divisió de poders i la igualtat davant la llei. La Constitució dels Estats Units de 1787 va fundar el primer estat constitucional modern, però va delegar la regulació de l'esclavitud als estats.

La Revolució Francesa va oscil·lar entre el model burgès censatari (1789-1791 i 1795-1799) i la fase democràtica radical de la Convenció Jacobina (1792-1795). L'expansió napoleònica va difondre el dret civil liberal per Europa, fent impossible una restauració absolutista duradora el 1815. La revolució de 1830 va fixar el model de liberalisme censatari doctrinari, mentre que la de 1848 va incorporar les demandes de sufragi universal i justícia social. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quina concessió va fer la Constitució dels Estats Units de 1787 respecte a l'esclavitud? 29. Quines mesures van caracteritzar la Convenció Jacobina durant el govern del Comitè de Salut Pública? 30.

Per què el cicle de 1830 es considera l'última aliança entre la burgesia i el poble? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. Quin any es va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà a França? 32. Quin tipus de sufragi defensava el liberalisme doctrinari que va triomfar el 1830? 33. Quin governant va ser proclamat monarca a França després dels Tres Dies Gloriosos de 1830? 34. Quina novetat destacada van aportar les revoltes de 1848 respecte a les de 1830?

1789 a) 1776 b) 1793 c) 1815 d) Vot corporatiu per gremis a) Sufragi universal directe b) Sufragi universal masculí c) Sufragi censatari per renda d) Napoleó Bonaparte a) Lluís XVI b) Lluís Felip d'Orleans c) Carles X d) Eliminació dels parlaments a) Reclamació de drets socials b) Restauració dels gremis c) Defensa de l'Antic Règim d) Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 17 4 Societat industrial, moviment obrer i corrents socialistes EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques estructurals de la societat de classes respecte a la societat estamental. Explicar per què el luddisme constituïa una forma de negociació col·lectiva en un marc d'il·legalitat sindical.

Enumerar les demandes principals de la People's Charter de 1838 i el seu sentit democratitzador. Comparar els objectius i les diferències estratègiques entre el socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Com podia protestar i defensar el seu salari un treballador si la llei prohibia qualsevol sindicat i qualsevol reunió obrera? De la societat estamental a la societat de classes La implantació del capitalisme industrial va transformar de manera radical l'estructura social europea. Es va passar d'un ordre basat en privilegis jurídics de naixement a una societat de classes, articulada al voltant de la propietat dels mitjans de producció i la riquesa econòmica.

Aquesta transformació va donar lloc a tres grans blocs socials: L'antiga noblesa: Tot i perdre monopolis jurisdiccionals i drets feudals mitjançant reformes agràries (a Prússia el 1807, a Àustria el 1848 o amb l'abolició de la servitud a Rússia el 1861), va conservar extenses propietats territorials i un pes simbòlic enorme, especialment a Europa oriental i a l'àrea mediterrània. La burgesia: Grup heterogeni format per industrials, grans comerciants i professionals liberals. Gaudien d'un nivell de vida elevat i sovint imitaven les pautes aristocràtiques adquirint títols nobiliaris o mitjançant enllaços matrimonials estratègics.

El proletariat: Treballadors desposseïts que només disposaven de la seva força de treball, llogada a canvi d'un salari en el nou sistema fabril (vegeu «La Revolució Industrial a la Gran Bretanya: causes, dinàmica i transició a la fàbrica»).

Grup social Base econòmica Estatus i aspiracions Noblesa Propietat de la terra i rendes agràries Pèrdua de drets feudals però manteniment de gran influència social Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 18 Grup social Base econòmica Estatus i aspiracions Burgesia Mitjans de producció, comerç i finances Poder econòmic emergent i cerca de reconeixement o fusió amb les elits tradicionals Proletariat Salari industrial Mancança de propietats, sotmès a la disciplina fabril i a condicions precàries Condicions de vida, urbanització i criminalització associativa La pressió demogràfica i la menor necessitat de mà d'obra agrària van impulsar un intens èxode del camp a la ciutat, així com l'emigració cap a Amèrica.

Les ciutats van créixer ràpidament sense planificació, convertint-se en espais insalubres i bruts; aquest model urbà degradat no començaria a reordenar-se fins a les reformes de mitjan segle XIX (com les de Haussmann a París o Cerdà a Barcelona). El deteriorament inicial del benestar de la classe obrera es constata empíricament mitjançant dos indicadors: L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH): Combina la renda (PIB), la salut (esperança de vida i mortalitat infantil) i l'educació (taxes d'alfabetització). En els primers compassos de la industrialització, aquests paràmetres van patir un estancament o empitjorament respecte al creixement global.

L'estatura mitjana: Estretament vinculada a l'estat nutricional durant la infància primerenca (dels 0 als 3 anys) i la pubertat (dels 11 als 14 anys). Durant les dècades inicials del sistema de fàbriques, l'alçada mitjana dels reclutes obrers va disminuir a causa de les dietes deficients i les dures condicions laborals. Davant d'aquest escenari, les autoritats liberals van reaccionar protegint el lliure mercat laboral i prohibint qualsevol organització de resistència col·lectiva. A França es va aprovar la Loi Le Chapelier de 1791, i a la Gran Bretanya el Parlament va dictar les Combination Acts de 1799, que van titllar de delicte penal l'associacionisme obrer i els antics gremis.

ERROR FREQÜENT No confongueu la legislació liberal amb el reconeixement de drets sindicals. El liberalisme inicial considerava les organitzacions obreres com una conspiració contra la llibertat de contractació. Per això, lleis com la Loi Le Chapelier o les Combination Acts van perseguir judicialment els sindicats com a corporacions il·legals. COMPROVA-HO 36 Quina relació hi ha entre l'estatura biològica dels treballadors i la Revolució Industrial primerenca?

Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 19 Primeres respostes obreres: del luddisme al cartisme Sense dret legal a la vaga ni mecanismes d'organització col·lectiva, els treballadors van utilitzar inicialment mecanismes de revolta tradicionals propis de l'Antic Règim, com ara el motí. DEFINICIÓ El luddisme va ser una forma de protesta obrera caracteritzada per la destrucció deliberada de maquinària industrial, desenvolupada amb especial intensitat entre 1811 i 1816 a les zones manufactureres angleses del triangle Manchester, Leicester i York. L'atac contra els telers mecànics no era una expressió d'irracionalitat tecnofòbica.

Davant la il·legalitat de qualsevol queixa col·lectiva, la coacció sobre el capital dels empresaris mitjançant la destrucció d'eines servia com a via desesperada de pressió per defensar els llocs de treball i evitar les retallades salarials. El Parlament britànic va derogar les Combination Acts l'any 1824, legalitzant el sindicalisme inicial i facilitant la creació d'estructures de classe com la Grand Union of Spinners (1829) o la Grand National Consolidated Trades Union (1834). Tot i així, la classe treballadora va comprovar que les millores laborals requerien influència política.

PROCÉS Evolució de l'organització obrera britànica 1 Combination Acts (1799) Prohibició legal de qualsevol coalició o associació obrera 2 Luddisme (1811-1816) Destrucció selectiva de maquinària com a negociació violenta 3 Legalització sindical (1824) Derogació de les prohibicions i aparició dels grans sindicats 4 Cartisme (1838) Reclamació de drets polítics democràtics per a la classe obrera Amb aquest propòsit es va fundar la Working Men's Association el 1836 (més tard articulada com la National Charter Association el 1840) i es va publicar la People's Charter l'any 1838, donant inici al cartisme.

La seva estratègia consistia a canalitzar el malestar mitjançant recollides massives de signatures al voltant de sis demandes fonamentals: Sufragi universal masculí: Per a tots els homes majors de 21 anys. 1 Supressió del requisit de propietat: Per poder ser elegit diputat al Parlament. 2 Vot secret: Per protegir l'elector d'intimidacions per part dels patrons o propietaris. 3 Districtes electorals iguals: Per garantir una representació territorial proporcional. 4 Sou per als parlamentaris: Perquè els obrers sense patrimoni poguessin dedicar-se a la política parlamentària. 5 Parlaments anuals: Per assegurar un control estricte dels representants electes davant l'electorat.

6 Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 20 Tot i presentar peticions massives el 1839, el 1841 (amb 282 filials i uns 50.000 afiliats) i el 1848 (amb més de 3 milions de signatures), la cambra parlamentària va refusar les seves propostes. Malgrat aquest bloqueig a curt termini, la mobilització va assentar la consciència de classe, va influir en la conquesta de millores com la llei de les 10 hores o la derogació de les proteccionistes Corn Laws, i va establir les bases de la democratització britànica a llarg termini. COMPROVA-HO 37 Quina finalitat perseguien demandes cartistes com el vot secret o el sou per a diputats?

Les grans divergències ideològiques del moviment obrer La maduració de la lluita obrera va impulsar reflexions teòriques sobre com superar les contradiccions del capitalisme, donant lloc a tres corrents principals: El socialisme utòpic, predominant a la primera meitat del segle XIX i anomenat així posteriorment per Friedrich Engels per considerar ingènua la seva pretensió d'abolir l'ordre existent sense violència ni presa del poder.

Impulsat sovint per teòrics de classe alta influïts per l'ètica religiosa i la caritat, proposava substituir la propietat privada per models col·lectius mitjançant experiments pràctics exemplars (comunitats model) i demanava la intervenció reguladora de l'Estat en les condicions laborals. El socialisme científic o marxisme, encapçalat per Karl Marx i Friedrich Engels. Van sintetitzar la filosofia teòrica alemanya, el pensament econòmic clàssic i l'experiència política revolucionària francesa. El febrer de 1848 van publicar el Manifest Comunista, on sostenien que la història humana és la història de la lluita de classes.

Per liquidar l'explotació capitalista, el proletariat havia d'organitzar-se políticament per enderrocar la burgesia mitjançant la revolució i instaurar de manera transitòria una dictadura del proletariat. L'anarquisme, que rebutjava qualsevol tipus d'organització estatal o partit polític per considerar-los intrínsecament jeràrquics i repressors. Sense configurar un cos doctrinari rígid, els anarquistes defensaven la plena autonomia individual, l'abolició immediata de la propietat privada i de l'Estat, i situaven el sindicat autònom com a instrument central d'acció col·lectiva.

Corrent Visió de l'Estat Mètode d'acció Model de transformació Socialisme utòpic Regulador i protector de la societat Propaganda pel model empíric, comunitats exemplars i apel·lació ètica Harmonia social sense ruptura violenta Socialisme científic (marxisme) Instrument burgès; conquesta transitòria (dictadura del proletariat) Partit polític obrer, revolució i acció política col·lectiva Superació dialèctica del capitalisme cap a la societat sense classes Anarquisme Estructura autoritària que cal abolir immediatament Acció directa, rebuig dels partits polítics i organització mitjançant sindicats Autogestió federal i llibertat absoluta de l'individu Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 21 ESQUEMA Corrents emancipatoris del moviment obrer L'expansió cap a la ciutadania política i social La pressió popular i obrera va traçar una línia d'expansió històrica dels drets a Europa occidental.

Aquest procés es va desenvolupar a través de tres estadis consecutius: Ciutadania civil: Consolidada a partir de la Revolució Francesa de 1789, va reconèixer les llibertats individuals bàsiques, la igualtat formal davant la llei i la propietat privada. Ciutadania política: Conquistada al llarg del segle XIX i començaments del XX mitjançant l'eliminació del sufragi censatari (vegeu «Les Revolucions Liberals i la transformació de l'Estat»). Els moviments sufragistes femenins van batallar en paral·lel, tot enfrontant-se a l'oposició formal i informal masculina, fins a assolir el vot femení a mitjan segle XX.

Ciutadania social: Desenvolupada entre finals del segle XIX i mitjan segle XX, va implicar la construcció de l'Estat del Benestar per garantir drets materials bàsics (sanitat, educació i jubilació) com a contrapès a les asimetries del capitalisme pur. COMPROVA-HO 38 Quina discrepància fonamental separava marxistes i anarquistes respecte a l'Estat?

Socialisme utòpic Comunitats exemplars i crida ètica Marxisme científic Conquesta estatal i dictadura proletària Anarquisme Abolició de l'Estat i acció sindical directa Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 22 IDEES CLAU La transició de la societat estamental a la de classes va situar el proletariat com a grup desposseït sota condicions de vida i feina extremes a les noves ciutats industrials. L'impacte de la industrialització en el benestar obrer es reflecteix en l'estancament de l'Índex de Desenvolupament Humà i en el descens de l'estatura biològica infantil.

El poder liberal va il·legalitzar la resistència dels treballadors mitjançant la Loi Le Chapelier (1791) a França i les Combination Acts (1799) a la Gran Bretanya. El luddisme (1811-1816) va ser una forma de negociació violenta per defensar el salari i la feina en absència de dret a vaga, mentre que el cartisme (1838) va transformar el moviment obrer en una lluita democràtica parlamentària. El pensament obrer es va dividir entre la concòrdia pacífica dels socialistes utòpics, la presa del poder revolucionari del marxisme científic (1848) i l'oposició frontal a tot Estat de l'anarquisme. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39.

Per què el luddisme no pot considerar-se una acció d'odi cec contra la tecnologia? 40. Quines van ser les dues grans fites legislatives contra l'associacionisme obrer a finals del segle XVIII? 41. En quins tres estadis es va estendre el concepte modern de ciutadania des de la Revolució Francesa? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quin any es van aprovar les Combination Acts britàniques que prohibien les associacions d'obrers? 43. En quin període van actuar principalment els destructors de telers coneguts com a luddites? 44. Quina d'aquestes peticions formava part de la People's Charter de 1838?

1799 a) 1791 b) 1824 c) 1789 d) 1791-1795 a) 1838-1848 b) 1824-1830 c) 1811-1816 d) Supressió de les fàbriques tèxtils a) Abolició de la propietat privada b) Retribució econòmica per als parlamentaris c) Jornada laboral de vuit hores d) Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 23 45. Quin corrent obrer refusava rotundament la participació en partits polítics i la creació d'un Estat obrer? 5 La primera globalització i els models de difusió industrial EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de primera globalització mitjançant el mecanisme de convergència de preus. Explicar la teoria de l'avantatge del retardat tecnològic i els seus cercles de difusió a Europa.

Comparar les trajectòries econòmiques de la Gran Bretanya, els Estats Units i el Japó durant el període. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Com pot un país que comença a industrialitzar-se amb dècades de retard créixer més ràpidament que el país inventor? La fase final del segle XIX va transformar les relacions mercantils mitjançant la creació d'un espai econòmic interconnectat a escala planetària.

L'anarquisme a) El marxisme b) El socialisme científic c) El socialisme d'estat d) Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 24 ESQUEMA Estructura del procés de globalització i canvi tècnic La primera globalització econòmica La primera globalització és el procés d'integració dels mercats internacionals de béns, capitals i treballadors iniciat durant la segona meitat del segle XIX. Per a l'anàlisi econòmica, el factor determinant que confirma aquesta integració és la convergència de preus entre mercats distants.

DEFINICIÓ La convergència de preus és la disminució progressiva de la diferència de preu d'un mateix producte entre diferents zones geogràfiques mercès a la caiguda dels costos de transacció i transport. Aquest fenomen va articular tres grans eixos de transport comercial: El comerç atlàntic: connectava les economies americanes exportadores de primeres matèries amb els nuclis industrials europeus. El comerç Europa-Àsia: canalitzava manufactures europees cap a territoris asiàtics a canvi de béns de consum i recursos naturals. El comerç intraasiàtic: dinamitzava els intercanvis de productes regionals a l'orient del continent.

Els factors determinants d'aquesta integració van ser l'abaratiment dels nòlits marítims mitjançant el vaixell de vapor, la construcció de xarxes ferroviàries i les primeres fases de moderació aranzelària.

Integració econòmica global Mercat mundial de béns Innovació en transports Vapor, ferrocarril i caiguda de nòlits Difusió industrial Transferència de tecnologia britànica Models nacionals Respostes institucionals diverses Gran Bretanya Rigideses i especialització financera Estats Units Recursos, alts salaris i mecanització Japó (Meiji) Estatització i fi del feudalisme Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 25 COMPROVA-HO 47 Quin és el criteri empíric principal que demostra l'existència d'un mercat global integrat?

Difusió industrial i l'avantatge del retardat La difusió de la industrialització consisteix en la transferència geogràfica de les tecnologies sorgides a la Gran Bretanya durant el segle XVIII cap a altres regions del planeta (vegeu «La Revolució Industrial a la Gran Bretanya: causes, dinàmica i transició a la fàbrica»). En aquesta dinàmica s'aplica el principi teòric de l'avantatge del retardat. DEFINICIÓ L'avantatge del retardat és la condició per la qual un país amb un nivell tecnològic inferior pot accelerar el seu desenvolupament econòmic adoptant i copiant innovacions prèviament provades i madurades per tercers, sense incórrer en els elevats costos ni en els riscos de la recerca inicial.

La capacitat efectiva per aprofitar aquest avantatge no és automàtica: depèn directament de la qualitat de les institucions polítiques i educatives de cada país per adaptar la maquinària estrangera. Àmbit territorial Cronologia Territoris inclosos Resultat institucional i tecnològic Primer cercle de difusió 1830 – 1870 Bèlgica, França, Alemanya Adopció reeixida de la tecnologia britànica i transformació industrial profunda. Segon cercle (Grup d'èxit) 1870 – 1913 Dinamarca i nord d'Europa Especialització eficient i adaptació institucional moderna.

Segon cercle (Grup amb dificultats) 1870 – 1913 Espanya, Itàlia, Rússia Ruptura incompleta amb les estructures tradicionals i industrialització fragmentària. COMPROVA-HO 48 Quina condició és imprescindible perquè un país retardat pugui aprofitar la tecnologia ja existent? El declivi relatiu de la Gran Bretanya com a 'first comer' La Gran Bretanya va experimentar els costos de ser el país pioner o first comer. En afrontar les noves exigències tècniques de finals de segle, van emergir serioses rigideses estructurals. ERROR FREQÜENT El declivi britànic de finals del segle XIX va ser relatiu, mai absolut.

La Gran Bretanya no va patir una caiguda neta de la seva producció ni es va arruïnar; senzillament va perdre la posició de monopoli industrial davant el creixement molt més accelerat dels seus competidors directes. Aquestes dificultats es van manifestar en diversos àmbits: Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 26 Rigidesa institucional i educativa: un sistema educatiu amb carències en la formació superior tècnica i d'enginyers en comparació amb Alemanya. Estructura empresarial antiquada: predomini de firmes familiars petites, poc modernitzades i amb forta pressió sindical.

Competència exterior creixent: els països que abans importaven maquinària anglesa van començar a fabricar-la per si mateixos, augmentant la rivalitat internacional. Desplaçament al sector terciari: l'economia britànica es va reorientar estratègicament cap a la prestació de serveis i les transaccions de capital, convertint la City de Londres en el centre financer internacional indiscutible. COMPROVA-HO 49 Cap a quin sector es va refugiar l'hegemonia britànica quan va perdre el lideratge manufacturer? L'ascens industrial dels Estats Units Els Estats Units van iniciar la seva industrialització a partir d'unes condicions inicials completament singulars respecte a Europa.

L'element central va ser la combinació d'una gran escassetat relativa de mà d'obra i una abundància extraordinària de recursos naturals. L'expansió territorial des de les tretze colònies fundacionals cap a la costa oest —accelerada després de la guerra contra Mèxic de 1845 amb l'annexió de Texas i Califòrnia— va incorporar vasts jaciments agrícoles, or, cotó i fusta. Posteriorment, el país es va situar com a líder mundial en la producció de carbó i petroli, mantenint una posició de primer o segon productor global en coure i gas natural. La demografia va créixer d'una forma vertiginosa: el cens va passar de 7 milions l'any 1820 a 27 milions el 1860, 49 milions el 1880 i 74 milions l'any 1900.

Aquest increment massiu va atreure mà d'obra i va atreure i generar un volum immens de capital. Tot i aquest creixement demogràfic, el territori disponible era tan vast que els salaris es van mantenir molt elevats per la necessitat contínua de treballadors. Aquests salaris alts van tenir dues conseqüències estructurals clau: Aquesta transformació va estar sostinguda per una xarxa molt densa de vies de comunicació, on el ferrocarril i el vaixell de vapor van unificar el mercat interior d'un extrem a l'altre del continent. COMPROVA-HO 50 Com van incentivar els salaris alts nord-americans el canvi tecnològic?

Van generar un mercat intern unificat amb un alt poder adquisitiu per consumir manufactures. 1 Van funcionar com a incentiu econòmic permanent per a la mecanització intensiva de qualsevol procés productiu. 2 Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 27 La modernització estatal al Japó: la Restauració Meiji El procés industrialitzador japonès va néixer d'una amenaça colonial directa. L'any 1853, l'expedició naval estatunidenca del comodor Perry va forçar l'obertura dels ports nipons mitjançant l'amenaça de bombardeig sobre Tòquio. Aquesta pressió militar va imposar els anomenats «tractats desiguals», els quals limitaven els aranzels al 5% i obligaven al lliure comerç.

Davant del risc evident de colonització, una coalició de comerciants i membres de l'elit militar van impulsar la Restauració Meiji entre 1866 i 1869. La transformació es va basar en la consigna de crear una nació rica dotada d'un exèrcit potent. Aquest gir històric va desmantellar les institucions tradicionals feudals del shogunat, posant fi als privilegis de classe dels senyors feudals i dels samurais. A partir d'aquell moment, l'Estat va exercir una intervenció contundent i directa com a motor modernitzador: Va importar tecnologies i estructures organitzatives de les potències occidentals. Va finançar i dirigir directament la creació de les primeres indústries estratègiques nacionals.

El Japó va esdevenir l'únic cas al marge d'Europa i Amèrica capaç de consolidar un sector industrial modern durant aquesta etapa. Un cop reeixida la seva modernització, el país va passar de la condició de societat amenaçada a la de potència colonitzadora regional, fet demostrat militarment en la guerra contra la Xina (amb l'ocupació de Corea i Taiwan) i en la guerra russojaponesa, que va consolidar el control sobre Manxúria. IDEES CLAU La primera globalització va consolidar la integració dels mercats mundials de béns, manifestada a través de la convergència internacional de preus.

L'avantatge del retardat tecnològic permet a un país que comença més tard accelerar la seva producció copiant models d'èxit ja desenvolupats. La Gran Bretanya va patir un declivi industrial relatiu a causa de rigideses institucionals i va especialitzar-se en serveis financers internacionals. El creixement industrial dels Estats Units es va fonamentar en l'abundància de recursos, salaris alts i una mecanització intensiva afavorida pel ferrocarril. La Restauració Meiji al Japó va eliminar el shogunat feudal mitjançant una ràpida modernització institucional i industrial dirigida directament per l'Estat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 51.

En què consisteix la convergència de preus i per què va ser possible durant la segona meitat del segle XIX? 52. Quin paper van tenir els nivells salarials en la industrialització dels Estats Units? 53. Quina causa exterior va originar la Restauració Meiji i quina va ser la resposta de les elits japoneses? Història Política i Social: Industrialització i Segle XIX 28 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 54. Quin indicador confirma que s'ha produït una integració mercantil internacional efectiva? 55. Per què la condició de retardat econòmic pot oferir un avantatge industrial? 56.

Com va compensar la Gran Bretanya la seva pèrdua de lideratge manufacturer durant aquest període? 57. Quin va ser el límit aranzelari imposat al Japó pel comodor Perry l'any 1853? 6 Nacionalisme, la unificació alemanya i l'expansió imperialista EN ACABAR SABRÀS Descriure el procés d'unificació alemanya a través del Zollverein i els conflictes militars de 1866 i 1870-1871. Identificar els factors del lideratge d'Alemanya en la Segona Revolució Industrial. Explicar els mecanismes institucionals utilitzats pels estats per construir la identitat nacional. Distingir les causes econòmiques, polítiques i ideològiques de l'expansió imperialista europea.

La desaparició total del transport terrestre a) L'augment uniforme de les tarifes aranzelàries b) La igualtat absoluta dels salaris…