La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA POLÍTICA I SOCIAL CONTEMPORÀNIA Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts sobre la Revolució Industrial, la transició al capitalisme, les revolucions americana i francesa, la Restauració i l'origen dels nacionalismes. APREN.AI Índex 1 La transició econòmica moderna i els orígens de la industrialització 1. L'Època Moderna: una economia agrària desintegrada 2. Transició al capitalisme i acumulació originària 3. Divergència internacional i dinàmiques institucionals 4.

La protoindustrialització: ruptura dels gremis urbans 2 La Revolució Industrial a Anglaterra i les noves relacions de treball Els factors condicionants de la primacia britànica Els sectors motors: cotó, ferro i vapor La disciplina fabril i el sorgiment del proletariat 3 Models d'expansió industrial i transformacions estructurals La difusió continental i el paper de l'Estat El model alemany: unificació duanera i indústria pesant L'expansió fora d'Europa i les divergències globals Transformacions agràries i la revolució dels transports 4 Les arrels ideològiques del liberalisme i la Revolució Americana La crisi de l'Antic Règim i les bases doctrinals de la Il·lustració La Revolució Americana i la Guerra d'Independència (1775-1783) El nou ordre constitucional i les tensions estructurals (1820-1860) 5 La Revolució Francesa i l'era napoleònica Els orígens i les causes de la ruptura revolucionària Les etapes del procés revolucionari (1789-1799) Evolució legislativa i marcs constitucionals L'època napoleònica i l'exportació del model liberal burgès 6 De la Restauració a les onades revolucionàries i la construcció dels nacionalismes El Congrés de Viena i l'ordre de la Restauració El cicle revolucionari: 1820 i 1830 La revolució de 1848 i les transformacions a Amèrica La construcció teòrica de la nació i els seus models 7 Resum per repassar Orígens de la industrialització i transició al capitalisme Models d'industrialització i integració econòmica Revolucions liberals i teories de l'Estat Cronologia fonamental La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 1 Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 2 1 La transició econòmica moderna i els orígens de la industrialització EN ACABAR SABRÀS Descriure el funcionament de l'agricultura de subsistència i el règim senyorial a l'Època Moderna. Definir el concepte d'acumulació originària i la divisió sexual del treball en la transició capitalista. Explicar l'organització de la protoindustrialització i com va trencar el monopoli gremial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com podia una família pagesa elaborar teixits per a un mercat llunyà sense moure's de la seva masia?

L'inici del món contemporani al segle XVIII s'assenta sobre dues grans transformacions: les revolucions polítiques liberals i la Revolució Industrial. Lluny de ser una ruptura sobtada i exclusivament urbana, el naixement de la indústria enfonsa les arrels en lents canvis rurals, mercantils i socials gestats al llarg de l'Època Moderna. ESQUEMA Estructura del procés d'industrialització i canvi liberal Esquema dels esdeveniments del segle XVIII que inicien l'etapa contemporània.

Orígens de la industrialització Transició feudal cap al capitalisme agrari Economia preindustrial Subsistència, règim senyorial i gremis Acumulació originària Expropiació de la terra i assalariament Protoindustrialització Domestic system tèxtil al camp Revolucions polítiques liberals Fi de l'absolutisme i poder burgès La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 3 1. L'Època Moderna: una economia agrària desintegrada Durant l'Edat Moderna coexistien dues realitats geogràfiques: un «món gran», desconegut i separat per distàncies enormes en el temps, i un «món petit», que comprenia l'espai immediat i conegut pels grups humans.

Els assentaments no urbans marcaven la vida quotidiana d'un món poc integrat. L'activitat econòmica hegemònica era el sector primari. Es practicava una agricultura de subsistència sotmesa al règim senyorial, basada en petites explotacions familiars amb un rendiment molt reduït. La collita obtinguda es destinava únicament a tres funcions essencials: Garantir la supervivència biològica de la unitat familiar pagesa. Preservar el gra de sembra necessari per reiniciar el cicle de producció. Satisfer les càrregues impositives i rendes de l'aristocràcia laica i de l'Església.

Aquesta dependència absoluta del clima i de les plagues provocava que les males collites dictessin el ritme de la demografia d'una societat estamental dividida per privilegis legals, on la burgesia mercantil començava a disputar el poder polític a la noblesa. Esquema dels factors que van originar la Revolució Industrial moderna. COMPROVA-HO 2 Quina era la funció principal de la producció agrària sota el règim senyorial preindustrial? 2. Transició al capitalisme i acumulació originària La superació del feudalisme no va ser espontània. Es va recolzar en l'arribada massiva de béns exteriors, la colonització i l'expropiació del camperolat.

La pagesia va perdre l'accés directe a la terra i va passar a pagar rendes fixes monetàries o a convertir-se en mà d'obra assalariada i arrendatària. DEFINICIÓ L'acumulació originària o primitiva és, segons la formulació canònica de Karl Marx de 1883, el procés històric de ruptura o dissolució del lligam directe entre el treballador directe i els seus mitjans de producció, actuant com la prehistòria necessària del mode de producció capitalista. Tal com assenyala Silvia Federici, aquesta transició va exigir també disciplinar la reproducció biològica i el cos femení mitjançant una rígida divisió sexual del treball.

El control sobre la natalitat i la destrucció dels sabers comunitaris populars es va materialitzar en la persecució sistemàtica de la bruixeria en benefici del nou ordre econòmic. La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 4 ERROR FREQÜENT Pensar que l'acumulació originària consisteix simplement a estalviar diners o acumular riquesa en or. Segons Marx, la clau d'aquest concepte és la separació coercitiva del pagès respecte a la terra i a les seves eines, fet que l'obliga a vendre la seva força de treball a canvi d'un sou. COMPROVA-HO 3 En què consisteix exactament l'acumulació originària segons Marx? 3.

Divergència internacional i dinàmiques institucionals Mentre la Xina imperial va optar pel tancament i va frenar la seva projecció marítima exterior, l'Europa occidental va impulsar una intensa xarxa de tràfic marítim recolzada en el comerç colonial i l'esclavitud. Això va permetre una captació creixent de recursos i mercats. L'arrencada industrial va mostrar fortes asimetries regionals. Anglaterra i Holanda es van consolidar com els focus capdavanters gràcies a transformacions profundes: Aprofitament intensiu del sòl i perfeccionament dels cicles de conreu. Reforma protestant i revolució anglicana, que van afeblir les estructures feudals tradicionals.

Triomf del parlamentarisme britànic davant l'absolutisme monàrquic. Àmbit Imperi Xinès Anglaterra / Europa Nord-occidental Comerç exterior Aïllament i fre a l'expansió mercantil exterior Xarxes colonials marítimes i tràfic esclavista Model polític Estructura imperial centralitzada Ascens parlamentari i limitació de l'absolutisme Agronomia Tradicional sense canvis institucionals Ús intensiu de la terra i rotació de cicles COMPROVA-HO 4 Quin tret mercantil va distanciar estratègicament Anglaterra de la Xina moderna? 4.

La protoindustrialització: ruptura dels gremis urbans Les manufactures urbanes tradicionals tenien una capacitat limitada: depenien dels cicles agraris i estaven fortament intervingudes pels gremis, corporacions que fixaven quotes, preus, sous i mètodes tècnics de fabricació. Davant l'augment de la demanda, els comerciants van evitar el control gremial recorrent a la mà d'obra rural desocupada o subocupada durant els mesos morts del camp. Aquest sistema es coneix com a protoindustrialització o domestic system.

La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 5 PROCÉS Circuit operatiu de la protoindustrialització 1 Comerciant burgès Aporta diners i compra matèries primeres 2 Llar pagesa Elabora el fil o teixit a temps parcial 3 Recollida del producte El comerciant paga un preu per peça 4 Distribució exterior Venda en mercats urbans o internacionals Les bases organitzatives de la indústria rural domèstica van ser tres: Aquesta xarxa rural domèstica va acumular capital mercantil, va entrenar tècnicament el camp i va preparar la posterior transició cap al taller mecanitzat (vegeu «La Revolució Industrial a Anglaterra i les noves relacions de treball»).

IDEES CLAU L'economia de l'Època Moderna era de subsistència i estava sotmesa al règim senyorial i al corporativisme gremial. L'acumulació originària va trencar la unió secular entre el pagès i els mitjans de producció (Karl Marx, 1883). La transició al capitalisme va imposar una estricta divisió sexual del treball i el control estatal de la reproducció (Silvia Federici). La protoindustrialització o sistema domèstic va permetre esquivar el monopoli gremial aprofitant el treball rural excedentari. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quines limitacions imposaven els gremis a les manufactures urbanes tradicionals? 6. Com operava el mercader en la indústria rural domèstica o protoindustrialització?

Espai domèstic: les tasques productives es duien a terme a la mateixa llar pagesa. 1 Especialització tèxtil: es van centrar principalment en el filat i teixit. 2 Dependència del capital mercantil: el comerciant facilitava les matèries primeres, recollia el producte acabat i s'encarregava de vendre'l en mercats interregionals. 3 La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin destí tenien els béns produïts per la pagesia sota el règim senyorial? 8. Com va definir Karl Marx l'acumulació originària en la seva formulació canònica de 1883? 9.

Quin paper van tenir les dones en la transició capitalista segons Silvia Federici? 10. Per què els comerciants van acudir al camp en el fenomen de la protoindustrialització? 2 La Revolució Industrial a Anglaterra i les noves relacions de treball EN ACABAR SABRÀS Identificar els factors institucionals, agraris i geològics que van propiciar la industrialització britànica. Explicar el mecanisme de colls d'ampolla tècnics en els sectors tèxtil cotoner i siderúrgic. Comparar les condicions del treball artesanal domèstic amb la disciplina imposada pel factory system.

Exportació directa cap a mercats colonials a) Subsistència, sembra i rendes estamentals b) Venda internacional i acumulació bancària c) Inversió en innovació tecnològica manufacturera d) L'estalvi monetari voluntari dels petits pagesos a) La creació dels primers bancs centrals europeus b) La dissociació entre productor i mitjans de producció c) L'augment sostingut de la productivitat gremial d) Control gremial dels tallers tèxtils artesans a) Llibertat plena en la transmissió de sabers b) Divisió sexual i subordinació del cos reproductiu c) Direcció de les primeres fàbriques urbanes d) Perquè les ciutats mancaven de vies marítimes a) Perquè l'Estat va prohibir les manufactures urbanes b) Perquè el camp disposava de maquinària a vapor c) Per esquivar la rigidesa i preus dels gremis d) La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 7 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què un país amb menys territori com la Gran Bretanya va superar potències més grans en el pas cap a la indústria moderna?

Els factors condicionants de la primacia britànica Cap a les darreries del segle XVIII, Gran Bretanya va experimentar una profunda transformació productiva que va trencar els sostres tradicionals de creixement. Aquest lideratge va ser possible gràcies a la confluència de canvis demogràfics, estructures agràries renovades, un marc polític singular i avantatges geològics. En primer lloc, la caiguda de la mortalitat juntament amb el manteniment d'una natalitat elevada va impulsar un notable creixement vegetatiu. Londres va superar clarament la resta de metròpolis europees en població, fet que va accelerar la urbanització al conjunt del país.

Aquest increment humà va eixamplar el mercat interior i la mà d'obra disponible. En l'àmbit agrari, la substitució del guaret pel sistema Norfolk de rotació intensiva i la integració entre conreus i ramaderia van augmentar la productivitat. Aquestes millores van anar acompanyades d'una profunda alteració jurídica de la terra: La reducció dels open fields o camps oberts comunals (boscos i pastures col·lectives) en favor del conreu extensiu. Les lleis de tancament o enclosures, que van consolidar la propietat agrària privada en mans de titulars amb capacitat d'inversió. Com a resultat d'aquest procés, els antics pagesos comunals van perdre els seus mitjans de subsistència tradicionals.

Molts es van convertir en jornalers assalariats o arrendataris capitalistes, mentre que d'altres van emigrar cap a les ciutats per nodrir la manufactura urbana. DEFINICIÓ Els open fields eren sistemes tradicionals d'explotació comunitària sense tanques, mentre que les enclosures van ser els tancaments legals de finques que van privatitzar la terra i van forçar l'expulsió de la pagesia desposseïda. Pel que fa a l'entorn institucional, la monarquia parlamentària britànica va donar suport als interessos de la burgesia comercial i agrària.

L'Estat va protegir el comerç naval mitjançant les Navigation Acts, que obligaven els vaixells estrangers a pagar aranzels als ports britànics per protegir el comerç naval anglès. Així mateix, l'eliminació de peatges i traves interiors va permetre la unificació d'un mercat nacional ben comunicat per vies terrestres i fluvials. Finalment, Gran Bretanya comptava amb rics jaciments de carbó mineral (hulla) de fàcil extracció i baix cost energètic. Aquest recurs oferia una font d'energia superior a la turba d'Holanda, que havia liderat l'etapa comercial anterior però mancava de combustibles fòssils comparables.

COMPROVA-HO 12 Quina relació directa hi ha entre les enclosures agràries i la nova mà d'obra de les fàbriques? La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 8 Els sectors motors: cotó, ferro i vapor La industrialització britànica es va fonamentar en dos sectors clau que van interactuar de forma estreta: el tèxtil cotoner i la siderúrgia pesant. PROCÉS La dinàmica de colls d'ampolla tecnològics L'expansió del mercat interior de béns d'ús corrent demanava teixits assequibles.

La mecanització no va sorgir d'invencions aïllades, sinó d'un mecanisme de colls d'ampolla en cadena: quan una innovació accelerava una fase del treball (com la llançadora volant de John Kay en el teixit), sorgia una escassetat de filatura que forçava a dissenyar noves màquines de filar. Aquesta acceleració va superar la capacitat del treball a domicili (vegeu «La transició econòmica moderna i els orígens de la industrialització»). La necessitat de moure aquests nous artefactes va portar a adoptar inicialment l'energia hidràulica i, més endavant, la màquina de vapor. La difusió del vapor va transformar al seu torn la siderúrgia.

El metall era indispensable per construir maquinària fabril, estructures d'extracció minera i canals de transport. Aquest cicle de demanda es va intensificar de manera decisiva amb el transport ferroviari. L'any 1814 es va introduir la primera locomotora de vapor funcional sobre rails, que va multiplicar el consum de ferro i carbó alhora que abaratia la distribució de mercaderies. ERROR FREQÜENT Pensar que la Revolució Industrial va ser fruit d'invents aïllats o casuals. En realitat, cada avenç tècnic en una fase productiva generava un coll d'ampolla que obligava a mecanitzar la següent etapa per equilibrar el ritme de treball.

Llançadora volant Accelera el teixit manual 1 Manca de fil La filatura tradicional no abasta 2 Màquines de filar Innovacions mecàniques per filar 3 Excés de producció Demanda urgent de telers mecànics 4 Motor de vapor Energia centralitzada i constant 5 La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 9 COMPROVA-HO 13 Per què la indústria del ferrocarril va actuar com un multiplicador econòmic a partir de 1814? La disciplina fabril i el sorgiment del proletariat La dependència de grans fonts d'energia motriu com l'aigua i el vapor va fer impossible mantenir la producció dispersa a les llars pageses.

Es va imposar el factory system o sistema fabril, que va canviar de soca-rel la relació entre els treballadors i la seva activitat quotidiana.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Lleis d'enclosure Pèrdua de drets comunals pagesos Màquines de vapor Necessitat de concentrar instal·lacions Gènesi del proletariat industrial Separació llar-feina Desplaçament diari a la fàbrica Disciplina del rellotge Jornades estrictes de dia i nit Classe assalariada Obrers sense mitjans propis Àmbit Treball domèstic preindustrial Sistema fabril (Factory System) Espai físic La feina i la llar comparteixen el mateix espai Separació estricta entre residència i centre de treball Mitjans de producció Eines manuals propietat de la família o del mestre Maquinària pesant en mans del propietari capitalista Ritme i temps Horaris flexibles marcats pel cicle solar i familiar Jornades rígides pautades pel rellotge i la màquina (dia i nit) Control laboral Autonomia en l'organització de les tasques Disciplina estricta, multes i vigilància constant Estructura social Pagesos i artesans rurals Proletariat industrial dependent exclusivament d'un salari Aquest canvi va donar origen a una nova classe social: el proletariat industrial.

Desposseït de qualsevol mitjà de producció propi, l'obrer només disposava de la seva capacitat de treball per sobreviure dins una organització altament especialitzada i sotmesa al compàs mecànic. COMPROVA-HO 14 Quina és la diferència clau pel que fa a la propietat dels mitjans de treball entre el domestic system i el factory system? La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 10 IDEES CLAU Les enclosures van acabar amb els open fields tradicionals, van privatitzar la terra i van generar mà d'obra assalariada desposseïda. El marc institucional britànic va protegir el seu mercat mitjançant les Navigation Acts i la supressió de barreres interiors.

L'abundància de carbó d'hulla va donar a Anglaterra un avantatge energètic decisiu en comparació amb la turba holandesa. El canvi tecnològic va funcionar en cadena resolent colls d'ampolla entre filatura i teixit al sector cotoner. La introducció de la locomotora de vapor el 1814 va consolidar el sector siderúrgic com a motor industrial. El factory system va consumar la separació entre llar i feina, instaurant horaris rígids i donant naixement al proletariat industrial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quin paper van tenir les Navigation Acts en l'ascens econòmic britànic? 16. Com va transformar el factory system la concepció del temps laboral? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 17. Quin va ser el principal efecte social dels tancaments de terres (enclosures)? 18. Quin combustible fòssil va atorgar un avantatge decisiu a Gran Bretanya davant d'Holanda? 19. Quina fita tècnica es va assolir l'any 1814?

La restauració de les taxes senyorials tradicionals a) L'adquisició massiva de terres pels petits pagesos b) La creació de jornalers assalariats i emigració c) El retorn dels camperols a l'artesania gremial d) La turba d'extracció superficial a) El gas natural comprimit b) El carbó d'hulla abundant c) El petroli pesant d) La promulgació de les Navigation Acts a) La primera locomotora de vapor ferroviària b) La invenció del teler mecànic c) El tancament definitiu dels camps comunals d) La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 11 20. Què caracteritza la relació laboral dins del factory system?

3 Models d'expansió industrial i transformacions estructurals EN ACABAR SABRÀS Distingir les pautes d'industrialització del continent europeu respecte al model britànic. Analitzar la funció del Zollverein i la siderúrgia pesant en l'ascens econòmic d'Alemanya. Explicar els factors de mecanització als Estats Units i la resposta modernitzadora del Japó. Descriure les transformacions agràries i l'impacte del ferrocarril i el Canal de Suez en el comerç global. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per quina raó un país amb salaris alts i escassetat de mà d'obra pot industrialitzar-se més de pressa que un altre amb treballadors abundants i barats?

La difusió continental i el paper de l'Estat A diferència de la Gran Bretanya, on el canvi tècnic va sorgir de forma progressiva i impulsat per la iniciativa privada, la difusió de la industrialització al continent europeu va tenir un caràcter exogen i sobtat. Els governs europeus van intervenir directament per dotar recursos, atreure capital forà i blindar la producció pròpia mitjançant polítiques proteccionistes. En aquesta transformació, la banca d'inversió va actuar estretament lligada a la indústria per aportar les grans sumes de capital requerides per les noves instal·lacions.

Aquest procés no es va repartir de manera homogènia dins les fronteres estatals sinó que va seguir patrons regionals molt marcats. Van sorgir focus d'activitat industrial avançada en territoris concrets enfront d'àrees rurals endarrerides, com va succeir a Catalunya i el País Basc respecte al retard econòmic d'Extremadura. COMPROVA-HO 22 Per quina raó la industrialització continental va requerir una forta implicació estatal a diferència del cas britànic?

El control dels mitjans pel treballador a) La separació estricta entre llar i feina b) La flexibilitat absoluta d'horaris i tasques c) La unificació de tallers i espais domèstics d) La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 12 El model alemany: unificació duanera i indústria pesant Alemanya es va incorporar més tard que el Regne Unit al procés industrialitzador, però va experimentar un creixement molt més accelerat fins a superar la potència britànica, la qual va veure esgotada la seva etapa de màxima expansió a finals del segle XIX. El desenvolupament alemany es va fonamentar en factors organitzatius i polítics promoguts sota el lideratge de Prússia.

Inicialment fragmentat en múltiples regnes independents, el territori va articular un gran mercat interior mitjançant la creació d'una unió duanera (el Zollverein), combinada amb una ferma política proteccionista. La construcció del ferrocarril, finançada amb inversions coordinades, va permetre la integració física d'aquestes fronteres i va impulsar corporacions siderúrgiques gegants com Krupp, centrades en gran part en la indústria de l'armament. Arran d'aquesta força industrial, el nou imperi va iniciar la recerca d'àrees colonials i matèries primeres.

DEFINICIÓ El Zollverein va ser la unió duanera impulsada per Prússia que va suprimir les barreres aranzelàries interiors entre els estats alemanys del nord, facilitant la circulació comercial i la creació d'un mercat comú protegit de l'exterior. COMPROVA-HO 23 Quin paper van exercir el Zollverein i el ferrocarril en l'ascens industrial alemany?

L'expansió fora d'Europa i les divergències globals Mentre el continent europeu es transformava, a la resta del món es va produir un doble fenomen conegut com a divergència econòmica: territoris com l'Índia i la Xina van viure una progressiva desindustrialització davant la invasió de manufactures europees i el domini colonial, mentre que emergien noves potències industrials a l'Amèrica del Nord i l'Àsia oriental. Els Estats Units van consolidar la seva economia després d'independitzar-se de la metròpoli britànica. El seu creixement es va basar en: Una agricultura dinàmica amb gran quantitat de terra disponible però amb mà d'obra escassa, fet que va forçar una precoç mecanització del camp.

La creació d'un ampli mercat intern interconnectat pel ferrocarril, prioritzant el consum domèstic per davant de les exportacions. L'existència de salaris alts deguts a la manca de treballadors, fet que va empènyer els fabricants a reemplaçar feina humana per maquinària eficient i a reorganitzar la producció en sèrie mitjançant el model fordista. Per la seva banda, el Japó va trencar amb l'aïllament característic de l'espai asiàtic per emprendre una política d'obertura cap a Occident adoptant directament els avenços tècnics britànics i els sectors punters de la segona fase de la industrialització.

La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 13 Model Agents impulsors Sectors clau Destí de la producció Regne Unit Iniciativa privada autònoma Tèxtil i carbó Comerç exterior i exportació Alemanya Estat prussià i banca mixta Siderúrgia pesant i armament Mercat intern articulat (Zollverein) Estats Units Empresaris industrials i mà d'obra cara Mecanització agrícola i muntatge en sèrie Mercat intern gegantí Japó Estat reformador Innovacions occidentals de la segona etapa Consolidació estatal i industrial ERROR FREQÜENT No confongueu la trajectòria comercial dels Estats Units amb la britànica.

Gran Bretanya va liderar la industrialització bolcant la seva producció tèxtil cap a l'exportació internacional, mentre que els EUA van dirigir el gruix de la seva producció a abastir el seu propi mercat interior gràcies a la xarxa ferroviària. COMPROVA-HO 24 Quina relació hi va haver als Estats Units entre el nivell salarial i la mecanització del treball? Transformacions agràries i la revolució dels transports La modernització del camp va alliberar mà d'obra per a les fàbriques i va generar nous consumidors per a la producció manufacturera.

El fonament institucional va ser l'abolició del feudalisme, encapçalada per l'exemple francès, que va consolidar la propietat privada individual de la terra eliminant les càrregues senyorials (vegeu «La transició econòmica moderna i els orígens de la industrialització»). L'apropiació privada dels terrenys comunals mitjançant tancaments (vegeu «La Revolució Industrial a Anglaterra i les noves relacions de treball») va consolidar les figures del propietari cultivador directe i del gran arrendatari. Tècnicament es distingeixen dues etapes agràries consecutives: Paral·lelament, la revolució dels transports va integrar els mercats nacionals i mundials.

El desplegament de la locomotora de vapor va permetre bastir grans xarxes ferroviàries, particularment denses a Europa i Amèrica del Nord. En l'àmbit marítim, l'expansió del vaixell de vapor i la inauguració del Canal de Suez l'any 1869 van retallar de manera dràstica la distància de navegació entre Europa i Àsia, reduint radicalment els costos i els temps del transport internacional. Primera Revolució Agrícola: millora dels sistemes de rotació de conreus i primers assajos d'adobs. 1 Segona Revolució Agrícola: introducció intensiva de maquinària agrícola i fertilitzants químics, fet que va disparar els rendiments per hectàrea.

2 La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 14 PROCÉS Mecanismes de la transformació estructural industrial IDEES CLAU A diferència del cas britànic, la industrialització al continent va ser sobtada i dirigida per l'Estat, amb suport de la banca d'inversió i mesures proteccionistes. El desenvolupament no va ser uniforme dins dels països sinó de caràcter marcadament regional. Alemanya va aconseguir liderar la indústria pesant i superar Gran Bretanya gràcies al Zollverein, la inversió ferroviària i empreses com Krupp. Els Estats Units van respondre a l'escassetat de treballadors i als salaris alts mecanitzant el camp i adoptant la producció en sèrie fordista.

Mentre occident s'industrialitzava, economies com la Xina i l'Índia van viure un procés de desindustrialització. L'abolició del feudalisme i la rotació de conreus van alliberar mà d'obra, mentre que el ferrocarril i el Canal de Suez van integrar el comerç mundial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. En què va consistir la divergència econòmica global provocada per la difusió industrial? 26. Quins canvis estructurals van produir les reformes agràries liberals a Europa?

Abolició feudal Desaparició de drets senyorials i privatització de terres comunals 1 Alliberament de treball Excedent de pagesos que migren com a mà d'obra industrial 2 Finançament bancari Suport estatal i crèdit bancari per a grans infraestructures 3 Xarxa de ferrocarrils Connexió territorial i estímul directe de la indústria siderúrgica 4 Integració de mercats Comerç massiu nacional i internacional amb el Canal de Suez 5 La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 15 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Quin va ser el tret distintiu de la industrialització al continent europeu respecte a la britànica? 28.

Quin organisme va afavorir la creació del mercat comú alemany abans de la seva unificació política? 29. Per què els Estats Units van accelerar la mecanització del treball i el model fordista? 30. Quin impacte va tenir la inauguració del Canal de Suez l'any 1869? 4 Les arrels ideològiques del liberalisme i la Revolució Americana EN ACABAR SABRÀS Distingir les aportacions doctrinals de Locke, Rousseau i Montesquieu contra l'absolutisme monàrquic. Explicar les causes fiscals i polítiques de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Analitzar l'estructura institucional i les contradiccions del model constitucional nord-americà.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Com podia un grup de colons justificar legalment la seva desobediència al rei i al parlament britànics?

El paper actiu de l'Estat i la banca a) L'absència total de proteccionisme aranzelari b) La dependència exclusiva de l'exportació tèxtil c) L'origen endogen i lent de les innovacions d) La lliga Hanseàtica marítima a) El Tractat de Versalles b) El Zollverein impulsat per Prússia c) La Companyia d'Índies d) Per la dependència del comerç britànic a) Pels baixos sous de la seva població b) Per l'absència de terres de cultiu c) Per l'escassetat laboral i els salaris alts d) Va desviar el transport cap al ferrocarril a) Va reduir la distància entre Europa i Àsia b) Va encarir els transports de carbó c) Va frenar el comerç marítim internacional d) La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 16 L'enfonsament de l'Antic Règim s'explica per la confluència de transformacions econòmiques i el desenvolupament d'un nou marc intel·lectual alternatiu a l'absolutisme.

ESQUEMA Les revolucions liberals i la construcció de l'estat burgès La crisi de l'Antic Règim i les bases doctrinals de la Il·lustració Durant el segle XVIII, la societat estamental va entrar en una fase de profunda contradicció interna. Dins del tercer estat (vegeu «La Revolució Francesa i l'era napoleònica»), la burgesia havia acumulat una notable capacitat econòmica gràcies al comerç i la producció manufacturera. No obstant això, les estructures de la monarquia absoluta i els privilegis de sang impedien la seva participació política i el seu reconeixement institucional. Aquesta asimetria va impulsar l'exigència d'un nou model d'estat.

El suport teòric d'aquesta transformació prové de la Il·lustració. Els pensadors il·lustrats dels segles XVII i XVIII van bastir una crítica radical contra la monarquia de dret diví, formulant principis de legitimació política inèdits: John Locke: Al seu Segon Tractat sobre el govern civil (1690), va establir que el poder polític neix d'un pacte social. Segons aquesta formulació, l'autoritat legítima no prové de la divinitat, sinó del consentiment dels ciutadans per protegir els seus drets bàsics com la llibertat i la propietat. Jean-Jacques Rousseau: A l'obra El contracte social (1762), va desenvolupar la idea de sobirania popular.

Rousseau defensava que el poble és l'única font legítima de poder i que les lleis han de respondre a la voluntat general per defensar el bé comú de tota la ciutadania. Baró de Montesquieu: Va teoritzar la necessitat d'estructurar les institucions mitjançant la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial) per evitar la tirania i la concentració de l'autoritat. Aquests corrents van qüestionar directament la legitimitat de les monarquies absolutes i van inspirar els moviments liberals que van emergir a banda i banda de l'Atlàntic a finals del segle XVIII. COMPROVA-HO 32 Quina diferència fonamental hi ha entre la legitimitat de l'absolutisme i la proposada per John Locke?

Bases doctrinals Il·lustració, pacte social i sobirania popular Revolució Americana Guerra d'Independència i model constitucional Tensions i dualitat Nord manufacturer enfront sud esclavista La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 17 La Revolució Americana i la Guerra d'Independència (1775-1783) Cap al 1750, el territori dels actuals Estats Units es trobava dividit entre tres imperis colonials: l'espanyol, el francès i el britànic. Les tretze colònies britàniques concentraven un volum de població molt superior respecte a les altres dues zones.

El creixement econòmic de les colònies britàniques presentava uns condicionants particulars: Abundància de recursos naturals: Grans extensions de terra fèrtil, riqueses minerals i reserves energètiques. Escassetat de mà d'obra: Va impulsar el desenvolupament de tecnologia estalviadora de treball i va atreure forts fluxos d'immigrants. Mercat interior potent: Caracteritzat per un intens creixement demogràfic, sous comparativament alts i una elevada capacitat adquisitiva. La crisi política es va desencadenar quan la monarquia britànica de Jordi III va voler endurir el pacte colonial. Després de despeses militars elevades, el Parlament de Londres va imposar nous tributs als colons.

Els nord-americans van rebutjar aquests impostos argumentant la manca de legitimitat institucional: cap representant colonial s'asseia al Parlament britànic. El conflicte es va agreujar amb la concessió del monopoli del te a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, desencadenant la protesta del Boston Tea Party (1773). Davant la negativa de la metròpoli a negociar, els representants colonials van acordar una Declaració d'Independència redactada per Thomas Jefferson. El rebuig de Gran Bretanya va obrir la Guerra d'Independència dels Estats Units (1775-1783).

Els colons van comptar amb el suport decisiu de França i Espanya, potències rivals d'Anglaterra pel control marítim, comercial i geopolític internacional. El conflicte va concloure l'any 1783 amb la signatura de la Pau de París, que va certificar la independència del nou estat.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Pacte colonial endurit Noves càrregues impositives aprovades a Londres Manca de representació Colons exclosos del parlament britànic Monopoli del te Protesta del Boston Tea Party el 1773 La Guerra d'Independència dels Estats Units Nou estat liberal Estat-nació amb separació de poders Reconeixement de París Pau de París de 1783 PER RECORDAR-HO El lema «cap tributació sense representació» resumeix l'eix del conflicte: els colons no rebutjaven la llei, sinó que aquesta s'apliqués sense el seu consentiment parlamentari legítim.

La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 18 COMPROVA-HO 33 Per quina raó França i Espanya van donar suport militar i econòmic als colons nord- americans? El nou ordre constitucional i les tensions estructurals (1820-1860) La Revolució Americana no va ser una simple insurrecció colonial, sinó una autèntica revolució liberal protagonitzada per una burgesia sense aristocràcia feudal prèvia. Va donar lloc al primer estat-nació americà, una comunitat que definia la seva identitat directament a partir d'institucions polítiques compartides i principis d'autogovern.

La construcció del nou estat va traduir els debats de la Il·lustració en un text constitucional: Principi liberal Aplicació institucional Límits o contradiccions Separació de poders Divisió entre poder executiu, legislatiu i judicial independent. Manteniment de prerrogatives federals davant dels estats. Sobirania popular Parlament bicameral amb representants electes. Sufragi restringit als homes lliures. Drets individuals Llibertat de premsa, política i llibertat religiosa reconegudes. Reconeixement limitat exclusivament a la població blanca masculina. Regulació de l'esclavitud Cap abolició en l'àmbit federal; decisió discrecional de cada estat federat.

Manteniment de milions de persones sotmeses com a mà d'obra servil. ERROR FREQÜENT Pensar que la Revolució Americana va abolir l'esclavitud en proclamar la igualtat humana universal. La Constitució va eludir la prohibició federal i va delegar la decisió a la sobirania de cada estat individual, preservant el treball forçat a les plantacions del sud. Entre 1820 i 1860, el nou estat liberal va viure la seva arrencada industrial, propiciant les condicions institucionals i d'infraestructura necessàries per al creixement econòmic.

No obstant això, van sorgir profundes contradiccions estructurals entre dos models antagònics: El Nord manufacturer: En ple procés d'industrialització, va prioritzar la protecció del mercat interior, el treball assalariat i el desenvolupament tecnològic. El Sud agrari i esclavista: Es va especialitzar en el cultiu extensiu de cotó en grans plantacions per abastir la demanda internacional, integrant-se plenament en el comerç triangular cotoner. Aquesta disparitat econòmica va generar friccions comercials i polítiques creixents entre tots dos blocs territorials al llarg de la primera meitat del segle XIX.

COMPROVA-HO 34 Quina divisió econòmica regional es va consolidar als Estats Units durant l'arrencada industrial (1820-1860)? La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 19 IDEES CLAU La burgesia del segle XVIII exigia una representació política d'acord amb el seu poder econòmic, trencant amb la societat estamental. John Locke (pacte social, 1690) i Jean-Jacques Rousseau (sobirania popular, 1762) van aportar la base teòrica per substituir l'absolutisme. La Guerra d'Independència dels Estats Units (1775-1783) va començar per la manca de representació política davant l'augment d'impostos de la corona britànica.

El nou model constitucional nord-americà va instaurar la divisió de poders i un parlament bicameral, però va excloure l'esclavitud de l'abolició federal. Entre 1820 i 1860, el contrast econòmic entre el nord industrialitzat i el sud cotoner esclavista va generar fortes tensions territorials. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. En què consistia el principi del pacte social establert per John Locke al seu 'Segon Tractat sobre el govern civil' (1690)? 36. Per què els colons britànics van considerar il·legítims els impostos aprovats pel Parlament de Londres? 37. Com va resoldre la Constitució dels Estats Units el problema de la població esclavitzada? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 38. Quin concepte clau va exposar Jean-Jacques Rousseau a la seva obra publicada l'any 1762? 39. Quin fet puntual de 1773 va intensificar la revolta contra la política fiscal britànica? 40. Quina limitació democràtica fonamental presentava l'estat liberal nord-americà fundacional? 41. Quina especialització productiva va caracteritzar els estats del sud durant l'arrencada industrial?

El sufragi censatari femení a) La sobirania popular b) L'hegemonia colonial c) El dret diví hereditari d) El Congrés de Viena a) La redacció del Codi Civil b) La Pau de París c) El Boston Tea Party d) La prohibició del comerç internacional a) L'absència de parlament legislatiu b) La subordinació al rei britànic c) La continuïtat de l'esclavitud d) Plantacions cotoneres per a exportació a) Flota mercant d'alta tecnologia b) Siderúrgia pesant i carbó c) Manufactura tèxtil lliure d) La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 20 5 La Revolució Francesa i l'era napoleònica EN ACABAR SABRÀS Distingir les causes econòmiques, socials i polítiques que van originar l'esclat revolucionari a França l'any 1789.

Comparar els diferents marcs constitucionals francesos entre 1789 i 1795 en funció del model de sufragi i els drets reconeguts. Explicar la consolidació de l'ordre burgès mitjançant el Codi Civil de 1804 durant l'època napoleònica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per quina raó una revolució impulsada per la llibertat i la igualtat jurídica va acabar negant el vot a la majoria de la població?

Els orígens i les causes de la ruptura revolucionària A diferència del cas nord-americà, que perseguia l'emancipació colonial respecte d'una metròpoli, la Revolució Francesa (1789-1799) va tenir com a finalitat la destrucció radical de les estructures de l'Antic Règim i la transformació profunda de la societat estamental. El fenomen va marcar l'inici de l'Època Contemporània gràcies a la seva enorme influència sobre tot el continent europeu.

L'esclat del procés s'explica mitjançant la síntesi de diversos factors estructurals i conjunturals que van confluir a finals del segle XVIII: Crisi de subsistència i estancament econòmic: Un període de males collites va encarir els aliments bàsics i va estendre la pauperització entre la pagesia i les classes populars urbanes. Augment de la pressió senyorial: L'aristocràcia va intensificar les càrregues tradicionals sobre els pagesos per mantenir els seus ingressos enfront de la inflació. Propagació de les idees il·lustrades: La burgesia va adoptar els postulats de la crítica racionalista i els principis liberals com a base teòrica per reclamar espais de decisió política.

Crisi financera i revolta dels privilegiats: La fallida de la hisenda reial va obligar la corona de Lluís XVI a intentar reformes fiscals sobre els estaments immunes; la noblesa es va negar rotundament a pagar impostos i va exigir la convocatòria dels Estats Generals. La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 21 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Crisi de subsistència Empobriment popular i encariment greu dels aliments bàsics. Pressió senyorial Increment de les càrregues aristocràtiques sobre els camperols. Dèficit fiscal i revolta Oposició frontal dels privilegiats a pagar nous impostos. Difusió il·lustrada Adopció de principis liberals i racionals per la burgesia.

La Revolució Francesa de 1789 Caiguda de l'Antic Règim Enderrocament de l'absolutisme i de la societat estamental. Nou marc jurídic burgès Codificació dels drets individuals i del dret de propietat. El motor sociopolític del canvi va recaure en l'heterogeni Tercer Estat, considerat l'únic representant autèntic de tota la nació francesa enfront de les minories privilegiades. Dins d'aquest grup coexistien sectors amb interessos diversos: Alta burgesia mercantil i financera: Defensora estricta del lliurecanvisme i del reconeixement del seu pes econòmic dins l'Estat.

Professionals liberals i intel·lectuals: Ideòlegs formats en la filosofia política il·lustrada, partidaris d'una codificació jurídica racional. Classes populars urbanes i petita pagesia: Artesans, jornalers i els anomenats sans-culottes, que patien l'escassetat i rebutjaven la llibertat absoluta de preus que amenaçava la seva subsistència bàsica. COMPROVA-HO 43 Quina contradicció interna presentaven els integrants del Tercer Estat respecte al lliurecanvisme?

Les etapes del procés revolucionari (1789-1799) La dinàmica revolucionària va avançar a través de fases successives caracteritzades pel predomini de diferents sectors socials i projectes polítics: Institucions revolucionàries i fi de l'absolutisme (maig 1789 - tardor 1791): S'enderroquen les institucions senyorials tradicionals i s'estableix un marc constitucional basat en la divisió de poders i la monarquia moderada. 1 Convenció Jacobina i república radical (1792-1795): Es produeix la caiguda definitiva de la monarquia, la proclamació de la república i l'assumpció del poder per part dels sectors radicals, sota un context marcat per la pressió popular i la guerra exterior.

2 Reacció termidoriana (1795-1799): Liquidació de l'extremisme jacobí i restabliment d'un ordre republicà moderat tutelat per la mitjana i alta burgesia censatària. 3 La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 22 DEFINICIÓ La Convenció Jacobina va ser la fase més radical de la Revolució Francesa (1792-1795), definida per la suspensió de la monarquia, la instauració de la república i l'adopció de mesures socials profundes sota la pressió dels sans-culottes.

Simultàniament a aquestes transformacions, es va articular una potent resistència contrarevolucionària tant a l'interior com a l'exterior del país, integrada per sectors absolutistes i aristòcrates desposseïts que van combatre activament el nou règim. COMPROVA-HO 44 Com es caracteritza el gir sociopolític produït durant la reacció termidoriana? Evolució legislativa i marcs constitucionals Durant el decenni revolucionari, la tasca constituent i codificadora va reflectir les oscillacions de poder entre les classes propietàries i els sectors populars.

El sistema de participació política va fluctuar essencialment entre dues modalitats de vot: DEFINICIÓ El sufragi censatari és el sistema electoral que restringeix el dret a vot exclusivament als ciutadans que disposen d'un determinat nivell d'ingressos, propietats o pagament de tributs directes, excloent-ne la majoria sense recursos econòmics. Any Document clau Forma de sufragi Principis i abast jurídic 1789 Declaració dels drets de l'home i del ciutadà No electoral Consagració de les llibertats individuals, igualtat civil jurídica davant la llei i sobirania nacional.

1791 Constitució monàrquica Censatari Monarquia constitucional; separació de poders; el poder polític queda reservat als propietaris. 1792 Declaració dels drets de la dona i la ciutadana No aplicat (reivindicatiu) Denunciava l'exclusió sistemàtica del gènere femení dels drets cívics i polítics. 1793 Constitució Jacobina Universal masculí Reconeixement de la igualtat social, dret a la instrucció pública i al treball. Mai va entrar en vigor a causa de la situació d'emergència bèl·lica. 1795 Constitució de l'Any III Censatari Retorn a la república burgesa conservadora; restricció de la participació política i blindatge de la propietat privada.

La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 23 ERROR FREQÜENT Afirmar que la Constitució Jacobina de 1793 es va aplicar a la pràctica. Tot i que va ser aprovada formalment i reconeixia el sufragi universal masculí juntament amb drets socials com el treball o l'educació, la Convenció en va suspendre l'aplicació efectiva a causa de la guerra i la crisi política interna. L'època napoleònica i l'exportació del model liberal burgès La consolidació institucional de la burgesia va culminar amb el lideratge personal de Napoleó Bonaparte.

El règim napoleònic va transformar les conquestes revolucionàries en un marc administratiu, jurídic i territorial fortament centralitzat, que va ser exportat per la força a Europa mitjançant l'expansió militar. La pedra angular del nou ordre va ser el Codi Civil de 1804, que va establir les bases legals de la societat burgesa contemporània mitjançant els punts següents: Protecció de la propietat privada: Fixació inalterable dels drets contractuals i de propietat al marge de qualsevol vincle feudal. Drets civils i familiars: Reconeixement formal del dret a herència i regulació del divorci, consolidant alhora l'estructura familiar sota tutela paterna.

Pacificació religiosa: Signatura d'un concordat amb l'Església catòlica per restablir la pau social, mantenint el culte però subordinant el poder eclesiàstic a l'Estat. Centralització educativa i administrativa: Implantació d'un sistema d'instrucció pública controlat exclusivament per l'Estat per formar ciutadans i funcionaris homogenis. Construcció nacional: Homogeneïtzació lingüística, jurídica i territorial per forjar una identitat estatal cohesionada i compartida. Les transformacions napoleòniques van liquidar els fonaments de l'Antic Règim a bona part d'Europa.

No obstant això, la caiguda final de Napoleó el 1815 obriria un intent de restauració absolutista (vegeu «De la Restauració a les onades revolucionàries i la construcció dels nacionalismes»). COMPROVA-HO 45 Quina funció va exercir el Concordat signat per Napoleó respecte a l'estabilitat del nou Estat burgès? La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 24 IDEES CLAU La Revolució Francesa va buscar liquidar les estructures de l'Antic Règim arran d'una crisi de subsistència, la pressió senyorial i la fallida financera de la monarquia.

El Tercer Estat actuava com a representant de tota la nació, tot i allotjar sectors divergents: alta burgesia lliurecanvista, intel·lectuals il·lustrats i classes populars urbanes o rurals. L'any 1792 es va formular la Declaració dels drets de la dona i la ciutadana per denunciar l'exclusió femenina del text de 1789. La Constitució Jacobina de 1793 va consagrar el sufragi universal masculí i drets socials com el treball i la instrucció, però no va arribar a entrar mai en vigor. El Codi Civil de 1804 va consolidar el model jurídic burgès mitjançant la protecció de la propietat, el concordat eclesiàstic i un Estat fortament centralitzat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46.

En quin document fundacional es va respondre a la manca de drets polítics de les dones durant la primera etapa revolucionària? 47. Per quina raó la Constitució de 1793 és rellevant si no es va aplicar? 48. Quins pilars bàsics van consolidar el marc jurídic del Codi Civil de 1804? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 49. Quin organisme o col·lectiu es va proclamar com a únic representant legítim de tota la nació? 50. Quin tipus de sufragi va establir la Constitució francesa de 1791? 51. Què va caracteritzar formalment la Constitució Jacobina de l'any 1793? 52. Quin va ser el propòsit fonamental del Codi Civil napoleònic de 1804?

6 La cúria eclesiàstica a) El Tercer Estat b) L'alt clergat c) L'aristocràcia cortesana d) Sufragi censatari a) Sufragi universal directe b) Vot estamental tradicional c) Sufragi universal masculí d) La instauració de la monarquia a) El sufragi universal masculí inoperant b) L'aprovació del sufragi femení c) La suspensió de la propietat d) Promoure col·lectivitzacions agràries a) Fixar el marc burgès de propietat b) Restablir la immunitat feudal c) Reinstaurar el delme eclesiàstic d) La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 25 De la Restauració a les onades revolucionàries i la construcció dels nacionalismes EN ACABAR SABRÀS Identificar els principis de legitimisme i equilibri sorgits del Congrés de Viena de 1815.

Distingir les reivindicacions socials i polítiques de les onades de 1820, 1830 i 1848. Comparar el model de nació cívica amb la concepció orgànica basada en el Volksgeist. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 53 És la nació la que produeix el sentiment nacionalista, o bé el nacionalisme qui inventa la idea de nació? El Congrés de Viena i l'ordre de la Restauració Després de la desfeta napoleònica el 1815, les potències absolutistes van intentar esborrar les transformacions liberals a Europa.

Aquest període va buscar consolidar les velles estructures de l'Antic Règim mitjançant dos pilars ideològics centrals: Tradicionalisme: rebuig frontal als principis revolucionaris i defensa de l'ordre jeràrquic del passat. Legitimisme: justificació del poder reial basada exclusivament en els drets històrics hereditaris de les dinasties legítimes. Les monarquies vencedores es van reunir al Congrés de Viena per coordinar la repressió de futures insurreccions liberals i dissenyar un nou equilibri geopolític internacional. Aquest repartiment territorial es va articular entorn de quatre eixos principals: Fre a les ambicions expansionistes de França.

Consolidació del lideratge marítim de la Gran Bretanya. Avanç territorial de Rússia cap a l'Europa occidental. Fragmentació política conscient d'Itàlia i Alemanya, afavorint el predomini d'Àustria i Prússia. COMPROVA-HO 54 Quin principi empraven les monarquies absolutistes al Congrés de Viena per recuperar els seus trons? El cicle revolucionari: 1820 i 1830 Malgrat la vigilància absolutista, les aspiracions liberals van provocar successives onades d'insurreccions a tot el continent. L'onada de 1820 va destacar pel Trienni Liberal a Espanya, liquidat posteriorment per la Santa Aliança mitjançant l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Paral·lelament, aquest context va afavorir les insurreccions colonials a l'Amèrica Llatina. La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 26 El cicle de 1830 va esclatar enmig d'un context de crisi agrària, sobreproducció i tensions econòmiques. El tancament d'empreses, la inflació, els baixos salaris i l'atur van empènyer la mobilització de les classes populars. A França, els intents d'imposar un absolutisme rígid van fracassar, donant pas a una monarquia constitucional i de tall liberal burgès.

CRONOLOGIA Onades revolucionàries liberals i democràtiques La revolució de 1848 i les transformacions a Amèrica La revolució de 1848 va marcar un salt qualitatiu respecte a les anteriors revoltes burgeses. El proletariat industrial i la petita burgesia van entrar amb força en l'escenari polític, reclamant la igualtat social, el sufragi universal i la sobirania popular. A França es va proclamar la Segona República, tot i que el cicle revolucionari va culminar amb el cop d'estat de Lluís Napoleó.

A l'altre costat de l'Atlàntic es van produir reconfiguracions territorials i socials de gran abast: A l'Amèrica Llatina, les antigues colònies van trencar els lligams amb la metròpoli i van donar lloc a múltiples estats-nació independents. Als Estats Units, la conquesta de nous territoris va impulsar la industrialització i la mecanització davant la falta de mà d'obra. Aquest procés va comportar l'expansió de l'esclavisme, la posterior Guerra Civil i l'extermini de les poblacions indígenes mitjançant la cavalleria militar, les malalties, l'aïllament en reserves i l'extermini massiu dels búfals. ERROR FREQÜENT Confondre el caràcter social de 1830 amb el de 1848 és un error comú.

La revolució de 1830 va consolidar el liberalisme burgès censatari, mentre que la de 1848 va introduir les demandes democràtiques de les classes obreres (sufragi universal i justícia social). COMPROVA-HO 55 Quina novetat sociopolítica fonamental diferencia l'onada de 1848 de la de 1830? La construcció teòrica de la nació i els seus models El concepte de nació s'entén com la comunitat humana conscient dels seus trets diferenciadors (polítics, culturals o socials) amb un passat compartit, vincles territorials i aspiració d'autogovern. Per la seva banda, l'Estat és definit segons Max Weber com la institució que manté amb èxit el monopoli de 1815 Congrés de Viena i Restauració monàrquica.

1820 Trienni Liberal a Espanya i revoltes americanes. 1830 Revolucions burgeses i monarquia constitucional a França. 1848 Primavera dels pobles amb demandes obreres i democràtiques. La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 27 la violència legítima en un territori determinat. L'estat-nació representa la fusió de l'aparell polític amb la identitat cultural. Com va postular Ernest Gellner, el nacionalisme engendra i defineix les nacions mitjançant la singularització de trets col·lectius, i no pas a la inversa.

La teoria política distingeix dos grans corrents sobre com es concep la nació: Model de nació Origen i teòrics Fonament principal Concepte clau Cívic o civilista Il·lustració i Revolució Francesa Adhesió voluntària dels ciutadans a unes lleis i institucions comunes Voluntat política Orgànic o culturalista Romanticisme alemany (Herder, Fichte) Comunitat viva basada en trets hereditaris: llengua, història i caràcter compartit Kulturnation i Volksgeist (esperit i ànima del poble) COMPROVA-HO 56 Quina és la diferència principal entre el concepte francès i l'alemany de nació?

IDEES CLAU El Congrés de Viena de 1815 va articular la Restauració absolutista basada en el legitimisme i l'equilibri territorial europeu. El cicle de 1820 va destacar pel Trienni Liberal a Espanya, mentre que el de 1830 va consolidar monarquies constitucionals burgeses. La revolució de 1848 va incorporar el proletariat a la lluita política, reclamant sobirania popular i sufragi universal. Ernest Gellner sosté que el nacionalisme construeix la nació a través de trets diferenciadors seleccionats. El nacionalisme cívic concep la ciutadania com un acte de voluntat política, mentre que l'orgànic la defineix a través de la Kulturnation i el Volksgeist. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 57.

En què consistia el legitimisme monàrquic acordat el 1815? 58. Quins dos conceptes defineixen el nacionalisme d'arrel alemanya defensat per Herder i Fichte? La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 28 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 59. Quin any es va reunir el Congrés de Viena? 60. Com defineix Ernest Gellner l'origen de les nacions? 61. Quina classe social va liderar les demandes democràtiques el 1848? 62. Com concep el nacionalisme cívic la pertinença nacional?

7 Resum per repassar Orígens de la industrialització i transició al capitalisme Concepte Definició Agricultura de subsistència Model agrari tradicional de rendiments baixos sotmès al règim senyorial per cobrir consum familiar, llavor i rendes estamentals. Acumulació originària Procés històric de dissociació entre el productor directe i els mitjans de producció que precedeix el capitalisme (Karl Marx). Divisió sexual del treball Regulació de la reproducció biològica i subordinació de les dones paral·lela a la persecució de la bruixeria (Silvia Federici).

Protoindustrialització Indústria rural domèstica tèxtil coordinada per comerciants per esquivar les restriccions i preus fixats pels gremis urbans. Enclosures Tancaments i privatització dels camps comunals (open fields) que van expulsar pagesos i van crear jornalers assalariats. Factory system Sistema fabril basat en l'energia del vapor que separa llar i feina, instaura jornades rígides i crea el proletariat industrial.

1848 a) 1789 b) 1815 c) 1830 d) La nació crea el nacionalisme a) Sorgeixen per selecció biològica b) El nacionalisme crea la nació c) Depenen del consens feudal d) El proletariat industrial a) El clergat tradicionalista b) L'alta noblesa cortesana c) L'aristocràcia feudal d) Per determinació geogràfica a) Per herència de sang b) Per adhesió i voluntat ciutadana c) Per la llengua materna d) La Industrialització i les Revolucions Liberals: Apunts 29 Models d'industrialització i integració econòmica Concepte Definició Model continental Industrialització sobtada i regional impulsada per l'Estat, finançada per la banca d'inversió i protegida per aranzels.

Zollverein Unió duanera liderada per Prússia que va suprimir traves interiors i va crear un mercat comú articulat pel ferrocarril i Krupp. Divergència econòmica Bretxa global entre el creixement industrial d'Occident i la desindustrialització forçada d'economies com l'Índia i la Xina. Model fordista Estratègia productiva nord-americana que substitueix mà d'obra cara per maquinària intensiva i organització del treball en sèrie. Revolucions liberals i teories de l'Estat Concepte Definició Pacte social Principi de John Locke (1690) segons el qual el poder polític neix del consentiment dels governats per protegir drets naturals.

Sobirania popular Principi de Jean-Jacques Rousseau (1762) que situa el poder en la voluntat general de la ciutadania. Sufragi censatari Sistema electoral que reserva el dret de vot als homes propietaris o amb un determinat nivell de renda fiscal. Codi Civil de 1804 Compilació napoleònica que va blindar la propietat privada, la igualtat civil davant la llei i la centralització de l'Estat. Legitimisme Doctrina de la Restauració de 1815 que justificava el poder monàrquic en els drets històrics hereditaris dinàstics. Nacionalisme cívic Model que concep la nació com la voluntat conscient d'un col·lectiu ciutadà de viure sota unes mateixes institucions.

Nacionalisme orgànic Model culturalista alemany (Herder, Fichte) basat…