L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar)

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA POLÍTICA I SOCIAL CONTEMPORÀNIA Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Història Política Contemporània sobre la Itàlia feixista i la crisi de Weimar fins al Tercer Reich a partir de les anàlisis de Cambó i Xammar. APREN.AI Índex 1 L'ascens del feixisme a Itàlia segons Francesc Cambó (1920-1924) 1. El col·lapse de 1920: la paràlisi liberal i el Biennio Rosso 2. La restauració de l'ordre sota el feixisme en 1924 3.

Gestió econòmica, burocràcia i nova política exterior 2 La crisi de la República de Weimar i la hiperinflació (1922-1923) La fragilitat institucional i el pes del deute exterior L'espiral d'hiperinflació i el col·lapse dels serveis Tensions internacionals i l'especulació amb el marc 3 El cop d'estat de Munic i les primeres formulacions del nacionalsocialisme (1923) El context sociopolític bavarès a la tardor de 1923 El cop de la cerveseria Büergerbräukeller La retractació de Von Kahr i el desenllaç de la temptativa L'entrevista d'Eugeni Xammar a Adolf Hitler 4 L'estratègia de la legalitat, ascens electoral i conquesta del poder (1930-1933) La tàctica de la legalitat: el jurament davant el Tribunal de Leipzig Les eleccions presidencials de 1932 i el suport de la burgesia La mobilització paramilitar de les SA i l'alerta republicana La intriga conservadora i l'arribada al govern (1932-1933) 5 La construcció del Tercer Reich: estat totalitari, propaganda i repressió (1933- 1935) L'assalt a la legalitat constitucional i el decret de l'incendi del Reichstag Persecució antisemita, monopoli informatiu i concentració del poder absolut La política econòmica de Schacht i la realitat salarial obrera Els Congressos de Nuremberg i la posada en escena de la mística nazi 6 Política exterior expansionista i remilitarització de Renània (1935-1936) El plebiscit del Sarre i el discurs de Coblença Ruptura de Versalles: servei militar i context autoritari europeu La remilitarització de Renània el març de 1936 La retòrica de pau al Reichstag i la passivitat aliada 7 Resum per repassar L'Itàlia feixista segons Francesc Cambó La República de Weimar i la hiperinflació segons Eugeni Xammar Ascens, totalitarisme i expansionisme del Tercer Reich L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 1 Cronologia essencial (1920-1936) Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 2 1 L'ascens del feixisme a Itàlia segons Francesc Cambó (1920-1924) EN ACABAR SABRÀS Contrastar la situació política i social d'Itàlia entre 1920 i 1924 segons l'anàlisi de Cambó. Explicar les causes del descontentament popular i el suport de la burgesia a l'autoritarisme feixista. Identificar les principals mesures d'estabilització econòmica i diplomàtica adoptades pel règim de Mussolini.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com va aconseguir un moviment autoritari com el feixisme guanyar-se el suport de la classe alta després de la Gran Guerra? L'anàlisi de la Itàlia d'entreguerres a través dels escrits del polític conservador català Francesc Cambó (recollits a la seva obra sobre el feixisme italià) permet entendre l'impacte psicosocial i econòmic de l'arribada al poder de Benito Mussolini. L'objectiu de Cambó era contraposar el desordre revolucionari de postguerra amb l'aparent estabilitat assolida pel nou règim autoritari quatre anys després.

ESQUEMA Estructura del tema: L'Europa d'Entreguerres Itàlia feixista (Cambó) Del col·lapse de 1920 a l'ordre de 1924 Crisi a Weimar (Xammar) Hiperinflació i fallida econòmica de 1923 Gestació del nazisme Putsch de Munic i discurs fundacional Ascens legal nazi Estratègia electoral i crisi parlamentària Estat totalitari alemany Uniformització, propaganda i repressió interna Expansionisme exterior Trencament de Versalles i Renània L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 3 1. El col·lapse de 1920: la paràlisi liberal i el Biennio Rosso Durant l'any 1920, Itàlia es trobava immersa en una profunda crisi institucional i social coneguda com el Biennio Rosso.

En aquest període, el moviment obrer d'inspiració comunista va protagonitzar una forta onada de vagues generals i l'ocupació massiva de fàbriques i ajuntaments al centre i al nord de la península. Segons la crònica de Cambó, aquest moviment obrer mancava d'un lideratge cohesionat o d'un programa constructiu com el bolxevic rus, configurant-se més aviat com una revolta espontània i anàrquica encapçalada per comitès violents. DEFINICIÓ El Biennio Rosso (1919-1920) va ser el bienni de màxima agitació revolucionària a Itàlia, caracteritzat per l'ocupació de terres, fàbriques i seus municipals per part de les organitzacions obreres i camperoles davant la passivitat dels governs liberals.

Davant d'aquest escenari d'insurrecció obrera, les institucions de l'Estat liberal es van mostrar incapaces d'actuar: la policia i l'exèrcit es van inhibir, mentre que el govern va quedar completament eclipsat. La burgesia italiana, atemorida i sense capacitat de resposta, va optar per una resignació passiva a l'espera d'un canvi. Mentrestant, els sectors industrials vinculats a la producció bèl·lica van entrar en fallida amb la fi del conflicte, provocant greus tensions a la banca, un dèficit comercial creixent per l'excés d'importacions i una forta desvalorització monetària que encarava la subsistència bàsica.

A aquesta crisi interna s'hi afegia el sentiment d'humiliació diplomàtica conegut com la victòria mutilada. Tot i haver format part del bàndol vencedor a la Primera Guerra Mundial, la societat italiana considerava que els aliats havien menyspreat les seves aspiracions territorials a la Conferència de Pau. Aquest ressentiment va aïllar el país exteriorment respecte a nacions com França, la Gran Bretanya, Grècia o Iugoslàvia, i va accelerar el descrèdit dels valors liberals i democràtics entre les classes mitjanes. COMPROVA-HO 2 Quina actitud van adoptar l'Estat liberal i la burgesia davant l'ocupació de fàbriques de 1920 segons Cambó? 2.

La restauració de l'ordre sota el feixisme en 1924 L'any 1924, amb Mussolini ja consolidat al capdavant del govern italià, el panorama descrit per Cambó canvia radicalment cap a una disciplina fèrria. Els serveis urbans i les infraestructures estatals van restablir el funcionament regular: els carrers es mantenien nets, el personal ferroviari va abandonar la indisciplina laboral i la xarxa de trens va recuperar la puntualitat. La presència visible de l'autoritat estatal als espais públics va retornar la sensació de seguretat a les classes propietàries.

Aquesta transformació va generar la total satisfacció de la burgesia industrial i agrària, que va passar a percebre el règim feixista com un aliat protector davant la revolució social. Malgrat que la majoria de la classe treballadora continuava enquadrada en les estructures socialistes tradicionals, una fracció L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 4 d'aquesta es va anar integrant a les organitzacions corporatives promogudes pel règim. Mussolini va imposar un discurs de patriotisme actiu i orgull nacional basat en la idea que la recuperació del país depenia exclusivament de la submissió del treballador i de l'entusiasme patronal.

ERROR FREQÜENT No confongueu la descripció positiva de l'ordre feixista que fa Cambó amb una anàlisi democràtica imparcial: Cambó escriu des d'una òptica burgesa conservadora que prioritza l'estabilitat dels negocis i el fi de les vagues per sobre de la repressió política i la supressió de drets sindicals. Àmbit d'anàlisi Situació descrita el 1920 Situació descrita el 1924 Ordre públic Ocupació d'ajuntaments i fàbriques; absència de policia i govern eclipsat. Cultura de vigilància, autoritat pública omnipresent, carrers nets i trens puntuals. Moviment obrer Agitació revolucionària anàrquica, vagues constants i comitès obrers sense direcció.

Enquadrament corporatiu parcial, disciplina laboral imposada i afebliment reivindicatiu. Actitud burgesa Por paralitzant, resignació i aïllament passiu a les llars. Satisfacció generalitzada, optimisme econòmic i suport explícit a Mussolini. Economia i finances Indústries bèl·liques en fallida, banca inestable i forta inflació de la lira. Equilibri pressupostari, impostos eficients i estabilització de la moneda. Posició exterior Aïllament, descrèdit diplomàtic i humiliació com a nació subordinada. Recuperació del prestigi, projecció naval i acords territorials estratègics. COMPROVA-HO 3 Quina valoració feia la burgesia de la presència policial i autoritària l'any 1924? 3.

Gestió econòmica, burocràcia i nova política exterior En el terreny econòmic, el govern feixista va implementar reformes administratives per agilitzar la burocràcia, especialment en l'àmbit consular i judicial. A nivell fiscal, l'executiu de Mussolini va augmentar la recaptació tributària i va perseguir el frau fiscal per assolir l'equilibri del pressupost de l'Estat. La política monetària va detenir la inflació mitjançant l'estabilització del canvi de la lira, evitant alhora una deflació excessiva que hauria encarit les exportacions i augmentat l'atur. La presència exterior d'Itàlia també es va transformar ràpidament durant aquests anys.

En l'àmbit diplomàtic i militar, l'incident de Corfú va consagrar el prestigi internacional d'Itàlia mostrant la determinació del feixisme a l'escenari europeu. Paral·lelament, els acords diplomàtics assolits amb Iugoslàvia van apaivagar les tensions al mar Adriàtic, mentre que els nous tractats comercials amb L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 5 Rússia van reobrir el mercat oriental als productes italians. Aquesta política expansiva es complementava amb la projecció de la marina militar i l'enfortiment de les colònies d'emigrants a l'Amèrica del Sud com a plataformes comercials per a la indústria nacional.

COMPROVA-HO 4 Quines mesures van permetre recuperar l'estabilitat financera italiana el 1924 segons les cròniques de l'època?

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Ocupacions del Biennio Rosso Paràlisi de fàbriques i ajuntaments pel moviment obrer Victòria mutilada Ressentiment patriòtic pel tracte rebut a Versalles Inacció de l'Estat liberal Incapacitat dels governs per garantir l'autoritat pública L'ascens del règim feixista italià Restabliment de la disciplina Supressió de protestes i regularitat en els transports Suport incondicional burgès Aliança dels industrials amb el govern autoritari Estabilització financera Equilibri pressupostari i control del valor de la lira IDEES CLAU L'any 1920 es va produir el Biennio Rosso amb vagues, ocupacions obreres i la paràlisi absoluta de les institucions de l'Estat liberal.

El ressentiment per la victòria mutilada de 1918 va deslegitimar el parlamentarisme davant de la burgesia i els veterans de guerra. L'any 1924 Mussolini va aconseguir restablir l'ordre públic i la regularitat dels serveis, guanyant-se l'adhesió de la burgesia conservadora. La política econòmica feixista va perseguir el frau fiscal, va equilibrar els comptes públics i va estabilitzar la cotització de la lira. L'incident de Corfú i els pactes amb Iugoslàvia van rellançar la influència internacional i naval italiana a la Mediterrània. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què consistia la queixa italiana per la «victòria mutilada» després de la Primera Guerra Mundial? 6.

Com descriu Cambó el canvi en el transport públic i els serveis estatals entre 1920 i 1924? 7. Quins èxits diplomàtics van consolidar la imatge exterior d'Itàlia l'any 1924 segons Cambó? L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin fenomen sociopolític va paralitzar el nord d'Itàlia l'any 1920? 9. Quina actitud va adoptar l'Estat liberal italià davant l'agitació obrera de 1920? 10. Per què la burgesia italiana va donar suport al govern de Mussolini l'any 1924? 11. Quin esdeveniment exterior va ajudar a consolidar el prestigi italià segons Cambó?

2 La crisi de la República de Weimar i la hiperinflació (1922-1923) EN ACABAR SABRÀS Explicar l'impacte de l'Estat de Pagaments de Londres en la manca de crèdit de la República de Weimar. Analitzar la relació entre emissió monetària fiduciària, hiperinflació i desproveïment social. Descriure les conseqüències del col·lapse del marc per a la indústria i per als estalviadors internacionals.

La mobilització armada de les SA alemanyes a) La vaga general dels sindicats feixistes b) L'ocupació obrera de fàbriques i municipis c) El cop d'estat militar de la monarquia d) Repressió militar immediata i violenta a) Inacció, absència i paràlisi institucional b) Aliança parlamentària amb els comunistes c) Convocatòria d'eleccions constituents urgents d) Perquè va nacionalitzar tota la gran banca a) Perquè va restaurar el sufragi democràtic pur b) Perquè va concedir el dret de vaga c) Perquè va restablir l'ordre i la disciplina d) La remilitarització unilateral de Renània a) L'incident diplomàtic i militar de Corfú b) La invasió de la regió del Sarre c) La signatura dels acords de pau de Versalles d) L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 7 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Com podia un país amb una potent infraestructura industrial i abundància de carbó patir una paràlisi total de les fàbriques?

Després de la Primera Guerra Mundial, la naixent República de Weimar va haver de gestionar una profunda fallida socioeconòmica condicionada pels compromisos imposats pels vencedors. ESQUEMA Estructura de la crisi i col·lapse de Weimar La fragilitat institucional i el pes del deute exterior La República alemanya es va establir sobre un consens popular relativament fràgil. Sota la presidència de Friedrich Ebert, que exerciria el càrrec fins a la seva mort el 1925, les institucions van topar ràpidament amb l'ofegament financer.

La base material d'Alemanya continuava sent sòlida: disposava d'una agricultura productiva, jaciments miners abundants de carbó, un teixit industrial admirable i una bona xarxa de transports. Malgrat aquesta capacitat productiva real, el funcionament econòmic es trobava bloquejat per les exigències externes. El principal escull residia en l'Estat de Pagaments de Londres, document que va fixar de manera taxativa les quanties definitives de les reparacions de guerra mitjançant un ultimàtum dels aliats. Els mercats financers internacionals van retirar la confiança a la solvència alemanya davant la impossibilitat material de liquidar aquests compromisos.

A més, les propostes de la Comissió de Reparacions, com ara liquidar la meitat de les reserves d'or del banc central per aconseguir un crèdit transitori, només ajornaven el col·lapse uns quants mesos sense oferir una solució estructural. COMPROVA-HO 13 Quina contradicció presentava l'economia alemanya de postguerra entre la seva capacitat productiva i el seu estat financer?

Crisi de postguerra 1922-1923: col·lapse institucional i monetari Ofegament exterior Reparacions de Londres i amenaça al Ruhr Hiperinflació fiduciària Emissió massiva de marcs sense suport real Crisi social i laboral Atur hivernal i enfonsament del consum urbà Tensió a Munic Inestabilitat que deriva en el putsch de 1923 L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 8 L'espiral d'hiperinflació i el col·lapse dels serveis L'intent de cobrir les despeses estatals mitjançant l'emissió massiva de paper moneda va desencadenar una vertiginosa inflació fiduciària.

La moneda va perdre el seu paper de dipòsit de valor i unitat de compte estable, fet que va destruir la seguretat en la vida quotidiana dels ciutadans.

Àmbit Manifestació de la crisi Impacte directe Sous i jornals Actualitzacions setmanals o mensuals clarament per sota dels preus Pèrdua total de poder adquisitiu dels treballadors Serveis urbans Pujades constants de tarifes a tramvies, enllumenat i correus Caiguda de la demanda i acomiadament massiu de personal Béns bàsics Encariment diari del pa, mantega i ous; productes d'origen exterior com el cafè doblen el cost Fam i desproveïment generalitzat a l'inici de l'hivern Sector industrial Impossibilitat de pagar primeres matèries en or per la devaluació Aturada de la producció i tancament de fàbriques La devaluació del marc, que en un primer moment afavoria les vendes exteriors, va acabar bloquejant la compra de primeres matèries foranes que calia pagar en metall or.

Amb l'arribada d'un hivern glacial al nord i a Berlín, l'atur es va disparar sense que les famílies obreres tinguessin cap capacitat d'estalvi per subsistir. ERROR FREQÜENT No confongueu les causes de la paràlisi industrial de 1922-1923 amb una destrucció física de les fàbriques durant la guerra. El bloqueig derivava de la impossibilitat financera d'adquirir matèries primeres estrangeres per la depreciació del marc, agreujat per les mesures coercitives externes. COMPROVA-HO 14 Per què la depreciació del marc va passar de beneficiar les exportacions a paralitzar completament la indústria alemanya?

Tensions internacionals i l'especulació amb el marc Mentre la societat alemanya patia penúries extremes i els governs locals aplicaven mesures superficials (com la prohibició del ball públic a Prússia per raons morals o d'ordre), les tensions internacionals van créixer. França va amenaçar formalment amb ocupar militarment la conca del Ruhr si Alemanya incomplia els lliuraments i pagaments fixats. L'enfonsament del valor del marc no només va afectar les famílies i assalariats alemanys, sinó que va provocar la ruïna dels petits estalviadors i tenidors internacionals de divises.

A països com Suècia, Suïssa o Espanya, molts particulars havien adquirit marcs esperant una ràpida recuperació econòmica després de la pau. Tanmateix, la devaluació absoluta de la moneda va convertir aquests títols de paper en paper mullat, fent inútils les campanyes de premsa que demanaven compensacions o rescats per als inversors estrangers afectats. L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 9 COMPROVA-HO 15 Quin resultat van obtenir els compradors internacionals de marcs que esperaven una revalorització de la moneda alemanya després de la guerra?

IDEES CLAU Friedrich Ebert va presidir la República de Weimar durant una etapa marcada per la feblesa del consens polític i el pes de les reparacions. L'Estat de Pagaments de Londres va establir obligacions financeres inassumibles que van tancar l'accés alemany al crèdit internacional. L'emissió massiva de diners va provocar una hiperinflació fiduciària que va enfonsar el poder adquisitiu i va destruir els serveis públics bàsics. La incapacitat de comprar primeres matèries en or i l'amenaça francesa sobre el Ruhr van transformar la crisi financera en una greu aturada industrial.

Els estalviadors nacionals i els tenidors estrangers de marcs van perdre tots els seus fons a causa de la pèrdua absoluta de valor de la divisa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quin paper va tenir l'Estat de Pagaments de Londres en la fallida de la República de Weimar? 17. Com va afectar la inflació el funcionament dels serveis públics com transports i correus? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Fins a quin any va exercir com a president Friedrich Ebert? 19. Quin document va establir les obligacions definitives de reparacions a Alemanya com un ultimàtum? 20. Quina regió industrial va amenaçar d'ocupar França per garantir els cobraments pendents?

Fins a les eleccions de 1930 a) Fins a la proclamació de 1918 b) Fins a la seva mort el 1925 c) Fins a l'any 1923 d) El Tractat de Roma a) La Pau de Brest-Litovsk b) L'Acord monetari de Berlín c) L'Estat de Pagaments de Londres d) La regió de Baviera a) L'àrea de Silèsia b) La conca del Ruhr c) La província de Brandenburg d) L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 10 21. Quin efecte va tenir la caiguda del marc sobre els inversors privats estrangers? 3 El cop d'estat de Munic i les primeres formulacions del nacionalsocialisme (1923) EN ACABAR SABRÀS Reconstruir cronològicament els fets i protagonistes de la nit del Putsch de Munic de 1923.

Explicar per què va fallar el cop i la postura mantinguda per les autoritats bavareses. Sintetitzar els eixos ideològics bàsics formulats per Hitler en l'entrevista amb Eugeni Xammar. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què un míting polític en una gran cerveseria bavaresa podia esdevenir el detonant d'un cop d'estat a escala nacional? El context sociopolític bavarès a la tardor de 1923 Durant la tardor de 1923, la República de Weimar patia una situació límit provocada pel col·lapse del marc i la penúria material (per a una anàlisi de la fallida monetària, vegeu «La crisi de la República de Weimar i la hiperinflació (1922-1923)»).

Els serveis públics bàsics com l'enllumenat i els transports van acomiadar treballadors massivament per la caiguda del consum. Els sous quedaven desbordats per l'alça del cost de la vida i mancava seguretat laboral: cap obrer ni funcionari mantenia uns ingressos estables durant setmanes seguides. El preu del pa, dels ous o de la mantega es disparava contínuament mentre la indústria perdia la capacitat d'importar matèries primeres. En aquest escenari d'asfíxia, Baviera esdevingué el refugi de les forces ultraconservadores que conspiraven contra el règim de Berlín. Al capdavant del territori es trobava el comissari general Gustav von Kahr.

Von Kahr articulava una dura oposició cap a la democràcia parlamentària i responsabilitzava el moviment marxista de totes les desgràcies nacionals: la capitulació bèl·lica de 1918, la pèrdua d'Alsàcia i Lorena, la caiguda de la monarquia i la mateixa carestia quotidiana. La seva retòrica defensava la necessitat d'erigir un nou exèrcit, restaurar l'ordre monàrquic i netejar la capital del govern republicà. COMPROVA-HO 23 Quina relació establia Gustav von Kahr entre la crisi econòmica i el marxisme?

Una conversió obligatòria a lliures a) Un crèdit avalat per reserves d'or b) La pèrdua íntegra dels fons invertits c) Un retorn garantit pel govern prussià d) L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 11 El cop de la cerveseria Büergerbräukeller Les cerveseries de Munic funcionaven com el centre neuràlgic de l'agitació política conservadora i patriòtica. Aprofitant la commemoració de la revolució del 9 de novembre de 1918 —qualificada pels reaccionaris de traïció orquestrada—, Von Kahr i altres autoritats celebraven un míting a la cerveseria Büergerbräukeller la nit del 8 de novembre de 1923.

Adolf Hitler, al capdavant del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP) i recolzat per les seves organitzacions de combat, el Kampfbund i les Seccions d'Assalt (SA), va decidir forçar els esdeveniments mitjançant una acció insurreccional armada: PROCÉS Seqüència del Putsch de Munic (novembre de 1923) ERROR FREQÜENT Confondre els protagonistes del cop d'estat de Munic: Von Kahr no era còmplice ideològic directe de Hitler en el cop, sinó un rival conservador tradicional a qui Hitler va intentar sotmetre per la força de les armes a la mateixa cerveseria.

Setge de la cerveseria: Sis companyies de les forces de combat paramilitars van envoltar l'edifici del Büergerbräukeller per tallar els accessos. 1 Irrupció armada: Hitler va entrar a la sala principal acompanyat per mig centenar d'homes armats amb metralladores, disparant trets al sostre per imposar silenci davant la multitud. 2 Proclamació de la insurrecció: Amb crits contra el govern de Berlín, Hitler va interrompre el discurs de Von Kahr i va exigir la formació immediata d'un govern nacional provisional sota la seva pròpia direcció.

3 Coacció als mandataris bavaresos: Hitler va retenir a punta de pistola Von Kahr, el comandant militar Otto von Lossow i el cap de la policia Hans von Seisser per arrencar-los el suport formal al cop. 4 Míting al Büergerbräukeller Von Kahr pronuncia un discurs contra la República i el marxisme. 1 Assalt de Hitler i les SA Les tropes encerclen l'edifici i Hitler dispara al sostre de la sala. 2 Coacció als mandataris Hitler exigeix a punta de pistola el suport de Kahr, Lossow i Seisser. 3 Ruptura i retractació Alliberades de la pressió, les autoritats bavareses declaren nul el compromís. 4 Fracàs i dispersió Les forces de seguretat bloquegen la marxa i Hitler empren la fugida.

5 L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 12 La retractació de Von Kahr i el desenllaç de la temptativa Tot i l'aparença teatral i grandiloqüent del cop —on Hitler es veia ja marxant cap a Berlín i tombant la República—, l'operació va mancar de coordinació real i de suport efectiu dels comandaments estatals. Tan bon punt van recuperar la llibertat d'acció fora del recinte cerveser, les autoritats reaccionàries bavareses van desautoritzar la sublevació. Gustav von Kahr, juntament amb Von Lossow i Seisser, va manifestar que les concessions atorgades dins la cerveseria havien estat extorquides sota amenaça de mort i mancaven de validesa.

Lluny de mobilitzar tropes en favor de Hitler, les autoritats van titllar l'alçament de cop absurd i van ordenar intervenir les forces de seguretat per sufocar la insurrecció dels paramilitars nacionalsocialistes. El moviment va quedar escapçat i Hitler va haver d'emprendre una fugida precipitada abans de la seva detenció. COMPROVA-HO 24 Per què van retirar el seu suport Von Kahr, Von Lossow i Seisser la mateixa nit del cop?

L'entrevista d'Eugeni Xammar a Adolf Hitler Poc abans de desencadenar la rebel·lió armada a la cerveseria, Hitler va concedir una entrevista al periodista català Eugeni Xammar a la redacció del Völkischer Beobachter («L'Observador Popular»), l'òrgan periòdic oficial del partit. Les declaracions van deixar al descobert el corpus doctrinal primitiu del nacionalsocialisme, marcat per una visió fanàtica i maniquea de la política alemanya. En la conversa, Hitler articulava una barreja de xovinisme agressiu, justificació de la dictadura autoritària i reinterpretació racial de tots els fenòmens històrics i socioeconòmics.

Àmbit doctrinal Concepció exposada per Hitler (1923) Objectiu polític immediat Antisemitisme biològic Rebutja la conversió religiosa; defineix el judaisme estrictament com un problema de raça incurable. Expulsió física massiva i eliminació de la seva influència sobre el poble alemany. Anticomunisme i antimarxisme El marxisme és considerat una doctrina aliena a l'esperit germànic i responsable de la ruïna nacional. Liquidació de les organitzacions esquerranes i submissió de la classe treballadora a la nació. Retòrica pseudo- socialista Defensa un «socialisme» circumscrit a la raça; interès pels obrers només en tant que membres de la comunitat germànica.

Estatització de serveis i comerços per acontentar els treballadors alemanys i arrabassar-los a l'esquerra. Nacionalisme i aliances Exaltació de líders autoritaris de mà dura; pragmatisme exterior que contempla aliances fins i tot amb Rússia per interès nacional. Subversió de les institucions de Weimar i consolidació d'una Alemanya governada per alemanys purs. L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 13 DEFINICIÓ L'antisemitisme biològic nacionalsocialista concep la pertinença jueva com una condició genètica immutable i no com una adscripció religiosa.

Segons aquest postulat, batejos o conversions no alteren la naturalesa de l'individu, fet pel qual el nazisme descartava qualsevol integració i exigia l'extirpació del grup de la comunitat civil. Durant el col·loqui, Hitler va utilitzar l'expulsió dels jueus per part dels Reis Catòlics a la península Ibèrica com a exemple històric negatiu. Al seu parer, la monarquia hispànica havia comès una greu errada en plantejar el conflicte en termes de fe i permetre la conversió religiosa, atès que per al nazisme el conflicte responia únicament a categories biològiques.

A més, va barrejar aquesta obsessió racial amb promeses econòmiques populistes, com la creació de magatzems estatals que oferissin preus baixos per pal·liar la carestia que afectava les classes humils. COMPROVA-HO 25 Quina crítica va dirigir Hitler a l'expulsió dels jueus per part dels Reis Catòlics? IDEES CLAU La crisi econòmica i la hiperinflació de 1923 van transformar Baviera en un focus de conspiracions conservadores encapçalades pel comissari Gustav von Kahr contra la República de Weimar.

El Putsch del Büergerbräukeller del 8 de novembre de 1923 va consistir en un assalt armat liderat per Adolf Hitler i les SA per obligar els dirigents bavaresos a donar suport a una marxa colpista sobre Berlín. La temptativa va fracassar ràpidament per la manca de suport militar real i la immediata retractació de Von Kahr, Von Lossow i Seisser un cop alliberats de la coacció armada. A l'entrevista concedida a Eugeni Xammar a les pàgines de Völkischer Beobachter, Hitler va explicitar el dogma de l'antisemitisme biològic com una qüestió de raça irresoluble per via religiosa.

El discurs inicial del NSDAP fusionava un xovinisme radical, l'anticomunisme agressiu i una retòrica econòmica populista adreçada a captar els treballadors alemanys. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quin paper jugaven les Seccions d'Assalt (SA) i el Kampfbund la nit del 8 de novembre de 1923? 27. Com definia Hitler la identitat de la classe obrera en la seva conversa amb Eugeni Xammar? L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 14 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin càrrec institucional ostentava Gustav von Kahr durant la crisi de novembre de 1923? 29.

A quin escenari va irrompre Hitler per proclamar l'inici de la revolució nacional colpista? 30. Com concebia el nacionalsocialisme la qüestió jueva segons l'entrevista amb Eugeni Xammar? 31. Quina reacció van tenir Von Kahr i Von Lossow després d'abandonar el recinte cerveser?

4 L'estratègia de la legalitat, ascens electoral i conquesta del poder (1930-1933) EN ACABAR SABRÀS Descriure la doble tàctica nazi entre respecte judicial aparent i conspiració armada Analitzar els resultats i les bases socials de les presidencials de 1932 Explicar la caiguda del gabinet Von Schleicher i el pacte de les elits conservadores PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Com va aconseguir un moviment polític violent accedir a la prefectura d'un govern democràtic sense fer un cop d'estat armat reeixit?

Comissari general de Baviera a) President de la República de Weimar b) Comandant en cap de les SA c) Director del diari Völkischer Beobachter d) A la redacció del diari del partit a) A l'ajuntament central de Berlín b) A la cerveseria Büergerbräukeller de Munic c) A la seu del parlament bavarès d) Com una qüestió de ciutadania administrativa a) Com un conflicte doctrinal religiós b) Com un problema biològic de raça c) Com una simple discrepància econòmica d) Van dissoldre la policia regional bavaresa a) Van proclamar canceller a Adolf Hitler b) Van retractar-se i van ordenar reprimir el cop c) Van mobilitzar les tropes cap a Berlín d) L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 15 La tàctica de la legalitat: el jurament davant el Tribunal de Leipzig Després del fracàs insurreccional del Putsch de Munic (1923) (vegeu «El cop d'estat de Munic i les primeres formulacions del nacionalsocialisme (1923)»), el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) va reorientar el seu mètode cap a les institucions parlamentàries.

La direcció nazi va adoptar una façana d'estricte respecte per l'ordenament jurídic de la República de Weimar, combinant la participació electoral amb l'acció extraparlamentària. Aquesta posició es va solemnitzar l'any 1930 davant el Tribunal Suprem de Leipzig, on Adolf Hitler va comparèixer acusat de fomentar la sedició dins de l'exèrcit alemany (el Reichswehr). Sota jurament davant els magistrats, Hitler va afirmar que el partit només pretenia accedir al poder per vies estrictament legals. La declaració judicial perseguia tranquil·litzar les elits judicials i militars alemanyes, així com esquivar la il·legalització de la seva formació.

Mentre la cúpula nazi reiterava la seva submissió a les lleis, la policia de Prússia descobria complots clandestins del partit per conquerir el poder de forma irregular en territoris com Hessen. Malgrat aquests indicis, ministres com Wilhelm Groener van donar per vàlides les promeses formals de Hitler, creient factible integrar el moviment dins de l'ordre constitucional. COMPROVA-HO 33 Quina finalitat perseguia Adolf Hitler en jurar fidelitat a la legalitat davant el Tribunal Suprem de Leipzig? Les eleccions presidencials de 1932 i el suport de la burgesia La consolidació electoral del partit es va fer evident en els comicis presidencials de la primavera de 1932.

En la segona volta celebrada el 10 d'abril, el mariscal Paul von Hindenburg va ser reelegit com a cap d'estat amb divuit milions i mig de vots, enfront dels onze milions de vots aconseguits per Adolf Hitler. El canceller Heinrich Brüning mantenia la prefectura del govern, mentre l'opinió pública republicana interpretava el resultat com una contenció del perill feixista.

Candidat presidencial Alineament i suports Resultats (abril 1932) Paul von Hindenburg Sectors conservadors, catòlics del Centre i suport tàctic de socialdemòcrates com a mal menor 18,5 milions de vots (reelegit president) Adolf Hitler Partit Nacionalsocialista (NSDAP) i sectors de classes mitjanes arruïnades 11 milions de vots Tot i la derrota davant Hindenburg, el nacionalsocialisme havia augmentat la seva base gairebé en cinc milions de vots des de les eleccions parlamentàries de setembre de 1930. Aquests sufragis no procedien del moviment obrer, sinó principalment d'una burgesia espantada per la crisi econòmica que dipositava la seva esperança en discursos simplificadors.

La propaganda nazi projectava un missatge repetitiu basat en tres promeses bàsiques: pau, treball i llibertat, assenyalant culpables interns de les penalitats col·lectives. L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 16 DEFINICIÓ Estratègia de la legalitat: Tàctica política consistent a utilitzar els mecanismes electorals i els drets constitucionals d'un sistema democràtic amb l'objectiu d'accedir al poder per, un cop assolit, desmantellar el règim des de dins. COMPROVA-HO 34 Quin sector social va nodrir principalment el creixement de cinc milions de vots del NSDAP entre 1930 i 1932?

La mobilització paramilitar de les SA i l'alerta republicana La retòrica formal de no violència contrastava amb el dispositiu de les Seccions d'Assalt (SA). El ministre de l'Interior de Prússia, el socialdemòcrata Carl Severing, va alertar públicament que el partit perseguia objectius revolucionaris mitjançant vies delictives. Severing va documentar els preparatius de les milícies nazis coincidint amb les votacions presidencials de març de 1932. Les investigacions policials de Prússia van destapar les accions següents de les SA: Aquarterament preventiu de tropes paramilitars el dia 13 de març. Elaboració d'un pla de marxa concèntrica sobre Berlín des del nord i el centre d'Alemanya.

Creació d'un servei d'estafetes amb automòbils per a comunicacions ràpides a escala estatal. Acumulació d'armament pesant i explosius, incloent-hi metralladores i dinamita. Davant d'aquestes proves, l'Estat Major nazi va emetre una declaració exculpatòria al·legant que l'aquarterament pretenia evitar agressions d'adversaris com el Front de Ferro republicà o el Partit Comunista, i que les armes servien només per a la legítima defensa. Aquesta doble dinàmica permetia mantenir la tensió violenta al carrer alhora que s'oferien garanties formals davant el ministeri de Defensa.

ERROR FREQÜENT Pensar que la designació de Hitler com a canceller va ser el resultat d'un cop d'estat militar o d'una presa violenta del poder com la Marxa sobre Roma italiana. Hitler va ser nomenat de manera formal i constitucional pel president Hindenburg, dins d'un govern de coalició dissenyat per la dreta tradicional per neutralitzar-lo. COMPROVA-HO 35 Quins indicis materials van fonamentar les denúncies de Carl Severing contra les SA l'any 1932? La intriga conservadora i l'arribada al govern (1932-1933) La inestabilitat ministerial va accelerar la descomposició institucional de Weimar.

El general Kurt von Schleicher, que intentava aplicar un programa de reactivació industrial i colonització interior per reduir l'atur forçós, va fracassar en el seu intent de dividir el partit nazi i d'atraure els sindicats. En una breu L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 17 reunió de quinze minuts amb Hindenburg, Von Schleicher va presentar la seva dimissió. CRONOLOGIA El camí cap a la Cancelleria (1930-1933) Convençuts que podien utilitzar la força electoral del moviment nazi sense cedir-li el control de l'Estat, els dirigents conservadors com Franz von Papen van convèncer Hindenburg.

El 30 de gener de 1933, Hindenburg va nomenar Hitler canceller al capdavant d'un gabinet heterogeni de concentració nacionalista, on els ministres nazis eren inicialment minoria. La dreta reaccionària va creure erròniament que havia lligat Hitler a la disciplina parlamentària i als interessos tradicionals, inaugurant així el període de liquidació de la República de Weimar cap al règim totalitari (vegeu «La construcció del Tercer Reich: estat totalitari, propaganda i repressió (1933-1935)»). IDEES CLAU Després del fracàs del cop de Munic de 1923, Adolf Hitler va jurar solemnement davant el Tribunal Suprem de Leipzig que el NSDAP només empraria mecanismes legals.

A les presidencials de 1932, Hindenburg va vèncer amb 18,5 milions de sufragis, però Hitler va assolir 11 milions capitalitzant la por de les classes mitjanes. El ministre Carl Severing va desemmascarar l'acumulació d'armament pesant de les SA i els seus plans d'insurrecció armada sobre Berlín. La renúncia del darrer canceller de Weimar, Kurt von Schleicher, va precipitar l'acord entre conservadors i nacionalsocialistes. El 30 de gener de 1933 Hindenburg va nomenar canceller a Hitler, creient erròniament que un gabinet de coalició podria neutralitzar la seva radicalitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36.

Quin va ser el resultat exacte dels dos principals candidats a les eleccions presidencials alemanyes de l'abril de 1932? 37. Quin paper va tenir el general Kurt von Schleicher en la crisi política immediatament prèvia a la cancelleria de Hitler? 1930 Hitler jura complir la legalitat davant el Tribunal Suprem de Leipzig. Abril 1932 Hindenburg guanya les presidencials (18,5M) davant Hitler (11M). 1932 Severing denuncia la conspiració armada i el pla de marxa de les SA. Gener 1933 Dimissió de Von Schleicher i nomenament de Hitler com a canceller. L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 18 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38.

Quina tesi va sostenir Adolf Hitler davant el Tribunal Suprem de Leipzig? 39. Quin grup social va impulsar l'augment de sufragis del NSDAP entre 1930 i 1932? 40. Què va revelar la policia sota les ordres de Carl Severing el 1932? 41. Qui va ser el predecessor immediat de Hitler com a canceller d'Alemanya? 5 La construcció del Tercer Reich: estat totalitari, propaganda i repressió (1933-1935) EN ACABAR SABRÀS Explicar com l'incendi del Reichstag va servir per liquidar els drets fonamentals de Weimar. Analitzar els mecanismes de control ideològic i repressió contra minories i periodistes entre 1933 i 1934.

Descriure el model econòmic de Schacht i la condició salarial de la classe treballadora sota el nazisme. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Com pot un govern arribat legalment al poder desmuntar per complet una constitució democràtica en pocs mesos?

La dissolució indefinida de totes les SA a) El compromís d'utilitzar únicament vies legals b) La reinstauració de la monarquia imperial tradicional c) La necessitat d'una insurrecció militar immediata d) El moviment obrer organitzat als sindicats a) Els funcionaris afiliats al Partit Comunista b) La pagesia fidel als partits d'esquerra c) La burgesia atemorida per la crisi econòmica d) Una aliança entre les SA i comunistes a) Una marxa de les SA sobre Berlín b) L'adhesió de les SA a la Constitució c) El desarmament voluntari de la milícia nazi d) Paul von Hindenburg a) Kurt von Schleicher b) Heinrich Brüning c) Carl Severing d) L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 19 L'assalt a la legalitat constitucional i el decret de l'incendi del Reichstag Després del seu nomenament com a canceller al gener de 1933, Adolf Hitler va posar en marxa un pla de quatre anys destinat formalment a liquidar l'atur i salvar el camp alemany.

Per aplicar-lo sense dependre de majories parlamentàries, va exigir l'aprovació d'una llei de poders discrecionals que permetés al govern legislar sense el parlament. Davant la negativa del líder del Partit de Centre (Zentrum), Ludwig Kaas, a concedir aquests plens poders sense condicions prèvies, Hitler va dissoldre immediatament el Reichstag per forçar noves eleccions i buscar la confirmació plebiscitària del nou rumb autoritari. El 27 de febrer de 1933, l'edifici del Reichstag va patir un greu incendi. L'aparell de propaganda nazi va atribuir l'acte a una conspiració comunista destinada a iniciar una revolució armada.

L'endemà mateix, el govern va fer signar al president Paul von Hindenburg el Decret per a la protecció del poble i de l'Estat del 28 de febrer de 1933. Aquesta norma d'emergència va suprimir de soca-rel els drets civils bàsics reconeguts per la Constitució de Weimar: es va liquidar el secret de la correspondència, la inviolabilitat del domicili i la llibertat d'associació i reunió. DEFINICIÓ: GLEICHSCHALTUNG La Gleichschaltung (o alineament forçós) va ser el procés mitjançant el qual el règim nazi va sotmetre totes les institucions polítiques, sindicals, administratives i socials sota el control absolut del Partit Nazi, eliminant qualsevol autonomia federal o pluralisme civil.

El decret facultava a més el govern central per intervenir directament sobre els estats federats autònoms si aquests no executaven les ordres de Berlín. Amb la il·legalització de facto de l'organització i la premsa comunistes, i la persecució immediata dels socialistes, el règim va transformar el sistema electoral en un pur tràmit de ratificació plebiscitària que va desmantellar la democràcia parlamentària. COMPROVA-HO 43 Quin mecanisme jurídic va permetre al govern nazi anul·lar els drets individuals de la Constitució de Weimar el febrer de 1933?

Persecució antisemita, monopoli informatiu i concentració del poder absolut La construcció de l'estat totalitari va continuar amb la persecució oberta dels enemics declarats pel nacionalsocialisme. L'1 d'abril de 1933, el govern nazi va ordenar una campanya de boicot a escala nacional contra metges, advocats i comerços jueus. Membres uniformats de les Seccions d'Assalt (SA) es van apostar davant les botigues per bloquejar l'accés dels clients i van cobrir els aparadors amb cartells vermells que incitaven la població alemanya a consumir exclusivament en establiments de propietaris aris.

El control del pensament i de l'opinió pública es va institucionalitzar amb la nova Llei de Premsa dissenyada per Joseph Goebbels. Aquesta legislació va abolir el principi liberal de la llibertat d'expressió: a partir d'aquell moment, per poder exercir el periodisme calia demostrar la condició d'ari i obtenir l'autorització explícita del Ministeri de Propaganda. Els redactors van quedar convertits en funcionaris supeditats a les directrius estatals, liquidant qualsevol crítica o pluralitat als mitjans de comunicació.

L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 20 Mesura o fita Data Finalitat política i repressiva Decret de l'incendi del Reichstag 28 de febrer de 1933 Suspensió dels drets fonamentals i repressió de comunistes i socialistes. Boicot contra els jueus 1 d'abril de 1933 Atac organitzat per les SA contra negocis i professionals liberals jueus. Llei de Premsa de Goebbels Tardor de 1933 Exigència d'origen ari i supervisió ministerial sobre tots els periodistes. Mort de Hindenburg i fusió de càrrecs Agost de 1934 Creació de la figura del Führer, unificant presidència i cancelleria.

A la mort del mariscal Hindenburg l'agost de 1934, Hitler va fer aprovar un decret pel qual unificava la presidència de la República i la cancelleria en la seva persona sota la dignitat de Führer. La mesura va ser sotmesa posteriorment a un plebiscit on la maquinària de terror i propaganda va garantir una adhesió massiva oficial superior al 93 %, tot i que tres milions de ciutadans van gosar votar en blanc o en contra. COMPROVA-HO 44 Quins dos requisits exigia la Llei de Premsa nazi per poder exercir professionalment el periodisme?

La política econòmica de Schacht i la realitat salarial obrera En el pla financer i econòmic, el nou ministre d'Economia Hjalmar Schacht va posar fi a les regles habituals del comerç exterior per frenar l'esgotament de reserves internacionals. Schacht va implementar un sistema comercial basat en el bescanvi o compensació bilateral: Alemanya només importava mercaderies d'aquells països que acceptessin comprar productes alemanys pel mateix valor, exigint autoritzacions oficials per a l'adquisició de divises estrangeres i prioritzant els productes estrictament imprescindibles.

En l'àmbit laboral, el règim es va atribuir l'èxit d'haver reduït l'atur de més de sis milions de desocupats a uns dos milions i mig en dos anys de mandat. Tanmateix, aquesta disminució es va assolir mitjançant una forta intervenció estatal i la submissió de la mà d'obra. Com que els salaris reals no van acompanyar aquesta recuperació, les famílies treballadores van patir condicions de vida molt modestes. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre la creació massiva d'ocupació amb una millora del nivell de vida dels treballadors.

Encara que l'atur va baixar dràsticament entre 1933 i 1935, els salaris es van mantenir artificialment molt baixos (sovint al voltant d'uns vint marcs setmanals, tot just per a la subsistència) i el cost dels aliments bàsics com la patata o els greixos, així com els teixits, va pujar notablement. L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 21 COMPROVA-HO 45 Quin objectiu perseguia el sistema comercial de bescanvi ideat per Schacht? Els Congressos de Nuremberg i la posada en escena de la mística nazi La subjecció de la societat alemanya es completava mitjançant la mobilització de masses orquestrada als congressos anuals del Partit Nazi a Nuremberg.

Aquestes trobades, allunyades de qualsevol discussió democràtica, actuaven com a grans escenificacions teatrals inspirades en la mística wagneriana que duraven sis jornades consecutives, guiades per lemes rituals com la fe, la voluntat i la llibertat. Davant de centenars de milers de seguidors uniformats, Hitler proclamava la indestructibilitat del poder nacionalsocialista, concebut per perdurar mil anys. El discurs oficial definia de manera permanent els tres enemics essencials que la nació havia d'anorrear: el marxisme jueu unit al parlamentarisme democràtic, el Centre Catòlic i els sectors burgesos reaccionaris incapaços d'assumir la transformació revolucionària totalitària.

PROCÉS Fases de la construcció de l'estat totalitari (1933-1934) Dissolució del Reichstag Ruptura amb Kaas i convocatòria electoral. 1 Incendi i Decret Suspensió de garanties i persecució d'esquerres. 2 Boicot antisemita Acció de les SA contra negocis jueus. 3 Monopoli de premsa Exigència d'origen ari i control de Goebbels. 4 Proclamació del Führer Fusió de càrrecs en morir Hindenburg. 5 L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 22 IDEES CLAU L'incendi del Reichstag de febrer de 1933 va servir d'excusa per promulgar el Decret de protecció del poble i l'Estat, que va liquidar els drets constitucionals bàsics.

A l'abril de 1933 les SA van iniciar la persecució activa del poble jueu amb un boicot coordinat als seus negocis i consultoris professionals. La Llei de Premsa va sotmetre els periodistes al control del Ministeri de Propaganda i en va exigir la condició ària. La mort de Hindenburg el 1934 va permetre a Hitler concentrar la presidència i la cancelleria sota el títol de Führer. El ministre Hjalmar Schacht va aplicar un model de bescanvi exterior per preservar divises, mentre la baixada de l'atur s'acompanyava de salaris precaris. Els congressos de Nuremberg funcionaven com a grans rituals de culte a la personalitat i escenificació del poder totalitari sense deliberació política.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. Quina conseqüència política va tenir la negativa de Ludwig Kaas a votar poders excepcionals a Hitler? 47. Per què la reducció de l'atur a menys de 2,5 milions no va suposar una gran prosperitat per a la classe obrera? 48. Quins eren els tres enemics principals assenyalats per Hitler al congrés de Nuremberg? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 49. Quin decret va abolir les llibertats individuals bàsiques de la Constitució de Weimar el febrer de 1933? 50. Qui va liderar el boicot contra metges, advocats i comerços jueus l'1 d'abril de 1933? 51. Com va resoldre Hjalmar Schacht l'escassetat de divises internacionals a Alemanya?

La Llei de restabliment del funcionariat a) La Llei de Premsa del Reich b) El Decret de plens poders de Kaas c) El Decret de defensa de l'Estat d) L'exèrcit regular de la Reichswehr a) Membres uniformats de les SA b) Els jutges de l'estat prussià c) La policia secreta Gestapo d) Implantant el comerç per bescanvi a) Demanant grans crèdits a França b) Eliminant els aranzels de duanes c) Augmentant les importacions de teixits d) L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 23 52. Quina decisió institucional es va prendre després de la defunció del mariscal Hindenburg el 1934?

6 Política exterior expansionista i remilitarització de Renània (1935-1936) EN ACABAR SABRÀS Explicar les etapes de la política de fets consumats del nazisme entre 1935 i 1936. Analitzar la transcendència estratègica de la remilitarització de Renània sobre els tractats de Versalles i Locarno. Identificar com el discurs nazi combinava gestos d'agressió militar amb ofertes formals de pau diplomàtica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 53 Com podia un estat violar obertament dos tractats internacionals amb tropes i blindats sense desencadenar una resposta armada immediata?

El plebiscit del Sarre i el discurs de Coblença Després d'assegurar el control absolut de les institucions internes mitjançant la Gleichschaltung (vegeu «La construcció del Tercer Reich: estat totalitari, propaganda i repressió (1933-1935)»), Adolf Hitler va orientar les seves prioritats cap a la revisió radical de l'ordre internacional nascut el 1919. El primer gran triomf diplomàtic i territorial d'aquesta nova etapa va tenir lloc a la conca del Sarre, territori industrial sota mandat de la Societat de Nacions des del final de la Gran Guerra.

En el plebiscit celebrat el gener de 1935, la població va votar de manera aclaparadora a favor de reintegrar-se a Alemanya, malgrat els intents de l'oposició d'esquerres, catòlica i demòcrata per frenar l'absorció per part del règim nazi. Prèviament, en una gran concentració a la ciutat de Coblença davant de mig milió de persones, Hitler havia afirmat solemnement que, un cop reintegrat el Sarre, no quedaria cap motiu de conflicte territorial amb França. Aquesta declaració va inaugurar un patró recurrent de propaganda: acompanyar cada cop de força o avanç territorial amb discursos conciliadors que prometien una convivència duradora.

COMPROVA-HO 54 Quin objectiu perseguia Hitler en prometre la reconciliació amb França en el seu discurs de Coblença? El Zentrum va nomenar un nou cap d'estat a) Es van celebrar eleccions parlamentàries lliures b) Hitler va unificar cancelleria i presidència c) Es va restablir la constitució imperial d) L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 24 Ruptura de Versalles: servei militar i context autoritari europeu La retòrica pacifista va quedar desmentida poc després. Alemanya va declarar nul·les les clàusules militars del Tractat de Versalles i va aprovar la reintroducció del servei militar obligatori.

Al Congrés del Partit a Nuremberg, Hitler va proclamar que la nació recuperava la seva llibertat d'acció gràcies a la força de les armes i no pas mitjançant pactes internacionals. El discurs oficial va identificar com a adversaris irreconciliables el marxisme, el parlamentarisme, el Centre Catòlic i els sectors burgesos tradicionals. Aquest rearmament va coincidir amb una transformació econòmica profunda dirigida pel doctor Hjalmar Schacht, basada en un estricte control de divises, la restricció d'importacions i acords comercials bilaterals de compensació comercial per assegurar l'autarquia econòmica.

Mentrestant, a la resta del continent, la democràcia parlamentària retrocedia: a Polònia, per exemple, el règim autoritari instaurat pel mariscal Józef Piłsudski es consolidava a través de l'anomenat «règim dels coronels», que manipulava el sistema electoral i marginava l'oposició parlamentària en un ambient polític cada cop menys democràtic. ERROR FREQÜENT Confondre la violació del Tractat de Versalles amb la ruptura dels Tractats de Locarno (1925). Versalles va ser imposat a Alemanya pels vencedors el 1919, mentre que Locarno va ser un pacte firmat lliurement per la República de Weimar amb l'aval de la Gran Bretanya i Itàlia.

La remilitarització de Renània el 1936 va violar simultàniament tots dos acords. La remilitarització de Renània el març de 1936 L'acte més audaç d'aquesta fase va tenir lloc el març de 1936. Tropes de la Wehrmacht van avançar sobre la regió occidental del Rin i van establir guarnicions militars a ciutats com Coblença, Colònia i Frankfurt, acompanyades d'artilleria, blindats i aviació de combat. Aquesta operació va suposar la liquidació definitiva de l'estatus de zona desmilitaritzada establert a Versalles i ratificat a Locarno.

Alemanya va donar per extingits els compromisos adquirits, al·legant la necessitat de recuperar la sobirania plena sobre el seu territori per mantenir la seguretat dels seus seixanta milions d'habitants davant la manca d'espai i recursos.

CRONOLOGIA Escalada expansionista alemanya (1935-1936) Gener 1935 El plebiscit del Sarre aprova la reintegració a Alemanya 1935 Reintroducció del servei militar obligatori i rearmament públic Setembre 1935 Congrés de Nuremberg proclamant la força militar nazi Març 1936 Remilitarització de Renània i oferta de pactes de 25 anys L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 25 La retòrica de pau al Reichstag i la passivitat aliada Mentre els batallons creuaven els ponts del Rin, Hitler va comparèixer davant d'un Reichstag uniformat i sotmès per presentar la maniobra militar com un acte de defensa de la pau continental.

Per neutralitzar qualsevol reacció armada per part de França o del Regne Unit, el canceller va oferir formalment un pla de pau de set punts: Proposta de subscriure pactes de no-agressió durant 25 anys amb França i Bèlgica, amb garanties explícites de Gran Bretanya i Itàlia. Disposició a restablir una franja desmilitaritzada a la frontera només si França i Bèlgica acceptaven una retirada militar equivalent en el seu propi sòl. Inclusió dels Països Baixos en els acords defensius i oferta d'un pacte aeri a l'Europa occidental. Oferta de tractats de no-agressió similars amb els estats de la frontera oriental (com el ja establert amb Polònia o amb Lituània sobre Memel).

Retorn alemany a la Societat de Nacions a Ginebra, amb la condició de desvincular el seu pacte fundacional del Tractat de Versalles i resoldre les reclamacions colonials. Les potències occidentals van acceptar els fets consumats sense mobilitzar els seus exèrcits, immobilitzades per la por a un nou conflicte a gran escala i enganyades per les promeses diplomàtiques d'un Hitler que avançava en el seu programa d'expansió.

Any / Data Acció alemanya Justificació del règim nazi Reacció de les potències Gener de 1935 Plebiscit del Sarre Voluntat popular i autodeterminació alemanya Reconeixement del resultat oficial 1935 Servei militar obligatori Igualtat de drets en defensa i sobirania Protestes diplomàtiques formals sense sancions Març de 1936 Ocupació de Renània Seguretat nacional i fi de les servituds de Locarno Passivitat militar i acceptació de la nova situació COMPROVA-HO 55 Per què Hitler oferia pactes de 25 anys just el mateix dia que les seves tropes ocupaven Renània?

L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 26 IDEES CLAU El plebiscit del Sarre de gener de 1935 va atorgar una victòria indiscutible a Alemanya i va obrir la via a la revisió oberta de l'ordre de pau de 1919. La reinstauració del servei militar obligatori va trencar formalment les clàusules de desarmament imposades pel Tractat de Versalles. A l'Europa de l'est, règims com el conegut com el «règim dels coronels» del mariscal Józef Piłsudski a Polònia reflectien el retrocés general de les institucions democràtiques. El març de 1936 la Wehrmacht va remilitaritzar la regió del Rin, vulnerant tant Versalles com els compromisos voluntaris del Tractat de Locarno.

Hitler va combinar la política de fets consumats sobre el terreny amb l'oferta cínica de pactes de no-agressió per un període de 25 anys davant la inacció franco-britànica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 56. En què es diferenciava la violació del Tractat de Locarno de la del Tractat de Versalles durant la crisi de Renània? 57. Quines condicions va posar Hitler el març de 1936 per acceptar el retorn d'Alemanya a la Societat de Nacions? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 58. Quin va ser el resultat del plebiscit del territori del Sarre al gener de 1935? 59. Quin nom rebia el règim autoritari de Józef Piłsudski vigent a Polònia durant els anys trenta? 60.

Quina àrea va ocupar militarment l'exèrcit alemany el març de 1936 trencant els acords internacionals? Divisió territorial entre França i Alemanya a) Annexió immediata a l'estat francès b) Manteniment indefinit del mandat internacional c) Reintegració aclaparadora a Alemanya d) Règim dels coronels a) Govern de concentració nacional b) Directori civil-militar c) Junta dels generals d) Els Sudets txecoslovacs a) La ciutat de Memel b) La regió desmilitaritzada de Renània c) El corredor de Danzig d) L'Europa d'Entreguerres: Feixisme i Nazisme (Cambó i Xammar) 27 61. Quina durada tenien els pactes de no-agressió que Hitler va oferir a França i Bèlgica el 1936?

7 Resum per repassar L'Itàlia feixista segons Francesc Cambó Concepte Definició resumida Biennio Rosso (1920) Onada revolucionària d'ocupacions de fàbriques i ajuntaments davant la passivitat de l'Estat liberal italià i la resignació burgesa. Victòria mutilada Sentiment de frustració italià després de la Primera Guerra Mundial pel tracte rebut a la pau de París, que va desacreditar el règim parlamentari. Ordre feixista (1924) Restabliment de la disciplina laboral, puntualitat dels serveis públics, equilibri pressupostari i suport massiu de la burgesia a Mussolini.

Incident de Corfú Acció militar i diplomàtica de força de 1923 utilitzada pel règim feixista per consagrar el seu prestigi com a gran potència internacional. La República de Weimar i la hiperinflació segons Eugeni Xammar Concepte Definició resumida Estat de Pagaments de Londres Ultimàtum aliat que va imposar quanties inassumibles de reparacions bèl·liques a Alemanya, bloquejant el seu crèdit exterior. Inflació fiduciària (1922-1923) Emissió massiva de paper moneda sense suport real que va esfondrar el valor del marc, disparant la carestia i destruint els salaris.

Amenaça sobre el Ruhr Advertència militar francesa d'ocupar la conca minera alemanya davant els impagaments o retards en les entregues de reparacions. Tenedors de marcs Estalviadors i inversors estrangers…