Desenvolupament Físic i Psicomotor en la Infància

• a) Canvis qualitatius i adquisició d'habilitats.
• b) Organització anatòmica i canvis quantitatius.
• c) Diferenciació i especialització de les estructures.
• d) Procés d'estimulació i acompanyament ambiental.

Resposta: b) Organització anatòmica i canvis quantitatius.. La maduració es refereix a l'organització anatòmica i fisiològica, així com als canvis quantitatius com caminar o parlar.

• a) Llei cèfal-caudal.
• b) Llei pròxim-distal.
• c) Llei de la lateralitat.
• d) Llei de l'esquema corporal.

Resposta: b) Llei pròxim-distal.. La llei pròxim-distal estableix que el control motor es desenvolupa des del centre del cos cap a les parts més distals, com mans i peus.

• a) Equilibri dinàmic.
• b) Equilibri de balanç.
• c) Equilibri estàtic.
• d) Equilibri emocional.

Resposta: c) Equilibri estàtic.. L'equilibri estàtic és el que permet mantenir la postura en repòs, sense moviment.

• a) Canvis qualitatius i especialització de capacitats.
• b) Organització anatòmica i fisiològica, amb canvis quantitatius.
• c) Adquisició de noves habilitats emocionals.
• d) Desenvolupament de la psicomotricitat fina.

Resposta: b) Organització anatòmica i fisiològica, amb canvis quantitatius.. La maduració es refereix a l'organització anatòmica i fisiològica, incloent canvis quantitatius com caminar o parlar.

• a) De 0 a 2 anys.
• b) De 2 a 3 anys (transició).
• c) De 3 a 12 anys.
• d) Pubertat.

Resposta: c) De 3 a 12 anys.. El període de 3 a 12 anys es caracteritza per una desacceleració en el creixement físic.

• a) El desenvolupament implica canvis quantitatius, mentre que la maduració implica canvis qualitatius.
• b) El desenvolupament implica canvis qualitatius, mentre que la maduració implica canvis quantitatius.
• c) El desenvolupament es refereix a l'organització anatòmica, mentre que la maduració es refereix a l'especialització de capacitats.
• d) No hi ha diferència, són sinònims.

Resposta: b) El desenvolupament implica canvis qualitatius, mentre que la maduració implica canvis quantitatius.. El desenvolupament implica canvis qualitatius i especialització de capacitats, mentre que la maduració implica canvis quantitatius i organització anatòmica.

• a) Etapa germinal
• b) Etapa embrionària
• c) Etapa fetal
• d) Etapa post-natal

Resposta: d) Etapa post-natal. Les etapes del desenvolupament prenatal són l'etapa germinal, embrionària i fetal. L'etapa post-natal no forma part del desenvolupament prenatal.

• a) La freqüència cardíaca
• b) L'esforç respiratori
• c) El to muscular
• d) Totes les anteriors

Resposta: d) Totes les anteriors. El Test d'Apgar avalua la freqüència cardíaca, l'esforç respiratori, el to muscular, els reflexes i la coloració del nadó.

• a) Puntuació de 0 a 3
• b) Puntuació de 4 a 6
• c) Puntuació de 7 a 10
• d) No hi ha puntuació que indiqui un estat òptim

Resposta: c) Puntuació de 7 a 10. Una puntuació de 7 a 10 en el test d'Apgar indica que el nounat es troba en un estat de salut òptim.

• a) Reflex de Babinski
• b) Reflex de prensió
• c) Reflex de Musellatge
• d) Reflex de Moro

Resposta: c) Reflex de Musellatge. El reflex de Musellatge fa que el nadó giri el cap cap a la galta quan se l'acaricia, facilitant la cerca del mugró.

• a) Reflex de Babinski
• b) Reflex de Moro
• c) Reflex de Retirada
• d) Reflex de Marxa Automàtica

Resposta: b) Reflex de Moro. El reflex de Moro és una resposta a un sobresalt on el nadó estén els braços i després els recull, com si busqués abraçar-se.

• a) Reflex de prensió
• b) Reflex de Babinski
• c) Reflex de Musellatge
• d) Reflex de Retirada

Resposta: d) Reflex de Retirada. El reflex de Retirada és una reacció de protecció que fa que el nadó retiri la cama per evitar estímuls desagradables.

• a) Migració neuronal
• b) Neurogènesi
• c) Mielinització
• d) Sinaptogènesi inicial

Resposta: c) Mielinització. La mielinització, procés pel qual els axons neuronals es recobreixen de mielina, continua i s'intensifica després del naixement, millorant la velocitat i l'eficiència de la transmissió neuronal.

• a) La capacitat del cervell per mantenir-se immutable al llarg del temps.
• b) La capacitat del cervell per adaptar-se i canviar en resposta a noves experiències.
• c) La capacitat del cervell per generar noves neurones exclusivament durant la infància.
• d) La capacitat del cervell per reparar danys només abans del naixement.

Resposta: b) La capacitat del cervell per adaptar-se i canviar en resposta a noves experiències.. La plasticitat neuronal és la capacitat del cervell per modificar la seva estructura i funció en resposta a l'experiència, permetent l'aprenentatge i l'adaptació contínua.

• a) La creació de noves neurones.
• b) L'eliminació de connexions neuronals innecessàries.
• c) El recobriment dels axons amb mielina per millorar la transmissió neuronal.
• d) La migració de les neurones a les seves posicions finals.

Resposta: c) El recobriment dels axons amb mielina per millorar la transmissió neuronal.. La mielinització és el procés pel qual els axons de les neurones es recobreixen amb una capa de mielina, un aïllant que augmenta la velocitat i l'eficiència de la transmissió dels impulsos nerviosos.

• a) Llei pròxim-distal
• b) Llei cèfal-caudal
• c) Llei de la lateralitat
• d) Llei de la dominància

Resposta: b) Llei cèfal-caudal. La llei cèfal-caudal descriu el desenvolupament motor que avança des del cap cap a les extremitats inferiors, permetent als infants controlar primer el cap i el tronc abans que les cames i els peus.

• a) Control del tronc
• b) Prensión fina
• c) Control dels dits
• d) Gatejar

Resposta: c) Control dels dits. La llei pròxim-distal regeix el desenvolupament de la motricitat fina, on el control es mou des del centre del cos cap a les extremitats, permetent la prensión fina i la manipulació d'objectes petits.

• a) Acompanyament ambiental
• b) Estimulació ambiental
• c) Component relacional
• d) Programa genètic

Resposta: c) Component relacional. El component relacional, que inclou el recolzament rebut, l'estimulació, l'ajust i l'estructuració, és fonamental per al desenvolupament psicomotriu, complementant el programa maduratiu i les característiques individuals del nadó.

• a) Als 6 mesos
• b) Als 12 mesos
• c) Als 18 mesos
• d) Als 24 mesos

Resposta: c) Als 18 mesos. Segons el text, l'infant comença a utilitzar el dit índex per assenyalar aproximadament als 18 mesos.

• a) Inici del gateig
• b) Inici de la pinça fina (polze-índex)
• c) Girar sobre si mateix
• d) Moure's assegut sense ajuda

Resposta: b) Inici de la pinça fina (polze-índex). Als 7-8 mesos, l'infant inicia la pinça fina, utilitzant el polze i l'índex per agafar objectes petits.

• a) Control d'esfínters
• b) Saltar
• c) Caminar de puntetes
• d) Dominar el llenguatge

Resposta: b) Saltar. A l'edat de 2 anys, una fita del desenvolupament psicomotriu és la capacitat de saltar.

• a) Control dels peus
• b) Control del cap
• c) Control del tronc
• d) Control de les mans

Resposta: b) Control del cap. La llei cèfalo-caudal estableix que el desenvolupament motor progressa des del cap cap als peus, per tant, el control del cap és el primer a desenvolupar-se.

• a) 2-4 mesos
• b) 5-9 mesos
• c) 7-13 mesos
• d) 12-23 mesos

Resposta: b) 5-9 mesos. Segons la informació proporcionada, els infants solen mantenir-se asseguts sense suport entre els 5 i 9 mesos.

• a) 9-16 mesos
• b) 12-23 mesos
• c) 2-3 anys
• d) 4-5 anys

Resposta: b) 12-23 mesos. Entre els 12 i 23 mesos, els nens comencen a pujar escales amb ajuda, assegurant-se de posar els dos peus a cada graó per mantenir l'equilibri.

• a) La capacitat de córrer ràpidament.
• b) La capacitat de mantenir l'equilibri en un peu.
• c) La prensió o habilitat manual.
• d) La capacitat de saltar obstacles.

Resposta: c) La prensió o habilitat manual.. La prensió o habilitat manual és un aspecte clau de la psicomotricitat fina, ja que implica la coordinació precisa dels moviments de les mans i els dits.

• a) Llei cèfal-caudal.
• b) Llei pròxim-distal.
• c) Llei de la conservació.
• d) Llei de la inèrcia.

Resposta: b) Llei pròxim-distal.. La llei pròxim-distal és rellevant per a la psicomotricitat fina, ja que el desenvolupament motor progressa des del centre del cos cap a les extremitats.

• a) Entre 1 i 4 mesos.
• b) Entre 2 i 8 mesos.
• c) Entre 10 i 19 mesos.
• d) Entre 3 i 4 anys.

Resposta: b) Entre 2 i 8 mesos.. Segons el text, els nens solen intentar agafar objectes utilitzant tota la mà entre els 2 i 8 mesos d'edat.

• a) L'habilitat de mantenir l'equilibri en una posició estàtica.
• b) L'organització de moviments simultanis amb diferents grups musculars per a una finalitat coneguda.
• c) La capacitat de realitzar moviments fins amb les mans i els dits.
• d) El control precís de la respiració durant l'exercici.

Resposta: b) L'organització de moviments simultanis amb diferents grups musculars per a una finalitat coneguda.. La coordinació dinàmica general implica l'organització de moviments que es fan de manera simultània amb diferents grups musculars i amb una finalitat coneguda, involucrant tot el cos.

• a) Córrer a tota velocitat.
• b) Mantenir l'equilibri sobre una cama.
• c) Saltar la corda.
• d) Girar sobre un mateix.

Resposta: b) Mantenir l'equilibri sobre una cama.. Mantenir l'equilibri sobre una cama és un exemple d'equilibri estàtic, no de coordinació dinàmica general. La coordinació dinàmica general implica moviment i la utilització de diversos grups musculars simultàniament.

• a) La capacitat de moure totes les parts del cos com una unitat.
• b) L'habilitat de realitzar moviments aïllats amb diferents parts del cos de forma independent.
• c) La dificultat de separar els moviments entre els segments del cos.
• d) La necessitat de concentrar-se intensament per coordinar els moviments.

Resposta: b) L'habilitat de realitzar moviments aïllats amb diferents parts del cos de forma independent.. La dissociació motriu o independència segmentària es refereix a l'habilitat de realitzar moviments aïllats amb diferents parts del cos de forma independent, cosa que complementa la coordinació dinàmica general.

• a) To de repòs
• b) To d'actitud
• c) To d'acció
• d) To muscular

Resposta: d) To muscular. El to muscular és la tensió lleugera que està sotmès tot múscul i que acompanya les activitats posturals i cinètiques.

• a) Equilibri estàtic
• b) Equilibri dinàmic
• c) Equilibri de balanç
• d) Equilibri emocional

Resposta: d) Equilibri emocional. Els tipus d'equilibri són: estàtic, dinàmic i de balanç. L'equilibri emocional no es considera un tipus d'equilibri en aquest context.

• a) La tensió muscular en repòs
• b) La preparació per a un moviment
• c) L'execució d'un moviment
• d) La capacitat de mantenir l'equilibri

Resposta: b) La preparació per a un moviment. El to d'actitud es refereix a la preparació del cos per realitzar un moviment, implicant una tensió muscular anticipatòria.

• a) Respiració abdominal o diafragmàtica
• b) Respiració costal superior, clavicular o toràcica
• c) Respiració costo abdominal, diafragmàtica
• d) Respiració nasal

Resposta: b) Respiració costal superior, clavicular o toràcica. La respiració costal superior, clavicular o toràcica implica l'ús dels músculs del pit i les costelles per expandir la cavitat toràcica, permetent l'entrada d'aire als pulmons.

• a) Respiració costal superior
• b) Respiració clavicular
• c) Respiració abdominal o diafragmàtica
• d) Respiració toràcica

Resposta: c) Respiració abdominal o diafragmàtica. La respiració abdominal o diafragmàtica es caracteritza per l'expansió de l'abdomen a causa del moviment del diafragma cap avall, cosa que permet una major entrada d'aire als pulmons.

• a) Un acte involuntari que no es pot modificar.
• b) Un acte automàtic que amb la pràctica es pot modular i regular.
• c) Un acte exclusivament físic sense connexió amb les emocions.
• d) Un acte que només es realitza de manera conscient.

Resposta: b) Un acte automàtic que amb la pràctica es pot modular i regular.. El control respiratori és un acte automàtic que, amb la pràctica, es pot modular i regular, permetent adaptar la respiració a diferents situacions i necessitats.

• a) La capacitat de percebre i comprendre la posició del propi cos en relació amb l'entorn.
• b) L'habilitat de seguir un ritme musical constant.
• c) La tendència a utilitzar un costat del cos amb preferència a l'altre.
• d) El control dels esfínters durant la nit.

Resposta: a) La capacitat de percebre i comprendre la posició del propi cos en relació amb l'entorn.. L'orientació espacial es refereix a la capacitat de comprendre la posició del cos en relació amb l'entorn, mentre que les altres opcions descriuen conceptes diferents com el ritme, la lateralitat i el control d'esfínters.

• a) La consciència del propi cos en relació amb l'espai que l'envolta.
• b) L'habilitat per organitzar i disposar elements en l'espai de manera coherent.
• c) La capacitat de mantenir l'equilibri en moviment.
• d) La coordinació dels moviments dels ulls i les mans.

Resposta: b) L'habilitat per organitzar i disposar elements en l'espai de manera coherent.. L'estructuració espacial implica organitzar i disposar elements en l'espai de manera coherent, mentre que les altres opcions fan referència a la consciència corporal, l'equilibri i la coordinació visuomotora.

• a) La capacitat de discriminar formes i colors.
• b) L'habilitat de seguir patrons rítmics.
• c) La comprensió de les emocions dels altres.
• d) La coordinació dels moviments fins dels dits.

Resposta: b) L'habilitat de seguir patrons rítmics.. L'organització temporal està estretament relacionada amb la capacitat de seguir patrons rítmics, mentre que les altres opcions es refereixen a habilitats perceptives, emocionals i motores fines.

• a) La capacitat de moure els dos costats del cos simultàniament.
• b) La tendència natural a utilitzar un costat del cos amb preferència a un altre.
• c) L'habilitat de coordinar els moviments fins.
• d) La capacitat de mantenir l'equilibri en diferents posicions.

Resposta: b) La tendència natural a utilitzar un costat del cos amb preferència a un altre.. La dominància lateral es defineix com la tendència natural a utilitzar un costat del cos amb preferència a un altre, essent una conducta neuromotriu lligada a la maduració del SNC.

• a) Homogènia, creuada i mixta.
• b) Homogènia, creuada i ambidextrisme.
• c) Unilateral, bilateral i mixta.
• d) Dreta, esquerra i ambidextra.

Resposta: b) Homogènia, creuada i ambidextrisme.. El text descriu tres tipus de lateralitat: homogènia (preferència consistent per un costat), creuada (preferència diferent per a diferents parts del cos) i ambidextrisme (ús equivalent d'ambdós costats).

• a) Preferència per utilitzar diferents costats del cos per a diferents tasques.
• b) Ús indistint d'ambdós costats del cos per a totes les tasques.
• c) Preferència consistent per un mateix costat del cos per a la majoria de les tasques.
• d) Canvi freqüent de preferència entre els dos costats del cos.

Resposta: c) Preferència consistent per un mateix costat del cos per a la majoria de les tasques.. La lateralitat homogènia implica una preferència consistent per un mateix costat del cos per a la majoria de les tasques, com ara escriure, agafar objectes o saltar.

• a) Entre els 12 i els 18 mesos.
• b) Entre els 18 i els 24 mesos.
• c) Entre els 24 i els 36 mesos.
• d) A partir dels 36 mesos.

Resposta: c) Entre els 24 i els 36 mesos.. El text indica que el control d'esfínters s'inicia normalment entre els 24 i els 36 mesos.

• a) Encopresis.
• b) Enuresis nocturna.
• c) Incontinència diürna.
• d) Retenció urinària.

Resposta: b) Enuresis nocturna.. El text esmenta l'enuresi nocturna com un problema relacionat amb el control d'esfínters.

• a) Millorar la coordinació motora fina.
• b) Augmentar la capacitat de socialització.
• c) Assolir autonomia i independència.
• d) Desenvolupar habilitats cognitives.

Resposta: c) Assolir autonomia i independència.. El control d'esfínters és un pas important cap a l'autonomia i la independència de l'infant.

• a) Domini del propi cos
• b) Delimitació física
• c) Integritat emocional
• d) Integritat corporal

Resposta: c) Integritat emocional. Martínez (1999) identifica el domini del propi cos, la delimitació física i la integritat corporal com a components de l'esquema corporal, però no la integritat emocional.

• a) La percepció subjectiva del cos basada en les emocions.
• b) La intuïció immediata del cos en relació amb l'espai i les seves parts.
• c) La representació mental del cos influenciada per la cultura.
• d) El coneixement científic de l'anatomia humana.

Resposta: b) La intuïció immediata del cos en relació amb l'espai i les seves parts.. L'esquema corporal és la intuïció immediata del nostre cos, tant pel que fa a les diferents parts que el formen com a la relació amb l'espai que l'envolta.

• a) És igual en tots els subjectes.
• b) És objectiva i mesurable.
• c) Està vinculada a aspectes emocionals.
• d) És sotmesa a lleis maduratives.

Resposta: c) Està vinculada a aspectes emocionals.. La imatge corporal està vinculada als aspectes emocionals i és singular per a cada individu, a diferència de l'esquema corporal que és més objectiu.

• a) Als 18 mesos
• b) Entre els 2,5 i 3 anys
• c) Entre els 3 i 4 anys
• d) Als 5 anys

Resposta: c) Entre els 3 i 4 anys. Entre els 3 i 4 anys, els infants comencen a fer representacions esquemàtiques, com el 'capgròs', on dibuixen figures amb cap i potes.

• a) Fins als 3 anys
• b) Fins als 5 anys
• c) Fins als 8 anys
• d) Fins als 10 anys

Resposta: b) Fins als 5 anys. Els nens solen dibuixar la figura humana de manera esquemàtica fins als 5 anys, abans de passar a representacions més realistes.

• a) Realisme fortuït
• b) Realisme 'mal aconseguit'
• c) Realisme intel·lectual
• d) Realisme visual

Resposta: b) Realisme 'mal aconseguit'. En l'estadi de realisme 'mal aconseguit' (4-6 anys), els nens volen ser realistes però no respecten les proporcions en els seus dibuixos.

• a) Comunicació
• b) Creació
• c) Pensament
• d) Competició

Resposta: d) Competició. La pràctica psicomotriu educativa se centra en la comunicació, la creació i el pensament, no en la competició.

• a) L'ús exclusiu de material didàctic estructurat
• b) El joc com a instrument metodològic
• c) La repetició constant d'exercicis
• d) L'aïllament de l'infant durant l'activitat

Resposta: b) El joc com a instrument metodològic. El joc és un instrument metodològic clau en la pràctica psicomotriu educativa, ja que permet a l'infant explorar i desenvolupar les seves habilitats de manera natural.

• a) La comparació amb altres infants
• b) L'expressivitat motriu
• c) L'avaluació constant del rendiment
• d) La imposició de normes estrictes

Resposta: b) L'expressivitat motriu. En la pràctica psicomotriu educativa, s'articula la història viscuda per l'infant a través de l'expressivitat motriu, permetent-li comunicar i explorar les seves experiències.