Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari

I 0 flashcards i 14 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA Grau en Dret Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Els 6 temes d'Economia del Grau en Dret de la URV: oferta i demanda, elasticitat, costos, mercats, PIB, inflació i atur. Amb esquemes, tests i formulari. APREN.AI Índex Tema 1: Fonaments de l'economia 1 L'activitat econòmica i els sistemes econòmics 1. L'economia com a ciència de l'escassetat i de l'elecció 2. Els factors de producció i la combinació d'inputs 3. El mètode científic: economia positiva i economia normativa 4. Les tres qüestions bàsiques i la distribució de la renda 5. El flux circular de la renda 6.

Els sistemes econòmics: mercat lliure, planificació centralitzada i economia mixta 2 La Frontera de Possibilitats de Producció i el creixement La Frontera de Possibilitats de Producció i l'eficiència El cost d'oportunitat creixent i la concavitat de la FPP El creixement econòmic i el desplaçament de la FPP Tema 2: El mecanisme de mercat 3 La demanda i l'oferta 1. La teoria de la demanda 2. Desplaçaments de la demanda versus moviments al llarg de la corba 3. La teoria de l'oferta 4. Variables que determinen l'oferta i els seus desplaçaments 5.

Matriu comparativa de les alteracions de corbes 4 L'equilibri i les seves alteracions El punt d'equilibri del mercat competitiu Desequilibris de mercat i el mecanisme corrector dels preus Alteracions de l'equilibri: xocs individuals de demanda o d'oferta Desplaçaments simultanis de l'oferta i de la demanda 5 L'elasticitat de la demanda i de l'oferta 1. Concepte d'elasticitat i mesura de la sensibilitat 2. L'elasticitat-preu de la demanda i el mètode del punt mig 3. Tipologies de demanda segons l'elasticitat i la fal·làcia del pendent 4. Elasticitat-preu i ingrés total dels venedors 5. Elasticitat-renda i elasticitat creuada de la demanda 6.

L'elasticitat-preu de l'oferta Tema 3: Producció i costos 6 La funció de producció i la productivitat 1. La funció de producció i la tecnologia Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 1 2. Horitzó temporal: curt termini davant de llarg termini 3. Mesures de productivitat a curt termini: PT, PMi i PMg 4. La llei dels rendiments decreixents i les relacions geomètriques 5. Els rendiments a escala a llarg termini 7 L'estructura de costos de l'empresa 1. Costos comptables davant de costos econòmics 2. L'estructura de costos a curt termini 3. Costos mitjans o unitaris 4. L'òptim d'explotació i la relació geomètrica entre corbes 5.

Visió a llarg termini: rendiments a escala Tema 4: Estructures de mercat 8 La competència perfecta 1. Els supòsits del model de competència perfecta 2. La corba de demanda de l'empresa competitiva i els seus ingressos 3. Maximització del benefici i la regla P = CMg a curt termini 4. La corba d'oferta individual i l'oferta agregada de mercat 5. L'equilibri competitiu a llarg termini: el benefici econòmic nul 9 El monopoli i altres formes de competència imperfecta 1. La competència imperfecta i el concepte de monopoli 2. Origen i causes del monopoli: les barreres d'entrada 3. Comportament i maximització de beneficis en el monopoli 4. Comparació de mercats i ineficiència del monopoli 5.

Altres estructures de competència imperfecta: oligopoli i competència monopolística Tema 5: Macromagnituds i agregats 10 El Producte Interior Brut i la comptabilitat nacional 1. Concepte i límits del Producte Interior Brut (PIB) 2. Les tres vies de càlcul del PIB 3. De les magnituds brutes a les netes: el paper de la inversió 4. De l'interior al nacional: del PIB al PNB 5. Ajustaments per preus: cost de factors vs. preus de mercat 6. Del Producte Nacional a la Renda Nacional i la Renda Personal Disponible 7. Renda per càpita i fluctuacions de l'activitat econòmica 11 El nivell de preus, la inflació i el cost de la vida 1. La inflació i el poder adquisitiu 2. PIB nominal versus PIB real 3.

Mesura del nivell de preus: Deflactor del PIB i IPC 4. Diferències entre el deflactor del PIB i l'IPC 5. Fluctuacions econòmiques i el cicle Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 2 Tema 6: Macroeconomia aplicada 12 El mercat de treball i la desocupació 1. La base demogràfica i la formació del capital humà 2. La naturalesa del treball i les relacions d'ocupació 3. Mesura del mercat laboral: categories i taxes de l'EPA 4. Funcionament del mercat laboral: oferta, demanda i equilibri 5. Perspectives doctrinals: neoclàssics enfront de keynesians 6. Tipologies de desocupació 13 El sistema financer, el diner i la política macroeconòmica 1.

El diner, el sistema bancari i la creació de liquiditat 2. El mercat monetari i la política monetària del Banc Central Europeu 3. El sector públic: funcions, tributs i pressupost 4.

El saldo pressupostari, el deute públic i la política fiscal 14 El comerç internacional i la balança de pagaments Teories del comerç internacional: avantatge absolut i avantatge comparatiu Lliurecanvisme versus proteccionisme El mercat de divises i la fluctuació del tipus de canvi Estructura de la balança de pagaments Institucions econòmiques i financeres internacionals 15 Formulari Tema 1: Fonaments i Frontera de Possibilitats de Producció Tema 2: Demanda, oferta i equilibri Tema 2: Elasticitats Tema 3: Producció i costos Tema 4: Estructures de mercat Tema 5: Macromagnituds i preus Tema 6: Treball, diner, sector públic i comerç Valors que cal saber Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 3 22 % dels punts de l'examen 1 L'activitat econòmica i els sistemes econòmics EN ACABAR SABRÀS Distingir l'escassetat econòmica com a conflicte entre recursos finits i necessitats il·limitades Diferenciar amb precisió declaracions d'economia positiva i d'economia normativa Descriure el flux circular de la renda identificant els agents, els mercats i els tipus de flux Comparar els sistemes d'economia de mercat, planificada i mixta segons la seva resposta als problemes bàsics PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una societat fos immensament rica i gaudís d'alta tecnologia, desapareixeria el problema de l'escassetat econòmica?

L'economia s'ocupa de comprendre de quina manera les societats gestionen els seus recursos per generar riquesa i garantir el benestar dels seus ciutadans. Com a ciència social, investiga el comportament humà davant el repte continu d'escollir entre diferents alternatives. TEMA 1 Fonaments de l'economia 1 L'activitat econòmica i els sistemes econòmics 2 La Frontera de Possibilitats de Producció i el creixement Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 4 ESQUEMA Estructura general dels fonaments de l'economia 1.

L'economia com a ciència de l'escassetat i de l'elecció El fonament de tota activitat econòmica rau en una contradicció permanent: les necessitats humanes —tant bàsiques (alimentació, vestit, habitatge) com secundàries o immaterials (educació, cultura, oci) — són il·limitades, mentre que els recursos disponibles per produir béns i serveis són estrictament finits. Aquesta tensió rep el nom d'escassetat de recursos. DEFINICIÓ L'economia és la ciència social que estudia com administrar i assignar recursos escassos i susceptibles d'usos alternatius per satisfer un conjunt de necessitats humanes ordenades segons les prioritats de cada individu i societat.

L'escassetat és un concepte relatiu: no equival a una carència absoluta o a pobresa, sinó al fet que, fins i tot utilitzant el 100% dels recursos productius disponibles amb la màxima tecnologia, és impossible cobrir cadascun dels desitjos de la població. Aquesta limitació obliga de manera ineludible a prendre decisions: triar produir o consumir un bé determinat comporta necessàriament renunciar a produir-ne o consumir-ne d'altres (aquesta renúncia es formalitza mitjançant el cost d'oportunitat, vegeu «Tema 1: Fonaments de l'economia — La Frontera de Possibilitats de Producció i el creixement»).

Activitat econòmica Escassetat de recursos i necessitat d'escollir Factors productius Terra, treball, capital i iniciativa empresarial Enfocament científic Distinció clau entre economia positiva i normativa Flux circular de la renda Relació entre llars i empreses en dos mercats Mercat de béns Empreses venen i famílies consumeixen Mercat de factors Famílies ofereixen recursos i empreses retribueixen Sistemes econòmics Resolució institucional del què, com i per a qui Mercat lliure Assignació per preus i lliure competència Planificació central Decisions preses per un organisme estatal Economia mixta Mercat privat amb correcció pública de fallades Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 5 COMPROVA-HO 2 Per què l'escassetat és un fenomen que afecta fins i tot les economies i les persones més riques del món?

2. Els factors de producció i la combinació d'inputs Per obtenir els béns materials (com aliments, maquinària o vehicles) i els serveis intangibles (com l'atenció mèdica o l'ensenyament), les organitzacions combinen una sèrie d'elements primaris anomenats factors de producció (o inputs): Factor terra (o recursos naturals): comprèn totes les aportacions que la natura proporciona directament sense transformació prèvia per part de l'ésser humà, incloent el sòl agrícola, el subsòl miner, els recursos hídrics, així com l'energia renovable i la no renovable.

Factor treball ( ): representa les capacitats humanes, tant físiques com intel·lectuals, juntament amb l'experiència i la formació, dedicades a l'elaboració de béns o a la prestació de serveis. Factor capital ( ): agrupa el conjunt de béns duradors produïts prèviament per les persones que no es destinen al consum immediat, sinó a facilitar i accelerar la fabricació d'altres béns (naus industrials, eines, ordinadors i maquinària). Iniciativa empresarial (o factor empresa): és l'habilitat d'organitzar, coordinar i dirigir els altres tres factors, assumint els riscos financers inherents a l'activitat per tal de generar outputs comercialitzables.

EXEMPLE Un taller artesanal combina setmanalment una matèria primera de 10 kg de fusta i 40 kg de ferro procedents de la natura (factor terra), el treball de 5 operaris (factor treball) i 2 màquines de tall i assemblatge (factor capital). Mitjançant aquesta composició d'inputs, l'empresa obté una producció setmanal de 10 taules metàl·liques amb acabat de roure (output).

La combinació eficient d'aquests factors busca produir la màxima quantitat de productes amb el mínim d'inputs possible, o bé aconseguir un volum de producció determinat amb el cost econòmic més baix possible (per aprofundir en la relació tècnica entre inputs i producció, vegeu «Tema 3: Producció i costos — La funció de producció i la productivitat»). 3.

El mètode científic: economia positiva i economia normativa L'anàlisi econòmica s'estructura com a disciplina científica seguint el mètode científic general, adaptat a la naturalesa humana i social dels seus objectes d'estudi: L K Observació de la realitat: identificació de regularitats empíriques en el comportament econòmic (per exemple, constatar que quan augmenta la renda de les llars, sol augmentar el consum). 1 Formulació d'hipòtesis: establiment de relacions causals expressades de forma verbal o matemàtica (com ara la funció , on el consum depèn del nivell de renda).

2 C = f(Y ) Desenvolupament d'un model o teoria: construcció d'una representació abstracta i simplificada que permet deduir prediccions (per exemple, postular que ). 3 C = 0,60 × Y Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 6 Per entendre l'abast de qualsevol afirmació en aquesta matèria, cal establir una frontera nítida entre dos tipus d'enfocaments: DEFINICIÓ Economia positiva: descriu i explica la realitat econòmica tal com és. Es fonamenta en afirmacions objectives i contrastables mitjançant dades empíriques, independentment de si són certes o falses un cop verificades. Economia normativa: prescriu com haurien de ser les coses.

Formula judicis de valor, preferències ètiques o criteris ideològics sobre allò que és convenient o just per a la societat, de manera que no es pot comprovar científicament ni validar amb dades. ERROR FREQÜENT No confonguis una afirmació positiva amb una afirmació veritable. La proposició «si s'apugen els impostos al tabac, el consum de cigarretes augmenta» és una proposició de caràcter positiu perquè estableix una relació empírica que es pot mesurar i contrastar amb dades (encara que sigui empíricament falsa).

En canvi, «el govern hauria de destinar més recursos a pensions que a beques universitàries» és una proposició normativa, ja que reflecteix un judici moral que no admet validació estadística. COMPROVA-HO 3 Classifica la frase següent: «La taxa d'atur juvenil s'ha reduït un 2 % durant el darrer trimestre gràcies als contractes formatius». És positiva o normativa? Per què? 4. Les tres qüestions bàsiques i la distribució de la renda L'escassetat de recursos planteja tres dilemes universals que qualsevol societat, amb independència de la seva organització institucional, ha de resoldre: Què produir i en quina quantitat?

Consisteix a decidir a quins béns i serveis s'han de destinar els recursos limitats (pa o llibres, educació o defensa militar) i en quin volum s'elaborarà cadascun. Com produir? Determina quins procediments tecnològics i quines combinacions de factors s'utilitzaran; és a dir, si s'emprarà una tècnica intensiva en mà d'obra (treball) o intensiva en maquinària i equips (capital). Per a qui produir? Defineix la manera com es distribueix el producte total obtingut entre els ciutadans, establint els criteris de repartiment de la riquesa i de la renda nacional. Aquest darrer problema (la distribució) condiciona el grau d'equitat de l'estructura social.

Una societat molt polaritzada pot concentrar, per exemple, el 80% de la renda total produïda en mans de tot just un 8% de la població, deixant el 20% restant dels ingressos per al 92% de la ciutadania. En canvi, en una Contrast empíric: confrontació de les conclusions del model amb les dades observades. Mentre que les ciències experimentals validen les seves teories en laboratoris aïllats, les ciències socials utilitzen eines estadístiques i economètriques sobre mostres poblacionals sota la clàusula ceteris paribus.

4 Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 7 estructura amb una presència àmplia de classes mitjanes, la renda es reparteix d'una forma menys asimètrica: per exemple, els estrats d'ingressos alts (un 12% de la població) perceben el 28% de la producció; la classe mitjana (un 68% dels habitants) obté el 62% dels recursos; i els estrats més desafavorits (un 20% de la societat) capten el 10% del total. 5. El flux circular de la renda Per entendre les interaccions fonamentals entre els agents econòmics privats, la teoria econòmica utilitza el model simplificat del flux circular de la renda.

Aquest esquema reflecteix els intercanvis continus entre les llars (economies domèstiques) i les empreses mitjançant dos mercats interconnectats: Diagrama del flux circular de la renda entre economies domèstiques i empreses. En aquest circuit s'identifiquen dos corrents paral·lels de sentit oposat: Flux real: comprèn el traspàs físic de béns, serveis i factors productius. Les famílies posseeixen els factors bàsics (treball, terres i capital) i els posen a disposició de les empreses a través del mercat de factors. Les empreses transformen aquests recursos en productes finals i els ofereixen a les llars al mercat de béns i serveis.

Flux monetari: reflecteix les contraprestacions financeres associades al flux real. En el mercat de béns, les llars pagen el preu dels articles consumits (despesa de consum), que esdevé ingressos per a les companyies. A canvi dels factors cedits, les empreses remuneren les llars amb retribucions de factors: salaris pel treball aportat, rendes o lloguers per l'ús de la terra i de locals, interessos pel capital finançat i beneficis empresarials per l'assumpció de riscos. Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 8 PER RECORDAR-HO Als mercats de productes, les empreses són oferents i les famílies demandants.

En canvi, al mercat de factors la posició s'inverteix: les famílies ofereixen el seu treball i capital, mentre que les empreses en són les demandants. COMPROVA-HO 4 Al mercat de treball, quin paper juga una família: és oferent o demandant? 6. Els sistemes econòmics: mercat lliure, planificació centralitzada i economia mixta Un sistema econòmic és el conjunt d'institucions, normes i mecanismes amb què una comunitat organitza la seva activitat per donar resposta a les preguntes bàsiques (què, com i per a qui).

Es classifiquen atenent dos criteris essencials: la propietat dels mitjans de producció (privada, col·lectiva o estatal) i el mecanisme d'assignació dels recursos (mercat o planificació pública). Segons el nivell d'intervenció, els mercats poden ser lliures (on els preus s'ajusten autònomament per oferta i demanda) o controlats (quan una autoritat pública imposa límits màxims o mínims als preus de béns essencials com aliments o carburants).

De la mateixa manera, segons la capacitat d'influència dels participants, hi trobem mercats competitius (on cap agent pot manipular els preus pel seu compte) i mercats no competitius amb presència de poder concentrat com el monopoli (vegeu «Tema 4: Estructures de mercat — La competència perfecta» i «Tema 4: Estructures de mercat — El monopoli i altres formes de competència imperfecta»). A. El sistema d'economia de lliure mercat Descrit inicialment per Adam Smith, el sistema d'economia de mercat es recolza en la propietat privada dels mitjans de producció i en la descentralització de les decisions individuals.

El mecanisme de preus actua com una «mà invisible» que canalitza l'afany de lucre i la cerca de satisfacció particular cap a la producció dels béns que la comunitat necessita. Avantatges: respecte absolut per les preferències dels consumidors (sobirania del consumidor), incentius potents per a la innovació i la reducció de costos gràcies a la competència, i coordinació eficient sense necessitat d'un òrgan burocràtic centralitzat.

Desavantatges: aparició de fallades de mercat, que inclouen el poder monopolístic, la manca de provisió de béns públics essencials (com la seguretat ciutadana o la justícia, pels quals cap privat té incentius a invertir perquè no pot excloure'n ningú del gaudi), la generació d'externalitats negatives (contaminació) i una desigualtat pronunciada en el repartiment de les rendes, a més de cicles recurrents de crisi econòmica. B. El sistema d'economia planificada En el model d'economia planificada o de planificació centralitzada (aplicat històricament a l'antiga URSS i a la Xina abans del procés d'obertura econòmica), els mitjans de producció pertanyen íntegrament a l'Estat.

Una agència central de planificació burocràtica fixa directament quins béns cal Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 9 elaborar, quines quantitats exactes s'han de subministrar, quins mètodes industrials s'utilitzaran i quin preu tindrà cadascun.

Aquest model assegura teòricament la plena ocupació i un accés igualitari als recursos bàsics, però va fracassar històricament per la manca d'incentius individuals (en no poder retenir beneficis, les empreses no tenen cap interès a innovar o a reduir despeses) i per la impossibilitat pràctica d'una agència estatal de processar tota la informació necessària per ajustar l'oferta a les necessitats reals de milions de persones, provocant desabastiment sistemàtic i greus ineficiències. C. El sistema d'economia mixta La pràctica totalitat de les societats actuals s'estructuren com a sistemes d'economia mixta.

En ells, el mercat manté la primacia en l'assignació de la majoria dels recursos, però l'Estat assumeix un rol corrector i regulador indispensable a través del sector públic per esmenar les fallades del mercat: Proveir béns públics purs que el sector privat no subministraria, com l'administració de justícia, la defensa nacional o la protecció civil. Finançar o gestionar serveis d'interès general (com l'educació i la sanitat pública) per garantir la igualtat d'oportunitats bàsica.

Redistribuir part de la riquesa mitjançant impostos progressius i transferències socials (subsidis d'atur, pensions de jubilació) per reduir les asimetries i garantir una xarxa de protecció als col·lectius més vulnerables (configurant l'anomenat Estat del benestar). Regular la competència entre companyies i corregir impactes externs negatius com la contaminació ambiental. Criteri d'anàlisi Economia de lliure mercat Economia planificada Economia mixta Propietat dels recursos Privada (individus i empreses) Estatal (de caràcter públic) Predomini privat amb presència pública Què i quant produir?

Els preus i les preferències dels consumidors Agència governamental de planificació Mercat, regulat per la política pública Com produir? Empreses privades cercant el màxim benefici Empreses públiques segons el pla central Empreses privades sota supervisió estatal Per a qui produir? Per a qui pot pagar els preus fixats Distribució estatal centralitzada Mercat amb redistribució mitjançant impostos Paper de l'Estat Garantir l'ordre públic i el compliment contractual Controlar de manera exhaustiva tota la producció Regular, corregir fallades i redistribuir renda COMPROVA-HO 5 Per quina raó el mercat lliure no sol proveir de manera espontània la defensa nacional o la il·luminació dels carrers?

Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 10 IDEES CLAU L'economia és la ciència social que estudia l'assignació òptima de recursos escassos per satisfer necessitats humanes infinites. Els factors de producció primaris són la terra (recursos naturals), el treball ( ), el capital ( ) i la iniciativa empresarial. L'economia positiva s'ocupa dels fets objectius i contrastables empíricament, mentre que la normativa es basa en judicis de valor subjectius. El flux circular de la renda vincula llars i empreses a través del flux real de factors i béns i del flux monetari de rendes i despesa de consum.

En els sistemes de mercat els preus assignen els recursos, en els planificats ho fa l'autoritat central i en els mixtos conviuen la iniciativa privada i la regulació pública. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es distingeix de manera fonamental una proposició positiva d'una de normativa? 7. Quin paper compleixen les llars i les empreses en el mercat de factors de producció? 8. Quines són les tres preguntes clau de l'economia i com les resol el sistema d'economia de lliure mercat? TEMA 1: FONAMENTS DE L'ECONOMIA 2 La Frontera de Possibilitats de Producció i el creixement EN ACABAR SABRÀS Distingir sobre un gràfic les combinacions eficients, ineficients i inassolibles de la FPP.

Calcular el cost d'oportunitat entre dos béns a partir de taules o corbes de transformació. Explicar per què la FPP és còncava basant-se en la llei dels costos creixents. Representar gràficament els desplaçaments simètrics i asimètrics derivats del creixement econòmic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Si una societat està utilitzant al màxim totes les seves fàbriques i treballadors, per què produir més habitatges obliga forçosament a fabricar menys aerogeneradors? Tota societat disposa d'una quantitat determinada de factors de producció (vegeu «Tema 1: Fonaments de l'economia — L'activitat econòmica i els sistemes econòmics») i d'un nivell tecnològic concret.

Com que les necessitats humanes són virtualment il·limitades i els recursos són finits, s'imposa L K Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 11 la necessitat d'escollir quins béns produir i en quina mesura. Per formalitzar aquesta disjuntiva, la teoria econòmica utilitza un model analític fonamental: la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP).

La Frontera de Possibilitats de Producció i l'eficiència La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) és un model gràfic que il·lustra el volum màxim de béns i serveis que una economia pot generar durant un període determinat, utilitzant plenament i de manera eficient tots els seus factors productius i el coneixement tecnològic existent. Aquest model simplifica la realitat suposant que una economia només pot fabricar dos tipus de productes (per exemple, ordinadors i cotxes, o vestits i sabates).

En representar aquestes combinacions en un eix de coordenades cartesianes, la corba resultant delimita el camp de l'assolible del que resulta impossible a curt termini: Gràfica de la FPP mostrant punts eficients, ineficients i inassolibles. A partir d'aquesta representació es distingeixen tres situacions econòmiques: Combinacions eficients (punts sobre la corba): reflecteixen la producció potencial de l'economia. No és possible produir més quantitat d'un bé sense reduir necessàriament la quantitat de l'altre, ja que tots els recursos estan completament ocupats i aplicats amb la millor tecnologia disponible.

Combinacions ineficients (punts a l'interior de la corba): indiquen que la producció efectiva se situa per sota del potencial del país. Aquest decalatge es deu a l'existència de recursos ociosos (com ara mà d'obra aturada o maquinària parada) o a una assignació organitzativa deficient. Combinacions inassolibles o inviables (punts a l'exterior): representen nivells de producció desitjables que l'economia no pot assolir amb la dotació actual de recursos i tecnologia.

Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 12 Tipus de combinació Ubicació gràfica Ús dels recursos Capacitat de millora Eficient Sobre la línia de la FPP Plena ocupació i màxim rendiment tècnic Només es pot obtenir més d'un bé renunciant a l'altre Ineficient Sota la frontera (interior) Subocupació, atur o mètodes obsolets Es pot augmentar un bé sense sacrificar-ne cap altre Inassolible Per sobre de la frontera (exterior) Supera la dotació actual de factors Inviable sense creixement econòmic previ COMPROVA-HO 10 Si un país registra una taxa d'atur del 18 %, en quina zona de la seva FPP se situarà la seva producció efectiva?

El cost d'oportunitat creixent i la concavitat de la FPP Quan una economia treballa sobre la seva frontera, produir unitats addicionals d'un bé obliga forçosament a retirar recursos d'altres àmbits. El cost d'oportunitat d'un bé és la quantitat d'altres béns o serveis a la qual s'ha de renunciar per obtenir-ne una unitat extra.

Formalment, per a dos béns i , el cost d'oportunitat marginal de produir una unitat més de en termes de s'expressa mitjançant el pendent de la frontera: Considerem el cas d'un taller que confecciona vestits i sabates amb una quantitat fixa de treballadors i teixits: Combinació Producció de vestits Producció de sabates Cost d'oportunitat (vestits sacrificats per parell de sabates) A 20 0 — B 18 1 vestits C 15 2 vestits D 11 3 vestits E 6 4 vestits F 0 5 vestits Com s'observa a la taula, a mesura que s'incrementa la producció de sabates, cal renunciar a un nombre progressivament més elevat de vestits. Aquest comportament s'anomena llei dels costos d'oportunitat creixents.

La causa econòmica rau en el fet que els factors productius no són perfectament homogenis ni intercanviables: els treballadors més hàbils cosint sabates són transferits X Y X Y Cost d'oportunitat de X = ΔX ΔY 20 18 = 2 18 15 = 3 15 11 = 4 11 6 = 5 6 0 = 6 Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 13 primer, però per continuar incrementant-ne la producció cal contractar sastres especialitzats en vestits, els quals són menys productius en el calçat. Per aquesta raó, la FPP presenta una forma còncava respecte a l'origen (corbada cap enfora). ERROR FREQÜENT Confondre un cost d'oportunitat creixent amb una línia recta en el gràfic.

Si la FPP fos una línia recta, el cost d'oportunitat seria constant, la qual cosa implicaria la suposició irreal que els factors de producció són igual d'eficients produint qualsevol bé. A la pràctica i als exàmens, la FPP sempre és còncava respecte a l'origen precisament perquè els recursos són especialitzats. COMPROVA-HO 11 Quina forma tindria gràficament la FPP si els treballadors d'un país fossin exactament igual de destres programant ordinadors que collint fruita? El creixement econòmic i el desplaçament de la FPP El creixement econòmic consisteix en l'augment de la capacitat productiva d'una societat al llarg del temps.

Gràficament, aquest fenomen no es representa mitjançant un desplaçament entre punts de la mateixa corba, sinó a través d'un desplaçament cap a la dreta i cap a l'exterior de tota la frontera de possibilitats.

Els factors determinants del creixement econòmic són: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Millora de la tecnologia Noves tècniques més eficients en processos productius Acumulació de capital Major inversió en maquinària i infraestructures Més força de treball Augment demogràfic o millor qualificació dels treballadors Creixement econòmic Desplaçament de la FPP Expansió de la frontera cap a la dreta Major producció potencial Capacitat d'assolir combinacions de béns abans inviables Millora tècnica i tecnològica: nous procediments o dissenys que permeten obtenir més quantitat de producte amb els mateixos recursos disponibles.

1 Acumulació de capital: augment dels béns d'equip, maquinària i infraestructures, impulsat mitjançant l'estalvi i la inversió. 2 Increment de la força de treball: creixement de la població activa o millora del capital humà a través de l'educació i la formació especialitzada. 3 Descobriment o explotació de nous recursos naturals: troballa de noves fonts d'energia, matèries primeres o terres cultivables. 4 Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 14 Els desplaçaments de la frontera poden adoptar dues geometries bàsiques segons com incideixi el canvi estructural: 1.

Creixement asimètric (o esbiaixat) Té lloc quan la millora tecnològica o l'acumulació de factors afavoreix de manera exclusiva o predominant un sol sector productiu. La frontera pivota sobre l'eix del bé no afectat i s'expandeix sobre l'eix del sector que ha experimentat la millora. Gràfica del desplaçament asimètric per millora tecnològica en ordinadors. A la gràfica anterior, un avanç tècnic en els processos de computació permet que la producció màxima d'ordinadors passi de 3.000 a 3.500 unitats, mentre que el sostre màxim de producció d'automòbils es manté en 1.000 unitats si tots els recursos es dediquen al sector del motor.

Per contra, si la innovació es concentra en les línies de muntatge de vehicles, la frontera pivota sobre l'eix horitzontal, augmentant la capacitat de fabricació de cotxes de 1.000 a 1.300 unitats sense alterar el màxim d'ordinadors assolible: Gràfica del creixement asimètric enfocat a la indústria automobilística. Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 15 2. Creixement simètric (o equilibrat) Es produeix quan els avenços són d'aplicació transversal (com ara l'electrificació, la digitalització generalitzada o un augment homogeni de la població activa i del capital físic).

En aquest supòsit, la FPP es desplaça en paral·lel cap a l'exterior, incrementant el potencial productiu de tots els sectors simultàniament: Gràfica del desplaçament paral·lel de la FPP per creixement simètric. PER RECORDAR-HO Distingiu sempre entre moviment al llarg de la corba i desplaçament de la corba: passar de produir ineficientment (atur) a eficientment és un moviment cap a la frontera existent; augmentar la capacitat total del país és un desplaçament físic de la corba cap enfora. COMPROVA-HO 12 Si un terratrèmol destrueix el 30 % del parc industrial i de les infraestructures viàries d'un país, com es reflecteix a la FPP?

Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 16 EXERCICI TIPUS EXAMEN Pregunta 1. Concepte d'economia positiva Què s'entén per economia positiva? Resolució Com s'ha vist a «Tema 1: Fonaments de l'economia — L'activitat econòmica i els sistemes econòmics», l'economia positiva s'enfoca en l'anàlisi de la realitat tal com és, basant-se en fets i relacions causa-efecte contrastables de forma objectiva i sense judicis de valor (a diferència de l'economia normativa, que inclou consideracions ètiques i sobre «com hauria de ser» el sistema econòmic). Per tant, la resposta correcta estableix que l'economia positiva proporciona explicacions objectives sobre el funcionament de l'economia.

ARA TU Una economia disposa de recursos per produir aliments ( ) i maquinària ( ). Les combinacions possibles sobre la seva FPP són: Punt Aliments (tones) Maquinària (unitats) P 120 0 Q 100 10 R 70 20 S 30 30 T 0 40 Passos resolts: La teva tasca: Calcula el cost d'oportunitat unitari de passar del punt al punt , i del punt al punt . Justifica si es compleix la llei dels costos d'oportunitat creixents i indica si la combinació és eficient, ineficient o inassolible. Solució: 13 A M El cost d'oportunitat de passar de a per a 10 unitats de maquinària és de tones d'aliments. Per cada unitat de maquinària, el cost és tones d'aliments.

1 P Q 120 100 = 20 20/10 = 2 El cost d'oportunitat de passar de a és de tones d'aliments (3 tones per unitat de maquinària). 2 Q R 100 70 = 30 R S S T Z = (60 tones d'aliments, 25 unitats de maquin ria) a ˋ Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 17 IDEES CLAU La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) estableix el límit de la producció potencial quan tots els factors estan ocupats amb màxima eficiència. Els punts a l'interior de la corba reflecteixen ineficiència per recursos ociosos o atur, mentre que els punts exteriors són actualment inassolibles.

El cost d'oportunitat és creixent per la manca d'homogeneïtat dels factors productius, la qual cosa atorga a la FPP la seva curvatura còncava. El creixement econòmic produeix un desplaçament de tota la corba cap a la dreta per millora tecnològica, increment de capital, creixement de la mà d'obra o nous recursos. Els desplaçaments de la FPP poden ser simètrics si afecten tots els béns o asimètrics si la innovació es concentra en un sector específic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. Quina diferència conceptual hi ha entre producció efectiva i producció potencial en el marc de la FPP? 15. Per què la transferència de treballadors d'un sector a un altre fa que la FPP sigui còncava i no lineal?

Test · Tema 1 Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16. Quin és l'origen principal de l'anomenat problema econòmic fonamental? 17. Quina de les següents afirmacions pertany a l'àmbit de l'economia normativa? 18. En el model del flux circular, què reben les famílies a canvi d'aportar treball i capital a les empreses?

El desequilibri monetari entre salaris i beneficis a) L'escassetat de recursos enfront de necessitats il·limitades b) El caràcter il·limitat dels recursos materials disponibles c) La intervenció excessiva de l'autoritat pública estatal d) L'augment del salari mínim eleva els costos laborals a) La taxa d'inflació va tancar l'any al tres per cent b) El govern hauria d'apujar els tributs als més rics c) Un descens del preu tendeix a incentivar la demanda d) Subvencions públiques i crèdits a tipus zero a) Incentius fiscals i contractes de distribució comercial b) Una retribució en forma de salaris i interessos c) Productes acabats i serveis de consum directe d) Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 18 19.

Per quin motiu l'Estat intervé en una economia mixta mitjançant el sector públic? 20. Com es representa una economia que redueix la seva taxa d'atur del 15 % al 7 %? 21. Quina condició provoca que la corba de la FPP tingui pendent negatiu? 22. Què succeeix amb la FPP si una innovació robòtica s'aplica exclusivament a la fabricació de cotxes? 23. Com s'anomena la combinació de producció situada estrictament a l'exterior de la FPP?

Per eliminar per complet el mecanisme descentralitzat de preus a) Per imposar una planificació estatal a totes les indústries b) Per prohibir la competència entre societats mercantils c) Per corregir fallades de mercat i reduir desigualtats d) Pivotament asimètric sobre l'eix d'abscisses a) Moviment d'un punt a un altre sobre la frontera b) Moviment des de l'interior cap a la frontera c) Desplaçament de la corba cap a la dreta d) La presència d'economies d'escala globals a) La variació dels preus monetaris del mercat b) La intervenció directa de l'administració pública c) L'escassetat de recursos i la necessitat de renunciar d) Tota la corba es desplaça cap a l'origen a) Pivota expandint només l'eix dels automòbils b) La corba es desplaça en paral·lel cap enfora c) La frontera no varia però augmenta la ineficiència d) Combinació inassolible o inviable a curt termini a) Zona d'òptim tècnic amb atur estructural b) Punt de màxima eficiència assignativa c) Punt d'equilibri de mercat competitiu d) Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 19 22 % dels punts de l'examen 3 La demanda i l'oferta EN ACABAR SABRÀS Distingir entre un moviment al llarg de la corba de demanda o oferta i un desplaçament de tota la corba.

Formular i interpretar les lleis de la demanda i de l'oferta sota la condició ceteris paribus. Classificar els béns segons la seva resposta a la renda (normals i inferiors) i al preu d'altres béns (substitutius i complementaris). Obtenir la demanda i l'oferta de mercat mitjançant l'agregació horitzontal de les funcions individuals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Si una marca de roba apuja el preu d'un vestit, la demanda del vestit es redueix o es redueix la quantitat demandada?

El funcionament d'una economia descentralitzada es fonamenta en el mercat, l'espai institucional i físic o virtual on conflueixen compradors i venedors per intercanviar béns, serveis o factors productius a canvi d'un preu (vegeu «Tema 1: Fonaments de l'economia — L'activitat econòmica i els sistemes econòmics»). Per entendre com s'estableixen els preus i les quantitats produïdes, cal analitzar de forma aïllada el comportament dels dos agents protagonistes: els consumidors mitjançant la demanda i les empreses mitjançant l'oferta.

TEMA 2 El mecanisme de mercat 3 La demanda i l'oferta 4 L'equilibri i les seves alteracions 5 L'elasticitat de la demanda i de l'oferta Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 20 ESQUEMA Estructura del mecanisme de mercat 1. La teoria de la demanda En l'anàlisi econòmica, cal distingir entre la intenció de compra i l'acte efectiu de comprar. La quantitat demandada d'un bé és el volum d'unitats que els consumidors desitgen i poden adquirir a un preu determinat durant un període temporal concret. Es tracta d'una variable flux, ja que només té sentit econòmic si es mesura referida a un interval temporal (dia, mes o any).

La relació bàsica entre el preu i la quantitat demandada s'enuncia mitjançant la llei de la demanda: mantenint constants tots els altres factors que afecten la decisió de consum (clàusula ceteris paribus), la quantitat demandada d'un bé varia en sentit invers al seu preu. Per tant, si el preu augmenta, la quantitat demandada es redueix; si el preu disminueix, la quantitat demandada augmenta. Aquesta resposta inversa dels consumidors davant variacions del preu s'explica mitjançant dos fenòmens simultanis: Efecte substitució: en encarir-se un bé, els consumidors en redueixen el consum i el reemplacen per altres béns similars que ara resulten comparativament més barats.

Efecte renda: una pujada de preu redueix el poder adquisitiu real de la renda del consumidor, limitant la seva capacitat global de compra. Matemàticament, la conducta de la demanda s'expressa mitjançant la funció de demanda, que vincula la quantitat demandada d'un bé ( ) amb el seu propi preu ( ), el preu d'altres béns relacionats ( ), el nivell de renda o riquesa ( ), les preferències o gustos ( ), la dimensió del mercat ( ) i les expectatives sobre el futur ( ): Sota la condició ceteris paribus, aïllem exclusivament la relació entre quantitat i preu propi: .

En representar gràficament aquesta funció en un eix cartesià —seguint la tradició establerta per l'economista britànic Alfred Marshall, on el preu se situa a l'eix d'ordenades ( ) i la quantitat a l'eix d'abscisses ( )— s'obté la corba de demanda, la qual presenta un pendent negatiu o decreixent com a expressió visual de la llei de la demanda.

Mecanisme de mercat Determinació de preus i assignació de recursos Teoria de la demanda Comportament dels compradors i relació inversa Teoria de l'oferta Decisió dels venedors i relació directa Equilibri de mercat Coincidència de plans i mecanisme d'ajust Sensibilitat i elasticitats Grau de resposta davant canvis de preus i renda X Q D X P X P Z Y G D E Q = D X D(P , P , Y , G, D, E) X Z Q = D f(P ) P Q Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 21 EXEMPLE Comprovem com s'estructura una taula de demanda individual sota ceteris paribus.

A mesura que el preu unitari augmenta, la quantitat que el consumidor desitja adquirir disminueix: Preu ( ) en € Quantitat demandada ( ) en unitats 20 14,0 40 10,25 60 7,5 80 5,25 100 3,5 120 2,5 Per obtenir la demanda de mercat o demanda agregada, es realitza una suma horitzontal de les corbes de demanda individuals: se sumen les quantitats que demana cada consumidor present al mercat per a cadascun dels preus possibles. Gràfica de la suma horitzontal de demandes individuals per obtenir la demanda de mercat. COMPROVA-HO 25 Si el preu d'un bé cau de 60 € a 40 €, què li passa a la quantitat demandada del bé segons la llei de la demanda?

P Q D Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 22 2. Desplaçaments de la demanda versus moviments al llarg de la corba Distingir amb precisió entre una variació en la quantitat demandada i un canvi en la demanda és un requisit fonamental de l'anàlisi microeconòmica: Moviment al llarg de la corba: té lloc únicament quan varia el preu propi del bé ( ), mantenint-se inalterats tots els altres factors explicatius. Passem d'un punt a un altre sobre la mateixa gràfica de demanda. Desplaçament de tota la corba: es produeix quan s'altera qualsevol variable exògena diferent del preu propi ( ).

La corba sencera es desplaça cap a la dreta si la demanda s'incrementa per a cada nivell de preus, o cap a l'esquerra si la demanda disminueix. La direcció del desplaçament depèn de la naturalesa de la variable que s'ha modificat: A. Canvis en el nivell de renda ( ) La incidència d'una variació en la renda permet classificar els béns en dues categories: Béns normals: són aquells la demanda dels quals augmenta quan creix la renda dels consumidors ( ), provocant un desplaçament de la corba cap a la dreta. És el cas de la majoria d'articles de consum habitual, com el calçat o els aliments frescos.

Béns inferiors: són béns que els consumidors substitueixen per alternatives de major qualitat quan millora el seu poder adquisitiu. En augmentar la renda, la seva demanda disminueix ( ), desplaçant la corba cap a l'esquerra (per exemple, les marques blanques bàsiques o el menjar ràpid de baix cost). B. Canvis en el preu d'altres béns relacionats ( ) Segons la relació que mantenen dos béns en el consum, es distingeixen tres tipologies: Béns substitutius: satisfan una mateixa necessitat. Si puja el preu del bé alternatiu ( ), els consumidors el descarten i augmenten la demanda del bé principal ( ), desplaçant la seva corba a la dreta (com la mantega i la margarina, o el cafè i el te).

Béns complementaris: es consumeixen conjuntament per satisfer una necessitat. Si augmenta el preu del bé complementari ( ), cau el consum de tots dos i la demanda del bé principal es redueix ( ), desplaçant la corba a l'esquerra (com la benzina i els cotxes de combustió, o les impressores i els cartutxos de tinta). Béns independents: la variació del preu d'un bé no exerceix cap influència sobre la quantitat demandada de l'altre. C. Gustos, grandària del mercat i expectatives Una millora de les preferències o una campanya de moda favorable ( ), així com un increment de consumidors per creixement demogràfic o obertura comercial ( ), desplacen la corba a la dreta.

Finalment, les expectatives de preus futurs superiors ( ) inciten els compradors a anticipar les seves compres en el present, desplaçant la demanda actual cap a la dreta. COMPROVA-HO 26 Si puja el preu del cafè, com es desplaça la corba de demanda del te i per quin motiu? P X Y , P , G, D, E Z Y Y Q D Y Q D P Z P Z Q D X P Z Q D X G D E Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 23 3. La teoria de l'oferta Des del punt de vista dels productors, l'objectiu fonamental és la maximització dels beneficis empresarials (vegeu «Tema 3: Producció i costos — L'estructura de costos de l'empresa»).

La quantitat ofertada d'un producte és el nombre d'unitats que les empreses estan disposades i capacitades per vendre a un preu determinat durant un període concret. Es tracta també d'una variable flux que expressa una intenció de venda, no pas les vendes ja materialitzades. La llei de l'oferta postula que, mantenint tots els altres condicionants constants (ceteris paribus), la quantitat ofertada d'un bé varia en sentit directe o positiu respecte del seu preu: a major preu, major és la quantitat ofertada, i a menor preu, menor és el volum que els fabricants volen comercialitzar.

Aquesta relació directa s'explica perquè preus més elevats fan més rendible la fabricació del bé i permeten cobrir els costos marginals d'unitats addicionals de producció. La corba d'oferta és la representació gràfica d'aquesta conducta, i presenta un pendent positiu o creixent. EXEMPLE Una empresa representativa presenta la següent taula d'oferta individual sota la clàusula ceteris paribus: Preu ( ) en € Quantitat ofertada ( ) en unitats 20 5,0 40 46,0 60 77,5 80 100,0 100 115,0 120 122,5 De la mateixa manera que en la demanda, l'oferta de mercat s'obté sumant horitzontalment les quantitats ofertades per cadascuna de les empreses competidores a cada preu vigent.

COMPROVA-HO 27 Per què la corba d'oferta té pendent positiu segons la teoria microeconòmica? 4. Variables que determinen l'oferta i els seus desplaçaments La decisió global d'oferta es formula analíticament a través de la funció d'oferta: On és el preu del bé, el preu d'altres béns alternatius en la producció, el preu dels factors productius (salaris, matèries primeres, energia), la tecnologia disponible, les expectatives empresarials i el nombre d'empreses competidores al mercat. P Q O Q = O X O(P , P , F …

F , T, E, N) X Z 1 m P X P Z F k T E N Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 24 La distinció analítica es manté inalterable respecte a la demanda: Moviment al llarg de la corba d'oferta: causat estrictament per una fluctuació del preu del propi bé ( ). Desplaçament de la corba d'oferta: originat per un canvi en qualsevol variable diferent del preu propi ( ). Els factors exògens principals que desplacen la corba d'oferta són: PER RECORDAR-HO Un augment de l'oferta o de la demanda sempre trasllada la corba cap a la dreta (més quantitat a cada preu); una reducció sempre la mou cap a l'esquerra (menys quantitat a cada preu).

ERROR FREQÜENT No confonguis mai «un canvi en la demanda (o en l'oferta)» amb «un canvi en la quantitat demandada (o ofertada)». El primer cas és un desplaçament de tota la corba provocat per variables exògenes (renda, costos, tecnologia, etc.). El segon cas és un simple moviment al llarg de la mateixa corba causat exclusivament per una variació en el preu propi del bé. 5.

Matriu comparativa de les alteracions de corbes La taula següent sintetitza de manera sistemàtica l'efecte que té sobre la representació gràfica la variació de cadascun dels paràmetres del mercat: P X F , T, E, N, P k Z Cost dels factors de producció ( ): un increment en els costos de fabricació (salaris o subministraments) redueix el marge empresarial a cada preu, desplaçant la corba cap a l'esquerra. Una reducció de costos la desplaça cap a la dreta. 1 F k Tecnologia i progrés tècnic ( ): la incorporació d'innovacions que permeten reduir els costos mitjans unitaris per a un volum donat d'inputs desplaça l'oferta cap a la dreta, ja que permet produir més a cada preu de venda.

2 T Preu de béns alternatius en la producció ( ): si el preu d'un altre bé que l'empresa pot fabricar amb els mateixos recursos s'incrementa, el productor reassignarà recursos cap a aquest nou bé més rendible, reduint l'oferta del bé inicial (desplaçament a l'esquerra). 3 P Z Expectatives dels venedors ( ): si s'anticipa una pujada notable de preus a curt termini, els productors poden preferir emmagatzemar existències avui per comercialitzar-les després, reduint l'oferta actual (desplaçament a l'esquerra). 4 E Nombre de venedors ( ): l'entrada de nous competidors a la indústria amplia la capacitat agregada del mercat i desplaça l'oferta cap a la dreta.

5 N Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 25 Força de mercat Variable que es modifica Efecte sobre la gràfica Sentit de la modificació Demanda Preu propi del bé ( ) Moviment al llarg de la corba Si : ; si : Renda ( ) Desplaçament de la corba Si : dreta en béns normals, esquerra en béns inferiors Preu d'altres béns ( ) Desplaçament de la corba Si : dreta si són substitutius, esquerra si són complementaris Gustos i preferències ( ) Desplaçament de la corba Favorable: dreta; desfavorable: esquerra Mida del mercat ( ) o expectatives ( ) Desplaçament de la corba Més consumidors o expectatives a l'alça: dreta Oferta Preu propi del bé ( ) Moviment al llarg de la corba Si : ; si : Cost de factors productius ( ) Desplaçament de la corba Augment de costos: esquerra; disminució de costos: dreta Tecnologia ( ) Desplaçament de la corba Millora tecnològica: dreta Preu de béns alternatius ( ) Desplaçament de la corba Si : esquerra (es desvien recursos cap al bé rival) Nombre d'empreses ( ) Desplaçament de la corba Entrada de noves empreses: dreta COMPROVA-HO 28 Un encariment de l'electricitat en la indústria automobilística provoca un moviment sobre la corba d'oferta de cotxes o un desplaçament?

Cap a on? P X P X Q D P X Q D Y Y P Z P Z G D E P X P X Q O P X Q O F k T P Z P Z N Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 26 IDEES CLAU La llei de la demanda estableix una relació inversa entre el preu del bé i la quantitat demandada sota la clàusula ceteris paribus, fet que confereix a la corba de demanda un pendent decreixent. La llei de l'oferta postula una relació directa entre el preu d'un producte i la quantitat que les empreses estan disposades a produir i vendre, donant lloc a una corba de pendent creixent.

Les variacions del propi preu d'un bé originen moviments al llarg de la corba (variacions en la quantitat demandada o ofertada), mentre que alteracions en variables exògenes produeixen desplaçaments de la corba. L'impacte de la renda sobre la demanda classifica els béns en normals (augmenten amb la renda) i inferiors (disminueixen en augmentar la renda). Segons el preu creuat, els béns es classifiquen en substitutius (si puja el preu de l'un, creix la demanda de l'altre) i complementaris (si puja el preu de l'un, decreix la demanda de l'altre). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. En què es diferencia analíticament un canvi en la quantitat demandada d'un canvi en la demanda? 30.

Com reacciona la corba d'oferta d'un bé si s'introdueix una innovació tecnològica que redueix els costos unitaris de fabricació? TEMA 2: EL MECANISME DE MERCAT 4 L'equilibri i les seves alteracions EN ACABAR SABRÀS Determinar gràficament i analíticament el preu i la quantitat d'equilibri d'un mercat competitiu. Explicar el mecanisme automàtic d'ajust de preus davant de situacions d'excés d'oferta o de demanda. Preveure l'impacte sobre el preu i la quantitat quan es produeixen desplaçaments individuals o simultanis de les corbes.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Com aconsegueixen milions de consumidors i fabricants coordinar-se sense que cap autoritat central fixi qui ha de comprar o produir cada producte? Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 27 El punt d'equilibri del mercat competitiu En una economia de mercat, consumidors i venedors concorren amb interessos oposats: els compradors desitgen adquirir béns al menor preu possible, mentre que els fabricants cerquen maximitzar els seus ingressos venent al preu més alt que puguin obtenir.

El punt de trobada d'aquestes dues forces oposades és l'equilibri de mercat, la situació en què els plans de despesa dels consumidors coincideixen exactament amb els plans de producció de les empreses. DEFINICIÓ El preu d'equilibri ( ) és aquell nivell de preu que fa que la quantitat demandada sigui exactament igual a la quantitat ofertada.

La quantitat d'equilibri ( ) és el volum de producció intercanviat a aquest preu, determinat gràficament per la intersecció entre la corba de demanda i la corba d'oferta: Quan s'arriba a aquesta posició, diem que el mercat es buida: tots els consumidors que estaven disposats a pagar el preu de mercat troben producte disponible, i tots els venedors aconsegueixen col·locar totes les unitats que havien previst comercialitzar. No queden compradors insatisfets ni estocs sense vendre als magatzems. En absència de pertorbacions exteriors (xocs exògens), cap agent econòmic no té incentius per modificar les seves decisions de preu o de volum.

Preu ( ) Quantitat demandada ( ) Quantitat ofertada ( ) Diferència ( ) Situació del mercat Pressió sobre el preu 20 € 110 5 +105 Excés de demanda A l'alça ( ) 40 € 90 46 +44 Excés de demanda A l'alça ( ) 60 € 77,5 77,5 0 Equilibri ( ) Nul·la (estable) 80 € 67,5 100 -32,5 Excés d'oferta A la baixa ( ) 100 € 62,5 115 -52,5 Excés d'oferta A la baixa ( ) 120 € 60 122,5 -62,5 Excés d'oferta A la baixa ( ) COMPROVA-HO 32 Què significa des del punt de vista del venedor que un mercat estigui en equilibri? Desequilibris de mercat i el mecanisme corrector dels preus Si el preu vigent no coincideix amb el preu d'equilibri, el mercat experimenta un desajust entre les intencions de compra i les de venda.

La llei de l'oferta i la demanda descriu com el lliure moviment dels preus actua com una força correctora automàtica que recondueix el sistema cap a l'equilibri. P Q Q (P ) = d Q (P ) = s Q P Q d Q s Q d Q s P , Q Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 28 Gràfica de l'equilibri de mercat, l'excedent i l'escassetat segons el nivell de preu.

Distingim dues anomalies bàsiques respecte del punt d'equilibri: Excés d'oferta o excedent ( ): Si el preu se situa per sobre del d'equilibri, els productors se senten atrets pels alts marges i desitgen produir més, però els consumidors redueixen el seu consum (d'acord amb la llei de la demanda; vegeu «Tema 2: El mecanisme de mercat — La demanda i l'oferta»). Es produeix una acumulació involuntària d'inventari als magatzems ( ). Per desfer-se d'aquest estoc invendible i cobrir costos bàsics, les empreses competeixen entre elles rebaixant els preus. A mesura que el preu baixa, la demanda s'expandeix i l'oferta es contrau fins a cancel·lar l'excedent.

Excés de demanda o escassetat de mercat ( ): Si el preu vigent és inferior al de liquidació, el producte resulta molt assequible i la intenció de compra es dispara, mentre que als fabricants no els resulta rendible produir prou unitats ( ). Apareixen cues, llistes d'espera i racionament informal. Davant d'aquesta mancança, els consumidors insatisfets estaran disposats a pagar una suma superior per aconseguir el bé, i les empreses detectaran que poden apujar el preu sense perdre clientela. L'encariment modera el consum i incentiva més producció fins a retornar al punt d'equilibri.

P > P Q > s Q d P < P Q > d Q s Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 29 PROCÉS Mecanisme d'ajust davant d'un excés de demanda ERROR FREQÜENT No confongueu mai l'escassetat de recursos (problema econòmic general i permanent degut al fet que els desitjos humans superen els mitjans disponibles; vegeu «Tema 1: Fonaments de l'economia — L'activitat econòmica i els sistemes econòmics») amb un excés de demanda o escassetat de mercat. L'excés de demanda és un desequilibri temporal i localitzat que apareix únicament perquè el preu se situa per sota del seu nivell d'equilibri, i es corregeix automàticament si es permet pujar el preu.

COMPROVA-HO 33 Si en un mercat competitiu s'acumulen unitats no venudes a les botigues, com reaccionarà el preu i per què? Alteracions de l'equilibri: xocs individuals de demanda o d'oferta L'equilibri només roman inalterat mentre es mantingui la clàusula ceteris paribus en els factors externs. Quan canvia una variable diferent del preu del mateix producte (com la renda, les preferències, la tecnologia o els costos dels factors productius), es produeix un desplaçament de la corba corresponent, la qual cosa trenca la situació inicial i força la formació d'un nou equilibri.

Analitzem la resposta del mercat davant de dos xocs independents: Preu baix El preu inicial se situa per sota del nivell d'equilibri. 1 Excés de demanda Els consumidors volen comprar més unitats de les disponibles. 2 Pujada de preus La competència entre compradors insatisfets fa créixer el preu. 3 Reajust de quantitats La demanda es contrau i els productors augmenten la fabricació. 4 Restabliment d'equilibri S'iguala la quantitat ofertada amb la demandada al preu d'equilibri. 5 Apunts d'Economia (Dret, URV): temari amb tests i formulari 30 EXEMPLE Considerem el mercat d'un bé amb les funcions següents: Demanda inicial: Oferta inicial: 1.

Calculem l'equilibri inicial igualant oferta i demanda: Substituint el preu en qualsevol equació: . 2. Suposem una millora tecnològica que redueix els costos unitaris de producció i desplaça la corba d'oferta a (mantenint la demanda constant): La nova quantitat serà: . Conclusió: una expansió de l'oferta provoca una disminució del preu d'equilibri (de 20 € a 15 €) i un increment de la quantitat d'equilibri (de 80 a 90 unitats). COMPROVA-HO 34 Per què una pujada dels salaris industrials acaba reduint la quantitat d'equilibri d'un producte?

Desplaçaments simultanis de l'oferta i de la demanda En el món real, els esdeveniments econòmics solen alterar ambdues corbes de manera coincident en el temps. Quan la demanda i l'oferta es mouen simultàniament, l'efecte net sobre una de les dues variables (preu o quantitat) és completament segur i previsible, mentre que l'efecte sobre l'altra roman indeterminat fins que no es coneix quina de les dues forces ha experimentat un desplaçament d'una magnitud superior.

Variació combinada Sense canvi en l'oferta ( ) Augment de l'oferta ( ) Reducció de l'oferta ( ) Sense canvi en la demanda ( ) (baixa) (puja) (puja) (baixa) Augment de la demanda (desplaçament cap a la dreta): Suposem que un increment de la renda dels consumidors estimula l'adquisició d'un bé normal (vegeu «Tema 2: El mecanisme de mercat — La demanda i l'oferta»). Al preu inicial , la quantitat demandada ara supera amb escreix la capacitat ofertada, creant un excés de demanda. Aquesta pressió fa augmentar el preu fins a , generant al mateix temps un moviment al llarg de la corba d'oferta. Com a resultat definitiu, tant el preu d'equilibri com la quantitat d'equilibri augmenten.

1 P 0 P > 1 P 0 Reducció de l'oferta (desplaçament cap a l'esquerra): Imaginem una forta pujada en els preus de l'energia o de les matèries primeres. Per a qualsevol nivell de preu, les empreses podran cobrir menys costos i reduiran el volum de fabricació. Al preu de partida s'origina un excés de demanda. La pugna entre compradors encareix el producte ( ), la qual cosa provoca un moviment de contracció al llarg de la corba de demanda fins a una quantitat final més petita ( ). 2 P > 1 P 0 Q < 1 Q 0 Q = d 120 2P Q = s 20 + 3P 120 2P = 20 + 3P 100 = 5P P = 0 20 € Q = 0 120 2(20) = 80 unitats Q = s 45 + 3P 120 2P = 45 + 3P 75 = 5P P = 1 15 € Q = 1 120 2(15) = 90 unitats O = O O D = P =…