Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA Grau en Dret Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Domina l'activitat econòmica, la FPP, el model de demanda i oferta, l'equilibri de mercat i el càlcul d'elasticitats amb exemples resolts i taules clau. APREN.AI Índex L'activitat econòmica 1 Concepte, factors productius i mètode científic 1. Concepte d'economia i el problema de l'escassetat 2. Factors de producció i organització de la producció 3. Els tres problemes econòmics bàsics i els camps de l'anàlisi econòmica 4. Els agents econòmics i el funcionament del mercat 5.

El mètode científic en economia: models i proposicions 2 Frontera de Possibilitats de Producció i sistemes econòmics La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) i el cost d'oportunitat Creixement econòmic i desplaçaments de la FPP Sistemes econòmics: organització i presa de decisions Mercat,oferta i demanda 3 Teoria de la demanda i teoria de l'oferta 1. El mercat competitiu 2. Teoria de la demanda 3. Teoria de l'oferta 4. Comparativa de desplaçaments: demanda vs.

oferta 4 Equilibri de mercat i variacions El concepte d'equilibri de mercat Mecanismes d'ajust: excedent i escassetat Pertorbacions de l'equilibri: variacions de demanda i oferta 5 Teoria de les elasticitats i ingrés total Concepte general i elasticitat-preu de la demanda Mètode del punt mig Tipologia de corbes de demanda segons l'elasticitat Pendent constant contra elasticitat variable en una demanda lineal Elasticitat i ingrés total de l'empresa Altres tipus d'elasticitat: renda, creuada i oferta 6 Resum per repassar L'activitat econòmica i el mètode científic Frontera de Possibilitats de Producció i sistemes econòmics Teoria de la demanda i de l'oferta Equilibri de mercat i pertorbacions Elasticitats i ingrés total Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 1 Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 2 1 Concepte, factors productius i mètode científic EN ACABAR SABRÀS Definir l'economia com a ciència de l'escassetat i identificar els quatre factors productius bàsics. Distingir l'àmbit d'estudi de la microeconomia respecte del de la macroeconomia. Diferenciar proposicions positives d'afirmacions normatives en anàlisis econòmiques. Explicar la funció de la clàusula ceteris paribus i la diferència entre variables flux i estoc.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què no podem tenir tots els béns i serveis que desitgem encara que tinguem molts diners? L'activitat econòmica sorgeix per donar resposta a les necessitats humanes a partir de mitjans que no són infinits. L'activitat econòmica 1 Concepte, factors productius i mètode científic 2 Frontera de Possibilitats de Producció i sistemes econòmics Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 3 ESQUEMA Estructura de la Introducció a l'Economia 1. Concepte d'economia i el problema de l'escassetat Les persones experimenten necessitats diverses: poden ser individuals o col·lectives, així com materials o immaterials.

Per satisfer-les, cal dur a terme activitats productives que generin béns i serveis. DEFINICIÓ L'economia és la ciència social que estudia l'assignació més convenient de recursos escassos per satisfer necessitats humanes il·limitades mitjançant un conjunt ordenat d'objectius prioritaris. El problema econòmic fonamental rau en aquesta tensió: les necessitats són múltiples i creixents, mentre que els recursos disponibles són limitats. L'acte d'assignar consisteix a combinar factors productius determinats per obtenir un producte final (output).

La decisió sobre quines necessitats s'han de cobrir depèn, en última instància, de les preferències i desitjos dels consumidors, que orienten l'ús d'aquests recursos. 2. Factors de producció i organització de la producció Per generar béns i serveis, les empreses combinen diferents entrades o recursos productius (inputs): Terra o recursos naturals: elements que provenen directament de la natura sense transformació prèvia. Treball: esforç humà aplicat al procés productiu, ja sigui físic o intel·lectual. Capital: béns duradors prèviament produïts per l'economia que serveixen per produir altres béns (maquinària, instal·lacions).

Iniciativa empresarial: capacitat d'organitzar, gestionar i coordinar els altres tres factors per aconseguir la producció.

L'activitat econòmica Fonaments, factors, FPP i sistemes econòmics Conceptes i mètode Escassetat, factors i mètode científic FPP i sistemes Cost d'oportunitat i organització econòmica Mecanisme de mercat Teoria de la demanda i de l'oferta Corbes d'oferta i demanda Determinants i lleis del mercat Equilibri i elasticitats Ajustos de mercat i sensibilitat Equilibri de mercat Excés de demanda i d'oferta Elasticitats i ingrés Elasticitat-preu, renda i creuada Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 4 La productivitat mesura la quantitat de béns i serveis obtinguts per cada unitat de factor emprada (com ara per hora de treball).

Al llarg del temps, l'activitat econòmica s'ha transformat gràcies a l'especialització i la divisió del treball, que consisteix a fragmentar el procés productiu en tasques senzilles per augmentar el rendiment. Aquesta especialització genera excedents i fa necessari l'intercanvi. El bescanvi directe (permuta de béns) presenta limitacions greus en exigir una doble coincidència de necessitats; per això va sorgir el diner com a mitjà comú de canvi i pagament.

Quan una empresa augmenta tots els seus factors en una proporció determinada i la producció creix en una proporció superior, es generen economies d'escala, fenomen que requereix mercats prou amplis per absorbir aquest increment del volum produït. COMPROVA-HO 2 Quina diferència hi ha entre el factor treball i la iniciativa empresarial? 3.

Els tres problemes econòmics bàsics i els camps de l'anàlisi econòmica A causa de l'escassetat, tota societat ha de respondre a tres preguntes fonamentals: L'estudi de l'activitat econòmica s'estructura en dues grans disciplines segons el nivell d'agregació: Criteri Microeconomia Macroeconomia Objecte d'estudi Comportament dels agents individuals (famílies, empreses) i la seva interacció directa en mercats concrets. Funcionament i evolució global de l'economia en el seu conjunt mitjançant grans magnituds agregades. Variables principals Preu d'un bé, quantitat demandada o oferta d'un sector, salaris d'un tipus de treball.

Producte Interior Brut (PIB), taxa d'inflació general, nivell d'ocupació global, cicle econòmic. La macroeconomia analitza fenòmens com el creixement econòmic (increment de la capacitat de produir béns i serveis mesurat a través del PIB), el cicle econòmic (fluctuacions periòdiques d'expansió i recessió en l'ús dels recursos) i la inflació (augment generalitzat dels preus que redueix el poder adquisitiu del diner). El gràfic següent il·lustra l'evolució històrica agregada del PIB al llarg de diferents fases: Què produir i en quina quantitat? Respost per la teoria del preu.

Els consumidors transmeten els seus desitjos al mercat; si puja la demanda d'un producte, augmenta el seu preu i els productors reassignen recursos cap a la seva producció. 1 Com produir? Respost per la teoria de la producció. Cerca l'eficiència combinant tècnicament els factors disponibles (processos intensius en capital o intensius en recursos naturals i treball) amb el mínim cost possible. 2 Per a qui produir? Respost per la teoria de la distribució. Analitza com es reparteix el producte i la renda generada entre els membres de la societat, determinant el grau d'igualtat o desigualtat existent.

3 Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 5 Gràfica de l'evolució temporal agregada del PIB al llarg de diferents períodes. 4. Els agents econòmics i el funcionament del mercat En l'economia intervenen tres agents essencials: Economies domèstiques (famílies): propietàries dels factors de producció (com el treball), els quals cedeixen a canvi de rendes (salaris, interessos) per maximitzar la satisfacció de les seves necessitats mitjançant el consum. Empreses: unitats encarregades de contractar i combinar factors per produir béns i serveis amb l'objectiu d'obtenir el màxim benefici (diferència positiva entre ingressos i costos).

Sector públic (administració): entitat reguladora que organitza el marc institucional, recapta tributs i subministra béns públics (com la justícia i la seguretat) i béns preferents per millorar el benestar de la societat. Aquests agents interactuen tant en el mercat de béns com en el mercat de factors. Segons el grau de rivalitat, els mercats poden ser competitius —on cap agent individual té capacitat per fixar preus i actuen com a preu-acceptants— o monopolis, on una sola empresa concentra tota l'oferta. En els mercats lliures, el mecanisme de preus actua com a transmissor d'informació, coordinant la presa de decisions.

COMPROVA-HO 3 Quina diferència bàsica hi ha entre una variable estoc i una variable flux? Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 6 5. El mètode científic en economia: models i proposicions Com a ciència social, l'economia fa servir models per explicar la realitat. La recerca econòmica segueix tres fases: Tipus d'anàlisi Economia positiva Economia normativa Naturalesa Descriu la realitat econòmica objectivament («el que és»). Incorpora judicis ètics o criteris polítics («el que hauria de ser»). Verificació Es pot sotmetre a contrastació empírica amb dades. No és contrastable; depèn d'escoles de pensament i valors subjectius.

Exemple «Un augment del salari mínim redueix la contractació juvenil». «El govern hauria d'apujar el salari mínim per justícia social». ERROR FREQÜENT Confondre una proposició positiva amb una de normativa pel fet que sigui certa o falsa. Una afirmació com «si s'apugen els impostos, la recaptació sempre baixa» és una proposició positiva (descriu una relació causa-efecte i es pot contrastar amb dades, encara que acabi resultant empíricament falsa), mentre que una proposició normativa inclou recomanacions de deure («s'haurien de baixar els impostos») que depenen exclusivament de judicis de valor.

Observació: identificació del fenomen empíric i cerca de relacions entre variables (per exemple, consum i renda). 1 Formulació d'hipòtesis: plantejament teòric d'un model explicatiu (si augmenta la renda disponible, augmenta la despesa de consum). 2 Contrastació empírica: verificació mitjançant dades estadístiques. Per aïllar l'efecte d'una variable concreta s'utilitza la clàusula ceteris paribus, que consisteix a mantenir constants totes les altres variables explicatives. 3 Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 7 IDEES CLAU L'economia estudia l'assignació eficient de recursos escassos davant de necessitats humanes il·limitades.

Els factors de producció fonamentals són la terra, el treball, el capital i la iniciativa empresarial. L'especialització i la divisió del treball generen excedents i economies d'escala, fent necessari el diner com a mitjà de canvi. La microeconomia analitza els comportaments individuals i els mercats concrets, mentre que la macroeconomia examina els grans agregats com el PIB o la inflació. L'economia positiva descriu i contrasta relacions objectives de la realitat, mentre que l'economia normativa emet judicis de valor sobre el que hauria de ser. La clàusula ceteris paribus permet aïllar l'impacte d'una variable explicativa mantenint invariables la resta. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4.

Per quina raó tècnica és necessària la clàusula ceteris paribus en l'anàlisi econòmica? 5. En què es diferencia el concepte de capital del de recursos naturals en la classificació de factors de producció? L'ACTIVITAT ECONÒMICA 2 Frontera de Possibilitats de Producció i sistemes econòmics EN ACABAR SABRÀS Distingir gràficament combinacions de producció eficients, ineficients i inassolibles a la FPP. Explicar el cost d'oportunitat mitjançant el pendent negatiu de la FPP. Identificar les causes que desplacen la FPP en el creixement econòmic. Comparar el funcionament del lliure mercat, la planificació centralitzada i l'economia mixta.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 6 Pot un país augmentar simultàniament la producció de tots els seus béns sense que canviïn els seus recursos ni la seva tecnologia? La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) i el cost d'oportunitat Tota societat disposa d'un volum limitat de factors de producció i d'un estat determinat de la tecnologia (vegeu «L'activitat econòmica — Concepte, factors productius i mètode científic»). Per analitzar les alternatives de fabricació que té una economia, s'utilitza un model gràfic simplificat basat Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 8 en dos únics productes.

DEFINICIÓ La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) reflecteix les quantitats màximes de béns que una economia pot produir donada la seva tecnologia i recursos. En representar aquesta relació en un pla cartesià, situant un producte a l'eix d'abscisses i l'altre a l'eix d'ordenades, s'obté una corba amb pendent negatiu. Com que els recursos són escassos, elaborar més unitats d'un bé obliga forçosament a reduir la fabricació de l'altre bé. Aquesta renúncia defineix el concepte clau del model. DEFINICIÓ El cost d'oportunitat d'un bé és la quantitat d'altres béns o serveis als quals s'ha de renunciar per obtenir-lo.

Una taula numèrica permet visualitzar directament com augmentar el volum d'un article comporta sacrificar quantitats de l'altre: Combinació Vestits Sabates Cost d'oportunitat de produir sabates A 20 0 — B 18 1 Renúncia a 2 vestits C 15 2 Renúncia a 3 vestits D 10 3 Renúncia a 5 vestits E 3 4 Renúncia a 7 vestits F 0 5 Renúncia a 3 vestits Dins d'aquest espai de producció, els diferents punts es classifiquen en tres categories segons el grau d'aprofitament dels factors: Punts eficients: estan situats directament sobre la corba de la FPP. La societat aprofita al màxim els seus recursos escassos; no és possible produir més quantitat d'un bé sense reduir-ne un altre.

Punts ineficients: estan situats a l'interior de la frontera. Representen situacions de recursos ociosos (com ara l'atur o maquinària parada) o mètodes no òptims. Punts inassolibles o inviables: estan situats per sobre i a l'exterior de la corba. L'economia no disposa de prou tecnologia ni recursos per assolir aquestes combinacions a curt termini. Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 9 Gràfica de la FPP amb punts eficients, ineficients i inviables. COMPROVA-HO 7 Què significa que una economia es trobi en un punt situat per sota de la corba de la FPP? Creixement econòmic i desplaçaments de la FPP El volum màxim que una societat pot produir no roman immòbil en el temps.

Quan s'incrementa la capacitat productiva general, té lloc el fenomen del creixement econòmic. El creixement econòmic es representa mitjançant un desplaçament de la corba de la FPP cap a la dreta. Aquest canvi permet assolir combinacions de productes que abans eren completament inassolibles. Els factors determinants que impulsen aquest desplaçament són: La incorporació de nous i millors mètodes per produir béns i serveis (avenç tecnològic). L'increment del volum de capital físic a partir d'un major estalvi i inversió. L'augment del nombre de treballadors disponibles (força de treball). La descoberta o accés a nous recursos naturals.

El desplaçament de la corba pot ser asimètric si la millora tecnològica afecta només la productivitat d'un sol bé. Per exemple, un increment de productivitat en la indústria informàtica permet produir més ordinadors amb els mateixos recursos, mentre que el sostre màxim de cotxes es manté fix: Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 10 Gràfica d'un desplaçament asimètric per millora tecnològica en ordinadors. Si la millora tecnològica o l'expansió de recursos beneficia ambdues indústries simultàniament, la frontera es desplaça globalment cap a l'exterior en ambdós eixos: Gràfica d'un desplaçament simètric de la FPP per creixement econòmic.

ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre una situació de crisi o atur amb un desplaçament de la FPP cap a l'esquerra. Si una economia entra en recessió i els recursos queden desocupats, la corba de la FPP no es mou: l'economia simplement passa a operar en un punt ineficient situat a l'interior. Un desplaçament de la frontera cap a l'esquerra només es produeix davant una pèrdua real i permanent de capacitat productiva (com la destrucció física de recursos o infraestructures). COMPROVA-HO 8 Si una millora tecnològica només afecta la fabricació de cotxes, com canvia gràficament la FPP?

Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 11 Sistemes econòmics: organització i presa de decisions Un sistema econòmic és el conjunt d'institucions, normes i procediments que configuren l'organització econòmica d'una societat. Qualsevol societat ha de resoldre com s'assignen els seus recursos escassos per satisfer necessitats. Els sistemes es classifiquen a partir de dos criteris fonamentals: ESQUEMA Tipus de sistemes econòmics En l'economia de lliure mercat, compradors i venedors determinen conjuntament els preus i les quantitats negociades a través de decisions lliures i descentralitzades de famílies i empreses.

El paper clau dels preus és subministrar informació i oferir incentius. Entre els seus avantatges destaquen la llibertat d'elecció segons preferències, l'absència d'excés crònic d'existències o escassetat gràcies a l'ajust automàtic, la no intervenció estatal i la presència d'incentius de benefici que empenyen les empreses a oferir el que el públic demana. Tot i això, aquest model presenta fallades: l'existència de competència imperfecta, externalitats, béns públics, informació incompleta, grans desigualtats de renda (problemes d'equitat) i l'aparició periòdica de crisis econòmiques.

En canvi, en l'economia de planificació centralitzada, els mitjans de producció són exclusivament de propietat estatal. El poder central decideix com s'assignen els recursos i les empreses es limiten a complir les metes imposades pel pla, sense incentius per millorar l'eficiència, rebaixar costos o maximitzar beneficis. Aquest model exigeix un aparell burocràtic enorme per controlar la producció (com en l'antiga Unió Soviètica o la Xina de les primeres dècades). Finalment, l'economia mixta és el model dominant actualment, en el qual l'Estat intervé activament per intentar corregir les fallades del mercat.

Pregunta o decisió Economia de lliure mercat Economia planificada Propietat dels mitjans Els individus (privada) L'Estat (pública) Segons la propietat dels mitjans de producció: poden pertànyer als individus privats, a l'Estat, a cooperatives o bé a fórmules mixtes. 1 Segons el mecanisme d'assignació de recursos: es distingeix segons quina institució pren les decisions econòmiques i fixa prioritats (mercat pur, planificació centralitzada o economia mixta).

2 Lliure mercat Propietat privada i decisió descentralitzada per preus Planificació centralitzada Propietat estatal i planificació burocràtica pública Economia mixta Mercat amb intervenció pública correctora Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 12 Pregunta o decisió Economia de lliure mercat Economia planificada Què produir i en quina quantitat? El mercat, a través dels preus L'Estat (agència de planificació) Com produir? Les empreses, minimitzant costos L'Estat (agència de planificació) Per a qui produir?

El mercat de factors (segons la renda) L'Estat (agència de planificació) Inversió Les empreses determinen la inversió L'Estat (agència de planificació) COMPROVA-HO 9 Quina funció essencial desenvolupa el sistema de preus en un model de lliure mercat? IDEES CLAU La FPP representa el límit màxim de producció d'una economia donats els seus factors i tecnologia disponibles. El cost d'oportunitat es reflecteix en el pendent negatiu de la FPP: augmentar la producció d'un bé exigeix reduir la de l'altre. Els punts interiors a la FPP indiquen ineficiència o atur de factors, mentre que els punts sobre la corba representen una producció eficient.

El creixement econòmic es representa amb un desplaçament de la FPP cap a la dreta provocat per millores tecnològiques, acumulació de capital o més recursos. Els sistemes econòmics es diferencien per la propietat dels mitjans de producció i pel mecanisme que respon a què, com i per a qui produir. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 10. En quina situació es troba una economia que no aprofita plenament els seus factors de producció? 11. Quines diferències hi ha entre el lliure mercat i la planificació centralitzada pel que fa a qui decideix què produir? Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 13 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 12.

Quin és el problema central que justifica l'existència de la ciència econòmica? 13. Quin dels següents elements constitueix una proposició d'economia positiva? 14. Quan es produeixen economies d'escala en una empresa? 15. Quina d'aquestes magnituds econòmiques és una variable flux? 16. Què representa un punt situat sobre la corba de la FPP? 17. Quin factor genera un desplaçament de la FPP cap a la dreta?

La fixació obligatòria de preus pels productors a) La manca de circulació monetària als mercats b) L'escassetat de recursos davant de necessitats il·limitades c) L'absència de regulació per part del govern d) El govern hauria de protegir la indústria a) És injust que augmentin els preus del pa b) Un increment del preu redueix la quantitat demandada c) Tots els ciutadans han de tenir un habitatge d) Quan la producció creix més que proporcionalment en augmentar els factors a) Quan el preu del producte cau de manera sobtada b) Quan disminueix la demanda total del mercat c) Quan la producció augmenta en menor proporció que els factors d) La renda anual percebuda per un treballador a) L'estoc de llibres d'una biblioteca universitària b) El saldo dipositat en un compte bancari avui c) El nombre total de màquines d'una fàbrica d) Una producció amb factors ociosos a) Un desplaçament continu de la frontera b) Una situació inassolible a curt termini c) Una assignació eficient de recursos d) Un increment de l'atur laboral a) L'assignació de preus per l'Estat b) Una reducció del consum privat c) Una millora de la tecnologia productiva d) Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 14 18.

Com respon l'economia de lliure mercat a la pregunta de com produir? 19. Quin és un inconvenient característic del model de planificació centralitzada?

Les empreses buscant minimitzar els costos a) Mitjançant decisions del mercat de factors b) Segons el pla imposat pel govern c) A través d'una agència estatal centralitzada d) Presència d'externalitats sense control estatal a) Variacions sobtades en el preu lliure b) Falta d'incentius per buscar l'eficiència c) Llibertat excessiva en les decisions empresarials d) Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 15 3 Teoria de la demanda i teoria de l'oferta EN ACABAR SABRÀS Diferenciar conceptualment un moviment al llarg de la corba d'un desplaçament complet de la demanda o l'oferta. Classificar els béns en substitutius o complementaris segons les reaccions creuades de preus.

Distingir béns normals i inferiors a partir de l'impacte de les variacions de la renda. Formular i graficar les lleis bàsiques de la demanda i de l'oferta en competència perfecta. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 Si el preu d'un telèfon intel·ligent cau a la meitat, per què diem que augmenta la quantitat demandada i no pas la demanda? L'anàlisi dels mercats comença per l'estudi del comportament dels compradors i dels venedors que hi interactuen. En un entorn de competència perfecta, la presència de nombrosos participants fa que cap d'ells pugui influir individualment sobre el preu.

Mercat,oferta i demanda 3 Teoria de la demanda i teoria de l'oferta 4 Equilibri de mercat i variacions 5 Teoria de les elasticitats i ingrés total Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 16 ESQUEMA Estructura del mercat de demanda i oferta 1. El mercat competitiu En el llenguatge quotidià, parlem de competència com una rivalitat directa entre individus, com esportistes en una cursa o opositors disputant una plaça. En canvi, el significat econòmic descriu una estructura de mercat amb molts compradors i molts venedors. Com que cada agent representa una fracció insignificant del volum total negociat, cadascun té un poder de mercat nul.

Cap participant no pot imposar ni alterar el preu mitjançant les seves decisions individuals; actuen com a preu-acceptants. 2. Teoria de la demanda La quantitat demandada d'un bé o servei és el volum concret que els compradors desitgen i tenen la capacitat econòmica d'adquirir a un preu determinat. DEFINICIÓ La quantitat demandada és una variable flux: es mesura sempre al llarg d'un període temporal concret, no en un instant aïllat. Cal distingir clarament entre intenció i acció: demandar reflecteix la voluntat planificada de comprar si es donen certes condicions de preu, mentre que comprar és l'acció consumada d'adquisició efectiva en el mercat.

El mercat competitiu Compradors i venedors sense poder de mercat individual Teoria de la demanda Perspectiva dels compradors i intenció de compra Llei de la demanda Relació inversa entre preu i quantitat demandada Determinants de la demanda Renda, gustos, béns relacionats i expectatives Teoria de l'oferta Perspectiva empresarial i intenció de venda Llei de l'oferta Relació directa entre preu i quantitat ofertada Determinants de l'oferta Costos de factors, tecnologia i nombre d'empreses Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 17 La llei de la demanda i la corba de demanda La llei de la demanda postula que, mantenint constants la resta de variables mitjançant la clàusula ceteris paribus (vegeu «L'activitat econòmica — Concepte, factors productius i mètode científic»), la quantitat demandada d'un bé es redueix quan el seu preu augmenta, i s'incrementa quan el preu baixa.

Aquesta relació inversa es recull en la taula de demanda i es representa gràficament mitjançant una corba de pendent negatiu: Preu ( ) Quantitat demandada ( ) 20 14,00 40 10,25 60 7,50 80 5,25 100 3,50 120 2,50 La demanda agregada o demanda de mercat s'obté mitjançant la suma horitzontal de les quantitats que cada consumidor individual exigeix a cada nivell de preu: Gràfica de la suma horitzontal de corbes de demanda individuals per obtenir la demanda de mercat. COMPROVA-HO 21 Quina diferència conceptual hi ha entre demandar un bé i comprar-lo efectivament?

P Q Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 18 Funció de demanda i determinants del desplaçament La funció formal expressa com la quantitat depèn de diversos factors: On és el preu del propi bé, el preu d'altres béns relacionats, la renda dels consumidors, les preferències o gustos, la dimensió del mercat i les expectatives sobre el futur. Preu del propi bé ( ): la seva variació origina un moviment al llarg de la mateixa corba. Preu d'altres béns ( ): en béns substitutius (com margarina i mantega, o galetes i magdalenes), si puja el preu de l'un, s'incrementa la demanda de l'altre.

En béns complementaris (com ordinadors i programari, llet i cacau, o cotxe i benzina), l'encariment de l'un redueix la demanda de l'altre. Renda ( ): en els béns normals (com aliments bàsics), un augment de renda eleva la quantitat demandada. En canvi, en els béns inferiors (com el menjar ràpid o patates de consum bàsic), més renda fa disminuir la demanda en favor d'altres alternatives de més qualitat. Gustos ( ): un canvi favorable en les preferències augmenta la demanda; un canvi desfavorable la redueix. Dimensió del mercat ( ): l'expansió del nombre de compradors, per exemple en obrir-se a nous països més poblats, desplaça la corba cap a la dreta.

Expectatives ( ): si s'anticipa una pujada imminent de preus (com un encariment proper de la benzina), el consum s'avança i la demanda actual creix. ERROR FREQÜENT No confongueu mai un «canvi en la quantitat demandada» amb un «canvi en la demanda». Una variació del preu del propi producte genera un desplaçament entre punts de la mateixa corba. Qualsevol alteració en les altres variables (renda, gustos, béns substitutius o complementaris) desplaça tota la corba sencera cap a l'esquerra o la dreta. COMPROVA-HO 22 Si puja la renda dels consumidors i disminueix la demanda d'un determinat producte, davant de quin tipus de bé ens trobem? 3.

Teoria de l'oferta La perspectiva de la producció se centra en la figura de l'empresari. La quantitat ofertada és el nombre d'unitats que les empreses estan disposades a produir i vendre a un preu fixat. Igual que la demanda, l'oferta constitueix una variable flux i reflecteix una intenció de venda orientada a maximitzar el benefici, que es diferencia de la venda física finalment executada. La llei de l'oferta i la corba d'oferta La llei de l'oferta estableix que, mantenint la resta de variables constants (ceteris paribus), la quantitat ofertada d'un producte augmenta quan puja el seu preu i minva quan el preu es redueix. Preu i quantitat ofertada mantenen una relació directa o positiva.

D = x f(P , P , Y , G, D, E) x z P x P z Y G D E P x P z Y G D E Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 19 Preu ( ) Quantitat ofertada ( ) 20 14,0 40 16,0 60 22,5 80 26,0 100 31,3 120 45,0 La representació gràfica d'aquesta conducta és la corba d'oferta, amb un pendent positiu característic: Gràfica de la corba d'oferta creixent que mostra la relació directa entre preu i quantitat. L'oferta total de mercat s'obté igualment agregant de manera horitzontal les quantitats que cada empresa individual està disposada a subministrar a cadascun dels preus possibles.

Funció d'oferta i causes de desplaçament La funció formal d'oferta expressa la relació entre el volum ofertat i els seus condicionants: On intervenen el preu del producte ( ), els preus d'altres béns alternatius ( ), el cost dels factors productius ( , vegeu «L'activitat econòmica — Concepte, factors productius i mètode científic»), la tecnologia ( ), les expectatives empresarials ( ) i el nombre de companyies presents al sector ( ). La variació del preu del producte ( ) condueix exclusivament a un moviment al llarg de la línia d'oferta existent.

Els altres factors en provoquen el trasllat complet: Preu dels factors productius ( ): un increment salarial o dels costos de primeres matèries encareix la producció i contrau l'oferta (desplaçament cap a l'esquerra). Tecnologia ( ): el progrés tecnològic augmenta l'eficiència, rebaixa costos i expandeix l'oferta cap a la dreta. Preu d'altres béns relacionats ( ): si un bé alternatiu que l'empresa pot fabricar s'encareix al mercat, els productors poden reassignar recursos cap a aquest altre bé, reduint l'oferta del P Q O = x f(P , P , F , T, E, N) x z k P x P z F k T E N P x F k T P z Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 20 producte analitzat.

Expectatives ( ): previsions sobre costos futurs o condicions de venda modifiquen els plans immediats de subministrament. Nombre d'empreses ( ): l'entrada de nous competidors amplia el volum global ofertat per al mercat. COMPROVA-HO 23 Quin efecte gràfic té un augment en el preu de l'energia utilitzada per fabricar un producte? 4. Comparativa de desplaçaments: demanda vs.

oferta Aquesta taula sintetitza l'origen de les modificacions gràfiques en ambdues corbes: Tipus de canvi Corba de demanda ( ) Corba d'oferta ( ) Moviment al llarg de la corba Variació exclusiva del preu del propi bé ( ) Variació exclusiva del preu del propi bé ( ) Desplaçament cap a la dreta (augment) Pujada de renda en béns normals, augment de preu en substitutius, reducció de preu en complementaris, gustos favorables, major mida de mercat Millora tecnològica, abaratiment dels factors de producció, expectatives favorables, increment del nombre d'empreses Desplaçament cap a l'esquerra (reducció) Pujada de renda en béns inferiors, caiguda de renda en béns normals, abaratiment de substitutius, encariment de complementaris, pèrdua de preferències Encariment dels factors de producció, obsolescència o deteriorament productiu, reducció d'empreses al sector La interacció coordinada d'aquestes dues forces determinarà la formació del preu i de la quantitat d'equilibri (vegeu «Mercat, oferta i demanda — Equilibri de mercat i variacions»).

IDEES CLAU En competència perfecta, cap comprador ni cap venedor té poder de mercat per alterar els preus. La quantitat demandada i l'ofertada són variables flux que reflecteixen plans o intencions, no pas transaccions ja executades. La llei de la demanda estableix una relació inversa entre el preu del bé i la seva quantitat demandada (ceteris paribus). La llei de l'oferta descriu una relació directa entre el preu del producte i la quantitat que les empreses estan disposades a produir. Els canvis en el preu del propi producte provoquen moviments al llarg de la corba; canvis en qualsevol altre determinant causen el desplaçament complet de la corba.

L'oferta i la demanda de mercat s'obtenen mitjançant la suma horitzontal de les corbes individuals corresponents. E N D x O x P x P x Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 21 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. Per què la quantitat demandada es defineix estrictament com una variable flux? 25. Com influeix l'encariment de la mantega sobre la demanda de margarina si ambdós són béns substitutius? 26. Quina diferència gràfica provoca un canvi en el preu del propi producte respecte a un increment en el cost dels factors productius?

MERCAT, OFERTA I DEMANDA 4 Equilibri de mercat i variacions EN ACABAR SABRÀS Identificar analíticament i gràficament el preu i la quantitat d'equilibri de mercat. Distingir entre situacions d'excés d'oferta (excedent) i excés de demanda (escassetat) i la seva pressió sobre els preus. Preveure com canvien el preu i la quantitat d'equilibri davant de desplaçaments de la demanda o de l'oferta. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 27 Si una botiga posa un producte massa car i ningú el compra, per què el mercat lliure acaba forçant una baixada de preu? El concepte d'equilibri de mercat El mercat coordina les intencions independents dels consumidors i de les empreses productores.

L'equilibri de mercat es produeix quan el preu assoleix un nivell en què els plans de compra i de venda coincideixen plenament. Aquest estat determina dues variables fonamentals: el preu d'equilibri ( o ) i la quantitat d'equilibri ( o ). DEFINICIÓ L'equilibri de mercat és la situació en la qual la quantitat demandada coincideix exactament amb la quantitat ofertada ( ). En aquest nivell de preu, anomenat preu d'equilibri, el mercat es buida: tots els consumidors compren el volum que desitjaven adquirir i tots els productors venen tot el que volien comercialitzar. Gràficament, aquest punt correspon a la intersecció exacta entre la corba de demanda i la corba d'oferta.

Per exemple, quan les corbes es creuen a un preu i un volum , cap agent té motius per canviar les seves decisions mentre la resta de factors es mantinguin constants. P P e Q Q e Q = d Qo P = 2 Q = 7 Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 22 Mecanismes d'ajust: excedent i escassetat Quan el mercat no es troba en la posició d'equilibri, s'activen mecanismes d'ajust automàtics descrits per la llei de l'oferta i de la demanda. Aquests desequilibris adopten dues formes en funció de la posició del preu vigent respecte al preu d'equilibri: Gràfica de l'equilibri de mercat amb zones d'excedent i escassetat segons el preu.

Els dos desequilibris bàsics funcionen de la següent manera: Excés d'oferta (excedent): Apareix quan el preu se situa per sobre del nivell d'equilibri ( ). En aquesta circumstància, la quantitat que les empreses volen vendre supera la quantitat que els compradors estan disposats a adquirir ( ). Els productors acumulen estocs no venuts i, per donar sortida a la mercaderia, apliquen rebaixes. Aquesta dinàmica exerceix una pressió a la baixa sobre el preu fins a restablir l'equilibri. Excés de demanda (escassetat): Es produeix si el preu vigent queda per sota del d'equilibri ( ). A aquest preu reduït, la quantitat demandada supera la quantitat ofertada ( ).

Els compradors no aconsegueixen tot el producte que desitgen i competeixen entre ells, fet que permet als venedors encarir el bé. Així s'origina una pressió a l'alça sobre el preu que el condueix de nou cap a . PROCÉS Mecanisme d'ajust automàtic davant l'escassetat 1 Preu baix El preu de mercat se situa per sota de l'equilibri. 2 Excés de demanda La quantitat demandada supera la quantitat ofertada. 3 Pressió a l'alça La competència entre compradors fa augmentar el preu. 4 Restabliment de l'equilibri El mercat torna al punt on Qd és igual a Qo.

P > P e Q > o Qd P < P e Q > d Qo P e Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 23 ERROR FREQÜENT Confondre un moviment al llarg de la corba provocat per la variació del preu del mateix bé amb un desplaçament de tota la corba degut a factors externs. Durant el procés d'ajust davant d'un excedent o escassetat, el preu canvia i ens desplacem sobre les corbes existents (vegeu «Mercat, oferta i demanda — Teoria de la demanda i teoria de l'oferta»). En canvi, si varia la renda o la tecnologia, tota la corba es desplaça a una nova posició. COMPROVA-HO 28 Què passa en un mercat lliure si el preu vigent és temporalment superior al preu d'equilibri?

Pertorbacions de l'equilibri: variacions de demanda i oferta L'equilibri inicial es trenca quan es produeixen pertorbacions externes que mouen les corbes.

Com s'ha estudiat prèviament, variables com la renda, els gustos, els costos dels factors de producció o la tecnologia desplacen la demanda o l'oferta: La taula següent sintetitza l'efecte que tenen les diferents pertorbacions aïllades o combinades sobre el preu i la quantitat d'equilibri del mercat: Variació de l'oferta / Demanda Sense canvi en Oferta Increment d'Oferta ( ) Reducció d'Oferta ( ) Sense canvi en Demanda , , , Increment de Demanda ( ) , , , Reducció de Demanda ( ) , , , PER RECORDAR-HO Quan les dues corbes es mouen alhora, una de les dues variables ( o ) sempre queda indeterminada (?) si no coneixem la magnitud exacta dels dos desplaçaments.

Si la demanda i l'oferta augmenten alhora, la quantitat creixerà amb certesa, però el canvi del preu final dependrà de quina corba s'hagi mogut amb més intensitat. Augment de la demanda: Per exemple, un increment de la renda per a un bé normal desplaça la corba de demanda cap a la dreta. Al preu inicial es genera immediatament un excés de demanda que empeny el preu cap amunt. Els productors responen augmentant la quantitat mitjançant un moviment al llarg de la corba d'oferta. El nou equilibri presenta un preu més alt i una quantitat més gran ( ). 1 P puja, Q puja e e Reducció de l'oferta: Un encariment dels factors productius desplaça la corba d'oferta cap a l'esquerra.

Al preu vigent es produeix escassetat, generant una pressió que fa pujar el preu al llarg de la corba de demanda existent. El resultat final és un preu d'equilibri superior i una menor quantitat transaccionada ( ). 2 P puja, Q baixa e e Oferta Oferta P = Q = P Q P Q Demanda P Q P ? Q P Q ? Demanda P Q P Q ? P ? Q P Q Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 24 COMPROVA-HO 29 Si l'oferta es contrau a causa d'un augment de costos mentre la demanda es manté fixa, com evolucionen el preu i la quantitat d'equilibri? IDEES CLAU L'equilibri de mercat s'aconsegueix quan el preu iguala quantitat demandada i quantitat ofertada ( ).

Un preu superior al d'equilibri provoca un excés d'oferta (excedent) i una pressió a la baixa sobre el preu. Un preu inferior al d'equilibri genera un excés de demanda (escassetat) i empeny el preu a l'alça. Un augment de la demanda fa augmentar tant el preu com la quantitat d'equilibri. Una contracció de l'oferta provoca un increment del preu d'equilibri i una reducció de la quantitat d'equilibri. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 30. Quina condició analítica defineix el buidat del mercat en situació d'equilibri? 31. Per què un augment de la renda d'un bé normal acaba incrementant el preu d'equilibri?

MERCAT, OFERTA I DEMANDA 5 Teoria de les elasticitats i ingrés total EN ACABAR SABRÀS Calcular l'elasticitat-preu mitjançant la fórmula del punt mig. Distinguir els cinc tipus de corbes de demanda segons la seva sensibilitat al preu. Explicar per què el pendent d'una recta de demanda no és equivalent a la seva elasticitat. Determinar l'efecte de les variacions de preu sobre l'ingrés total segons el coeficient d'elasticitat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què apujar el preu d'un producte pot fer que una empresa guanyi menys diners en total?

Q = d Qo Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 25 Concepte general i elasticitat-preu de la demanda La llei de la demanda indica la direcció d'una resposta: si el preu augmenta, la quantitat demandada disminueix (vegeu «Mercat, oferta i demanda — Teoria de la demanda i teoria de l'oferta»). Tanmateix, aquest principi no mesura la magnitud exacta d'aquest canvi. Per quantificar la intensitat de la reacció dels consumidors o productors davant d'alteracions en les variables de mercat, s'utilitza l'elasticitat.

DEFINICIÓ L'elasticitat és la mesura de la sensibilitat relativa que experimenta la quantitat demandada o ofertada d'un bé o servei davant la variació percentual d'un dels seus determinants. L'elasticitat-preu de la demanda ( ) avalua específicament el grau de resposta de la quantitat demandada ( ) en variar el propi preu del bé ( ): Com que el preu i la quantitat demandada mantenen una relació inversa per la llei de la demanda, el quocient sempre resulta negatiu. Per conveni analític, s'incorpora un signe negatiu al davant o s'aplica el valor absolut per expressar com una magnitud positiva. La sensibilitat al preu depèn de la naturalesa econòmica del producte.

L'existència de béns substitutius propers incrementa l'elasticitat, ja que els compradors canvien fàcilment d'opció. En canvi, els béns de primera necessitat tenen una demanda molt poc sensible (inelàstica), mentre que els béns de luxe mostren una elevada sensibilitat (elàstica). Mètode del punt mig Si es calcula la variació percentual clàssica entre dos punts, el resultat depèn del punt que es prengui com a origen.

Per evitar aquest biaix i obtenir la mateixa elasticitat tant si el preu puja com si baixa, s'utilitza la fórmula del mètode del punt mig: EXEMPLE Suposem que el preu d'un bé passa de 0,80 € a 0,70 €, i la quantitat demandada s'incrementa de 108.750 a 116.250 unitats: La quantitat ha reaccionat en una proporció inferior a la variació del preu; la demanda és inelàstica. E p Q P E = p = %ΔP %ΔQ ΔP /P ΔQ/Q E p E = p (P +P )/2 1 2 P P 2 1 (Q +Q )/2 1 2 Q Q 2 1 Preu mitjà: €. Variació: -0,10 €. Canvi percentual en preu: . 1 (0,80 + 0,70)/2 = 0,75 0,10/0,75 = 13,33% Quantitat mitjana: unitats. Increment: +7.500 unitats. Canvi percentual en quantitat: .

2 (108.750 + 116.250)/2 = 112.500 7.500/112.500 = +6,67% Càlcul d'elasticitat: . 3 E = p 6,67%/( 13,33%) = 0,5 Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 26 COMPROVA-HO 33 Si un bé redueix el preu de 50 € a 49,95 € (-0,1%) i les vendes pugen de 9.980 a 10.000 unitats (+0,2%), quina és la seva elasticitat pel mètode del punt mig? Tipologia de corbes de demanda segons l'elasticitat Segons el valor numèric obtingut pel coeficient d'elasticitat-preu, les corbes de demanda es classifiquen en cinc categories distintes: Gràfica d'una demanda perfectament inelàstica amb resposta nul·la davant del preu.

Quan la quantitat demandada no varia absolutament gens davant canvis de preu ( ), la demanda és perfectament inelàstica i es representa mitjançant una línia completament vertical. Gràfica d'una corba de demanda inelàstica on el preu varia més que la quantitat. Si el canvi percentual en el preu supera el canvi percentual en la quantitat ( ), la demanda és inelàstica. Quan la variació percentual de la quantitat iguala exactament la del preu ( ), la demanda presenta elasticitat unitària. Per contra, si la resposta percentual de la quantitat és superior a la del preu ( ), ens trobem davant una demanda elàstica.

En el cas extrem on a un preu determinat es compra qualsevol quantitat i a un preu lleugerament superior la demanda cau a zero ( ), la demanda és perfectament elàstica (línia horitzontal plana). E = p 0 0 < E < p 1 E = p 1 1 < E < p E = p Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 27 ESQUEMA Classificació de la demanda segons l'elasticitat-preu Pendent constant contra elasticitat variable en una demanda lineal És un fonament analític distingir clarament el pendent de l'elasticitat en una funció de demanda amb gràfica recta. ERROR FREQÜENT No confongueu mai el pendent d'una corba amb la seva elasticitat.

En una recta de demanda, el pendent ( ) és estrictament constant a tots els punts. En canvi, l'elasticitat ( ) és diferent a cada punt perquè la relació relativa va variant al llarg de la línia. En el tram superior d'una demanda lineal, on els preus són elevats i les quantitats baixes, el quocient és molt gran i (tram elàstic), arribant a al tall amb l'eix d'ordenades. Al punt central exacte de la recta, l'elasticitat és unitària ( ). Al tram inferior, amb preus baixos i quantitats grans, la demanda esdevé inelàstica ( ), fins a fer-se nul·la ( ) a l'eix d'abscisses. COMPROVA-HO 34 Per què una funció de demanda rectilínia amb pendent fix no té una elasticitat constant?

Elasticitat i ingrés total de l'empresa L'ingrés total ( ) d'una unitat productiva correspon a la quantitat recaptada per la venda d'un volum de béns a un preu fixat: Quan el preu es modifica, es produeixen dos efectes oposats sobre l'ingrés: l'efecte preu (es cobra més o menys per unitat) i l'efecte quantitat (es venen menys o més unitats segons la llei de la demanda).

L'impacte final sobre l'ingrés depèn del tram d'elasticitat: Inelàstica Resposta baixa de la quantitat Completament inelàstica Ep = 0; vertical Inelàstica estàndard 0 < Ep < 1; necessitats bàsiques Unitària Ep = 1; variació proporcional Elàstica Resposta alta de la quantitat Elàstica estàndard 1 < Ep < infinit; béns de luxe Perfectament elàstica Ep = infinit; horitzontal ΔP /ΔQ (ΔQ/ΔP ) (P /Q) P /Q P /Q E > p 1 E = p E = p 1 E < p 1 E = p 0 IT IT = P Q Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 28 Demanda inelàstica ( ): Un augment del preu eleva l'ingrés total ( ). La contracció de vendes és percentualment menor que la pujada de tarifes.

Demanda elàstica ( ): Una reducció del preu incrementa l'ingrés total. L'expansió percentual de les vendes supera la baixada de preu. Si s'apuja el preu, l'ingrés es redueix dràsticament. Demanda d'elasticitat unitària ( ): L'ingrés total es troba al seu punt màxim; qualsevol alteració marginal del preu no en modifica el valor total. Un exemple clau d'aplicació és la discriminació de bitllets de transport aeri (com la connexió Barcelona- Madrid en competència amb alternatives per carretera): els viatgers d'empresa o executius, obligats a horaris concrets, tenen demanda inelàstica i suporten increments de preu sense perdre volum crític de reserves.

Al contrari, els passatgers convencionals amb flexibilitat horària presenten una demanda altament elàstica, per la qual cosa una tarifa més baixa permet augmentar l'ingrés total gràcies al volum atret. COMPROVA-HO 35 Si un negoci afronta una demanda inelàstica, quina decisió comercial sobre el preu maximitzarà el seu ingrés total? Altres tipus d'elasticitat: renda, creuada i oferta A més del preu del propi bé, la quantitat demandada respon a canvis en la renda dels compradors o en els preus d'altres mercaderies relacionades (vegeu «Mercat, oferta i demanda — Teoria de la demanda i teoria de l'oferta»). Paral·lelament, la quantitat oferta pels productors també reacciona als canvis de preu.

Gràfica d'una oferta d'elasticitat unitària que surt del centre de coordenades. L'elasticitat-preu de l'oferta ( ) quantifica el canvi percentual de la quantitat oferta respecte al canvi percentual del preu de mercat. Una corba rectilínia d'oferta que parteix exactament de l'origen de coordenades (0,0) presenta sempre elasticitat unitària ( ), mentre que una oferta vertical és rígida ( ) i una horitzontal és infinitament elàstica ( ).

E < p 1 IT > 1 IT E > p 1 E = p 1 E o E = o 1 E = o 0 E = o Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 29 Tipus d'elasticitat Fórmula conceptual Signe / Valor del coeficient Tipologia econòmica Elasticitat-renda ( ) Bé normal Bé de luxe (superior) Bé inferior Elasticitat creuada ( ) Béns substitutius (ex. margarina i mantega) Béns complementaris Béns independents Elasticitat-preu de l'oferta ( ) Oferta completament inelàstica Elasticitat unitària (recta per l'origen) Oferta completament elàstica IDEES CLAU L'elasticitat mesura la sensibilitat relativa de la quantitat demandada o oferta respecte als seus determinants.

El mètode del punt mig calcula les variacions relatives utilitzant la mitjana de preus i quantitats com a base neutra. En una demanda rectilínia el pendent és uniforme, però l'elasticitat disminueix des d'infinit fins a zero a mesura que es redueix el preu. L'ingrés total augmenta amb pujades de preu si la demanda és inelàstica ( ) i augmenta amb baixades si és elàstica ( ). L'elasticitat-renda distingeix béns normals ( ) d'inferiors ( ), i la creuada separa substitutius ( ) de complementaris ( ). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Com influeix l'elasticitat-preu en la recaptació d'una empresa quan aquesta decideix rebaixar els seus preus? 37.

Què indica un valor negatiu en l'elasticitat creuada entre dos productes? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quin efecte té sobre la demanda d'un bé inferior una pujada de la renda dels consumidors? E Y %ΔRenda %ΔQ E > Y 0 E > Y 1 E < Y 0 E ij %ΔP j %ΔQ i E > ij 0 E < ij 0 E = ij 0 E o %ΔP %ΔQ ofertada E = o 0 E = o 1 E = o E < p 1 E > p 1 E > Y 0 E < Y 0 E > ij 0 E < ij 0 Un desplaçament de la corba cap a la dreta a) Un moviment descendent al llarg de la corba b) Un desplaçament de la corba cap a l'esquerra c) Cap canvi en la posició de la corba d) Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 30 39.

Si el preu del propi bé puja, què succeeix en el mercat segons la llei de la demanda? 40. Què passa amb l'oferta d'un article si s'introdueix una tecnologia que redueix els costos de producció? 41. Com es defineixen dos béns que són complementaris en el consum? 42. Què succeeix en el mercat quan el preu és inferior al preu d'equilibri? 43. En el punt d'equilibri de mercat: 44. Si es produeix un augment de costos dels factors productius: 45. Quan la demanda d'un bé augmenta mantenint-se l'oferta constant: 46. Com és la demanda si davant un canvi de preu la quantitat demandada roman immòbil?

Augmenta la quantitat demandada del producte a) La corba de demanda es desplaça a l'esquerra b) Es produeix un moviment al llarg de la corba c) La corba de demanda es mou cap a la dreta d) L'oferta es manté sense experimentar canvis a) La corba d'oferta es desplaça cap a la dreta b) La quantitat ofertada minva al llarg de la corba c) La corba d'oferta es desplaça cap a l'esquerra d) Tots dos presenten corbes d'oferta totalment idèntiques a) Pujar el preu de l'un redueix la demanda de l'altre b) Consumir-ne més depèn exclusivament de la renda c) Pujar el preu de l'un augmenta la demanda de l'altre d) Equilibri estable sense pressió sobre el preu a) Excés de demanda i preus a l'alça b) Desplaçament de la corba d'oferta a la dreta c) Excés d'oferta i preus a la baixa d) La quantitat demandada iguala la quantitat ofertada a) El preu tendeix a disminuir espontàniament b) Alguns consumidors es queden sense poder comprar c) Els productors acumulen estocs sense vendre d) La corba de demanda es desplaça a l'esquerra a) L'oferta es contrau, pujant P i baixant Q b) L'oferta s'expandeix, baixant P i pujant Q c) La demanda augmenta, pujant P i Q d) El preu i la quantitat disminueixen a) El preu i la quantitat augmenten b) El preu baixa i la quantitat creix c) El preu puja i la quantitat disminueix d) Demanda normal a) D'elasticitat unitària b) Totalment elàstica c) Completament inelàstica d) Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 31 47.

Com evoluciona l'elasticitat al llarg d'una corba de demanda lineal decreixent? 48. Què succeeix amb l'ingrés total si s'apuja el preu en un tram de demanda elàstica? 49. Un bé que experimenta una reducció de la seva demanda en créixer la renda dels consumidors és: 6 Resum per repassar L'activitat econòmica i el mètode científic Concepte Què és Economia Ciència social que estudia l'assignació eficient de recursos escassos per satisfer necessitats humanes il·limitades. Factors de producció Recursos bàsics per a la producció: terra (recursos naturals), treball (esforç humà), capital (béns duradors prèviament produïts) i iniciativa empresarial.

Economies d'escala Augment de la productivitat quan la producció creix en una proporció superior a l'increment conjunt de tots els factors emprats. Microeconomia vs. Macroeconomia La microeconomia estudia el comportament d'agents i mercats individuals; la macroeconomia analitza els grans agregats com el PIB, l'atur o la inflació. Economia positiva vs. normativa L'anàlisi positiva descriu la realitat de forma objectiva («el que és»), mentre que la normativa formula judicis de valor sobre «el que hauria de ser». Clàusula ceteris paribus Supòsit metodològic que manté constants totes les variables externes per aïllar l'impacte d'una variable concreta.

Frontera de Possibilitats de Producció i sistemes econòmics Concepte Què és Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) Model que reflecteix les combinacions màximes de béns que pot produir una economia a partir dels seus recursos i tecnologia. Cost d'oportunitat Quantitat d'altres béns o serveis als quals s'ha de renunciar per aconseguir una unitat addicional d'un determinat producte.

Augmenta en augmentar la quantitat a) Es manté completament constant b) És unitària en tots els punts c) Disminueix de dalt a baix d) L'ingrés total augmenta a) L'ingrés total decreix b) L'ingrés total no canvia c) L'ingrés assoleix el màxim d) Un bé inferior a) Un bé complementari b) Un bé de luxe c) Un bé substitutiu d) Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 32 Concepte Què és Eficiència productiva Punt situat sobre la corba de la FPP on no és possible augmentar la producció d'un bé sense reduir-ne la d'un altre. Creixement econòmic Desplaçament cap a la dreta de la FPP degut a avenços tecnològics, més estalvi i capital, creixement laboral o nous recursos.

Lliure mercat vs. Planificació centralitzada En el lliure mercat els preus i les decisions descentralitzades assignen els recursos; en la planificada, l'Estat posseeix els mitjans i fixa les quotes per decret. Economia mixta Model predominant on el mecanisme de preus regeix el mercat mentre el sector públic intervé per corregir fallades i oferir béns preferents. Teoria de la demanda i de l'oferta Concepte Què és Mercat competitiu Mercat amb molts compradors i venedors on cap agent té poder per influir individualment sobre el preu de mercat. Llei de la demanda Relació inversa entre el preu d'un bé i la quantitat demandada, mantenint la resta de factors constants.

Llei de l'oferta Relació directa o positiva entre el preu d'un bé i la quantitat que les empreses estan disposades a produir i vendre. Béns substitutius i complementaris Són substitutius si la pujada de preu de l'un eleva la demanda de l'altre; són complementaris si l'encariment de l'un redueix la demanda de l'altre. Béns normals i inferiors Els béns normals augmenten la seva demanda quan creix la renda; els inferiors experimenten una reducció de la demanda en apujar-se la renda. Moviment vs. desplaçament La variació del preu del propi bé produeix un moviment al llarg de la corba; canvis en qualsevol altre determinant desplacen tota la corba.

Equilibri de mercat i pertorbacions Concepte Què és Equilibri de mercat Preu i quantitat on la quantitat demandada coincideix exactament amb l'ofertada ( ), buidant el mercat. Excés d'oferta (excedent) Situació on el preu és superior al d'equilibri ( ), generant acumulació d'estocs i una pressió descendent sobre el preu. Excés de demanda (escassetat) Situació on el preu és inferior al d'equilibri ( ), produint mancances de producte i una pressió ascendent sobre el preu.

Q = d Qo P > P e P < P e Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 33 Concepte Què és Augment de la demanda Desplaçament cap a la dreta de la corba de demanda que provoca un increment tant del preu com de la quantitat d'equilibri. Reducció de l'oferta Desplaçament cap a l'esquerra de la corba d'oferta (ex. per encariment de factors) que eleva el preu d'equilibri i en redueix la quantitat. Elasticitats i ingrés total Concepte Què és Elasticitat-preu de la demanda ( ) Sensibilitat de la quantitat demandada davant variacions en el preu; calculada sovint pel mètode del punt mig per evitar biaixos. Demanda inelàstica vs.

elàstica És inelàstica ( ) si la quantitat respon menys que proporcionalment al preu; és elàstica ( ) si reacciona amb més intensitat. Ingrés total ( ) Una pujada de preu fa augmentar l'ingrés si la demanda és inelàstica, mentre que en demanda elàstica l'ingrés creix rebaixant els preus. Elasticitat-renda ( ) Grau de variació de la demanda davant la renda: positiva per a béns normals ( ) i negativa per a béns inferiors ( ). Elasticitat creuada ( ) Reacció de la demanda del bé davant del preu del bé : positiva per a substitutius i negativa per a complementaris.

Elasticitat de l'oferta ( ) Sensibilitat de la quantitat ofertada davant de canvis en el preu de mercat; és unitària ( ) per a qualsevol recta que passi per l'origen. E p E < p 1 E > p 1 IT = P Q E Y E > Y 0 E < Y 0 E ij i j E o E = o 1 Apunts d'Economia: Mercat, FPP i Elasticitats - Dret URV 34 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè els recursos disponibles per produir béns a la societat són físicament limitats, de manera que l'escassetat és universal i obliga a escollir. 2.

El treball és l'aportació directa d'esforç físic o mental en una tasca productiva, mentre que la iniciativa empresarial s'encarrega de dissenyar, combinar i coordinar tots els factors assumint el risc de l'activitat. 3. La variable flux es mesura referida a un període o interval de temps (com la renda anual o la producció setmanal), mentre que la variable estoc reflecteix una quantitat acumulada en una data puntual (com el nombre de llibres d'una biblioteca). 4. Com que en els fenòmens econòmics intervenen múltiples variables simultàniament, aquesta clàusula permet aïllar i estudiar l'impacte d'una sola variable mantenint totes les altres constants. 5.

La terra o recursos naturals provenen directament de la natura sense elaboració, mentre que el capital està integrat per béns duradors prèviament produïts per l'ésser humà que serveixen per a produccions futures. 6. Només si inicialment partia d'un punt ineficient amb recursos desocupats; si ja produïa al límit de la seva capacitat sobre la FPP, necessàriament hauria de renunciar a un bé per produir-ne més de l'altre. 7. Indica ineficiència: la societat té recursos desocupats (com ara atur) o mal aprofitats, per la qual cosa podria fabricar més d'un bé sense haver de reduir l'altre. 8.

La corba pivotarà cap amunt a l'eix dels cotxes augmentant el seu màxim productiu, mentre que la intersecció a l'eix dels ordinadors es mantindrà exactament al mateix punt. 9. Subministra informació sobre la valoració i escassetat dels béns, oferint els incentius necessaris perquè els productors fabriquin allò que els…