Apunts d'Economia — Grau en Dret URV

I 0 flashcards i 16 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA Grau en Dret Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Economia per a Dret a la URV: microeconomia, mercats, mercat laboral, finances públiques, macromagnituds i comerç internacional.

APREN.AI Índex La ciència econòmica 1 Metodologia, escassetat i flux circular La naturalesa de la ciència econòmica i el mètode científic Economia positiva i economia normativa El problema econòmic bàsic: escassetat, necessitats i béns Factors de producció i les seves retribucions El model del flux circular de la renda 2 Frontera de possibilitats de producció i sistemes econòmics El problema de l'escassetat i el cost d'oportunitat La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) Creixement econòmic i desplaçaments de la FPP El problema de l'organització econòmica i l'assignació de recursos Sistemes econòmics i mecanismes de decisió Avantatges, inconvenients i fallades de mercat Demanda,oferta i equilibri de mercat 3 Teoria de la demanda i de l'oferta 1.

Teoria de la demanda 2. Tipologia de béns segons la demanda 3. Teoria de l'oferta 4.

Moviments al llarg de la corba versus desplaçaments 4 Determinació de l'equilibri i ajustos El concepte d'equilibri de mercat Desequilibris: excés d'oferta i excés de demanda Anàlisi numèrica i ajust de preus Diferència entre moviments al llarg de la corba i desplaçaments 5 Elasticitats de mercat — Elasticitat-preu, renda i creuada L'elasticitat-preu de la demanda Factors condicionants de l'elasticitat-preu Elasticitat-preu i ingrés total Elasticitat-renda de la demanda Elasticitat creuada de la demanda Elasticitat de l'oferta Producció i costos 6 La funció de producció i els rendiments a escala Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 1 1. Objectius de l'empresa i la funció de producció 2.

La producció a curt termini: producte total, mitjà i marginal 3. La llei dels rendiments decreixents a curt termini 4. La producció a llarg termini i els rendiments a escala 5. Eficiència tècnica i eficiència econòmica 6.

Inversió i impacte del progrés tècnic 7 Teoria dels costos i maximització de beneficis Fonaments de la teoria dels costos: perspectiva econòmica versus comptable Costos a curt termini: totals i unitaris Relació entre el Cost Marginal i els Costos Mitjans Maximització de beneficis i regla d'or de producció Estructures de mercat 8 Competència perfecta Supòsits bàsics del model de competència perfecta La demanda individual i la igualtat P = IMe = IMa Regles de decisió i equilibri a curt termini Escenaris de resultats a curt termini La corba d'oferta de l'empresa i del mercat a curt termini Equilibri a llarg termini: dinàmica d'entrada i sortida 9 Monopoli i mercats de competència imperfecta Fonaments de la competència imperfecta El model de monopoli El monopoli natural i la seva regulació Altres estructures de mercat imperfectes i comparació de resultats Mercat de treball 10 Demanda, oferta i equilibri laboral 1.

Naturalesa singular del treball i relacions laborals 2. Classificació de la població i indicadors laborals 3.

Demanda, oferta i equilibri al mercat de treball 11 Teories salarials i tipologies d'atur El funcionament del mercat laboral per compte d'altri Visions teòriques: el model neoclàssic versus el model keynesià La hipòtesi del salari d'eficiència i el marc institucional Tipologies d'atur en l'economia moderna 12 El sector públic i les finances — Funcions de l'Estat, fallades i pressupost Fallades del mercat i intervenció pública Funcions fonamentals del sector públic Mesura de la distribució de la renda: Lorenz i Gini Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 2 El Pressupost General de l'Estat i l'estructura dels tributs Saldo pressupostari, deute i política fiscal estabilitzadora Macromagnituds 13 Comptabilitat nacional, PIB i renda De la perspectiva microeconòmica a la macroeconòmica El Producte Interior Brut (PIB) i les seves dimensions Límits del PIB com a mesura de benestar Components del PIB per la via de la despesa Del Producte Interior Brut a la Renda Nacional De la Renda Nacional a la Renda Personal Disponible 14 Inflació, IPC i creixement econòmic Mesura de la renda i producció agregada PIB nominal, PIB real i el Deflactor del PIB L'Índex de Preus de Consum (IPC) i la taxa d'inflació Comparativa: IPC versus Deflactor del PIB Conceptes monetaris: inflació, deflació i fluctuacions cícliques 15 Diners i sistema financer — Creació de diner, banca i política monetària Naturalesa i funcions del diner Diner legal, diner bancari i agregats monetaris El negoci bancari i la creació de diner La demanda de diners i l'equilibri del mercat monetari Estructura institucional: Eurosistema i Banc d'Espanya Instruments i tipus de política monetària 16 Economia internacional — Comerç exterior, divises i balança de pagaments Teories del comerç internacional: lliurecanvisme i proteccionisme El mercat de divises i la determinació del tipus de canvi L'estructura de la Balança de Pagaments Capacitat o necessitat de finançament i estabilitat exterior Organitzacions econòmiques internacionals 17 Formulari Microeconomia: producció, costos i equilibri d'empresa Microeconomia: demanda, oferta i elasticitats Mercat de treball i indicadors sociolaborals Macroeconomia: comptabilitat nacional, preus i sector públic Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 3 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 4 1 Metodologia, escassetat i flux circular EN ACABAR SABRÀS Distingir el mètode d'anàlisi de l'economia social respecte a les ciències experimentals. Diferenciar proposicions d'economia positiva d'enunciats d'economia normativa. Classificar els factors productius i identificar les seves respectives retribucions. Descriure el funcionament del flux circular de la renda entre llars i empreses. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot ser que una societat amb gran riquesa continuï tenint un problema d'escassetat econòmica?

L'activitat econòmica sorgeix de la necessitat de gestionar recursos limitats per atendre desitjos humans que no tenen límit. L'economia s'estructura com una disciplina rigorosa dedicada a entendre com prenen decisions les persones, les empreses i el sector públic.

ESQUEMA Estructura de la ciència econòmica La ciència econòmica 1 Metodologia, escassetat i flux circular 2 Frontera de possibilitats de producció i sistemes econòmics Mètode científic Observació, hipòtesi, model i contrast estadístic Economia positiva Descripció objectiva de fets contrastables Economia normativa Judicis de valor sobre el que hauria de ser Problema econòmic Escassetat de recursos davant necessitats infinites Factors productius Terra, treball, capital i iniciativa empresarial Flux circular Intercanvi entre famílies i empreses als mercats Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 5 La naturalesa de la ciència econòmica i el mètode científic Les disciplines científiques es divideixen habitualment en experimentals i socials.

Mentre que la biologia valida les seves teories en laboratoris controlats, l'economia és una ciència social que estudia el comportament humà i la societat. Com que no és viable aïllar societats senceres en un laboratori, la recerca econòmica recorre a l'anàlisi empírica i a l'estadística per validar els seus models. Per construir coneixement vàlid, l'economia aplica el mètode científic mitjançant quatre etapes ordenades: DEFINICIÓ Un model econòmic és una representació simplificada de la realitat basada en supòsits lògics i arguments que permet explicar i predir fenòmens concrets a partir del principi de racionalitat dels agents.

COMPROVA-HO 2 Per què l'economia fa servir eines estadístiques en comptes de laboratoris per validar teories? Economia positiva i economia normativa Una distinció essencial en l'anàlisi econòmica separa les afirmacions sobre fets reals de les preferències subjectives: L'economia positiva busca explicacions objectives sobre el funcionament real del sistema. Descriu «el que és» mitjançant enunciats contrastables empíricament amb dades. L'economia normativa formula judicis de valor, opinions i posicionaments ideològics sobre «el que hauria de ser». Aquestes propostes no es poden verificar ni refutar científicament.

Tipologia Naturalesa Criteri de validesa Exemple il·lustratiu Positiva Explicació objectiva i descriptiva Contrastació empírica i estadística «Els programes de formació ocupacional augmenten la taxa d'inserció laboral.» Normativa Judici de valor i prescripció ètica Valors personals o polítics (no contrastable) «El govern hauria de prioritzar les ajudes a la joventut per davant de la gent gran.» Observació: es detecta i documenta un fenomen de la realitat socioeconòmica. 1 Formulació d'hipòtesis: es proposa una relació funcional preliminar entre variables, com per exemple postular que el consum depèn de la renda: .

2 C = f(Y ) Construcció del model o teoria: s'elabora una simplificació teòrica precisa recolzada en supòsits de comportament racional, com ara . 3 C = 0,60 × Y Verificació estadística: es contrasten les prediccions del model amb dades reals d'una mostra poblacional per decidir si s'accepta o es refusa la teoria. 4 Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 6 ERROR FREQÜENT Confondre una proposició positiva falsa amb una proposició normativa.

Una afirmació com «l'apujada de salaris redueix sempre la despesa de les famílies» pertany a l'economia positiva perquè es pot contrastar amb xifres estadístiques i refutar-se, mentre que una opinió («els salaris són injustos») és normativa perquè depèn d'un judici moral. COMPROVA-HO 3 Com es reconeix si una afirmació econòmica és positiva si resulta ser empíricament falsa? El problema econòmic bàsic: escassetat, necessitats i béns L'escassetat és el problema econòmic central. Es defineix com la disparitat universal entre uns recursos productius que són estrictament limitats i unes necessitats humanes virtualment infinites.

Fins i tot si s'emprés el 100 % de la capacitat disponible d'una societat, seria impossible produir suficients béns i serveis per satisfer completament totes les demandes. Tota societat s'enfronta a dues dimensions analítiques per gestionar aquesta realitat: Microeconomia: estudia com prenen decisions individuals les llars i les empreses (determinant què produir, quins mètodes emprar i com distribuir la producció als mercats). Macroeconomia: examina l'economia en el seu conjunt (atenent si s'utilitzen plenament els recursos o si l'estabilitat dels preus preserva el poder adquisitiu).

Les necessitats poden ser individuals o socials, materials (com el menjar i l'habitatge) o immaterials (com l'aprenentatge d'idiomes i l'educació). Per atendre-les, es generen dos tipus d'elements: Béns: objectes materials tangibles amb substància física (per exemple, un llibre, un vehicle o un ordinador). Serveis: activitats intangibles realitzades per persones sense suport físic directe (com l'assistència sanitària o la docència d'un professor). Quan la societat disposa d'excedent productiu, s'activa l'intercanvi.

Històricament es va iniciar amb la permuta o barata (que exigia una doble coincidència de necessitats) i es va agilitzar amb l'aparició del diner com a mitjà de pagament generalment acceptat. Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 7 Diagrama de relacions entre mercat, producció, famílies i empreses. COMPROVA-HO 4 Quina condició prèvia és indispensable perquè sorgeixi l'intercanvi comercial entre individus? Factors de producció i les seves retribucions Per obtenir béns i serveis, les unitats productives combinen diferents factors de producció (entrades o inputs) per generar la producció final (sortides o outputs).

Els recursos bàsics es classifiquen en quatre grans categories: Terra (recursos naturals): elements facilitats directament pel medi físic, que abasten la riquesa del sòl, el subsòl, minerals, recursos hídrics i fonts d'energia tant renovables com no renovables. Treball ( ): aportació humana en el procés, que engloba les capacitats físiques, intel·lectuals, els coneixements i l'experiència prèvia. Capital ( ): béns produïts prèviament per les persones que no es destinen al consum directe sinó a fabricar altres béns o a millorar l'eficiència (maquinària, instal·lacions, eines).

Iniciativa empresarial: capacitat d'organitzar, coordinar i dirigir els factors anteriors assumint riscos operatius amb l'objectiu d'obtenir un benefici.

Factor productiu Descripció funcional Forma de retribució monetària Terra Recursos aportats per la natura (sòl, aigua, energia) Renda de la terra (o lloguer) Treball Temps, esforç físic i capacitats intel·lectuals Salari (o sou) Capital Béns d'equip i maquinària de fabricació humana Interessos (o rendiment del capital) Iniciativa empresarial Coordinació d'inputs i gestió estratègica Benefici empresarial L K Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 8 PER RECORDAR-HO El capital en sentit econòmic fa referència a maquinària, instal·lacions i eines produïdes per l'ésser humà, mai als diners en efectiu. La màquina és el factor que ajuda a produir béns; els diners són el mitjà de canvi.

COMPROVA-HO 5 En què es distingeix el factor capital del factor terra si tots dos participen en la producció física? El model del flux circular de la renda Les relacions econòmiques entre els agents bàsics d'un sistema es descriuen a través del flux circular de la renda. Aquest model simplifica les interaccions fonamentals entre les famílies (economies domèstiques) i les empreses a través de dos mercats interconnectats: Esquema del flux circular de la renda entre llars i empreses.

Dins d'aquest circuit s'estableixen de forma simultània dos corrents continus i oposats: Flux real (línia de recursos): moviment de factors productius des de les llars cap a les empreses, i contrapartida de béns i serveis finals des de les empreses cap a les llars. Mercat de béns i serveis: les empreses actuen com a oferents venent productes i serveis, mentre que les famílies actuen com a demandants adquirint-los per satisfer les seves necessitats. 1 Mercat de factors de producció: les famílies actuen com a propietàries i oferents de factors (treball, terra i capital), mentre que les empreses els contracten i compren per organitzar la producció.

2 Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 9 Flux monetari (línia financera): pagament de les retribucions (salaris, rendes, interessos) de les empreses cap a les famílies, que posteriorment retorna a les empreses en forma de despesa de consum. En el funcionament del mercat laboral, cal remarcar que l'oferta de treball prové de les persones treballadores que cedeixen el seu temps, mentre que la demanda prové de les empreses que requereixen contractar mà d'obra. Històricament s'havia distingit el sou, com a remuneració periòdica dels empleats d'oficina o de coll blanc, del salari, abonat per jornades o setmanes als treballadors manuals de coll blau.

Els agents actuen guiant-se per objectius específics: les llars cerquen maximitzar la seva utilitat i benestar, mentre que les empreses persegueixen optimitzar beneficis. Quan operen a escala internacional, les empreses utilitzen estratègies com la deslocalització (trasllat territorial d'activitats per reduir costos) o la contractació de béns intermedis a l'estranger (outsourcing). El sector públic, per la seva banda, obté ingressos tributaris per sostenir la despesa col·lectiva i gestionar serveis bàsics. IDEES CLAU L'economia és una ciència social que empra el mètode científic i l'anàlisi estadística davant la impossibilitat d'experimentar en laboratoris aïllats.

L'economia positiva formula enunciats objectius i contrastables empíricament, mentre que l'economia normativa es basa en judicis subjectius de valor. L'escassetat sorgeix del contrast entre unes necessitats humanes il·limitades i uns recursos productius finits. Els factors de producció són terra, treball, capital i iniciativa empresarial, cadascun amb la seva retribució econòmica corresponent. El flux circular de la renda mostra la interacció entre famílies i empreses mitjançant un flux real de béns i factors i un flux monetari de pagaments i despesa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Per què una afirmació errònia sobre un fet econòmic continua sent part de l'economia positiva? 7.

Quins són els dos circuits oposats que formen el flux circular de la renda? Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 10 LA CIÈNCIA ECONÒMICA 2 Frontera de possibilitats de producció i sistemes econòmics EN ACABAR SABRÀS Calcular i interpretar el cost d'oportunitat en la presa de decisions econòmiques. Distingir gràficament entre eficiència, ineficiència i inassolibilitat sobre el model de la FPP. Identificar els factors que provoquen desplaçaments en la capacitat productiva de l'economia. Comparar com resolen els problemes bàsics els diferents sistemes econòmics.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Si una societat dedica més recursos a construir escoles, per què aquesta decisió implica automàticament produir menys d'altres béns? El problema de l'escassetat i el cost d'oportunitat Les necessitats de les societats humanes són il·limitades, mentre que els recursos disponibles per satisfer-les són estrictament escassos (vegeu «La ciència econòmica — Metodologia, escassetat i flux circular»). Aquesta tensió obliga contínuament a escollir com utilitzar els mitjans existents de la manera més profitosa possible. En tota elecció econòmica s'ha d'assumir una renúncia.

El cost d'oportunitat d'un bé o d'un servei representa la quantitat d'altres béns o serveis a la qual es renuncia per obtenir-lo. Per aquesta raó, l'economia es defineix sovint com una ciència de l'elecció: cada decisió implica valorar allò que es guanya en comparació amb les oportunitats sacrificades. DEFINICIÓ El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa sacrificada en prendre una decisió econòmica, mesurat en la quantitat de béns o serveis alternatius als quals es renuncia.

A l'hora d'organitzar la producció, cal distingir entre dos conceptes vinculats que sovint es confonen en la gestió dels recursos: Eficàcia: capacitat d'assolir un objectiu determinat o de solucionar un problema concret, sense tenir en compte el consum de recursos utilitzat. Eficiència: assoliment d'un resultat emprant la menor quantitat possible de recursos, o obtenció de la màxima producció a partir d'uns factors determinats. COMPROVA-HO 9 Quina diferència fonamental hi ha entre actuar amb eficàcia i actuar amb eficiència en economia?

Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 11 La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) és un model gràfic que reflecteix les combinacions màximes de béns i serveis que una societat pot produir en un període concret, utilitzant plenament els seus recursos i la tecnologia disponible. Per simplificar l'anàlisi, el model acostuma a considerar una economia que només elabora dos productes alternatius (per exemple, cotxes i ordinadors, o patates i bajoques).

La corba de la FPP delimita clarament tres tipus de situacions econòmiques: Punts sobre la frontera: situacions d'eficiència econòmica i plena ocupació, on tots els recursos s'aprofiten de la millor manera possible. Per augmentar la producció d'un bé, és imprescindible reduir la de l'altre. Punts interiors a la frontera: situacions d'ineficiència o recursos ociosos. L'economia produeix per sota de la seva capacitat potencial i podria obtenir més quantitat d'un bé sense haver de renunciar a l'altre. Punts exteriors a la frontera: combinacions inassolibles en el moment present a causa de l'escassetat de factors productius o de les limitacions de la tecnologia actual.

EXEMPLE Si una economia utilitza tots els seus recursos per fabricar 18 unitats d'ordinadors i 0 cotxes, situar-se en aquest extrem és eficient. Si decideix passar a produir 2 cotxes i per fer-ho ha de reduir els ordinadors a 14 unitats, el cost d'oportunitat d'aquests 2 cotxes és exactament de 4 ordinadors sacrificats. ERROR FREQÜENT Un error habitual és creure que un punt situat a l'interior de la FPP és inassolible. Els punts interiors són perfectament assolibles, però indiquen ineficiència tècnica o atur de factors productius. Els punts inassolibles són exclusivament els que queden fora (a la dreta i amunt) de la corba amb els recursos actuals.

COMPROVA-HO 10 Què significa que una economia es trobi operant en un punt estrictament situat sobre la corba de la FPP? Creixement econòmic i desplaçaments de la FPP La FPP no és estàtica en el temps. Quan la capacitat productiva general d'un país s'amplia, es produeix un fenomen anomenat creixement econòmic, representat gràficament com un desplaçament cap a l'exterior (a la dreta) de la frontera. Si una catàstrofe o un conflicte bèl·lic destrueix recursos, la frontera es desplaça cap a l'interior.

Els factors determinants que generen un desplaçament de la corba cap enfora són els següents: Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 12 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Millora de la tecnologia Permet obtenir més producte amb els mateixos recursos Acumulació de capital Inversió en nous equips i instal·lacions Creixement del treball Més treballadors i millor qualificats Recursos naturals Descobriment de noves primeres matèries Desplaçament de la FPP cap a l'exterior Creixement econòmic Augment de la capacitat productiva màxima Major volum de producció Possibilitat d'assolir noves combinacions de béns COMPROVA-HO 11 Com incideix una millora tecnològica sobre la FPP i sobre les condicions generals del mercat?

El problema de l'organització econòmica i l'assignació de recursos Tota comunitat humana s'enfronta a tres interrogants estructurals ineludibles derivats de l'escassetat: Què produir: quins béns i serveis s'han d'elaborar i en quines quantitats concretes. Com produir: quins mètodes tècnics, organitzacions empresarials i combinacions de factors s'han d'emprar. Per a qui produir: qui seran els destinataris finals de la producció i com es distribuiran els béns entre els individus. Un sistema econòmic constitueix el marc general, institucional i tècnic que condiciona com es prenen aquestes decisions i com s'assignen els recursos en una societat.

L'assignació dels recursos es pot canalitzar mitjançant diverses regles de funcionament i estructures de propietat. Segons la propietat dels mitjans de producció, aquests poden correspondre a individus particulars (societats de capitals com la societat anònima o la societat limitada, on mana el factor Millora tecnològica: introducció de nous i millors mètodes organitzatius o tècnics per generar béns i serveis. Permet obtenir més producció amb els mateixos recursos inicials ( ), cosa que afavoreix la reducció dels preus de venda.

1 millora tecnol gica o ˋ ΔQ Augment del volum de capital: increment del capital físic i financer a través de l'estalvi i la inversió en nous equips i instal·lacions productives. 2 Augment de la força de treball: creixement del nombre de treballadors disponibles i millora de la seva formació o qualificació professional. 3 Descobriment de nous recursos naturals: incorporació de noves primeres matèries o fonts energètiques abans no disponibles al procés productiu. 4 Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 13 capital), a cooperatives (on preval el factor treball i el principi democràtic d'una persona, un vot) o bé a l'Estat.

COMPROVA-HO 12 Quines són les tres preguntes bàsiques a les quals ha de donar resposta qualsevol sistema econòmic? Sistemes econòmics i mecanismes de decisió Segons la forma com s'assignen els recursos i el paper que hi exerceix l'autoritat pública, s'identifiquen tres grans tipologies de sistemes econòmics: 1. Economia de mercat pura En el sistema de mercat pur, compradors i venedors determinen lliurement les quantitats i els preus mitjançant la llei de l'oferta i la demanda. Les decisions es prenen de manera descentralitzada per part de multitud de famílies i empreses sense la intervenció directa de l'Estat.

El funcionament d'aquest model es basa en el concepte de la mà invisible descrit per Adam Smith: quan els agents actuen guiant-se exclusivament pel seu propi interès, contribueixen de retruc al benestar general. El sistema de preus actua com a mecanisme transmissor d'informació clau: reflecteix les preferències dels consumidors i orienta els empresaris cap a les activitats més rendibles. 2. Economia de planificació centralitzada En el model centralitzat (històricament aplicat a l'antiga Unió Soviètica o a la Xina del segle XX), els mitjans de producció pertanyen a l'Estat.

L'autoritat central és l'únic agent rellevant i pren directament totes les decisions sobre què, com i quan produir a través de plans obligatoris. Les empreses es limiten a complir les directives del pla estatal. Com que no competeixen ni busquen maximitzar guanys individuals, manquen d'incentius financers per assolir l'eficiència i minimitzar costos, requerint una burocràcia feixuga per al seu control. 3. Economia mixta En l'economia mixta, el sector públic col·labora amb la iniciativa privada per conciliar l'eficiència del mercat amb la protecció del benestar comú. L'Estat actua com a regulador (establint marcs legals) i com a agent econòmic actiu.

Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 14 ESQUEMA Sistemes econòmics Criteri Economia de mercat pura Planificació centralitzada Economia mixta Propietat dels mitjans Privada (empreses i individus) Pública (Estat) Predomini privat amb presència pública Assignació de recursos Mecanisme de preus i mercat lliure Decisió de l'autoritat central Mercat lliure amb intervenció estatal Paper de l'Estat Garanteix l'ordre i la defensa (Smith) Control absolut de la producció Regulador i proveïdor de béns bàsics Incentius Guanys individuals i preferències Compliment dels plans fixats Benefici privat regulat per normes socials Avantatges, inconvenients i fallades de mercat Tot i la gran eficiència de l'economia de mercat pura a l'hora d'ajustar l'oferta als desitjos del públic i evitar excedents o mancances greus, presenta limitacions importants que justifiquen la intervenció de l'Estat en els sistemes mixts: Fallades de mercat: situacions on el mercat no assigna els recursos de forma eficient per si sol.

Inclouen la competència imperfecta, la informació asimètrica (com en les assegurances de salut) i l'aparició d'externalitats. Les externalitats poden ser positives (accions que generen beneficis a tercers, com l'educació) o negatives (accions que perjudiquen tercers). Existència de béns públics: béns no rivals i no excloents (com la defensa nacional, la seguretat civil o la justícia) que el mercat no pot oferir de manera rendible perquè no se'n pot excloure ningú del consum, fent imprescindible el seu finançament mitjançant tributs obligatoris. Altres serveis, com la sanitat o l'ensenyament, es proveeixen públicament perquè el sector privat els subministraria en quantitats insuficients.

Desigualtat i inestabilitat: el mercat genera grans diferències de renda entre individus (problemes d'equitat) i manifesta una aparició reiterada de crisis econòmiques cícliques. Mercat pur Decisions descentralitzades i mà invisible Planificació central Propietat estatal i plans obligatoris Economia mixta Mercat combinat amb regulació pública Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 15 COMPROVA-HO 13 Per què la defensa nacional o la justícia no poden ser proveïdes eficaçment pel mercat lliure privat? IDEES CLAU El cost d'oportunitat quantifica la renúncia inevitable que comporta qualsevol elecció davant la condició d'escassetat.

La FPP representa les combinacions màximes de producció assolibles amb la tecnologia i els recursos donats. Els punts interiors de la FPP indiquen ineficiència o atur de factors, mentre que els exteriors són actualment inassolibles. La millora tecnològica, l'acumulació de capital, més mà d'obra i nous recursos naturals desplacen la FPP cap enfora. Els sistemes econòmics responen al què, com i per a qui produir mitjançant mercat pur, planificació central o economia mixta. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. En quina situació es troba una economia que produeix en un punt situat per sota de la seva FPP? 15. Com actua el mecanisme dels preus en una economia de mercat descentralitzada segons Adam Smith?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16. Com valida l'economia com a ciència social les seves teories? 17. Quin dels següents enunciats correspon a l'economia normativa? A través de judicis de valor inqüestionables a) Amb anàlisi empírica i tècniques estadístiques b) Mitjançant experiments controlats de laboratori c) Mitjançant votacions i debats parlamentaris d) L'atur juvenil ha pujat tres punts a) El govern hauria de subsidiar el transport b) La inflació redueix el poder de compra c) El consum privat creix si puja la renda d) Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 16 18. Què defineix estrictament el concepte econòmic de capital? 19.

Al mercat de factors, quin és el paper de les famílies? 20. Quin concepte descriu el valor de la millor alternativa a la qual renunciem en triar? 21. Què representa un punt situat a l'exterior de la Frontera de Possibilitats de Producció? 22. Quin factor desplaça la corba de la FPP cap a l'exterior? 23. Quina característica distingeix l'economia de planificació centralitzada?

Monedes i bitllets en circulació activa a) Totes les accions cotitzades a la borsa b) Terrenys rústics no explotats per l'home c) Béns produïts que serveixen per produir d) Comprar maquinària produïda per empreses a) Fixar el nivell d'inflació general b) Consumir els béns i serveis elaborats c) Vendre o oferir els factors productius d) Eficàcia productiva a) Mecanisme de preus b) Cost d'oportunitat c) Eficiència tècnica d) Un nivell de producció ineficient a) L'òptim tècnic de l'economia b) Una combinació actualment inassolible c) Una fita assolible amb atur d) Una millora de la tecnologia a) Una disminució de l'estalvi b) Un increment dels salaris c) Un augment dels impostos d) Lliure determinació dels preus a) Regulació mitjançant la mà invisible b) Propietat estatal dels mitjans c) Mínima burocràcia administrativa d) Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 17 3 Teoria de la demanda i de l'oferta EN ACABAR SABRÀS Distingir entre la funció de demanda i la funció d'oferta amb les seves respectives lleis de comportament.

Classificar els béns segons la seva resposta davant de variacions de renda o de preus d'altres productes. Diferenciar amb precisió gràfica i teòrica els moviments sobre la corba dels desplaçaments de les corbes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Per què quan s'encareix un producte solem comprar-ne menys fins i tot si no n'ha canviat la qualitat ni les nostres ganes de tenir-lo? L'anàlisi dels mercats comença amb l'estudi del comportament dels agents que hi interactuen: els compradors, que configuren la demanda, i els venedors, que determinen l'oferta. L'objectiu és formalitzar com responen davant dels preus i d'altres variables de l'entorn econòmic.

Demanda,oferta i equilibri de mercat 3 Teoria de la demanda i de l'oferta 4 Determinació de l'equilibri i ajustos Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 18 ESQUEMA Mecanismes del mercat 1. Teoria de la demanda La quantitat demandada és el volum d'un bé o servei que els consumidors desitgen i poden adquirir durant un període temporal concret per a cada nivell de preu. No és una quantitat fixa ja comprada, sinó una intenció de compra condicionada per diverses variables. DEFINICIÓ La demanda de mercat s'obté sumant de manera horitzontal les quantitats que desitja adquirir cada consumidor individual a cadascun dels preus possibles.

De forma general, la decisió de compra respon a una relació funcional: On és la quantitat demandada del bé, el seu preu propi, el preu d'altres béns relacionats, el nivell d'ingressos o renda, la riquesa acumulada, els factors sociològics o psicològics (com modes o tendències) i les preferències o gustos personals. Quan aïllem l'impacte del preu propi suposant que totes les altres variables romanen inalterades (condició de ceteris paribus), s'enuncia la llei de la demanda: la quantitat demandada d'un bé manté una relació inversa amb el seu propi preu. Si el preu puja, la quantitat demandada disminueix; si el preu baixa, la quantitat demandada augmenta.

Aquesta relació inversa es fonamenta en dos mecanismes complementaris: Efecte substitució: quan s'encareix un producte, els consumidors en redueixen la compra per substituir-lo per alternatives que ara resulten comparativament més assequibles. Efecte renda: una pujada de preu redueix el poder adquisitiu o renda real del consumidor, disminuint la seva capacitat general de compra, inclosa la del bé encarit.

Demanda Comportament i intencions dels compradors Llei de la demanda Relació inversa respecte al preu Tipus de béns Normals, inferiors, substitutius o complementaris Oferta Comportament i plans de venda empresarials Llei de l'oferta Relació directa respecte al preu Determinants de l'oferta Costos, tecnologia i expectatives Equilibri de mercat Intersecció de corbes i ajustos Q = d D(P , P , Y , R, F S, G) n x Q d P n P x Y R F S G Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 19 PER RECORDAR-HO En representació gràfica tradicional (atribuïda a l'economista Alfred Marshall), el preu se situa a l'eix vertical d'ordenades ( ) i la quantitat a l'eix horitzontal d'abscisses ( ).

Per això la corba de demanda té sempre pendent negatiu. COMPROVA-HO 25 Per què una pujada en el preu d'un bé no només en redueix el consum pel fet de ser més car, sinó també pel seu impacte en el pressupost global? 2. Tipologia de béns segons la demanda La resposta de la demanda permet classificar els béns segons com reaccionen davant de canvis en la renda del comprador o en els preus d'altres productes presents al mercat. Criteri Tipus de bé Comportament davant la variació Segons la renda ( ) Bé normal El seu consum augmenta quan s'incrementa la renda. Bé inferior El seu consum disminueix quan augmenta la renda disponible.

Segons el preu d'altres béns ( ) Béns substitutius La pujada de preu del bé A incrementa la demanda del bé B (ex. mantega i cereals). Béns complementaris La pujada de preu del bé A redueix la demanda del bé B (ex. gasolina i cotxes). Béns independents La variació de preu d'un bé no produeix cap canvi en la demanda de l'altre bé. COMPROVA-HO 26 Si un increment dels ingressos d'una família fa que consumeixi menys conserves bàsiques, com es cataloga aquest producte? 3. Teoria de l'oferta La quantitat ofertada representa el volum de producte que els venedors estan disposats i en condicions de posar a la venda en el mercat per a un preu determinat al llarg d'un període de temps.

La relació general entre l'oferta i els seus condicionants s'expressa mitjançant la funció d'oferta: On és la quantitat oferta, el preu del bé, el preu d'altres béns alternatius que l'empresa podria produir, els costos o preus dels factors productius, l'estat de la tecnologia i els objectius estratègics de l'empresa. P Q Y P x Q = s f(P , P , F ... F , T, O) n x 1 m Q s P n P x F ... F 1 m T O Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 20 Sota condició de ceteris paribus, la llei de l'oferta estableix una relació directa i positiva entre el preu del bé i la quantitat que les empreses volen vendre: preus més alts incentiven una major producció perquè permeten obtenir un benefici potencial més gran.

Preu ( ) Quantitat ofertada ( ) 20 5 40 46 60 77,5 80 100 100 115 120 122,5 Gràfica de la corba d'oferta individual amb pendent positiu creixent. A més del preu propi, la disposició a vendre depèn de factors com: Millores tecnològiques: la innovació permet abaratir els costos unitaris de fabricació sense que calgui reduir el cost dels factors, fet que augmenta els guanys i la capacitat productiva. Objectius empresarials: una estratègia d'expansió per arribar a un volum massiu de clients generarà una oferta superior a qualsevol preu que no pas una orientada a un nínxol reduït.

Expectatives de mercat: preveure que el preu pujarà en el futur pot portar a retenir producció al magatzem avui, reduint l'oferta immediata. P n q n Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 21 COMPROVA-HO 27 Què passa amb la quantitat oferta al mercat actual si els fabricants preveuen una gran pujada de preus d'aquí a dos mesos? 4. Moviments al llarg de la corba versus desplaçaments És indispensable distingir entre un canvi en la quantitat demandada o ofertada i un canvi en la demanda o l'oferta en el seu conjunt. ERROR FREQÜENT Confondre un moviment al llarg de la corba amb un desplaçament de la corba.

Quan varia únicament el preu del mateix bé, la corba no es mou de lloc: simplement ens desplacem d'un punt a un altre sobre el mateix traçat. La corba sencera només es mou cap a la dreta o cap a l'esquerra quan es modifica alguna variable externa que abans romania constant en la clàusula ceteris paribus. Analitzem com operen aquests canvis: Moviment al llarg de la corba: provocat exclusivament per una variació en el preu del propi bé ( ), mantenint la resta de variables constants. Modifica la «quantitat demandada» o la «quantitat ofertada». Desplaçament de tota la corba: provocat per una alteració en qualsevol variable diferent del preu propi. Modifica la «demanda» o l'«oferta» global.

Element analitzat Causes de desplaçament cap a la dreta (augment) Causes de desplaçament cap a l'esquerra (reducció) Corba de demanda Pujada de renda en béns normals, augment de gustos/moda, encariment d'un bé substitutiu, abaratiment d'un bé complementari o increment de la mida del mercat. Descens de renda en béns normals, caiguda de popularitat, abaratiment d'un bé substitutiu o encariment d'un bé complementari. Corba d'oferta Progrés tècnic que redueix costos unitaris, abaratiment dels factors de producció, expectatives favorables o entrada de noves empreses al sector.

Augment dels costos dels factors productius, encariment de productes alternatius, expectatives de preus futurs més alts o reducció del nombre de venedors. COMPROVA-HO 28 Si el preu d'un bé es redueix a la meitat, es desplaça la seva corba de demanda cap a la dreta? P n Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 22 IDEES CLAU La quantitat demandada depèn del preu propi i d'altres variables com la renda, els gustos i els béns relacionats. La llei de la demanda estableix una relació inversa entre preu i quantitat degut a l'efecte substitució i l'efecte renda.

Els béns es classifiquen en normals o inferiors segons la resposta a la renda, i en substitutius, complementaris o independents segons la resposta al preu d'altres béns. La llei de l'oferta determina una relació directa entre preu i quantitat ofertada sota la condició de ceteris paribus. Un canvi en el propi preu genera un moviment sobre la corba, mentre que canvis en altres variables desplacen la corba sencera. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. En què es diferencien l'efecte substitució i l'efecte renda quan puja el preu d'un producte? 30. Com respon la demanda d'un producte B quan s'encareix un bé complementari A? 31.

Quin efecte té sobre la corba d'oferta una millora en la tecnologia que redueix els costos mitjans? DEMANDA, OFERTA I EQUILIBRI DE MERCAT 4 Determinació de l'equilibri i ajustos EN ACABAR SABRÀS Identificar el preu i la quantitat d'equilibri a partir de taules numèriques i gràfics. Distingir situacions d'excés d'oferta i d'excés de demanda. Explicar el mecanisme d'ajust automàtic de preus cap a l'equilibri. Diferenciar els moviments al llarg de la corba dels desplaçaments totals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què les rebaixes de preu sorgeixen de manera natural a les botigues quan acaba la temporada de roba?

El concepte d'equilibri de mercat El mercat assoleix una posició estable quan els plans dels compradors coincideixen plenament amb els plans dels venedors. Aquesta coincidència es produeix en la intersecció gràfica entre la corba de demanda i la corba d'oferta (vegeu «Demanda, oferta i equilibri de mercat — Teoria de la demanda i de l'oferta»). Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 23 DEFINICIÓ El preu d'equilibri és aquell nivell de preu en què la quantitat que els consumidors desitgen adquirir iguala amb precisió la quantitat que les empreses desitgen vendre. La quantitat d'equilibri correspon al volum de producte intercanviat en aquest punt d'intersecció.

En aquesta situació no existeix cap incentiu intern que empenyi els agents econòmics a modificar les seves decisions de preu o de volum comercialitzat. Un mercat en equilibri només variarà si intervenen pertorbacions o factors exògens que alterin la posició de les corbes. ERROR FREQÜENT Compte amb els eixos gràfics: en economia se segueix la convenció d'Alfred Marshall, situant sempre el preu ( ) en l'eix vertical (ordenades) i la quantitat ( ) en l'eix horitzontal (abscisses). Matemàticament el preu actua com a variable independent sobre les quantitats, però la representació gràfica tradicional inverteix aquesta disposició matemàtica estàndard.

COMPROVA-HO 33 Quina condició matemàtica defineix de forma simultània el preu i la quantitat d'equilibri en un mercat? Desequilibris: excés d'oferta i excés de demanda Quan el preu vigent al mercat no coincideix amb el preu d'equilibri, sorgeixen discrepàncies entre els plans de consum i de producció. Aquestes situacions reben el nom de desequilibris de mercat. Situació Relació de quantitats Denominació alternativa Pressió sobre el preu Preu superior a l'equilibri Excés d'oferta o excedent A la baixa Preu inferior a l'equilibri Excés de demanda o escassetat A l'alça Quan el preu és superior al d'equilibri, les empreses posen a la venda més unitats de les que els compradors volen absorbir.

Es genera un excés d'oferta o excedent. Davant l'acumulació d'estocs sense vendre, els venedors competeixen reduint els preus per atreure compradors. Quan el preu se situa per sota del d'equilibri, els consumidors desitgen adquirir més unitats de les que els fabricants estan disposats a subministrar. Es produeix un excés de demanda o escassetat. La insatisfacció dels compradors permet als venedors augmentar el preu sense perdre clientela. Aquest mecanisme de correcció automàtica constitueix la llei de l'oferta i de la demanda: el moviment dels preus actua com a senyal orientador fins a restablir la coincidència de quantitats.

P Q Q > S Q D Q > D Q S Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 24 Gràfica de l'equilibri de mercat, excés d'oferta i excés de demanda. COMPROVA-HO 34 Com reacciona el preu d'un bé si els fabricants acumulen grans quantitats d'estoc no venut als magatzems?

Anàlisi numèrica i ajust de preus L'observació de taules de mercat permet identificar amb claredat el punt d'equilibri i quantificar la magnitud de l'escassetat o de l'excedent a cada nivell de preu: Preu ( ) Quantitat demandada ( ) Quantitat ofertada ( ) Excés de demanda ( ) Excés d'oferta ( ) 20 110 5 105 -105 40 90 46 44 -44 60 77,5 77,5 0 0 80 67,5 100 -32,5 32,5 100 62,5 115 -52,5 52,5 120 60 122,5 -62,5 62,5 A la taula anterior, per a un preu de 60 unitats monetàries, la quantitat demandada i la quantitat ofertada coincideixen exactament en 77,5 unitats.

Per sota d'aquest nivell (per exemple, a preu 20) sorgeix escassetat amb una diferència de 105 unitats, mentre que per sobre (a preu 120) es produeix un excedent de 62,5 unitats. P n Q D Q S Q D Q S Q S Q D Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 25 PROCÉS Mecanisme d'ajust automàtic davant un excés d'oferta 1 Preu alt El preu de mercat se situa per sobre de l'equilibri. 2 Acumulació d'estocs La quantitat ofertada és més gran que la demandada. 3 Baixada de preus Els venedors redueixen preus per donar sortida al producte. 4 Retorn a l'equilibri Augmenta el consum, disminueix l'oferta i s'iguala el mercat.

COMPROVA-HO 35 A partir de la taula, quin volum d'excedent o d'escassetat s'origina si el preu vigent és 80? Diferència entre moviments al llarg de la corba i desplaçaments Cal distingir amb precisió analítica dos tipus de canvis en el mercat: Moviments al llarg de les corbes: Succeeixen exclusivament quan varia el propi preu del bé ( ). No modifiquen les corbes, sinó que traslladen el mercat d'un punt a un altre sobre la mateixa corba. Desplaçaments de les corbes: Tenen lloc quan canvien variables exògenes mantenint el principi de ceteris paribus trencat.

En el cas de l'oferta, aquestes variables inclouen el preu dels factors de producció, el nivell de tecnologia existent, els objectius empresarials, el preu d'altres béns relacionats o el nombre d'empreses competidores. Quan intervenen pertorbacions externes sobre la demanda o l'oferta, les corbes es desplacen cap a la dreta (augment) o cap a l'esquerra (reducció), establint un nou preu i una nova quantitat d'equilibri de mercat.

ESQUEMA Tipologies de canvis en el mercat P Moviments al llarg de la corba Causats per variacions del propi preu Desplaçaments de la corba Causats per factors exògens Costos de factors Salaris, matèries primeres Tecnologia Innovació i millora tècnica Nombre d'empreses Entrada o sortida de competidors Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 26 IDEES CLAU L'equilibri de mercat s'assoleix quan la quantitat demandada coincideix amb l'ofertada ( ). Un preu superior al d'equilibri genera un excés d'oferta o excedent, exercint una pressió a la baixa sobre els preus. Un preu inferior al d'equilibri produeix un excés de demanda o escassetat, empenyent els preus cap amunt.

Segons la convenció marshalliana, el preu se situa a l'eix d'ordenades ( ) i la quantitat a l'eix d'abscisses ( ). Les variacions del preu provoquen moviments al llarg de la corba, mentre que els canvis en factors exògens desplacen les corbes completes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. En què es diferencia un moviment al llarg de la corba d'un desplaçament de la corba d'oferta? 37. Per quina raó un excés de demanda condueix de manera natural a un augment del preu de mercat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Què estableix la llei de la demanda? 39. Com es defineix un bé inferior? 40. Quin factor provoca exclusivament un moviment al llarg de la corba d'oferta?

Q = D Q S P Q Relació directa entre preu i quantitat demandada a) Relació inversa entre preu i quantitat demandada b) La quantitat demandada no depèn del preu c) La demanda augmenta si pugen els costos d) La seva qualitat està legalment per sota de la mitjana a) El seu consum creix en augmentar la renda b) El seu consum disminueix en augmentar la renda c) No té cap relació amb la renda d) Un canvi en els objectius estratègics a) Una millora en la tecnologia b) Una pujada del salari dels treballadors c) Un canvi en el preu del propi bé d) Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 27 41. Si dos béns són substitutius, què passa quan puja el preu del primer? 42.

Quina situació es produeix si el preu de mercat està fixat per sobre de l'equilibri? 43. A quins eixos se situen el preu i la quantitat segons la convenció de Marshall? 44. Quin efecte immediat provoca una reducció dels costos de producció en el mercat? 45. Què passa amb el mercat si s'arriba exactament al punt d'intersecció entre oferta i demanda? 5 Elasticitats de mercat — Elasticitat-preu, renda i creuada EN ACABAR SABRÀS Calcular l'elasticitat-preu emprant tant variacions percentuals com el mètode del punt mig. Analitzar la relació entre l'elasticitat de la demanda i l'evolució dels ingressos totals. Classificar béns segons els coeficients de l'elasticitat-renda i l'elasticitat creuada.

Distingir les tipologies i corbes isoelàstiques de l'oferta de mercat.

Es redueix l'oferta del segon bé a) Augmenta la demanda del segon bé b) La demanda del segon bé no varia c) Disminueix la demanda del segon bé d) Desplaçament de la corba cap a la dreta a) Excés de demanda o escassetat b) Equilibri amb estocs buits c) Excés d'oferta o excedent d) Preu a abscisses i quantitat a ordenades a) Ambdós a l'eix d'abscisses b) Ambdós a l'eix d'ordenades c) Preu a ordenades i quantitat a abscisses d) Excés de demanda immediat i permanent a) Moviment descendent al llarg de la corba b) Desplaçament de la corba d'oferta a la dreta c) Desplaçament de la corba d'oferta a l'esquerra d) Es manté estable sense pressions de canvi a) S'origina una escassetat persistent b) El preu tendeix a caure a zero c) La quantitat demandada supera l'ofertada d) Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 28 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Com pot ser que una empresa que aconsegueix vendre més unitats després d'abaixar els preus acabi ingressant menys diners en total?

L'anàlisi de mercat requereix conèixer no només el sentit en què varien les quantitats quan canvien els preus o la renda, sinó també la intensitat d'aquesta resposta. L'estudi de les elasticitats permet quantificar aquesta sensibilitat. ESQUEMA Estructura de les elasticitats de mercat DEFINICIÓ L'elasticitat és la mesura de la sensibilitat relativa que experimenta la quantitat demandada o ofertada davant la variació d'un dels seus determinants, especialment el preu del propi bé o la renda dels consumidors. L'elasticitat-preu de la demanda L'elasticitat-preu de la demanda quantifica el grau de resposta de la quantitat demandada davant dels canvis en el preu de mercat.

Es defineix com el quocient entre la variació percentual de la quantitat i la variació percentual del preu: A causa de la relació inversa entre preu i quantitat establerta per la llei de la demanda (vegeu «Demanda, oferta i equilibri de mercat — Teoria de la demanda i de l'oferta»), el resultat d'aquesta operació és habitualment negatiu. Per facilitar la interpretació analítica i evitar l'ús continu de valors negatius, és comú multiplicar l'expressió per -1 o treballar directament amb el valor absolut.

Elasticitat de la demanda Sensibilitat de les compres davant diversos factors Elasticitat-preu Resposta davant del preu del mateix bé Elasticitat-renda Diferencia béns normals de béns inferiors Elasticitat creuada Distingeix entre béns substitutius i complementaris Elasticitat de l'oferta Sensibilitat de la producció respecte al preu Corbes isoelàstiques Trames inelàstiques, unitàries i elàstiques E = p Variaci % del preu o ˊ Variaci % de la quantitat demandada o ˊ Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 29 EXEMPLE Si el preu d'un bé s'incrementa un 2 % i com a resposta la quantitat demandada es redueix un 6 %, el càlcul d'elasticitat és: Això indica que la quantitat demandada varia proporcionalment tres vegades més que el preu.

Mètode del punt mig Quan es calculen variacions percentuals convencionals entre dos punts d'una corba, el resultat depèn del punt que es prengui com a origen. Per resoldre aquesta asimetria i obtenir la mateixa taxa tant si el preu puja com si baixa, s'utilitza el mètode del punt mig, el qual pren com a referència la mitjana dels dos valors: Tipologia de la demanda segons l'elasticitat-preu En funció del valor absolut de l'elasticitat-preu, les demandes es classifiquen en diferents categories: Classificació Condició Comportament de la quantitat Perfectament inelàstica La quantitat demandada no varia davant canvis en el preu.

Inelàstica La variació percentual de la quantitat és inferior a la del preu. Elasticitat unitària La quantitat varia exactament en la mateixa proporció que el preu. Elàstica La variació percentual de la quantitat és superior a la del preu. Perfectament elàstica Qualsevol canvi en el preu redueix la quantitat a zero. COMPROVA-HO 47 Quina diferència fonamental hi ha entre una demanda amb elasticitat 0,5 i una amb elasticitat 2,5 en termes de reacció dels consumidors?

Factors condicionants de l'elasticitat-preu La sensibilitat de la demanda no és homogènia entre tots els productes; depèn de determinades característiques estructurals i de mercat: Naturalesa de les necessitats satisfetes: els béns de primera necessitat presenten corbes inelàstiques, ja que resulta difícil prescindir-ne malgrat l'encariment. Els béns de luxe solen tenir Y = = 2% 6% 3 Y = 3 E = P d = Δ% preu Δ% quantitat demandada (P +P )/2 2 1 P P 2 1 (Q +Q )/2 2 1 Q Q 2 1 E = p 0 0 < E < p 1 E = p 1 1 < E < p + E p Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 30 demandes molt elàstiques ( ), registrant forts increments de compra quan s'apliquen rebaixes.

Existència de béns substitutius propers: com més i millors alternatives directes tingui el producte al mercat, major serà l'elasticitat. Per exemple, la facilitat per substituir la mantega per margarina fa que la demanda sigui molt més sensible a les variacions de preu. Proporció de la renda gastada en el bé: com més gran sigui el pes del bé dins del pressupost familiar, més atents estaran els compradors als canvis en el preu i més elàstica serà la demanda. Període de temps considerat: com més temps transcorre després d'una variació de preu, més gran és la capacitat dels consumidors per trobar alternatives o canviar hàbits, fent que la corba sigui més elàstica a llarg termini.

ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre el pendent constant d'una corba de demanda lineal amb l'elasticitat. El pendent mesura la relació absoluta entre canvis de preu i quantitat ( ), mentre que l'elasticitat mesura variacions relatives o percentuals. En una recta de demanda amb pendent constant, l'elasticitat varia contínuament des de valors infinits a la part superior fins a zero a la part inferior.

Elasticitat-preu i ingrés total L'ingrés total d'una empresa es defineix com el producte del preu unitari per la quantitat venuda: L'impacte d'una variació en el preu sobre els ingressos totals depèn directament de l'elasticitat de la corba de demanda: Elasticitat de la demanda Efecte d'un augment de preu ( ) Efecte d'una reducció de preu ( ) Inelàstica ( ) L'ingrés total augmenta ( ) L'ingrés total disminueix ( ) Unitària ( ) L'ingrés total no varia L'ingrés total no varia Elàstica ( ) L'ingrés total disminueix ( ) L'ingrés total augmenta ( ) Quan la corba de demanda és inelàstica, resulta contraproduent abaixar els preus: la quantitat demandada s'incrementa en un percentatge tan petit que no compensa la pèrdua de preu per unitat, provocant una caiguda de l'ingrés total.

E > p 1 ΔP /ΔQ IT = P Q P P E < p 1 IT IT E = p 1 E > p 1 IT IT Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 31 EXEMPLE En el sector del transport aeri, les companyies distingeixen segments de mercat amb elasticitats diferents: Vols classe turista (demanda elàstica): aplicar una reducció del preu d'un 10 % fa que la quantitat augmenti en major proporció, donant lloc a un augment de l'ingrés total ( ). Vols classe business (demanda inelàstica): aplicar un increment de preu del 15 % redueix poc el nombre de viatgers per motius laborals, aconseguint elevar l'ingrés total ( ). COMPROVA-HO 48 Per què una empresa amb demanda inelàstica veu reduïts els seus ingressos si decideix rebaixar els preus?

Elasticitat-renda de la demanda L'elasticitat-renda de la demanda mesura la resposta de la quantitat demandada d'un bé davant les alteracions en la renda ( ) dels compradors: El signe i la magnitud d'aquest quocient permeten classificar els béns econòmics: Béns normals ( ): la quantitat demandada augmenta quan augmenta la renda ( ). Dins d'aquest grup es distingeixen: Béns de primera necessitat: amb una elasticitat compresa entre zero i u ( ). Béns de luxe: amb una elasticitat-renda superior a la unitat ( ), de manera que el seu consum creix més ràpidament que la pròpia renda.

Béns inferiors ( ): l'augment de la renda provoca una reducció de la quantitat demandada ( ), ja que els consumidors passen a adquirir productes de millor qualitat. Un mateix bé pot comportar-se de manera diferent al llarg de diferents trams de renda personal: IT > IT IT > IT Y E = y Variaci % de la renda o ˊ Variaci % de la quantitat demandada o ˊ E > y 0 ΔY ΔQ d 0 < E < y 1 E > y 1 E < y 0 ΔY ΔQ d Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 32 Gràfica de la relació entre demanda i diferents trams de renda.

Elasticitat creuada de la demanda L'elasticitat creuada de la demanda mesura com varia la quantitat demandada d'un bé concret ( ) en resposta a un canvi en el preu d'un altre bé distint ( ): Segons el signe de l'elasticitat creuada, es determina la relació mútua entre ambdós productes: Béns substitutius ( ): un increment en el preu del bé fa que els compradors abandonin el seu consum i augmentin la demanda del bé . Béns complementaris ( ): una pujada en el preu del bé redueix la demanda conjunta d'ambdós articles, contraient el consum del bé . COMPROVA-HO 49 Si un increment del 5 % en el preu del bé B provoca un augment del 8 % en la demanda del bé A, quin tipus de relació uneix els dos béns?

Elasticitat de l'oferta L'elasticitat de l'oferta mesura la resposta percentual de la quantitat que els productors ofereixen al mercat davant de variacions en el preu del bé: i j E = ij = Variaci % del preu del b j o ˊ e ˊ Variaci % de la quantitat demandada del b i o ˊ e ˊ P j ΔP j Q i ΔQ i E > ij 0 j i E < ij 0 j i E = s Variaci % de preu o ˊ Variaci % de quantitat ofertada o ˊ Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 33 Com que l'oferta segueix normalment una relació directa amb el preu (vegeu «Demanda, oferta i equilibri de mercat — Teoria de la demanda i de l'oferta»), el coeficient és positiu i es classifica en: Oferta elàstica ( ): la variació percentual de la quantitat produïda és superior a la del preu.

Oferta d'elasticitat unitària ( ): la quantitat varia exactament en la mateixa proporció percentual que el preu. Oferta inelàstica ( ): la quantitat ofertada varia en una proporció inferior a la del preu. Corbes d'oferta isoelàstiques Les corbes d'oferta isoelàstiques mantenen el mateix coeficient d'elasticitat al llarg de tot el seu traçat: Gràfica de corbes d'oferta isoelàstiques segons el seu coeficient. Oferta totalment inelàstica ( ): representada per una línia vertical; la producció no reacciona al preu. Oferta d'elasticitat unitària ( ): qualsevol recta que neix directament de l'origen de coordenades.

Oferta completament elàstica ( ): representada per una recta horitzontal a l'alçada d'un nivell de preu determinat. E > s 1 E = s 1 E < s 1 E = s 0 E = s 1 E s Apunts d'Economia — Grau en Dret URV 34 IDEES CLAU L'elasticitat mesura la sensibilitat relativa de la quantitat demandada o ofertada respecte a les variacions en variables com el preu o la renda. El mètode del punt mig calcula les variacions percentuals emprant el terme mitjà dels dos valors per evitar asimetries de càlcul segons el sentit de la variació. Quan la demanda és inelàstica ( ), abaixar el preu redueix l'ingrés total perquè la quantitat venuda augmenta menys que proporcionalment.

L'elasticitat-renda identifica béns inferiors ( ), béns de primera necessitat ( ) i béns de luxe ( ). L'elasticitat creuada distingeix béns substitutius ( ) de complementaris ( ) segons el signe de la variació relativa. L'elasticitat de l'oferta és unitària ( ) en qualsevol recta d'oferta que parteix de l'origen de coordenades. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 50. Com influeix l'existència de béns substitutius propers en el valor de l'elasticitat-preu de la demanda? 51. Quina estratègia de preus ha de seguir una companyia per incrementar els seus ingressos totals si la seva demanda és elàstica? 52. Com s'identifiquen gràficament les corbes d'oferta totalment inelàstica i completament elàstica?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 53. Si una empresa amb demanda inelàstica abaixa el preu del producte, què passa amb el seu ingrés total? 54. Quin valor pren l'elasticitat-renda en el cas d'un bé inferior? 55. Si dos béns presenten una elasticitat creuada de la demanda positiva, quina relació tenen? E < p 1 E < y 0 0 < E < y 1 E > y 1 E > ij 0 E < ij 0 E = s 1 L'ingrés total es duplica. a) L'ingrés total augmenta ràpidament. b) L'ingrés total roman inalterat. c) L'ingrés total es redueix. d) Un valor exacte a zero. a) Un valor estrictament negatiu. b) Un valor entre zero i u. c) Un valor major que la unitat. d) Són béns substitutius. a) Són béns complementaris.

b) Són béns totalment independents. c) Són béns de…