Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS D'INFERMERIA Grau en Infermeria Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts de Fonaments d'Infermeria: pensament crític, etapes del PRCI, model AREA, els 11 patrons de Gordon i formulació diagnòstica segons NANDA-I.

APREN.AI Índex 1 El Procés de Raonament Clínic i el Pla de Cures Fonaments del pensament crític en la pràctica infermera Etapes del procés d'atenció infermera Finalitat del pla de cures i models de raonament 2 La Valoració Infermera: Mètodes, Tipologia i Registre Procés intencionat de valoració Tècniques de recollida de dades Modalitats de valoració segons el context Requisits i valor del registre clínic 3 Els Patrons Funcionals de Salut de Marjory Gordon Concepte i estructura dels patrons de Gordon Els 11 patrons funcionals de salut Dinàmica entre patrons disfuncionals i pla de cures 4 El Judici Clínic i el Diagnòstic Infermer (NANDA-I) Naturalesa del judici clínic infermer Taxonomia II de NANDA International Tipologies de diagnòstics i estructura de formulació Procediment diagnòstic i prevenció d'errors 5 Resum per repassar Procés d'atenció infermera i raonament clínic Valoració infermera i registre clínic Patrons funcionals de salut de Marjory Gordon Judici clínic i diagnòstic infermer (NANDA-I) Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 1 1 El Procés de Raonament Clínic i el Pla de Cures EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de raonament clínic en la disciplina infermera. Enumerar en ordre cronològic les cinc etapes del procés d'atenció d'infermeria. Identificar els objectius assistencials, jurídics i econòmics del pla de cures. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què cal aplicar un mètode sistemàtic com el procés infermer en lloc de confiar en la simple intuïció davant d'un pacient?

Fonaments del pensament crític en la pràctica infermera El pensament crític constitueix una modalitat cognitiva conscient, deliberada i orientada a objectius. Permet analitzar supòsits, avaluar evidències empíriques i desvelar significats profunds davant de situacions personals complexes, dilemes o estats d'estrès. Davant d'un factor desencadenant, el professional mobilitza els àmbits essencials del saber per configurar el raonament clínic, definit com un pensament reflexiu, creatiu i evolutiu que emergeix de la trobada directa amb la persona atesa.

DEFINICIÓ El Procés de Raonament Clínic Infermer (PRCI) és una metodologia ordenada que proporciona cures humanistes i eficients per aconseguir resultats de salut concrets. Etapes del procés d'atenció infermera El mètode d'actuació s'articula mitjançant un cicle continu integrat per cinc fases interdependents: Valoració: recollida sistemàtica de dades de la persona. 1 Diagnòstic: identificació dels problemes reals o potencials. 2 Planificació: elaboració del pla de cures amb objectius i intervencions. 3 Execució: posada en pràctica de les actuacions planificades. 4 Avaluació: comprovació dels resultats assolits respecte als esperats.

5 Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 2 Esquema del cicle complet de les cinc etapes del procés infermer. Aquest cicle dinàmic exigeix coneixement disciplinar sòlid, és de caràcter universal i guia la presa de decisions clíniques basades en l'experiència humana de salut. COMPROVA-HO 2 Quina relació seqüencial mantenen les etapes del procés d'infermeria entre si? Finalitat del pla de cures i models de raonament El pla de cures formalitza l'estratègia assistencial. Compleix cinc funcions cabdals: establir una eina de comunicació interdisciplinària, dirigir les cures, actuar com a document medicolegal, permetre la quantificació de costos i impulsar la recerca clínica.

Per articular aquest raonament destaca el model AREA (Anàlisi de Resultats de l'Estat Actual), conegut també com a model OPT (Outcome Present State Test). Aquesta estructura cartogràfica permet examinar la distància entre l'estat present del pacient i els resultats desitjats mitjançant la metacognició (la reflexió conscient sobre el propi pensament). El model incorpora l'escenari global del pacient i condueix des del context fins a la resolució terapèutica: Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 3 Esquema de transició metacognitiva des del context fins als resultats. ERROR FREQÜENT Confondre el model AREA amb un mer registre burocràtic.

L'AREA és una eina metacognitiva fluida i circular que serveix per comparar l'estat actual amb la meta esperada abans d'escollir les intervencions. PROCÉS Etapes del procés de cures Valoració Obtenció i interpretació de dades de la persona 1 Diagnòstic Formulació del judici clínic segons respostes 2 Planificació Disseny del pla de cures i objectius 3 Execució Aplicació pràctica de les actuacions prescrites 4 Avaluació Revisió dels resultats i compliment d'objectius 5 Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 4 IDEES CLAU El pensament crític és un procés conscient i controlat davant de situacions complexes.

El procés d'atenció d'infermeria comprèn cinc fases: valoració, diagnòstic, planificació, execució i avaluació. El pla de cures té valor assistencial, de recerca, econòmic i legal. El model AREA / OPT utilitza la metacognició per guiar la transició de l'estat actual al futur desitjat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quins són els tres propòsits bàsics del procés de raonament clínic infermer? 4. Què aporta el model AREA al pensament del professional d'infermeria? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina característica distingeix el pensament crític del pensament general? 6. Quina funció legal i econòmica compleix el pla de cures? 7.

A què fa referència el concepte de metacognició dins del model AREA? 8. Quina fase precedeix immediatament a la planificació en el procés d'infermeria?

Prescindeix de la valoració d'evidències a) S'aplica exclusivament en l'avaluació final b) És controlat, reflexiu i conscient c) És un procés intuïtiu no estructurat d) Només avalua tasques mèdiques delegades a) Serveix de document legal i quantifica costos b) Substitueix la història clínica mèdica general c) Garanteix l'alta hospitalària automàtica d) A la memorització de taxonomies internacionals a) A la delegació de decisions clíniques b) Al fet de reflexionar sobre la pròpia manera de pensar c) Al registre informàtic dels tractaments d) Avaluació a) Diagnòstic b) Revaloració c) Execució d) Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 5 2 La Valoració Infermera: Mètodes, Tipologia i Registre EN ACABAR SABRÀS Desglossar les cinc fases consecutives del procés intencionat de valoració.

Diferenciar les característiques i objectius de cadascuna de les modalitats de valoració clínica. Aplicar els criteris de rigor documental exigits per al registre clínic professional. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Què pot passar si un infermer anota «el pacient dorm bé» en lloc d'especificar hores i patrons de descans? Procés intencionat de valoració La valoració infermera consisteix en la recollida deliberada d'informació sobre la persona, focalitzant- se en les seves respostes i experiències vitals davant dels estats de salut.

Aquest procediment sistemàtic requereix una seqüència estructurada: Les dades provenen de la història clínica (antecedents mèdics, proves diagnòstiques) i de la valoració infermera directa, que distingeix entre fonts primàries (l'usuari) i secundàries (familiars o persones de referència). Tècniques de recollida de dades La recol·lecció d'informació s'executa a través de dos mètodes complementaris: Observació: utilització planificada i conscient dels sentits per captar dades de manera objectiva. Ha de ser sistemàtica, excloure la improvisació i seguir un ordre metòdic (com la direcció cefalocaudal o d'interior a exterior), prioritzant sempre la persona.

Entrevista clínica: comunicació intencionada orientada a identificar problemes mitjançant les respostes de l'usuari, establir vincle de confiança, alleujar angoixes immediates i fomentar la participació activa. Consta de tres fases (obertura/introducció, cos de treball i finalització/tancament) i empra preguntes obertes o tancades en modalitats dirigides o no dirigides. Obtenir les dades a través de les fonts pertinents. 1 Interpretar el significat clínic de la informació. 2 Organitzar les dades sota models teòrics reconeguts. 3 Validar la coherència i fiabilitat de les troballes. 4 Registrar la informació en el suport documental o clínic.

5 Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 6 COMPROVA-HO 10 Quina diferència metodològica hi ha entre una font de dades primària i una de secundària en la valoració infermera?

Modalitats de valoració segons el context Tipus de valoració Moment d'aplicació Objectiu principal Parcial Primer contacte en Atenció Primària o segons context a l'ingrés Contextualitzar la situació i identificar problemes concrets Cribratge A l'ingrés del pacient Obtenir un perfil funcional preliminar dels patrons Completa Estudi aprofundit inicial Recollir la història integral de la persona Urgent Incident crític fisiològic o emocional Detectar amenaces vitals immediates i nous problemes greus Revaloració Transcorregut un lapse temporal determinat Comparar l'estat actual amb les dades basals i comprovar objectius Classificació dels tipus de valoració segons el moment d'aplicació i objectiu.

Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 7 Requisits i valor del registre clínic El registre documental ha de transmetre dades precises i objectives, evitant judicis subjectius o interpretacions vagues. Les expressions subjectives de l'usuari s'han d'escriure entre cometes ("em sento com si..."), utilitzant abreviatures estandarditzades i assegurant una confidencialitat absoluta. EXEMPLE És incorrecte anotar «va de ventre normal i menja bé». La descripció clínica correcta és: «femta de consistència tova, color marronós i freqüència diària; manté ingesta rica en verdures, llegums, carns a la planxa, fruita i abundant aportació hídrica».

La importància del registre es resumeix en l'acrònim REGISTRE: Reforça la comunicació entre professionals. Enforteix la continuïtat de les cures i la seguretat del pacient. Garanteix la qualitat i l'autonomia de les actuacions infermeres. Impulsa la docència, la gestió i la investigació. Serveix com a testimoni juridicolegal de la praxi. Transmet coneixements i judicis clínics. Revela la coherència del discurs amb el model institucional. Estimula el desenvolupament i la visibilitat de la professió. ERROR FREQÜENT Anotar impressions subjectives del professional com si fossin fets mesurables.

Cal descriure estrictament els signes observables i transcriure textualment els símptomes expressats pel pacient. Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 8 ESQUEMA Fonts i mètodes de la valoració infermera IDEES CLAU La valoració és un procés estructurat: obtenir, interpretar, organitzar, validar i registrar. L'observació sistemàtica i l'entrevista clínica són els dos mètodes essencials d'obtenció de dades. Existeixen cinc modalitats de valoració: parcial, de cribratge, completa, urgent i revaloració. El registre clínic requereix descripcions minucioses, rigor terminològic i màxima confidencialitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11.

En quin escenari clínic està indicada la realització d'una valoració urgent? 12. Quines són les tres etapes estructurals d'una entrevista clínica infermera? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin és l'objectiu fonamental de la valoració de cribratge a l'ingrés?

Fonts d'informació Orígens de les dades del pacient Història clínica Anamnesi, exploracions i proves mèdiques Font primària L'usuari o pacient Font secundària Familiars i cuidadors Mètodes d'obtenció Procediments directes d'exploració Observació Sentits, sistemàtica i cefalocaudal Entrevista Planificada, estructurada i intencionada Resoldre un incident crític emergent a) Avaluar el cost econòmic de l'estada b) Obtenir un perfil limitat dels patrons c) Elaborar l'informe d'alta definitiva d) Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 9 14. Com s'han de reflectir les dades subjectives que aporta el pacient al registre? 15.

Quina fase de la valoració assegura la fiabilitat i coherència abans d'escriure? 16. Quina dimensió representa la lletra S en l'acrònim de registre infermer? 3 Els Patrons Funcionals de Salut de Marjory Gordon EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de patró funcional de salut segons la teoria de Marjory Gordon. Identificar cadascun dels 11 patrons funcionals i el seu contingut clínic. Relacionar la presència de patrons disfuncionals amb la necessitat d'iniciar un pla de cures. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Pot considerar-se sa un pacient amb una malaltia crònica estabilitzada segons el model de Gordon?

Concepte i estructura dels patrons de Gordon La infermera Marjory Gordon defineix un patró funcional com una configuració de comportament que es manifesta de manera seqüencial al llarg del temps. Aquesta eina organitza la valoració clínica combinant les narracions de la persona amb les observacions objectives del professional. Els patrons no es divideixen en fisiològics o psicosocials de forma aïllada: estan completament integrats, interactuen entre ells i reflecteixen de manera holística la resposta humana a la vida i a la malaltia.

La salut s'entén com el nivell òptim de funcionament que permet a individus, famílies i comunitats assolir el seu màxim potencial, i es mesura mitjançant paràmetres normatius i la percepció subjectiva del pacient. Els 11 patrons funcionals de salut 1. Percepció i maneig de la salut: percepció global del benestar i conductes de cura o prevenció.

Mitjançant abreviatures de nova invenció a) Ometent-les per manca de proves objectives b) Transcrites textualment entre cometes c) Traduïdes al llenguatge col·loquial del professional d) Interpretar a) Obtenció b) Validació c) Organització d) Supervisió de despeses hospitalàries a) Servei de testimoni jurídic i legal b) Seguiment dels tractaments mèdics c) Solució de conflictes laborals interns d) Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 10 2. Nutricional i metabòlic: ingesta d'aliments i líquids, requeriments corporals, estat cutani, mucoses, IMC i pes. 3. Eliminació: excreció intestinal, urinària, transpiració cutània i presència de drenatges. 4.

Activitat i exercici: mobilitat física, capacitat per a l'autocura, oci i tolerància cardiorespiratòria. 5. Repòs i son: descans, relaxació i qualitat o quantitat de son habitual. 6. Cognitiu i perceptual: aptituds intel·lectuals, memòria, presa de decisions i funcions sensorials (oïda, vista, dolor). 7. Autopercepció i autoconcepte: identitat, imatge corporal, valoració personal i estats emocionals. 8. Rol i relacions: vincles familiars, compromisos socials i compliment de papers vitals. 9. Sexualitat i reproducció: grau de satisfacció o dificultats amb la sexualitat i patró reproductiu. 10.

Adaptació i tolerància a l'estrès: mecanismes d'afrontament davant de crisis i capacitat de resistència. 11. Valors i creences: metes morals, espirituals i conviccions personals que regeixen les eleccions. COMPROVA-HO 18 Quina interrelació existeix entre els patrons fisiològics i els psicosocials en el model de Gordon? Dinàmica entre patrons disfuncionals i pla de cures Durant la valoració cal discernir el patró habitual, avaluar de quina manera el procés actual l'ha modificat i analitzar quins recursos s'han activat, tenint en compte factors condicionants com l'edat, la cultura, el gènere i el nivell cognitiu.

Un patró funcional és sinònim d'estat de salut, mentre que un patró disfuncional requereix l'establiment d'un pla de cures. Esquema de transició entre el patró disfuncional i el pla d'intervencions. La interacció entre malaltia i patrons és bidireccional: determinats patrons inadequats generen patologies, i certs trastorns provoquen alteracions en els patrons funcionals: Una situació d'anorèxia provoca canvis patològics en el patró nutricional/metabòlic. La disfàgia eleva el risc d'aspiració pulmonar dins del mateix patró. L'hàbit continuat de fumar condueix al desenvolupament de malalties respiratòries greus.

L'aportació de dosis elevades de cafeïna provoca disfuncions severes en el patró de repòs/son. PER RECORDAR-HO Un patró disfuncional pot ser l'origen d'una malaltia (fumar condueix a patologia pulmonar) o la seva conseqüència directa (l'anorèxia condueix a canvis en el patró alimentari). Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 11 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Consum de tabac Hàbit sostingut nociu Cafeïna excessiva Ingesta desmesurada d'estimulants Disfuncions de patrons i patologia Patologia pulmonar Dany en l'estructura respiratòria Alteració del son Insomni i fragmentació del descans IDEES CLAU Un patró funcional és una seqüència de conductes sostinguda en el temps.

Els 11 patrons funcionals de Gordon són holístics, integrats i independents. La valoració ha de considerar variables com l'edat, el gènere, la cultura i el desenvolupament cognitiu. La detecció d'un patró disfuncional activa directament el disseny d'un pla d'intervenció infermer. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quins indicadors biològics s'examinen en el patró nutricional i metabòlic? 20. Què diferencia un patró funcional d'un de disfuncional? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Com defineix Marjory Gordon un patró funcional de salut? 22. Quin patró explora la capacitat d'autocura i la resposta cardiorespiratòria? 23.

Quina conseqüència directa té la identificació d'un patró disfuncional? Una llista de símptomes aïllats sense continuïtat a) Un conjunt de diagnòstics mèdics relacionats b) Una configuració de comportament seqüencial en el temps c) Un registre informàtic dels tractaments hospitalaris d) Patró de percepció i salut a) Patró d'adaptació i estrès b) Patró d'activitat i exercici c) Patró cognitiu i perceptual d) El trasllat automàtic a cures intensives a) L'elaboració immediata del pla de cures b) La cancel·lació de la valoració infermera c) L'alta mèdica per resolució clínica d) Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 12 24.

En quin patró s'analitzen els mecanismes individuals d'afrontament davant de crisis? 4 El Judici Clínic i el Diagnòstic Infermer (NANDA-I) EN ACABAR SABRÀS Definir el diagnòstic d'infermeria segons la normativa professional de NANDA-I. Diferenciar les estructures de formulació entre diagnòstics del problema, de risc, de promoció i de síndrome. Identificar les principals causes d'error o manca de precisió en el judici diagnòstic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 En què es diferencia un diagnòstic mèdic com «Diabetis Mellitus» d'un diagnòstic infermer associat?

Naturalesa del judici clínic infermer El diagnòstic d'infermeria és un judici clínic emès sobre la resposta i experiència humana davant d'una afecció de salut o procés vital, o bé sobre la vulnerabilitat d'una persona, família o comunitat davant d'aquesta situació. La responsabilitat directa de la infermera consisteix a incidir sobre els factors relacionats o de risc. Aquest judici constitueix una funció intel·lectual complexa. Es formula a partir de l'anàlisi sistemàtica de les dades, la situació de salut, el context concret de l'usuari i la corresponsabilitat compartida amb el pacient, els cuidadors i l'equip multidisciplinari.

Adaptació i tolerància a l'estrès a) Autopercepció i autoconcepte b) Valors i creences c) Rol i relacions d) Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 13 Esquema dels components que conformen l'emissió del judici clínic infermer. Taxonomia II de NANDA International La Taxonomia II de NANDA s'organitza en 13 dominis i 47 classes, amb un compendi de 267 diagnòstics. Les actualitzacions recents han incorporat 46 etiquetes noves, 67 revisions i 23 eliminacions. Cada etiqueta compta amb un codi numèric unívoc de 5 dígits (NLM). Els 13 dominis que conformen la taxonomia són: 1. Promoció de la salut 2. Nutrició 3. Eliminació i intercanvi 4. Activitat / Repòs 5. Percepció / Cognició 6.

Autopercepció 7. Rol / Relacions 8. Sexualitat 9. Afrontament / Tolerància a l'estrès 10. Principis vitals 11. Seguretat / Protecció 12. Confort 13. Creixement / Desenvolupament COMPROVA-HO 26 Quina diferència bàsica separa els factors relacionats de les poblacions de risc dins de la taxonomia NANDA? Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 14 Tipologies de diagnòstics i estructura de formulació Segons la situació clínica de l'usuari, es distingeixen quatre tipus principals de diagnòstics: Focalitzat en el problema (actual): judici sobre una resposta indesitjable present en el moment de la valoració.

S'estructura en tres parts: Etiqueta diagnòstica + R/A (relacionat amb: factors causals) + M/P (manifestat per: característiques definitòries/signes i símptomes). De risc (futur): judici sobre la vulnerabilitat de desenvolupar una resposta indesitjable que no existeix en el present. S'estructura en dues parts: Risc d' [Etiqueta diagnòstica] + R/A [Factors de risc predisposants]. No conté característiques definitòries perquè el problema encara no ha debutat. De promoció de la salut: judici sobre la motivació i el desig d'incrementar el benestar. Es formula en una sola part: la pròpia Etiqueta diagnòstica («Disposició per millorar...»).

De síndrome: judici sobre un conjunt específic de diagnòstics que ocorren de forma associada i s'aborden amb intervencions clíniques homogènies. EXEMPLE Formulació d'un diagnòstic focalitzat en el problema: Patró de son alterat (etiqueta) R/A ansietat i consum d'estimulants (factors relacionats) M/P dificultat per agafar el son i queixes de cansament matinal (característiques definitòries). Procediment diagnòstic i prevenció d'errors La construcció del judici clínic segueix un flux seqüencial de contrast d'hipòtesis: Diagrama de flux del contrast d'hipòtesis durant el procés de diagnòstic. La precisió és una responsabilitat professional ineludible.

Els errors diagnòstics deriven fonamentalment de tres fallades: Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 15 1. Utilització d'informació poc fiable o dades no validades. 2. Interpretació errònia del significat de les dades recollides. 3. Manca d'integració de dades rellevants per aïllament o fragmentació clínica. ERROR FREQÜENT Afegir l'enllaç «manifestat per» (M/P) en un diagnòstic de risc. Els diagnòstics de risc consten exclusivament de l'etiqueta i els factors de risc (R/A), ja que afegir manifestacions significaria que el problema ja és real. PROCÉS Passos per a l'emissió del diagnòstic IDEES CLAU El diagnòstic infermer descriu la resposta humana i no la patologia mèdica.

La Taxonomia II de NANDA s'estructura en 13 dominis, 47 classes i 267 diagnòstics. Els diagnòstics del problema tenen 3 parts (etiqueta, causa, signes), mentre que els de risc en tenen 2 (etiqueta i risc). La manca de precisió diagnòstica s'origina per dades poc fiables, interpretacions errònies o manca d'integració. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quantes parts componen la formulació d'un diagnòstic de promoció de la salut? 28. Quines són les tres causes que expliquen la manca de precisió en el judici diagnòstic?

Dades de valoració Recollida intencionada amb instrument clínic 1 Avaluació i anàlisi Identificació de respostes i gestió de salut 2 Interpretació Agrupació de dades i contrast amb definicions 3 Hipòtesis diagnòstiques Comprovació de característiques definitòries 4 Emissió de l'etiqueta Judici clínic amb responsabilitat professional 5 Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 16 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Com es formula un diagnòstic focalitzat en el problema segons NANDA? 30. Quants dominis componen l'estructura de la Taxonomia II de NANDA? 31. Per què un diagnòstic de risc no porta l'enllaç «manifestat per»? 32.

Què representa un diagnòstic infermer de síndrome? 5 Resum per repassar Procés d'atenció infermera i raonament clínic Concepte Definició clínica clau Pensament crític Pensament deliberat, conscient i orientat a analitzar evidències i significats en situacions complexes de cura. PRCI Mètode sistemàtic que proporciona cures humanistes i eficients centrades en assolir resultats concrets de salut. Etapes del procés infermer Cicle continu de cinc fases: Valoració Diagnòstic Planificació (pla de cures) Execució Avaluació.

Risc d'etiqueta i factors desencadenants a) Només etiqueta diagnòstica i població de risc b) Manifestacions clíniques sense factors causals c) Etiqueta, factors relacionats i característiques definitòries d) 47 dominis a) 267 dominis b) 13 dominis c) 11 dominis d) Perquè és un diagnòstic dependent de prescripció mèdica a) Perquè la persona encara no ha expressat el seu consentiment b) Perquè el problema no s'ha produït i no té símptomes c) Perquè es formula exclusivament amb una sola paraula d) Un conjunt de diagnòstics que ocorren junts a) Una malaltia mèdica sense resposta humana b) Una anomalia purament hereditària no tractada c) Un patró de salut amb diagnòstics contradictoris d) Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 17 Concepte Definició clínica clau Pla de cures Eina assistencial, legal i econòmica que guia les intervencions infermeres i en permet quantificar el cost.

Model AREA (OPT) Marc cartogràfic i fluid que fa servir la metacognició per contrastar la situació actual amb els resultats desitjats. Valoració infermera i registre clínic Concepte Definició clínica clau Procés de valoració Seqüència intencionada de cinc fases: obtenir, interpretar, organitzar, validar i registrar les dades. Fonts d'informació Història clínica documental complementada per fonts primàries (usuari) o secundàries (familiars i cuidadors). Mètodes de recollida Observació conscient i sistemàtica mitjançant els sentits, i entrevista clínica estructurada (obertura, cos i tancament).

Tipologia de valoració Modalitats segons l'escenari: parcial (primer contacte/context), cribratge (ingrés), completa, urgent (risc vital) i revaloració. Acrònim REGISTRE Funció del registre: reforça la comunicació, continuïtat, qualitat/autonomia, docència/recerca, valor juridicolegal i visibilitat. Patrons funcionals de salut de Marjory Gordon Concepte Definició clínica clau Patró funcional Configuració seqüencial de comportaments al llarg del temps que reflecteix la resposta de la persona a la seva salut. 11 Patrons de Gordon Valoració holística integrada: percepció/salut, nutricional, eliminació, activitat, son, cognitiu, autoconcepte, rol, sexualitat, estrès i valors.

Patró disfuncional Alteració en un patró habitual que actua com a desencadenant directe de la posada en marxa d'un pla de cures. Bidireccionalitat patró- malaltia Un patró inadequat pot generar malaltia (fumar condueix a patologia pulmonar) o derivar d'ella (anorèxia altera la ingesta). Judici clínic i diagnòstic infermer (NANDA-I) Concepte Definició clínica clau Diagnòstic d'infermeria Judici clínic sobre la resposta humana o vulnerabilitat davant d'estats de salut, responsabilitat directa de la infermera.

Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 18 Concepte Definició clínica clau Taxonomia II Classificació NANDA organitzada en 13 dominis, 47 classes i 267 diagnòstics identificats amb codis unívocs de 5 dígits. Diagnòstic focalitzat en el problema Judici sobre una resposta indesitjable actual estructurat en tres parts: Etiqueta + R/A (causes) + M/P (manifestacions). Diagnòstic de risc Judici de vulnerabilitat futura formulat en dues parts: Risc d'etiqueta + R/A (factors de risc predisposants). Diagnòstic de promoció de la salut Judici sobre el desig de millorar el benestar; es formula en una sola part amb l'etiqueta corresponent.

Diagnòstic de síndrome Grup de diagnòstics infermers que es manifesten associats i es manegen millor de manera conjunta. Manca de precisió Fallada diagnòstica atribuïble a dades poc fiables, interpretació equivocada o manca d'integració de la informació. Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè un mètode conscient i estructurat permet identificar de manera rigorosa les necessitats reals i de risc, garantint cures individualitzades, segures i avaluables. 2. Les dades i conclusions generades en cadascuna de les fases aporten la informació necessària per poder desenvolupar l'etapa immediatament posterior. 3.

Identificar l'estat de salut i els problemes reals o potencials, establir plans per abordar les necessitats detectades i aplicar intervencions específiques per aconseguir resultats concrets. 4. Funciona com un mapa cognitiu que ajuda a estructurar el pensament i facilita la metacognició mitjançant la comparació directa entre la situació actual i els resultats futurs que es volen assolir. 5. c) És controlat, reflexiu i conscient. El pensament crític requereix un esforç deliberat, controlat i conscient per analitzar evidències i supòsits. 6. b) Serveix de document legal i quantifica costos.

El pla de cures actua formalment com a testimoni legal i permet mesurar el cost derivat de les cures infermeres. 7. c) Al fet de reflexionar sobre la pròpia manera de pensar. La metacognició és la capacitat d'analitzar i supervisar els processos cognitius propis durant el judici clínic. 8. b) Diagnòstic. El diagnòstic és la segona fase i genera la base sobre la qual es dissenya la planificació o pla de cures. 9. La manca de dades objectives impedeix avaluar canvis reals en el patró de son, compromet la continuïtat assistencial i debilita el valor legal del registre. 10.

La font primària és exclusivament el mateix usuari o pacient, mentre que la font secundària prové de familiars, cuidadors o altres persones significatives. 11. Davant de la presència d'un incident crític (sigui d'origen fisiològic o emocional) per detectar riscos vitals o l'aparició d'emergències immediates. 12. L'obertura o introducció, el cos de treball principal i la fase final de conclusió o tancament. 13. c) Obtenir un perfil limitat dels patrons. La valoració de cribratge pretén traçar un perfil preliminar ràpid a partir de la informació bàsica dels patrons funcionals. 14. c) Transcrites textualment entre cometes.

Les vivències subjectives del pacient s'han de transcriure de forma fidedigna i exacta, utilitzant cometes. 15. c) Validació. La validació és el pas clau per contrastar i comprovar que les dades són verídiques i coherents abans d'incorporar-les al registre. 16. b) Servei de testimoni jurídic i legal. La lletra S fa referència a la funció del registre com a document que serveix de testimoni juridicolegal de la pràctica. 17. Sí, perquè la salut és el nivell òptim de funcionament integral que permet desenvolupar el potencial individual, més enllà de la presència d'una patologia mèdica. 18.

No es poden separar; formen una xarxa integrada i interdependent on l'alteració d'un patró físic sol repercutir de forma directa en l'esfera psicosocial i viceversa. 19. La ingesta calòrica i hídrica, les necessitats metabòliques, l'aspecte de pell i mucoses, l'índex de massa corporal (IMC) i les variacions de pes. 20. El patró funcional manté un estat de benestar i desenvolupament integral, mentre que el patró disfuncional expressa dificultats o alteracions que requereixen intervenció infermera. Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 20 21. c) Una configuració de comportament seqüencial en el temps.

Gordon concep el patró com una seqüència sostinguda de conductes i respostes al llarg del temps. 22. c) Patró d'activitat i exercici. El patró d'activitat i exercici mesura la mobilitat física, el nivell d'autonomia per a les activitats diàries i la tolerància cardiorespiratòria. 23. b) L'elaboració immediata del pla de cures. Un patró disfuncional indica una necessitat alterada que fa necessari dissenyar un pla de cures específic. 24. a) Adaptació i tolerància a l'estrès. L'adaptació i tolerància a l'estrès avalua específicament l'efectivitat i els recursos per superar les crisis personals. 25.

El diagnòstic mèdic identifica una malaltia fisiopatològica concreta, mentre que l'infermer jutja la resposta humana de la persona davant d'aquesta condició (com la dificultat per gestionar el propi règim terapèutic). 26. Els factors relacionats o de risc són elements modificables mitjançant la intervenció infermera independent, mentre que les poblacions de risc i condicions associades no ho són. 27. Consta d'una sola part: l'etiqueta diagnòstica que descriu la disposició per millorar una conducta o estat de salut. 28. La utilització d'informació poc fiable, la interpretació errònia de les troballes clíniques i la manca d'integració de dades rellevants de la història de la persona. 29.

d) Etiqueta, factors relacionats i característiques definitòries. El diagnòstic real o focalitzat en el problema es compon de tres parts: etiqueta, factors relacionats (R/A) i característiques definitòries (M/P). 30. c) 13 dominis. La taxonomia NANDA-I s'estructura en 13 dominis principals, 47 classes i 267 diagnòstics. 31. c) Perquè el problema no s'ha produït i no té símptomes. En el diagnòstic de risc la resposta indesitjable encara no existeix en l'actualitat; per tant, només hi ha factors de risc predisposants. 32. a) Un conjunt de diagnòstics que ocorren junts.

Un diagnòstic de síndrome fa referència a un grup de diagnòstics d'infermeria que es donen conjuntament i requereixen intervencions similars. Procés de Raonament Clínic i Diagnòstic en Infermeria 21