Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS D'INFERMERIA Grau en Infermeria Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets sobre l'evolució de la infermeria: etapa fosca, Florence Nightingale, Creu Roja, Llei Moyano, figura de l'ATS i integració universitària.

APREN.AI Índex 1 El context contemporani, la transformació hospitalària i els orígens de la reforma Transformacions socioeconòmiques i nous patrons de salut La modernització de l'hospital i els avenços clínics La superació de l'etapa fosca: Institut de Kaiserswerth i Elizabeth Fry 2 Florence Nightingale, la Creu Roja i la institucionalització internacional Florence Nightingale i l'inici de la infermeria científica El model docent de l'Escola Nightingale La Creu Roja i la cooperació internacional 3 El procés de professionalització a l'Estat espanyol i les noves competències Marc normatiu inicial i primeres escoles a Espanya L'etapa tècnica, els col·legis oficials i el títol d'ATS Accés a la universitat i la infermeria en l'era digital 4 Resum per repassar Transformació hospitalària i primeres reformes Florence Nightingale i l'àmbit internacional Procés de professionalització a l'Estat espanyol Cronologia clau de la professionalització Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 1 1 El context contemporani, la transformació hospitalària i els orígens de la reforma EN ACABAR SABRÀS Identificar els canvis socials i tècnics que van transformar l'hospital contemporani Comprendre les causes de l'etapa fosca de la infermeria a Europa Reconèixer les primeres escoles de formació reglada a Kaiserswerth i Londres PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què la desaparició de les ordres religioses va degradar inicialment la qualitat de les cures hospitalàries?

Transformacions socioeconòmiques i nous patrons de salut Durant el pas del segle XVIII al XIX, esdeveniments com la Revolució Francesa (1789-1799), l'explosió demogràfica i la Revolució Industrial van transformar completament l'estructura social. La concentració de població urbana i les fàbriques van originar nous problemes comunitaris: una elevada mortalitat infantil, accidents laborals derivats de maquinària deficient i treballadors poc qualificats, afeccions respiratòries i quadres de neurosi. Paral·lelament, el model mèdic del segle XIX es va enfocar en la identificació de la causa directa de cada patologia.

L'assistència sanitària es trobava fortament estratificada segons el poder adquisitiu del pacient: Grup social Tipus d'atenció rebuda Aristocràcia i burgesia Assistència personalitzada del metge a la consulta privada, visites a domicili o tractaments en balnearis. Classe mitjana alta Atenció continuada mitjançant la figura del metge de capçalera. Classe mitjana baixa Sistemes de previsió basats en quotes mensuals (antecedents de la Seguretat Social). Classe baixa Internament en hospitals d'arrel benèfica com a «pobres de solemnitat», emprats com a subjectes per a la docència mèdica i l'experimentació clínica.

Davant la saturació dels hospitals de caritat i l'increment notable dels costos mèdics, l'Estat va començar a assumir la gestió hospitalària. Això va suposar l'inici d'un camí progressiu cap a la universalització del dret a la salut, reconegut plenament al segle XX com un dret bàsic per a la classe treballadora. Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 2 COMPROVA-HO 2 Quina relació hi ha entre la industrialització i la intervenció de l'Estat en els centres hospitalaris?

La modernització de l'hospital i els avenços clínics L'any 1783, l'Acadèmia Francesa de les Ciències va establir que els hospitals havien d'edificar-se seguint un esquema de pavellons aïllats i crear centres monogràfics per evitar contagis. Aquest model es va consolidar a tot el continent europeu. Un exemple emblemàtic d'aquesta arquitectura sanitària és l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, iniciat el 15 de gener de 1902 gràcies al llegat testamentari de Pau Gil. Els nous hospitals van rebre donacions directes de facultatius i van incorporar la formació pràctica obligatòria dels estudiants de medicina.

Aquest canvi estructural va anar acompanyat de reformes tècniques essencials: Serveis de fontaneria, bugaderies, calefacció i cuines organitzades. Implantació de laboratoris d'anàlisi i sales de cirurgia específiques. Adopció estricta d'asèpsia i antisèpsia: higiene de mans, utilització sistemàtica de guants i ús d'esterilitzadors de vapor. Incorporació d'instruments de diagnòstic avançat, com l'electrocardiograma i l'oftalmoscopi.

Tècniques terapèutiques modernes: aplicació de l'èter com a anestèsic, descobriment de la penicil·lina per Alexander Fleming, progressos quirúrgics posteriors a la Segona Guerra Mundial (cures de ferides complexes) i la pràctica de trasplantaments i reimplantacions d'extremitats. Tot i aquests avenços biomèdics, el període de la Il·lustració va provocar el desmantellament de moltes ordres religioses dedicades a l'assistència.

La Declaració dels Drets Humans de 1789 va impulsar l'obligació estatal de l'atenció mèdica, medicalitzant els centres amb metges en plantilla fixa, però deixant la cura dels malalts crònics, persones grans i dependents sense una estructura definida, terreny on l'Església encara va mantenir certa presència. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre l'etapa d'avenç tècnic mèdic del segle XIX amb una millora immediata en la formació infermera. Mentre la medicina consolidava les bases científiques i quirúrgiques, la infermeria hospitalària travessava la coneguda «etapa fosca».

La superació de l'etapa fosca: Institut de Kaiserswerth i Elizabeth Fry Després de la secularització i la pèrdua de suport monàstic, la cura als hospitals va quedar en mans de dones sense instrucció de les classes socials més vulnerables. Aquesta situació d'abandonament i desprestigi rep el nom d'etapa fosca de la infermeria. Com a resposta, diversos sectors cívics, mèdics i religiosos van impulsar un moviment de regeneració. Dins d'aquestes iniciatives destaquen dos nuclis de canvi: Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 3 COMPROVA-HO 3 Quina aportació clau va defensar Elizabeth Fry respecte a la naturalesa del treball infermer?

PROCÉS Passos de la reforma primerenca de les cures 1 Etapa fosca Exercici sense preparació formal després de la secularització 2 Kaiserswerth Pla formatiu teoricopràctic reglat de tres anys 3 Reforma d'Elizabeth Fry Promoció de la remuneració i l'ensenyament laic IDEES CLAU La industrialització va portar nous problemes com accidents greus i malalties respiratòries, obligant l'Estat a intervenir. L'arquitectura sanitària es va reformar a partir de 1783 mitjançant pavellons aïllats per controlar les infeccions. L'etapa fosca de la infermeria va sorgir per la manca de formació del personal cuidador laic després de la secularització.

Kaiserswerth i Elizabeth Fry van establir els primers programes formatius estructurats teoricopràctics no religiosos. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Com s'atenien les classes baixes en el sistema sanitari vuitcentista? 5. Quins requisits d'admissió demanava el centre de Kaiserswerth a les seves aspirants? Institut de Kaiserswerth (Alemanya): impulsat pel matrimoni Fliedner a partir d'una reforma penitenciària prèvia. Van obrir un hospital i van organitzar l'ensenyament sistemàtic de diaconisses. L'ingrés exigia tenir un mínim de 18 anys, certificat de bona salut i de moralitat, a més d'acceptar recursos econòmics limitats.

El pla docent combinava teoria, un període de prova de tres mesos i tres anys d'exercici sota la supervisió de metges, comptant amb un manual docent propi. 1 Treball d'Elizabeth Fry (Anglaterra): nascuda el 1780, va iniciar actuacions a les presons per millorar l'atenció d'homes, dones i infants. Fry defensava que les dones podien exercir com a infermeres eficients sense pertànyer a una comunitat religiosa i va insistir en la necessitat que la feina infermera fos remunerada. Juntament amb la seva filla i la seva germana, va fundar l'Institut Bishopgate, on s'oferia formació teòrica i pràctica combinada amb estades formatives al Guy's Hospital de Londres.

2 Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 4 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Què va recomanar l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1783? 7. Qui va impulsar l'Institut Bishopgate de formació de cuidadores a Anglaterra? 8. Quin va ser un dels principals avenços en el diagnòstic mèdic del període contemporani? 9. Què caracteritzava l'etapa fosca de la infermeria a Europa?

2 Florence Nightingale, la Creu Roja i la institucionalització internacional EN ACABAR SABRÀS Analitzar les reformes aplicades per Nightingale a Crimea i el seu impacte sanitari Conèixer l'estructura organitzativa i docent de l'Escola de l'Hospital Saint Thomas Comprendre el paper de la Creu Roja i el Consell Internacional d'Infermeres en la professió PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què s'atribueix a Florence Nightingale l'inici de la infermeria moderna i no només l'assistència als malalts?

Clausura de sales quirúrgiques generals a) Eliminació de laboratoris dins dels hospitals b) Centres construïts en pavellons i hospitals monogràfics c) Gestió exclusiva a càrrec d'ordres religioses d) Alexander Fleming a) Elizabeth Fry b) Pau Gil c) Theodor Fliedner d) Electrocardiograma a) Ecografia Doppler b) Genòmica funcional c) Resonància magnètica d) Personal altament format procedent d'universitats a) Dones de classes desfavorides sense preparació acadèmica b) Atenció domiciliària coordinada per l'Estat c) Monopoli masculí a les escoles mèdiques d) Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 5 Florence Nightingale i l'inici de la infermeria científica Florence Nightingale (12 de maig de 1820 – 13 d'agost de 1910) va marcar el final de la infermeria purament empírica per convertir-se en la autèntica pionera de la infermeria professional.

Amb sòlids coneixements en disciplines com estadística, matemàtiques, idiomes, política i filosofia, va reorganitzar inicialment la gestió al centre assistencial del carrer Harley de Londres i va publicar al llarg de la seva trajectòria 147 llibres. El punt d'inflexió es va produir durant la Guerra de Crimea (1853-1856). L'any 1854, el periodista Howard Russell va publicar articles criticant les condicions inhumanes dels soldats anglesos a Scutari. En resposta, el secretari de Guerra Sidney Herbert va demanar la col·laboració de Nightingale, que es va desplaçar a l'hospital militar de campanya.

A Scutari va aplicar reformes immediates: Organització de calderes i safareigs per garantir la higiene de la roba. Implantació de cuines per subministrar dietes nutricionals adequades als soldats que patien inanició. Registre rigorós d'informes sanitaris sobre les activitats de cura. Rondes nocturnes de supervisió als ferits, fet que li va valer el sobrenom de «la dama de la llàntia». Com a resultat directe de la seva actuació, la taxa de mortalitat va caure del 42,7 % al 2,2 %. El 1856 la reina d'Anglaterra li va atorgar la Creu de Sant Jordi, malgrat haver patit acusacions de desobediència i insubordinació per part de la jerarquia mèdica militar.

COMPROVA-HO 11 Quin indicador objectiu va demostrar l'èxit de les mesures de Florence Nightingale a Scutari? El model docent de l'Escola Nightingale Gràcies a una subscripció popular britànica dotada amb 50.000 lliures, l'any 1860 es va crear l'Escola Nightingale d'Infermeres a l'Hospital Saint Thomas. L'ensenyament s'articulava en un programa de tres anys (un curs teòric i dos de pràctiques) tenint com a base el seu tractat Notes sobre infermeria: què és i què no és (1859). El cos d'alumnes s'estructurava en dues modalitats: Les aprenents: dones de classe treballadora orientades a la feina assistencial directa.

Les dames infermeres: procedents d'estrats socioeconòmics acomodats, destinades a llocs de gestió i docència. Aquesta escola va formar tres perfils professionals (hospitalàries, de districte i docents) i va estendre el seu sistema arreu del món mitjançant la tramesa de líders titulades. Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 6 ESQUEMA Perfils docents formats a l'Escola Nightingale ERROR FREQÜENT No s'ha de considerar que el model Nightingale només va ensenyar procediments pràctics als hospitals. Va aportar l'ús de l'estadística, la recerca científica, la gestió de la salut pública i el desenvolupament d'un cos de coneixements autònom respecte al de la medicina.

La Creu Roja i la cooperació internacional L'any 1863, inspirat per l'obra de Nightingale i les vivències recollides en el seu llibre Records de Solferino, el filantrop suís Henri Dunant (1828-1910) va impulsar el congrés que va fundar el Comitè Internacional de la Creu Roja. Un any després, setze nacions van aprovar la Convenció de Ginebra, establint la Creu Roja com a emblema de neutralitat sanitària i signant tractats per protegir presoners i condemnats de guerra (labor reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau els anys 1901, 1917 i 1974). A final del segle XIX, el moviment femení va reforçar l'associacionisme mitjançant els consells nacionals.

El 1899, Bedford Fenwick va proposar la fundació del Consell Internacional d'Infermeres (CIE), essent- ne la primera presidenta durant cinc anys. Els seus eixos fonamentals inclouen: Defensar l'autonomia de la professió infermera. Elevar el nivell ètic i acadèmic dels ensenyaments. Millorar les condicions laborals i socioeconòmiques del col·lectiu. Fomentar la cooperació professional arreu del planeta mitjançant congressos quadriennals.

El CIE va adoptar la norma d'admetre una única associació representativa per cada Estat, coordinant- se a Espanya amb el Consell General de Col·legis, el Consell de Col·legis de Catalunya i les entitats col·legials provincials (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). COMPROVA-HO 12 Quina regla manté el Consell Internacional d'Infermeres respecte a la representació dels països membres?

Infermeres de l'Escola Graduades a l'Hospital Saint Thomas Infermeres hospitalàries Treball clínic directe a les sales Infermeres de districte Cura comunitària i als domicilis Docents Formadores per a noves institucions Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 7 IDEES CLAU Florence Nightingale va transformar les cures empíriques en una disciplina amb base estadística i científica. A Scutari, la millora de la ventilació, la higiene i l'alimentació va fer disminuir la mortalitat del 42,7 % al 2,2 %. L'escola de Saint Thomas (1860) va establir tres anys de formació i va diferenciar entre aprenents i dames infermeres.

Henri Dunant va crear la Creu Roja el 1863 prenent com a referència l'experiència de cures de Nightingale. El Consell Internacional d'Infermeres (1899) va néixer impulsat per Bedford Fenwick per aconseguir autonomia professional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quin llibre de referència publicat el 1859 va guiar la formació a l'Escola Nightingale? 14. En quins anys va rebre el Comitè Internacional de la Creu Roja el Premi Nobel de la Pau? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin periodista va denunciar les condicions dels soldats britànics durant la Guerra de Crimea? 16.

Amb quina quantitat econòmica es va fundar l'Escola d'Infermeres a l'Hospital Saint Thomas el 1860? 17. Quin va ser el primer càrrec directiu ocupat per Bedford Fenwick al CIE el 1899? 18. Com es dividien les estudiants de l'escola de Florence Nightingale?

3 Sidney Herbert a) Bedford Fenwick b) Henri Dunant c) Howard Russell d) 50.000 lliures a) 100.000 lliures b) 25.000 dòlars c) 10.000 francs d) Inspectora hospitalària a) Presidenta durant cinc anys b) Secretària internacional c) Directora acadèmica d) Aprenents i dames infermeres a) Voluntàries i germanes laiques b) Infermeres de tropa i metgesses c) Practicants i auxiliars d) Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 8 El procés de professionalització a l'Estat espanyol i les noves competències EN ACABAR SABRÀS Distingir les figures sanitàries creades per la Llei Moyano de 1857 Comprendre les repercussions de la creació del títol d'ATS l'any 1952 Conèixer la transició normativa cap a la universitat i l'impacte de la Infermeria 2.0 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Sempre ha estat la infermeria un títol universitari a l'Estat espanyol?

Marc normatiu inicial i primeres escoles a Espanya La professionalització a l'Estat espanyol va arrencar legalment amb la Llei Moyano d'Instrucció Pública de 1857. Aquesta norma reconeixia tres figures sanitàries auxiliars diferenciades segons el seu espai formatiu i el seu camp d'acció: Practicants: formats a les facultats de medicina, encarregats principalment de l'àmbit extrahospitalari. Infermeres: preparades en escoles específiques d'infermeria per a l'atenció de caràcter estrictament hospitalari. Llevadores: vinculades a la xarxa d'escoles dels hospitals maternals.

Federico Rubio y Galí va actuar com a precursor clau d'aquest canvi fundant a Madrid l'Institut de Teràpeutiques Operatòries, inspirat en els criteris teoricopràctics de Florence Nightingale. Durant el primer quart del segle XX van néixer centres capdavanters com la Creu Roja espanyola (amb seus a Barcelona i Madrid), la Casa de Salut del Marquès de Valdecilla a Santander i l'Escola de Santa Madrona a Barcelona. Totes aquestes institucions van aplicar les pautes europees de Kaiserswerth i del model anglès. ERROR FREQÜENT Confondre els àmbits d'actuació de la Llei Moyano de 1857 és una fallada comuna en els exàmens.

Els practicants actuaven predominantment en l'entorn extrahospitalari (domicilis i comunitat), mentre que les infermeres tenien la seva activitat reservada a l'àmbit hospitalari. L'etapa tècnica, els col·legis oficials i el títol d'ATS Aquest període de modernització va portar a la secularització i etapa tècnica de la disciplina. Tanmateix, aquest avenç va tenir com a contrapartida un control estricte del coneixement per part dels metges, un cert allunyament del tracte proper amb el pacient i la pèrdua de part de la identitat centrada purament en la cura.

A mitjan segle XX es va ordenar l'estructura corporativa mitjançant dues regulacions: Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 9 1944: creació dels col·legis oficials d'auxiliars sanitaris i del seu consell general (aglutinant llevadores, practicants i infermeres). 1945: obligatorietat d'estar col·legiat per poder exercir legalment, amb l'objectiu de combatre l'intrusisme, prestigiar la professió i defensar competències davant els poders públics. L'any 1952, l'Estat va unificar els títols anteriors en la figura d'Ajudant Tècnic Sanitari (ATS), definint la infermeria exclusivament com una activitat auxiliar subordinada a la medicina.

L'organització formativa es va segregar segons el sexe de l'alumnat: Grup d'alumnat Lloc de formació Orientació i destinació laboral Homes (continuadors dels practicants) Facultats de medicina Ensenyament marcadament tècnic; orientats a l'Assistència Pública Domiciliària (APD). Dones (continuadores de les infermeres) Escoles integrades als hospitals Instrucció eminentment pràctica de suport hospitalari per substituir el personal religiós. COMPROVA-HO 20 Quin efecte negatiu va provocar la reforma del títol d'ATS de 1952 en la professió infermera?

Accés a la universitat i la infermeria en l'era digital La transformació acadèmica definitiva va començar amb la Llei General d'Educació de 1970, que preveia transformar les escoles d'ATS en centres universitaris. Extracte del text legal que autoritzava la conversió en escoles universitàries. Aquesta transformació es va consolidar mitjançant dues fites normatives essencials: Reial Decret 2128/1977 (23 de juliol de 1977): va establir la integració dels estudis d'infermeria a la Universitat com a títol de Diplomat Universitari en Infermeria. 1 Ordre Ministerial de 13 de desembre de 1978: va habilitar per primer cop els propis professionals d'infermeria per exercir la docència universitària.

2 Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 10 Finalment, l'actual entorn sanitari planteja el paradigma de la Infermeria 2.0, caracteritzat per tres elements de canvi: Accés crític a la documentació científica mitjançant eines que permeten seleccionar continguts verídics i rellevants. Metodologies de formació en línia flexibles, reflexives i adaptades a les necessitats sanitàries del segle XXI. Interacció i comunicació col·laborativa entre equips a través de les xarxes socials i entorns digitals. COMPROVA-HO 21 Quina mesura va permetre que les infermeres impartissin classe en els seus propis títols universitaris a Espanya?

CRONOLOGIA Fites de la professionalització d'infermeria a Espanya IDEES CLAU La Llei Moyano (1857) va reconèixer formalment practicants (extrahospitalaris), infermeres (hospitals) i llevadores. L'etapa tècnica va subordinar el saber de les cures al metge i va comportar un cert allunyament del contacte humà. El 1952 es va crear el títol unificat d'ATS, dividint la formació per raó de gènere entre facultats i hospitals. El RD 2128/1977 va integrar la infermeria a la universitat, culminant dècades més tard amb el model de Grau, Màster i Doctorat. La Infermeria 2.0 incorpora les xarxes socials, l'aprenentatge en línia i l'avaluació crítica de dades digitals.

Espai Europeu d'Educació Superior (Procés de Bolonya): va culminar el reconeixement ple dotant la professió de la seqüència formativa completa: Grau, Màster i Doctorat. 3 1857 Llei Moyano: reconeixement de practicants, infermeres i llevadores. 1945 Obligatorietat de la col·legiació sanitària per exercir. 1952 Unificació dels títols auxiliars sota la figura d'ATS. 1977 Reial Decret d'integració universitària de la infermeria. Bolonya Assoliment del cicle complet de Grau, Màster i Doctorat. Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 11 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Quin paper va tenir Federico Rubio y Galí en la història infermera a Espanya? 23.

A partir de quin any va ser legalment obligatòria la col·legiació per exercir com a auxiliar sanitari? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. En quin any es va promulgar el Reial Decret que va integrar la infermeria a la universitat espanyola? 25. Quin àmbit assistencial corresponia preferentment als practicants segons la Llei Moyano de 1857? 26. Quina titulació unificada va agrupar el 1952 llevadores, practicants i infermeres a Espanya? 27. Quins tres nivells acadèmics oficials reconeix actualment el Procés de Bolonya?

4 Resum per repassar Transformació hospitalària i primeres reformes Concepte Definició breu Model de pavellons (1783) Estructura arquitectònica en blocs aïllats promoguda per l'Acadèmia Francesa per reduir el contagi hospitalari. Etapa fosca de la infermeria Període de degradació assistencial després de la secularització, quan les cures van recaure en dones sense formació.

1970 a) 1952 b) 1977 c) 1978 d) Laboratori clínic a) Extrahospitalari b) Intrahospitalari quirúrgic c) Només maternoinfantil d) Llicenciat en Infermeria a) Diplomat en Cures Generals b) Ajudant Tècnic Sanitari (ATS) c) Auxiliar Tècnic de Clínica d) Aprenent, Oficial i Titulat a) Diplomatura, Llicenciatura i Tècnic b) ATS, Especialitat i Càtedra c) Grau, Màster i Doctorat d) Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 12 Concepte Definició breu Institut de Kaiserswerth Centre alemany del matrimoni Fliedner que va establir el primer programa teoricopràctic reglat de tres anys per a diaconisses.

Reforma d'Elizabeth Fry Iniciativa penitenciària i docent a Anglaterra (Institut Bishopgate) que va defensar la remuneració i el caràcter laic de les cuidadores. Florence Nightingale i l'àmbit internacional Concepte Definició breu Reforma de Scutari (Crimea) Intervenció higiènica, nutricional i estadística liderada per Nightingale que va reduir la mortalitat militar del 42,7 % al 2,2 %. Escola de l'Hospital Saint Thomas (1860) Primera escola moderna de formació d'infermeres finançada per subscripció popular, amb tres anys d'estudis reglats. Aprenents i dames infermeres Doble perfil d'ingrés a l'Escola Nightingale segons la procedència social i la seva orientació assistencial o directiva.

Comitè Internacional de la Creu Roja (1863) Organització humanitària creada per Henri Dunant que va consagrar el principi de neutralitat en l'atenció sanitària bèl·lica. Consell Internacional d'Infermeres (1899) Entitat fundada per Bedford Fenwick per garantir l'autonomia, l'ètica i l'estatus socioeconòmic de la professió a escala mundial. Procés de professionalització a l'Estat espanyol Concepte Definició breu Llei Moyano (1857) Norma d'instrucció pública que va regular per separat practicants (extrahospitalaris), infermeres (hospitals) i llevadores.

Institut de Teràpeutiques Operatòries Centre fundat a Madrid per Federico Rubio y Galí per aplicar les reformes docents modernes de Florence Nightingale. Etapa tècnica Fase marcada per la subordinació al saber mèdic, la tecnificació hospitalària i un cert distanciament de la identitat cuidadora. Ajudant Tècnic Sanitari (ATS) Titulació unificada l'any 1952 que va relegar la infermeria a auxiliar mèdic i va segregar la formació per raó de gènere. Reial Decret 2128/1977 Disposició que va establir la incorporació oficial i definitiva dels estudis d'infermeria a la universitat espanyola.

Infermeria 2.0 Model actual basat en l'accés crític a la documentació científica, aprenentatge virtual i cooperació professional en xarxes. Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 13 Cronologia clau de la professionalització Data Fita històrica 1783 L'Acadèmia Francesa de les Ciències recomana la construcció d'hospitals en pavellons i centres monogràfics. 1789 Declaració dels Drets Humans: l'Estat assumeix la responsabilitat de l'assistència sanitària pública. 1853-1856 Guerra de Crimea: intervenció assistencial de Florence Nightingale a l'hospital de Scutari. 1857 Aprovació de la Llei Moyano d'Instrucció Pública a Espanya.

1859 Florence Nightingale publica el tractat de referència Notes sobre infermeria: què és i què no és. 1860 Obertura de l'Escola de Formació d'Infermeres a l'Hospital Saint Thomas de Londres. 1863-1864 Fundació del Comitè Internacional de la Creu Roja per Henri Dunant i signatura del primer Conveni de Ginebra. 1899 Creació del Consell Internacional d'Infermeres (CIE), presidit inicialment per Bedford Fenwick. 1944-1945 Creació dels col·legis oficials d'auxiliars sanitaris i obligatorietat de la col·legiació per exercir a Espanya. 1952 Unificació oficial de practicants, infermeres i llevadores sota el títol d'Ajudant Tècnic Sanitari (ATS).

1970 Llei General d'Educació: base per a la conversió de les escoles d'ATS en centres universitaris. 1977 Reial Decret 2128/1977 (23 de juliol): integració plena de la infermeria a la Universitat. 1978 Ordre Ministerial del 13 de desembre: habilitació del professorat infermer per a la docència universitària. Procés de Bolonya Reconeixement ple de la disciplina mitjançant l'estructura universitària de Grau, Màster i Doctorat. Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 14 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè els hospitals no disposaven de personal laic format i van recórrer a dones vulnerables sense coneixements d'higiene ni tècnica. 2.

La proliferació d'accidents laborals i patologies respiratòries en la classe obrera va desbordar les institucions de caritat, obligant l'Estat a gestionar els centres i obrint pas a la universalització sanitària. 3. Va reivindicar que no calia ser religiosa per ser una bona cuidadora i va defensar la remuneració econòmica de l'activitat per garantir la seva professionalització. 4. Acudien com a «pobres de solemnitat» als hospitals de caritat o estatals, servint per a les pràctiques i investigacions mèdiques. 5. Tenir almenys 18 anys, presentar certificats de moralitat i salut correcta, i acceptar una limitació dels diners personals. 6.

c) Centres construïts en pavellons i hospitals monogràfics. El document francès va proposar el model de pavellons i espais monogràfics per reduir contagis a Europa. 7. b) Elizabeth Fry. Elizabeth Fry, juntament amb la seva filla i la seva germana, va fundar aquest centre formatiu. 8. a) Electrocardiograma. L'electrocardiograma i l'oftalmoscopi van ser els instruments diagnòstics destacats durant aquesta fase de millores tècniques. 9. b) Dones de classes desfavorides sense preparació acadèmica. En desaparèixer les ordres religioses, la cura va quedar en mans de dones sense cap preparació sanitària. 10.

Perquè va incorporar el registre estadístic, la investigació ambiental, la gestió organitzada i la formació sistemàtica autònoma. 11. La reducció dràstica de la mortalitat hospitalària, que va passar de més del 42 % a només el 2,2 % gràcies al sanejament i la nutrició. 12. Només admet una única organització d'infermeres per cada estat participant per garantir la unitat institucional. 13. El text fonamental va ser Notes sobre infermeria: què és i què no és. 14. Va ser guardonat els anys 1901, 1917 i 1974. 15. d) Howard Russell. Howard Russell va publicar a la premsa la precària situació mèdica a Scutari. 16. a) 50.000 lliures.

El fons d'homenatge popular va aportar 50.000 lliures esterlines per a la creació de l'escola. 17. b) Presidenta durant cinc anys. Bedford Fenwick va assumir la presidència del Consell Internacional d'Infermeres durant els seus primers cinc anys. 18. a) Aprenents i dames infermeres. L'alumnat es dividia entre «aprenents» (classe treballadora) i «dames infermeres» (estrats acomodats). 19. No; va passar per etapes d'ofici auxiliar hospitalari, títol tècnic d'ATS el 1952 i no va accedir a la universitat fins al 1977. 20. Va reduir la infermeria a una professió auxiliar i subordinada al metge, perdent el nom històric d'infermera i la seva identitat autònoma centrada en el tenir cura. 21.

L'Ordre Ministerial de 13 de desembre de 1978, que va autoritzar el col·lectiu infermer a fer docència a la universitat. Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 15 22. Va fundar l'Institut de Teràpeutiques Operatòries a Madrid, sent el precursor de la reforma infermera espanyola seguint les idees de Nightingale. 23. Va passar a ser un requisit obligatori a partir de l'any 1945. 24. c) 1977. El RD 2128/77 de 23 de juliol de 1977 va aprovar la transformació en diplomatura universitària. 25. b) Extrahospitalari. La Llei Moyano assignava l'atenció comunitària i extrahospitalària als practicants procedents de medicina. 26. c) Ajudant Tècnic Sanitari (ATS).

El decret de 1952 va unificar els tres cossos auxiliars sota la denominació única d'ATS. 27. d) Grau, Màster i Doctorat. L'Espai Europeu d'Educació Superior organitza la formació en Grau, Màster universitari i Doctorat. Història i Professionalització de la Infermeria: Apunts 16