Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 10 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA I CICLE VITAL Grau en Infermeria Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts de Psicologia i Cicle Vital: etapes de la infància a la vellesa, teories de Piaget, Erikson i Kohlberg, i canvis cognitius, biològics i socials.

APREN.AI Índex 1 Bases de la psicologia del desenvolupament i cicle vital Factors determinants del canvi psicològic Característiques definitòries del desenvolupament Tipus d'influències sobre el cicle vital Contextos ecològics del desenvolupament Etapes del cicle vital i àrees d'estudi Primera infància 2 Desenvolupament prenatal, motor i llenguatge Fases del desenvolupament prenatal i lleis de creixement Reflexos neonatals i adquisició de fites psicomotrius Comunicació primerenca i evolució lingüística 3 Desenvolupament cognitiu i emocional Model cognitiu de Piaget: adaptació, assimilació i acomodació L'estadi sensoriomotriu (0-2 anys) L'adquisició de la permanència de l'objecte L'estadi preoperacional (2-7 anys) Desenvolupament emocional i teoria de l'aferrament Conflictes psicosocials d'Erikson a la infància primerenca 4 Dimensió social, identitat i joc Nivells d'interacció social i joc entre iguals Construcció de l'autoconcepte i l'autoestima Diferenciació entre sexe biològic, identitat i rol de gènere Desenvolupament moral: el nivell preconvencional de Kohlberg L'amistat infantil segons Selman El paper evolutiu del joc segons Piaget Segona infància 5 Escolarització, psicomotricitat i cognició Desenvolupament psicomotriu i diferències de gènere El pensament operatiu concret i la reversibilitat Operacions lògiques fonamentals Desenvolupament lingüístic i metalingüística 6 Desenvolupament psicològic, moral i social Construcció del self: identitat de gènere i evolució de l'autoconcepte Perspectives psicoanalítica i psicosocial: Freud i Erikson Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 1 Desenvolupament del judici moral: Piaget i Kohlberg Socialització, empatia i evolució del joc de regles Adolescència 7 Pubertat, canvis biològics i desenvolupament cognitiu 1.

Concepcions teòriques de l'adolescència 2. Transformacions biològiques de la pubertat 3. Desenvolupament psicomotriu 4. Període de les operacions formals de Piaget 5.

Processament de la informació i comunicació 8 Identitat, egocentrisme i context psicosocial Autoconcepte i egocentrisme adolescent La construcció de la identitat: Erikson i Marcia Els tres dols de l'adolescència Context psicosocial: família, iguals i centre escolar 9 Maduresa — Transicions vitals, cognició i climateri Subetapes de l'adultesa i canvis fisiològics Transicions vitals, rols familiars i socials La crisi de la maduresa i les reavaluacions personals Climateri i canvis hormonals Desenvolupament cognitiu: intel·ligència fluida i cristal·litzada 10 Vellesa — Envelliment biològic, canvis cognitius i adaptació social Canvis biològics, osteoarticulars i funcionals dels sistemes Deteriorament sensorial, rendiment psicomotriu i funcionament cognitiu Envelliment normal enfront d'envelliment patològic Procés d'adaptació i tipologies personals davant la jubilació Context afectiu: parella, dol, família i amistats 11 Resum per repassar Fonaments i cicle vital Primera infància (0-3 anys) Segona infància (6-12 anys) Adolescència (12-20 anys) Maduresa i vellesa Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 2 1 Bases de la psicologia del desenvolupament i cicle vital EN ACABAR SABRÀS Definir l'objecte d'estudi de la psicologia del desenvolupament al llarg del cicle vital. Distingir les influències normatives (d'edat i històriques) de les no normatives. Diferenciar les característiques del desenvolupament, en especial equifinalitat i multidimensionalitat. Identificar els quatre nivells ecològics de desenvolupament (micro, meso, exo i macrosistema).

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Poden dues persones arribar al mateix nivell d'habilitat cognitiva o maduresa seguint trajectòries de vida completament diferents? La psicologia del desenvolupament és la disciplina científica encarregada d'analitzar les transformacions i els canvis psicològics que experimenten les persones al llarg de tota la seva existència, des del naixement fins a la mort.

ESQUEMA Estructura de la Psicologia del Desenvolupament Factors determinants del canvi psicològic El procés evolutiu humà depèn de la interacció de dos grans grups de factors: Bases i cicle vital Principis, influències i contextos Primera infància Prenatal, motor, cognitiu i social Segona infància Escolarització, operacions i moral Adolescència Pubertat, identitat i pensament formal Maduresa Transicions vitals, expertesa i climateri Vellesa Envelliment, jubilació i adaptació social Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 3 Factors biològics: comprenen el ritme de maduració orgànica i les diferències individuals innates que marquen el calendari del creixement.

Factors ambientals: inclouen el marc històric d'una època, el context sociocultural comunitari i l'entorn de convivència familiar directe. Característiques definitòries del desenvolupament L'enfocament contemporani del cicle vital conceptualitza el creixement humà a partir de cinc característiques estructurals: Multidireccionalitat: el desenvolupament no segueix patrons rígids ni predeterminats. Presenta variabilitat temporal i combina simultàniament guanys i pèrdues en diferents funcions. Multidimensionalitat: l'ésser humà evoluciona en múltiples esferes integrades (biològica, cognitiva i socioafectiva).

Equifinalitat: estableix que es pot assolir un mateix estat evolutiu a través de trajectòries o camins diferents. Multiculturalitat: els processos evolutius es manifesten i s'adapten dins de la diversitat de models culturals existents. Plasticitat: capacitat de flexibilitat i modificabilitat del canvi psicològic davant les experiències de vida. COMPROVA-HO 2 En què es diferencien la multidimensionalitat i l'equifinalitat en el desenvolupament?

Tipus d'influències sobre el cicle vital Els factors que incideixen en la trajectòria vital es classifiquen en tres categories segons el seu grau de regularitat: Tipus d'influència Origen i característiques principals Exemples concrets Normatives d'edat Determinants biològics i socials altament vinculats a una edat cronològica concreta. Afecten la majoria de membres d'un grup de la mateixa edat. Maduració biològica, adquisició de rols socials i competències bàsiques segons l'edat. Normatives històriques Canvis biosocials associats al context temporal i sociocultural específic d'una època. Generen efectes generacionals o de cohort.

Transformacions econòmiques d'una època, guerres o canvis culturals que marquen una mateixa generació. No normatives Fets i esdeveniments particulars que no ocorren a la majoria de persones ni segueixen un calendari previsible. Una malaltia greu sobtada, la pèrdua primerenca d'un progenitor o un canvi dràstic i imprevist de vida. Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 4 ERROR FREQÜENT Confondre una influència normativa històrica amb una no normativa. Si un esdeveniment impacta a tot un col·lectiu o generació pel moment històric en què viu, és una influència normativa històrica.

Si es tracta d'un succés particular i aïllat que només experimenta un individu concret sense seguir cap patró comú, és una influència no normativa. Contextos ecològics del desenvolupament La persona es troba immersa en una sèrie d'estructures concèntriques interconnectades que condicionen el seu creixement: Microsistema: és l'entorn més proper i immediat de relació directa de la persona (per exemple, la família nuclear o l'aula). Mesosistema: conjunt d'interconnexions i relacions existents entre dos o més microsistemes en què l'individu participa activament (com la relació entre la família i l'escola).

Exosistema: entorns que no contenen la persona de forma directa, però les decisions o esdeveniments dels quals afecten el seu desenvolupament (com el lloc de treball dels pares o els serveis comunitaris). Macrosistema: marc cultural, ideològic, legislatiu i de valors generals que engloba i condiciona tots els nivells anteriors. COMPROVA-HO 3 Quin sistema ecològic representen les reunions entre els pares i els mestres de l'escola? Etapes del cicle vital i àrees d'estudi Per sistematitzar l'anàlisi de l'evolució psicològica, el cicle vital s'estructura cronològicament en etapes: Primera infància: de 0 a 3 anys. Segona infància: de 3 a 6 anys. Tercera infància: de 6 a 12 anys.

Adolescència i joventut: de 12 a 25 anys. Edat adulta o mitjana edat: de 25 a 65 anys. Vellesa: a partir dels 65 anys. En cadascuna d'aquestes etapes, l'estudi psicològic s'articula a través de quatre grans àrees de desenvolupament: Àrea motriu: aborda les transformacions corporals com l'estatura, el pes i el control físic general. Àrea cognitiva: investiga els processos de pensament, focalitzant-se en l'aprenentatge i la memòria. Àrea lingüística: analitza les variacions quantitatives i qualitatives en l'adquisició i expressió del llenguatge.

Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 5 Àrea afectiva i social: examina els canvis emocionals, la formació de la personalitat i les interaccions socials. COMPROVA-HO 4 Quines són les quatre àrees fonamentals en què s'estudia el desenvolupament en cada etapa vital? IDEES CLAU La psicologia del desenvolupament investiga els canvis i transformacions psicològiques des del naixement fins a la mort. El canvi psicològic és fruit de la interacció constant entre el ritme de maduració biològica i els factors ambientals. El principi d'equifinalitat indica que diferents camins o trajectòries poden conduir a un mateix estat evolutiu.

Les influències es classifiquen en normatives associades a l'edat, normatives segons el moment històric i no normatives individuals. L'enfocament ecològic comprèn quatre entorns concèntrics: microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema. L'estudi de cada etapa del cicle vital s'organitza en quatre àrees bàsiques: motriu, cognitiva, lingüística i afectivococial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Què estableix el principi d'equifinalitat en el marc de la psicologia del desenvolupament? 6. Com es diferencien un exosistema d'un microsistema en el model ecològic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quin concepte explica que trajectòries diferents puguin portar a un mateix resultat evolutiu? 8. A quin tipus d'influència correspon un succés imprevist i particular d'una persona? 9. Què conforma el mesosistema segons el model ecològic del desenvolupament? Mesosistema a) Multidimensionalitat b) Equifinalitat c) Plasticitat d) Normativa d'edat a) Normativa històrica b) No normativa c) Context ecològic d) Interconnexions entre microsistemes a) Espais on no s'està present b) L'entorn directe immediat c) La cultura i legislació d) Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 6 10. Quina franja d'edat delimita l'etapa d'adolescència i joventut al cicle vital?

De 6 a 12 anys a) De 25 a 65 anys b) De 3 a 6 anys c) De 12 a 25 anys d) Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 7 2 Desenvolupament prenatal, motor i llenguatge EN ACABAR SABRÀS Identificar la seqüència temporal de les etapes prenatals i els principis de direcció motriu. Reconèixer les característiques clíniques dels reflexos neonatals com Moro i Babinski. Relacionar cronològicament les fites motrius del primer any amb les fases del llenguatge. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Quan un nadó de pocs mesos plora desconsoladament, significa sempre que té gana?

La primera infància comprèn des de la concepció i el naixement fins als primers anys de vida, un període clau on s'articulen les transformacions biològiques, el control corporal i la comunicació verbal.

ESQUEMA Desenvolupament en la primera infància Fases del desenvolupament prenatal i lleis de creixement El desenvolupament abans del naixement s'organitza en tres fases cronològiques ben delimitades: Primera infància 2 Desenvolupament prenatal, motor i llenguatge 3 Desenvolupament cognitiu i emocional 4 Dimensió social, identitat i joc Desenvolupament prenatal Etapes germinal, embrionària i fetal Fites psicomotrius Reflexos, lleis motrius i control postural Lleis corporals Principis cefalocaudal i proximodistal Reflexos neonatals Succió, Moro i Babinski Evolució lingüística De la comunicació inicial a la sintaxi Fases de la parla Holofrases i parla telegràfica Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 8 Etapa germinal: dues primeres setmanes de gestació, caracteritzada per una ràpida divisió cel·lular i l'inici de la diferenciació biològica.

Etapa embrionària: abasta de la tercera a la novena setmana. En aquesta fase es formen els òrgans principals i les estructures anatòmiques bàsiques del futur individu. Etapa fetal: des de la novena setmana fins al part. Durant aquesta etapa es consolida el creixement corporal i la maduració funcional dels teixits. Durant el període gestacional cal considerar la influència dels agents teratògens (com ara fàrmacs, consum d'alcohol o situacions d'estrès sever). Aquests factors externs poden augmentar el risc de malformacions estructurals o dèficits congènits. En néixer, l'avaluació inicial de la vitalitat i l'adaptació física del nounat es realitza mitjançant la prova d'Apgar.

La maduració corporal segueix dos principis universals de direcció física: Llei cefalocaudal: el control i creixement progressa de dalt a baix, començant pel cap i continuant pel tronc cap a les extremitats inferiors. Llei proximodistal: el desenvolupament avança de dins cap a fora, des de l'eix corporal central cap als segments més perifèrics. COMPROVA-HO 12 Quina diferència direccional estableixen les lleis cefalocaudal i proximodistal en el control físic? Reflexos neonatals i adquisició de fites psicomotrius Els reflexos neonatals són respostes motrius involuntàries essencials per a la supervivència que evidencien la maduresa del sistema nerviós.

Alguns evolucionen cap a accions voluntàries o es mantenen al llarg de la vida (com el parpelleig), mentre que altres tenen una funció clarament adaptativa o primitiva: Reflexos de supervivència: com la succió, indispensable per a l'alimentació immediata. Reflex de Babinski: reflex primitiu en què l'estimulació de la planta del peu indueix l'obertura en ventall i extensió del dit gros i la resta de dits. Reflex de Moro: reacció davant un canvi brusc de postura o soroll sobtat, caracteritzada per arquejar l'esquena, inclinar el cap enrere i estendre sobtadament els braços per després recollir-los cap al cos.

El desenvolupament psicomotriu reflecteix la connexió entre el moviment observable (acció lligada a la maduració del cervell) i els processos interns que permeten construir l'esquema corporal en relació amb els objectes i les persones.

Les fites motores dels primers setze mesos segueixen un calendari maduratiu regular: Edat aproximada Fita psicomotriu Fita lingüística correlativa 2 mesos Girar-se de costat a panxa enlaire Respostes comunicatives basades en plor i somriure reflex Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 9 Edat aproximada Fita psicomotriu Fita lingüística correlativa 7 mesos Mantenir-se assegut sense ajuda Atenció conjunta i recepció visual/auditiva activa 8 mesos Gatejar Inici de vocalitzacions intencionades 9-12 mesos Caminar de manera autònoma (als 12 mesos) Aparició de les primeres holofrases (9-18 mesos) 16-18 mesos Pujar escales Inici de la parla telegràfica (combinacions de 2 mots) PER RECORDAR-HO Una regla cronològica clau: 7 mesos asseure's, 8 mesos gatejar i 12 mesos caminar sol.

L'adquisició motriu avança en paral·lel a l'expansió comunicativa. COMPROVA-HO 13 Davant de quin estímul s'activa el reflex de Moro i quina resposta motriu genera el nadó? Comunicació primerenca i evolució lingüística El nounat disposa de sistemes comunicatius actius des del primer moment: transmet informació a través de l'expressió facial, el somriure i el plor; actua mitjançant respostes reflexives; i rep informació sensorial a través de canals visuals, tàctils i auditius. ERROR FREQÜENT Interpretar que el plor del nadó respon exclusivament a la gana.

El plor és un mecanisme versàtil d'expressió que transmet necessitats molt variades: dolor, incomoditat, fatiga, demanda de contacte físic o sobreestimulació. Atendre el plor requereix distingir el context i no limitar la resposta a l'alimentació. A partir dels 9 mesos, la transició morfològica i sintàctica avança ràpidament: De 9 a 18 mesos: etapa de les holofrases, on l'infant empra un únic mot aïllat per transmetre el significat d'una oració sencera segons la situació contextual. De 18 a 24 mesos: apareix la parla telegràfica, estructurada en combinacions de dos elements sense nexes gramaticals per expressar diverses relacions conceptuals.

De 2 a 3 anys: producció d'enunciats de 3 a 4 paraules, organització de la frase simple, enriquiment del sintagma nominal i verbal, i incorporació de marques morfològiques. De 3 a 5 anys: domini d'oracions complexes (coordinades i subordinades), ús fluid de partícules de cohesió i consolidació de les regles sintàctiques bàsiques. Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 10 COMPROVA-HO 14 Quina diferència estructural separa una holofrase de la parla telegràfica? IDEES CLAU El desenvolupament prenatal s'estructura en tres fases: germinal (dues primeres setmanes), embrionària (de la 3a a la 9a setmana) i fetal (de la 9a setmana al part).

El creixement segueix la llei cefalocaudal (de dalt a baix) i la llei proximodistal (del centre corporal cap a la perifèria). Els reflexos neonatals inclouen funcions de supervivència com la succió i respostes primitives com Babinski i Moro. El calendari motor bàsic situa la sedestació autònoma cap als 7 mesos, el gateig als 8 mesos i la marxa independent al voltant dels 12 mesos. L'adquisició del llenguatge progressa des de les holofrases (9-18 mesos) i la parla telegràfica (18-24 mesos) fins a les oracions complexes entre els 3 i 5 anys. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. En quin període gestacional es formen els òrgans i estructures fonamentals del futur nadó? 16.

A quina edat sol començar un infant a caminar de manera independent? 17. Quina fita lingüística defineix la franja dels 18 als 24 mesos? PRIMERA INFÀNCIA 3 Desenvolupament cognitiu i emocional EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques i manifestacions dels sis subestadis sensoriomotrius piagetians. Descriure el procés d'adquisició de la permanència de l'objecte fins als 18 mesos. Identificar els patrons de conducta característics dels diferents estils d'aferrament. Relacionar cadascun dels conflictes psicosocials primerenques d'Erikson amb la seva edat i virtut associada.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Com pot un nadó saber que una joguina continua existint si la tapem amb una manta i deixa de veure-la? Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 11 Model cognitiu de Piaget: adaptació, assimilació i acomodació El desenvolupament cognitiu aplega els processos mentals dedicats a adquirir, organitzar, retenir i utilitzar el saber. Segons Jean Piaget, la intel·ligència humana és essencialment una capacitat d'adaptació biològica. Els organismes aconsegueixen l'estabilitat davant el medi quan assoleixen un estat d'equilibri a partir d'estructures físiques bàsiques, reflexos automàtics i mecanismes de funcionament biològic heretats.

DEFINICIÓ L'adaptació és el procés d'ajust continu entre la persona i el seu medi ambient. Es produeix gràcies a l'equilibri entre dos mecanismes complementaris: l'assimilació (incorporació d'estímuls o informació nova als esquemes previs) i l'acomodació (modificació dels esquemes interns per donar resposta a les exigències noves de l'entorn). La seqüència evolutiva s'estructura en estadis universals. Durant els primers anys de vida destaquen l'estadi sensoriomotriu i l'estadi preoperacional.

L'estadi sensoriomotriu (0-2 anys) Durant l'estadi sensoriomotriu, que va dels 0 als 2 anys, el nadó transforma les seves activitats inicialment reflexes en patrons d'acció organitzats mitjançant l'activitat motriu directa sobre els objectes. Subestadi Edat Descripció del mecanisme Exemple pràctic 1. Exercici de reflexos 0 a 2 mesos Sensació i motricitat coordinades per reflexos; millora gradual del control voluntari i coordinació sensorial. Reflexos de succió i prensió; orientar el cap cap a estímuls sonors. 2. Reaccions circulars primàries (RCP) 2 a 4 mesos L'infant repeteix accions corporals que li generen sensacions agradables centrades en el seu propi cos.

Xumar-se el polze de manera sistemàtica i voluntària. 3. Reaccions circulars secundàries (RCS) 4 a 8 mesos Repetició d'accions sobre elements externs per reproduir efectes interessants o plaents en el medi. Sacsejar un sonall o empènyer joguines repetidament. 4. Coordinació d'esquemes secundaris 8 a 12 mesos Articulació intencional de diversos esquemes apresos prèviament per assolir una meta concreta. Gatejar cap a un lloc per retirar un coixí i agafar una joguina. Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 12 Subestadi Edat Descripció del mecanisme Exemple pràctic 5.

Reaccions circulars terciàries (RCT) 12 a 18 mesos Variació deliberada d'accions mitjançant assaig i error per descobrir resultats nous en els objectes. Picar una joguina a terra amb diferents forces o superfícies per comprovar el so. 6. Inici del pensament simbòlic 18 a 24 mesos Representació mental d'objectes i fets absents mitjançant símbols; anticipació abans d'executar l'acció. Obrir i tancar la boca imitant el mecanisme abans d'intentar obrir una capseta. COMPROVA-HO 19 Quina és la diferència funcional bàsica entre una reacció circular primària i una de secundària?

L'adquisició de la permanència de l'objecte La permanència de l'objecte és la certesa cognitiva que les coses i les persones continuen existint encara que no siguin directament visibles o perceptibles: Dels 4 als 5 mesos: el nadó només busca elements que s'amaguen si en queda una porció visible, especialment si ell mateix n'ha començat l'ocultació. A partir dels 8 mesos: inicia la cerca d'objectes totalment coberts, iniciant la comprensió de la seva existència contínua. Als 18 mesos: assoleix plenament la noció i cerca l'objecte amagat fins i tot quan s'ha produït un lapse temporal previ o desplaçaments invisibles.

L'estadi preoperacional (2-7 anys) L'arribada dels dos anys marca l'entrada a l'estadi preoperacional, definit per l'aparició de la funció simbòlica. Aquesta permet evocar persones, fets o coses sense que siguin presents mitjançant tres vies: la imitació diferida (reproduir actes temps després d'observar-los), el llenguatge verbal referit a realitats no visibles i el joc de representació. Adquisicions cognitives Limitacions del pensament Comprensió d'identitats: reconeixement de la continuïtat d'una persona malgrat alteracions d'aparença externa (com disfresses). Raonament transductiu: connexió causal errònia entre dos fets independents sense nexe lògic.

Dependència funcional: associació empírica de fenòmens regulars de la vida quotidiana. Egocentrisme: assumpció que tothom comparteix el seu mateix punt de vista, pensament i percepció. Distinció ficció-realitat: diferenciació progressiva entre la forma aparent dels objectes i la seva condició autèntica. Animisme: atribució d'estats vitals, intencions o consciència a objectes inanimats. Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 13 ERROR FREQÜENT No confongueu el raonament transductiu amb una relació de causa-efecte madura.

En el pensament preoperacional, l'infant uneix dos successos particulars només perquè ocorren al mateix temps (per exemple, pensar que és de nit perquè ell té son), sense establir cap principi causal vàlid ni lògic. Desenvolupament emocional i teoria de l'aferrament Les emocions tenen un valor adaptatiu primordial per garantir la supervivència, regular l'estat intern i facilitar la comunicació social. Des de la perspectiva evolutiva darwiniana, les respostes afectives elementals tenen una base biològica innata lligada als estats corporals que les activen.

El vincle afectiu o aferrament consisteix en el lligam de seguretat, proximitat física i cura que el nadó estableix amb la seva figura de referència. Tipus d'aferrament Exploració de l'entorn Ansietat de separació Reacció al retrobament Impacte posterior Segur Intensa i activa; utilitza el cuidador com a base de confiança. Pot manifestar-se o no. Acollida positiva; l'aflicció s'esvaeix ràpidament. Relacions socials positives i adaptació psicològica equilibrada. Evitatiu Intensa i activa; tendeix a ignorar la presència del cuidador. Absent. Rebuig i resposta distant o negativa. Estil interpersonal marcat per la distància social i emocional.

Resistent (ambivalent) Molt baixa; escassa iniciativa per allunyar-se o explorar. Present i manifesta. Hostilitat barrejada amb cerca de contacte; irritabilitat persistent. Inestabilitat emocional i dependència ansiosa. Insegur / Desorganitzat Nul·la; cerca proximitat per temor però fuig del cuidador. Pot sorgir de manera sobtada. Mostres clares de por, confusió o desorientació. COMPROVA-HO 20 Com reacciona un infant amb vincle evitatiu quan la figura cuidadora torna després d'una absència curta?

Conflictes psicosocials d'Erikson a la infància primerenca Segons la formulació d'Erik Erikson, la personalitat es construeix al llarg del cicle vital superant crisis successives basades en la tensió entre dues tendències polars oposades. La resolució reeixida demana assolir un equilibri on predomini el pol positiu, la qual cosa atorga a l'individu una virtut Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 14 fonamental: Confiança vs Desconfiança (0 a 12-18 mesos): si les cures cobreixen les necessitats de protecció, l'infant percep el món com un espai segur i previsible. S'obté la virtut de l'esperança.

Autonomia vs Vergonya (18 mesos a 3 anys): en fomentar que el petit explori les seves pròpies capacitats motrius i d'elecció dins d'un marc protector, s'origina la virtut de la voluntat. Iniciativa vs Culpa (3 a 6 anys): la posada en pràctica d'activitats pròpies amb fites clares i normes coherents evita sentiments desmesurats de culpa per transgredir límits, consolidant la virtut de la deliberació. CRONOLOGIA Crisi psicosocials primerenques segons Erikson IDEES CLAU La intel·ligència segons Piaget és una adaptació biològica basada en l'equilibri continu entre assimilar nova informació i acomodar els esquemes existents.

L'estadi sensoriomotriu (0-2 anys) avança des dels reflexos primaris fins al pensament simbòlic a través de tres tipus de reaccions circulars. La permanència de l'objecte comença a manifestar-se activament cap als 8 mesos i queda del tot interioritzada als 18 mesos. L'estadi preoperacional (2-7 anys) s'inicia amb la funció simbòlica, tot i presentar limitacions cognitives com l'egocentrisme, l'animisme i el raonament transductiu. Els estils d'aferrament (segur, evitatiu, resistent i desorganitzat) determinen l'exploració de l'entorn i condicionen el desenvolupament afectiu posterior.

Les etapes primerenques d'Erikson articulen la construcció del jo a partir de la resolució de conflictes que aporten les virtuts de l'esperança, la voluntat i la deliberació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21. A quina edat aconsegueix l'infant cercar amb èxit un objecte que s'ha amagat completament fa uns instants? 22. Quina virtut psicosocial adquireix un infant entre els 18 mesos i els 3 anys si supera satisfactòriament la crisi del seu desenvolupament?

0 - 18 mesos Confiança vs Desconfiança: assoliment de l'esperança 18 m - 3 anys Autonomia vs Vergonya: consolidació de la voluntat 3 - 6 anys Iniciativa vs Culpa: sorgiment de la deliberació Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 15 PRIMERA INFÀNCIA 4 Dimensió social, identitat i joc EN ACABAR SABRÀS Distingir els nivells d'interacció social i les fases del joc infantil fins als dos anys. Diferenciar clarament sexe biològic, identitat de gènere i rol de gènere. Explicar els dos primers estadis de la moralitat preconvencional de Kohlberg. Identificar les etapes d'amistat de Selman i les modalitats de joc segons Piaget.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què un infant petit creu que tothom vol el mateix que ell a l'hora de jugar? Nivells d'interacció social i joc entre iguals La capacitat de relacionar-se no neix sobtadament, sinó que avança a través d'estructures de complexitat creixent segons el nombre de participants implicats: Nivell individual: engloba les competències i característiques particulars de l'infant per actuar amb els altres. Nivell interaccional: constitueix l'esglaó bàsic diàdic, on tenen lloc jocs senzills de caràcter interpersonal directe. Nivell relacional: requereix un coneixement mutu continuat entre companys que preveuen retrobar-se i sostenir vincles en el futur.

Nivell grupal: comunitat o conjunt d'infants articulats per determinades circumstàncies compartides. L'aprenentatge infantil no prové únicament dels adults cuidadors; els contactes entre iguals segueixen una seqüència estructurada durant els primers dos anys: COMPROVA-HO 24 En quin moment evolutiu comencen els infants a oferir voluntàriament objectes a altres nens? Dels 3 als 6 mesos: atenció i manipulació d'objectes sense iniciar intercanvis socials entre nens. 1 Dels 6 als 9 mesos: aparició de tensions i disputes materials per la possessió d'objectes, encara sense reconèixer activament la perspectiva de l'altre. 2 Dels 9 als 12 mesos: inicis d'intercanvis lúdics d'objectes amb altres nens.

3 Dels 12 als 17 mesos: els infants ofereixen i cedeixen objectes de manera voluntària entre si. 4 A partir dels 17 mesos: intercanvis fluids combinats amb activitats i accions compartides comunes. 5 Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 16 Construcció de l'autoconcepte i l'autoestima L'autoconcepte és el judici valoratiu global i descriptiu que cadascú construeix sobre si mateix en diverses facetes, mentre que l'autoestima reflecteix la valoració afectiva d'aquesta autoimatge.

DEFINICIÓ L'autoconcepte infantil és la representació i avaluació que fa la persona sobre si mateixa, organitzada per etapes evolutives que van de la percepció corporal a la integració d'atributs psicosocials. Etapa Franja d'edat Trets essencials Emergència del jo primitiu 0 a 2 anys Diferenciació progressiva respecte als cuidadors. Cap als 12-13 mesos l'infant es reconeix davant del mirall i cap als 18 mesos sol referir-se a si mateix en tercera persona. Si mateix exterior 2 a 5 anys Consolidació activa del jo; proliferació verbal dels termes possessius «jo» i «meu».

L'estadi preoperacional (entre els 2 i els 7 anys) s'inicia amb la funció simbòlica (vegeu «Primera infància — Desenvolupament cognitiu i emocional»). Expansió del jo 5 a 12 anys Aportació estructurada de dades pròpies, descripcions personals riques i establiment d'un judici d'autoavaluació positiva o negativa. COMPROVA-HO 25 Quina conducta verbal caracteritza l'autoconcepte al voltant dels 18 mesos? Diferenciació entre sexe biològic, identitat i rol de gènere Dins del desenvolupament psicosexual cal destriar amb precisió tres dimensions complementàries: Sexe: trets físics derivats de factors cromosòmics, genitals, hormonals i gonadals innats.

Identitat de gènere: convicció íntima d'identificar-se com a home o dona, fruit de la transformació psicosocial del self. Rol de gènere: expressions externes, conductuals i normes socials que manifesten aquesta identificació davant la comunitat. ERROR FREQÜENT Confondre identitat de gènere amb rol de gènere. La identitat és la vivència subjectiva interna, mentre que el rol comprèn les conductes i expectatives visibles acceptades socialment. Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 17 Desenvolupament moral: el nivell preconvencional de Kohlberg La moral regula el comportament en l'esfera intrapersonal i interpersonal delimitant el que és correcte i incorrecte.

Segons Lawrence Kohlberg, la infància primerenca es troba en el nivell preconvencional, dividit en dos subestadis: Moralitat heterònoma: l'acció correcta se sotmet a l'autoritat externa per evitar el càstig; des d'un punt de vista egocèntric, l'infant assimila els interessos aliens als seus propis. Propòsit instrumental i intercanvi: les normes se segueixen per atendre necessitats individuals. S'admet que cadascú defensa interessos particulars i s'adopta un principi de reciprocitat pràctica: es busca un tracte equitatiu on ambdues parts obtinguin guanys iguals. COMPROVA-HO 26 Què motiva el compliment de la norma en l'estadi de propòsit instrumental?

L'amistat infantil segons Selman L'amistat consisteix en relacions pautades per normes de rellevància (expectatives mútues) i equivalència (suport i influència recíproca en la integració social). Robert Selman en descriu la progressió des de les primeres fases: Estadi Concepció de l'amic Dinàmica relacional Estadi 0 Company de joc circumscrit Limitat a la proximitat física i espacial momentània. Estadi 1 Suport unidireccional L'amic satisfà els desitjos propis i té gustos afins. Estadi 2 Cooperació i coordinació Relació bidireccional on hom comença a adaptar-se a les demandes de l'altre. Estadi 3 Intimitat i possessió Confidències personals amb una forta demanda d'exclusivitat.

Estadi 4 Autonomia i interdependència Reconeixement de la llibertat mútua per tenir altres vincles i afrontar esdeveniments vitals. Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 18 PROCÉS Evolució dels estadis d'amistat de Selman El paper evolutiu del joc segons Piaget El joc recrea l'experiència humana: transformant simbòlicament la realitat, l'infant tria lliurement temes que faciliten la seva adaptació al món. Jean Piaget organitza aquesta evolució en tres tipologies: Joc d'exercici: reiteració motriu de gestos i moviments cercant el pur plaer funcional i observant l'efecte directe de l'acció corporal. Joc simbòlic: sorgeix simultàniament a la funció simbòlica.

Es fonamenta en la representació mental que l'infant projecta sobre joguines, objectes inanimats o altres persones. Joc de regles: neix a partir de normatives senzilles i objectius delimitats col·lectivament, la qual cosa estimula la confiança, el respecte mutu i la reciprocitat entre companys. IDEES CLAU Els contactes socials evolucionen des de l'acció aïllada sobre l'objecte fins a l'intercanvi cooperatiu d'activitats a partir dels 17 mesos. L'autoconcepte s'inicia amb la diferenciació del jo primitiu corporal (mirall als mesos) abans de consolidar l'autoafirmació verbal.

El sexe biològic descriu la base genètica i gonadal; la identitat és el sentit intern de pertinença, i el rol reflecteix la conducta social observable. El nivell moral preconvencional transita de l'obediència cega per defugir sancions al principi d'intercanvi instrumental d'interessos personals. La tipologia de joc de Piaget progressa des de la repetició funcional sensoriomotriu cap al joc simbòlic i, finalment, el joc reglat compartit. Estadi 0: Company espacial Relació reduïda a la proximitat física i temporal de joc. 1 Estadi 1: Unidireccional L'amic fa allò que es vol i té gustos afins. 2 Estadi 2: Cooperació Apareix la coordinació i l'adaptació recíproca.

3 Estadi 3: Intimitat Vincle estret amb confidències personals i gelosia. 4 Estadi 4: Autonomia Acceptació d'altres vincles personals i suport madur. 5 12 13 Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 19 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què es distingeix el nivell relacional del nivell interaccional en la interacció social? 28. Quina diferència defineix l'estadi 0 i l'estadi 2 d'amistat proposats per Selman? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quant dura l'etapa embrionària del desenvolupament prenatal? 30. Què estableix la llei proximodistal en el control corporal? 31. Com reacciona el nadó davant l'estimulació pròpia del reflex de Babinski?

32. Quina estructura lingüística predomina habitualment entre els 9 i 18 mesos d'edat? 33. Quina és la característica clau d'una reacció circular terciària? 34. Com actua un infant amb aferrament resistent durant la separació?

De la novena setmana fins al naixement a) Durant el primer mes exclusivament b) De la tercera a la novena setmana c) Des de la fecundació fins a la segona setmana d) El domini avança del cap als peus a) El moviment fi es desenvolupa abans que el gruixut b) Les respostes motores passen de voluntàries a reflexes c) El control va de l'eix central a extremitats d) Inicia moviments rítmics de succió immediats a) Obre els dits del peu en ventall b) Flexiona els braços ràpidament sobre el pit c) Gira el cap cap a l'estímul rebut d) Holofrases amb una sola paraula a) Parla telegràfica de dos elements b) Oracions subordinades complexes c) Enunciats complets de quatre paraules d) Variació deliberada d'accions per comprovar resultats a) Repetició accidental de moviments corporals bàsics b) Execució de reflexos biològics hereditaris c) Incapacitat per actuar sobre elements inanimats d) Reacciona amb alegria quan l'adult marxa a) Mostra indiferència i continua explorant sol b) Presenta una marcada ansietat davant l'absència c) Es comunica tranquil·lament amb estranys d) Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 20 35.

Quina virtut eriksoniana emergeix del conflicte entre iniciativa i culpa? 36. Què implica la limitació cognitiva denominada animisme en l'etapa preoperacional? 37. A quina edat es consolida el reconeixement visual davant del mirall? 38. Com defineix Kohlberg la moralitat heterònoma en la primera infància? 39. Quin tipus de joc s'inicia lligat a l'aparició de la funció simbòlica? 40. Què caracteritza l'estadi 1 de l'amistat segons Selman?

Fidelitat a) Esperança b) Deliberació c) Voluntat d) Manca de memòria per a esdeveniments recents a) Confondre la identitat de persones disfressades b) Vincular lògicament dos fets independents c) Atribuir vida o intencions a objectes d) Als 24 mesos a) Als 12-13 mesos b) Als 36 mesos c) Cap als 6 mesos d) Obeir regles per evitar càstigs a) Defensar principis ètics universals b) Pactar beneficis individuals recíprocs c) Buscar el consens democràtic mutu d) Joc sensoriomotor pur a) Joc d'exercici físic b) Joc de regles complexes c) Joc simbòlic representatiu d) Companyia per simple proximitat a) Suport d'acord amb desitjos propis b) Interdependència autònoma madura c) Intimitat compartida exclusiva d) Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 21 5 Escolarització, psicomotricitat i cognició EN ACABAR SABRÀS Distingir les fites de la motricitat fina i gruixuda entre els 6 i els 12 anys.

Explicar els mecanismes de reversibilitat per inversió i per compensació en Piaget. Descriure les operacions lògiques de classificació, seriació i comprensió numèrica. Identificar les transformacions del llenguatge escolar i la competència metalingüística. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Com pot un infant deduir que dues boles de plastilina tenen la mateixa quantitat de matèria després d'aixafar-ne una? La segona infància, compresa entre els 6 i els 12 anys, coincideix amb l'etapa d'escolarització obligatòria. L'entrada a l'entorn escolar redueix l'egocentrisme característic de les etapes primerenques i potencia la socialització de l'infant mitjançant interaccions interpersonals continuades.

Segona infància 5 Escolarització, psicomotricitat i cognició 6 Desenvolupament psicològic, moral i social Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 22 ESQUEMA Estructura del desenvolupament en la segona infància (6-12 anys) Desenvolupament psicomotriu i diferències de gènere L'evolució motriu depèn estretament de la maduració del sistema nerviós central. Durant aquest període es consolida la lateralització, definida com la dominància funcional d'una meitat del cos sobre l'altra. Paral·lelament, augmenta la destresa corporal, la coordinació visuomanual, la planificació motriu i el raonament que guia l'acció motora.

Distingim dos àmbits clau: Psicomotricitat fina: execució ràpida, precisa i coordinada de moviments manuals mitjançant activitats manipulatives. Resulta decisiva per consolidar l'escriptura. Psicomotricitat gruixuda: control i coordinació de grans grups musculars per al desplaçament i l'equilibri. S'observen diferències biològiques: els nens presenten una major massa muscular que afavoreix la força i la rapidesa, mentre que les nenes compten amb més teixit adipós i assoleixen una major flexibilitat i precisió motriu. Edat Psicomotricitat fina Psicomotricitat gruixuda 6 anys Coordinació ull-mà clau per iniciar l'escriptura. Nenes superiors en precisió; nens millors en força.

Salts estables i segurs. 7 anys Dibuix i escriptura més harmoniosos, precisos i fins. Llançament de pilota a 10 metres. Equilibri sobre un peu amb ulls tancats, salt en anelles i balanceig en barra. 8 anys Capacitat per dibuixar una casa amb elements definits. Consolidació de l'equilibri i la coordinació; seguiment de ritmes en múltiples jocs.

Psicomotricitat escolar Lateralització i control postural Motricitat fina Precisió manual i lectoescriptura Motricitat gruixuda Equilibri, força i velocitat Operacions concretes Lògica lligada a la realitat Reversibilitat Inversió i compensació mental Estructures lògiques Classificació, seriació i nombre Llenguatge i cognició Salt quantitatiu i reflexiu Creixement lèxic De 12.000 a 50.000 paraules Habilitat metalingüística Reflexió conscient sobre el codi Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 23 Edat Psicomotricitat fina Psicomotricitat gruixuda 9 anys Dibuix amb fermesa i traç de figures geomètriques a mà alçada.

Salts verticals a més alçada i carreres a velocitat superior per a ambdós sexes. 10 anys Control postural que independitza braços i mans respecte al tronc. Llançament de pilota a 20 metres; anticipació i canvi de direcció davant pilotes petites. 11-12 anys Nivell de precisió manual quasi equivalent al de l'adult. Llançament de pilota a 30 metres i integració completa de la imatge corporal. COMPROVA-HO 42 Quina base anatòmica explica les diferències en motricitat gruixuda entre nens i nenes durant l'edat escolar? El pensament operatiu concret i la reversibilitat Segons Jean Piaget, entre els 6 i els 12 anys té lloc el període de les operacions concretes.

L'infant abandona el pensament purament intuïtiu i desenvolupa un pensament lògic aplicable directament a objectes i situacions reals i observables. DEFINICIÓ Una operació lògica és una acció mental interioritzada, organitzada en sistemes de conjunt i reversible, que permet resoldre problemes de forma reflexiva sense necessitat d'actuar físicament sobre el medi. La propietat fonamental d'aquest estadi és la reversibilitat, és a dir, la capacitat de comprendre que qualsevol transformació sobre un element pot tornar al seu punt de partida. La ment escolar opera a través de dues vies: ERROR FREQÜENT Confondre inversió amb compensació.

La inversió cancel·la materialment el canvi realitzant el procediment oposat; la compensació equilibra mentalment dues propietats físiques que varien al mateix temps (alçada davant amplada). COMPROVA-HO 43 En què es diferencien la inversió i la compensació com a mecanismes de reversibilitat? Inversió o negació: concepció directa que tota acció en un sentit es pot anul·lar executant l'acció idèntica en sentit contrari (per exemple, afegir aigua a un recipient i tornar-la a buidar al pot original).

1 Compensació o reciprocitat: comprensió que l'efecte d'una transformació queda neutralitzat per una variació concomitant en una altra dimensió (per exemple, compensar l'augment d'alçada d'un líquid per l'estretor del vas). 2 Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 24 Operacions lògiques fonamentals Durant l'etapa concreta es consoliden estructures mentals bàsiques per ordenar el coneixement: Classificació: organització d'objectes segons criteris comuns, establint relacions de jerarquia, inclusió de classes i complementarietat. Seriació: ordenació sistemàtica d'elements al llarg d'una dimensió quantitativa, ja sigui en sentit creixent o decreixent.

Operacions numèriques: comprensió de la suma i la resta a partir de la lògica de conjunts (afegir elements augmenta la quantitat i treure'n la disminueix). Lògica inductiva: modalitat de raonament que parteix de l'observació d'experiències concretes per generalitzar-les en regles globals. Pel que fa al judici ètic i social, l'infant transita progressivament cap a la moralitat autònoma (vegeu «Segona infància — Desenvolupament psicològic, moral i social»), superant la rigidesa de la moral heterònoma. COMPROVA-HO 44 Quina diferència operativa hi ha entre classificar i seriar?

Desenvolupament lingüístic i metalingüística L'assoliment de la lectoescriptura transforma l'organització cognitiva de l'alumnat. Aquesta nova via de comunicació obre la porta a noves formes de raonament estructurat i interacció cultural. A nivell quantitatiu, el lèxic s'incrementa de manera dràstica: passa d'entre 12.000 i 20.000 paraules als 6 anys a un repertori d'unes 50.000 paraules als 12 anys. En l'àmbit morfosintàctic, s'assoleixen estructures gramaticals complexes similars a les de l'adult, destacant la comprensió i producció d'oracions passives.

PER RECORDAR-HO L'habilitat metalingüística és la capacitat reflexiva sobre la mateixa eina del llenguatge: permet analitzar les paraules com a objectes de pensament, reconèixer-ne la multifuncionalitat i regular conscientment la lectura i l'escriptura. COMPROVA-HO 45 Què implica adquirir competència metalingüística cap als 6-12 anys? Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 25 IDEES CLAU La lateralització i la maduració del sistema nerviós central permeten una gran coordinació visuomanual i independència motriu. L'estadi de les operacions concretes (6-12 anys) instaura el pensament lògic aplicat directament a la realitat observable.

La reversibilitat s'executa a través de la inversió (acció contrària) o de la compensació (equilibri entre dimensions recíproques). La classificació, la seriació i el raonament inductiu articulen la comprensió escolar dels conjunts i els nombres. El vocabulari augmenta de 12.000-20.000 mots als 6 anys fins a uns 50.000 mots als 12 anys. Les habilitats metalingüístiques permeten analitzar el llenguatge de manera conscient i reflexiva. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. Com descriu Piaget el mecanisme de reversibilitat per compensació? 47. Quina evolució quantitativa experimenta el vocabulari durant l'etapa escolar?

SEGONA INFÀNCIA 6 Desenvolupament psicològic, moral i social EN ACABAR SABRÀS Distingir l'evolució de l'autoconcepte i l'adquisició de la permanència de gènere en l'edat escolar. Explicar la resolució de la crisi de laboriositat enfront d'inferioritat d'Erikson i el període de latència de Freud. Diferenciar els estadis del judici moral de Piaget i Kohlberg en la transició cap a la moral autònoma. Descriure com evoluciona la percepció de les normes en el joc col·lectiu entre els 6 i els 10 anys. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 48 Per què un infant de set anys sol pensar que fer trampes és 'impossible' o totalment prohibit, mentre que a deu anys accepta canviar les regles d'un joc?

Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 26 Construcció del self: identitat de gènere i evolució de l'autoconcepte Durant els primers anys de l'etapa escolar, entre els 5 i els 6 anys, els infants consoliden la seva identitat sexual a partir del reconeixement de la pròpia anatomia corporal. Paral·lelament, interioritzen la identitat de gènere mitjançant l'assimilació dels rols socials vinculats a cada gènere en la seva comunitat (vegeu «Primera infància — Dimensió social, identitat i joc»).

En aquest moment clau s'assoleix la permanència de gènere: la comprensió estable que el sexe biològic i el gènere no es modifiquen amb el pas del temps ni depenen de canvis superficials, d'aparença externa o de la simple voluntat. A partir d'aquesta base es construeix l'autoconcepte, definit com el conjunt de característiques i atributs que configuren la imatge que un individu té de si mateix. L'avaluació d'aquest autoconcepte passa per una transformació progressiva al llarg de l'edat escolar: Dels 6 als 8 anys: es forma un autoconcepte marcat per un biaix clarament positiu. L'escolar tendeix a la sobreestimació de les seves habilitats reals.

Dels 8 anys fins a l'adolescència: l'autoconeixement es torna més complex i multidimensional. L'infant comença a integrar tant els seus propis estats interns com les perspectives i sentiments dels altres. L'autoestima global s'estructura principalment sobre tres àmbits d'avaluació: la dimensió física, la dimensió acadèmica i la dimensió social. COMPROVA-HO 49 Com canvia l'autoconcepte entre els 6-8 anys i el període a partir dels 8 anys?

Perspectives psicoanalítica i psicosocial: Freud i Erikson Entre els 6 i els 12 anys, les teories del desenvolupament descriuen una fase de consolidació de competències i canalització d'impulsos cap al context social i educatiu: Període de latència (Sigmund Freud): Sigmund Freud situa aquesta etapa com un interval d'aparent calma pulsional. L'escolar canalitza la seva energia cap a l'aprenentatge, l'adquisició de coneixements escolars, el perfeccionament d'habilitats manuals i intel·lectuals, la relació amb els companys i l'exploració de l'entorn.

Laboriositat vs Inferioritat (Erik Erikson): Erik Erikson planteja que la crisi psicosocial dominant rau a assolir la laboriositat enfront de la inferioritat. L'objectiu principal és fomentar el sentiment de competència mitjançant el domini d'eines i tasques culturals. Si l'infant aconsegueix resoldre satisfactòriament aquestes fites, desenvolupa una autoestima sòlida i evita sentiments de culpa o fracàs; si pel contrari predomina la frustració, emergeix un sentiment d'inferioritat que frena la seguretat personal.

PER RECORDAR-HO Tant Freud com Erikson coincideixen que entre els 6 i els 12 anys el focus de l'infant es desplaça de les tensions intrafamiliars cap al domini pràctic d'habilitats, l'escola i el grup d'iguals. Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 27 COMPROVA-HO 50 Quin és el nucli de la resolució positiva de la crisi de laboriositat enfront d'inferioritat segons Erikson? Desenvolupament del judici moral: Piaget i Kohlberg El raonament moral experimenta un salt maduratiu fonamental des de la dependència absoluta de les figures adultes cap a criteris d'acord mutu i justícia interioritzada.

Segons Jean Piaget, l'infant passa de la moral heterònoma (en què la regla prové d'una autoritat externa indiscutible) a la moralitat autònoma. En aquesta fase, les normes comencen a integrar-se com a acords personals basats en criteris propis, cooperació i reciprocitat. Per la seva banda, Lawrence Kohlberg estructura aquesta transició en nivells evolutius ben delimitats: Nivell moral Franja d'edat Criteri fonamental del judici Preconvencional 4 a 10 anys Els judicis depenen de les conseqüències directes: s'obeeix per evitar càstigs o es compleixen regles de forma instrumental per satisfer interessos i necessitats personals (egoisme i intercanvi).

Convencional 10 a 13 anys L'actuació s'orienta a complaure els altres, obtenir aprovació social i mantenir l'ordre col·lectiu; una conducta es considera incorrecta si infringeix la norma o danya el grup. Postconvencional Adolescència en endavant El raonament s'ancora en el contracte social, la utilitat compartida, els drets individuals inalienables i els principis ètics universals.

PROCÉS Evolució de la moralitat segons Kohlberg 1 Moral preconvencional Obediència per evitar càstigs i cerca de guanys propis (4-10 anys) 2 Moral convencional Aprovació dels altres i manteniment de l'ordre social (10-13 anys) 3 Moral postconvencional Orientació al contracte social i principis ètics universals ERROR FREQÜENT Confondre el motiu pel qual s'obeeix la norma al nivell preconvencional i al convencional. Al nivell preconvencional s'obeeix per una conseqüència directa (eludir un càstig físic o aconseguir un benefici immediat); al convencional s'obeeix per preservar la pertinença social i respectar l'ordre de la comunitat.

Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 28 COMPROVA-HO 51 Què diferencia la moral preconvencional de la moral convencional segons Kohlberg? Socialització, empatia i evolució del joc de regles Durant la segona infància es redueix progressivament l'egocentrisme cognitiu gràcies a l'avanç de les operacions concretes (vegeu «Segona infància — Escolarització, psicomotricitat i cognició»). Això possibilita una comprensió empàtica més gran: l'infant pot situar-se en la perspectiva aliena, tenint en compte desitjos, motius i punts de vista diferents dels seus.

Aquesta descentració es manifesta directament en la manera en què s'entenen i s'apliquen les normes als jocs compartits: COMPROVA-HO 52 A quina edat descobreixen els infants que les regles d'un joc poden modificar-se per consens mutu? IDEES CLAU Cap als 5-6 anys s'assoleix la permanència de gènere, entenent que la identitat no varia per desig o aparença externa. L'autoconcepte evoluciona des d'una sobreestimació optimista (6-8 anys) cap a un autoconeixement realista i multidimensional (8-12 anys). L'autoestima dels escolars es fonamenta en tres àmbits: físic, acadèmic i social.

Freud descriu la segona infància com a període de latència, mentre Erikson la defineix com la resolució de la laboriositat enfront de la inferioritat. El judici moral avança de la moralitat heterònoma i preconvencional (càstig/benefici) cap a l'autònoma i convencional (ordre social i aprovació). En el joc col·lectiu, les normes passen de considerar-se rígides i immutables a ser enteses com a pactes modificables per acord compartit als 10 anys. Dels 6 als 7 anys: els infants comencen a jugar emprant regles formals. A través de la seva aplicació, el subjecte es descobreix a si mateix com a membre integrant d'un grup social.

1 Dels 7 als 10 anys: les regles es conceben com a pautes fixes i establertes per una autoritat superior. L'infant assumeix que existeix una única manera correcta de jugar i ajusta estrictament la seva actuació a aquesta norma. 2 A partir dels 10 anys: es descobreix el caràcter convencional de la norma. L'escolar comprèn que les regles es poden modificar si existeix acord mutu entre tots els participants. 3 Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 29 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 53. En què consisteix la noció de permanència de gènere adquirida cap als 5-6 anys? 54. Segons Erikson, quin risc comporta no resoldre satisfactòriament la crisi de la segona infància? 55.

Com canvia la comprensió de les regles del joc col·lectiu entre els 7-10 anys i a partir dels 10 anys? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 56. A quina edat s'aconsegueix un llançament de pilota a 20 metres i un control postural independent del tronc? 57. Quin mecanisme de reversibilitat es basa en retornar a l'origen mitjançant l'acció oposada directa? 58. Quina facultat defineix el desenvolupament metalingüístic durant la segona infància? 59. Quin tipus de raonament lògic caracteritza el pensament de les operacions concretes? 60. A quina edat s'adquireix la permanència de gènere? 61. Quin és el focus del període de latència segons Freud?

Als 12 anys a) Als 8 anys b) Als 10 anys c) Als 7 anys d) Seriació inductiva a) Inversió o negació b) Lògica formal c) Compensació o reciprocitat d) La imitació diferida de gestos a) Pensar i reflexionar sobre el llenguatge b) La vocalització per assaig i error c) L'ús de frases telegràfiques simples d) Inductiu des de l'experiència concreta a) Transductiu preoperatori b) Hipoteticodeductiu abstracte c) Intuitiu basat en aparences d) Als 11-12 anys a) Als 2-3 anys b) Als 5-6 anys c) Als 8-9 anys d) Conflicte edípic no resolt a) Maduració dels caràcters sexuals b) Adquisició d'habilitats i relacions socials c) Desenvolupament exclusiu del llenguatge d) Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 30 62.

En quin estadi de Kohlberg es respecten les normes per mantenir l'ordre social i agradar als altres? 63. Com percep les regles del joc un infant d'11 anys? Moralitat convencional a) Moralitat postconvencional b) Moralitat preconvencional c) Estadi heterònom d) Com a lleis absolutes i inalterables a) Com a normes que es poden pactar b) Com a límits arbitraris que no cal seguir c) Com a obligacions imposades per adults d) Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 31 7 Pubertat, canvis biològics i desenvolupament cognitiu EN ACABAR SABRÀS Distingir les visions de Hall i Mead sobre l'origen de la crisi adolescent.

Diferenciar caràcters sexuals primaris i secundaris durant la pubertat. Explicar les característiques del pensament formal piagetià i la subordinació d'allò real a allò possible. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 64 Per què un adolescent pot discutir sobre dilemes morals abstractes que un infant de vuit anys no arriba a entendre? L'adolescència és el període de transició entre la infantesa i la vida adulta, delimitat aproximadament entre els 12 i els 20 anys. Aquesta etapa comprèn una fase primerenca (dels 12 als 15 anys) i la joventut (dels 16 als 18-20 anys), marcada per profundes transformacions anatòmiques, emocionals i cognitives.

Adolescència 7 Pubertat, canvis biològics i desenvolupament cognitiu 8 Identitat, egocentrisme i context psicosocial Psicologia del Desenvolupament i Cicle Vital: Apunts i Resum 32 ESQUEMA Dimensions clau de l'adolescència 1. Concepcions teòriques de l'adolescència La vivència d'aquesta transició ha generat debats teòrics clàssics des de la psicologia evolutiva: G. Stanley Hall: va descriure l'adolescència com una etapa intrínsecament dramàtica, tempestuosa i convulsa. Segons la seva visió, suposa un trencament brusc amb la infància, caracteritzat per tensions internes, inestabilitat emocional, entusiasme i passió desbordant.

Margaret Mead: des d'una perspectiva sociocultural, va matisar que l'adolescència esdevé un període estressant només quan l'entorn la sobrecarrega de limitacions i l'individu no disposa dels recursos necessaris per completar la transició cap a l'autonomia adulta. 2. Transformacions biològiques de la pubertat La pubertat adolescent constitueix el conjunt de canvis morfològics i fisiològics orientats a assolir la maduresa reproductiva plena. Aquest salt corporal es manifesta mitjançant diversos processos: L'estirada adolescent: un creixement accelerat de l'esquelet ossi i dels òrgans interns.

Caràcters sexuals primaris: desenvolupament dels genitals externs i maduració de les gònades (ovaris en noies, testicles en nois), fet que permet la producció de gàmetes (òvuls i espermatozous). Caràcters sexuals secundaris: canvis corporals sense funció reproductiva directa. En els nois destaca l'aparició de borrissol facial i púbic i el canvi en el to de la veu; en les noies, el creixement mamari i l'eixamplament dels malucs. Sistemes cardiorespiratoris: maduració coordinada dels sistemes circulatori i respiratori, amb el consegüent increment de la resistència aeròbica i la força física global.

Composició corporal: variació en la proporció i distribució del teixit adipós i la massa muscular en coordinació amb el creixement ossi. Canvis biològics Maduració puberal i corporal Estirada i sistemes Creixement ossi i cardiorespiratori Caràcters sexuals Diferenciació primària i secundària Desenvolupament cognitiu Salt al pensament abstracte Operacions formals Lògica…