Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA I CICLE VITAL Grau en Infermeria Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts de Psicologia i Cicle Vital: desenvolupament motor, Piaget, aferrament, cicle vital d'Erikson, Big Five i estils educatius per a Infermeria.

APREN.AI Índex 1 Desenvolupament físic i psicomotor en la infància Somatometria del nounat i estats d'activació Reflexos primitius o arcaics Lleis i fites motrius en la preinfància (0-24 mesos) Desenvolupament psicomotor en la primera infància (2-6 anys) Desenvolupament de la lateralitat Motricitat en la segona infància (6-12 anys) 2 Desenvolupament cognitiu segons Jean Piaget Principis fonamentals de l'epistemologia genètica Etapa sensoriomotriu (0 a 2 anys) Etapa preoperacional (2 a 7 anys) Etapa de les operacions concretes (7 a 11 anys) Transició a les operacions formals (11 a 16 anys) 3 Processos cognitius: llenguatge, percepció, memòria i intel·ligències múltiples Desenvolupament del llenguatge: de l'emissió vocal a la sintaxi Processament sensorial: sensació versus percepció Cronologia de la memòria: dels 0 mesos a la preadolescència Raonament i emergència de la funció executiva Teoria de les intel·ligències múltiples 4 Desenvolupament emocional i la teoria de l'aferrament Evolució de les emocions en la infància Fonaments de la teoria de l'aferrament Classificació dels patrons d'aferrament Evolució temporal del vincle i regulació simbòlica Aplicació en la pràctica infermera i prevenció de la privació afectiva 5 Desenvolupament de la personalitat al llarg del cicle vital Construcció del concepte d'un mateix durant la infància Model del cicle vital d'Erik Erikson Model dels Cinc Grans Trets (McCrae i Costa, 1999) 6 Context familiar, estils educatius i evolució del joc infantil La família com a microsistema i les seves funcions bàsiques Estils educatius parentals: afecte i control El joc infantil: naturalesa i classificació evolutiva segons Piaget El caràcter transversal del joc de construcció Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 1 7 Resum per repassar Desenvolupament físic, reflexos i psicomotricitat Desenvolupament cognitiu segons Piaget Processos cognitius, llenguatge i memòria Aferrament, emocions i pràctica clínica Personalitat, entorn familiar i joc Cronologia del desenvolupament infantil Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 2 1 Desenvolupament físic i psicomotor en la infància EN ACABAR SABRÀS Distingir els estats d'activació i els reflexos arcaics del nounat. Aplicar les lleis cèfalo-caudal i pròximo-distal a la seqüència de fites motrius. Descriure les etapes de consolidació de la lateralitat corporal i el seu diagnòstic amb el Test de Harris. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un nadó comença a somriure o sostenir el cap mesos abans de fer els primers passos?

El creixement físic i el domini psicomotor constitueixen la base sobre la qual s'assenta tot el desenvolupament integral durant la infància. Des dels reflexos arcaics de les primeres setmanes fins a la coordinació motriu fina i l'especialització lateral dels dotze anys, l'organisme humà segueix patrons maduratius universals i predictibles.

ESQUEMA Blocs del desenvolupament infantil Desenvolupament físic i psicomotor Físic, motor i lateralitat fins als 12 anys Preinfància (0-2 anys) Reflexos i fites motrius bàsiques Primera infància (2-6 anys) Mielinització i conquesta de lateralitat Segona infància (6-12 anys) Refinament motriu i influències socials Desenvolupament cognitiu Estadis de Piaget i funcions mentals Desenvolupament psicosocial Aferrament, personalitat i joc Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 3 Somatometria del nounat i estats d'activació En el moment del naixement, els paràmetres corporals reflecteixen diferències inicials segons el sexe biològic.

La talla mitjana d'una nena en néixer és de 49 cm i la d'un nen és de 50 cm. Al llarg del primer mes de vida, aquesta estatura s'incrementa regularment entre 3 i 4 cm. Pel que fa a la massa corporal, el pes mitjà en néixer és de 3.350 grams en els nens i de 3.200 grams en les nenes. El comportament del nadó s'organitza en diversos estats de consciència i activació fisiològica que condicionen la seva relació amb l'entorn: Estat d'activació Descripció conductual i motriu Funció o implicació clínica Alerta activa (vigília activa) Moviments de braços, rebots, respiració irregular i emissió de sorolls orals. Inspecció visual de l'espai.

Senyalitza necessitats bàsiques com ara gana o canvi de bolquer. Plor Moviments caòtics i desorganitzats, agitació d'extremitats, crits i ganyotes facials intenses. Comunica malestar, fatiga, soledat o dolor. Requereix contenció i consol extern. Alerta silenciosa (inactivitat alerta) Cos calmat i quiet, mirada atenta i concentrada, aspecte pacífic. Constitueix la finestra òptima per a la interacció i l'aprenentatge del nounat. Somnolència Badalls, respiració irregular i parpelleig pesat en una fase de transició. Llimbs entre la vigília i el son; un balanceig suau pot induir el son o activar la vigília.

Son lleuger (REM o irregular) Microdesplaçaments corporals, moviments oculars ràpids sota les parpelles i sensibilitat a sorolls exteriors. Processament sensorial actiu i son vulnerable a estímuls externs. Son profund (regular o tranquil) Relaxació muscular total, absència de moviments espontanis i immunitat a sorolls moderats. Segregació de les hormones de creixement i restauració tissular. COMPROVA-HO 2 Quin estat d'activació és el més adequat per iniciar activitats d'estimulació primerenca amb un nadó i per què? Reflexos primitius o arcaics Els reflexos primitius són respostes motrius involuntàries i innates essencials per a la supervivència durant els primers mesos d'existència.

A mesura que el còrtex cerebral madura, la majoria d'aquestes conductes desapareixen o es transformen en patrons motors voluntaris. Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 4 Reflex Estímul desencadenant Resposta observada Cronologia d'extinció Succió Contacte d'un objecte o dit amb la cavitat oral o els llavis. Moviment rítmic de succió. Fins als 4 mesos (esdevé voluntari). Prensió Pressió al palmell de la mà o a la planta del peu. Tancament ràpid dels dits de la mà o flexió plantar. Dels 5 als 6 mesos (pot persistir fins als 12 mesos abans de ser voluntari). Babinsky Fricció suau de la vora externa de la planta del peu. Obertura dels dits en ventall seguida de contracció.

Dels 9 als 12 mesos. Moro Sensació sobtada de caiguda o estímul acústic intens. Abducció i extensió dels braços, seguida d'adducció en posició d'abraçada. El sobresalt passa a voluntari als 4 mesos; l'abraçada s'extingeix abans. Marxa automàtica Mantenir el nadó vertical amb les plantes tocant una superfície plana. Passos coordinats alternant l'avanç de les cames cap endavant i enrere. Dels 2 als 3 mesos (reapareix més endavant com a marxa voluntària). Cerca o recerca Fricció tàctil a la comissura labial o a la galta. Gir cefàlic cap al punt estimulat amb obertura bucal. Fins als 4 mesos (esdevé voluntari). Tònic- cervical Rotació passiva del cap cap a un costat en decúbit supí.

Extensió de les extremitats del costat facial i flexió del costat oposat. Fins als 4 mesos. Lleis i fites motrius en la preinfància (0-24 mesos) L'adquisició del control sobre el propi cos no es produeix a l'atzar, sinó sotmesa a dues regles biològiques estrictes: L'assoliment cronològic de les fites posturals i motores al llarg d'aquesta etapa segueix aquesta seqüència: 3 mesos: Manté el cap rígid i erecte; en decúbit pron, aconsegueix aixecar el pit del pla de recolzament. Llei cèfalo-caudal: el domini motriu progressa verticalment des de l'extrem cefàlic cap als segments inferiors.

Per aquesta raó biològica, l'infant aconsegueix estabilitzar el cap abans de dominar el tronc o articular la marxa amb les cames. 1 Llei pròximo-distal: l'organització motriu s'estén des de l'eix corporal central cap a la perifèria. Així, es coordina funcionalment l'articulació de l'espatlla abans que l'articulació del colze, i aquesta abans que la musculatura fina de la mà. 2 Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 5 5-6 mesos: Rola sobre si mateix i és capaç de seure amb suport extern. 6-7 mesos: Aconsegueix mantenir la sedestació autònoma sense ajut. 8 mesos: Inicia el desplaçament mitjançant el gateig. 10 mesos: S'aguanta dret amb suport de superfícies o persones.

12 mesos: Executa els primers passos amb assistència o recolzament. 14 mesos: Camina sense ajuda amb facilitat i s'ajup per recuperar objectes del terra. 18 mesos: Puja i baixa graons i és capaç de xutar una pilota. 24 mesos: Salta amb rigidesa corporal i pot caminar enrere. COMPROVA-HO 3 Per quina raó neurofisiològica un nadó de 4 mesos pot dirigir el braç cap a una joguina però no pot agafar-la amb una pinça digital precisa? Desenvolupament psicomotor en la primera infància (2-6 anys) En aquesta fase culmina el procés de mielinització axonal, fenomen que acelera la transmissió nerviosa i propicia un increment notable de la massa i fortalesa muscular.

El progrés psicomotor s'articula entorn de tres grans fites: Independència segmentària: Capacitat per realitzar moviments diferenciats i complexos amb cada mà per separat. Aquest domini assoleix el seu nivell òptim entre els 7 i els 8 anys. Coordinació: Articulació seqüencial de patrons motors cada vegada més complexos fins a la seva completa automatització. Control d'esfínters: Maduració fisiològica i conscient que s'estableix regularment entre els 2 i els 3 anys d'edat.

L'adquisició de destreses motrius fines i gruixudes evoluciona progressivament entre els 2 i els 6 anys d'edat: Edat Motricitat gruixuda Motricitat fina i grafisme Autonomia quotidiana 2-3 anys Cursa funcional; equilibri sobre un sol peu durant un mínim de dos segons; llançament estàtic de pilota. Inici del gargoteig gràfic. Ús funcional de la cullera durant els àpats. 3-4 anys Pujar escales alternant peus sense agafar-se; salts a peu coix; bots horitzontals de 40 a 60 cm; maneig del tricicle. Ús de tisores per tallar paper; traç de línies i figures amb contorn definit; còpia del cercle. Rentar-se les dents; col·locar-se una samarreta; cordar i descordar botons.

Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 6 Edat Motricitat gruixuda Motricitat fina i grafisme Autonomia quotidiana 4-5 anys Baixar escales alternant peus amb desimboltura sense subjecció; cursa a peu coix; bots d'entre 60 i 80 cm; frenada i canvi de direcció eficients. Tallar seguint línies rectes; plegat de paper; utilització del punxó i acoloriment de contorns simples; còpia d'un quadrat. Ús regular de la forquilla; vestir-se autònomament sense cap ajuda. 5-6 anys Desplaçament equilibrat sobre barra estreta; aturada i gir controlats en cursa; salts de 30 cm d'alçada i 1 m de longitud; patinatge i conducció de bicicleta sense rodetes.

Llançament i recepció precisa de pilotes; maneig d'eines (ganivet, martell o tornavís); escriptura de lletres i xifres soltes; còpia del triangle i del rombe. Seguiment de patrons rítmics sonors i ús coordinat d'estris domèstics. Desenvolupament de la lateralitat La lateralitat és la preferència funcional i l'aptitud superior manifestada per un dels dos costats corporals respecte de l'altre. Es consolida de manera progressiva al llarg dels primers anys de vida. DEFINICIÓ Lateralitat cerebral: Fa referència a la dominància funcional d'un hemisferi cerebral per sobre de l'altre.

Lateralitat corporal: Manifestació perifèrica d'aquesta distribució, observable a través de la força, el to i l'eficàcia motriu i sensorial dels segments corporals. Aquesta organització lateral transcorre per tres etapes cronològiques consecutives: CRONOLOGIA Etapes d'adquisició de la lateralitat Fase indiferenciada (fins als 2 anys): L'infant actua mitjançant respostes bilateralment simètriques sense mostrar cap decisió per una banda del cos. Fase d'alternança (dels 2 als 4 anys): S'empren les dues mans o els dos peus indistintament per a tasques idèntiques en funció de la disposició dels objectes.

Fase definitiva (dels 4 als 6-8 anys): Es fixa i s'automatitza la dominància lateral que ja s'ha començat a establir. Fins als 2 anys Lateralitat indiferenciada amb respostes motrius bilaterals simètriques. 2 a 4 anys Lateralitat alternant amb exploració indistinta d'ambdues extremitats. 4 a 6-8 anys Lateralitat definitiva amb consolidació funcional de la dominància corporal.

Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 7 Segons la correspondència de les dominàncies corporals, es distingeixen tres manifestacions: Lateralitat homogènia: Dominància consistent d'un sol costat corporal, ja sigui exclusivament destre (mà, peu, ull i oïda drets) o esquerrà (tots els membres a l'esquerra). Lateralitat creuada: Concordança asimètrica entre la part sensorial i la motriu, de manera que la mà preferent i l'ull dominant depenen de bandes oposades. Ambidextrisme: Capacitat i força equivalents a banda i banda del cos per executar les mateixes destreses.

Per determinar amb rigor el perfil lateral s'aplica el Test de Dominància Lateral de Harris, el qual analitza quatre paràmetres concrets: Dominància manual: Es demana a l'infant escriure lletres o números i manipular diversos estris quotidians. Dominància ocular: Se li fa sostenir un full amb un orifici central amb els braços estirats per mirar a través seu; en acostar el full cap a la cara, l'ull sobre el qual es posiciona l'obertura indica l'ull dominant. Dominància de peu: S'observa quina extremitat inferior utilitza per donar una puntada a una pilota. Dominància auditiva: S'ofereix un instrument que emeti un so suau per comprovar a quina orella se l'acosta.

ERROR FREQÜENT Un error habitual en l'avaluació psicomotriu és confondre la lateralitat corporal amb la lateralitat cerebral. La dominància de la mà o l'ull drets està coordinada per l'hemisferi cerebral contralateral (l'esquerre). A més, tenir dominància de la mà dreta no garanteix que l'ull o l'oïda dominants siguin del mateix costat: assumir que un infant destre de mà ho és automàticament de peu i d'ull sense avaluar-ho porta a no detectar una possible lateralitat creuada. Motricitat en la segona infància (6-12 anys) A partir dels 6 anys s'inicia una etapa de desacceleració del creixement ponderal i estatural en comparació amb els períodes precedents.

Aquest compàs d'espera físic previ a la pubertat facilita una etapa de refinament i automatització de les habilitats motores. Durant aquests anys, el rendiment motor ja és molt elevat (velocitat de cursa superior, salts de major longitud i manteniment perllongat de l'equilibri). No obstant això, la pràctica motriu està estretament modulada per factors de caire psicosocial: la pressió del grup d'iguals, les expectatives de la família i els amics, així com l'impacte de les experiències d'èxit o fracàs en les activitats físiques. Edat Fites motrius assolides 6 anys Domini del salt gràcies a una coordinació eficaç de les extremitats superiors i un augment de la precisió motriu.

7 anys Control de l'equilibri estàtic sobre un peu mantenint els ulls tancats; desplaçament sobre una barra estreta de 5 cm d'amplada. Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 8 Edat Fites motrius assolides 8 anys Increment notable de la força (capacitat per sostenir càrregues superiors a 5 kg); llançaments precisos a més de 10 metres. 9 anys Salts verticals que superen els 20 cm d'alçada; llançaments amb precisió a distàncies superiors als 20 metres. 10 anys Recepció i captura coordinada d'objectes de petites dimensions en moviment. 11 anys Salts de longitud en posició estàtica (sense embranzida prèvia) propers a 1,5 metres.

12 anys Salts verticals que superen els 50 cm d'elevació respecte al terra. COMPROVA-HO 4 En quina mesura intervenen els factors socials en el desenvolupament motor de la segona infància (6-12 anys)? IDEES CLAU El creixement somàtic inicial registra una mitjana de 49 cm en nenes i 50 cm en nens, amb un guany de 3 a 4 cm durant el primer mes. L'estat d'alerta silenciosa constitueix el període clau per a l'aprenentatge del nounat, mentre que el son profund activa l'alliberament d'hormones de creixement. Els reflexos arcaics (succió, prensió, Babinsky, Moro) garanteixen la supervivència inicial i s'integren en la motricitat voluntària abans del primer any.

El control psicomotor progressa sota dues directrius invariables: la llei cèfalo-caudal (del cap als peus) i la llei pròximo-distal (de l'eix corporal cap a l'exterior). La lateralitat passa per tres fases (indiferenciada fins als 2 anys, alternant dels 2 als 4 anys i definitiva dels 4 als 6-8 anys) i s'avalua en mà, ull, peu i oïda amb el Test de Harris. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es diferencien les lleis cèfalo-caudal i pròximo-distal en l'evolució motriu de l'infant? 6. Quines diferències presenten la lateralitat homogènia i la lateralitat creuada segons el Test de Harris? 7. Per què el son profund és un estat crític durant el primer mes de vida?

Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin estat d'activació del nounat és el més propici per a la recepció d'estímuls i l'aprenentatge? 9. A quina edat s'adquireix de manera habitual el control complet dels esfínters? 10. Què caracteritza la fase d'alternança en el desenvolupament de la lateralitat infantil? 11. Quina prova avalua la dominància ocular en el Test de Dominància Lateral de Harris?

2 Desenvolupament cognitiu segons Jean Piaget EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes d'assimilació i acomodació en la formació d'esquemes mentals Identificar les limitacions del pensament preoperacional i les expressions de l'egocentrisme Reconèixer l'ordre cronològic d'adquisició de les fites de conservació en les operacions concretes Explicar el pas del pensament lligat a l'objecte al raonament hipoteticodeductiu formal PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què un infant de 4 anys assegura que hi ha més aigua quan la canviem a un got alt i estret?

Principis fonamentals de l'epistemologia genètica La teoria de Jean Piaget analitza com es construeix el pensament des del naixement fins a l'adolescència. Piaget no prioritza mesurar la quantitat de dades acumulades pel subjecte, sinó observar la manera com la ment afronta les dificultats i dissenya solucions per avançar.

Somnolència a) Alerta silenciosa b) Alerta activa c) Son lleuger d) Dels 12 als 18 mesos a) Dels 2 als 3 anys b) Dels 4 als 5 anys c) Dels 5 als 6 anys d) Ús indistint de mans i peus a) Pèrdua del to muscular perifèric b) Fixació definitiva d'un costat c) Accions simètriques obligades d) Seguir una llum amb el cap fix a) Pampalluguejar davant un soroll b) Dibuixar un cercle amb un ull tancat c) Mirar a través d'un paper foradat d) Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 10 Tot coneixement prové de l'acció directa sobre l'entorn.

L'infant no rep la realitat de forma passiva, sinó que adopta un paper constructivista: edifica la comprensió del món coordinant els seus propis actes amb els objectes exteriors i analitzant les qualitats perceptives que se'n deriven. DEFINICIÓ Un esquema és una estructura organitzada d'acció física o mental que serveix per adquirir, estructurar i interpretar el coneixement del medi (com agafar, xuclar o fer rodar un objecte). Representa un concepte pràctic sense paraules.

L'adaptació cognitiva s'obté a través de dues operacions funcionals complementàries que actuen de manera simultània: Assimilació: integració de nova informació o experiències de l'entorn dins dels esquemes prèviament existents. Acomodació: transformació o creació de nous esquemes quan els patrons anteriors no permeten interpretar la nova situació. COMPROVA-HO 13 Què passa quan un nadó intenta agafar una pilota gegant amb l'esquema habitual d'una sola mà? Etapa sensoriomotriu (0 a 2 anys) En aquesta fase inicial, la intel·ligència és eminentment pràctica. El nadó coordina les experiències sensorials (com la vista i l'oïda) amb les accions motrius corporals.

A través de la manipulació física, estableix les primeres nocions d'espai, temps i causalitat. Aquest estadi es desenvolupa al llarg de sis subperíodes consecutius: Accions i reflexos (0 a 6 setmanes): activació de reflexos innats (succió, prensió palmar en contacte amb la mà, seguiment ocular). Aquests automatismes comencen a transformar-se en actes voluntaris. 1 Reaccions circulars primàries (6 setmanes a 4 mesos): reiteració d'accions corporals que han generat un efecte plaent per casualitat. El focus d'interès continua centrat exclusivament en el propi cos. 2 Reaccions circulars secundàries (4 a 8 mesos): repetició de conductes dirigides cap a l'exterior i els objectes.

Apareix la intencionalitat lligada a la prensió i es diferencien els mitjans dels fins. 3 Coordinació de reaccions secundàries (8 a 12 mesos): coordinació ull-mà, anticipació i planificació orientada a metes concretes. Piaget la reconeix com la primera intel·ligència pròpiament dita. 4 Reaccions circulars terciàries (12 a 18 mesos): experimentació activa i variació deliberada de conductes per explorar les noves propietats de les coses i trobar solucions inèdites. 5 Representacions mentals (18 a 24 mesos): maneig de símbols primitius i imatges internes perdurables. Marca el pas definitiu cap al pensament representacional.

6 Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 11 La fita més transcendent d'aquest període és l'assoliment de la permanència de l'objecte: la certesa que els elements de la realitat continuen existint encara que deixin d'estar a l'abast immediat de la percepció visual o tàctil. COMPROVA-HO 14 En quin subestadi sensoriomotriu l'infant comença a experimentar activament variant les seves accions per observar nous efectes? Etapa preoperacional (2 a 7 anys) L'aparició del llenguatge i de la funció simbòlica permet reconstruir accions en el pla mental, fet que estimula el joc de ficció.

Malgrat això, el pensament infantil encara depèn estretament de les aparences perceptives immediates i no domina la lògica concreta. Aquesta etapa es subdivideix en dos intervals ben diferenciats: Període simbòlic o preconceptual (2 a 4 anys): habilitat per utilitzar signes, paraules o objectes per representar altres elements. Permet alliberar-se de l'aquí i l'ara i anticipar esdeveniments coneguts. Període intuïtiu o conceptual (4 a 7 anys): progressiva reducció de les rigideses perceptives, atenuació de l'egocentrisme i capacitat per classificar elements segons dimensions individuals com la mida, el color o la forma.

El funcionament intel·lectual preoperacional presenta diverses limitacions estructurals: Limitació cognitiva Descripció del mecanisme mental Centració Focalització exclusiva en un únic tret perceptiu o punt de vista propi, ignorant la resta d'elements. Raonament transductiu Associació directa de fets contigus en el temps o l'espai, connectant dades particulars sense cap deducció ni inducció lògica. Atenció a estats concrets Fixació estàtica en la situació inicial i final, amb incapacitat per copsar les transformacions intermèdies. Irreversibilitat Impossibilitat de desfer mentalment una seqüència d'accions per tornar al punt de partida original.

Acció més que abstracció Pensament supeditat a la reproducció seqüencial d'accions reals, amb un realisme accentuat aplicat a somnis i deures morals. ERROR FREQÜENT Confondre l'egocentrisme piagetià amb una conducta d'egoisme moral o manca de generositat. En psicologia evolutiva, l'egocentrisme és una limitació purament epistèmica: l'infant dona per fet que totes les persones perceben, pensen i senten exactament igual que ell, ja que encara no pot descentrar la seva pròpia perspectiva cognitiva.

Aquesta dificultat epistemològica es concreta en diverses manifestacions típiques: Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 12 Animisme: atribució de consciència i emocions als objectes inanimats (creure que una nina sent dolor si cau a terra). Fenomenisme: relació causal entre fenòmens propers (pensar que la son fa arribar la nit). Finalisme: creença que qualsevol element existeix amb un propòsit humà o personal (el pare treballa per comprar-li dolços). Artificialisme: convicció que els elements naturals han estat fabricats pels humans o éssers superiors (les muntanyes s'han aixecat col·locant pedres).

Llenguatge egocèntric: presència contínua de repeticions i monòlegs sense intenció comunicativa real. COMPROVA-HO 15 Quina diferència hi ha entre el fenomenisme i l'artificialisme infantil? Etapa de les operacions concretes (7 a 11 anys) Al voltant dels 7 anys, la ment assoleix una flexibilitat més àmplia. El pensament es torna lògic, però roman estrictament vinculat a la realitat directa, tangible o prèviament experimentada. Encara no es domina l'abstracció teòrica pura.

PROCÉS Seqüència cronològica de les fites de conservació 1 Líquid i nombre Assoliment cap als 7 anys amb la reversibilitat 2 Massa i pes Consolidació cap als 9 o 10 anys 3 Volum físic Adquisició cap als 10 o 11 anys Les operacions concretes permeten consolidar noves capacitats estructurals: Conservació: certesa que les propietats físiques essencials es mantenen constants malgrat les transformacions formals externes. L'adquisició segueix una seqüència temporal regular: el líquid, el nombre i la longitud s'adquireixen cap als 7 anys, la massa i el pes s'assoleixen cap als 9 o 10 anys, i la conservació del volum no es consolida fins als 10 o 11 anys.

Classificació jeràrquica: comprensió de la inclusió de classe i categorització d'elements atenent a més d'un criteri alhora. Seriació i inferència transitiva: organització d'elements seguint una escala quantitativa sense requerir la manipulació física constant. La inferència transitiva plena es consolida al final d'aquest període. Raonament espacial i causalitat: orientació mitjançant mapes, estimació de distàncies i descobriment de mecanismes físics interns que generen causes i efectes. Numeració mental: domini del càlcul intern i capacitat per comptar de forma progressiva a partir d'una xifra qualsevol.

Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 13 COMPROVA-HO 16 En quin ordre temporal s'adquireixen les conservacions de pes, volum i líquid segons Piaget? Transició a les operacions formals (11 a 16 anys) Aquesta última etapa s'inicia aproximadament cap als 10-11 anys i s'estén fins als 15-16 anys. Representa l'emancipació de la lògica respecte als fets concrets i immediats. L'adolescent adquireix la capacitat de raonar simultàniament sobre el que és real, hipotètic i possible. El pensament s'obre a la formulació d'hipòtesis abstractes, la deducció sistemàtica i la comprovació teòrica de supòsits que no requereixen una base empírica directa.

IDEES CLAU Tot coneixement humà s'origina en l'acció motriu i mental sobre el medi. L'adaptació cognitiva s'obté mitjançant el treball conjunt d'assimilació i acomodació dels esquemes. La permanència de l'objecte es culmina al final de l'estadi sensoriomotriu (cap als 2 anys). L'egocentrisme preoperacional és una limitació intel·lectual de perspectiva i no un defecte moral. Les nocions de conservació es conquereixen esglaonadament: líquid i nombre (7 anys), pes (9-10 anys) i volum (10-11 anys). L'estadi formal introdueix el raonament sobre hipòtesis i possibilitats abstractes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. En què es distingeix l'assimilació de l'acomodació en el marc constructivista? 18.

Per quina raó un infant preoperacional falla les proves de conservació de líquids? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Què expressa la consecució de la permanència de l'objecte? 20. A quina edat s'assoleix habitualment la conservació de volum segons Piaget? Recordar ordres orals complexes durant el joc a) Distingir qualsevol objecte real d'un de fictici b) Reconèixer el propi reflex en un mirall pla c) Saber que allò que no es veu continua existint d) Dels 4 als 5 anys a) Cap als 10 o 11 anys b) Dels 9 als 10 anys c) Cap als 7 anys d) Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 14 21.

Com es defineix el raonament transductiu propi del període preoperacional? 22. Quina característica distingeix l'etapa de les operacions formals de les concretes? 3 Processos cognitius: llenguatge, percepció, memòria i intel·ligències múltiples EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques de l'holofrase i de la parla telegràfica en el desenvolupament lingüístic. Diferenciar els conceptes de sensació i percepció mitjançant exemples cognitius. Descriure l'evolució de la memòria infantil des dels registres implícits fins a les estratègies mnemòniques deliberades. Identificar les 9 capacitats que integren la teoria de les intel·ligències múltiples.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què gairebé ningú no conserva records personals dels seus primers mesos de vida? Desenvolupament del llenguatge: de l'emissió vocal a la sintaxi La comunicació humana comença des del naixement. Els nounats tenen la capacitat innata de diferenciar la veu humana de qualsevol altre so ambiental. La producció física dels sons evoluciona de manera paral·lela a la maduració biològica al llarg de dues etapes principals. L'etapa prelingüística comprèn dels 0 als 12 mesos d'edat i recull les primeres emissions sonores abans de la conquesta de les paraules.

En els primers mesos predomina el plor com a eina de comunicació i es produeix la discriminació de la parla materna. Cap als 3 mesos comença el joc vocal i el gir del cap cap a la font de la veu. Entre els 4 i els 6 mesos emergeix el balbuceig mitjançant la combinació repetitiva de consonants i vocals. Dels 6 als 12 mesos, el nadó aprèn a identificar patrons lingüístics, imita sons, empra gestos comunicatius i respon a ordres senzilles.

Inducció basada en proves científiques repetides a) Associació directa entre dos casos particulars b) Deducció que parteix de principis universals c) Anàlisi lògica basada en la inferència transitiva d) Manipulació directa d'elements tangibles a) Adquisició bàsica del llenguatge oral comunicatiu b) Raonament sobre supòsits hipotètics i possibles c) Començament del joc simbòlic espontani d) Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 15 A partir del primer any comença l'etapa lingüística. El pas del balbuceig a les primeres paraules suposa un canvi qualitatiu clau: l'infant deixa de jugar sensorialment amb els sons per passar a planificar intencionadament la parla.

En aquesta fase sorgeixen les holofrases. DEFINICIÓ Una holofrase és una expressió d'un sol mot que condensa el significat d'una frase o idea completa; per exemple, emprar el mot «tete» per demanar el xumet o comunicar que ha caigut a terra. Més endavant, entre els 16 i els 24 mesos, té lloc una ràpida expansió del vocabulari i apareix la parla telegràfica. Aquesta construcció combina dues o poques paraules bàsiques (generalment substantiu i verb o adjectiu) sense connectors, aconseguint transmetre múltiples idees completes com «mama pa» o «gosset corre».

Franja d'edat Fita lingüística principal Manifestació observable 0-3 mesos Sensibilitat vocal inicial Plor i gir del cap orientant-se cap a la veu humana. 4-6 mesos Balbuceig sistemàtic Cadenes repetides de consonant i vocal. 8-12 mesos Gestualitat i imitació Comprensió d'ordres simples i gestos comunicatius. 10-14 mesos Paraula única (holofrase) Emissió d'un sol mot amb càrrega comunicativa complexa. 16-24 mesos Parla telegràfica Unió de dues paraules per expressar intencions senceres. 30-36 mesos Ampliació estructural Frases interrogatives, vocabulari d'unes 1.000 paraules i frustració si no s'entén el missatge.

48 mesos Competència conversacional Frases de 4-5 paraules, ús d'adverbis i respecte dels torns. ERROR FREQÜENT Confondre l'holofrase amb la parla telegràfica. L'holofrase s'articula mitjançant un únic mot aïllat amb valor de missatge sencer (10-14 mesos), mentre que la parla telegràfica exigeix la combinació de dues o més paraules amb sentit global però sense nexes gramaticals (16-24 mesos). COMPROVA-HO 24 Quina transformació cognitiva reflecteix el pas del balbuceig a l'holofrase?

Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 16 Processament sensorial: sensació versus percepció La relació de l'infant amb el seu entorn es construeix a través del tractament de la informació ambiental. Tot i que sovint s'empren com a sinònims, la sensació i la percepció constitueixen dos nivells de processament completament diferents dins del sistema cognitiu: Sensació: consisteix en la captació passiva i detecció biològica d'un estímul determinat a través dels receptors sensorials (visió, oïda, tacte, dolor, gust, olfacte, equilibri i moviment).

Percepció: és un procés actiu que implica la interpretació, el reconeixement i la identificació d'aquestes dades sensorials dotant-les de sentit. Per entendre la diferència a la pràctica: sentir vibracions aèries és una sensació, però distingir que corresponen a una cançó ja escoltada prèviament implica reconeixement; adonar-se que un soroll sobtat és un tro atmosfèric constitueix una identificació perceptiva. Dues persones poden rebre el mateix estímul i experimentar percepcions diferents. Fins i tot un mateix individu pot percebre el mateix fenomen de manera contraposada segons el moment vital, ja que la percepció és un procés subjectiu de construcció de la realitat.

COMPROVA-HO 25 Si una persona escolta una melodia i s'adona que és la cançó del seu aniversari passat, quin procés cognitiu està actuant? Cronologia de la memòria: dels 0 mesos a la preadolescència La memòria no és una facultat homogènia des del naixement, sinó que es desplega a mesura que maduren les xarxes corticals i el llenguatge: CRONOLOGIA Evolució dels sistemes de memòria en la infància Durant el primer trimestre de vida (0 a 3 mesos), predomina la memòria implícita involuntària. Aquest sistema emmagatzema informació sense registre conscient, fixant models mentals primaris basats en olors i sons quotidians (com distingir la veu de la mare).

Cap als 6 mesos es consolida la memòria a 0 a 3 mesos Memòria implícita involuntària i reconeixement primari de sons i olors. 8 a 12 mesos Base de la memòria de treball, cerca d'objectes i autoreconeixement. 12 a 24 mesos Memòria semàntica i explícita recolzada en el desplegament del llenguatge. 3 anys Inici de la memòria autobiogràfica conscient d'experiències directes. 6 a 7 anys Ús espontani de l'estratègia mnemònica de la repetició. 10 a 11 anys Agrupament categòric i eclosió executiva per manipular records activament.

Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 17 curt termini: l'infant reconeix plenament el seu cercle immediat (germans, avis, cuidadors), comença a estranyar persones foranes i anticipa seqüències de les rutines diàries (com saber que anirà a la banyera quan el despullen). Entre els 8 i els 12 mesos es desenvolupa la base de la memòria de treball. L'infant ja es reconeix davant del mirall, comença a buscar objectes que s'amaguen a la seva vista (reforçant la comprensió de la permanència dels elements; vegeu «Desenvolupament cognitiu segons Jean Piaget») i anticipa relacions de causa-efecte (com associar el cotxet amb la sortida al carrer).

A partir dels 12 mesos, coincidint amb l'aparició de la parla, es desenvolupa la memòria semàntica (comprensió de fets del món i significats) i la memòria explícita. Cap als 18 mesos s'ordenen seqüències espaciotemporals, i als 24 mesos l'eclosió verbal facilita l'accés a records estables a llarg termini de noms, colors i fils narratius simples. Als 3 anys d'edat neix la memòria autobiogràfica conscient. El llenguatge articulat permet codificar vivències pròpies directes de manera que puguin ser evocades durant l'etapa adulta, tot i que inicialment es tracti de records difusos.

Paral·lelament s'incrementa la capacitat d'atenció sostinguda: als 3-4 anys l'infant pot centrar-se en una activitat lúdica entre 30 i 50 minuts, mentre que als 5-6 anys manté l'atenció entre 1 hora i 1 hora i mitja. En l'etapa escolar emergeixen les estratègies mnemòniques voluntàries: Dels 6 als 7 anys: apareix l'ús espontani de la repetició com a tècnica de retenció immediata. A partir dels 10 anys: s'utilitza l'estratègia d'agrupament i organització per categories, consolidant l'emmagatzematge eficient a llarg termini. Dels 10 als 11 anys: culmina l'activació executiva de la memòria.

L'infant manipula, reorganitza i categoritza records activament sense necessitat d'una vivència directa associada. En arribar a l'adolescència, l'estructura de la funció amnèsica ja està desplegada i només anirà perfeccionant-se amb l'acumulació d'experiència. COMPROVA-HO 26 Per què els éssers humans gairebé mai recorden esdeveniments anteriors als 3 anys? Raonament i emergència de la funció executiva La frontera que separa l'instint primitiu del pensament deliberat resideix en el raonament. Aquest procés cognitiu complex permet coordinar informació, elaborar inferències i guiar la resolució de conflictes en lloc de reaccionar de manera automàtica.

El raonament lògic s'estructura a partir de dues modalitats essencials: Raonament inductiu: construeix principis generals o hipòtesis a partir de l'observació de casos concrets i repetits. Raonament deductiu: parteix de regles generals o premisses universals per predir i extreure conclusions sobre situacions particulars. Aquest pensament lògic es construeix sobre l'experimentació motriu inicial, l'observació de l'entorn i la posterior verbalització d'aquestes vivències, completant la seva consolidació cap a l'educació secundària.

D'altra banda, el raonament no lògic interactua de manera contínua amb les emocions, la Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 18 intuïció i els matisos del llenguatge quotidià. COMPROVA-HO 27 Quina és la diferència funcional entre el raonament inductiu i el deductiu? Teoria de les intel·ligències múltiples L'enfocament psicomètric tradicional equiparava la intel·ligència amb un factor cognitiu únic mesurable mitjançant proves acadèmiques.

La teoria de les intel·ligències múltiples defensa que l'ésser humà disposa de diversos perfils competencials autònoms i interconnectats: Intel·ligència Descripció i habilitat essencial Lingüística Sensibilitat i destresa en l'ús del llenguatge tant oral com escrit, comprensió del significat i ordre de les paraules. Logicomatemàtica Capacitat per manipular conceptes numèrics, identificar patrons lògics i establir relacions de causa-efecte. Musical Habilitat per discriminar, expressar i manipular sons, ritmes, timbres i mètriques musicals. Visual-espacial Destresa per comprendre estructures visuals, orientar-se i manipular imatges o objectes mentalment.

Corporal- cinestèsica Domini de la coordinació corporal tant per al moviment com per transmetre idees i emocions mitjançant el cos. Interpersonal Facilitat per copsar estats d'ànim, intencions i trets dels altres, adaptant-se eficaçment a la interacció social. Intrapersonal Nivell d'autoconeixement, reconeixement de les pròpies emocions, fortaleses personals i motivacions internes. Naturalista Capacitat per identificar, categoritzar i aprofitar patrons i espècies del món natural i l'entorn biològic. Existencial Inclinació per reflexionar sobre el sentit vital i capacitat per valorar els altres de manera respectuosa i sense prejudicis.

COMPROVA-HO 28 En què es diferencien la intel·ligència interpersonal i la intrapersonal en aquesta teoria? Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 19 IDEES CLAU L'etapa prelingüística (0-12 mesos) transita del plor al balbuceig, donant pas a l'etapa lingüística amb les primeres holofrases. La parla telegràfica (16-24 mesos) combina dues o més paraules clau per transmetre missatges articulats sense estructures auxiliars. La sensació detecta els estímuls a través dels sentits, mentre que la percepció els interpreta, reconeix i identifica. La memòria evoluciona des del registre implícit involuntari dels primers mesos fins a la memòria autobiogràfica conscient cap als 3 anys.

Les estratègies de memòria maduren dels 6-7 anys (repetició espontània) als 10 anys (agrupament i organització de dades). La teoria de les intel·ligències múltiples distingeix 9 capacitats humanes independents. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. A quina edat sol manifestar-se la parla telegràfica i en què consisteix exactament? 30. A partir de quina edat comença l'ús espontani de la repetició i de l'agrupament com a estratègies mnemòniques? 31. Quines diferències defineixen la intel·ligència naturalista respecte a la visual-espacial en la teoria de les intel·ligències múltiples? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 32.

Com es defineix una holofrase en el desenvolupament del llenguatge? 33. Quan s'inicia habitualment la memòria autobiogràfica conscient? Cadena consonant-vocal pròpia del balbuceig a) Unió de dues paraules sense nexes b) Paraula aïllada que expressa un missatge complet c) Repetició involuntària de sons de la parla d) A l'adolescència amb el pensament formal a) Cap als 6 mesos de vida b) Als 3 anys, lligada al llenguatge c) Durant el balbuceig inicial als 4 mesos d) Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 20 34. Quina tècnica mnemònica s'aplica de forma espontània a partir dels 10 anys? 35.

Quina intel·ligència múltiple implica reflexionar sobre el sentit vital sense prejudicis? 4 Desenvolupament emocional i la teoria de l'aferrament EN ACABAR SABRÀS Identificar la seqüència temporal d'aparició de les emocions bàsiques i secundàries. Distingir les característiques i prevalences dels quatre patrons d'aferrament d'Ainsworth. Aplicar els principis de l'aferrament a les cures d'infermeria per prevenir l'hospitalisme. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 36 Per què un nadó que abans somreia a tothom comença sobtadament a plorar desconsoladament davant de persones desconegudes cap a la segona meitat del seu primer any de vida?

L'estudi del desenvolupament emocional analitza les transformacions progressives que experimenta l'infant en manifestar, comprendre i regular els seus estats afectius. Aquest procés s'inicia amb reaccions reflexes i s'estructura gradualment fins a constituir vincles afectius estables que determinen la seguretat personal i la relació amb l'entorn social. Evolució de les emocions en la infància Durant els primers mesos de vida, el nadó respon a sensacions bàsiques de benestar o incomoditat. La resposta d'alegria es manifesta inicialment com un somriure reflex associat a descàrregues neuronals o fases del son. Cap al segon mes sorgeix el somriure social en interactuar amb el rostre humà.

Posteriorment, el riure apareix al tercer mes davant d'estímuls atractius, i cap als sis mesos sorgeix la sorpresa davant fets imprevistos durant la interacció amb adults coneguts. Les rialles en jocs compartits s'afirmen entre els deu i els dotze mesos. Davant del malestar, el gest afligit s'observa fins als dos mesos per causes endògenes com la gana o el dolor. A partir d'aquesta edat, sorgeixen vocalitzacions d'enuig quan s'interromp una acció plaent.

El plor adquireix caràcter d'enuig entre els quatre i els sis mesos, manifestant-se amb moviments Models visuals de reconeixement involuntari a) Repetició continuada en veu alta b) Associació motora de caràcter implícit c) Organització i agrupament d'elements d) Intel·ligència naturalista a) Intel·ligència existencial b) Intel·ligència interpersonal c) Intel·ligència intrapersonal d) Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 21 corporals específics davant la frustració. Entre els sis i els vuit mesos, l'enuig és la reacció més freqüent si el cuidador limita les accions del nadó.

La por i la ansietat davant d'estranys sorgeixen a la segona meitat del primer any com a reacció davant de contextos desconeguts o amenaçadors. En aquest període, l'infant empra la referència social del cuidador per avaluar el perill. L'ansietat de separació apareix al 8è mes de vida, provocant angoixa intensa quan la figura d'aferrament surt del seu camp de visió. Prèviament, cap als deu mesos, emergeix una capacitat incipient d'empatia envers altres infants. A partir dels 24 mesos es desenvolupen les emocions secundàries o sociomorals: la vergonya, la culpa, la pena i l'orgull.

Entre els tres i els quatre anys, el domini lingüístic permet expressar aquests estats, alhora que comencen a consolar companys o a manipular les emocions alienes. Entre els quatre i els cinc anys, diferencien entre l'estat intern i la conducta externa, aprenent a ocultar sentiments segons pautes apreses. Finalment, cap als cinc o sis anys, dissimulen voluntàriament les seves emocions i atribueixen correctament sentiments socials complexos. COMPROVA-HO 37 En quin moment cronològic es manifesta l'ansietat de separació i què la diferencia de l'ansietat davant d'estranys?

Fonaments de la teoria de l'aferrament La teoria de l'aferrament, formulada inicialment per John Bowlby entre 1951 i 1969, defineix aquest procés com el vincle afectiu positiu i primordial establert entre el nadó i el seu cuidador principal. Aquest llaç constitueix un mecanisme innat de protecció i supervivència que incita l'infant a buscar la proximitat i el consol de l'adult de referència en moments d'amenaça o estrès. El període crític per a la consolidació d'aquest primer vincle s'estén des dels set fins als vint-i-quatre mesos de vida. Aquesta primera relació actua com a precedent estructural per a la creació de vincles afectius posteriors al llarg de tota la vida.

La qualitat de l'aferrament no depèn només del temps compartit, sinó de la sensibilitat del cuidador per interpretar els senyals del nadó i oferir una resposta contingent i adequada. DEFINICIÓ L'aferrament és el lligam emocional estable i preferent que un infant estableix amb un cuidador específic, actuant com a recurs essencial de protecció, regulació emocional i base de seguretat per a l'exploració. Classificació dels patrons d'aferrament A partir de l'observació de les respostes de l'infant davant la separació i el retrobament amb el cuidador s'estableixen quatre categories fonamentals segons l'exploració, l'angoixa i la reacció en tornar a veure la figura d'aferrament.

Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 22 Patró d'aferrament Prevalença Exploració Ansietat de separació Reacció al retrobament Conducta amb estranys Aferrament segur 65% - 70% Alta (usa el cuidador de base segura) Variable; angoixa reconfortable Cerca proximitat; ràpid consol i alegria Sociabilitat en presència parental Aferrament evitatiu o evasiu ~20% Alta (falsa independència) Baixa o nul·la en aparença Indiferència; evita el contacte físic Indiferència o tracte indistint Aferrament ambivalent o resistent 10% - 15% Baixa (aferrament angoixat) Molt alta; gran angoixa Resistència al consol; barreja cerca i rebuig Alta cautela i desconfiança Aferrament desorganitzat 5% - 10% Desorientada o caòtica Incoherent o contradictòria Conductes contradictòries; cerca i fugida sobtada Confusió o por evident ESQUEMA Classificació dels patrons d'aferrament Els infants amb aferrament segur exploren l'entorn de manera activa i tornen regularment cap al cuidador.

Quan aquest s'allunya, manifesten angoixa, però en retrobar-lo es calmen ràpidament amb mostres clares d'alegria. Per contra, els infants amb patró evitatiu ignoren la presència de la figura d'aferrament. Quan aquesta marxa, mantenen una actitud passiva o distant, i en retornar el cuidador el defugen activament, interactuant amb estranys sense inquietud visible. En el patró ambivalent o resistent, l'infant mostra una forta dependència inicial que impedeix l'exploració lliure. La separació genera una angoixa extrema; en el reingrés de l'adult, l'infant demana contacte però alhora manifesta ressentiment, ràbia o agressivitat, resistint-se al consol ofert.

Aferrament segur 65-70% dels infants; base de seguretat Aferraments insegurs Dificultats en la regulació afectiva Evitatiu o evasiu Aproximadament 20%; indiferència al retrobament Ambivalent o resistent 10-15%; ràbia i resistència al consol Ansiós desorganitzat 5-10%; conductes caòtiques i contradictòries Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 23 L'aferrament desorganitzat constitueix la variant més greu d'inseguretat. Aquests infants presenten conductes desorientades, sense una estratègia adaptativa coherent. Poden acostar-se al cuidador mirant cap a una altra banda o fugir sobtadament després d'haver demanat la seva proximitat.

ERROR FREQÜENT Confondre l'aferrament evitatiu amb una maduresa primerenca o autonomia avançada. La manca d'angoixa aparent no indica seguretat, sinó una estratègia defensiva d'inhibició emocional davant cuidadors insensibles o rebutjadors. COMPROVA-HO 38 Com reacciona un infant amb aferrament ambivalent davant el retorn del cuidador a l'habitació? Evolució temporal del vincle i regulació simbòlica El desenvolupament de l'aferrament passa de necessitats de proximitat purament física cap a esquemes de representació mental i verbal. Durant el primer any de vida, el contacte corporal estret resulta indispensable per a la regulació afectiva del nadó.

A partir del primer any, la progressió en les àrees física, cognitiva i verbal aporta més autonomia, permetent tolerar separacions breus amb menor necessitat de subjecció física. Entre els dos i els tres anys, l'infant comença a comprendre els objectius i motivacions alienes. Gràcies a aquest canvi, és capaç d'autoregular-se pensant en la figura d'aferrament sense requerir la seva presència material, fet que incrementa la tolerància a períodes d'absència més llargs. Cap als cinc o sis anys, les conductes explícites de cerca corporal es redueixen notablement i són substituïdes per intercanvis dialògics.

Malgrat aquesta independència creixent, el sistema d'aferrament es reactiva davant de situacions estressants, tals com processos de malaltia, hospitalitzacions, el naixement d'un germà o l'ingrés al medi escolar. COMPROVA-HO 39 Quina transformació cognitiva permet que un infant de tres anys suporti millor la separació parental? Aplicació en la pràctica infermera i prevenció de la privació afectiva La valoració i preservació del vincle és un eix clau en les cures pediàtriques d'infermeria.

Per identificar quina persona exerceix com a figura principal d'aferrament en l'ingrés d'un infant, els professionals poden utilitzar preguntes directes com: a qui acudeix si es troba malament, qui li reconforta o com prefereix el contacte físic. La infermeria promou l'aferrament segur mitjançant recomanacions assistencials precises: Fomentar el contacte corporal continuat: prioritzar el contacte pell amb pell, les carícies, les abraçades i els massatges en etapes primerenques.

1 Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 24 DEFINICIÓ La síndrome d'hospitalisme o depressió anaclítica és un quadre de deteriorament físic i afectiu greu provocat per la privació afectiva i la separació continuada de la figura d'aferrament durant ingressos mèdics llargs (de fins a un màxim de tres mesos), després d'haver consolidat un vincle normal previ. Per evitar aquest risc clínic greu, la praxi moderna d'infermeria prioritza la presència parental permanent i rebutja l'aïllament del pacient pediàtric durant la seva estada hospitalària.

IDEES CLAU L'ansietat de separació sorgeix de manera canònica al 8è mes, mentre que l'ansietat davant d'estranys es desenvolupa a la segona meitat del primer any. Les emocions secundàries com la vergonya, la culpa o l'orgull requereixen consciència d'un mateix i apareixen a partir dels 24 mesos. L'aferrament segur és el patró majoritari (65-70%) i es fonamenta en la disponibilitat i sensibilitat contingent del cuidador. Els patrons insegurs es divideixen en evitatiu (20%), ambivalent o resistent (10-15%) i desorganitzat (5-10%), aquest darrer amb respostes caòtiques i contradictòries.

La síndrome d'hospitalisme o depressió anaclítica és un deteriorament afectiu causat per separacions hospitalàries perllongades de fins a tres mesos. Les cures d'infermeria pediàtrica han de protegir el vincle facilitant el contacte pell amb pell i la presència parental continuada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. A quina edat emergeixen les emocions secundàries i quines en són les principals? 41. Com es defineix l'aferrament desorganitzat segons la classificació d'Ainsworth? 42. Què desencadena la síndrome d'hospitalisme o depressió anaclítica en l'àmbit clínic?

Implicar activament la família en les cures quotidianes: afavorir la participació dels progenitors en el bany, l'alimentació i l'acompanyament durant procediments clínics. 2 Exercir l'escolta activa: validar els dubtes i pors dels pares davant la malaltia del fill. 3 Facilitar informació clara i constant: anticipar els passos del tractament per reduir l'angoixa de la unitat familiar. 4 Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 25 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 43. Quan apareix de manera canònica l'ansietat de separació en el nadó? 44. Quin percentatge d'infants manifesta un patró d'aferrament segur en la infància? 45.

Quina reacció defineix l'infant amb aferrament evitatiu en retrobar el seu cuidador? 46. Quina mesura d'infermeria prevé directament l'hospitalisme en pacients pediàtrics? 5 Desenvolupament de la personalitat al llarg del cicle vital EN ACABAR SABRÀS Distinguir les fases de formació de la personalitat infantil des del jo corporal fins a la identitat racional. Explicar les vuit crisis psicosocials d'Erik Erikson identificant el grup social d'influència i la seva resolució. Diferenciar les cinc dimensions de la personalitat segons el model Big Five de McCrae i Costa.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 Per què un infant de tres anys que respon «no» a tot no està mostrant mala educació sinó maduresa en la seva personalitat?

Al 8è mes a) Als 4 mesos b) Als 24 mesos c) Al 2n mes d) 10-15% a) 5-10% b) 65-70% c) Al voltant del 20% d) Pànic i fugida sobtada a) Cerca consol immediat b) Indiferència o evitació directa c) Agressivitat i plor inconsolable d) Presència i implicació parental continuada a) Substituir els pares pel personal b) Imposar descans sense visites c) Evitar el contacte pell amb pell d) Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 26 Construcció del concepte d'un mateix durant la infància La personalitat comença a configurar-se a través de la representació que l'infant adquireix de si mateix i de la percepció sobre com el valoren els altres.

Aquest procés es divideix en fites evolutives seqüencials: El jo corporal: L'infant descobreix el seu organisme i les sensacions de l'entorn. Reconeix els límits físics corporals respecte al medi. Identitat pròpia o identitat d'un mateix: Es consolida al llarg dels dos primers anys de vida. La criatura es percep com un individu singular, diferenciat dels altres, procés afavorit per l'ús del nom propi. Autoestima: Entre els 2 i 4 anys, l'infant reclama fer les coses sol sense ajut. Mostra una etapa de marcat negativisme en què utilitza la paraula «no» com a eina per expressar autonomia i defugir la submissió a l'adult.

L'estil educatiu dels pares incideix directament en aquesta autovaloració: Pares càlids i positius: Fan sentir a l'infant que és valuós i capaç. Pares excessivament exigents: Generen sentiments d'incapacitat o incompetència. Pares tolerants i indulgents: Elogien qualsevol conducta sense límits i causen una falsa autoestima que perjudica el seu creixement. Extensió de si mateix o autoextensió: Entre els 4 i 6 anys, l'infant amplia el seu propi jo incorporant els seus objectes. Desenvolupa un fort sentit de possessió («si trenques la meva joguina, em fas mal a mi»). Durant el joc defensa els seus drets i pertinences amb fermesa, però encara li costa respectar els dels companys.

Imatge d'un mateix o autoimatge: També entre els 4 i 6 anys, descobreix les expectatives dels pares i compara la seva conducta amb els rols esperats, posant la base de la consciència i de les intencions futures. Identitat racional: Apareix entre els 6 i 12 anys. Consisteix en la destresa de solucionar problemes mitjançant el pensament lògic. Esforç adient: Capacitat de plantejar-se metes i planificar estratègies per assolir-les. COMPROVA-HO 48 Per què la resposta d'oposició sistemàtica («no») entre els 2 i 4 anys és un signe de desenvolupament positiu de la personalitat?

Model del cicle vital d'Erik Erikson Segons Erik Erikson, la personalitat humana només s'entén immersa en la societat a la qual hom pertany. El curs de la vida s'estructura en vuit estadis. En cadascun d'ells la persona afronta una crisi psicosocial que condueix a una resolució favorable o desfavorable. La superació satisfactòria de cada conflicte capacita l'individu per afrontar les etapes següents. DEFINICIÓ: CRISI PSICOSOCIAL Punt d'inflexió o tensió evolutiva entre dues forces oposades que sorgeix de la interacció entre les necessitats psicològiques de la persona i les demandes del seu entorn social.

Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 27 PROCÉS Les 8 etapes psicosocials d'Erikson al llarg del cicle vital Etapa Franja d'edat Crisi psicosocial Entorn relacional clau Resultats de la resolució 1a etapa 0 a 18 mesos Confiança vs Desconfiança Mare (vincle primordial) Gènesi de les actituds bàsiques de seguretat o recel vers el món. 2a etapa 18 mesos a 3 anys Autonomia vs Vergonya i Dubte Pares Autonomia i autocontrol ferm, o bé inseguretat i conformisme. 3a etapa 3 a 6 anys Iniciativa vs Culpabilitat Família bàsica Capacitat per proposar-se objectius vitals, o bé frens per sentiment de culpa.

4a etapa 6-7 a 11-12 anys Laboriositat (Treball) vs Inferioritat Escola i veïnat Gust per aprendre, cooperar i produir, o sentiments d'incapacitat. Confiança vs Desconfiança 0-18 mesos: relació primordial amb la mare. 1 Autonomia vs Vergonya 18 m-3 anys: autocontrol davant les figures parentals. 2 Iniciativa vs Culpabilitat 3-6 anys: definició d'objectius vitals en la família bàsica. 3 Treball vs Inferioritat 6-12 anys: relacions escolars, veïnat i aprenentatge. 4 Identitat vs Confusió 12-18 anys: grups d'iguals i cerca del propi paper. 5 Intimitat vs Aïllament 18-30 anys: vincles afectius profunds i compromís madur.

6 Generativitat vs Estancament 30-65 anys: cura de noves generacions i producció. 7 Integritat vs Desesperació +65 anys: saviesa sobre la vida davant la finitud. 8 Desenvolupament Infantil i Cicle Vital: Apunts d'Infermeria 28 Etapa Franja d'edat Crisi psicosocial Entorn relacional clau Resultats de la resolució 5a etapa 12 a 18 anys aprox. (adolescència) Identitat vs Confusió d'identitat Grups d'iguals i líders Consolidació del sentit del jo i integració social, o dispersió i marginació. 6a etapa 18-20 a 30 anys (adultesa jove) Intimitat vs Aïllament Parella i amics íntims Compromís madur en l'amor i la solidaritat, o replegament egoista i soledat.

7a etapa 30-35 a 65 anys (adultesa mitjana) Generativitat vs Estancament Família pròpia i àmbit laboral Productivitat, altruisme i cura dels fills, o autoabsorció egocèntrica. 8a etapa A partir dels 65 anys (vellesa) Integritat vs Desesperació Humanitat i entorn vital global Saviesa davant la finitud i acceptació de la vida viscuda, o desesperació i deshonestedat. ERROR FREQÜENT Confondre les edats de les crisis d'Iniciativa (3-6 anys) i Laboriositat (6-12 anys). A Iniciativa, el context decisiu és la família bàsica i el repte és imaginar fites; a Laboriositat, l'infant surt al context escolar i veïnal per enfrontar-se a l'adquisició de destreses i al…