Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA I CICLE VITAL Grau en Infermeria Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia i Cicle Vital: mètode científic, salut mental i els models biològic, conductual, cognitiu, psicoanalític, sistèmic i humanista. APREN.AI Índex 1 Introducció a la Psicologia i Concepte de Salut Mental La naturalesa científica de la psicologia Panoràmica dels models teòrics en psicologia Àmbits d'aplicació professional de la psicologia El concepte de salut i salut mental Determinants biopsicosocials de la salut mental 2 El Model Psicoanalític: Teoria Freudianes i Mecanismes de Defensa 1. Fonaments de la psicoanàlisi i el determinisme psíquic 2.

Les dues tòpiques freudianes: topografia i estructura psíquica 3. Els mecanismes de defensa del Jo 4. Autors postfreudians: Adler i Jung 5. El tractament psicoanalític i l'enquadrament clínic 3 El Model Sistèmic i la Teràpia Familiar 1. Orígens històrics i canvi de paradigma 2. Propietats dels sistemes oberts aplicades a la família 3. Causalitat circular vs. lineal i el pacient identificat 4.

Estructura, límits, subsistemes i intervencions 4 El Model Conductual i el Condicionament Fonaments i evolució del model conductual Condicionament clàssic: de Pavlov a Watson Condicionament operant de Skinner: conseqüències de la conducta Modalitats i programes de reforçament 5 El Model Cognitiu, Aprenentatge Social i Teràpia Cognitiu-Conductual El naixement del cognitivisme i el processament de la informació Autors fundacionals de la psicologia cognitiva La teoria social-cognitiva d'Albert Bandura La Teràpia Racional Emotiva i el model ABC d'Albert Ellis L'anàlisi funcional de la conducta 6 El Model Humanista: Rogers i Maslow La Tercera Força i els fonaments de la psicologia humanista Carl Rogers: teràpia centrada en la persona i dinàmica del Jo Clima terapèutic i bases de les relacions interpersonals Abraham Maslow: motivació humana i jerarquia de necessitats La persona autorealitzada i les experiències cimera Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 1 7 Resum per repassar Fonaments de la Psicologia i Salut Mental Models Teòrics Bàsics: Biològic, Conductual i Cognitiu Models Teòrics Aplicats: Psicoanalític, Sistèmic i Humanista Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 2 1 Introducció a la Psicologia i Concepte de Salut Mental EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió el concepte de conducta observable respecte al de processos mentals interns. Explicar els cinc atributs essencials del mètode científic en la disciplina psicològica. Diferenciar els models teòrics bàsics i aplicats, aprofundint en el model biològic. Analitzar la definició de salut mental i els seus determinants biopsicosocials.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què no n'hi ha prou amb l'absència de malaltia física o psicològica per afirmar que una persona té bona salut mental? La psicologia té els seus orígens històrics en la filosofia, però s'ha consolidat com una disciplina científica rigorosa amb un objecte d'estudi propi. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 3 ESQUEMA Estructura de la Psicologia i la Salut Mental DEFINICIÓ La psicologia es defineix formalment com la ciència que estudia la conducta observable i els processos mentals interns dels organismes.

Per comprendre aquesta definició, cal distingir els seus dos components fonamentals: Conducta observable: qualsevol acció o reacció efectuada per un organisme viu que un observador extern pot percebre, mesurar i registrar directament. Processos mentals: experiències subjectives internes que no es poden observar de manera directa, sinó que es dedueixen a través de la conducta (com ara sensacions, percepcions, pensaments, creences i sentiments). La naturalesa científica de la psicologia La psicologia adquireix el seu estatus de ciència gràcies a l'adopció de criteris d'investigació rigorosos.

Les investigacions psicològiques es concentren en l'estudi de fenòmens propis del món físic i s'orienten a resoldre problemes abordables mitjançant la formulació de relacions deterministes i limitades entre Psicologia Científica Ciència de conducta i ment Mètode Científic Empíric, objectiu i replicable Models Teòrics Bàsics i aplicats Model Biològic Cervell, gens i neurotransmissors Models Conductual i Cognitiu Aprenentatge i cognició Models Dinàmics i Humanistes Inconscient, persona i sistemes Camps d'Aplicació Àmbits professionals Salut Mental Benestar biopsicosocial Criteris de Normalitat Estadística, funcional i ideal Determinants Biopsicosocials Factors orgànics, psíquics i socials Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 4 variables.

Per aconseguir objectius comuns de coneixement, la disciplina utilitza el mètode científic emprat en psicologia es caracteritza per ser empíric, replicable, provisional, objectiu i sistemàtic: Empíric: es basa en l'evidència directa obtinguda de l'observació o de l'experimentació. Replicable: qualsevol disseny experimental ha de poder ser repetit per altres investigadors sota les mateixes condicions per verificar els resultats. Provisional: les conclusions mai no són dogmes definitius; romanen obertes a la revisió davant de noves dades empíriques. Objectiu: redueix al màxim els biaixos i les interpretacions personals de l'investigador.

Sistemàtic: segueix una seqüència estructurada, metòdica i ordenada de fases d'estudi. COMPROVA-HO 2 Quina diferència metodològica hi ha entre conducta i procés mental pel que fa a la seva mesura directa? Panoràmica dels models teòrics en psicologia La psicologia s'ha diversificat en diferents marcs teòrics que interpreten el comportament des de perspectives particulars. Tradicionalment, aquests marcs s'agrupen en l'àrea bàsica i l'àrea aplicada: Model teòric Àrea Focus principal d'explicació Biològic Bàsica Bases orgàniques, cerebrals, neuroquímiques i genètiques del comportament.

Conductual Bàsica Aprenentatge per associació entre estímuls i respostes observables (vegeu «El Model Conductual i el Condicionament»). Cognitiu Bàsica Processament intern de la informació, percepció, memòria i pensament (vegeu «El Model Cognitiu, Aprenentatge Social i Teràpia Cognitiu- Conductual»). Psicoanalític Aplicada Conflictes interns i forces inconscients (vegeu «El Model Psicoanalític: Teoria Freudianes i Mecanismes de Defensa»). Humanista Aplicada Potencial humà cap a l'autorealització i l'experiència subjectiva conscient (vegeu «El Model Humanista: Rogers i Maslow»).

Sistèmic Aplicada Xarxes relacionals, patrons de comunicació i contextos familiars (vegeu «El Model Sistèmic i la Teràpia Familiar»). Aprofundiment en el model biològic El model biològic estableix que tota conducta, pensament o emoció té un correlat físic i biològic subjacent. Considera que l'activitat humana s'explica directament pel funcionament del cervell, l'arquitectura del sistema nerviós, els balanços hormonals i els factors genètics hereditaris. El seu objectiu principal és desxifrar la influència directa dels processos biològics —com la transmissió de neurotransmissors i l'activitat de xarxes neuronals— en les manifestacions psicològiques.

Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 5 Dins d'aquest enfocament destaquen camps especialitzats: Neurociències: estudien l'estructura, el desenvolupament i el funcionament integral del sistema nerviós per entendre com regula la conducta. Psicosociologia: analitza les reaccions corporals i fisiològiques que s'associen directament amb els processos mentals i socials. Psicologia fisiològica: examina els circuits i mecanismes cerebrals concrets que controlen i executen les accions motores i cognitives.

Àmbits d'aplicació professional de la psicologia La recerca i els models teòrics es concreten en múltiples àmbits d'actuació pràctica orientats a respondre a necessitats humanes concretes: Esquema dels principals camps d'aplicació professional de la psicologia. Els tres camps professionals principals són: Psicologia clínica: investiga, avalua, diagnostica i tracta els trastorns mentals, emocionals i del comportament humà per recuperar l'equilibri psicològic. Psicologia de l'educació: investiga els mecanismes d'ensenyament i aprenentatge, desenvolupant estratègies per potenciar i optimitzar el procés educatiu en l'alumnat.

Psicologia del treball: examina el comportament, el rendiment i les interaccions humanes en els entorns laborals i organitzatius. Altres especialitats reconegudes són la psicologia de la salut, la psicologia jurídica, la psicologia social i comunitària, la psicologia de l'esport i la psicologia de les forces armades. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 6 ERROR FREQÜENT Un error habitual és limitar la psicologia clínica al tractament exclusiu de malalties psiquiàtriques greus o confondre-la amb la psiquiatria.

La psicologia clínica comprèn tant l'estudi i diagnòstic com la intervenció en una àmplia varietat de desajustos emocionals i de conducta, sense basar la seva eina principal en la prescripció farmacològica pròpia de la medicina. El concepte de salut i salut mental La conceptualització de la salut ha evolucionat des d'una perspectiva negativa (absència de patologia) cap a un model positiu i integral. DEFINICIÓ Segons l'OMS, la salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties.

A partir d'aquest principi, la salut mental es defineix com l'estat en què una persona experimenta benestar amb ella mateixa, reconeix les pròpies capacitats i límits, gestiona i afronta les adversitats quotidianes, manté un rendiment adequat en l'àmbit laboral o acadèmic, i s'integra de forma constructiva en la seva comunitat i el seu nucli familiar. Per delimitar què és normalitat i anormalitat en salut mental, s'articulen tres enfocaments complementaris: Diagrama dels tres criteris de normalitat en salut mental. Normalitat estadística: determina la normalitat a partir de la freqüència matemàtica en una població; el que és habitual a la corba de distribució es cataloga com a normal.

Normalitat funcional: valora l'adaptació de l'individu segons les seves pròpies característiques i la seva capacitat per aconseguir els objectius que es proposa. Normalitat ideal: estableix diferències qualitatives entre normalitat i anormalitat a partir d'un estat òptim o desitjable de funcionament humà, el qual pot evolucionar en conèixer la freqüència Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 7 estadística real. La persona mentalment sana presenta un conjunt de característiques i capacitats: Satisfer de manera autònoma les seves necessitats bàsiques. Assumir responsabilitats individuals i col·laborar en tasques compartides.

Disposar de recursos sòlids per a la comunicació interpersonal i l'afectivitat. Mantenir capacitat d'autocrítica i fer una reflexió objectiva del propi comportament. Experimentar il·lusions, gaudir de les activitats quotidianes i desenvolupar aptituds personals. Adoptar estils de vida sans i percebre amb realisme les pròpies possibilitats. Establir vincles d'intimitat, amistat i estima, tot mantenint el sentiment de pertinença comunitària. COMPROVA-HO 3 Per què la definició de salut de l'OMS trenca amb el model mèdic tradicional?

Determinants biopsicosocials de la salut mental L'estat de la salut mental no depèn d'un únic motiu aïllat, sinó que és fruit de la interacció constant de factors biològics, psicològics i socials: Dimensió Factors determinants principals Mecanisme d'influència Biològica Herència genètica, consum de substàncies o drogues, fluctuacions hormonals i alteracions funcionals del cervell. Modifiquen l'equilibri neuroquímic i l'estabilitat fisiològica de l'organisme. Psicològica Presència d'estrès o vivències traumàtiques, baixa autoestima, patrons de pensament negatiu i dèficit en habilitats socials. Afecten la interpretació subjectiva de la realitat i la capacitat personal de regulació emocional.

Social Conflictes dins la dinàmica familiar, situacions d'aïllament social, privació econòmica o pobresa, i pressió social de l'entorn. Condicionen el grau de suport extern, l'estabilitat material i els nivells d'exigència col·lectiva. IDEES CLAU La psicologia és la ciència que estudia la conducta observable i els processos mentals interns deduïts d'aquesta. El mètode científic en psicologia és empíric, replicable, provisional, objectiu i sistemàtic. El model biològic explica el comportament mitjançant estructures cerebrals, neurotransmissors, hormones i herència genètica. La salut mental requereix benestar físic, psicològic i social, superant la mera absència de trastorns clínics.

L'estat de salut mental prové de la interacció dinàmica de factors biològics, psicològics i socials. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 8 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quins són els cinc trets que defineixen el mètode científic aplicat a la psicologia? 5. Quins tres criteris defineixen el concepte de normalitat en salut mental? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Com defineix la psicologia la conducta humana? 7. Quin és l'objectiu del model biològic en psicologia? 8. Quin camp professional diagnostica i tracta trastorns mentals i emocionals? 9. Quin dels següents és un determinant psicològic de la salut mental?

2 El Model Psicoanalític: Teoria Freudianes i Mecanismes de Defensa EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les dues tòpiques freudianes i la seva integració en la metàfora de l'iceberg. Identificar els principals mecanismes de defensa del Jo i distingir el seu ús sa del patològic. Distingir clarament els conceptes terapèutics de transferència i contratransferència. Comparar les propostes teòriques d'Adler i de Jung respecte a la psicoanàlisi clàssica.

Conjunt de creences no verificables a) Sensació subjectiva exclusivament interna b) Acció observable i registrable de l'organisme c) Estat cerebral purament inconscient d) Analitzar únicament patrons d'aprenentatge observable a) Explicar com els processos corporals influeixen en la conducta b) Desxifrar símbols inconscients i traumes infantils c) Modificar estructures familiars disfuncionals d) Psicologia del treball a) Psicologia jurídica b) Psicologia clínica c) Psicologia de l'educació d) La pobresa a) L'herència genètica b) Els canvis hormonals c) L'estrès sostingut d) Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 9 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què oblidem un nom conegut o cometem una relliscada parlant just quan menys ho desitgem?

1. Fonaments de la psicoanàlisi i el determinisme psíquic La psicoanàlisi va sorgir a finals del segle XIX en un context social conservador. El seu fundador va ser el metge austríac Sigmund Freud, d'origen jueu, qui posteriorment es va exiliar a Londres. Aquesta disciplina va plantejar una comprensió revolucionària del comportament humà, trencant amb els models precedents basats exclusivament en allò observable o conscient (vegeu «Introducció a la Psicologia i Concepte de Salut Mental»). El postulat central del model freudià sosté que la conducta no respon a l'atzar, sinó que està regida pels principis de causalitat i determinisme psíquic.

Les forces inconscients, els impulsos interns i les vivències de la infància configuren la vida emocional adulta. Moltes de les pors, reaccions i accions de la persona provenen de desitjos reprimits no reconeguts conscientment. Per explicar les motivacions primàries del psiquisme, Freud va formular l'existència de dos impulsos instintius fonamentals: Eros: instint de vida, que engloba l'amor, la vinculació i la sexualitat. Tànatos: instint de mort, orientat cap a la destrucció i l'agressivitat. La teràpia psicoanalítica parteix de la premissa que fer conscients els conflictes inconscients permet alleujar els símptomes psicològics o físics que angoixen la persona.

COMPROVA-HO 11 Què defensa el principi de determinisme psíquic de Freud? 2. Les dues tòpiques freudianes: topografia i estructura psíquica Freud va desenvolupar dos models successius per descriure l'organització de la ment humana: la primera tòpica (model topogràfic) i la segona tòpica (model estructural). La primera tòpica: conscient, preconscient i inconscient Aquest model descriu tres nivells d'accessibilitat als continguts psíquics: Conscient: comprèn tot allò que la persona percep, sent i entén en el moment present, tant del món intern com de la realitat exterior captada a través dels sentits.

Preconscient: conté records i pensaments que no estan actius a la consciència en aquest instant, però que es poden recuperar fàcilment amb un petit esforç voluntari; fa de pont entre l'inconscient i el conscient. Inconscient: zona profunda que acumula desitjos, fantasies, pors i records reprimits inaccessibles directament. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 10 Com que l'inconscient no es manifesta de manera directa, cal buscar-ne l'accés a través de vies indirectes: els somnis (vistos per Freud com la via privilegiada cap al desig inconscient reprimit), els lapsus (errors involuntaris del llenguatge o de l'acció) i els símptomes psíquics o corporals.

La segona tòpica: l'Ell, el Jo i el Superjo Més endavant, Freud va proposar un esquema centrat en les relacions dinàmiques de la personalitat: Instància Principi rector Funció essencial Nivell psíquic Ell (Id) Principi del plaer Cerca la satisfacció immediata dels desitjos i pulsions instintives. Inconscient Jo (Ego) Principi de realitat Mediació pragmàtica entre l'Ell, el Superjo i l'entorn exterior. Conscient i inconscient Superjo (Superego) Principi moral Jutja el bé i el mal; actua com a censura mitjançant normes i ideals.

Conscient i inconscient La relació entre aquests dos models se sol il·lustrar mitjançant la metàfora de l'iceberg: la punta visible correspon al conscient, la línia de flotació al preconscient i la massa submergida a l'inconscient, on rau la totalitat de l'Ell i fragments significatius del Jo i del Superjo. Esquema del model de l'iceberg amb les dues tòpiques freudianes. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 11 ERROR FREQÜENT No confonguis el Jo amb una instància exclusivament conscient, ni el Superjo amb un simple codi social extern.

Tant el Jo com el Superjo tenen components inconscients substancials; de fet, els mecanismes de defensa que empra el Jo s'activen de manera totalment inconscient. COMPROVA-HO 12 Quina és la funció reguladora del Jo davant les pressions de l'Ell i del Superjo? 3. Els mecanismes de defensa del Jo Quan sorgeix un conflicte intern intens entre les exigències de l'Ell i les censures del Superjo, es genera angoixa. El Jo utilitza els mecanismes de defensa, que són procediments psíquics inconscients orientats a preservar l'equilibri emocional i disminuir l'ansietat.

Aquestes respostes poden considerar-se normals si promouen una bona adaptació al medi, o patològiques si s'utilitzen d'una manera rígida, repetitiva o amb una severa distorsió de la realitat. Mecanisme Descripció operativa Repressió Foragita i manté a l'inconscient pensaments o desitjos angoixants; aflora en lapsus, oblits o somnis. Regressió Retorn a patrons de conducta propis d'etapes infantils davant situacions de por o tensió intensa. Aïllament Separació deliberada entre un pensament i la seva càrrega emocional associada per no experimentar dolor. Negació Rebuig a admetre aspectes evidents de la realitat perquè resulten insuportables d'afrontar.

Projecció Atribució a terceres persones de sentiments, carències o impulsos interns propis inacceptables. Identificació Assimilació global o parcial de trets, conductes o característiques provinents d'una altra persona. Identificació projectiva Dipositar aspectes propis en un altre individu i posteriorment reaccionar com si pertanyessin a aquest. Idealització Magnificació desmesurada dels atributs positius d'algú o d'un objecte per conjurar la inseguretat. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 12 PROCÉS Conflicte intern i activació defensiva 1 Conflicte intern Tensió entre desitjos de l'Ell i normes del Superjo.

2 Aparició d'angoixa El Jo percep una amenaça a l'equilibri intern. 3 Mecanismes de defensa Activació inconscient d'estratègies protectores del Jo. 4 Restabliment d'equilibri Disminució de l'ansietat de forma adaptativa o patològica. COMPROVA-HO 13 En què es diferencien la projecció i la identificació com a mecanismes defensius? 4. Autors postfreudians: Adler i Jung Les divergències doctrinals amb Sigmund Freud van originar escoles teòriques noves encapçalades pels seus deixebles inicials més cèlebres: ESQUEMA Evolució del pensament psicoanalític Alfred Adler i la psicologia individual Alfred Adler va formular la psicologia individual.

Va descartar el pes exclusiu de la sexualitat infantil per destacar el sentiment d'inferioritat i la necessitat humana de superació personal: Compensació positiva: quan l'individu canalitza el sentiment d'inferioritat cap a un esforç constructiu, assoleix un desenvolupament madur i sa. Compensació desadaptativa: un fracàs en la gestió d'aquesta vivència pot donar lloc al desenvolupament d'un complex d'inferioritat o, defensivament, a un complex de superioritat. Carl Gustav Jung i la psicologia analítica Carl Gustav Jung va establir la psicologia analítica.

Va assumir la presència de l'inconscient, però el va ampliar estructurant-lo en dos nivells: Sigmund Freud Psicoanàlisi clàssica i inconscient individual Primera i segona tòpica Models topogràfic i estructural de la ment Alfred Adler Psicologia individual i inferioritat Superació personal Mecanismes de compensació i complexos Carl Gustav Jung Psicologia analítica i inconscient col·lectiu Arquetips universals Estructures compartides: ombra, persona, ànima Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 13 Inconscient personal: conté aquelles experiències reprimides i records biogràfics exclusius de cada subjecte.

Inconscient col·lectiu: estrat psíquic molt més profund, compartit per tota la humanitat i format per estructures universals anomenades arquetips. Entre ells destaquen la persona (la màscara social), l'ombra (la part fosca no reconeguda), l'ànima (l'arquetip del gènere oposat) i el self (centre integrador de la totalitat psíquica). 5. El tractament psicoanalític i l'enquadrament clínic El procés terapèutic es desplega en sessions periòdiques entre pacient i analista. A través de l'escolta atenta, l'associació lliure i la conversa reflexiva, es busca que la persona comprengui l'arrel dels seus conflictes interns.

Amb això s'afavoreix l'autoconeixement, es redueix el patiment lligat a l'ansietat, les fòbies o la depressió, i es resolen limitacions en els vincles interpersonals. El procés clínic s'articula mitjançant elements tècnics i relacionals ben definits: Transferència: fenomen pel qual el pacient projecta sobre la figura del terapeuta sentiments, desitjos i patrons emocionals del passat infantil. Pot ser positiva o negativa, i ofereix una oportunitat única per examinar patrons antics que es repeteixen en viu. Contratransferència: reacció emocional que experimenta el professional envers el pacient.

Segons el grau de consciència i maneig per part de l'analista, pot actuar com una eina d'ajuda terapèutica o com un obstacle seriós. Interpretació: intervenció central del terapeuta per desvelar el sentit ocult que s'amaga darrere les conductes, lapsus i relats inconscients del pacient. Neutralitat tècnica: criteri d'enquadrament segons el qual l'analista no formula judicis de valor ni s'implica afectivament en les decisions personals del pacient. COMPROVA-HO 14 Què expressa la contratransferència i com afecta la psicoteràpia? IDEES CLAU La psicoanàlisi explica el comportament humà a través del determinisme psíquic, les forces inconscients i les vivències de la infància.

La primera tòpica freudiana distingeix conscient, preconscient i inconscient; la segona tòpica estructura la personalitat en l'Ell (plaer), el Jo (realitat) i el Superjo (moral). Els impulsos fonamentals del model freudià són Eros (instint de vida i amor) i Tànatos (instint de mort i agressió). Els mecanismes de defensa són estratègies inconscients emprades pel Jo per mitigar l'angoixa produïda pels conflictes interns. La transferència reprodueix en l'analista vincles emocionals del passat del pacient, mentre que la contratransferència recull les emocions del terapeuta cap al pacient.

Adler va centrar la seva teoria en el sentiment d'inferioritat i la superació, mentre que Jung va postular l'inconscient col·lectiu i els arquetips universals. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. A través de quines manifestacions indirectes és possible examinar els continguts de l'inconscient? 16. Per quina raó un mecanisme de defensa del Jo pot esdevenir patològic? 17. Quin paper juga la neutralitat tècnica durant el tractament analític? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quina instància de la segona tòpica opera exclusivament a nivell inconscient? 19.

Com s'anomena el mecanisme pel qual s'atribueixen a altres persones sentiments propis inacceptables? 20. Què distingeix la proposta d'Adler en el marc dels autors dissidents de Freud? 21. Com es defineix la reacció afectiva que el terapeuta experimenta cap al pacient? 3 El Model Sistèmic i la Teràpia Familiar EN ACABAR SABRÀS Distingir el model intrapsíquic individual del paradigma relacional sistèmic. Explicar les característiques fonamentals dels sistemes oberts segons la TGS. Diferenciar els conceptes de causalitat circular, homeòstasi i pacient identificat. Identificar els subsistemes, límits i normes de l'estructura familiar.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Quan un adolescent manifesta problemes de conducta a l'escola, la causa està sempre únicament en ell? El Superjo a) El Preconscient b) El Jo c) L'Ell d) Aïllament a) Idealització b) Projecció c) Regressió d) El sentiment d'inferioritat a) L'ús de la hipnosi b) La centralitat dels arquetips c) L'impuls exclusiu de Tànatos d) Transferència positiva a) Identificació projectiva b) Associació lliure c) Contratransferència d) Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 15 A diferència dels enfocaments que situen el conflicte exclusivament a l'interior de la ment de la persona, el model sistèmic analitza els individus dins de la seva xarxa de relacions.

La conducta humana només adquireix sentit ple si s'examina en relació amb el medi humà immediat i el context en què es produeix. 1. Orígens històrics i canvi de paradigma A principis del segle XX, el panorama terapèutic estava dominat pel model psicoanalític (vegeu «El Model Psicoanalític: Teoria Freudianes i Mecanismes de Defensa»), el qual abordava el tractament des d'una perspectiva estrictament individual. L'any 1937, Nathan Ackerman va marcar un punt d'inflexió: va començar a utilitzar la psicoanàlisi tractant la família completa com una unitat terapèutica conjunta.

Ackerman va integrar els factors inconscients amb els patrons de comunicació i va descriure com els conflictes intergeneracionals es transmeten entre generacions. A partir dels anys 50 es va consolidar la intervenció sistèmica gràcies a la formulació de la Teoria General dels Sistemes (TGS), proposada pel biòleg Ludwig von Bertalanffy l'any 1937. La TGS planteja que els éssers vius, els grups i les estructures socials funcionen com a sistemes: conjunts d'elements interconnectats i interdependents que actuen com una totalitat coherent i no com una simple suma de parts aïllades.

CRONOLOGIA Evolució històrica del pensament sistèmic COMPROVA-HO 23 Quina va ser la principal aportació metodològica d'Ackerman l'any 1937 respecte al model predominant? 2. Propietats dels sistemes oberts aplicades a la família Un sistema pot ser tancat (si no intercanvia matèria, energia ni informació amb l'entorn) o obert (quan manté un flux actiu amb el medi exterior). La família és un clar exemple de sistema obert, caracteritzat per una sèrie de propietats teòriques: Principis s. XX Predomini absolut de la psicoanàlisi i del model intrapsíquic individual. 1937 Ackerman treballa amb la família sencera; Bertalanffy formula la TGS.

Anys 50 Consolidació de la intervenció sistèmica basada en la comunicació i relacions. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 16 Propietat Definició sistèmica Manifestació a la dinàmica familiar Totalitat Un canvi en un element altera directament tot el conjunt del sistema. Si un membre modifica la seva actitud, la interacció global de la família es reestructura. Complexitat organitzada Cada component desenvolupa una funció o paper concret per a l'engranatge comú. Cada integrant familiar assumeix rols i tasques específiques dins de la llar. Equifinalitat / Equipotencialitat Diferents punts de partida poden conduir a un mateix estat o resultat final (i viceversa).

Diferents orígens o crisis familiars poden desembocar en una mateixa organització d'estabilitat. Entropia negativa Mecanisme pel qual el sistema s'organitza per preservar l'ordre intern i la continuïtat. La família desenvolupa estratègies i reordena regles per no desestructurar- se davant les dificultats. Causalitat circular Efectes i causes s'alimenten mútuament en una seqüència recursiva contínua. El comportament d'un membre influeix sobre el següent, que alhora retroalimenta el primer. La comunicació dins del sistema familiar actua mitjançant mecanismes de retroalimentació (feedback), que pot ser positiva (promou el canvi) o negativa (afavoreix l'estabilitat).

Gràcies a aquests processos, el sistema manté la seva homeòstasi, que és la tendència a preservar l'equilibri intern. COMPROVA-HO 24 En què es distingeix l'equifinalitat de la causalitat lineal ordinària? 3. Causalitat circular vs. lineal i el pacient identificat El model tradicional planteja una causalitat lineal basada en la fórmula causa-efecte directa. En canvi, el pensament sistèmic proposat per autors com Gregory Bateson introdueix la causalitat circular: un procés recurrent sense inici ni final absolut on cada comportament condiciona el dels altres membres.

Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 17 Esquema comparatiu entre causalitat lineal i circular en un context familiar. Segons Bateson, la família constitueix una xarxa comunicativa interdependent en la qual el missatge d'un participant desencadena una resposta que transforma el missatge inicial. A més, cap comunicació no es pot desvincular del seu context relacional, ja que només té sentit dins del marc de relació on s'emet. DEFINICIÓ El pacient identificat és aquell membre de la família que exterioritza la simptomatologia o el conflicte manifest, servint com a expressió visible del desajust o la tensió de tot el sistema relacional.

Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 18 Diagrama d'interacció circular dels símptomes en el nucli familiar. Tal com reflecteix l'esquema relacional, quan un infant expressa pors, aquestes no constitueixen un problema purament individual: s'inscriuen entre la sobreprotecció de la mare, el desacord o rigidesa del pare i el deteriorament de la relació conjugal. ERROR FREQÜENT A l'examen, un error habitual és buscar «el culpable» del símptoma o tractar el pacient identificat com l'únic membre que requereix intervenció. En el model sistèmic no existeix un agent causal aïllat: el símptoma és una funció de la dinàmica relacional circular compartida per tot el grup familiar.

COMPROVA-HO 25 Quina funció compleix el pacient identificat respecte al conjunt del grup familiar? 4. Estructura, límits, subsistemes i intervencions Per comprendre la dinàmica familiar cal analitzar com s'estructura internament el sistema en diferents nivells d'organització, així com la seva vinculació amb l'entorn sociocultural ampli, denominat suprasistema.

Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 19 ESQUEMA Estructura del sistema familiar Els components centrals de l'estructura familiar són: Subsistemes: divisions funcionals com el conjugal (la parella), el parental (la relació dels pares com a educadors i cuidadors), el filial (relació entre pares i fills) i el fraternal (relació entre germans). Límits: fronteres que regulen la comunicació i la proximitat entre subsistemes; poden ser clars (òptims i adaptatius), difusos (afavoreixen l'aglutinament) o rígids (generen desvinculació i distanciament). Jerarquia: defineix la distribució de l'autoritat i les responsabilitats dins dels rols de la llar.

Aliances i coalicions: les primeres són vincles de suport positiu i col·laboració entre dos o més membres; les segones impliquen la unió de dos integrants en contra d'un tercer. Normes familiars: regles que modulen la interacció. Poden ser normes explícites (formulades verbalment i conegudes per tothom) o normes implícites (no verbals, sobreenteses de manera tàcita per tots els membres). PER RECORDAR-HO Les famílies resistents es distingeixen perquè afronten les crisis com a veritables oportunitats de creixement. Presenten una comunicació clara i oberta, temps compartit regularment, estimació mútua i responsabilitat incondicional entre els seus integrants.

Pel que fa als enfocaments d'intervenció sistèmica, destaquen dues modalitats principals: Suprasistema Entorn sociocultural ampli Sistema Familiar Unitat relacional global Subsistema Conjugal Parella Subsistema Parental Funció com a pares Subsistema Fraternal Relació entre germans Subsistema Filial Llaç pares-fills Teràpia centrada en solucions (escola de Milwaukee): orienta el procés cap al canvi futur i els recursos de resolució, en lloc d'aprofundir indefinidament en l'anàlisi del problema o el seu origen.

1 Teràpia basada en l'equip reflexiu (Tom Andersen): fomenta la creació d'espais de reflexió compartida i transformació a través del diàleg obert i de les observacions expressades pel grup de terapeutes davant la mateixa família. 2 Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 20 COMPROVA-HO 26 Quina diferència estructural separa una aliança d'una coalició en el model familiar? IDEES CLAU El model sistèmic trasllada el focus des de l'individu a la xarxa d'interaccions de la qual forma part. La Teoria General dels Sistemes de Bertalanffy (1937) defineix el sistema com un tot interdependent no reduïble a les seves parts.

Ackerman va iniciar el 1937 el tractament de la família conjunta integrant aspectes psicoanalítics i comunicacionals. La causalitat circular substitueix la linealitat: els patrons de comunicació i conducta són recurrents i sense principi ni fi. El pacient identificat és el portador del símptoma, el qual reflecteix el funcionament global i la recerca d'equilibri familiar. L'organització familiar es divideix en subsistemes delimitats per fronteres clares, rígides o difuses, sotmesos a normes explícites i implícites. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Per què el model sistèmic rebutja la causalitat lineal en explicar els problemes psicològics? 28.

En què es diferencien les normes explícites de les normes implícites en un sistema familiar? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Qui va formular la Teoria General dels Sistemes l'any 1937? 30. Com defineix el model sistèmic el concepte de 'pacient identificat'? 31. Quina propietat descriu que diferents camins poden conduir al mateix resultat sistèmic?

Ludwig von Bertalanffy a) Nathan Ackerman b) Gregory Bateson c) Tom Andersen d) L'únic subjecte immune a la retroalimentació a) El membre causant de totes les discòrdies b) La persona que requereix ingrés hospitalari c) L'expressió simptomàtica d'un conflicte familiar global d) Totalitat a) Entropia negativa b) Equifinalitat c) Complexitat organitzada d) Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 21 32. Quin és l'objectiu prioritari de la teràpia de Milwaukee? 4 El Model Conductual i el Condicionament EN ACABAR SABRÀS Distingir el condicionament clàssic de Pavlov de l'operant de Skinner segons el paper dels estímuls i les respostes.

Diferenciar operativament entre reforç positiu, reforç negatiu, càstig positiu i càstig negatiu. Identificar i aplicar els quatre programes de reforçament intermitent de Skinner a supòsits pràctics. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què deixar de renyar algú quan actua correctament no és un càstig sinó una forma de reforç? Fonaments i evolució del model conductual El model conductual sorgeix amb la finalitat d'explicar i modificar el comportament a través de l'estudi rigorós dels fets observables i mesurables. Rebutja inicialment les explicacions basades en processos mentals no verificables empíricament.

Dins d'aquest marc, la conducta s'entén com el resultat continu de la interacció entre l'organisme i el seu entorn, fonamentant-se en les lleis de la teoria de l'aprenentatge i el mètode científic (vegeu «Introducció a la Psicologia i Concepte de Salut Mental»). Històricament, el moviment va viure una transformació clau des de la seva formulació original fins a la integració amb enfocaments cognitius posteriors: Conductisme radical (1910-1960): Es focalitza exclusivament en la conducta observable i descarta la ment de la recerca científica. Treballa amb l'esquema estímul-resposta (E-R), on l'aprenentatge s'explica mitjançant processos associatius simples.

Model cognitiu-conductual (a partir de 1970): Incorpora l'organisme com a mediador actiu entre l'estímul i la resposta a través del model E-O-R, permetent estudiar processos interns i modalitats complexes com l'aprenentatge per observació. Analitzar la transferència del pacient a) Focalitzar-se en canvis i solucions futures b) Enfortir exclusivament les coalicions c) Aprofundir en els traumes d'infantesa d) Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 22 Esquema del model E-O-R amb l'organisme actuant com a mediador. En el pla aplicat, el model estableix que la conducta desadaptada o patològica no és res més que un mal aprenentatge.

En conseqüència, en lloc de tractar conflictes interns ocults, l'avaluació psicològica examina de forma sistemàtica els antecedents de la conducta, la resposta en si mateixa i les seves conseqüències directes. Com que qualsevol hàbit après és susceptible de canvi, l'individu assumeix un rol actiu durant el procés de modificació del comportament. Tipus de conducta Definició Exemples segons el model Conducta explícita (o manifesta) Accions directament perceptibles i mesurables per un observador extern. Pressionar una palanca, plorar, fugir d'un estímul, parlar. Conducta implícita (o encoberta) Reaccions o esdeveniments interns no observables directament.

Pensaments, emocions, estats d'ansietat o respostes fisiològiques subjectives. COMPROVA-HO 34 Per què el conductisme radical va descartar l'estudi directe de la ment en les seves primeres dècades? Condicionament clàssic: de Pavlov a Watson El condicionament clàssic és un procés d'aprenentatge basat en l'associació entre estímuls que precedeixen la resposta. Ivan Pavlov va descobrir aquest fenomen investigant els reflexos de salivació en gossos, en observar que els animals començaven a salivar abans de rebre el menjar si percebien un senyal que anticipava la seva arribada.

Per comprendre la seqüència temporal d'aquest mecanisme associatiu cal analitzar les fases de la seva adquisició: Fase temporal Tipologia d'estímul Tipus de resposta Exemple experimental (Pavlov) Abans del condicionament Estímul incondicionat (EI) Estímul neutral (EN) Resposta incondicionada (RI) Sense resposta rellevant Menjar provoca salivació reflexa. El so d'una campana no genera salivació.

Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 23 Fase temporal Tipologia d'estímul Tipus de resposta Exemple experimental (Pavlov) Durant el condicionament Emparellament repetit (EN + EI) Resposta incondicionada (RI) Es fa sonar la campana i immediatament s'entrega el menjar, generant salivació. Després del condicionament Estímul condicionat (EC) Resposta condicionada (RC) El so de la campana en solitari provoca salivació apresada. Posteriorment, John B. Watson, considerat el primer psicòleg conductista, va traslladar aquests descobriments a la psicologia humana.

Rebutjant la psicologia comparada clàssica entre animals i humans, va defensar que totes les reaccions complexes de l'ésser humà s'adquireixen a través de l'esquema associatiu bàsic Estímul-Resposta (E-R). Watson va formular dues lleis primordials per explicar l'adquisició de conductes: Llei de contigüitat: L'aprenentatge s'estableix quan dos estímuls coincideixen de manera molt propera en el temps. Llei de la novetat: Un estímul desconegut o nou atreu amb més facilitat l'atenció del subjecte i s'associa més ràpidament.

En el seu cèlebre experiment amb el Little Albert, Watson va condicionar en un nadó una fòbia a una rata blanca en emparellar la seva presència (estímul inicialment neutre) amb un so fort i sobtat (estímul incondicionat aversiu). L'estudi va permetre constatar la generalització de l'estímul, ja que el nen va transferir de manera espontània la resposta de por cap a altres elements que compartien característiques similars, com ara objectes de pèl blanc o peluixos. COMPROVA-HO 35 En què es distingeix un estímul incondicionat (EI) d'un estímul condicionat (EC) en el disseny pavlovià?

Condicionament operant de Skinner: conseqüències de la conducta Mentre que el model clàssic descriu com un estímul desencadena una reacció involuntària, B. F. Skinner va desenvolupar el condicionament operant, centrat en el fet que la conducta és emesa voluntàriament pel subjecte i la seva freqüència futura depèn directament de les conseqüències que rep. A través de la coneguda gàbia de Skinner, va investigar amb animals (com rates i coloms) per demostrar que és possible modelar pautes d'acció graduals mitjançant la presentació de reforços successius (com menjar després d'accionar una palanca).

A diferència de Watson, Skinner va ser un ferm defensor de la psicologia comparada, considerant que els principis de l'operant s'apliquen de forma anàloga tant a animals com a humans. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 24 Esquema del condicionament operant relacionant resposta operant i reforç.

PROCÉS Procés bàsic del condicionament operant 1 Emissió de conducta El subjecte realitza espontàniament una acció en el seu entorn 2 Aparició de la conseqüència S'administra o es retira un estímul determinat 3 Modificació de freqüència La conducta augmenta o es redueix en el futur En l'anàlisi de les conseqüències, la psicologia conductual diferencia clarament entre les contingències destinades a intensificar una resposta i aquelles que cerquen eliminar-la: Efecte sobre la resposta Procediment: Afegir estímul (+) Procediment: Retirar estímul ( ) Augmenta la conducta (Reforç) Reforç positiu: S'administra un estímul agradable o gratificant (ex.: atorgar un premi).

Reforç negatiu: Es retira o s'elimina un estímul aversiu o molest (ex.: deixar de cridar quan l'alumne atén). Redueix la conducta (Càstig) Càstig positiu: S'administra una conseqüència aversiva o desagradable (ex.: aplicar una sanció). Càstig negatiu: Es retira un estímul agradable o privilegi (ex.: treure el telèfon mòbil). ERROR FREQÜENT Confondre el reforç negatiu amb el càstig és una de les errades més habituals en els exàmens. Recorda sempre la regla fonamental: tot reforç incrementa la probabilitat d'una conducta, mentre que tot càstig la redueix.

La paraula «negatiu» no vol dir «dolent», sinó simplement «subtracció»: indica que es retira o s'elimina un estímul desagradable per tal d'afavorir que l'acció es torni a repetir. Modalitats i programes de reforçament La forma en què s'entreguen les conseqüències condiciona la velocitat amb què s'aprèn una resposta i la seva resistència al canvi. Segons la continuïtat del lliurament, es distingeixen dues grans modalitats: Reforç continu: S'ofereix el premi de forma sistemàtica cada vegada que l'individu efectua l'acció correctament.

Permet una ràpida adquisició de la resposta, però aquesta esdevé poc estable i Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 25 s'extingeix amb gran facilitat si s'interromp la conseqüència. Reforç intermitent: La recompensa no s'administra després de cada execució, sinó seguint un criteri determinat. Aconsegueix patrons de conducta molt més estables i duradors davant l'extinció.

Skinner va sistematitzar quatre patrons o programes de reforçament intermitent, dividits en funció de si el reforç depèn del volum d'accions emeses (raó) o del transcurs del temps (interval): Programa Regla d'administració Exemple pràctic Raó fixa (RF) El reforç arriba després d'un nombre establert i constant de respostes. Rebre una bonificació cada vegada que es completen exactament 3 tasques. Raó variable (RV) El reforç s'obté després d'un nombre imprevisible d'accions que oscil·la al voltant d'una mitjana. El funcionament de les màquines escurabutxaques. Interval fix (IF) La conseqüència s'administra després que hagi transcorregut un lapse temporal invariable.

Cobrar la nòmina o el sou un cop cada mes. Interval variable (IV) La conseqüència es presenta un cop passat un període de temps impredictible. L'arribada d'inspeccions sorpresa a la feina o la recepció aleatòria de correus. COMPROVA-HO 36 Quina diferència defineix un programa d'interval fix davant d'un de raó fixa? IDEES CLAU El conductisme radical es va limitar a la conducta observable sota l'esquema E-R, mentre que el gir posterior va integrar l'organisme mitjançant la fórmula E-O-R. El condicionament clàssic d'Ivan Pavlov demostra que un estímul condicionat (EC) pot produir una resposta condicionada (RC) gràcies a l'associació prèvia amb un estímul incondicionat (EI). John B.

Watson va estendre el condicionament clàssic a les persones mitjançant les lleis de contigüitat i de la novetat, constatant el principi de generalització en l'experiment amb el Little Albert. B. F. Skinner va desenvolupar el condicionament operant, on les accions són emeses pel subjecte i depenen de les seves conseqüències directes. El reforç (sigui positiu o negatiu) sempre augmenta la freqüència de la conducta, mentre que el càstig la disminueix. Els programes de reforçament intermitent poden dependre del nombre de respostes emeses (raó fixa o variable) o del temps transcorregut (interval fix o variable). Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 26 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37.

Com actuen respectivament el reforç positiu i el reforç negatiu sobre la freqüència d'una conducta? 38. En quin sentit divergeixen el condicionament clàssic i el condicionament operant pel que fa a l'origen de la resposta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin és l'efecte principal que defineix qualsevol procediment de reforçament? 40. Què va evidenciar Watson quan el petit Albert va mostrar por davant d'altres objectes blancs i peluts? 41. A quin programa respon obtenir una recompensa després d'un nombre impredictible de conductes? 42. Quina acció constitueix un exemple exacte de reforç negatiu?

Eliminar les respostes fisiològiques del subjecte a) Disminuir la freqüència d'aparició d'una resposta b) Generar una fòbia per associació simple c) Augmentar la probabilitat de la conducta d) Un reforçament intermitent d'interval a) L'efecte d'un càstig negatiu b) Un procés d'extinció immediata c) La generalització de l'estímul après d) Interval variable a) Interval fix b) Raó fixa c) Raó variable d) Retirar una tasca feixuga en respondre bé a) Imposar una multa per excés de velocitat b) Lliurar un premi per fer una feina c) Treure el mòbil a un adolescent castigat d) Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 27 5 El Model Cognitiu, Aprenentatge Social i Teràpia Cognitiu-Conductual EN ACABAR SABRÀS Distingir el paper de la cognició com a processador actiu respecte al model conductual clàssic.

Descriure les quatre fases de l'aprenentatge observacional formulades per Albert Bandura. Aplicar el model ABC d'Ellis per analitzar la gènesi del malestar emocional. Formular els elements d'una seqüència E-O-R-C-K en l'anàlisi funcional del comportament. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Si dues persones viuen exactament la mateixa situació estressant, per què una desenvolupa ansietat i l'altra roman serena? El naixement del cognitivisme i el processament de la informació Durant la dècada dels anys 70, la psicologia va viure un canvi de paradigma fonamental conegut com la revolució cognitiva.

Aquest moviment va sorgir directament com una alternativa crítica davant les limitacions del conductisme radical (vegeu «El Model Conductual i el Condicionament»), corrent que rebutjava l'estudi dels fenòmens mentals per considerar-los inobservables. El cognitivisme va recuperar la noció de ment i va establir que la informació subjectiva constitueix una dada científica plenament vàlida per a la investigació. El nucli teòric d'aquest enfocament concep la ment humana mitjançant la metàfora de l'ordinador: l'ésser humà opera com un sistema actiu de processament d'informació.

La persona no rep passivament els estímuls ambientals, sinó que busca, interpreta, elabora, emmagatzema i transforma la informació del seu entorn. A més, actua seguint propòsits deliberats, planifica les seves respostes i corregeix la seva actuació contínuament mitjançant la retroacció o feedback. DEFINICIÓ El model cognitiu postula que el comportament està determinat per la manera en què el subjecte interpreta, processa i estructura el significat de les seves vivències i del context. Aquest model incorpora els factors genètics i manté que tant la conducta normativa com la patològica responen als mateixos principis de funcionament mental.

La metodologia cognitivista utilitza el mètode científic a través del disseny experimental, el mètode hipotètic-deductiu i l'observació sistemàtica. Els processos cognitius centrals que investiga inclouen l'atenció, la percepció, la memòria activa, el llenguatge, el pensament, el raonament i la intel·ligència. En l'àmbit de l'aprenentatge significatiu, aquest corrent sosté que la integració de nous coneixements requereix activar esquemes mentals previs, dependre de la motivació del subjecte i establir una interacció activa entre l'individu i l'ambient.

Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 28 COMPROVA-HO 44 En què es diferencia la visió del subjecte en el cognitivisme respecte al conductisme clàssic? Autors fundacionals de la psicologia cognitiva La consolidació del model cognitiu es fonamenta en les aportacions de diversos investigadors que van analitzar com s'estructura, s'adquireix i es reté el coneixement: Autor Àmbit d'estudi Aportacions principals Hermann Ebbinghaus Memòria experimental Pioner en la recerca quantitativa de la memòria. Va descobrir la corba de l'oblit, l'efecte de repetició i els efectes de posició en el record.

Jean Piaget Desenvolupament cognitiu infantil Va descriure com la ment madura per estadis universals d'organització lògica a través de l'experiència física i social. Jerome Bruner Educació i representació mental Defensor de l'aprenentatge per descobriment i de la construcció activa del saber mitjançant tres formats de representació.

Jean Piaget va estructurar el desenvolupament de la intel·ligència en quatre etapes universals i consecutives: D'altra banda, Jerome Bruner va descriure tres modes successius amb què la ment codifica i organitza la realitat: el mode enactiu (aprendre fent, basat en l'acció manipulativa), el mode icònic (aprendre mitjançant imatges mentals i esquemes visuals) i el mode simbòlic (aprendre a través de codis abstractes com el llenguatge verbal i la notació lògica). COMPROVA-HO 45 Quina distinció fonamental planteja Bruner entre la representació enactiva i la representació icònica? Etapa sensoriomotriu (0-2 anys): adquisició del coneixement mitjançant l'acció motora i les sensacions immediates.

1 Etapa preoperatòria (2-7 anys): aparició del pensament simbòlic i el desenvolupament del llenguatge, amb dificultat per a realitzar operacions lògiques reversibles. 2 Etapa de les operacions concretes (7-11 anys): capacitat per aplicar el raonament lògic a situacions i objectes reals i manipulables. 3 Etapa de les operacions formals (11+ anys): desenvolupament del raonament abstracte, el pensament hipotètic-deductiu i la formulació de teories independents de la realitat concreta.

4 Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 29 La teoria social-cognitiva d'Albert Bandura El psicòleg ucraïnès-canadenc Albert Bandura va exercir un paper decisiu en el pas del conductisme al cognitivisme integrant tres dimensions interdependents: la conducta observable, els factors cognitius interns (pensament, expectatives, memòria) i l'entorn social. DEFINICIÓ L'aprenentatge observacional o modelatge és el procés mitjançant el qual una persona adquireix noves conductes o informació observant les accions d'un model, sense experimentar directament les conseqüències d'aquesta acció.

Bandura va establir una diferència fonamental: l'adquisició del coneixement precedeix l'execució de la conducta. Primer entenem i processem la situació mentalment, i posteriorment actuem. Per demostrar- ho, va dissenyar el cèlebre experiment del ninot Bobo. Un grup d'infants va observar un adult agredint físicament i verbalment una figura inflable. Més tard, en ser col·locats a la mateixa sala de jocs, els nens van replicar el patró agressiu amb gran exactitud sense haver rebut cap reforç previ. Aquest experiment va provar que l'aprenentatge no depèn exclusivament del condicionament directe.

Els models observats poden ser de tres tipus: Vius: persones reals presents en l'entorn de l'observador. Iconogràfics: personatges de ficció, pel·lícules, programes de televisió o vídeos. Simbòlics: normes de conducta, preceptes morals o valors socials transmesos culturalment. Bandura va descriure que el procés complet d'aprenentatge observacional es desplega en quatre etapes seqüencials: PROCÉS Fases de l'aprenentatge observacional segons Bandura 1 Atenció Observació activa dels aspectes rellevants del model. 2 Retenció Codificació i emmagatzematge de la conducta en la memòria. 3 Reproducció Execució motora basada en la representació mental interna.

4 Motivació Decisió d'actuar segons el reforç o càstig esperat. Atenció: focalització necessària en els trets rellevants del model per percebre la conducta. 1 Retenció: emmagatzematge mental i codificació simbòlica de la conducta en la memòria. 2 Reproducció: transformació de les representacions mentals en habilitats motores reals. 3 Motivació: decisió deliberada d'executar o inhibir la resposta apresa, supeditada a les expectatives de reforç, càstig o aprovació social.

4 Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 30 ERROR FREQÜENT Confondre aprenentatge amb execució en la teoria de Bandura resta punts a l'examen: l'aprenentatge es regeix pel principi de contigüitat (observar atentament el model produeix adquisició cognitiva interna), mentre que l'execució està governada pel principi de reforç (només es manifesta externament si existeix una motivació o benefici previst). COMPROVA-HO 46 Un alumne que observa una conducta agressiva en un vídeo sempre la reproduirà immediatament? Justifica-ho segons Bandura.

La Teràpia Racional Emotiva i el model ABC d'Albert Ellis Albert Ellis, considerat un dels pares de la teràpia cognitiu-conductual, va desenvolupar la Teràpia Racional Emotiva recolzant-se en el principi que els éssers humans construïm activament la nostra pròpia experiència psicològica. Des d'aquesta perspectiva, la cognició actua com un mediador directe entre els estímuls de l'ambient i les respostes del subjecte (esquema E-O-R). A més, disposem de la capacitat d'accedir conscientment als nostres continguts mentals per identificar-los i modificar-los.

El funcionament del malestar psíquic s'explica mitjançant el model ABC: PROCÉS Model ABC de la Teràpia Racional Emotiva 1 A: Esdeveniment Fet o situació externa que activa la resposta mental. 2 B: Creences Interpretació i pensaments racionals o irracionals sobre el succés. 3 C: Conseqüències Reaccions emocionals i conductuals derivades del judici cognitiu. A (Activating event): l'esdeveniment activador o la situació externa desencadenant. B (Beliefs): el sistema de creences, interpretacions o pensaments (que poden ser racionals o irracionals) que el subjecte elabora sobre l'esdeveniment A. C (Consequences): les respostes emocionals (ira, tristesa, ansietat) i conductuals posteriors.

El postulat central del model assevera que no és el succés (A) el que causa directament la pertorbació o malestar (C), sinó el judici i les creences (B) que s'activen sobre aquest fet. Ellis va organitzar l'arquitectura del pensament en una jerarquia progressiva de profunditat: la situació detona un pensament automàtic (judici fugaç i espontani), que produeix una emoció determinada; sota aquests pensaments subjeuen les creences intermèdies (regles i supòsits) i, en el nivell més profund, les creences centrals (estructures nuclears i rígides sobre un mateix, els altres i el món, habitualment poc realistes o irracionals).

Quan aquestes creences generen distorsions cognitives, apareixen els estats emocionals desadaptatius. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 31 La intervenció psicoterapèutica té una orientació educativa i reeducativa dirigida a objectius concrets, recolzada en una sòlida aliança terapèutica i en la participació activa del pacient, qui aprèn a detectar i substituir les seves distorsions mitjançant el modelatge, el feedback i el reforç aplicat pel terapeuta. COMPROVA-HO 47 Segons el model ABC d'Ellis, quina variable terapèutica cal modificar per alleujar una resposta d'ansietat desmesurada davant d'una avaluació?

L'anàlisi funcional de la conducta Mentre que el diagnòstic psiquiàtric tradicional basat en categories clíniques com el DSM és poc útil per produir un canvi terapèutic efectiu, l'anàlisi funcional proporciona una síntesi individualitzada que descriu de quina manera s'origina i es manté un patró conductual problemàtic. Diagrama de l'anàlisi funcional que relaciona estímuls, organisme, respostes, conseqüències i contingències.

L'esquema de l'anàlisi funcional avalua la interacció dinàmica del subjecte mitjançant cinc components interrelacionats que conformen el model E - O - R - C - K: E (Estímuls desencadenants): condicions o antecedents ambientals i situacionals (inclosos estímuls interns) que activen l'episodi. O (Organisme): variables biològiques, determinants fisiològics o característiques personals pròpies de l'individu que modulen la reactivitat davant l'estímul. R (Respostes del subjecte): manifestades en quatre nivells diferents: respostes motores (accions observables), fisiològiques (activació vegetativa o corporal), cognitives (pensaments) i emocionals.

C (Conseqüències): efectes que ocorren després de la resposta, actuant habitualment com a reforçament positiu (guany) o reforçament negatiu (retirada d'un estat aversiu). K (Contingència): relació temporal, probabilística i funcional existent entre cadascun dels elements que manté el cicle del comportament. Apunts d'Introducció a la Psicologia i Models Teòrics 32 D'acord amb els pressupòsits del model, la intervenció es fonamenta en la consecució de canvis observables, la definició d'objectius clars, una avaluació científica i la consideració conjunta de variables cognitives, motores, fisiològiques i ambientals.

IDEES CLAU La revolució cognitiva dels anys 70 va rescatar l'estudi de la ment entenent-la mitjançant la metàfora de l'ordinador com a processador actiu d'informació. Piaget va dividir el desenvolupament en quatre estadis universals i Bruner va definir tres formats de representació: enactiu, icònic i simbòlic. Bandura va demostrar amb el ninot Bobo que…