Problema 5 · Historia del Derecho UDL Juny 2018

a. Per quina raó històrica es considera fonamental la Constitució de Pere el Gran atorgada a les Corts de 1283?

Solución: Es considera la veritable acta de naixement de les Corts catalanes com a òrgan col·legislador, fixant la necessitat del seu consentiment solemne.

b. Quina transcendència tingué aquesta norma de 1283 per a l'acceptació del dret comú entre els estaments catalans?

Solución: Va eliminar l'oposició política de la noblesa i de les classes dirigents en permetre'ls participar activament en l'exercici de la potestat legislativa reial.

c. A què feia referència la reina lloctinent Maria quan emprà l'expressió «lleis de la terra» a la constitució de 1422?

Solución: Es referia a la totalitat del dret propi català, englobant tant el dret general (constitucions i usatges) com el particular (furs locals i costums).

d. Quin tret doctrinari destaca en la redacció dels Costums de Lleida feta per Guillem Botet l'any 1228?

Solución: S'hi evidencia una forta presència i assimilació primerenca de categories i principis extrets directament del dret romà.

e. Quin objectiu primordial pretenia la monarquia borbònica amb el Decret de Nova Planta de Catalunya de 1716?

Solución: Consolidar la sobirania absoluta i directa del monarca, derogant tot l'ordenament constitucional i pactista preexistent.

f. Per quin acte legislatiu de Corts es reconegué per primer cop i amb caràcter general el Dret comú a Catalunya?

Solución: Pel Capítol de cort de 1409 de Martí l'Humà.

g. Quina singularitat cronològica i formal ostenta la segona compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya (1588-1589)?

Solución: Fou la primera compilació que tingué caràcter plenament oficial, redactada i sancionada per mandat de les Corts.

h. Què és i quina matèria conté l'ordenament conegut com a Recognoverunt proceres (1284)?

Solución: Un recull de dret municipal de la ciutat de Barcelona, confirmat per Pere el Gran i integrat en les compilacions generals.

i. Quin cos de dret foral tingué vigència i reconeixement com a dret territorial general a tot el Principat de Catalunya?

Solución: Els Usatges de Barcelona.

j. En quina compilació s'inclou per primer cop el volum separat dedicat a les normes «supèrflues, contràries i corregides»?

Solución: Apareix a la segona compilació (1588-1589) com a volum tercer o suplement d'anàlisi de concordança.

k. En el context dels anomenats «mals usos» catalans, en què consistia la intèstia?

Solución: El dret senyorial pel qual el senyor feudal s'apropiava d'una tercera part o la meitat dels béns mobles del pagès que moria sense haver atorgat testament.

l. Fins a quin moment històric es mantingué a Catalunya l'aplicació del dret romà i canònic amb rang de dret supletori de primer nivell?

Solución: Fins a l'aprovació de la Compilació del Dret Civil Especial de Catalunya de 1960, que instaurà el Codi Civil com a supletori general.

m. Com es compara la tècnica jurídica emprada a les recopilacions castellanes amb la de les compilacions catalanes?

Solución: Les recopilacions castellanes van ser executades amb un menor rigor tècnic i sistemàtic en comparació amb les compilacions de Catalunya.

n. Quina és l'estructura de continguts de la col·lecció oficial de les Constitucions i altres drets de Catalunya?

Solución: Apleguen els usatges, les constitucions aprovades pel rei a Corts, els capítols de cort sol·licitats pels estaments i altres provisions i actes de cort.

o. Quin fou el sistema de dret supletori que continuà aplicant-se als tribunals catalans després del Decret de Nova Planta?

Solución: L'ordre de prelació fixat a la Constitució de Corts de 1599 (aplicant com a supletori el dret comú romà i canònic).

p. Quins tres sectors jurídics presentaven més diferències entre la tradició catalana i la castellana durant el debat codificador del segle XIX?

Solución: El dret civil (institucions familiars i successòries), el dret processal i el dret penal.