Problema 4 · Historia del Derecho UDL Juny 2018

a. Quines diferències principals presenta la 2a Compilació del Dret de Catalunya (CYADC, 1588-1589) respecte de la 1a (1495)?

Solución: 2. Inclou de manera diferenciada la legislació reial.

b. Com afectà l'ordenament jurídic el Decret de Nova Planta (1716) aprovat per Felip V per a Catalunya?

Solución: 3. Es va mantenir el dret civil i privat català.

c. Què estableix el conegut capítol de cort de Martí l'Humà de l'any 1409?

Solución: Fa una enumeració expressa de les fonts de l'ordenament jurídic català reconeixent de forma subsidiària el recurs al dret comú.

d. Quins ordenaments o cossos prohibí al·legar i aplicar la Constitució promulgada per Jaume I a les Corts de Barcelona de 1251?

Solución: 3. El dret romà (lleis), el dret canònic (decrets) i el Liber Iudiciorum.

e. En la constitució de Pere el Gran (1283), què significa l'expressió que les decisions s'adoptin per «la major i més sana part dels convocats»?

Solución: Significa que el criteri de decisió a Corts combinava aspectes quantitatius (la majoria numèrica) i qualitatius (la representació i dignitat dels membres).

f. En quina època històrica s'evidencia a Catalunya la insuficiència definitiva del Liber Iudiciorum davant les noves relacions feudals?

Solución: Entre els anys 1050 i 1150 (segles XI i XII).

g. Quin contingut bàsic té la cèlebre constitució de les Corts de Barcelona de 1599 respecte al sistema de fonts?

Solución: Fixa l'ordre de prelació de fonts definitiu a Catalunya: constitucions i capítols de cort, dret propi local i usatges, i subsidiàriament el dret comú (romà i canònic).

h. Quins són els tres tipus d'actes normatius emanats de les Corts catalanes?

Solución: Constitucions, capítols de cort i actes de cort.

i. Segons els Usatges de Barcelona, com s'havia de resoldre i sentenciar qualsevol plet o causa?

Solución: Segons els Usatges i, en defecte d'aquests, segons les lleis gòtiques (el Liber) i l'arbitri del Príncep amb la seva cúria.

j. En quina font o principi es fonamentava originàriament la potestat de dictar lleis del comte de Barcelona segons els Usatges?

Solución: En la legitimitat i autoritat del Liber Iudiciorum (lleis visigòtiques).

k. En quines Corts generals troba el comte de Barcelona la consagració pactista de la seva potestat legislativa?

Solución: A les Corts de Barcelona de 1283 sota Pere el Gran.

l. A partir de quines Corts s'institucionalitza el principi pactista de necessària col·laboració entre el monarca i els braços per aprovar lleis generals?

Solución: A les Corts de Barcelona de 1283.

m. Quina doctrina de dret públic troba la seva formulació als Usatges de Barcelona en afirmar la superioritat de la potestat comtal?

Solución: La Teoria del Principat.

n. Quin era el dret d'aplicació supletòria a què remetien els Usatges en defecte de norma expressa?

Solución: El dret de tradició visigòtica conegut com a ius commune del Liber o les lleis acordades generalment.

o. Què consagra de manera categòrica l'anomenada «Constitució de l'Observança» de 1599?

Solución: Estableix la nul·litat de qualsevol norma o acte de govern contrari al dret de la terra: «l'aprovat en Corts no pot ésser derogat per normes fetes fora de Corts».

p. Quina disposició conté la pragmàtica atorgada per Jaume I l'any 1243?

Solución: Prohibí als advocats al·legar el dret comú bolonyès en judici,手 reduint l'ordenament aplicable als usatges i als costums del lloc.

q. Quines normes prohibí i quin ordre de prelació fixà Jaume I en la seva cèlebre constitució de 1251?

Solución: Prohibí expressament les lleis romanes, el dret canònic i el Liber, imposant com a prelació: usatges, costums locals i el seny natural.