Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMIA I Grau en Fisioteràpia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Anatomia I sobre l'aparell locomotor: plans corporals, ossos, teixit cartilaginós, tipus d'articulacions i biomecànica muscular.

APREN.AI Índex 1 Bases Anatòmiques: Posició, Plans, Termes d'Orientació i l'Esquelet Plans de referència corporal i orientació espacial Organització general de l'aparell locomotor i divisions de l'esquelet Funcions de l'aparell locomotor 2 Teixit Cartilaginós, Morfologia i Estructura dels Ossos Tipus de teixit cartilaginós Classificació morfològica dels ossos Anatomia dels ossos llargs i teixit hematopoètic 3 Artrologia: Tipus d'Articulacions i Dinàmica Sinovial Articulacions fibroses i cartilaginoses Articulacions sinovials o diartrosis Classificació funcional de les diartrosis segons els seus eixos 4 Músculs Estriats Esquelètics: Arquitectura, Ancoratge i Mecànica Organització jeràrquica del teixit muscular Punts d'ancoratge i tipologia muscular Repertori de moviments corporals 5 Resum per repassar Plans anatòmics, orientació i divisions de l'esquelet Estructura òssia i cartílags Classificació articular Múscul esquelètic i dinàmica contràctil Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 1 1 Bases Anatòmiques: Posició, Plans, Termes d'Orientació i l'Esquelet EN ACABAR SABRÀS Definir els plans corporals i aplicar correctament la terminologia posicional relativa. Diferenciar els elements ossis de l'esquelet axial i de l'esquelet apendicular. Reconèixer les funcions mecàniques i metabòliques de l'aparell locomotor. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els anatomistes necessiten una postura corporal universal per descriure qualsevol regió?

L'anatomia és la disciplina científica dedicada a estudiar la forma i l'organització estructural del cos humà. Per localitzar qualsevol element de manera unívoca s'utilitza la posició anatòmica com a patró de referència universal. Plans de referència corporal i orientació espacial L'espai tridimensional del cos humà s'analitza a partir de tres talls o plans principals: Pla sagital: divideix l'organisme verticalment en meitat dreta i meitat esquerra. Els termes associats són medial (o intern), quan una estructura s'aproxima a la línia mitjana, i lateral (o extern), quan se n'allunya. Pla frontal o coronal: talla el cos de dalt a baix separant una porció anterior i una altra posterior.

S'utilitza anterior o ventral per a estructures situades cap a la part del ventre, i posterior o dorsal per a aquelles properes a l'esquena. Pla axial o transversal: secciona el cos horitzontalment en una porció superior i una altra inferior. El terme superior o cranial indica proximitat cap al cap, mentre que inferior o caudal assenyala orientació cap als peus. Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 2 Esquema dels plans corporals frontal, sagital i axial i els seus eixos. A més d'aquests plans, existeixen descriptors relatius addicionals: A les extremitats s'empra proximal per indicar proximitat al tronc i distal per indicar llunyania respecte a aquest.

En relació amb els òrgans o el conjunt del cos, una posició és profunda quan s'orienta cap a l'interior i superficial si s'ubica a la superfície externa. COMPROVA-HO 2 En quina posició relativa es troba el canell respecte a l'espatlla si fem servir la terminologia anatòmica de les extremitats? Organització general de l'aparell locomotor i divisions de l'esquelet L'aparell locomotor integra estructures passives de suport i elements actius que generen força. Els components passius són els ossos, que conformen l'esquelet rígid; els cartílags, que formen part de les articulacions; i els lligaments juntament amb les càpsules articulars, encarregats d'unir les peces òssies.

El motor d'aquest conjunt el constitueixen els músculs estriats esquelètics, que reben innervació i vascularització a través de vasos arterials, venosos i limfàtics. Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 3 ESQUEMA Components de l'aparell locomotor Els ossos del cos s'agrupen funcionalment en dos grans blocs: Divisió esquelètica Regió anatòmica Elements ossis integrants Esquelet axial Eix central del cos (cap i tronc) Crani, columna vertebral, costelles, estern i os hioide. Esquelet apendicular Apendixs corporals i ancoratges Extremitats superiors i inferiors, cintura escapular i cintura pelviana.

PER RECORDAR-HO L'esquelet axial forma l'eix corporal rígid de protecció (cap i tronc), mentre que l'apendicular correspon als apèndixs mòbils (braços i cames) ancorats per les cintures.

Funcions de l'aparell locomotor Aquest sistema desenvolupa funcions mecàniques i metabòliques fonamentals per a l'organisme: Estructures passives Suport, protecció i unions Ossos Conformen l'esquelet rígid Cartílags Fibrós i hialí articular Càpsules i lligaments Teixit conjuntiu dens d'unió Estructures actives Generació de tensió mecànica Músculs esquelètics Teixit contràctil estriat Vasos i nervis Vascularització i control motor Producció de moviment mitjançant la contracció muscular coordinada sobre els braços de palanca ossis. 1 Sosteniment corporal, atorgant un marc sòlid on s'allotgen els diversos òrgans. 2 Protecció d'òrgans vitals, com la cuirassa del crani resguardant l'encèfal.

3 Termoregulació: davant la sensació de fred, la contracció muscular ràpida (tremolor) genera calor per elevar la temperatura interna. 4 Hematopoesi: producció de cèl·lules sanguínies a l'interior dels ossos en els adults. 5 Homeòstasi mineral: reserva dinàmica d'ions corporals, principalment de calci i de fosfats. 6 Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 4 ERROR FREQÜENT Confondre els termes proximal/distal amb cranial/caudal. Proximal i distal s'utilitzen estrictament per descriure punts al llarg de les extremitats respecte a la seva unió al tronc, mai per a estructures de l'eix axial.

IDEES CLAU La posició anatòmica és la referència universal a partir de tres plans: sagital, frontal i axial. L'esquelet es divideix en axial (eix central: crani, columna, costelles, estern i hioide) i apendicular (extremitats i cintures escapular i pelviana). A més del sosteniment i la locomoció, l'esquelet compleix funcions vitals d'hematopoesi, termoregulació i homeòstasi de calci i fosfats. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quina diferència funcional existeix entre l'esquelet axial i l'esquelet apendicular? 4. Com col·labora l'aparell locomotor en el manteniment de la temperatura quan fa fred? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5.

Quin pla divideix el cos humà en meitats anterior i posterior? 6. Quin dels següents ossos forma part de l'esquelet axial? 7. Com es descriu una posició anatòmica allunyada del punt d'ancoratge al tronc? 8. On té lloc el procés d'hematopoesi en l'individu adult?

Pla transversal a) Pla sagital b) Pla frontal o coronal c) Pla axial d) L'estèrn a) L'húmer b) La clavícula c) L'os coxal d) Proximal a) Profunda b) Medial c) Distal d) A l'interior ossi a) Al cartílag fibrós b) A la càpsula articular c) Als tendons densos d) Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 5 2 Teixit Cartilaginós, Morfologia i Estructura dels Ossos EN ACABAR SABRÀS Contrastar les propietats estructurals del cartílag fibrós i del cartílag hialí. Classificar els ossos segons la seva geometria i identificar la seva organització interna. Descriure les regions d'un os llarg i la distribució de la medul·la òssia vermella i groga.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què els ossos dels nens i adolescents tenen una franja tova que desapareix en els adults? El teixit ossi i el cartilaginós formen l'armadura rígida de l'aparell locomotor. Es tracta d'estructures especialitzades que proporcionen resistència mecànica i permeten el creixement corporal. Tipus de teixit cartilaginós El cartílag és un tipus de teixit connectiu que s'integra a les articulacions. Segons la seva composició fibril·lar es classifica en: Cartílag fibrós: conté una gran abundància de fibres de col·lagen. Es troba associat a la columna vertebral (als discs intervertebrals), on aporta una elevada capacitat de resistència contra les forces de compressió.

Cartílag hialí: presenta una baixa proporció de fibres. Té un aspecte blanquinós, llis i lluent. Forma el recobriment de determinades articulacions mòbils (com el genoll), amb la missió d'oferir una superfície de fricció mínima per facilitar el moviment mutu dels ossos. DEFINICIÓ El periosti és una beina de naturalesa fibrosa rica en fibres de col·lagen que embolcalla per complet la superfície externa dels ossos. Resulta imprescindible per a la nutrició, el manteniment i la regeneració del teixit ossi.

Classificació morfològica dels ossos Segons la relació geomètrica entre la seva llargada, amplada i gruix, els ossos es classifiquen en quatre categories: Morfologia òssia Característiques geomètriques Estructura interna Exemples Llarg La llargada predomina netament sobre l'amplada i el gruix; forma allargada de bastó, independent de la mida global. Epífisis d'os trabecular i diàfisi d'os compacte amb canal medul·lar. Fèmur, ossos de la mà. Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 6 Morfologia òssia Característiques geomètriques Estructura interna Exemples Curt Geometria en forma de prisma, amb longitud, amplada i gruix d'ordres similars.

Coberta externa fina d'os compacte i interior d'os trabecular. Astràgal (tars). Pla Aspecte aplanat on amplada i llargada són similars, sent el gruix la dimensió més petita. Dues làmines d'os compacte (externa i interna) que tanquen os trabecular (díploï). Os parietal (crani). Irregular Configuració complexa que no s'ajusta als altres patrons mètrics. Similar als ossos curts: còrtex compacte i interior esponjós. Vèrtebres. Tall microscòpic d'os trabecular o esponjós mostrant els seus envans buits. COMPROVA-HO 10 Quina diferència organitzativa presenta un os pla respecte a la diàfisi d'un os llarg?

Anatomia dels ossos llargs i teixit hematopoètic Un os llarg típic presenta tres regions ben diferenciades: Epífisis: corresponen als dos extrems (extrem proximal i extrem distal). Aquesta regió està integrada majoritàriament per os trabecular o esponjós, constituït per petits envans ossis que deixen buits cel·lulars similars a una esponja. Aquests espais allotgen la medul·la òssia vermella, encarregada de la formació dels elements de la sang (hematopoesi). Diàfisi: és la regió central o cos de l'os. Està conformada per os compacte, un material ossi notablement més dens i dur que delimita al seu interior el canal medul·lar, espai que conté la medul·la òssia groga.

Línia epifisial o cartílag de creixement: situada entre l'epífisi i la diàfisi en individus en etapa de desenvolupament corporal. Està format per cartílag hialí que es va substituint progressivament per os fins a soldar-se en finalitzar el creixement. Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 7 Radiografia on s'aprecia el cartílag de creixement o línia epifisial. Al llarg de la vida d'un individu es produeix una transformació del teixit medul·lar: amb el pas dels anys, la medul·la òssia vermella que ocupa l'os trabecular es va substituint de manera progressiva per teixit gras en forma de medul·la òssia groga. ERROR FREQÜENT Assumir que un «os llarg» ha de ser necessàriament gros.

La classificació és exclusivament proporcional (la longitud predomina sobre les altres dues dimensions): els petits falanges de la mà són ossos llargs pel seu patró morfològic d'epífisis i diàfisi, mentre que l'astràgal és un os curt malgrat el seu volum. PROCÉS Zones anatòmiques d'un os llarg típic 1 Epífisi proximal Extrem d'os esponjós amb medul·la vermella 2 Línia epifisial Cartílag hialí de creixement ossi 3 Diàfisi Tub compacte amb canal de medul·la groga 4 Epífisi distal Extrem oposat articulat IDEES CLAU El cartílag fibrós és resistent i ric en col·lagen (columna), mentre que l'hialí és llis i redueix el frec a les articulacions mòbils.

Els ossos llargs consten d'epífisis (os esponjós amb medul·la òssia vermella) i diàfisi (os compacte amb medul·la òssia groga). El díploï és la capa d'os trabecular compresa entre les dues làmines compactes dels ossos plans del crani. El periosti envolta la superfície de l'os i és clau per nodrir-lo i regenerar-lo. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. On s'ubiquen respectivament la medul·la òssia vermella i la medul·la òssia groga en un os llarg adult? 12. Quin tipus de cartílag constitueix la línia epifisial de creixement? Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13.

Com s'anomena la capa d'os esponjós situada entre les taules d'un os pla? 14. Quin cartílag destaca per la seva superfície llisa i baixa presència de fibres? 15. A quina classe morfològica pertany una vèrtebra per la seva configuració? 16. Quina coberta fibrosa s'encarrega de nodrir i regenerar el teixit ossi? 3 Artrologia: Tipus d'Articulacions i Dinàmica Sinovial EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les articulacions fibroses, cartilaginoses i sinovials per la seva mobilitat i teixit d'unió. Enumerar els components anatòmics d'una diartrosi i descriure el paper del líquid sinovial. Classificar funcionalment les diartrosis segons els seus eixos de mobilitat geomètrica.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Com pot un esquelet trobat determinar l'edat que tenia la persona quan va morir? Les unions entre dues o més peces òssies reben el nom d'articulacions. Segons el teixit que enllaça els segments ossis i el seu grau de moviment, s'estableixen tres grans classes d'articulacions. Articulacions fibroses i cartilaginoses Aquestes articulacions es caracteritzen per una mobilitat molt escassa o totalment nul·la: Articulacions fibroses: els elements ossis s'uneixen mitjançant teixit conjuntiu dens amb abundància de col·lagen. Es divideixen segons la quantitat d'aquest teixit: Sutures: presenten una quantitat mínima de teixit connectiu i s'ubiquen exclusivament al crani.

Amb l'edat, el teixit fibrós s'ossifica progressivament; la cronologia del tancament de les sutures Diàfisi a) Endosti b) Periosti c) Díploï d) Cartílag hialí a) Periosti fibrós b) Fibrocartílag elàstic c) Cartílag fibrós d) Os curt a) Os llarg b) Os irregular c) Os pla d) El periosti a) La membrana sinovial b) El díploï c) El cartílag hialí d) Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 9 permet determinar l'edat d'un subjecte en el moment de la seva mort. Sindesmosis: contenen una quantitat gran de teixit connectiu rígid, com l'enllaç de la sindesmosi tibioperoneal.

Articulacions cartilaginoses: la connexió òssia es realitza a través de teixit cartilaginós, oferint un moviment reduït o nul: Símfisi: enllaç mitjançant un disc de fibrocartílag (cartílag fibrós resistent), característic de les unions entre els cossos vertebrals de la columna. Sincondrosi: unió formada per cartílag hialí. L'exemple prototípic és la pròpia línia epifisial, una estructura transitòria que acaba desapareixent en ossificar-se completament. Estructura d'una articulació sinovial mostrant càpsula, membrana, cartílag i lligaments. COMPROVA-HO 18 Per què una sincondrosi es considera una articulació temporal en molts ossos del cos?

Articulacions sinovials o diartrosis Les articulacions sinovials (o diartrosis) destaquen per la seva gran capacitat de mobilitat corporal, com s'aprecia al colze o al genoll. La seva arquitectura anatòmica presenta elements essencials: Càpsula articular: maneguet de teixit conjuntiu dens que connecta els dos ossos sense envair l'espai intermedi, deixant oberta una cambra anomenada cavitat articular. Membrana sinovial: làmina prima adherida a la cara interna de la càpsula. La seva funció és secretar el líquid sinovial. Líquid sinovial: fluid que banya l'interior de la cavitat articular.

Actua com a lubrificant per reduir el desgast del moviment i proporciona la nutrició essencial al cartílag articular d'ambdós ossos. Cartílag articular: capa llisa de cartílag hialí que recobreix les superfícies òssies en contacte. Lligaments: bandes de reforç fetes de teixit conjuntiu dens. Poden ser intrínsecs o capsulars (si formen part del gruix de la càpsula reforçant-la directament), extrínsecs (independents de la càpsula), o intraarticulars (situats a l'interior mateix de la cavitat articular).

Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 10 DEFINICIÓ Les diartrosis o articulacions sinovials són unions òssies d'ampli rang de mobilitat caracteritzades per la presència d'una càpsula fibrosa, una cavitat tancada banyada per líquid sinovial i cartílag articular hialí. Classificació funcional de les diartrosis segons els seus eixos Segons la forma geomètrica de les superfícies articulars i els graus de llibertat en el moviment, les sinovials s'estructuren en les següents modalitats: Grup articular Superfície de contacte Graus de moviment Exemples típics Plana Dues superfícies aplanades que llisquen entre si.

No axial (lliscament pur) — Gínglim o frontissa Cilindre o politja encaixat en una concavitat. Monoaxial (1 sol eix) Flexió i extensió del colze Pivot o trocoïdal Un eix ossi sobre el qual gira l'altra superfície. Monoaxial (1 sol eix) Rotació al colze Condília o el·lipsoïdal Una esfera allargada allotjada en una copa el·líptica. Biaxial (2 eixos) — Sella de muntar (encaix recíproc) Dues superfícies còncaves i convexes entrecreuades. Biaxial (2 eixos) — Enartrosi o esferoïdal Un cap esfèric introduït en una copa buida. Multiaxial (totes direccions) — Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 11 Tipus de sinovials segons la geometria de les seves superfícies articulars.

ERROR FREQÜENT Confondre les articulacions monoaxials (gínglim i pivot) pel tipus de moviment que executen: el gínglim treballa exclusivament com una frontissa (flexió-extensió), mentre que el pivot o trocoide realitza estrictament una rotació sobre un eix longitudinal. Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 12 ESQUEMA Classificació de les articulacions IDEES CLAU Les articulacions fibroses (sutures i sindesmosis) i cartilaginoses (símfisi i sincondrosi) tenen un moviment escàs o nul. L'evolució del tancament de les sutures cranials permet conèixer l'edat de defunció d'un individu.

Les articulacions sinovials es defineixen per la presència de càpsula, membrana i líquid sinovial lubrificant. Segons els seus eixos de mobilitat, les diartrosis poden ser no axials (planes), monoaxials (gínglim, pivot), biaxials (condília, sella de muntar) o multiaxials (enartrosi). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quina funció compleix el líquid sinovial generat per la membrana sinovial? 20. Quin tipus de sinovial permet fer moviments en totes les direccions de l'espai corporal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Com es classifica la unió dels discos intervertebrals de la columna?

Articulacions corporals Unions entre elements ossis Fibroses Teixit conjuntiu dens rígid Sutures Crani infantil i tancament adult Sindesmosis Unió tibioperoneal amb col·lagen Cartilaginoses Mobilitat nul·la o escassa Símfisi Fibrocartílag intervertebral Sincondrosi Cartílag hialí de creixement Sinovials (diartrosis) Àmplia mobilitat amb cavitat Sincondrosi a) Símfisi b) Sindemosi c) Enartrosi d) Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 13 22. Quins lligaments de l'articulació sinovial es troben directament integrats dins de la càpsula? 23. Quin tipus d'articulació permet únicament el moviment monoaxial en forma de frontissa? 24.

Quina característica singular posseeix una articulació esferoïdal o enartrosi? 4 Músculs Estriats Esquelètics: Arquitectura, Ancoratge i Mecànica EN ACABAR SABRÀS Descriure els nivells d'organització d'un múscul esquelètic i els seus embolcalls connectius. Distingir els conceptes d'origen i inserció i la tipologia morfològica muscular. Reconèixer i diferenciar els moviments de l'aparell locomotor pel seu nom tècnic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Com pot un múscul generar moviment en una extremitat si només sap escurçar-se i mai empènyer? Els músculs estriats esquelètics representen el teixit motor que fa moure els segments corporals.

Les seves cèl·lules tenen la propietat fonamental de consumir energia metabòlica per escurçar la seva llargada, exercint una tensió mecànica de tracció. Organització jeràrquica del teixit muscular L'estructura d'un múscul esquelètic s'organitza en diferents nivells concèntrics: Suturals a) Intrínsecs o capsulars b) Extrínsecs c) Intraarticulars d) Sella de muntar a) Gínglim b) Enartrosi c) Condília d) Té dos eixos exclusius a) No té cavitat articular b) Funciona per lliscament pla c) És multiaxial d) El múscul global està integrat per la unió de nombrosos fascicles musculars.

1 Cada fascicle està compost per múltiples fibres musculars, que constitueixen les pròpies cèl·lules del teixit muscular. Aquestes cèl·lules s'estenen al llarg de tota la dimensió de la peça muscular. 2 Dins de cada fibra cel·lular s'allotgen centenars de miofibril·les contràctils. 3 Tot el conjunt està compartimentat per envans de teixit conjuntiu fibrós que envolten tant les fibres com els fascicles i el cos muscular sencer. A més, les fàscies són làmines d'aquest teixit conjuntiu fibrós que embolcallen externament les estructures musculars. 4 Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 14 Jerarquia anatòmica del múscul des del fascicle fins a la fibra interna.

En la configuració anatòmica d'un múscul es distingeix clarament una porció carnosa o ventral (central, de color vermellós i contràctil) i una porció tendinosa (localitzada als extrems, de color blanquinós i constituïda per teixit conjuntiu dens inextensible). COMPROVA-HO 26 Quina relació estructural mantenen les miofibril·les, les fibres musculars i els fascicles? Punts d'ancoratge i tipologia muscular Els músculs s'ancoren fermament als ossos mitjançant dues estructures: els tendons (de traçat allargat) o les aponeurosis (quan el tendó adopta una morfologia aplanada i membranosa). Les zones d'ancoratge ossi mostren accidents anatòmics com apòfisis, tubercles o línies òssies.

Els punts d'unió es defineixen segons el seu comportament dinàmic durant el moviment: Origen: és l'extrem d'ancoratge ossi que roman estàtic o fix durant l'escurçament muscular. Sol correspondre a la posició més proximal, medial o cranial. Inserció: és l'extrem connectat a la peça òssia que es mou o desplaça durant la contracció activa. Se sol situar en una posició més distal, lateral o caudal.

Morfologia muscular Nombre de ventres carnosos Nombre d'orígens i insercions Elements tendinosos Fusiforme 1 sol ventre carnós 1 sol origen i 1 sola inserció Tendons simples als extrems Bíceps 2 ventres musculars 2 orígens i 1 sola inserció Dos tendons d'origen separats Digàstric 2 ventres musculars 1 sol origen i 1 sola inserció Separats per 1 tendó intermedi Poligàstric Múltiples ventres musculars Extrems comuns Separats per múltiples tendons intermedis Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 15 Configuracions de múscul fusiforme, bíceps, digàstric i poligàstric segons els seus ventres. ERROR FREQÜENT Confondre un múscul digàstric amb un múscul bíceps.

Tot i tenir dos ventres carnosos cadascun, el bíceps té dos caps que s'originen en llocs diferents i s'uneixen en una sola inserció, mentre que el digàstric disposa els seus dos ventres en sèrie units per un tendó intermedi. Repertori de moviments corporals Segons la direcció i el pla de mobilitat en què actuen els músculs articulars es reconeixen els següents moviments primaris: Terminologia motora Descripció biomecànica de l'acció Exemple pràctic del moviment Flexió i extensió Apropar segments articulars o reduir un angle // separar segments o augmentar l'angle. Doblegar la cama // estirar la cama.

Abducció i adducció Allunyar un membre de la línia mitjana // aproximar un membre cap a l'eix corporal. Separar el braç del cos // aproximar el braç al tronc. Rotació interna i externa Girar un segment cap endins sobre el seu eix // girar el segment cap enfora. Punta del peu cap a l'interior // cap a l'exterior. Supinació i pronació Girar l'avantbraç mostrant la cara anterior de la mà // girar mostrant el dors. Palmell de la mà cap amunt // palmell mirant avall. Flexió plantar i dorsal Traccionar el peu cap a la planta // aixecar el dors del peu cap a la cama. Estirar el peu cap a terra // aixecar dits cap a la cama.

Inversió i eversió Orientar la planta del peu cap al pla medial // orientar la planta cap al pla lateral. Planta del peu cap a dins // planta cap a fora. Elevació i depressió Desplaçar una regió en sentit cranial // desplaçar-la en sentit caudal. Tancar la mandíbula // obrir la boca. Oposició Mobilització del primer dit que li permet contactar amb la resta de dits. El polze tocant el polpís de qualsevol dit de la mà.

Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 16 PROCÉS Mecanisme de tracció muscular sobre l'os 1 Consum d'energia Activació metabòlica de les cèl·lules musculars 2 Escurçament celular Tensió interna de les fibres del ventre 3 Tracció tendinosa Transmissió de força mecànica a la inserció 4 Desplaçament ossi Moviment de la inserció cap a l'origen fix IDEES CLAU El múscul esquelètic està format jeràrquicament per fascicles, fibres musculars cel·lulars i miofibril·les. L'origen muscular és el punt fix durant la contracció (més proximal/medial), mentre que la inserció és el punt mòbil (distal/lateral). Els tendons aplanats reben el nom d'aponeurosis.

Els moviments s'organitzen en parelles oposades fonamentals: flexió/extensió, abducció/adducció, supinació/pronació i inversió/eversió. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Com es diferencia estructuralment una aponeurosi d'un tendó convencional? 28. Quina diferència funcional existeix entre l'origen i la inserció d'un múscul durant el seu treball mecànic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Com s'anomena la cèl·lula bàsica funcional del teixit muscular esquelètic? 30. Quin tipus de múscul conté dos ventres carnosos units per un tendó intermedi? 31. Quin terme designa el moviment de girar l'avantbraç situant el palmell de la mà mirant amunt?

Fascicle a) Miofibril·la b) Miofilaments c) Fibra muscular d) Múscul digàstric a) Múscul poligàstric b) Múscul fusiforme c) Múscul bíceps d) Inversió a) Supinació b) Pronació c) Eversió d) Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 17 32. Com s'anomena l'acció motora d'allunyar una extremitat de la línia mitjana del cos? 5 Resum per repassar Plans anatòmics, orientació i divisions de l'esquelet Concepte Definició essencial Pla sagital Secciona el cos verticalment en meitat dreta i esquerra (medial / lateral). Pla frontal (coronal) Divideix el cos en meitat anterior o ventral i posterior o dorsal.

Pla axial (transversal) Talla el cos horitzontalment en porció superior (cranial) i inferior (caudal). Proximal / Distal Termes per a les extremitats segons la proximitat o llunyania respecte a la unió al tronc. Esquelet axial Eix central del cos integrat per crani, columna vertebral, costelles, estern i hioide. Esquelet apendicular Format per les extremitats superiors i inferiors i les cintures escapular i pelviana. Estructura òssia i cartílags Concepte Definició essencial Cartílag fibrós Teixit ric en col·lagen i molt resistent present als discs de la columna vertebral. Cartílag hialí Superfície llisa de baixa fricció que recobreix articulacions com el genoll i forma la línia epifisial.

Epífisi Extrem d'un os llarg format per os esponjós o trabecular que conté medul·la òssia vermella. Diàfisi Cos central d'un os llarg format per os compacte dur amb canal per a medul·la groga. Díploï Capa central d'os esponjós compresa entre dues làmines compactes en els ossos plans. Periosti Membrana fibrosa de col·lagen que envolta l'os i és clau per a la nutrició i regeneració. Adducció a) Extensió b) Abducció c) Pronació d) Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 18 Classificació articular Tipus d'articulació Definició i comportament mecànic Sutures i sindesmosis Articulacions fibroses unides per teixit conjuntiu dens amb nul·la o escassa mobilitat.

Símfisi i sincondrosi Articulacions cartilaginoses (fibrocartílag a la símfisi i cartílag hialí a la sincondrosi). Diartrosi (sinovial) Articulació molt mòbil amb càpsula, membrana sinovial, cavitat i líquid sinovial lubricant. Monoaxial Moviment en un sol eix: gínglim o frontissa (flexió-extensió) i pivot o trocoide (rotació al colze). Biaxial Moviment en dos eixos: condília (el·lipsoïdal) i sella de muntar (encaix recíproc). Multiaxial (enartrosi) Permet moviments lliures en totes les direccions de l'espai mitjançant superfícies esfèriques.

Múscul esquelètic i dinàmica contràctil Concepte Definició essencial Fibra muscular Cèl·lula muscular individual que conté miofibril·les i s'agrupa en fascicles. Origen muscular Punt d'ancoratge ossi que roman fix durant la contracció (més proximal/medial/cranial). Inserció muscular Punt d'ancoratge que es desplaça en contraure's el múscul (més distal/lateral/caudal). Aponeurosi Tendó aplanat i fibrós que fixa determinats músculs sobre les estructures òssies. Supinació / Pronació Rotació de l'avantbraç amb palmell mirant cap amunt (supinació) o cap avall (pronació). Abducció / Adducció Moviment de separació respecte a la línia mitjana (abducció) o d'aproximació cap a ella (adducció).

Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè sense una postura estàndard com a referència fixa, conceptes com «davant», «darrere» o «adalt» canviarien segons la posició del cos i provocarien confusions mèdiques. 2. El canell es troba en posició distal respecte a l'espatlla perquè està més allunyat del tronc, mentre que l'espatlla és proximal. 3. L'esquelet axial conforma l'eix central de protecció i suport (crani, columna, costelles, estern i hioide), mentre que l'apendicular comprèn les extremitats i les seves cintures d'ancoratge per a la mobilitat. 4.

Activa contraccions musculars involuntàries en forma de tremolor per generar calor metabòlica i incrementar la temperatura del cos. 5. c) Pla frontal o coronal. El pla frontal o coronal separa la part anterior o ventral de la part posterior o dorsal. 6. a) L'estèrn. L'estèrn pertany a la caixa toràcica de l'esquelet axial, mentre que els altres formen part de l'apendicular. 7. d) Distal. En les extremitats, el terme distal designa les estructures més allunyades de la unió al tronc. 8. a) A l'interior ossi. L'hematopoesi és la formació dels elements de la sang i s'executa a la medul·la òssia. 9.

És la línia epifisial o cartílag de creixement, que permet que l'os s'allargui fins que finalitza el desenvolupament ossi i s'ossifica del tot. 10. L'os pla té dues làmines d'os compacte que envolten una capa central d'os esponjós (díploï), mentre que la diàfisi de l'os llarg presenta un tub d'os compacte amb un canal medul·lar intern buit de trabècules. 11. La medul·la vermella es troba entre els envans de l'os trabecular de les epífisis, mentre que la groga s'allotja al canal medul·lar de la diàfisi. 12. Està formada per cartílag hialí, el qual s'ossifica progressivament durant el desenvolupament del subjecte. 13. d) Díploï.

El díploï és el terme específic per a l'os trabecular comprès entre les làmines compactes dels ossos plans. 14. a) Cartílag hialí. El cartílag hialí té poques fibres de col·lagen i proporciona superfícies articulars blanquinoses i lliscants. 15. c) Os irregular. Les vèrtebres presenten una morfologia complexa no lineal ni aplanada, catalogant-se com a ossos irregulars. 16. a) El periosti. El periosti és la membrana rica en col·lagen que envolta l'os i gestiona la seva nutrició i reparació. 17. A través de l'estudi del grau d'ossificació i tancament de les sutures fibroses del crani, que se solden de manera progressiva al llarg de la vida. 18.

Perquè està feta de cartílag hialí de creixement (línia epifisial) que s'acaba convertint en teixit ossi sòlid en arribar a la maduresa. 19. Lubrifica les superfícies en contacte per facilitar el lliscament durant el moviment i nodreix el cartílag articular hialí que no té vasos sanguinis. 20. L'enartrosi o articulació esferoïdal, dotada d'un comportament multiaxial en enllaçar un cap esfèric amb una cavitat receptora. Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 20 21. b) Símfisi. La unió dels discos de la columna vertebral és una símfisi formada per un disc de fibrocartílag. 22. b) Intrínsecs o capsulars.

Els lligaments intrínsecs o capsulars formen un engrossiment que reforça la pròpia càpsula articular. 23. b) Gínglim. El gínglim o frontissa és una diartrosi monoaxial que permet desplaçaments en un únic eix com el colze. 24. d) És multiaxial. L'enartrosi permet el moviment lliure en totes les direccions de l'espai mitjançant superfícies esfèriques multiaxials. 25. Perquè està ancorat entre dos ossos a través d'una articulació mòbil: en contreure's, estira l'os d'inserció acostant-lo al seu origen fix. 26. Les miofibril·les omplen l'interior d'una fibra muscular (que és la cèl·lula), i un paquet agrupat d'aquestes fibres dóna lloc a un fascicle muscular. 27.

L'aponeurosi és una estructura tendinosa amb forma ampla i aplanada, a diferència del tendó tradicional que té aspecte de cordó. 28. L'origen roman fix en la seva posició durant la contracció activa, mentre que la inserció es desplaça arrossegant la peça òssia cap al punt d'origen. 29. d) Fibra muscular. Les fibres musculars són precisament les cèl·lules individuals del múscul estriat. 30. a) Múscul digàstric. El múscul digàstric posseeix dos ventres musculars interconnectats en sèrie mitjançant un tendó intermedi. 31. b) Supinació. La supinació és la rotació de l'avantbraç que disposa el palmell de la mà mirant cap amunt. 32. c) Abducció.

L'abducció consisteix a separar o allunyar una part anatòmica respecte a l'eix corporal central. Generalitats de l'Aparell Locomotor: Anatomia I 21