Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMIA I Grau en Fisioteràpia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Anatomia I de Fisioteràpia sobre la cintura escapular: articulacions, mànec dels rotadors, espais axil·lars i tota la musculatura de l'espatlla.

APREN.AI Índex 1 Artrologia de la Cintura Escapular i de l'Espatlla Articulacions de la Cintura Escapular Detalls Lligamentosos i Espais de Relació 2 Musculatura Periarticular de l'Espatlla i Espais Topogràfics El Mànec dels Rotadors i Abductors de l'Espatlla Musculatura Adductora, Retrovessora i Espais de Velpeau 3 Músculs Toracoescapulars i Fàscies de la Regió Pectoral Paret Anterior i Fàscia Clavipectoral Musculatura Posterior de Fixació Escapular 4 Resum per repassar Articulacions de la Cintura Escapular Musculatura Escapulohumeral i Espais Topogràfics Musculatura Toracoescapular i Fàscies Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 1 1 Artrologia de la Cintura Escapular i de l'Espatlla EN ACABAR SABRÀS Distingir les superfícies articulars i mitjans d'unió de l'esternoclavicular, acromioclavicular i glenohumeral. Descriure la funció biomecànica del rodet glenoide i dels lligaments de l'arc coracoclavicular. Comprendre el desplaçament escàpulo-toràcic i la mobilitat global de l'espatlla. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Què garanteix que l'húmer es mantingui ferm dins una cavitat glenoidal tan petita?

Articulacions de la Cintura Escapular La cintura escapular està formada per la clavícula i l'escàpula, estructures que uneixen el membre superior al tronc. El complex articular de l'espatlla comprèn articulacions veritables i unions funcionals que actuen coordinadament. Esquema de les articulacions de la cintura escapular i de l'espatlla.

Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 2 Articulació Tipus articular Superfícies articulars Mitjans d'unió principals Moviments principals Esternoclavicular (esternocostoclavicular) Sinovial en sella de muntar (encaix recíproc) Extrem esternal de la clavícula (convexa verticalment i lleugerament còncava anteroposteriorment), escotadura clavicular del mànec de l'estern i petita cara a l'extrem del 1r cartílag costal. Recobertes de fibrocartílag. Cavitat dividida per un disc articular.

Càpsula articular, lligament esternoclavicular anterior, lligament esternoclavicular posterior, lligament interclavicular (pot presentar ossículs supraesternals vestigials) i lligament costoclavicular potent (amb làmina anterior i posterior). Pla transversal: anteposició i retroposició (limitats pel lligament costoclavicular). Pla frontal: elevació i descens (limitats pel lligament costoclavicular i el múscul subclavi). Rotació axial de 30° gràcies a la laxió dels lligaments.

Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 3 Articulació Tipus articular Superfícies articulars Mitjans d'unió principals Moviments principals Acromioclavicular Sinovial plana (artròdia) Careta plana de la clavícula orientada avall i enfora; careta oval a la part anterior del marge medial de l'acromi orientada amunt i endins. Clavícula recolzada sobre l'acromi (35 % de casos amb disc complet o falca). Recobertes de fibrocartílag. Càpsula articular reforçada pel lligament acromioclavicular. Lligament coracoclavicular (lligament suspensori de l'escàpula format pel lligament trapezoide i el lligament conoide).

Lligament acromicoracoïdal, lligament transvers superior i lligament transvers inferior de l'escàpula. Petits lliscaments que permeten canvis d'orientació de l'escàpula sobre la paret toràcica. Glenohumeral Enartrosi (esfèrica triaxial) Cap de l'húmer (terç a la meitat d'esfera orientada amunt, medialment i enrere) i cavitat glenoide de l'escàpula (orientada enfora, avall i 30° endavant), augmentada pel rodet glenoide. Recobertes de cartílag hialí. Càpsula articular (amb recés axil·lar), lligaments glenohumerals (superior, mitjà i inferior), lligament coracohumeral (lligament suspensori de l'húmer), lligament humeral transvers i mànec dels rotadors com a lligaments actius.

Anteversió (180°), retroversió (40- 50°), abducció, adducció, rotació interna (medial), rotació externa (lateral) i circumducció. DEFINICIÓ L'articulació falsa escàpulo-toràcica és una articulació funcional plana en la qual la cara anterior de l'escàpula (a través del múscul subescapular) llisca directament sobre la paret toràcica posterior i lateral (a través del múscul serrat anterior). Permet els moviments combinats de l'espatlla.

Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 4 Gràcies a l'acció coordinada de les articulacions esternoclavicular i acromioclavicular, l'escàpula pot executar diversos desplaçaments sobre el tòrax: elevació, depressió, protracció (endavant), retracció (enrere) i rotació medial o lateral (que corresponen a l'ascens i descens del monyó de l'espatlla). Esquema dels lligaments coracoclaviculars, acromicoracoïdal i transvers superior.

Detalls Lligamentosos i Espais de Relació A l'articulació acromioclavicular, el lligament coracoclavicular actua com a sustentador mecànic fonamental per descarregar l'articulació pròpiament dita i obligar l'escàpula a seguir els moviments de la clavícula: Lligament trapezoide: té forma quadrangular, disposició anteroposterior i s'estén des de la línia trapezoidea a la cara inferior clavicular fins a la cara superior de l'apòfisi coracoide en el pla sagital. Lligament conoide: de morfologia triangular amb vèrtex inferior, s'insereix inferiorment a la cara superior coracoïdal i per dalt a la base propera al tubercle conoide al marge posterior de la clavícula, disposat sobre el pla frontal.

Lligament acromicoracoïdal: làmina triangular que va des del marge lateral coracoïdal al marge anterior de l'acromi, constituint la volta acromicoracoïdal (sostre osteofibrós de l'articulació glenohumeral, recobert superficialment pel múscul deltoide). Lligament transvers superior de l'escàpula: tanca l'escotadura coracoïdal o clavicular i la converteix en un forat pel qual discorre el nervi supraescapular. Lligament transvers inferior de l'escàpula: s'estén des de l'arrel de l'espina de l'escàpula fins al marge posterior de la cavitat glenoide. Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 5 Diagrama de la càpsula articular glenohumeral i el recés axil·lar.

A l'articulació glenohumeral, els lligaments glenohumerals reforcen la càpsula anteriorment. Entre el lligament glenohumeral superior (GHS) i el lligament glenohumeral mitjà (GHM) s'hi troba el foràmen oval de Weitbrecht, punt de comunicació entre la cavitat sinovial glenohumeral i la bossa del múscul subescapular. A més, el tendó del cap llarg del bíceps braquial emergeix entre el GHS i el lligament coracohumeral, mantingut dins la corredissa bicipital pel lligament humeral transvers de Gordon Brodie.

ERROR FREQÜENT Confondre els lligaments suspensoris: el lligament suspensori de l'escàpula correspon al complex coracoclavicular (trapezoide i conoide), mentre que el lligament suspensori de l'húmer és el lligament coracohumeral (lligament extrínsec glenohumeral). COMPROVA-HO 2 Quina comunicació articular permet el foràmen oval de Weitbrecht i quins lligaments en formen els límits?

ESQUEMA Complex articular de l'espatlla Articulacions veritables Sinovials anatòmiques Esternoclavicular Sella de muntar / bicompartimental Acromioclavicular Artròdia plana Glenohumeral Enartrosi triaxial amb labrum Articulació fisiològica Espai de lliscament de teixits tous Escàpulo-toràcica Músculs subescapular i serrat major Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 6 IDEES CLAU L'articulació esternoclavicular és una sinovial per encaix recíproc amb disc articular i elevada mobilitat. L'articulació acromioclavicular és una artròdia sostinguda funcionalment pel lligament coracoclavicular (trapezoide i conoide).

L'articulació glenohumeral és una enartrosi triaxial sostinguda activament pel mànec dels rotadors i passivament per la càpsula i lligaments glenohumerals. L'articulació escàpulo-toràcica és una unió fisiològica de lliscament entre el subescapular i el serrat anterior. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quin lligament tanca l'escotadura de l'escàpula permetent el pas del nervi supraescapular? 4. Quina funció mecànica té el lligament coracoclavicular respecte a l'articulació acromioclavicular? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin tipus anatòmic presenta l'articulació esternoclavicular? 6. On s'ubica exactament el foràmen oval de Weitbrecht? 7.

Com es compon el lligament coracoclavicular? 8. Quina estructura muscular forma la superfície de lliscament de l'articulació escàpulo- toràcica anteriorment?

Tròclea mecànica a) Sella de muntar b) Artròdia plana c) Enartrosi esfèrica d) Entre els lligaments coracohumeral i GHS a) Entre els lligaments GHS i GHM b) Sota el lligament humeral transvers c) A la base del lligament trapezoide d) Per la volta acromicoracoïdal a) Pels lligaments costoclavicular i anterior b) Pels lligaments transversos superior i inferior c) Pels lligaments conoide i trapezoide d) El deltoide a) El serrat anterior i el subescapular b) El pectoral major c) El dorsal ample d) Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 7 2 Musculatura Periarticular de l'Espatlla i Espais Topogràfics EN ACABAR SABRÀS Identificar les insercions dels tendons que formen el mànec dels rotadors al tròquiter i al troquí.

Reconèixer les estructures vasculars i nervioses que transcorren pels espais axil·lars de Velpeau. Descriure el concepte d'innervació creuada funcional entre els nervis axil·lar i supraescapular. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Què passaria si el nervi supraescapular es lesionés aïlladament? El Mànec dels Rotadors i Abductors de l'Espatlla Els músculs intrínsecs de l'articulació de l'espatlla reforcen de manera activa la càpsula articular glenohumeral i n'orienten amb precisió els moviments angulars i axials. Esquema del mànec dels rotadors i delimitació de l'intèrval rotador.

Els tres músculs que finalitzen a la careta del tubercle major de l'húmer (tròquiter) s'organitzen de superior a inferior: Diagrama de les insercions musculars al tubercle major de l'húmer. Múscul supraespinós: s'origina a la fossa supraespinosa. El tendó passa per sota l'articulació acromioclavicular i el lligament acromicoracoïdal, recobrint superiorment la càpsula glenohumeral fins a inserir-se a la careta superior del tubercle major. Executa els primers 15° d'abducció del braç, actuant coordinat amb el deltoide i evitant que la càpsula quedi pessigada. Està innervat pel nervi supraescapular. Presenta rellevància clínica per la seva tendinopatia característica.

Múscul infraespinós: s'origina a la fossa infraespinosa en tres ventres (superior horitzontal, mitjà i inferior vertical) i acaba a la careta mitja del tubercle major. És un potent rotador extern del braç Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 8 (amb màxima força si s'activa des de posició prèvia de rotació interna). Està innervat pel nervi supraescapular després de passar pel lligament transvers inferior. Múscul rodó menor: neix al marge axil·lar de l'escàpula per sobre del rodó major i finalitza a la careta més inferior del tubercle major i la càpsula. Actua com a rotador extern juntament amb l'infraespinós. Rep innervació del nervi axil·lar (circumflex).

Múscul subescapular: omple la fossa subescapular a la cara anterior. El seu tendó llisca per sota la coracoide i s'insereix al tubercle menor de l'húmer (troquí), a la cresta del tubercle menor i a la càpsula. És un potent rotador medial (intern) que fixa el cap humeral contra la glenoide. Està innervat pels nervis subescapulars superior i inferior. Entre el tendó del supraespinós i el marge superior del tendó del subescapular es delimita l'intèrval rotador, mentre que en sentit inferior a la càpsula s'estableix l'intèrval capsular. Esquema funcional de la doble innervació creuada motora de l'espatlla.

PER RECORDAR-HO L'innervació creuada dels nervis axil·lar i supraescapular assegura un sistema de recolzament funcional: tant els abductors (supraespinós pel supraescapular; deltoide per l'axil·lar) com els rotadors externs (infraespinós pel supraescapular; rodó menor per l'axil·lar) tenen distribució motora combinada. Si un dels dos nervis es lesiona, l'altre pot mantenir l'acció amb menys força.

Musculatura Adductora, Retrovessora i Espais de Velpeau Al voltant de la paret posterior i lateral de l'escàpula s'articulen diversos músculs d'ampli recorregut: Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 9 Múscul Origen Trajecte i Inserció Acció mecànica Innervació Deltoide Marge anterior del terç lateral de la clavícula, marge lateral de l'acromi i llavi inferior de l'espina escapular. Descendeix cobrint l'espatlla per fixar- se a la tuberositat deltoïdal de l'húmer (cara lateral). Separat del pectoral major pel solc deltopectoral. Abducció a partir dels 15° (fins a 90° o dos terços del recorregut).

La porció clavicular produeix anteversió i rotació medial; la porció espinal provoca retroversió i rotació lateral. Per sota de 60°, ambdues porcions són adductores. Nervi axil·lar (circumflex). Rodó major Superfície inferolateral de la cara posterior de l'escàpula, a nivell de l'angle inferior. Direcció superolateral i anterior cap a la cresta del tubercle menor de l'húmer. Adducció i retroversió del braç. Provoca gir lateral de l'angle escapular elevant el monyó d'espatlla si el punt fix és a l'húmer. Nervi subescapular inferior. Dorsal ample Apòfisis espinoses T7-T12, fàscia toracolumbar, terç posterior de cresta ilíaca, costelles X-XII i inconstantment l'angle inferior escapular.

Fibres convergents que voregen el tòrax fins a la cresta del tubercle menor de l'húmer. Retroversió potent, adducció i lleugera rotació interna. Si el punt fix és l'húmer, enfila el tronc (múscul de grimpar) i eleva les tres últimes costelles en la inspiració forçada. Nervi toracodorsal. Coracobraquial Vèrtex de l'apòfisi coracoide (tendó comú amb el cap curt del bíceps). Cara anteromedial de l'húmer (medial a la cresta del tubercle menor). Perforat pel nervi musculocutani (múscul perforat de Casserius). Anteversió, adducció i rotació medial del braç. Si el punt fix és l'húmer, deprimeix el monyó de l'espatlla. Nervi musculocutani.

Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 10 Diagrama del quadrilàter i triangle de Velpeau a la regió axil·lar posterior. El trajecte anatòmic del cap llarg del tríceps braquial en encreuar-se amb el múscul rodó major i l'húmer configura els espais topogràfics de Velpeau: Quadrilàter de Velpeau (espai humerotricipital): hi circulen l'artèria circumflexa humeral posterior i el nervi axil·lar. Triangle de Velpeau (espai escapulotricipital): hi transcorre l'artèria circumflexa escapular. ERROR FREQÜENT Confondre els elements vasculars i nerviosos que travessen els espais axil·lars posteriors.

El nervi axil·lar travessa exclusivament el quadrilàter humerotricipital, mai el triangle escapulotricipital. COMPROVA-HO 10 Quins músculs comparteixen l'origen comú d'una mateixa massa muscular embrionària i la inserció continuada a la cresta del tubercle menor? PROCÉS Seqüència d'abducció del braç en el pla frontal 1 Inici (0° a 15°) Acció principal del supraespinós 2 Continuació (15° a 90°) Tracció màxima del ventre acromial del deltoide 3 Estabilització activa Fixació glenohumeral pel mànec dels rotadors Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 11 IDEES CLAU El troquíter rep de superior a inferior els tendons del supraespinós, infraespinós i rodó menor.

El subescapular s'insereix al tubercle menor i és el principal rotador intern del mànec. El supraespinós inicia la separació del braç (0-15°) i el deltoide la continua principalment fins als 90°. Pel quadrilàter de Velpeau hi creuen el nervi axil·lar i l'artèria circumflexa humeral posterior, mentre que pel triangle de Velpeau hi passa l'artèria circumflexa escapular. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. A partir de quants graus d'abducció assumeix el múscul deltoide el paper motor predominant? 12. Quina particularitat morfològica i funcional té el múscul coracobraquial? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13.

Quin múscul del mànec dels rotadors s'insereix al tubercle menor de l'húmer? 14. Quina estructura nerviosa travessa el quadrilàter humerotricipital de Velpeau? 15. On s'insereix el tendó terminal del múscul supraespinós? 16. Quin nervi innerva de manera conjunta l'infraespinós i el supraespinós?

Infraespinós a) Rodó menor b) Subescapular c) Supraespinós d) Nervi supraescapular a) Nervi musculocutani b) Nervi axil·lar c) Nervi toracodorsal d) Careta inferior del tubercle major a) Cresta del tubercle menor b) Careta superior del tubercle major c) Solc intertubercular d) Nervi axil·lar a) Nervi supraescapular b) Nervi toràcic llarg c) Nervi subescapular superior d) Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 12 3 Músculs Toracoescapulars i Fàscies de la Regió Pectoral EN ACABAR SABRÀS Descriure la disposició i dependències de la fàscia clavipectoral. Explicar la cinètica muscular de fixació de l'escàpula pel serrat anterior i romboides.

Diferenciar les porcions motores i la innervació del múscul trapezi. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Com pot una fractura de clavícula no malmetre greument els vasos subclavis subjacents? Paret Anterior i Fàscia Clavipectoral La regió ventral de la cintura connecta el tòrax amb el cinturó escapular i l'húmer mitjançant grups musculars superficials i profunds. Pla muscular de la paret pectoral anterior i el solc deltopectoral.

El múscul pectoral major presenta tres porcions diferenciades segons el seu origen: la porció clavicular (marge anterior de la meitat medial clavicular), la porció esternocostal (cara anterior esternal i cartílags costals II-VII) i la porció abdominal (làmina anterior de la beina del recte de l'abdomen). Les fibres s'encreuen en forma de «U» per inserir-se a la cresta del tubercle major de l'húmer. Exerceix una potent adducció i rotació interna. Quan el braç es troba prèviament abduït, es converteix en un fort anteversor (acció d'abraçar o nedar), i amb punt fix a l'húmer col·labora com a múscul de grimpar i inspirador auxiliar. Està innervat pels nervis pectorals medial i lateral.

Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 13 Fàscia clavipectoral envoltant el subclavi, pectoral menor i lligament suspensori. Profundament s'hi troba el múscul pectoral menor, que neix a la cara externa de la 3a, 4a i 5a costella i acaba al marge medial de l'apòfisi coracoide. Amb punt fix costal, rota i descendeix l'escàpula; amb punt fix escapular, actua com a elevador costal en la inspiració. Rep la innervació del nervi pectoral medial. DEFINICIÓ La fàscia clavipectoral és una làmina aponeuròtica que davalla des de la clavícula fins a la base axil·lar. Envolta el múscul subclavi, forma l'aponeurosi clavipectoral a l'espai intermedi i desdobla el pectoral menor.

En la seva part terminal constitueix el lligament suspensori de l'aixella, unit al teixit cutani de la base axil·lar. El múscul subclavi s'origina a la cara superior del primer cartílag costal i la 1a costella (lateral al lligament costoclavicular) i s'insereix al solc subclavi de la clavícula. Actua com a lligament actiu que aplica fermament la clavícula contra l'estern per frenar luxacions i descendeix l'extremitat clavicular acostant-la a la primera costella. El múscul subclavi delimita un hiat per on passen el plexe braquial i els vasos subclavis (axil·lars), protegint-los en cas de fractures òssies claviculars. Està innervat pel nervi subclavi.

Musculatura Posterior de Fixació Escapular La mobilitat i fixació de l'escàpula contra la reixa costal posterior depèn del pla muscular dorsal: Múscul Origen vertebral o cervical Inserció escapular Funció mecànica Innervació Romboide menor Apòfisis espinoses C6 i C7 i lligaments interespinosos. Marge medial de l'escàpula (part cranial). Transladar l'escàpula medialment i fixar-la sòlidament al tronc. Nervi dorsal de l'escàpula. Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 14 Múscul Origen vertebral o cervical Inserció escapular Funció mecànica Innervació Romboide major Apòfisis espinoses T1- T4 i lligaments interespinosos.

Marge medial de l'escàpula caudal al romboide menor, mitjançant un arc fibrós. Translació cap a la línia mitjana, rotació medial i descens de la cavitat glenoide. Fixa l'escàpula juntament amb el serrat anterior. Nervi dorsal de l'escàpula. Elevador de l'escàpula Quatre digitacions als tubercles posteriors de les apòfisis transverses C1-C4. Marge medial de l'escàpula per sota de l'angle. Amb punt fix vertebral: ascens escapular. Amb punt fix escapular: inclinació homolateral del coll. Nervi dorsal de l'escàpula.

Serrat anterior major Cara lateral de les 8 primeres costelles (porció superior: costelles 1-2; porció mitjana: costelles 2-4; porció inferior convergent interdigitada amb l'oblic extern: costelles 5-9). Llavi anterior del marge medial escapular (per davant dels romboides i de l'elevador). Manté l'escàpula aplicada al tòrax coordinadament amb els romboides. Fa translació anterior i rotació lateral amb ascens de la glenoide. Auxiliar respiratori. Nervi toràcic llarg. Trapezi Línia nucal superior, protuberància occipital externa, lligament nucal i apòfisis espinoses C7-T12. Porció descendent: terç lateral de clavícula. Porció transversa: acromi i espina escapular.

Porció ascendent: part medial de l'espina escapular. Apropa l'escàpula a la línia mitjana, n'eleva el monyó (fibres descendents), fa rotació externa (ascens glenoïdal que afavoreix l'abducció) o enfila el tronc quan els membres estan fixos. XI parell cranial (nervi espinal o accessori) i branques dels nervis cervicals C3 i C4. Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 15 Diagrama de la musculatura dorsal del trapezi i les seves porcions. PER RECORDAR-HO El serrat anterior i els músculs romboides configuren funcionalment una llaçada muscular digàstrica contínua (amb inserció òssia intermèdia al marge medial de l'escàpula) que abraça el tòrax.

Si falla el nervi toràcic llarg, es produeix la clàssica escàpula alada per desenganxament de la vora escapular. En el pla topogràfic dorsal, el marge lateral del trapezi, el marge medial de l'escàpula (recobert per l'infraespinós) i el marge superior del dorsal ample delimiten el triangle d'auscultació, zona subcutània de la paret toràcica sense cobertura de musculatura gruixuda. Localització anatòmica del triangle d'auscultació a la regió dorsal. Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 16 ERROR FREQÜENT Confondre la lesió de l'escàpula alada (dèficit del múscul serrat anterior per afectació del nervi toràcic llarg) amb una lesió del nervi dorsal de l'escàpula.

L'enlairament escapular característic respecte a la paret toràcica posterior és causat per la pèrdua de tracció del serrat anterior. COMPROVA-HO 18 Quines estructures anatòmiques delimiten superficialment el triangle d'auscultació a l'esquena? CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Lesió del nervi toràcic llarg Pèrdua d'innervació motora Paràlisi del serrat anterior Manca de fixació costal Fisiopatologia de l'escàpula alada Despreniment escapular Separació de la vora medial del tòrax Limitació d'elevació del braç Alteració del ritme escàpulo-humeral IDEES CLAU La fàscia clavipectoral embolcalla el subclavi i el pectoral menor, acabant com a lligament suspensori axil·lar.

El múscul subclavi protegeix els vasos i el plexe braquial sota la clavícula i estabilitza l'esternoclavicular. El serrat anterior i els romboides formen una unitat mecànica que manté l'escàpula aferrada a les costelles. La paràlisi del nervi toràcic llarg desencadena la deformitat coneguda com a escàpula alada. El trapezi rep innervació del XI parell cranial i branques cervicals (C3-C4), intervenint activament en la rotació i suspensió escapular. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quina funció té el lligament suspensori de l'aixella i d'on prové embriològicament? 20. Quin múscul toracoescapular està innervat pel XI parell cranial?

Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 17 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. La manifestació clínica de l'escàpula alada és conseqüència directa de la lesió de quin nervi? 22. Quina estructura muscular es troba perforada directament pel nervi musculocutani? 23. Quins músculs delimiten el solc deltopectoral? 24. Quina funció estabilitzadora clau desenvolupa el múscul subclavi a la cintura? 4 Resum per repassar Articulacions de la Cintura Escapular Concepte Què és Articulació esternoclavicular Sinovial en sella de muntar amb disc articular que uneix la clavícula al mànec esternal i al 1r cartílag costal.

Articulació acromioclavicular Artròdia plana entre la clavícula i l'acromi sustentada mecànicament pel lligament coracoclavicular. Lligament coracoclavicular Lligament suspensori de l'escàpula compost pels fascicles trapezoide (pla sagital) i conoide (pla frontal). Articulació glenohumeral Enartrosi triaxial entre el cap humeral i la cavitat glenoide, ampliada pel rodet fibrocartilaginós. Foràmen oval de Weitbrecht Obertura entre els lligaments glenohumerals superior i mitjà que comunica la cavitat articular amb la bossa subescapular. Articulació escàpulo- toràcica Articulació funcional de lliscament entre el múscul subescapular i el múscul serrat anterior sobre la reixa costal.

Nervi toràcic llarg a) Nervi dorsal de l'escàpula b) Nervi pectoral medial c) Nervi accessori d) Romboide menor a) Pectoral menor b) Coracobraquial c) Subclavi d) El rodó major i el deltoide a) El deltoide i el pectoral menor b) El pectoral major i el subclavi c) El deltoide i el pectoral major d) Rotar lateralment la cavitat glenoïdal a) Elevar l'escàpula en rotació interna b) Mantenir la clavícula contra l'estern c) Abduir el braç 30 graus d) Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 18 Musculatura Escapulohumeral i Espais Topogràfics Concepte Què és Múscul supraespinós Abductor inicial del braç (0-15°) innervat pel nervi supraescapular que s'insereix a la careta superior del tubercle major.

Múscul infraespinós Potent rotador extern innervat pel nervi supraescapular que s'insereix a la careta mitjana del tubercle major. Múscul rodó menor Rotador extern innervat pel nervi axil·lar inserit a la careta inferior del tubercle major de l'húmer. Múscul subescapular Rotador medial principal innervat pels nervis subescapulars que s'insereix al tubercle menor de l'húmer. Múscul deltoide Abductor principal a partir dels 15° innervat pel nervi axil·lar amb accions auxiliars d'anteversió i retroversió. Quadrilàter de Velpeau Espai humerotricipital per on discorren el nervi axil·lar i l'artèria circumflexa humeral posterior.

Triangle de Velpeau Espai escapulotricipital pel qual passa l'artèria circumflexa de l'escàpula. Innervació creuada Solapament funcional dels nervis axil·lar i supraescapular en l'abducció i la rotació externa per suplir dèficits motors. Musculatura Toracoescapular i Fàscies Concepte Què és Múscul pectoral major Potent adductor i rotador intern amb inserció en forma d'U a la cresta del tubercle major de l'húmer. Múscul pectoral menor Depressor i rotador escapular estès des de les costelles III-V fins a l'apòfisi coracoide. Fàscia clavipectoral Làmina aponeuròtica que embolcalla el subclavi i el pectoral menor, continuant-se com a lligament suspensori de l'aixella.

Múscul subclavi Estabilitzador actiu que ancora la clavícula contra l'estern i protegeix el pas dels vasos subclavis i del plexe braquial. Múscul serrat anterior Múscul costal que manté l'escàpula aplicada al tòrax i que produeix l'escàpula alada en cas de paràlisi del nervi toràcic llarg. Músculs romboides Fretadors de l'escàpula cap a la línia mitjana innervats pel nervi dorsal de l'escàpula que formen una llaçada amb el serrat anterior. Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 19 Concepte Què és Múscul trapezi Elevador, retractor i rotador escapular innervat pel nervi accessori (XI) i branques cervicals C3-C4.

Triangle d'auscultació Espai posterior delimitat pel trapezi, el dorsal ample i la vora medial escapular apte per a l'exploració pulmonar. Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 20 Solucions de les preguntes de repàs 1. La presència del rodet fibrocartilaginós d'ampliació, l'acció estabilitzadora de la càpsula i la tracció constant dels tendons del mànec dels rotadors. 2. Comunica la cavitat sinovial de l'articulació glenohumeral amb la bossa sinovial del múscul subescapular, situant-se en l'espai comprès entre el lligament glenohumeral superior i el lligament glenohumeral mitjà. 3.

El lligament transvers superior de l'escàpula, que en cobrir l'escotadura la transforma en un forat pel qual passa el nervi. 4. Actua com a lligament suspensori de l'escàpula, descarrega la tensió articular i assegura que l'escàpula acompanyi els desplaçaments claviculars. 5. b) Sella de muntar. És una articulació sinovial per encaix recíproc o sella de muntar dividida per un fibrocartílag discal. 6. b) Entre els lligaments GHS i GHM. El forat de Weitbrecht constitueix una comunicació sinovial situada entre els lligaments glenohumeral superior i mitjà. 7. d) Pels lligaments conoide i trapezoide. Es troba format per les porcions trapezoide (plànol sagital) i conoide (plànol frontal). 8.

b) El serrat anterior i el subescapular. L'escàpula llisca a través del ventre del subescapular sobre el múscul serrat anterior a la caixa toràcica. 9. L'abducció i la rotació externa no s'abolirien totalment gràcies a l'acció mantinguda del deltoide i del rodó menor a través del nervi axil·lar. 10. El subescapular, el rodó major i el dorsal ample, els quals s'originen en conjunt, comparteixen regió d'inserció i reben branques col·laterals del fascicle posterior del plexe braquial. 11. A partir dels 15 graus inicials, que han estat executats pel múscul supraespinós. 12. És perforat pel nervi musculocutani (múscul perforat de Casserius) i actua com a anteversor i adductor del braç. 13.

c) Subescapular. El subescapular és l'únic dels elements del mànec que es fixa al tubercle menor (troquí). 14. c) Nervi axil·lar. El quadrilàter de Velpeau dóna pas al nervi axil·lar i als vasos circumflexos humerals posteriors. 15. c) Careta superior del tubercle major. Es fixa específicament a la careta superior del tubercle major de l'húmer. 16. b) Nervi supraescapular. Ambdós músculs reben la branca motora del nervi supraescapular. 17. El múscul subclavi i la seva beina fascial actuen com un coixí muscular protector interpòsit entre l'os i els troncs vasculonerviosos. 18.

Està delimitat pel múscul trapezi, el múscul dorsal ample i la vora medial escapular recoberta pel múscul infraespinós. 19. És la prolongació inferior de la fàscia clavipectoral que manté la concavitat de la pell del buit axil·lar cap a l'interior. 20. El múscul trapezi, que rep suport motor del nervi accessori conjuntament amb fibres cervicals de C3 i C4. Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 21 21. a) Nervi toràcic llarg. La paràlisi del múscul serrat anterior deguda a la lesió del nervi toràcic llarg provoca el despreniment escapular. 22. c) Coracobraquial. El nervi musculocutani travessa la porció mitjana del coracobraquial (múscul perforat de Casserius). 23.

d) El deltoide i el pectoral major. El solc deltopectoral separa les masses musculars del deltoide i del pectoral major, donant pas a la vena cefàlica. 24. c) Mantenir la clavícula contra l'estern. El subclavi actua com un lligament actiu que manté la clavícula ferma contra l'estern per evitar luxacions. Cintura Escapular i Espatlla: Articulacions i Músculs 22